En aquest article explorem la situaci\u00f3 actual de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica escolar a Espanya, caracteritzada per un discurs biom\u00e8dic, per una preocupaci\u00f3 per l\u2019augment de les hores lectives de l\u2019assignatura en pro de lluitar contra l\u2019obesitat infantil i juvenil, i per cert endegament neoliberal. Per satisfer aquest discurs predominant, els curr\u00edculums d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica estan prioritzant entre els seus diferents elements (finalitats, continguts i referents d\u2019avaluaci\u00f3) aspectes relacionats amb la salut, mentre que altres aspectes educatius assumeixen un paper residual. Per aix\u00f2 es defensa un model d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica amb un enfocament educatiu que utilitzi el moviment com a mitj\u00e0 de formaci\u00f3 integral i de transformaci\u00f3 de la societat des d\u2019una postura cr\u00edtica. L\u2019article pret\u00e9n contribuir al debat actual entorn de la pertin\u00e8ncia (o no) d\u2019augmentar les hores de la mat\u00e8ria, i intenta contribuir a un canvi de paradigma de l\u2019assignatura que permeti redefinir i reconstituir la seva ess\u00e8ncia pedag\u00f2gica, cr\u00edtica i, fonamentalment, educativa.<\/p>\n\n\n
Paraules clau:<\/strong> Educaci\u00f3 F\u00edsica Cr\u00edtica<\/span>, estil actitudinal<\/span>, medicina<\/span>, pedagogia cr\u00edtica<\/span>, salut<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n Des d\u2019un punt de vista epistemol\u00f2gic, dos postulats s\u2019erigeixen com a llavors del discurs social que alimenta el model d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF) escolar. D\u2019una banda, el racionalisme t\u00e8cnic, que assumeix una pedagogia per objectius, conductista i quantificable. D\u2019altra banda, el racionalisme pr\u00e0ctic, que assumeix un curr\u00edculum com a projecte i proc\u00e9s. En el cas del racionalisme t\u00e8cnic, el posicionament epistemol\u00f2gic es concreta en curr\u00edculums que entenen l\u2019EF de manera priorit\u00e0ria com a \u201cvacuna\u201d contra l\u2019obesitat, emprant uns m\u00e8todes i una avaluaci\u00f3 basats en el rendiment f\u00edsic i esportiu. Des de l\u2019altra banda, una racionalitat pr\u00e0ctica en EF es basa en un curr\u00edculum no monopolitzat pel discurs de l\u2019obesitat i en m\u00e8todes d\u2019aprenentatge i avaluaci\u00f3 basats en la participaci\u00f3 de l\u2019alumnat (L\u00f3pez-Pastor, 1999<\/a>). Aix\u00ed mateix, i com a forma d\u2019evoluci\u00f3 del segon model, un tercer model cr\u00edtic intenta que aquesta participaci\u00f3 de docents i discents en el seu aprenentatge transformi el seu entorn social. Aquest \u00faltim enfocament epistemol\u00f2gic \u00e9s el que assumeix aquest treball amb una EF cr\u00edtica amb eines de transformaci\u00f3 personal i social, com l\u2019avaluaci\u00f3 formativa i compartida, l\u2019estil actitudinal, l\u2019aprenentatge-servei o la mateixa EF cr\u00edtica, que seran objecte de detall en aquest treball. <\/p>\n\n\n\n L\u2019EF, enfocada des d\u2019una perspectiva cr\u00edtica i pedag\u00f2gica, ha passat a un segon, i pr\u00e0cticament inexistent, pla (Kirk, 2020<\/a>). El debat s\u2019ha centrat entorn del que s\u2019anomena \u201cdiscurs de l\u2019obesitat\u201d (Tinning et al., 2016<\/a>), que ha fet que, en els darrers anys, l\u2019orientaci\u00f3 de l\u2019assignatura se centri en lluitar contra la \u201ccreixent epid\u00e8mia de nens del sof\u00e0\u201d (British Heart Foundation, 2000<\/a>).Una perspectiva salutog\u00e8nica ha inspirat els estudis sobre les iniciatives de promoci\u00f3 de la salut en les escoles i la participaci\u00f3 dels joves en l\u2019esport comunitari (McCuaig i Quennerstedt, 2018<\/a>). En aquest sentit, els acad\u00e8mics han recorregut a aquest enfocament de la salut per fonamentar noves agendes d\u2019investigaci\u00f3 i justificacions per al curr\u00edculum escolar que van m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una perspectiva de d\u00e8ficit de l\u2019activitat f\u00edsica de la joventut, quelcom que afecta directament l\u2019EF escolar i els seus professors (Kirk, 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Al discurs m\u00e8dic \u2013probablement, el que t\u00e9 m\u00e9s pes i prestigi de tots\u2013 se li ha sumat el discurs pol\u00edtic. A Espanya, aix\u00f2 implica que la majoria de programes pol\u00edtics de diferents ideologies emprin l\u2019EF com a eina per negociar i aconseguir vots. \u201cAugmentarem les hores de l\u2019assignatura en els llocs on aconseguim governar\u201d acostuma a ser un dels seus lemes, sempre recolzat per les concepcions de tipus fisiol\u00f2gic. <\/p>\n\n\n\n Per\u00f2, malgrat els evidents esfor\u00e7os que estan fent la majoria de pa\u00efsos occidentals per evitar el que ja es considera el problema de salut m\u00e9s important del segle XXI (Smith, 2016<\/a>), \u00e9s cert que l\u2019obesitat continua augmentant en les societats desenvolupades. Com assenyalen Popkin i Hawkes (2016)<\/a>, les causes van m\u00e9s enll\u00e0 dels comportaments individuals (interessos econ\u00f2mics, acords comercials, subsidis a la producci\u00f3, dissenys urbans, etc.) i, a l\u2019hora d\u2019atallar-la, l\u2019EF juga un paper molt limitat, tot i que a nivell publicitari resulti \u201cefectista\u201d. <\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed mateix, com explica Wright (2009)<\/a>, caldria preguntar-se si la crisi de l\u2019obesitat \u00e9s un tema real o fabricat, i si la gran quantitat de recursos (intel\u00b7lectuals i econ\u00f2mics) que s\u2019han destinat a lluitar contra ella tenen sentit, quan, d\u2019altra banda, no s\u2019aborden els aspectes que puguin posar en risc les dimensions econ\u00f2miques del fenomen.<\/p>\n\n\n\n Sota l\u2019aparen\u00e7a de veritat, la majoria de comportaments de la societat venen donats per par\u00e0metres socioecon\u00f2mics molt definits i impregnats de consumisme, nihilisme i hiperactivitat (Han, 2018<\/a>). En el camp de l\u2019exercici f\u00edsic, aquesta tend\u00e8ncia es reflecteix en el sorgiment de milers de gimnasos i clubs esportius, l\u2019apogeu de productes diet\u00e8tics i alimentaris, les noves pautes d\u2019activitat f\u00edsica, i les directrius m\u00e8diques que regulen com ha de ser l\u2019EF que s\u2019imparteix a les escoles (Varea et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Per tant, cal reflexionar en una doble l\u00ednia. D\u2019una banda, el necessari enfocament hol\u00edstic de la salut, des d\u2019un punt de vista integrat psicol\u00f2gic, motor i social, i de l\u2019altra, i m\u00e9s perill\u00f3s, el que se centra exclusivament en el rendiment f\u00edsic en l\u2019EF. D’aquesta manera, pretenem fomentar el pensament cr\u00edtic sobre aquestes q\u00fcestions i interrompre els discursos arrelats sobre la salut per convertir el familiar en estrany<\/em> (Pringle, 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n L\u2019orientaci\u00f3 tradicional donada a l\u2019EF s\u2019ha centrat en la consecuci\u00f3 d\u2019objectius exclusivament en l\u2019\u00e0mbit motriu i, en els darrers anys, el seu enfocament \u00e9s predominantment biom\u00e8dic (Kirk, 2020<\/a>) i se centra en la prevenci\u00f3 i\/o el tractament de l\u2019obesitat en els m\u00e9s joves. No obstant aix\u00f2, a Espanya, des de fa molts anys, alguns professionals del sector han utilitzat un Tractament Pedag\u00f2gic del Corporal (p. ex. Bores-Calle, 2005)<\/a>. Aquest enfocament pedag\u00f2gic obre la possibilitat de buscar un aprenentatge no nom\u00e9s significatiu, sin\u00f3 tamb\u00e9 cr\u00edtic, en els alumnes. \u00c9s a dir, l\u2019ensenyament de l\u2019EF pot millorar l\u2019adquisici\u00f3 dels patrons motrius de l\u2019alumnat, a la vegada que s\u2019intenta aplicar all\u00f2 apr\u00e8s a la seva vida quotidiana sobre els condicionants que giren entorn de la motricitat (elitisme esportiu, sexisme, discriminaci\u00f3 corporal, etc.). El curr\u00edculum, ent\u00e8s aix\u00ed, ser\u00e0 un encreuament de pr\u00e0ctiques que constitueix “un marc d\u2019interacci\u00f3 dels diferents processos, agents i contextos que, dins d\u2019un proc\u00e9s social complex, li donen un sentit pr\u00e0ctic i real” (Dev\u00eds-Dev\u00eds i Molina-Alventosa, 2001, p. 248<\/a>). Segons aquests autors, aquesta manera d\u2019entendre el curr\u00edculum \u00e9s pr\u00f2pia dels professors que segueixen una teoria cr\u00edtica de la societat i la pedagogia, preocupats per la connexi\u00f3 entre la teoria i la pr\u00e0ctica de l\u2019ensenyament i la connexi\u00f3 entre l\u2019escola i la societat.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, l\u2019aprenentatge significatiu, ent\u00e8s com el que connecta els nous aprenentatges amb els existents, implica desenvolupar coneixements sobre la cognici\u00f3, \u00e9s a dir, sobre la manera com percebem, comprenem, aprenem, recordem i pensem (Walseth et al., 2018<\/a>). L\u2019aprenentatge significatiu es verifica per la implicaci\u00f3 activa i personal de la persona: participar organitzant, prenent decisions, avaluant, buscant informaci\u00f3, analitzant-la i contrastant-la. Des d\u2019aquesta perspectiva, ajudar els alumnes a aprendre significa proporcionar-los eines que els permetin desenvolupar el seu propi potencial d\u2019aprenentatge. <\/p>\n\n\n\n Sembla clar que els professionals que treballem al m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3 hem de (re)pensar el sentit de la nostra ocupaci\u00f3. Per tant, el paper del docent no es pot reduir nom\u00e9s a l\u2019explicaci\u00f3 de continguts te\u00f2rics i l\u2019avaluaci\u00f3 del grau d\u2019adquisici\u00f3 d\u2019aquests continguts per part dels alumnes. Tampoc no es pot assumir que la nostra tasca es redueixi nom\u00e9s a prevenir l\u2019obesitat en l\u2019entorn escolar.<\/p>\n\n\n\n Per aquest motiu, la nostra idea d\u2019EF pret\u00e9n posar en pr\u00e0ctica un curr\u00edculum format i basat en un inter\u00e8s emancipador que respongui a tres principis essencials (Grundy, 1998<\/a>): (a) que els escolars participin activament en el proc\u00e9s d\u2019ensenyament\/aprenentatge; (b) que l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019aprenentatge sigui significativa per als estudiants; i (c) que l\u2019aprenentatge estigui orientat al desenvolupament del sentit cr\u00edtic. <\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 amb el posicionament te\u00f2ric d\u2019una EF cr\u00edtica que es fa en aquest treball, Kirk (1986)<\/a> va escriure que la formaci\u00f3 inicial del professorat d\u2019EF no ha aconseguit dotar els professors de les habilitats cr\u00edtiques necess\u00e0ries per controlar les escoles davant les infer\u00e8ncies pol\u00edtiques i el seu \u00fas com a ag\u00e8ncia de control, en lloc d\u2019espais per a l\u2019emancipaci\u00f3. Aix\u00f2 fa que ens preguntem per qu\u00e8, malgrat els esfor\u00e7os realitzats durant d\u00e8cades per part de diversos investigadors i pedagogs cr\u00edtics, l\u2019escola est\u00e0 dominada predominantment per una agenda neoliberal. <\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, el sistema neoliberal podria estar portant a una immutable globalitzaci\u00f3 i homogene\u00eftzaci\u00f3 d\u2019idees, serveis i productes, per no dir de sentiments i accions. Aquesta situaci\u00f3 dona lloc a un coneixement sociocultural que es coneix com “la sobreabund\u00e0ncia de l\u2019id\u00e8ntic” (Han, 2018<\/a>) que, paradoxalment, sota el precepte de proporcionar m\u00e9s llibertat, acaba limitant-la. La salut, l\u2019educaci\u00f3 i l\u2019activitat f\u00edsica s\u00f3n \u00e0mbits en qu\u00e8 les grans empreses (bancs, farm\u00e0cies, empreses de roba, publicitat, ag\u00e8ncies d\u2019assegurances, franqu\u00edcies esportives) tenen molt a guanyar o perdre (Varea et al., 2019<\/a>). Aix\u00ed, el discurs de l\u2019obesitat “col\u00b7lapsa” l\u2019ensenyament de l\u2019EF, ja que genera prototips corporals a trav\u00e9s d\u2019estereotips, basats en discursos pol\u00edtics i estrat\u00e8gies de m\u00e0rqueting (Evans, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n L\u2019assignatura d\u2019EF ha fet un salt en els darrers anys; ha passat de la consecuci\u00f3 d\u2019objectius de l\u2019\u00e0mbit motor com a principal ra\u00f3 de ser, a centrar-se gaireb\u00e9 de forma exclusiva en un enfocament predominantment m\u00e8dic, enfocat en la prevenci\u00f3 i\/o el tractament de l\u2019obesitat (Tinning et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n La prioritat ja no \u00e9s adquirir i millorar els patrons motrius dels estudiants i aplicar el que aprenen a la seva vida quotidiana; tampoc ho \u00e9s la reflexi\u00f3 sobre els condicionants que giren entorn de l\u2019exercici f\u00edsic i l\u2019esport (aspectes relacionats amb l\u2019elitisme esportiu, el sexisme i les discriminacions corporals, entre d\u2019altres). Si l\u2019EF s\u2019orienta exclusivament cap a una perspectiva biom\u00e8dica, aleshores, dotar l\u2019alumnat d\u2019eines que li permetin desenvolupar el seu propi potencial d\u2019aprenentatge deixaria de ser l\u2019important; per tant, els educadors f\u00edsics ens hem de (re)pensar el sentit que t\u00e9 la nostra tasca, una tasca que ha d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de la simple idea d\u2019evitar el sobrep\u00e8s entre l\u2019alumnat. Aix\u00ed, deixar-nos portar per un curr\u00edculum dictat pel discurs biom\u00e8dic implica cedir a la passivitat i la comoditat que suposa absorbir el que la ci\u00e8ncia m\u00e8dica considera com a bo i apropiat, sense ni tan sols reflexionar-hi.<\/p>\n\n\n\n Tot i que els interessos que existeixen sobre la salut i l\u2019EF tenen un bon sentit i significat, \u00e9s cert que no s\u00f3n tan benignes com, ir\u00f2nicament, semblen; al seu darrere s\u2019amaguen determinats missatges i conductes imposades sobre les finalitats de la mat\u00e8ria. \u00c9s possible que aquest enfocament de salut\/obesitat i EF afecti negativament la salut i el benestar de nens i joves (Evans et al., 2008<\/a>). El discurs de salut se centra en la idea que el cos es pot convertir, efectivament, en una font de salut mitjan\u00e7ant l\u2019educaci\u00f3 a les escoles, sota la idea que la societat est\u00e0 en risc de sucumbir davant la malaltia de l\u2019obesitat<\/em>. Seguint a Evans<\/a> (2003)<\/a>, els termes \u201cpes\u201d, \u201csobrep\u00e8s\u201d i \u201cobesitat \u2013a difer\u00e8ncia de la condici\u00f3 f\u00edsica\/visceral del greix\u2013 parteixen d\u2019una arbitrarietat social i de construccions mesurades i ideades per alg\u00fa (metges, companyies d\u2019assegurances, etc.) a partir de dades gen\u00e8riques que no tenen per qu\u00e8 respondre a realitats personals. El terme \u201cpes ideal\u201d, per exemple, \u00e9s molt q\u00fcestionable (Couch et al., 2016<\/a>). \u00c9s un concepte associat a una salut \u00f2ptima i a la longevitat, per\u00f2 la mesura que s\u2019acostuma a fer servir \u2013l\u2019\u00edndex de massa corporal\u2013 \u00e9s poc v\u00e0lida (Evans, 2003<\/a>; Smith, 2016<\/a>). En qualsevol cas, i malgrat els problemes de mesurament de l\u2019obesitat i l\u2019escassa fiabilitat de la relaci\u00f3 obesitat-malaltia difosa en diferents mitjans, \u00e9s cert que l\u2019increment en la prevalen\u00e7a d\u2019obesitat en nens\/adolescents est\u00e0 considerat com un fet alarmant en les societats occidentals (Tinning et al., 2016<\/a>). Aix\u00ed, s\u2019emfatitza que la prevenci\u00f3 de l\u2019obesitat hauria de ser la nostra prioritat principal en la salut p\u00fablica. <\/p>\n\n\n\n Construir una EF que es regeixi per criteris biom\u00e8dics obvia que les persones m\u00e9s obeses i menys saludables s\u00f3n les que pertanyen als entorns econ\u00f2mics m\u00e9s desfavorits (Smith, 2016<\/a>). Com que no hi ha un remei senzill per prevenir i combatre aquest augment en les taxes d\u2019obesitat, la prevenci\u00f3 passa per intervenir en les escoles, intentant que des de l\u2019EF es persuadeixi els alumnes de portar una vida m\u00e9s activa f\u00edsicament i una dieta baixa en greixos. Aix\u00ed, l\u2019obesitat s\u2019acaba reduint a un assumpte de \u201cpes\u201d, el producte d\u2019un estil de vida poc actiu i una alimentaci\u00f3 poc saludable. D\u2019aquesta manera, les dades s\u00f3n racionalitzades per generar recomanacions pol\u00edtiques que intenten influenciar les pr\u00e0ctiques dels experts en salut, com \u00e9s el cas dels educadors f\u00edsics (McCuaig i Quennerstedt, 2018<\/a>; Varea et al., 2019<\/a>). Aqu\u00ed radica el llenguatge de l\u2019\u201camena\u00e7a\u201d, el \u201crisc\u201d i la \u201cincertesa\u201d individual, nacional i global. El nostre benestar econ\u00f2mic i salut estan amena\u00e7ats per l\u2019augment de l\u2019obesitat, que estigmatitza les persones obeses o amb sobrep\u00e8s, sense tenir en compte les raons socials, culturals i econ\u00f2miques que subjeuen entorn del problema (Lusk i Ellison, 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Aquesta situaci\u00f3 s\u2019acreix perqu\u00e8 cada vegada hi ha m\u00e9s empreses d\u2019alimentaci\u00f3 i cases comercials que copen el mercat publicitari amb missatges enganyosos. Aquestes influencien els coneixements, actituds i comportaments d\u2019aquesta part de la poblaci\u00f3 pel que fa a l\u2019obesitat i els productes i begudes ensucrades (Boles et al., 2014<\/a>). La publicitat d\u2019aliments promou productes alimentaris poc saludables \u2013per\u00f2 saborosos i atractius per al p\u00fablic infantil i juvenil\u2013 i contribueix significativament a l\u2019epid\u00e8mia actual d\u2019obesitat (Folkvord et al., 2016<\/a>). En alguns casos, les cases comercials estan lligades a multinacionals de l\u2019entreteniment televisiu infantil, i tanquen un cercle d\u2019abundants guanys econ\u00f2mics per\u00f2 de poca \u00e8tica en prendre com a receptor directe del missatge el p\u00fablic m\u00e9s vulnerable. Acabem creant, d\u2019aquesta manera, un p\u00e0nic moral (Fletcher, 2013)<\/a> que nom\u00e9s es pot aturar mitjan\u00e7ant la vigil\u00e0ncia i el tractament de la forma corporal, la talla i el greix, a trav\u00e9s d\u2019intervencions m\u00e8diques\/educatives. I, tot i que ja s\u00f3n moltes les veus que, des d\u2019Espanya, sol\u00b7liciten al Govern canvis en la legislaci\u00f3 que impedeixin promocionar els aliments poc saludables amb reclams adre\u00e7ats al p\u00fablic infantil, que possibilitin conciliar millor la vida familiar i laboral, i que incrementin les activitats d\u2019oci saludable en zones rurals i de contexts socioecon\u00f2mics desfavorits, encara queda molta feina per fer.<\/p>\n\n\n\n Si b\u00e9 aquest treball reflexiona sobre la domin\u00e0ncia del paradigma medicofisiol\u00f2gic en la manera d\u2019entendre l\u2019EF, cal plantejar alternatives a aquest model. En els seus inicis, la pedagogia cr\u00edtica plantejava esmenes \u00e8tiques i pedag\u00f2giques molt raonables, per\u00f2 que poques vegades es posaven en pr\u00e0ctica. En el cas de l\u2019EF i de qualsevol disciplina del curr\u00edculum, aix\u00f2 es resol amb plantejaments metodol\u00f2gics concrets que amplien l\u2019horitz\u00f3 redu\u00eft de l\u2019EF entesa sota el discurs de l\u2019obesitat. Alguns d\u2019aquest plantejaments innoven els diferents elements del curr\u00edculum, contribueixen al desenvolupament personal del discent i, a mig termini, fomenten el canvi de l\u2019entorn educatiu. \u00c9s el cas d\u2019enfocaments com el Tractament Educatiu del Corporal (Bores-Calle, 2005<\/a>), l\u2019avaluaci\u00f3 Formativa i Compartida (L\u00f3pez-Pastor i P\u00e9rez-Pueyo, 2017<\/a>), l\u2019Estil Actitudinal (P\u00e9rez-Pueyo, 2010<\/a>) i\/o l\u2019Aprenentatge-Servei (Batle, 2013<\/a>), entre d\u2019altres. <\/p>\n\n\n\n Altres enfocaments aborden la inclusi\u00f3 de les minories \u00e8tniques i culturals a trav\u00e9s de l\u2019EF i estan orientats de forma radical a la transformaci\u00f3 social. Aquests models contribueixen a l\u2019educaci\u00f3 d\u2019un ciutad\u00e0 cr\u00edtic, m\u00e9s enll\u00e0 del simple mesurament de conductes que poden contribuir a l\u2019assoliment dels objectius i\/o est\u00e0ndards sense educar l\u2019alumnat. Per exemple, Kirk (2020)<\/a> ent\u00e9n l\u2019EF com una eina per a l\u2019emancipaci\u00f3 i, per tant, considera que no pot ser constreta sota est\u00e0ndards d\u2019avaluaci\u00f3 tan delimitats i restringits pel nivell de condici\u00f3 f\u00edsica dels escolars. Si es pret\u00e9n que l\u2019EF sigui una eina id\u00f2nia per a la generaci\u00f3 de la consci\u00e8ncia motriu en l\u2019estudiant, la salut s\u2019ha d\u2019abordar des d\u2019un enfocament purament integral, reflexiu i cr\u00edtic, i el criteri m\u00e8dic de l\u2019obesitat no pot col\u00b7lapsar tot l\u2019enfocament pedag\u00f2gic de l\u2019assignatura. Si aix\u00f2 succeeix, la mat\u00e8ria curricular quedaria redu\u00efda al simple tractament del cos des d\u2019una visi\u00f3 anat\u00f2mica i fisiol\u00f2gica. De la mateixa manera, l\u2019avaluaci\u00f3 en els curr\u00edculums d\u2019EF no pot ser entesa com el mesurament de conductes biom\u00e8diques a trav\u00e9s d\u2019est\u00e0ndards curriculars, sin\u00f3 que ha de fomentar el desenvolupament i la participaci\u00f3 de l\u2019alumne (Otero-Saborido et al., 2020<\/a>). Aix\u00ed, \u00e9s fonamental atorgar alternatives curriculars clarament lligades a la formaci\u00f3 inicial i permanent del professorat, resistint als enfocaments merament fisiol\u00f2gics amb alternatives d\u2019acci\u00f3 que permetin progressar.<\/p>\n\n\n\n Alguns exemples des de l\u2019\u00e0rea d\u2019EF s\u00f3n els enfocaments d\u2019Azzarito (2010)<\/a> i Oliver i Kirk (2016)<\/a>, que obren el curr\u00edculum cap a temes socials com la igualtat de g\u00e8nere, el racisme o l\u2019activisme des de l\u2019EF. La investigaci\u00f3-acci\u00f3 des d\u2019un model cr\u00edtic (no t\u00e8cnic o, simplement, interpretatiu), l\u2019aprenentatge-servei o la pr\u00f2pia avaluaci\u00f3 formativa i compartida s\u00f3n mirades metodol\u00f2giques que amplien l\u2019horitz\u00f3 d\u2019un curr\u00edculum \u201cmedicalitzat\u201d. Hem d\u2019estar alerta davant el fet que les ci\u00e8ncies, incloent-hi la medicina, no sempre ofereixen certeses absolutes; hem d\u2019estar en gu\u00e0rdia amb les persones que, pel motiu que sigui, diuen haver-les trobat. Els alumnes han d\u2019abandonar les escoles no nom\u00e9s amb una profunda comprensi\u00f3 cr\u00edtica de les seves necessitats de salut individuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la manera com aquestes necessitats s\u2019han constru\u00eft, manipulat i potser ofuscat pels interessos de la ind\u00fastria de la salut. Per\u00f2 l\u2019EF redu\u00efda al \u201cdiscurs de l\u2019obesitat\u201d no porta a la mat\u00e8ria a interessar-se pel coneixement, la comprensi\u00f3 i la compet\u00e8ncia, sin\u00f3 m\u00e9s aviat a preocupar-se \u00fanicament per la forma corporal, la talla i el pes. <\/p>\n\n\n\n Diversos pa\u00efsos estan experimentant les forces del canvi, tant des de dins de la professi\u00f3 educativa com des de fora d\u2019aquest \u00e0mbit. Com a resultat, les pr\u00e0ctiques discursives de l\u2019EF estan basades en un rang d\u2019ideologies canviants que s\u2019est\u00e9n des de l\u2019educaci\u00f3 esportiva fins a l\u2019educaci\u00f3 per a la salut, per\u00f2 sovint sense consens, consist\u00e8ncia, regulaci\u00f3, ni uns objectius clars i assolibles (Wrench i Garrett, 2015<\/a>). Com indica Biesta (2014)<\/a>, els enfocaments de tipus cr\u00edtic ens permeten resistir la in\u00e8rcia que ha provocat que l\u2019escola s\u2019oblidi del paradigma de l\u2019educaci\u00f3 per instal\u00b7lar-se exclusivament en el paradigma de l\u2019aprenentatge. La corporalitat \u00e9s un \u00e0mbit amb infinitat de possibilitats d\u2019aprenentatge i socialitzaci\u00f3, i per aix\u00f2 \u00e9s important que els enfocaments aplicats en l\u2019assignatura estiguin en connexi\u00f3 amb la realitat del dia a dia i permetin als estudiants la transferibilitat dels aprenentatges a diversos contextos. Si es pret\u00e9n que a trav\u00e9s de l\u2019EF es promogui l\u2019emancipaci\u00f3 dels estudiants a trav\u00e9s de l\u2019emprament de l\u2019\u00fas corporal, s\u2019han d\u2019establir vies curriculars i pedag\u00f2giques que construeixin estudiants reflexius i cr\u00edtics amb el seu cos, i amb les possibilitats de realitzaci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica i esport en el seu entorn. Aquest vincle de relaci\u00f3 social que ha de prevaler en l\u2019EF s\u2019ha d\u2019estructurar sota l\u2019assumpci\u00f3 de la responsabilitat individual i grupal com a elements clau d\u2019una societat m\u00e9s equitativa, proporcionada i justa. Per a aix\u00f2 cal generar autonomia en els escolars, aplicant processos d\u2019autorregulaci\u00f3 que els permetin decidir com, quan i on realitzar una activitat f\u00edsica adaptada a les seves necessitats i caracter\u00edstiques. Cap enfocament alternatiu a l\u2019EF centrada en l\u2019obesitat tindria sentit si no es generen experi\u00e8ncies motrius positives, fent que explorin, indaguin i, sobretot, augmentin la seva compet\u00e8ncia percebuda en la realitzaci\u00f3 de les tasques. Aix\u00f2 els far\u00e0 incorporar un estil de vida veritablement saludable a la seva realitat di\u00e0ria, i els permetr\u00e0 abstreure\u2019s dels enfocaments medi\u00e0tics, moltes vegades polititzats i mancats de rigor. Per a aix\u00f2, els models pedag\u00f2gics i d\u2019avaluaci\u00f3 emprats en l\u2019assignatura passen a ser clau.<\/p>\n\n\n\n D\u2019acord amb el que exposa el nostre article, \u00e9s important que els professionals de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019EF estem alerta als enfocaments cient\u00edfics centrats en una sola disciplina; discursos que, d\u2019altra banda, intenten monopolitzar el paper que ha de jugar l\u2019EF dins de l\u2019escola, reduint aix\u00ed el seu car\u00e0cter divers i integral. Per contra, la mat\u00e8ria ha d\u2019intentar que els alumnes acabin la seva etapa d\u2019escolaritzaci\u00f3 no nom\u00e9s amb una profunda comprensi\u00f3 cr\u00edtica de les seves necessitats de salut individuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la forma com aquestes necessitats han estat constru\u00efdes, manipulades i, potser, ofuscades pels interessos de la ind\u00fastria de la salut. Per\u00f2 l\u2019EF redu\u00efda al \u201cdiscurs de l\u2019obesitat\u201d no porta a la mat\u00e8ria a interessar-se pel coneixement, la comprensi\u00f3 i la compet\u00e8ncia, sin\u00f3 m\u00e9s aviat a preocupar-se \u00fanicament per la forma corporal, la talla i el pes, condicionats per criteris consumistes i neoliberals (Varea et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Com a educadors en general, i educadors f\u00edsics en particular, cal que busquem alguna cosa m\u00e9s que la \u201cp\u00e8rdua de pes\u201d de l\u2019alumnat. Ens hem de moure pel desig de construir en l\u2019alumne un sentit del control i l\u2019autoestima i, com a m\u00ednim, contemplar la idea que podem estar sans amb qualsevol talla. Com a resultat, les pr\u00e0ctiques discursives de l\u2019EF estan basades en un rang d\u2019ideologies canviants que s\u2019est\u00e9n des de l\u2019educaci\u00f3 esportiva fins a l\u2019educaci\u00f3 per a la salut, per\u00f2 sovint sense consens, consist\u00e8ncia, regulaci\u00f3, ni objectius clars i assolibles (Wrench i Garrett, 2015<\/a>). Com que l\u2019EF \u00e9s un recurs f\u00e0cilment disponible per promoure l\u2019activitat f\u00edsica entre els nens i els adolescents, el seu curr\u00edculum s\u2019ha incrementat i adre\u00e7at, notablement, cap a l\u2019\u00e0mbit de la salut p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n L\u2019EF ha tingut una llarga associaci\u00f3 a la salut que est\u00e0 basada en un discurs preocupat per monitorar i regular els cossos; un monitoratge que va comen\u00e7ar amb la regulaci\u00f3 dels h\u00e0bits posturals a l\u2019escola, despr\u00e9s va parar atenci\u00f3 a la salut relacionada amb el fitness<\/em>, i en els darrers anys s\u2019ha centrat en la mida i la forma corporals (Kirk, 2020<\/a>). L\u2019\u00e8mfasi posat en l\u2019activitat f\u00edsica i la seva relaci\u00f3 amb la salut es pot considerar com una manifestaci\u00f3 de la nova agenda de salut p\u00fablica (Evans i Rich, 2011<\/a>), resumida en que cadasc\u00fa est\u00e0 cridat a complir amb la seva part, donant a entendre que la salut \u00e9s una responsabilitat individual. A m\u00e9s, s\u2019empra la salut com un mitj\u00e0 per dotar de prestigi l\u2019EF, una assignatura que sempre ha estat for\u00e7a infravalorada (Gonz\u00e1lez-Calvo, 2013<\/a>) i que, aix\u00ed, guanya rellev\u00e0ncia i legitimitat. <\/p>\n\n\n\n No en va, la cultura professional de l\u2019EF est\u00e0 molt propera a la idea d\u2019una educaci\u00f3 utilit\u00e0ria i activista, per\u00f2 aquestes demandes fan que els seus professionals es trobin en un dilema. Si la mat\u00e8ria queda dominada per classes d\u2019activitat f\u00edsica \u201ccontra l\u2019obesitat\u201d (un repte que, per si mateix, veiem impossible), ens preguntem si no seria millor contractar professionals de l\u2019exercici f\u00edsic (monitors esportius, monitors de gimn\u00e0s) que, apart d\u2019oferir un millor servei, l\u2019oferirien a un cost m\u00e9s baix del que implica el professorat encarregat de l\u2019assignatura. D\u2019altra banda, si l\u2019EF es resisteix a posar-se al servei dels dict\u00e0mens m\u00e8dics, socialment ser\u00e0 criticada i podria quedar exclosa del curr\u00edculum oficial. No \u00e9s un assumpte f\u00e0cil de resoldre, i potser encara menys al nostre pa\u00eds, on l\u2019assignatura ha estat incapa\u00e7 de generar un discurs i unes pr\u00e0ctiques que la legitimin i la desvinculin dels discursos esportius i biom\u00e8dics. <\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, es popularitza la idea que fer exercici \u00e9s bo per a la salut dels m\u00e9s petits. Tanmateix, els nens i els joves no veuen sentit al fet de fer exercici f\u00edsic per salut, ja que estan en una edat en qu\u00e8 la seva salut \u00e9s correcta. L\u2019activitat f\u00edsica ha de ser abordada des d\u2019una perspectiva plenament l\u00fadica i no associada en cap cas a una sistematitzaci\u00f3 imposada i externa. D\u2019aquesta manera, entendre l\u2019EF com un mitj\u00e0 per promoure i millorar la salut pot portar a considerar la mat\u00e8ria com quelcom irrellevant, mancat d’espontane\u00eftat, diversi\u00f3 i autonomia, en orientar l\u2019EF cap a quelcom uniforme, disciplinat, reglamentat. \u00c9s ir\u00f2nic que l\u2019exercici f\u00edsic, sovint considerat com una de les formes d’activitat humana m\u00e9s plaents, sigui el centre d\u2019una ideologia massa propera a la idea de correcci\u00f3, i no tant a la idea de millorar i real\u00e7ar la vida de les persones (Evans i Davies, 2004<\/a>). <\/strong>El coneixement cient\u00edfic s\u2019ha mediatitzat i dotat de sentit per mitj\u00e0 de l\u2019EF, i ha perm\u00e8s als docents promoure un programa l\u2019objectiu del qual \u00e9s animar els estudiants a fer eleccions saludables respecte al que mengen, l\u2019exercici que fan i quina ha de ser la seva imatge corporal (Gonz\u00e1lez-Calvo et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Ens mostrem contraris al plantejament utilitari d\u2019\u201caugment del temps d\u2019EF setmanal\u201d basat en criteris m\u00e8dics i fisiol\u00f2gics, ja que entenem que els reptes actuals de l\u2019assignatura han de passar per: dotar de recursos i experi\u00e8ncies gratificants i inclusives que permetin realitzar i organitzar activitats individuals i col\u00b7lectives en diferents contextos al llarg del cicle vital; desenvolupar un bon autoconcepte que permeti assumir la realitat corporal pr\u00f2pia i la d\u2019altres persones; i dotar d\u2019una visi\u00f3 general de la societat, adoptant una perspectiva cr\u00edtica sobre el consum, l\u2019alimentaci\u00f3 i els mitjans de comunicaci\u00f3. Per a aix\u00f2, cal apostar decididament per una EF emancipadora que abandoni els discursos \u201cmedicalitzats\u201d i fisiol\u00f2gics que \u00fanicament se centren en l\u2019obesitat, entenent la salut com un concepte integral i transversal adaptat a les necessitats globals de cada estudiant. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum En aquest article explorem la situaci\u00f3 actual de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica escolar a Espanya, caracteritzada per un discurs biom\u00e8dic, per una preocupaci\u00f3 per l\u2019augment de les hores lectives de l\u2019assignatura en pro de lluitar contra l\u2019obesitat infantil i juvenil, i per cert endegament neoliberal. Per satisfer aquest discurs predominant, els curr\u00edculums d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica estan prioritzant […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[10218,10219,9504,9137,178],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["Educaci\u00f3 F\u00edsica Cr\u00edtica<\/a>","estil actitudinal<\/a>","medicina<\/a>","pedagogia cr\u00edtica<\/a>","salut<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 F\u00edsica Cr\u00edtica<\/span>","estil actitudinal<\/span>","medicina<\/span>","pedagogia cr\u00edtica<\/span>","salut<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 25 gener 2022","modified":"Updated on 7 abril 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 25 gener 2022 10:09","modified":"Updated on 7 abril 2022 17:50"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51180\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=51180"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51180\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":52160,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51180\/revisions\/52160\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=51180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=51180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=51180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
\u00c9s necess\u00e0ria una EF m\u00e9s cr\u00edtica i significativa?<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Els riscos de deixar que l\u2019EF es regeixi exclusivament per criteris biom\u00e8dics<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Algunes alternatives al monopoli de l\u2019EF entesa com a \u201cremei contra l\u2019obesitat\u201d<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Conclusions<\/h2>\n\n\n\n