Paraules clau:<\/strong> confinament<\/span>, coronavirus<\/span>, esportista<\/span>, jocs ol\u00edmpics<\/span>, metodologia qualitativa<\/span>, transici\u00f3 no normativa<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n Al juliol de 2020 estava prevista la celebraci\u00f3 dels XXXII Jocs Ol\u00edmpics (JJOO) a T\u00f2quio. Per a aix\u00f2, esportistes d’arreu del m\u00f3n es preparaven per afrontar la fase final en el cam\u00ed de la classificaci\u00f3 ol\u00edmpica. A la fi de 2019 es van con\u00e8ixer els primers casos d\u2019infecci\u00f3 per un nou coronavirus causant de la COVID-19 que, atesa la seva evoluci\u00f3, l\u201911 de mar\u00e7 de 2020 va ser declarada per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) com a pand\u00e8mia mundial. La COVID-19 va irrompre amb for\u00e7a en la vida quotidiana de bona part de la poblaci\u00f3 mundial i va provocar una disrupci\u00f3 molt important del cicle ol\u00edmpic. Com la resta de la poblaci\u00f3, els\/les esportistes afrontaren el confinament establert per les autoritats dels diferents pa\u00efsos i, en el seu cas, van haver de fer front tamb\u00e9 a l\u2019ajornament dels JJOO, un objectiu esportiu per al qual portaven preparant-se quatre anys com a m\u00ednim. En aquest treball realitzarem una exploraci\u00f3 de les viv\u00e8ncies d\u2019esportistes d\u2019alt rendiment (EAR) i alt nivell (EAN) en travessar aquestes dues transicions de forma concurrent (\u00e9s a dir, confinament i ajornament dels JJOO). Per a aix\u00f2, partirem de la posici\u00f3 de la International Society of Sport Psychology (ISSP) sobre el desenvolupament de la carrera i les transicions dels esportistes i les esportistes (Stambulova et al., 2020a)<\/a>. En ella, es defineixen les transicions com a fases de canvi i una de les principals conceptualitzacions en el discurs sobre la carrera esportiva. Les transicions de carrera s\u2019han classificat en funci\u00f3 de la seva predictibilitat en tres categories: (a) normatives, les relativament predictibles i derivades de la l\u00f2gica del desenvolupament dels esportistes; (b) no normatives, les dif\u00edcilment predictibles i (c) pr\u00e0cticament normatives, les predictibles per a un grup particular d\u2019esportistes. Entre les primeres trobem la transici\u00f3 de j\u00fanior a s\u00e8nior (Torregrossa et al., 2016<\/a>) i la retirada de l\u2019esport d\u2019elit (Torregrossa et al, 2015<\/a>; Jordana et al., 2017<\/a>), entre les segones s\u2019inclouen aspectes com ara les lesions esportives (Palmi i Sol\u00e9-Cases, 2014<\/a>), i entre les darreres, la migraci\u00f3 esportiva (Prato et al., 2020<\/a>). El confinament derivat de la COVID-19 i l\u2019ajornament dels JJOO es poden conceptualitzar com a transicions no normatives; el primer \u00e9s un esdeveniment, mentre que el segon no ho \u00e9s (veure Schlossberg, 1981<\/a>). Stambulova (2003)<\/a> assenyala que les transicions no normatives tenen m\u00e9s probabilitat de transformar-se en crisis (veure tamb\u00e9 Stambulova et al., 2020a<\/a>) per la seva dificultat d\u2019anticipaci\u00f3 inherent. Centrant-se en l\u2019experi\u00e8ncia del confinament a causa de la COVID-19, Odriozola-Gonz\u00e0lez et al. (2020)<\/a> van realitzar un estudi quantitatiu per analitzar els efectes psicol\u00f2gics a curt termini de la crisi de la COVID-19 i el confinament en la poblaci\u00f3 espanyola. M\u00e9s concretament, intentaren avaluar s\u00edmptomes d\u2019ansietat, depressi\u00f3 i estr\u00e8s, que van ser mesurats a trav\u00e9s d\u2019un q\u00fcestionari. Els resultats mostraren que, en un total de 3.550 participants, el 32,4 % mostrava s\u00edmptomes d\u2019ansietat, el 44,1 % de depressi\u00f3 i el 37,0 % d\u2019estr\u00e8s. Pons et al. (2020)<\/a> van intentar descriure i caracteritzar l\u2019impacte general que va tenir el confinament en joves esportistes. Els resultats d\u2019aquest estudi quantitatiu van mostrar que la valoraci\u00f3 del confinament va ser negativa tant pel que fa a l’impacte en la salut mental com en les diferents esferes vitales (p. ex., carrera dual). Per la seva part, Clemente-Su\u00e1rez et al. (2020)<\/a> van realitzar un estudi amb 175 esportistes ol\u00edmpics i paral\u00edmpics entenent que aquesta poblaci\u00f3 havia de fer front a una barrera afegida: l\u2019ajornament dels JJOO de T\u00f2quio 2020. Van intentar analitzar l\u2019efecte del perfil psicol\u00f2gic, el nivell acad\u00e8mic i el g\u00e8nere en la percepci\u00f3 d\u2019amena\u00e7a personal i professional de cara als JJOO de T\u00f2quio 2021. Mostraren que tant esportistes ol\u00edmpics com paral\u00edmpics tenien una percepci\u00f3 negativa del confinament amb relaci\u00f3 a les seves rutines d\u2019entrenament, per\u00f2 no a la seva actuaci\u00f3 de cara als JJOO. Al seu torn, no es va evidenciar un impacte significatiu de la quarantena en les respostes d\u2019ansietat dels esportistes i les esportistes, la qual cosa atribu\u00efen a les estrat\u00e8gies d’afrontament i l\u2019experi\u00e8ncia que desenvolupen els\/les esportistes.<\/p>\n\n\n\n Els JJOO representen l\u2019esdeveniment m\u00e9s important per a nombrosos esports i \u00e9s habitual que, tant esportistes com organitzacions esportives, planifiquin les seves activitats prenent el cicle Ol\u00edmpic com a refer\u00e8ncia (Wylleman et al., 2012<\/a>; Solanellas i Camps, 2017<\/a>; Henriksen et al., 2020a<\/a>). La disrupci\u00f3 del cicle ol\u00edmpic va implicar l\u2019ajornament dels JJOO un any i va amena\u00e7ar amb una suspensi\u00f3 total fins a pocs dies abans de la seva celebraci\u00f3 efectiva. Aquest canvi es va produir en la darrera fase de preparaci\u00f3 per a la classificaci\u00f3 ol\u00edmpica i va generar una disrupci\u00f3 de la carrera que potencialment comporta una p\u00e8rdua de motivaci\u00f3, identitat i sentit (Henriksen et al., 2020b<\/a>). Oblinger-Peters i Krenn (2020)<\/a> van realitzar un estudi qualitatiu amb l\u2019objectiu d\u2019explorar les percepcions subjectives sobre l\u2019ajornament dels JJOO de T\u00f2quio 2020 d\u2019esportistes i entrenadors austr\u00edacs. Van identificar que la postergaci\u00f3 es va viure de diferents maneres i que la resposta emocional immediata va variar entre confusi\u00f3, decepci\u00f3 i alleujament. Dins de les principals conseq\u00fc\u00e8ncies associades a l’ajornament assenyalaren: la prolongaci\u00f3 de la pressi\u00f3 f\u00edsica i psicol\u00f2gica, la preocupaci\u00f3 sobre l’afectaci\u00f3 al rendiment, la p\u00e8rdua de motivaci\u00f3, i l’oportunitat per a la recuperaci\u00f3 i la millora. En analitzar l\u2019impacte de les transicions no normatives concurrents del confinament arran de la COVID-19 i l\u2019ajornament dels JJOO, Stambulova et al., (2020b)<\/a> diferencien tres escenaris possibles en funci\u00f3 del moment de la carrera esportiva en qu\u00e8 es trobi cada esportista. El primer \u00e9s un escenari de rebuig de la situaci\u00f3; el situen com a propi d\u2019esportistes que es troben cap al final de les seves carreres i ja han participat en uns JJOO i, fins i tot, han obtingut medalles. Per tant, no volen afrontar la incertesa que comporta la disrupci\u00f3 del cicle ol\u00edmpic i decideixen que \u00e9s un bon moment per retirar-se. El segon \u00e9s un escenari d\u2019acceptaci\u00f3 i representa esportistes d\u2019inici\/meitat de carrera als quals la disrupci\u00f3 del cicle ol\u00edmpic, amb l\u2019ajornament actual o, fins i tot, una eventual suspensi\u00f3, els afecta menys perqu\u00e8 encara compten amb la possibilitat de preparar-se per a pr\u00f2xims cicles (p. ex., JJOO de 2024). Aquest grup d\u2019esportistes prefereix realitzar una pausa i preparar-se estrat\u00e8gicament per a propers JJOO, ja que consideren que no compten amb els recursos necessaris per afrontar les demandes que imposa la COVID-19 i l’ajornament. L\u2019\u00faltim \u00e9s un escenari de lluita i representa esportistes que es troben en la meitat o el final de les seves carreres, que posseeixen nombrosos recursos i experi\u00e8ncies, i decideixen afrontar la COVID-19 a trav\u00e9s de la lluita activa per aconseguir l\u2019adaptaci\u00f3 i l’enfortiment en aquesta transici\u00f3. Taku i Arai (2020)<\/a> assenyalen que la COVID-19 estableix un precedent respecte a la certesa de la realitzaci\u00f3 d\u2019esdeveniments esportius, com per exemple els JJOO. Indagant en la hist\u00f2ria dels JJOO, Constandt i Willem (2021)<\/a> recorden que al 1920 van tenir lloc els JJOO d’Anvers. Aquests Jocs es van realitzar despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial i la pand\u00e8mia de la grip espanyola. No se sap gaire sobre les viv\u00e8ncies dels protagonistes i les protagonistes, per\u00f2, com la pand\u00e8mia actual, aquells Jocs van implicar haver de fer front a una crisi de salut p\u00fablica. Simb\u00f2licament, aquests Jocs representaren el renaixement del moviment ol\u00edmpic. Tal com hem vist, els estudis que s’han portat a terme s\u2019han centrat principalment en explorar el confinament per la COVID-19 i l\u2019ajornament dels JJOO de T\u00f2quio 2020 de manera quantitativa. Aix\u00ed, pocs estudis han recorregut a la metodologia qualitativa per explorar les viv\u00e8ncies relacionades amb la disrupci\u00f3 del cicle ol\u00edmpic a causa del confinament i l\u2019ajornament. Amb l\u2019objectiu d\u2019aportar coneixement sobre les viv\u00e8ncies d’aspirants ol\u00edmpics i ol\u00edmpiques en travessar aquestes transicions no normatives concurrents, aquest estudi presenta una descripci\u00f3 realitzada a trav\u00e9s d\u2019una exploraci\u00f3 retrospectiva (del confinament) i prospectiva (en relaci\u00f3 amb la futura celebraci\u00f3 dels JJOO de T\u00f2quio 2020 al 2021).<\/p>\n\n\n\n En aquest treball desenvolupem una investigaci\u00f3 qualitativa des d\u2019un posicionament filos\u00f2fic constructivista. \u00c9s a dir, intentant comprendre els significats que les persones atribueixen a les experi\u00e8ncies viscudes. Per a aix\u00f2, ens basem en dos sup\u00f2sits: (a) no existeix una realitat externa i independent de les persones, sin\u00f3 que la realitat es modela en relaci\u00f3 amb les experi\u00e8ncies i (b) el coneixement es construeix conjuntament a trav\u00e9s de les interaccions generades entre participant i investigador\/a (veure Poucher et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Es va realitzar un mostreig per conveni\u00e8ncia i van participar de manera volunt\u00e0ria 25 esportistes EAN i EAR vinculats a un Centre d’Alt Rendiment Esportiu: 14 dones i 11 homes (M<\/em> = 26.2 DE <\/em>= 6.9). El 88 % practicaven algun esport individual i el 12 %, algun esport col\u00b7lectiu. El 84 % estava desenvolupant una carrera dual, \u00e9s a dir, compaginant esport i estudis o treball (Stambulova i Wylleman, 2015<\/a>). El criteri de selecci\u00f3 va ser estar classificat\/ada o en proc\u00e9s de classificaci\u00f3 per als JJOO de T\u00f2quio 2020 (classificats: 4, i en proc\u00e9s de classificaci\u00f3: 21).<\/p>\n\n\n\n Es van realitzar entrevistes semiestructurades amb l\u2019objectiu de possibilitar una descripci\u00f3 detallada de les viv\u00e8ncies de les persones participants. Les entrevistes les van dirigir les autores RZS i SR i els autors MT i SA. Es va preparar un gui\u00f3 d\u2019entrevista (veure el material complementari) per a l\u2019exploraci\u00f3 dels seg\u00fcents eixos tem\u00e0tics: (a) traject\u00f2ria esportiva, (b) import\u00e0ncia dels JJOO, (c) experi\u00e8ncia durant el confinament, (d) visi\u00f3 del m\u00f3n postconfinament i (e) cam\u00ed diferit a T\u00f2quio 2020. Durant l\u2019entrevista es va convidar les persones participants a compartir les seves hist\u00f2ries sobre el confinament i l\u2019ajornament dels JJOO.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019obtenir l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat (CEEAH 5180), es va seleccionar i convocar els\/les participants. Un cop acceptada la participaci\u00f3, es va enviar el full informatiu del projecte i el consentiment informat. Totes les persones participants van signar el consentiment informat abans d\u2019iniciar la seva participaci\u00f3 en l\u2019estudi. Cada participant va intervenir en una entrevista sincr\u00f2nica semiestructurada realitzada per videoconfer\u00e8ncia de 30-90 minuts de duraci\u00f3. Les entrevistes es van realitzar al maig de 2020, quan havien transcorregut vuit setmanes de confinament i comen\u00e7aven els permisos per realitzar activitat f\u00edsica a l\u2019aire lliure. En el cas dels esportistes EAN, les franges hor\u00e0ries permeses per a activitats esportives eren m\u00e9s extenses i comptaven amb el dret a sortir fora del municipi. Totes les entrevistes van ser enregistrades en \u00e0udio i v\u00eddeo i despr\u00e9s transcrites seguint la metodologia de Jefferson (Bassi-Follari, 2015<\/a>). Per evitar la identificaci\u00f3 de les persones participants i preservar la confidencialitat, es van fer servir pseud\u00f2nims.<\/p>\n\n\n\n Basant-nos en l\u2019an\u00e0lisi tem\u00e0tica reflexiva (Braun i Clarke, 2019<\/a>), vam realitzar una an\u00e0lisi inductiva seguint les seg\u00fcents fases: (a) familiaritzaci\u00f3 amb les dades, (b) generaci\u00f3 de codis, (c) creaci\u00f3 de temes inicials, (d) revisi\u00f3 de temes i codis, (e) nomenament definitiu dels temes i (f) escriptura de l\u2019informe. Per cuidar el rigor cient\u00edfic, es van realitzar revisions amb amistats cr\u00edtiques amb l\u2019objectiu de plantejar reflexions sobre el proc\u00e9s de generaci\u00f3 i representaci\u00f3 dels temes (Smith i McGannon, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Tenint en compte que la descripci\u00f3 i interpretaci\u00f3 dels significats estan molt relacionats, es combinen les seccions Resultats i Discussi\u00f3 intentant entrella\u00e7ar les experi\u00e8ncies de les persones participants amb la literatura cient\u00edfica. En la Figura 1 es presenten, com a s\u00edntesi, els temes i subtemes resultants de l\u2019an\u00e0lisi tem\u00e0tica reflexiva inductiva. Aquests s\u2019estructuren seguint una l\u00ednia temporal; els dos primers temes reflecteixen la visi\u00f3 retrospectiva en el moment de l\u2019entrevista (sobre el confinament) i els dos \u00faltims la prospectiva (sobre l\u2019ajornament). An\u00e0lisi retrospectiva A continuaci\u00f3 es recullen les experi\u00e8ncies relatades de manera retrospectiva dels esportistes i les esportistes respecte a les fases del Preconfinament i el Confinament.<\/p>\n\n\n\n El primer quadrimestre de 2020 comptava amb competicions de gran import\u00e0ncia per a la majoria d\u2019esportistes que encara estaven lluitant per aconseguir la seva classificaci\u00f3 per als JJOO. Segons la disciplina esportiva, aquesta classificaci\u00f3 depenia del resultat de la participaci\u00f3 en un preol\u00edmpic (p. ex., esports aqu\u00e0tics) o b\u00e9, de la suma de punts aconseguits en m\u00faltiples competicions i del ranking<\/em> (p. ex., atletisme). En tots dos casos, i com assenyalen Henriksen et al. (2020a)<\/a>, l\u2019etapa pr\u00e8via al confinament era una fase d\u2019entrenament intens i de consecuci\u00f3 del millor estat de forma f\u00edsica. Clara explica: \u201c[\u2026] jo recordo que els \u00faltims dies entren\u00e0vem tant que quan arrib\u00e0vem no pod\u00edem gaireb\u00e9 ni estudiar\u201d. \u00daltimes competicions a l’estranger Dies abans de l\u2019establiment de l\u2019estat d\u2019alarma a Espanya, algunes esportistes intentaven disputar les seves \u00faltimes competicions a l\u2019estranger. La situaci\u00f3 global respecte a la COVID-19 es tornava dia a dia m\u00e9s complicada, i sortir a l\u2019estranger implicava el risc de no poder tornar al pa\u00eds d\u2019origen i la por a l\u2019estigmatitzaci\u00f3 pel fet de ser esportistes espanyoles (entenent que Espanya, paulatinament, es posicionava dins dels pa\u00efsos m\u00e9s afectats pel nombre de contagis). Brooks et al. (2020)<\/a> van remarcar l\u2019estigmatitzaci\u00f3 com un dels principals estressors postquarantena; \u00e9s a dir, el rebuig, la por i el cessament d’invitaci\u00f3 a esdeveniments socials per por al contagi. Els nostres resultats mostren que l\u2019estigmatitzaci\u00f3 era un factor estressant present, fins i tot abans del confinament.<\/p>\n\n\n\n \u201c[\u2026] Abans que comenc\u00e9s el confinament, nosaltres est\u00e0vem viatjant a (pa\u00eds) perqu\u00e8 ten\u00edem una Copa d\u2019Europa que era classificat\u00f2ria. Era una de les competicions importants de la temporada. I al dia seg\u00fcent vam haver de tornar sense competir perqu\u00e8 (pa\u00eds) havia decretat que els espanyols no podien estar a (pa\u00eds). Realment aquests moments s\u00ed que van ser una mica dif\u00edcils, de dir: \u2018H\u00f2stia! S\u2019estan ajornant competicions i no s\u00e9 quan competir\u00e9, on competir\u00e9, ni com em classificar\u00e9\u2019. Van ser uns dies for\u00e7a complicats\u201d. <\/p>\n\n\n\n Els dies previs a l’establiment del confinament es percebia un estat de tensi\u00f3 al centre d\u2019alt rendiment. Davant el creixement exponencial de casos a Espanya, la direcci\u00f3 va optar per anticipar-se a les circumst\u00e0ncies i oferir un pla alternatiu perqu\u00e8 esportistes amb possibilitat de participaci\u00f3 ol\u00edmpica poguessin continuar entrenant en un espai segur. Van reunir tots els esportistes i entrenadors\/es i els oferiren la possibilitat de realitzar un confinament al centre per continuar els entrenaments. Aquest confinament implicava que durant el temps que dur\u00e9s l\u2019estat d\u2019alarma (inicialment serien nom\u00e9s 15 dies) no podrien sortir del centre, com tampoc es podia ingressar. Davant aquest comunicat, van sorgir dues postures: algunes persones van decidir confinar-se al centre, i d’altres van preferir confinar-se a casa amb els seus \u00e9ssers estimats. Despr\u00e9s del comunicat, les que havien decidit confinar-se al centre van tornar a casa per fer les maletes, i va ser aleshores quan la situaci\u00f3 va canviar. Davant la confirmaci\u00f3 d\u2019un positiu al centre, va desapar\u00e8ixer la possibilitat de confinar-se all\u00e0 i, per tant, la instituci\u00f3 va haver de tancar. Laia diu: \u201cSi jo hagu\u00e9s estat interna i hagu\u00e9s tingut la meva habitaci\u00f3 i el meu espai, doncs, no s\u00e9 [\u2026] podria haver dit una altra cosa. Per\u00f2 jo directament vaig dir no<\/em>. I em vaig sentir molt culpable, perqu\u00e8 al final JO estava decidint no entrenar\u201d.<\/p>\n\n\n\n La majoria d\u2019esportistes van distingir quatre fases dins del confinament. En elles es pot observar de quina manera s\u2019han anat entrella\u00e7ant les dues transicions. La primera fase, codificada com \u201cNom\u00e9s 15 dies\u201d, recull la creen\u00e7a inicial respecte a la duraci\u00f3 del confinament. M\u00e9s enll\u00e0 del desconcert i la incertesa pr\u00f2pia d\u2019una situaci\u00f3 nova i imprevista, ja que l\u2019objectiu Ol\u00edmpic encara romania vigent, els entrenaments intentaven ser igual d’exigents que en moments previs a aquesta nova realitat. La motivaci\u00f3 romania elevada. Jordi va comentar: \u201cAix\u00f2 ser\u00e0 una setmana, dos com a molt, i ja tornarem al de sempre. Fins i tot entrenava amb m\u00e9s ganes que [\u2026] entrenava normal, feia sessions molt heavy<\/em> a la cinta\u201d. La segona fase codificada com \u201cAjornament dels JJOO\u201d es genera despr\u00e9s de la comunicaci\u00f3 de l\u2019ajornament dels JJOO. En els dies previs, el calendari esportiu estava replet de cancel\u00b7lacions i postergacions, per\u00f2 encara continuava viu l\u2019objectiu ol\u00edmpic. Aquesta situaci\u00f3 generava preocupaci\u00f3, ja que esportistes d\u2019altres pa\u00efsos continuaven els seus entrenaments sense restriccions, mentre que esportistes d\u2019Espanya temien veure perjudicat el seu rendiment per la desigualtat de condicions. Davant l\u2019ajornament, d\u2019una banda, van viure la tranquil\u00b7litat de sentir que novament les condicions serien iguals, i d\u2019altra, la tristesa de veure un altre objectiu descartat del calendari competitiu. Les respostes emocionals s\u00f3n similars a les trobades per Oblinger-Peters i Krenn (2020)<\/a>: confusi\u00f3, desil\u00b7lusi\u00f3 i alleujament. Joaqu\u00edn, esportista que havia superat una lesi\u00f3, va comentar: <\/p>\n\n\n\n \u201cQuan es va decidir que no se celebrarien, la meva mentalitat va canviar. Vaig trigar dos o tres dies a assimilar que no es farien i que l’enorme esfor\u00e7 que havia fet per recuperar-me de la lesi\u00f3, eh, no era en va. Oi?\u201d <\/p>\n\n\n\n En aquesta fase, la motivaci\u00f3 per entrenar decreix per la manca d\u2019objectius. Alina explica: <\/p>\n\n\n\n \u201cQuan ja van decidir que es cancel\u00b7laven i que es farien l\u2019any seg\u00fcent, doncs aquella segona setmana va ser una mica complicada perqu\u00e8 al final va ser una mica com de: Uf! Per a qu\u00e8 entrenem ara si no sabem quan hi haur\u00e0 competicions?\u201d <\/p>\n\n\n\n La tercera fase es va codificar com \u201cAcceptaci\u00f3 i oportunitat\u201d i mostra el proc\u00e9s d’adaptaci\u00f3 a les transicions concurrents. En aquesta fase, la majoria d\u2019esportistes, acompanyats pels seus entrenadors\/es, van aconseguir establir objectius a curt termini i van canviar la valoraci\u00f3 del confinament i l\u2019ajornament: ja no els veien com a una amena\u00e7a, sin\u00f3 com a una oportunitat. Van prioritzar altres aspectes de les seves vides (p. ex., estudis, desenvolupament professional, fam\u00edlia) i van aprofitar l\u2019entrenament a casa per realitzar entrenaments que normalment, per manca de temps, no realitzaven. Ignasi va comentar: <\/p>\n\n\n\n \u201cTamb\u00e9 ens ho plantej\u00e0vem aix\u00ed; pots guanyar for\u00e7a i flexibilitat si estires cada dia; tens molts dies per treballar la flexibilitat, i en el dia a dia a vegades no tenim temps per fer-ho\u201d.<\/p>\n\n\n\n Els nostres resultats mostren que els recursos psicol\u00f2gics propis de la identitat esportiva (\u00e9s a dir, toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3, capacitat d\u2019adaptaci\u00f3), els recursos de l\u2019entorn (\u00e9s a dir, entrenadors\/es, fam\u00edlia i agents del centre) i el desenvolupament d\u2019identitats extraesportives (\u00e9s a dir, estudis, desenvolupament professional) han estat factors facilitadors per afrontar i gestionar aquestes transicions concurrents. D’altra banda, els nostres resultats afegeixen la percepci\u00f3 de l\u2019estil de vida com un recurs per adaptar-se a les demandes del confinament. Ignasi va comentar: <\/p>\n\n\n\n \u201cCrec que aquestes situacions, que s\u00f3n una mica excepcionals, els esportistes som capa\u00e7os de portar-les b\u00e9. Fins i tot, millor que altres persones, perqu\u00e8 realment estem m\u00e9s exposats a situacions extraordin\u00e0ries. En les competicions pot passar qualsevol cosa, i has de saber portar-les b\u00e9. Jo crec que, en general, els esportistes som persones que vivim (riu) confinats, b\u00e0sicament\u201d. <\/p>\n\n\n\n \u00c9s tamb\u00e9 en aquesta fase que algunes esportistes van manifestar haver estat reflexionant sobre el lloc que ocupa l’esport no nom\u00e9s en les seves vides, sin\u00f3 en la societat. Tamb\u00e9 van reflexionar sobre la seva identitat. En aquest sentit, els nostres resultats reflecteixen el que exposen Schinke et al. (2020)<\/a>, que sostenen que qualsevol transici\u00f3 imprevista amaga la possibilitat d’enriquiment personal. Agafar dist\u00e0ncia de les exigents demandes del m\u00f3n esportiu va permetre desenvolupar la identitat personal i explorar interessos fora de l’esport. Joaqu\u00edn va compartir: <\/p>\n\n\n\n \u201c\u00c9s a dir, que em puc descriure sense haver de dir que he estat ol\u00edmpic, que he anat a un mundial, que he estat (disciplina esportiva). Saps? M’ha fet reflexionar sobre aix\u00f2. Tu no ets aix\u00f2! Tu ets molt m\u00e9s que aix\u00f2!\u201d <\/p>\n\n\n\n El darrer subtema es va codificar com \u201cLlum al final del t\u00fanel\u201d i coincideix amb la flexibilitzaci\u00f3 del confinament, davant la possibilitat de sortir de casa per realitzar entrenaments a l’aire lliure. El govern va decretar que els\/les esportistes EAN podien entrenar en franges hor\u00e0ries m\u00e9s amples que la resta de la poblaci\u00f3. La possibilitat d’entrenar a l’exterior va incrementar la motivaci\u00f3 i els va permetre recuperar les sensacions que no podien replicar als entrenaments que feien a casa. Els que practicaven esports aqu\u00e0tics mostraven m\u00e9s inter\u00e8s per recuperar sensacions, ja que mai havien estat tant de temps lluny del seu medi: l’aigua. Despr\u00e9s de tornar al mar Aina va comentar: \u201c\u00c9s incre\u00efble, \u00e9s a dir, no s\u00e9, em venia tant de gust i, de fet, b\u00e9, vaig entrenar i despr\u00e9s s\u00ed que \u00e9s veritat que em vaig quedar una bona estona flotant\u201d. En la Figura 2 se sintetitzen les fases descrites anteriorment amb els seus subtemes i codis.<\/p>\n\n\n\n Ruffault et al. (2020)<\/a> evidenciaren que esportistes que havien continuat amb els entrenaments a casa i les din\u00e0miques d’interacci\u00f3 amb l’equip t\u00e8cnic, havien generat les condicions ideals per a la tornada a la pr\u00e0ctica esportiva disminuint els nivells d’ansietat i estant motivats de manera intr\u00ednseca. Els nostres resultats coincideixen, per\u00f2 cal contemplar les difer\u00e8ncies entre esports (\u00e9s a dir, aqu\u00e0tics i no aqu\u00e0tics) entenent que els\/les esportistes que depenen del medi aqu\u00e0tic per a la realitzaci\u00f3 de les seves pr\u00e0ctiques esportives mai havien hagut de romandre tants dies lluny de l’aigua. Per aix\u00f2, destacaven com a una preocupaci\u00f3 la incertesa de no saber quan trigarien a recuperar el seu estat f\u00edsic. <\/p>\n\n\n\n A continuaci\u00f3 es recullen els codis, subtemes i temes definits a partir de les expectatives i preocupacions respecte a la fase de Postconfinament i els JJOO, que es preveu que se celebrin al 2021. <\/p>\n\n\n\n En demanar als esportistes i les esportistes que ens expliquessin com preveien que seria la fase de postconfinament, la majoria de participants van destacar: (a) preocupaci\u00f3 per l’afectaci\u00f3 mundial despr\u00e9s de la COVID-19 (p. ex., morts, crisi econ\u00f2mica, desocupaci\u00f3), (b) incertesa respecte al calendari esportiu, Joan va comentar: <\/p>\n\n\n\n \u201c[\u2026] no tenim les seguretats que ten\u00edem l’any passat (2019). L’any passat, doncs, podies fer una planificaci\u00f3 des de setembre fins al Campionat d’Espanya, per exemple. Perqu\u00e8 sabies que tot es podria fer. En canvi, aquest any (.) doncs no se sap\u201d.<\/p>\n\n\n\n (c) Preocupaci\u00f3 per la duraci\u00f3 de la COVID-19 i (d) expectativa per tornar a entrenar al centre i adaptar-se a les noves normatives i protocols de seguretat i higiene. En relaci\u00f3 amb aquest darrer aspecte, Isona va comentar: <\/p>\n\n\n\n \u201cAl principi ser\u00e0 molt estrany. Oi? Haurem de tenir molta cura i control. Per\u00f2 crec que els\/les esportistes tenim una capacitat d’adaptaci\u00f3 molt elevada. Quan ho fem unes quantes vegades ens acostumarem i tindrem clar que aix\u00f2 \u00e9s el que cal fer i que aquestes s\u00f3n les mesures que hem d’aprendre. I ho farem\u201d.<\/p>\n\n\n\n La majoria d’esportistes consideraven que els JJOO de T\u00f2quio 2020 + 1 comptaran amb un valor afegit, perqu\u00e8 sumat a les habituals barreres que han de superar dins del cicle Ol\u00edmpic, aquesta vegada han superat la barrera de la COVID-19. En projectar com seria el cam\u00ed a T\u00f2quio 2020 + 1, Berta va compartir: <\/p>\n\n\n\n \u201cEl cam\u00ed cap all\u00e0 ser\u00e0 una mica com un d\u00e9j\u00e0 vu<\/em> perqu\u00e8, \u00e9s clar, la temporada ja la vaig fer. Saps? Ara el que em tocar\u00e0 repetir \u00e9s com una segona oportunitat, perqu\u00e8 ara ja tinc les coses m\u00e9s clares\u201d. <\/p>\n\n\n\n Com en els resultats de Clemente-Su\u00e1rez et al. (2020<\/a>), no trobem una percepci\u00f3 negativa de l’impacte del confinament en el rendiment de cara a T\u00f2quio 2020. Considerant els tres escenaris que plantegen Stambulova et al. (2020b)<\/a>, els nostres resultats mostren que la incertesa i la preocupaci\u00f3 per l’evoluci\u00f3 de la COVID-19 i la potencial cancel\u00b7laci\u00f3 dels JJOO estaven encara m\u00e9s presents en les persones que veuen T\u00f2quio 2020 com les inst\u00e0ncies finals de les seves carreres esportives i, fins i tot, les seves darreres o \u00faniques possibilitats de participaci\u00f3 ol\u00edmpica. Robert va dir: <\/p>\n\n\n\n \u201cSi s’haguessin celebrat els JJOO al 2020, dep\u00e8n de com m’hagu\u00e9s anat all\u00e0, m’hagu\u00e9s plantejat determinades coses de cara al futur i la meva carrera esportiva. Doncs, imagina’t si es cancel\u00b7lessin! No s\u00e9 on podria trobar l’energia\u2026 Ostres! Penso que m’he esfor\u00e7at al m\u00e0xim. M’he quedat una vegada a prop i, de sobte, el somni desapareix\u201d. <\/p>\n\n\n\n Els nostres resultats tenen relaci\u00f3 amb el que exposen H\u00e5kansson et al. (2021<\/a>), que alerten sobre la necessitat de contemplar no nom\u00e9s l’impacte agut de les transicions concurrents, sin\u00f3 tamb\u00e9 l’impacte acumulatiu i prolongat que t\u00e9 la pand\u00e8mia i l’ajornament dels JJOO sobre el benestar psicol\u00f2gic dels esportistes i les esportistes.<\/p>\n\n\n\n Els resultats d’aquest estudi qualitatiu afegeixen una nova evid\u00e8ncia en el coneixement de les viv\u00e8ncies de les aspirants ol\u00edmpiques en relaci\u00f3 amb la disrupci\u00f3 del cicle ol\u00edmpic (\u00e9s a dir, el confinament i l’ajornament dels JJOO de T\u00f2quio 2020). L’exploraci\u00f3 retrospectiva del confinament i prospectiva de l’ajornament ens han perm\u00e8s obtenir una visi\u00f3 global dels diferents esdeveniments que componen aquestes transicions. Es va recon\u00e8ixer l’anunci de l’ajornament dels JJOO com una fita que va modificar la viv\u00e8ncia del confinament, transformant la percepci\u00f3 del confinament com a una oportunitat i no com a una amena\u00e7a. D’altra banda, pogu\u00e9rem distingir una s\u00e8rie de recursos que van facilitar l’afrontament i l’adaptaci\u00f3 a aquestes transicions. Entre d’altres, recursos psicol\u00f2gics propis de la identitat esportiva (p. ex., toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3, capacitat d’adaptaci\u00f3), recursos de l’entorn (p. ex., entrenadors\/es i la resta d’agents del centre, drets com a esportistes d’alt nivell), recursos propis de l’estil de vida (p. ex., habituaci\u00f3 a concentracions) i el desenvolupament d’identitats extraesportives (p. ex., estudis, desenvolupament professional). Explorar la visi\u00f3 prospectiva ens va permetre detectar possibles focus d’intervenci\u00f3 com a professionals de la Psicologia de l’esport contemplant l’impacte de la prolongaci\u00f3 de la pand\u00e8mia. Tamb\u00e9 entenem que la disrupci\u00f3 del cicle ol\u00edmpic es pot concebre com una oportunitat m\u00e9s per formar els\/les esportistes en relaci\u00f3 amb l’afrontament de situacions inesperades. Tenint present el moment de les seves carreres esportives, es podr\u00e0 acompanyar els\/les esportistes en la presa de decisions respecte a la lluita, la fugida o l’afrontament de les demandes d’aquestes transicions. Aquest estudi realitza aportacions rellevants anteriorment descrites, i no est\u00e0 exempt de limitacions. La principal, al nostre entendre, \u00e9s que, atesa la naturalesa pragm\u00e0tica del projecte i interpretativa d’aquest estudi en particular, el comprom\u00eds amb la confidencialitat dels esportistes participants obliga a ometre algunes informacions que podrien ser interessants per a les persones que llegeixin l’article, i limita la seva transfer\u00e8ncia a altres contextos esportius similars i l’\u00fas aplicat que poden fer els professionals de les ci\u00e8ncies de l’esport. Finalment, futures investigacions podrien centrar-se en: (a) explorar de manera longitudinal aquesta disrupci\u00f3 del cicle ol\u00edmpic, (b) explorar la viv\u00e8ncia dels agents de l’entorn (\u00e9s a dir, entrenadors\/es, fam\u00edlies) i (c) explorar la transici\u00f3 postol\u00edmpica en aquest cicle particular.<\/p>\n\n\n\n Aquest treball s’ha realitzat gr\u00e0cies a la contribuci\u00f3 de dos projectes de recerca. D’una banda, el projecte \u201cCarreres duals saludables\u201d (HeDuCa), recolzat pel Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats (refer\u00e8ncia RTI2018-095468-B-100), Espanya. D’altra banda, gr\u00e0cies al projecte: \u201cAthletes\u2019 and sport entourage\u2019s longitudinal experiences on the disruption of the Olympic cycle of Tokyo 2020\u201d, recolzat pel Centre d’Estudis Ol\u00edmpics del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional (IOC). Un agra\u00efment especial a tots els participants d’aquest estudi per permetre els investigadors i les investigadores con\u00e8ixer les seves experi\u00e8ncies; aix\u00f2 ha possibilitat que professionals de la salut mental puguem aprendre a donar suport en l’afrontament de situacions inesperades. Tamb\u00e9 agrair a Marina Garc\u00eda, Dorottya Moln\u00e1r, Jos\u00e9 Mej\u00edas, Anna Jordana i Marta Borrueco la seva col\u00b7laboraci\u00f3 en la transcripci\u00f3 de les entrevistes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum El confinament a causa de la COVID-19 i l’ajornament dels Jocs Ol\u00edmpics de T\u00f2quio 2020 va obligar les persones aspirants ol\u00edmpiques a travessar un cicle ol\u00edmpic incert i canviant. Aquest treball descriu la manera com esportistes d’alt nivell i d’alt rendiment van vivenciar la disrupci\u00f3 del cicle ol\u00edmpic causada per les transicions no normatives […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":18,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44],"tags":[10227,10226,5196,4182,10225,10228],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["confinament<\/a>","coronavirus<\/a>","esportista<\/a>","jocs ol\u00edmpics<\/a>","metodologia qualitativa<\/a>","transici\u00f3 no normativa<\/a>"],"unlinked":["confinament<\/span>","coronavirus<\/span>","esportista<\/span>","jocs ol\u00edmpics<\/span>","metodologia qualitativa<\/span>","transici\u00f3 no normativa<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 25 gener 2022","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 25 gener 2022 10:02","modified":"Updated on 31 mar\u00e7 2022 10:40"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51170\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=51170"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51170\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":52158,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/51170\/revisions\/52158\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=51170"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=51170"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=51170"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3 <\/h2>\n\n\n\n
Metodologia <\/h2>\n\n\n\n
Participants<\/h3>\n\n\n\n
Instrument<\/h3>\n\n\n\n
Procediment<\/h3>\n\n\n\n
![\"\"\/](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/FIGURA-1-148-01-CAT.jpg\")
An\u00e0lisi de dades<\/h3>\n\n\n\n
Resultats i Discussi\u00f3 <\/h2>\n\n\n\n
Preconfinament<\/em><\/h4>\n\n\n\n
Lluitant per la classificaci\u00f3 Ol\u00edmpica<\/em> <\/h4>\n\n\n\n
Proposta de bombolla<\/em> <\/h4>\n\n\n\n
Confinament<\/em> <\/h4>\n\n\n\n
![\"\"\/](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/FIGURA-2-148-01-CAT.jpg\")
An\u00e0lisi prospectiva<\/em> <\/h4>\n\n\n\n
Postconfinament:<\/em> <\/h4>\n\n\n\n
T\u00f2quio 2020 + 1 <\/em><\/h4>\n\n\n\n
Conclusions <\/h2>\n\n\n\n
Agra\u00efments <\/h2>\n\n\n\n