{"id":49393,"date":"2021-10-14T08:57:25","date_gmt":"2021-10-14T08:57:25","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/incentivar-la-actividad-fisica-en-el-aula-con-descansos-activos-un-estudio-mixed-methods\/"},"modified":"2022-01-13T08:52:44","modified_gmt":"2022-01-13T08:52:44","slug":"incentivar-lactivitat-fisica-en-laula-amb-descansos-actius-un-estudi-mixed-methods","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/incentivar-lactivitat-fisica-en-laula-amb-descansos-actius-un-estudi-mixed-methods\/","title":{"rendered":"Incentivar l\u2019activitat f\u00edsica en l\u2019aula amb descansos actius: un estudi Mixed Methods"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els educadors que integren l\u2019activitat f\u00edsica (AF) a l\u2019aula estimulen els alumnes i creen un ambient suggeridor. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser constatar el resultat d\u2019un programa de metodologia activa basat en els descansos actius (DA) (activity breaks<\/em>) per evidenciar: a) l\u2019efecte de les estrat\u00e8gies plantejades per part del docent, b) les caracter\u00edstiques dels exercicis f\u00edsics proposats i c) les respostes que genera en l\u2019alumnat durant el per\u00edode d\u2019activitat f\u00edsica. Hi van participar un docent tutor (de 6\u00e8 d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria) d\u2019un centre educatiu de la regi\u00f3 de M\u00farcia i un total de 26 alumnes d\u2019entre 11 i 13 anys (M = 11.95; DT = 0.63). El programa es va administrar durant 12 setmanes amb diferents procediments en l\u2019horari lectiu (12 sessions\/setmana). L\u2019enfocament de metodologia mixta (mixed methods<\/em>) va permetre combinar l\u2019an\u00e0lisi quantitativa de la implementaci\u00f3 dels DA, amb una llista de control avaluativa i l\u2019an\u00e0lisi qualitativa del resultat de les conductes interactives aparegudes, mitjan\u00e7ant la metodologia observacional (MO) sistem\u00e0tica. Els resultats van mostrar que els DA implicaven la motricitat de l\u2019alumnat de manera intensa mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 d\u2019habilitats motrius, variacions posturals i interrelacions diverses. Alhora, es va constatar que el docent va aplicar amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia les estrat\u00e8gies de promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica a l\u2019aula corresponents a: la interrupci\u00f3 de la classe, el moviment com a interacci\u00f3 social, la proposta amb una estructura concreta, la participaci\u00f3 activa i la tornada a la calma. Es va concloure que el programa de DA pot ser adequat per augmentar la participaci\u00f3 motriu, aix\u00ed com la interacci\u00f3 social i cognitiva de l\u2019alumnat durant les classes lectives.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activity breaks<\/span>, estrat\u00e8gies d\u2019ensenyament<\/span>, metodologies actives<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El creixement de l\u2019obesitat infantil ha augmentat exponencialment durant els \u00faltims anys, fet que ha provocat una situaci\u00f3 d\u2019alerta en els sistemes educatius de diversos pa\u00efsos. En aquest sentit, el sedentarisme s\u2019ha convertit en un factor clau per al desenvolupament de l\u2019obesitat infantil (Blanco et al., 2020<\/a>), ja que posa en risc la salut dels joves per la relaci\u00f3 que t\u00e9 amb conseq\u00fc\u00e8ncies negatives com la hipertensi\u00f3, la hipercolesterol\u00e8mia i malalties \u00f2ssies (Orsi et al., 2011<\/a>). Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS, 2016<\/a>), mitjan\u00e7ant l\u2019\u201cInforme per acabar amb l\u2019obesitat infantil\u201d, centra l\u2019atenci\u00f3 en els centres escolars, l\u2019entorn familiar i altres ambients socialitzadors i educatius com a responsables per orientar els infants i adolescents cap a l\u2019establiment d\u2019una dieta sana i una pr\u00e0ctica regular d\u2019activitat f\u00edsica que permeti l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019h\u00e0bits de vida saludables per part dels joves. A m\u00e9s, les recomanacions establertes per l\u2019OMS (2016)<\/a> indiquen que el grup d\u2019edat d\u2019entre 5 i 17 anys ha d\u2019acumular un m\u00ednim de 60\u00a0 minuts diaris d\u2019activitat f\u00edsica a una intensitat moderada\/vigorosa i reduir el temps dedicat a l\u2019\u00fas de pantalles.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, nombroses investigacions suggereixen el foment d\u2019intervencions en centres escolars per combatre l\u2019obesitat infantil (S\u00e1nchez-L\u00f3pez et al., 2019<\/a>). Els h\u00e0bits saludables fomentats amb activitats f\u00edsiques a l\u2019aula poden contribuir a: a) reduir el risc de malalties (Timmons et al., 2012<\/a>), b) millorar la salut emocional (Poitras et al., 2016<\/a>) i c) augmentar la motivaci\u00f3 en els aprenentatges (Chac\u00f3n-Cuberos et al., 2020<\/a>). En aquesta l\u00ednia, diversos estudis emp\u00edrics han analitzat l\u2019efecte d\u2019aplicar diferents estrat\u00e8gies als centres educatius per augmentar l\u2019activitat f\u00edsica durant l\u2019horari escolar i reduir el temps sedentari dels estudiants, com programes d\u2019activitat f\u00edsica (Ord\u00f3\u00f1ez et al., 2019<\/a>), transport actiu (Sanz Arazuri et al., 2017<\/a>), esbarjos actius (M\u00e9ndez-Gim\u00e9nez i Pallas\u00e1-Manteca, 2018<\/a>) i els DA (Mu\u00f1oz-Parre\u00f1o, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A causa del car\u00e0cter obligatori del sistema educatiu espanyol actual i a la continu\u00eftat de les metodologies tradicionals durant les etapes de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, es pot pensar que els infants i adolescents dediquen gran part del temps a aprenentatges est\u00e0tics. No obstant aix\u00f2, els centres escolars podrien jugar un paper fonamental en la promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica (Langford et al., 2015<\/a>; M\u00e9ndez-Gim\u00e9nez i Pallas\u00e1-Manteca, 2018<\/a>), no nom\u00e9s per mitj\u00e0 de la mat\u00e8ria d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb l\u2019\u00fas d\u2019altres activitats f\u00edsiques i esportives interdisciplin\u00e0ries que permetin estendre efectes positius a tota la poblaci\u00f3 escolar (Ord\u00f3\u00f1ez et al., 2019<\/a>). En aquest sentit, l\u2019estudi d\u2019Hern\u00e1ndez et al. (2010)<\/a> va demostrar que la implicaci\u00f3 f\u00edsica dels estudiants durant la jornada escolar \u00e9s molt baixa, amb una inactivitat que fins i tot superava el 90\u2009% del temps, amb la majoria de temps invertit en l\u2019activitat lectiva sedent\u00e0ria. Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, diversos autors (Dyrstad et al., 2018<\/a>) sol\u00b7liciten canvis organitzatius als centres educatius que afavoreixin la incorporaci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica a la jornada lectiva, a causa dels nombrosos beneficis que proporciona als joves en els marcs cognitiu, acad\u00e8mic, fisicosaludable i comportamental (Masini et al., 2020<\/a>). Sembla que l\u2019etapa de prim\u00e0ria \u00e9s un per\u00edode clau per desenvolupar patrons de conducta actius en els infants (Casta\u00f1er et al., 2011<\/a>) i per afavorir l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019h\u00e0bits de vida saludables que contribueixin a reduir el sobrep\u00e8s i l\u2019obesitat, aspectes que es relacionen estretament amb el manteniment d\u2019h\u00e0bits esportius en edats m\u00e9s avan\u00e7ades (Ord\u00f3\u00f1ez et al., 2019<\/a>; Vaquero-Sol\u00eds et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una de les estrat\u00e8gies m\u00e9s utilitzades durant els \u00faltims anys per reduir el sedentarisme dels infants i adolescents s\u00f3n les classes basades en activitat f\u00edsica (classroom-based physical activity<\/em>) (Watson et al., 2017a<\/a>), que es poden dur a terme tant dins com fora de l\u2019aula. Watson et al. (2017a<\/a>; 2017b<\/a>) diferencien tres maneres d\u2019incorporar l\u2019activitat f\u00edsica a l\u2019aula: a) DA (active breaks<\/em>), definits com a breus per\u00edodes de temps, d\u2019entre 5 i 15 minuts, en els quals l\u2019activitat f\u00edsica s\u2019incorpora a intensitat de moderada a vigorosa, durant el desenvolupament d\u2019una classe, sense necessitat d\u2019espais, material o personal espec\u00edfic (Masini et al., 2020<\/a>); b) DA centrats en el pla d\u2019estudis (curriculum-focussed active breaks<\/em>), per\u00edodes breus d\u2019activitat f\u00edsica en els quals s\u2019inclouen continguts curriculars (Schmidt et al., 2016<\/a>), i c) classes f\u00edsicament actives (physically active lessons<\/em>), en les quals l\u2019activitat f\u00edsica s\u2019integra en diferents \u00e0rees educatives de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (Riley et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques demostren els beneficis d\u2019incorporar pauses actives a l\u2019aula per augmentar els nivells d\u2019activitat f\u00edsica en els estudiants, tant en la jornada escolar com en l\u2019extraescolar (Mu\u00f1oz-Parre\u00f1o, 2020<\/a>), amb les quals es pot assolir el 50\u2009% de les recomanacions establertes per l\u2019OMS (Fairclough et al., 2012<\/a>) i millors nivells de condici\u00f3 f\u00edsica (Ridgers et al., 2007<\/a>). Els efectes positius de l\u2019activitat f\u00edsica tamb\u00e9 s\u2019observen en altres variables com l\u2019atenci\u00f3, la concentraci\u00f3, les funcions executives i el comportament vers la tasca (De Greeff et al., 2018<\/a>; Masini et al., 2020<\/a>; M\u00e9ndez-Gim\u00e9nez, 2020<\/a>; Watson et al., 2017b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, malgrat que durant els \u00faltims anys ha augmentat la import\u00e0ncia de l\u2019observaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit educatiu tant en l\u2019assignatura d\u2019EF (Valero-Valenzuela et al., 2020<\/a>) com en la resta de mat\u00e8ries (Camerino et al., 2019<\/a>; Prat et al., 2019<\/a>) i la comunicaci\u00f3 docent (Casta\u00f1er et al., 2016<\/a>), cap estudi encara no ha utilitzat la metodologia observacional per con\u00e8ixer amb precisi\u00f3 el que ocorre durant la incorporaci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica a l\u2019aula, \u00e9s a dir, com \u00e9s i com es du a terme durant el desenvolupament de les classes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Disseny incrustat de domin\u00e0ncia (adaptat de Creswell i Plano Clark, 2007<\/a>).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal de l\u2019estudi va ser aplicar un programa innovador de DA intraclasse per con\u00e8ixer-ne i valorar-ne la implementaci\u00f3 que realitza el docent quant al grau de fidelitat, les caracter\u00edstiques de les activitats proposades i les respostes que aquestes activitats generen en l\u2019alumnat durant el per\u00edode d\u2019activitat f\u00edsica proposat.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

La present investigaci\u00f3 es va dur a terme sota un enfocament mixed methods<\/em> per aconseguir una millor comprensi\u00f3 global en la implementaci\u00f3 d\u2019un programa educatiu i pedag\u00f2gic (Camerino et al., 2012<\/a>; Casta\u00f1er et al., 2013<\/a>) basat en els DA. Aix\u00ed, va ser un estudi descriptiu, inferencial, transversal i amb una metodologia mixta que es va dur a terme sota un disseny observacional (Anguera et al., 2011<\/a>) nomot\u00e8tic, de seguiment i multidimensional (N\/S\/M): a) ideogr\u00e0fic, amb observaci\u00f3 de les intervencions del docent i la interacci\u00f3 dels alumnes a totes les sessions; b) seguiment, tenint en compte l\u2019evoluci\u00f3 del docent i resposta de l\u2019alumne en tot el programa, i c) multidimensional, amb voluntat d\u2019analitzar diverses dimensions rellevants reflectides en una multiplicitat de criteris a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. La prevalen\u00e7a de les dades observacionals derivades del registre i an\u00e0lisi en v\u00eddeo de totes les sessions va configurar un model incrustat de domin\u00e0ncia en la gesti\u00f3 dels resultats (Figura 1), la finalitat del qual consisteix a treballar amb un tipus de dades dominants, en aquest cas qualitatives (an\u00e0lisi observacional), mentre que es busquen altres dades, com a suport secundari, en aquest cas quantitatives (llista de control avaluativa), que exerceixen un paper complementari i que estan supeditades a les primeres (Casta\u00f1er et al., 2013<\/a>). A m\u00e9s, aquests autors indiquen que s\u00f3n les m\u00e9s adients a l\u2019hora de dur a terme estudis complexos i longitudinals, caracter\u00edstiques principals d\u2019aquesta investigaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3 es va dur a terme en un centre d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria de la zona nord-est de la regi\u00f3 de M\u00farcia (Espanya). La mostra, que es va seleccionar per conveni\u00e8ncia i accessibilitat, utilitzant classes completes d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, estava formada per:<\/p>\n\n\n\n

(1) Docents:<\/strong> mestre-tutor (amb m\u00e9s de 10 anys d\u2019experi\u00e8ncia com a docent) d\u2019un curs de 6\u00e8 de prim\u00e0ria que va impartir diverses assignatures (Matem\u00e0tiques, Ci\u00e8ncies Socials, Ci\u00e8ncies Naturals, Coneixement Aplicat i Llengua Castellana) i hi va implementar un programa de DA. Els continguts que el docent desenvolupava en cada una de les \u00e0rees, pertanyents al curr\u00edculum del sistema educatiu espanyol, estaven inclosos en el sistema educatiu espanyol actual (LOMCE, 2013).<\/p>\n\n\n\n

(2) Estudiants: <\/strong>la mostra estava formada per un total de 26 participants amb edats compreses entre 11 i 13 anys (M = 11.73; DT = 1.73), els quals van presentar un nivell socioecon\u00f2mic mitj\u00e0-baix. Cap alumne no havia tingut experi\u00e8ncia pr\u00e8via amb els DA.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Per corroborar els efectes de la implementaci\u00f3 d\u2019una metodologia en l\u2019\u00e0mbit educatiu, Hastie i Casey (2014)<\/a> estableixen que un dels elements clau que ha de proporcionar el grup investigador \u00e9s la validaci\u00f3 de la metodologia o estrat\u00e8gia que s\u2019implementar\u00e0 a l\u2019estudi. Per a aquesta investigaci\u00f3 es va realitzar mitjan\u00e7ant una llista de control ad hoc<\/em> sobre els DA de les sessions filmades.<\/p>\n\n\n\n

(1) Instrument per avaluar els descansos actius (IADA): <\/strong>la llista de control es va crear a partir de les pautes indicades per Mu\u00f1oz-Parre\u00f1o (2020)<\/a> sobre els elements que han de contenir els DA per avaluar les estrat\u00e8gies d\u2019ensenyament basades en els DA. Consta de vuit \u00edtems, que es van contestar mitjan\u00e7ant respostes dicot\u00f2miques (S\u00ed-No), en funci\u00f3 de si s\u2019aplicaven o no les estrat\u00e8gies objecte d\u2019observaci\u00f3 durant el per\u00edode d\u2019integraci\u00f3 d\u2019AF a l\u2019aula (5\u2019-10\u2019). La llista de control ad hoc<\/em> estava formada pels \u00edtems seg\u00fcents: 1) interrupci\u00f3 de la classe (IC), 2) moviment (MOV), 3) contingut acad\u00e8mic (CA), 4) interacci\u00f3 social (IS), 5) estructura de la sessi\u00f3 (ES), 6) motivaci\u00f3 (MO), 7) participaci\u00f3\/activaci\u00f3 (PA), i 8) tornada a la calma (TC).<\/p>\n\n\n\n

(2) Instrument d\u2019observaci\u00f3 dels descansos actius orientats a l\u2019ensenyament (SODAE): <\/strong>aquest instrument es va crear per registrar les conductes i generar patrons de comportament dels docents i discents en les sessions d\u2019implementaci\u00f3 dels DA a l\u2019aula. L\u2019instrument el constitu\u00efa un sistema d\u2019observaci\u00f3 que comprenia sis criteris, els tres primers adaptats de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 OSMOSTI (Observational System of Motor Skills, Space, Time and Interaction) (Casta\u00f1er et al., 2020<\/a>) i els altres tres, seguint les propostes de Mu\u00f1oz-Parre\u00f1o (2020)<\/a>. Els criteris es relacionen amb la proposta i estructuraci\u00f3 dels DA. La dimensi\u00f3 del docent integra els criteris: (1) habilitats motrius, (2) interacci\u00f3 social i (3) \u00fas de l\u2019espai. Un criteri relacionat amb l\u2019actuaci\u00f3 de l\u2019alumnat: (4) participaci\u00f3 dels alumnes, i dos criteris relacionats amb les caracter\u00edstiques dels DA: (5) contingut acad\u00e8mic i (6) resoluci\u00f3 cognitiva. Cada criteri d\u2019aquest instrument complia els aspectes d\u2019exhaustivitat i m\u00fatua exclusivitat de tot sistema d\u2019observaci\u00f3. S\u2019hi van incloure un total de 21 categories (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sistema d\u2019Observaci\u00f3 Descansos Actius en l\u2019Enseyament SODAE, adaptat del sistema OSMOSTI (Observational System of Motor Skills, Space, Time and Interaction) (Casta\u00f1er et al., 2020)<\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, desenvoluparem els passos previs a la implementaci\u00f3 i desenvolupament del programa d\u2019intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Formaci\u00f3 pr\u00e8via en DA dels docents<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Per implementar qualsevol tipus de programa educatiu, es necessita un desenvolupament professional espec\u00edfic dels docents (Lee i Choi, 2015<\/a>). En aquest sentit, Pozo et al. (2018)<\/a> destaquen dues direccions que han de tenir les investigacions: (1) requeriment d\u2019un control i avaluaci\u00f3 d\u2019experts sobre la intervenci\u00f3, i (2) un seguiment continu i proper de les dades en la implementaci\u00f3 d\u2019estudis longitudinals, aix\u00ed com inclusi\u00f3 de dissenys metodol\u00f2gics ad hoc<\/em>. El personal docent es va formar en els DA, utilitzant un enfocament de dues fases:<\/p>\n\n\n\n

(1) Formaci\u00f3 inicial: es va dur a terme un curs teoricopr\u00e0ctic de 5 hores sobre els DA, en el qual es va explicar als docents el m\u00e8tode per adaptar l\u2019exercici f\u00edsic a la programaci\u00f3 docent de les diferents mat\u00e8ries i se\u2019ls va proporcionar estrat\u00e8gies globals i espec\u00edfiques per al desenvolupament de la incorporaci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica a l\u2019aula.<\/p>\n\n\n\n

(2) Formaci\u00f3 cont\u00ednua: inicialment, el docent va haver de lliurar un document on descrivia el plantejament de tres DA integrats en sessions que tinguessin un vincle amb alguna de les \u00e0rees educatives que impartia. L\u2019investigador principal va exposar comentaris i suggeriments sobre les propostes. Posteriorment, l\u2019investigador principal es va reunir setmanalment amb el docent amb l\u2019objectiu de con\u00e8ixer el desenvolupament del programa i aportar-li un feedback<\/em> sobre els aspectes que duia a terme correctament i quins eren susceptibles de millora. Aquesta informaci\u00f3 es va proporcionar gr\u00e0cies a l\u2019an\u00e0lisi de les sessions gravades, els resultats de les quals es van reflectir i es van exposar al mestre en les reunions setmanals a trav\u00e9s d\u2019un informe.<\/p>\n\n\n\n

Procediment i intervenci\u00f3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Es va obtenir el perm\u00eds del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat de M\u00farcia (ID: 3207\/2021). A continuaci\u00f3, es va presentar el projecte a un centre educatiu de la comarca del Mar Menor, es va informar l\u2019equip directiu i professorat sobre els objectius del projecte i se\u2019ls va sol\u00b7licitar col\u00b7laboraci\u00f3. Finalment, es va obtenir el consentiment informat dels pares, mares o tutors legals de tots els participants de l\u2019estudi, d\u2019acord amb les directrius \u00e8tiques amb relaci\u00f3 al consentiment, confidencialitat i anonimat de les respostes.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de dissenyar la intervenci\u00f3 i de proveir el docent de tota la formaci\u00f3 necess\u00e0ria en DA en la formaci\u00f3 detallada anteriorment, es va iniciar la intervenci\u00f3 del programa educatiu de DA durant les 12 setmanes previstes, basant-nos en una metodologia activa d\u2019ensenyament i seguint els mateixos continguts de la programaci\u00f3 did\u00e0ctica escolar del centre educatiu, tal com estableix el curr\u00edculum de cada una de les assignatures en les quals es va implementar (Matem\u00e0tiques, Ci\u00e8ncies Socials, Ci\u00e8ncies Naturals, Coneixement Aplicat i Llengua Castellana).<\/p>\n\n\n\n

En el desenvolupament de les sessions es van utilitzar tres m\u00e8todes diferents de DA:<\/p>\n\n\n\n

(1) Rutines Tabata (Tabata et al., 1996<\/a>), que van consistir en la combinaci\u00f3 de sis exercicis realitzats a m\u00e0xima intensitat (p. ex.: esquats, flexions a la taula, etc.), amb per\u00edodes de descansos (Koch, 2004<\/a>), seguint la proposta de Mu\u00f1oz-Parre\u00f1o (2020)<\/a>. Es van aplicar durant cinc dies a la setmana, amb un m\u00ednim d\u2019una vegada al dia. En aquest cas, es van dur a terme durant tota la intervenci\u00f3, seguint una progressi\u00f3 de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

(2) V\u00eddeos actius d\u2019implicaci\u00f3 f\u00edsica o Brain Breaks Videos <\/em>(Hidrus et al., 2020<\/a>), basats en la imitaci\u00f3 motriu per part de l\u2019alumnat de recursos audiovisuals projectats a les pissarres digitals de l\u2019aula (p. ex.: balls, moviments, etc.). Aquest m\u00e8tode tamb\u00e9 es va aplicar durant cinc dies a la setmana, almenys una vegada al dia.<\/p>\n\n\n\n

(3) DA d\u2019implicaci\u00f3 cognitiva relacionats amb el refor\u00e7ament curricular (Abad et al., 2014<\/a>), seguint la proposta de Sol\u00eds-Ant\u00fanez (2019)<\/a> sobre exercicis f\u00edsics en els quals es treballa alhora el contingut curricular de diferents \u00e0rees de coneixement com llengua castellana, matem\u00e0tiques, ci\u00e8ncies socials, coneixement aplicat i ci\u00e8ncies naturals. Es van aplicar de dues a tres vegades a la setmana, nom\u00e9s una vegada al dia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019aplicaci\u00f3 del programa va seguir una progressi\u00f3 de dificultat i de c\u00e0rrega d\u2019exercici f\u00edsic durant els DA, sobretot en aquells en els quals s\u2019aplicaven les rutines Tabata. El primer mes, es van dur a terme rutines en les quals es treballava durant 15\u201d i es descansava 15\u201d. Les quatre setmanes seg\u00fcents es va reduir el temps de descans en 5\u201d i es va mantenir el d\u2019implicaci\u00f3 motriu (15\u201d-10\u201d). Finalment, durant les \u00faltimes quatre setmanes es va augmentar el temps de treball i es va mantenir el de rep\u00f2s (20\u201d-10\u201d).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi dels resultats<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Es van analitzar un total de 23 sessions, amb una durada total de 55 minuts per sessi\u00f3. Dos observadors, graduats en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport, van rebre formaci\u00f3 amb experts en metodologia observacional, seguint les pautes establertes per Wright i <\/a>Craig<\/a> (2011)<\/a>. La fiabilitat interobservador abans de l\u2019inici de l\u2019an\u00e0lisi de les dades per a l\u2019\u00fas de la llista de control ad hoc<\/em> va ser de 89.1\u2009% i per al SODAE, del 95\u2009% (Garc\u00eda-L\u00f3pez et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Amb relaci\u00f3 al tractament dels resultats de l\u2019instrument IADA, es va optar per una estad\u00edstica descriptiva, amb c\u00e0lcul dels percentatges de cada una de les estrat\u00e8gies utilitzades per part del docent (interrupci\u00f3 de classe, moviment, contingut acad\u00e8mic, interacci\u00f3 social, estructura, motivaci\u00f3, participaci\u00f3\/activaci\u00f3, tornada a la calma, aplicaci\u00f3) en la implementaci\u00f3 del programa i progressi\u00f3 durant les 12 setmanes des de l\u2019inici fins al final d\u2019aquest per\u00edode.<\/p>\n\n\n\n

Per obtenir les conductes docents m\u00e9s rellevants i la resposta que desencadenaven en els estudiants al llarg del programa educatiu, es va dur a terme una visualitzaci\u00f3, an\u00e0lisi i registre detallat de deu sessions, representatives de cada per\u00edode i seleccionades aleat\u00f2riament. Es va utilitzar l\u2019instrument de registre i programari LINCE Plus (Soto et al., 2019<\/a>), els resultats del qual es van exportar en format .txt per a l\u2019an\u00e0lisi d\u2019obtenci\u00f3 de patrons temporals (T-patterns<\/em>), amb el programari THEME v.6. (Magnusson, 2000<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Comprovaci\u00f3 de les estrat\u00e8gies docents i respostes de l\u2019alumne (IADA)<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019IADA van mostrar la progressi\u00f3 de les estrat\u00e8gies d\u2019ensenyament basades en els DA utilitzades per part del docent al llarg de la intervenci\u00f3 (Taula 2). Concretament, van reflectir les difer\u00e8ncies entre les estrat\u00e8gies aplicades per part del docent en els DA de cada una de les setmanes de l\u2019estudi. La Taula 2 mostra uns resultats en els quals s\u2019observa que el docent va experimentar una millora progressiva en la implementaci\u00f3 dels DA a mesura que la intervenci\u00f3 avan\u00e7ava. Tot aix\u00f2 es reflecteix en el percentatge total d\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies la setmana 1 (66.7\u2009%), la setmana 2 (62.5\u2009%), la setmana 3 (75\u2009%), la setmana 4 (81.3\u2009%), la setmana 5 (79.2\u2009%), la setmana 6 (81.3\u2009%), la setmana 8 (91.7\u2009%), la setmana 10 (95.8\u2009%) i la setmana 12 (100\u2009%). A gaireb\u00e9 totes les setmanes s\u2019experimenta una millora progressiva, excepte a la 2 i la 5, que minva, i a la 6, que es mant\u00e9 amb relaci\u00f3 a la setmana 4. A m\u00e9s, s\u2019observa una difer\u00e8ncia percentual important entre les estrat\u00e8gies d\u2019ensenyament incorporades en els DA de la setmana 1 (66.67\u2009%) i la setmana 12 (100\u2009%).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats de l\u2019IADA, que mostra els percentatges de les estrat\u00e8gies utilitzades per part del docent al llarg del programa.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El percentatge total d\u2019aplicaci\u00f3 de les estrat\u00e8gies, en tota la intervenci\u00f3, es va situar per sobre del 6\u2009%. I despr\u00e9s de la setmana 2, els percentatges no van baixar per sota del 75\u2009%, i fins del 90\u2009% les setmanes 2, 10 i 12. D\u2019aquesta manera, es va constatar un increment de la fidelitat en la implementaci\u00f3 dels DA.<\/p>\n\n\n\n

Les estrat\u00e8gies m\u00e9s aplicades durant els per\u00edodes actius de la intervenci\u00f3 van ser la interacci\u00f3 social, el moviment, l\u2019estructura, la participaci\u00f3 i la tornada a la calma, amb un 100\u2009% d\u2019implementaci\u00f3 en els DA analitzats. Les variables interacci\u00f3 social i motivaci\u00f3, totes dues amb un 56.5\u2009%, i el contingut acad\u00e8mic (34.8\u2009%) van ser les que es van aplicar amb menys recurr\u00e8ncia, sobretot a l\u2019inici de l\u2019estudi, aspecte que va millorar les \u00faltimes setmanes del programa.<\/p>\n\n\n\n

Actuaci\u00f3 docent i resposta de l\u2019alumnat (SODAE)<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de patrons temporals mostra que el docent, durant la intervenci\u00f3, va seguir diferents conductes encadenades i t\u00edpiques. Al dendrograma (Figura 3) s\u2019observa que es planteja una combinaci\u00f3 en la qual es proposa un exercici f\u00edsic d\u2019estabilitat (ETB) en el qual no hi ha interacci\u00f3 social (NIS), hi ha un canvi en el nivell espacial (CNE), treballa el grup complet (TGC), no es refor\u00e7a el contingut acad\u00e8mic (NCA), per\u00f2 s\u00ed la resoluci\u00f3 cognitiva (RC), precedida d\u2019un per\u00edode de descans en el qual els alumnes es recuperen per al seg\u00fcent esfor\u00e7 metab\u00f2lic (NIM-NIS-MME-TGC-NCA-NRC). Despr\u00e9s d\u2019aquesta conducta encadenada, torna a apar\u00e8ixer un exercici f\u00edsic en el qual es combinen habilitats motrius (CHM), sense NIS, amb una combinaci\u00f3 de posicions (CVP), en la qual TGC, sense refor\u00e7 del contingut acad\u00e8mic (NCA) i amb RC, precedit de nou per un per\u00edode de rep\u00f2s (NIM-NIS-MME-TGC-NCA-NRC). D\u2019aquesta manera, es pot dir que l\u2019estructura plantejada per part del docent per implementar els DA es repeteix consecutivament durant la seva durada (5-10 minuts).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Dendrograma representatiu de l\u2019actuaci\u00f3 del docent i la resposta dels alumnes en les sessions analitzades de la intervenci\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu general d\u2019aquest estudi va ser aplicar un programa de DA a l\u2019aula per con\u00e8ixer-ne els resultats quant a les caracter\u00edstiques dels exercicis proposats i les respostes generades en l\u2019alumnat durant el per\u00edode d\u2019activitat f\u00edsica, aix\u00ed com per valorar-ne el grau de fidelitat de la implementaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi reflecteixen que els DA aplicats per part del docent tenen moments de descans motriu que es produeixen priorit\u00e0riament en el protocol Tabata, en el qual es treballa un exercici actiu (p. ex. saltar a corda) durant 20\u201d i es reposa durant 10\u201d. A l\u2019hora de comparar els resultats amb altres estudis, cal destacar que no existeixen precedents fins a l\u2019actualitat en els quals s\u2019hagin avaluat els DA des d\u2019un enfocament mixed methods<\/em> basat en la metodologia observacional (Chac\u00f3n-Cuberos et al., 2020<\/a>). Durant el per\u00edode d\u2019AF, els exercicis principals incorporats per part del docent van ser les combinacions d\u2019habilitats motrius (p. ex. flexions) i aquelles que impliquen estabilitzaci\u00f3 (p. ex. esquats). Aquest tipus de DA tamb\u00e9 s\u2019ha aplicat en estudis de metodologia quantitativa, com el de Mu\u00f1oz-Parre\u00f1o (2020)<\/a>, en el qual es van obtenir resultats molt positius en l\u2019augment del nivell d\u2019AF, en per\u00edode escolar i extraescolar, dels estudiants que pertanyien al GE.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, els resultats mostren que el docent va aplicar organitzacions diferents per promoure la interacci\u00f3 social, amb alternan\u00e7a entre execucions individuals i col\u00b7laboraci\u00f3 en grup gran, fet que va permetre que els estudiants estiguessin en contacte continu. Aquests resultats segueixen la l\u00ednia d\u2019investigacions com la de Mu\u00f1oz-Parre\u00f1o (2020)<\/a> i Sol\u00eds-Ant\u00fanez (2019)<\/a>, basades en la incorporaci\u00f3 de DA a l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria mitjan\u00e7ant jocs cooperatius i que van trobar efectes positius relacionats amb l\u2019actitud i conducta de l\u2019alumnat a l\u2019aula. Amb relaci\u00f3 a l\u2019\u00fas de l\u2019espai, els resultats reflecteixen una alternan\u00e7a entre mantenir l\u2019espai i combinar variacions de posici\u00f3 (canvis en la direcci\u00f3 i nivell espacial) durant tota la intervenci\u00f3, aspecte que es relaciona amb el criteri d\u2019interacci\u00f3 social utilitzat per part del docent.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, l\u2019estudi mostra que el contingut acad\u00e8mic no es va treballar de manera continuada durant la intervenci\u00f3, sin\u00f3 que hi predominava l\u2019\u00fas de protocols Tabata i v\u00eddeos actius. Tanmateix, les activitats proposades per part del docent s\u00ed que van implicar de manera motriu i cognitiva els estudiants. En aquesta l\u00ednia, l\u2019estudi de Su\u00e1rez-Manzano et al. (2018)<\/a>, en el qual es van analitzar intervencions educatives basades en DA, va trobar que, en un 78\u2009% de les intervencions dutes a terme, els estudiants van millorar la funci\u00f3 cognitiva de l\u2019atenci\u00f3 a classe.<\/p>\n\n\n\n

Amb relaci\u00f3 a la resposta dels alumnes en els DA, els resultats reflecteixen que hi van participar i s\u2019hi van implicar en la seva totalitat durant els exercicis proposats; per tant, la resposta a la incorporaci\u00f3 de l\u2019AF a l\u2019aula va ser molt positiva. Aquesta evid\u00e8ncia permet que els alumnes siguin actius i assoleixin un gran percentatge del m\u00ednim d\u2019AF proposat per l\u2019OMS (2016)<\/a>, aix\u00ed com l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019h\u00e0bits de vida saludables que puguin transferir fora de l\u2019entorn escolar. Aquests resultats segueixen la l\u00ednia d\u2019altres estudis (Fairclough et al., 2012<\/a>; Mu\u00f1oz-Parre\u00f1o, 2020<\/a>; Sol\u00eds-Ant\u00fanez, 2019<\/a>) que van trobar una gran participaci\u00f3 per part de l\u2019alumnat i en els quals l\u2019activitat f\u00edsica registrada durant els DA va permetre cobrir el 50\u2009% de les recomanacions establertes per l\u2019OMS.<\/p>\n\n\n\n

Respecte al segon objectiu, es van utilitzar les dades obtingudes de l\u2019IADA sobre l\u2019ensenyament dels DA amb la intenci\u00f3 de con\u00e8ixer el grau de fidelitzaci\u00f3 de la implementaci\u00f3, ja que la interpretaci\u00f3 dels resultats dels estudis no dep\u00e8n \u00fanicament de comprovar si la intervenci\u00f3 es va implementar adequadament, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s necessari con\u00e8ixer aquells aspectes que es van dur a terme d\u2019una forma m\u00e9s id\u00f2nia (Durlak i DuPre, 2008<\/a>). Els resultats mostren que el mestre va experimentar una progressi\u00f3 al llarg de la intervenci\u00f3, comen\u00e7ant amb l\u2019aplicaci\u00f3 del 66.67\u2009% de conductes i finalitzant amb el 100\u2009%. Aquest aspecte \u00e9s molt interessant, ja que es pot observar la fidelitzaci\u00f3 assolida per part del docent, amb les estrat\u00e8gies metodol\u00f2giques de promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica a l\u2019aula, despr\u00e9s de la formaci\u00f3 inicial, i la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3 cont\u00ednua per assegurar una bona implementaci\u00f3 de les estrat\u00e8gies durant el desenvolupament del programa. Aix\u00f2 es pot corroborar amb estudis previs (Camerino et al., 2019<\/a>) que destaquen la formaci\u00f3 cont\u00ednua com un element clau en l\u2019aplicaci\u00f3 de metodologies innovadores en els models pedag\u00f2gics.<\/p>\n\n\n\n

Les estrat\u00e8gies m\u00e9s valorades durant aquests DA van ser la interrupci\u00f3 de classe, el moviment, l\u2019estructura, la participaci\u00f3 i la tornada a la calma. Les variables contingut acad\u00e8mic, interacci\u00f3 social i motivaci\u00f3 a l\u2019inici d\u2019intervenci\u00f3 es van implementar amb menys assidu\u00eftat, aspecte que va anar incrementant a mesura que la intervenci\u00f3 avan\u00e7ava. Tanmateix, no existeixen evid\u00e8ncies cient\u00edfiques per poder-les comparar amb aquests resultats, ja que cap estudi, fins al moment, no ha avaluat la incorporaci\u00f3 d\u2019AF a l\u2019aula mitjan\u00e7ant una metodologia observacional qualitativa. La majoria de treballs utilitzen m\u00e8todes quantitatius, com els acceler\u00f2metres (Watson et al., 2017b<\/a>; Watson et al., 2019<\/a>), que no permeten con\u00e8ixer aquest tipus de variables.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, aquest instrument (IADA) es va integrar a l\u2019enfocament mixed methods <\/em>amb l\u2019objectiu de detectar les conductes del docent utilitzades per promoure l\u2019activitat f\u00edsica a l\u2019aula, aix\u00ed com per dur a terme una avaluaci\u00f3 cont\u00ednua de la intervenci\u00f3 (Hemphill et al., 2015<\/a>) i comprovar la viabilitat del programa educatiu.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, la falta de resultats procedents d\u2019estudis previs que permeti comparar-los ha de portar-nos a ser prudents en les conclusions, ja que no hi ha evid\u00e8ncies cient\u00edfiques en la l\u00ednia d\u2019aquest estudi, fins a l\u2019actualitat. Per aix\u00f2, calen m\u00e9s estudis que indaguin en els comportaments que generen els DA sobre els estudiants, tenint en compte el tipus d\u2019estrat\u00e8gia que fa servir el docent (com el tipus de DA, la durada o intensitat), aix\u00ed com les conseq\u00fc\u00e8ncies sobre altres variables, com el nivell d\u2019activitat f\u00edsica, mesures amb instruments de gran precisi\u00f3 i fiabilitat (p. ex. acceler\u00f2metres), i dissenys quasiexperimentals i amb mostres aleatoritzades.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En l\u00ednia amb els objectius proposats en aquest estudi, es conclou que el docent, durant l\u2019aplicaci\u00f3 del programa de DA, va utilitzar principalment la combinaci\u00f3 d\u2019habilitats motrius i variacions en la posici\u00f3 mitjan\u00e7ant una organitzaci\u00f3 individual i en grup gran. El protocol Tabata, en el qual un descans motriu precedia un per\u00edode de temps actiu, sembla el m\u00e8tode d\u2019activitat intraclasse m\u00e9s utilitzat per part del mestre, fet pel qual mostra ser molt efica\u00e7 per als participants.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019instrument IADA mostren que el docent va aplicar de manera progressiva i adequada les estrat\u00e8gies que caracteritzen els DA, les quals van afavorir la participaci\u00f3 i motivaci\u00f3 dels alumnes, que es confirmen amb l\u2019actuaci\u00f3 del docent i la resposta dels alumnes en les sessions analitzades de la intervenci\u00f3 amb el sistema SODAE.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes pauses actives predisposen a una atenci\u00f3 m\u00e9s alta dels alumnes i comporten una resoluci\u00f3 cognitiva que promou la participaci\u00f3 i interacci\u00f3 completa de tot el grup. Finalment, quant al grau de fidelitzaci\u00f3 de les estrat\u00e8gies pr\u00f2pies dels DA, existeix una progressi\u00f3 positiva per part del docent al llarg del temps, gr\u00e0cies a factors com la formaci\u00f3 inicial, el proc\u00e9s de formaci\u00f3 cont\u00ednua i l\u2019experi\u00e8ncia adquirida en l\u2019\u00fas de la metodologia d\u2019ensenyament.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors agraeixen el suport del projecte nacional REDES: RIPIAFE. Xarxa d\u2019Investigaci\u00f3 per a la Promoci\u00f3 de l\u2019Activitat F\u00edsica en l\u2019Educaci\u00f3, aix\u00ed com del subprojecte nacional Vies d\u2019integraci\u00f3 entre dades qualitatives i quantitatives, desenvolupament del cas m\u00faltiple, i s\u00edntesi com a eixos principals per a un futur innovador en investigaci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica i esport [PGC2018-098742-B-C31] (2019-2021) (Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats \/ Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3 \/ Fons Europeu de Desenvolupament Regional), que forma part del projecte coordinat New approach of research in physical activity and sport from mixed methods perspective (NARPAS_MM) [SPGC201800X098742CV0]. Tamb\u00e9 agra\u00efm el suport del grup consolidat d\u2019investigaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya GRID [(Grup de Recerca i Innovaci\u00f3 en Dissenys) – Tecnologia i aplicaci\u00f3 multim\u00e8dia i digital als dissenys observacionals 2017 SGR 1405]. Aquesta investigaci\u00f3 compta amb el suport d’un contracte FPU19\/04318 (Formaci\u00f3 del Professorat Universitari)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Els educadors que integren l\u2019activitat f\u00edsica (AF) a l\u2019aula estimulen els alumnes i creen un ambient suggeridor. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser constatar el resultat d\u2019un programa de metodologia activa basat en els descansos actius (DA) (activity breaks) per evidenciar: a) l\u2019efecte de les estrat\u00e8gies plantejades per part del docent, b) les caracter\u00edstiques dels […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":18,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50],"tags":[10194,5939,5370],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["activity breaks<\/a>","estrat\u00e8gies d\u2019ensenyament<\/a>","metodologies actives<\/a>"],"unlinked":["activity breaks<\/span>","estrat\u00e8gies d\u2019ensenyament<\/span>","metodologies actives<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 14 octubre 2021","modified":"Updated on 13 gener 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 14 octubre 2021 08:57","modified":"Updated on 13 gener 2022 08:52"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49393\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=49393"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49393\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":51115,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49393\/revisions\/51115\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=49393"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=49393"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=49393"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}