Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi de partit<\/span>, Copa Mundial Femenina de la FIFA<\/span>, indicadors de rendiment<\/span>, metodologia observacional<\/span>, possessions de pilota<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n La Copa Mundial Femenina de la FIFA celebrada a Fran\u00e7a el 2019 va posar de relleu el creixement que el futbol femen\u00ed ha tingut durant els \u00faltims anys. Aquest fet es va poder comprovar a l\u2019informe oficial (FIFA, 2019<\/a>). Durant la celebraci\u00f3 d\u2019aquest campionat es va evidenciar un augment clar del rendiment de les seleccions participants, aix\u00ed com un creixement notable de l\u2019inter\u00e8s medi\u00e0tic per part dels espectadors.<\/p>\n\n\n\n Des de l\u2019\u00e0mbit de la investigaci\u00f3, el futbol femen\u00ed ha estat un tema poc desenvolupat. Malgrat aquest fet, el nombre de publicacions recents ha augmentat en comparaci\u00f3 amb anys anteriors (Okholm Kryger et al., 2021<\/a>). Actualment, nom\u00e9s el 25\u2009% de les publicacions relatives al futbol han tractat espec\u00edficament sobre el g\u00e8nere femen\u00ed (Kirkendall i Urbaniak, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s d\u2019aquest nombre m\u00e9s baix de publicacions cient\u00edfiques en comparaci\u00f3 amb les del futbol mascul\u00ed, la majoria dels investigadors s\u2019han centrat en tem\u00e0tiques relatives a la preparaci\u00f3 f\u00edsica i la prevenci\u00f3 de lesions, aix\u00ed com en altres \u00e0mbits relacionats amb les caracter\u00edstiques fisiol\u00f2giques i\/o antropom\u00e8triques de les jugadores de futbol (Balsalobre-Fern\u00e1ndez et al., 2015<\/a>; Kirkendall, 2007<\/a>; Okholm Kryger et al., 2021<\/a>). Per aquestes raons, des del punt de vista del rendiment t\u00e0ctic, els professionals dedicats a l\u2019entrenament i la competici\u00f3 s\u2019han vist obligats a extrapolar conclusions emp\u00edriques del futbol mascul\u00ed a la seva realitat pr\u00e0ctica, tot i les difer\u00e8ncies de joc existents entre tots dos sexes (Bradley et al., 2014<\/a>; Casal et al., 2020<\/a>; Kirkendall, 2007<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Gr\u00e0cies al notable creixement en l\u2019inter\u00e8s per aquest camp d\u2019investigaci\u00f3, al llarg dels \u00faltims anys s\u2019han publicat diversos estudis plantejats amb l\u2019afany de crear una base s\u00f2lida de coneixement que doni resposta, entre altres interrogants, a quins s\u00f3n els criteris i indicadors tecnicot\u00e0ctics individuals i col\u00b7lectius que permeten augmentar el rendiment en futbol femen\u00ed. Molts d\u2019aquests estudis s\u2019han basat en l\u2019an\u00e0lisi del rendiment en futbol mascul\u00ed (Amatria et al., 2019<\/a>; Lago-Ballesteros i Lago-Pe\u00f1as, 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Pel que fa al rendiment en futbol femen\u00ed, diversos autors han provat d\u2019analitzar diferents criteris a la Copa Mundial Femenina de la FIFA, pel fet que \u00e9s la competici\u00f3 de refer\u00e8ncia de seleccions. En aquesta l\u00ednia, Scanlan et al. (2020)<\/a> van analitzar els criteris que s\u2019associaven amb la creaci\u00f3 d\u2019oportunitats de gol al campionat celebrat al Canad\u00e0 el 2015. Aquests autors van comprovar que les accions que comen\u00e7aven de manera din\u00e0mica, mitjan\u00e7ant una intercepci\u00f3 o una entrada, mostraven m\u00e9s probabilitats d\u2019aconseguir una acci\u00f3 clara de gol en comparaci\u00f3 amb les accions precedides per una interrupci\u00f3 del joc. En aquest estudi tamb\u00e9 es va comprovar que la durada de l\u2019atac i la zona on aquest s\u2019iniciava van ser criteris significatius a l\u2019hora de valorar la probabilitat d\u2019obtenir \u00e8xit ofensiu per part dels equips analitzats. Un altre estudi dut a terme sobre aquest mateix campionat va ser el presentat per Maneiro et al. (2020)<\/a>, que van voler con\u00e8ixer com una variable \u00e0mpliament estudiada en el futbol mascul\u00ed (resultat momentani) podia modificar el desenvolupament de les possessions de pilota en el futbol femen\u00ed d\u2019elit. Una conclusi\u00f3 important d\u2019aquest treball va ser, sens dubte, que es van trobar difer\u00e8ncies en com el resultat momentani modificava els comportaments t\u00e0ctics associats a la possessi\u00f3 de pilota: els equips guanyadors eren capa\u00e7os de mantenir els seus comportaments t\u00e0ctics sense veure\u2019s influ\u00efts pel marcador momentani, al contrari del que ocorria als equips perdedors.<\/p>\n\n\n\n Una altra variable del joc en futbol femen\u00ed analitzada van ser les accions a pilota aturada (Maneiro et al., 2019<\/a>). Aquests autors van establir un model d\u2019\u00e8xit comparatiu multivariat a partir de la metodologia observacional i van arribar a la conclusi\u00f3 que l\u2019\u00e8xit ofensiu en aquesta tipologia d\u2019accions podia augmentar significativament en funci\u00f3 del nombre de jugadores que intervenien a les accions o la zona cap on es dirigia la pilota, entre altres criteris.<\/p>\n\n\n\n Establint un salt temporal entre campionats, un altre estudi recent que va tractar de con\u00e8ixer les difer\u00e8ncies estad\u00edstiques entre les seleccions guanyadores i les perdedores a la Copa Mundial Femenina de la FIFA Fran\u00e7a 2019 va ser el que van publicar Kubayi i Larkin (2020)<\/a>. Aquests autors van tractar de discernir, a partir de les dades estad\u00edstiques extretes del prove\u00efdor InStat Escout, quines van ser les variables que van diferenciar els equips guanyadors dels perdedors en els 48 partits analitzats. Van observar que els equips guanyadors presentaven millors dades en variables relacionades amb el rendiment t\u00e8cnic, com el nombre de passades per partit, la precisi\u00f3 a la passada o el nombre de xuts a porteria, entre d\u2019altres. Casal et al. (2020)<\/a> van trobar difer\u00e8ncies similars entre g\u00e8neres quan van comparar el rendiment t\u00e8cnic dels equips femenins i els masculins a la Lliga Espanyola. Si b\u00e9 l\u2019estudi de Kubayi i Larkin (2020)<\/a> suposa un acostament a les difer\u00e8ncies entre seleccions guanyadores i perdedores en un campionat, la gran difer\u00e8ncia de rendiment entre les millors i pitjors seleccions en futbol femen\u00ed a les primeres fases (per exemple, els 13 gols que els EUA van aconseguir marcar a Tail\u00e0ndia en aquesta fase) pot suposar una dificultat a l\u2019hora d\u2019analitzar les dades. Finalment, una altra investigaci\u00f3 interessant recent va ser la presentada per De Jong et al. (2020)<\/a>. En aquest estudi es van analitzar de manera exhaustiva dades estad\u00edstiques extretes durant les \u00faltimes set temporades en algunes de les competicions femenines m\u00e9s importants del Regne Unit i els Estats Units, aix\u00ed com campionats europeus i mundials de seleccions. Aquests autors van analitzar un total de 695 partits disputats i van observar que gran part de les variables que en van determinar el resultat final estaven relacionades amb indicadors de rendiment associats a aspectes condicionals, com el percentatge de disputes o de situacions defensives guanyades. Aix\u00ed mateix, la conclusi\u00f3 m\u00e9s important extreta d\u2019aquest estudi va ser que la variable m\u00e9s associada amb el fet de guanyar el partit era obtenir el primer gol.<\/p>\n\n\n\n L\u2019objectiu del present estudi va ser analitzar i descriure com es van produir les accions ofensives din\u00e0miques de les seleccions guanyadores i les perdedores a la Copa Mundial Femenina de la FIFA Fran\u00e7a 2019 i establir difer\u00e8ncies entre tots dos grups. Per assolir aquest prop\u00f2sit, s\u2019han dut a terme dos tipus d\u2019an\u00e0lisis complement\u00e0ries. En primer lloc, mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi descriptiva s\u2019ha pret\u00e8s con\u00e8ixer les pr\u00e0ctiques habituals d\u2019aquestes accions. En segon lloc, per mitj\u00e0 d\u2019una an\u00e0lisi bivariada, s\u2019ha tractat d\u2019identificar els criteris que van diferenciar les seleccions guanyadores de les perdedores en aquest campionat.<\/p>\n\n\n\n En aquest estudi es va aplicar la metodologia observacional sistem\u00e0tica (Anguera, 1979<\/a>). Es va tractar d\u2019un disseny nomot\u00e8tic, amb diverses unitats d\u2019estudi, puntual (seguiment intrasessional) i multidimensional (es van analitzar diverses dimensions de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3) corresponent al quadrant III dels proposats per Anguera et al. (2011)<\/a>. Les imatges dels partits es van extreure de la televisi\u00f3 p\u00fablica i es van visionar postesdeveniment. L\u2019estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Investigaci\u00f3 i la Doc\u00e8ncia de la Universitat de la Corunya (2019-0024).<\/p>\n\n\n\n Es van analitzar les accions ofensives din\u00e0miques de 13 dels 16 partits corresponents a la fase final de la Copa Mundial Femenina de la FIFA Fran\u00e7a 2019. Es van excloure de l\u2019estudi tres partits que van tenir empat com a resultat final. El fet que tots els partits analitzats fossin en format d\u2019eliminat\u00f2ria directa va eliminar qualsevol tipus d\u2019especulaci\u00f3 de resultats per part de les seleccions. Aix\u00ed mateix, la decisi\u00f3 d\u2019analitzar \u00fanicament els partits corresponents a aquesta fase va augmentar la igualtat entre seleccions. En cadascun dels partits es van analitzar les accions ofensives din\u00e0miques per als dos equips.<\/p>\n\n\n\n Es van registrar aquelles accions que complien alguns dels criteris d\u2019inclusi\u00f3 seg\u00fcents: i) una jugadora va contactar tres vegades consecutives amb la pilota, ii) va tenir lloc una passada (sempre que la durada fos superior a tres segons) o iii) va tenir lloc un xut. Les accions ofensives van finalitzar en el moment en el qual la possessi\u00f3 es traslladava a l\u2019equip rival o b\u00e9 es produ\u00efa una interrupci\u00f3 del joc.<\/p>\n\n\n\n L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 utilitzat es va elaborar ad hoc<\/em> i es va tractar d\u2019una combinaci\u00f3 de formats de camp i sistemes de categories (Anguera et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Per a l\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, s\u2019ha seguit el proposat per Anguera et al. (2007)<\/a>. En un primer moment, s\u2019ha establert un rang jer\u00e0rquic d\u2019unitats de conducta, que s\u2019ha materialitzat mitjan\u00e7ant l\u2019adopci\u00f3 d\u2019uns criteris base sobre la segmentaci\u00f3 de la conducta.<\/p>\n\n\n\n La creaci\u00f3 de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 s\u2019ha establert sobre els pilars seg\u00fcents: i) un marc te\u00f2ric previ (en aquest cas, el reglament del futbol); ii) criteris i categories analitzats emp\u00edricament en altres estudis observacionals; iii) criteris nous que es van posar a prova en aquest treball.<\/p>\n\n\n\n Els passos metodol\u00f2gics implementats han estat els proposats per Maneiro (2021)<\/a>, seguint Anguera et al. (2007)<\/a>. En primer lloc, es va identificar el problema i es va crear un grup cient\u00edfic expert. Aquest grup cient\u00edfic va estar format per dos doctors en Ci\u00e8ncies de l\u2019Esport i docents de l\u2019assignatura de futbol, un llicenciat en Ci\u00e8ncies de l\u2019Esport amb experi\u00e8ncia en el camp pr\u00e0ctic, i un doctor en Psicologia, amb anys d\u2019experi\u00e8ncia en metodologia observacional.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de la consulta del marc te\u00f2ric i l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica, es va dur a terme una primera observaci\u00f3 explorat\u00f2ria postesdeveniment. A continuaci\u00f3, i despr\u00e9s de la discussi\u00f3 del grup d\u2019experts, es va realitzar una segmentaci\u00f3 del problema en unitats m\u00e9s petites. Posteriorment, es va crear i posar a prova un instrument d\u2019observaci\u00f3 per a un nou visionat postesdeveniment, a fi de trobar debilitats de l\u2019instrument. A continuaci\u00f3, despr\u00e9s d\u2019una nova discussi\u00f3 del grup d\u2019experts, es va procedir a reajustar l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. Finalment, es va procedir a un nou visionat postesdeveniment, per finalitzar amb la consolidaci\u00f3 en implementaci\u00f3 de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Aquest instrument pot consultar-se a la Taula 1. Els criteris zona d\u2019inici en profunditat i context espacial d\u2019interacci\u00f3 es van extreure i poden consultar-se a Castellano i Hern\u00e1ndez-Mendo (2003)<\/a>. Per definir les categories del criteri intenci\u00f3 inicial defensiva es van prendre com a refer\u00e8ncia les definicions proposades per Casal et al. (2016)<\/a>. El criteri posicionament defensiu rival es va elaborar a partir de les definicions proposades per Aranda et al. (2019)<\/a> a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 REOFUT.<\/p>\n\n\n\n Aquestes categories es van establir tenint en compte el comportament col\u00b7lectiu de totes les jugadores de l\u2019equip observat.<\/p>\n\n\n\n Per al registre i codificaci\u00f3 de les accions ofensives es va utilitzar el programari Lince Plus v.1.1.0 (Soto et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n Instrument d\u2019observaci\u00f3 <\/em>ad hoc.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Com a mesura de fiabilitat de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em>, es va calcular el coeficient Kappa de Cohen interobservador entre tres dels autors d\u2019aquest treball. Per al c\u00e0lcul del coeficient es va utilitzar el paquet estad\u00edstic IBM SPSS v.25.0, seguint el protocol establert per Losada i Manolov (2015)<\/a>. El valor mitj\u00e0 va ser .869, considerat excel\u00b7lent segons l\u2019escala de Landis i Koch (1977)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Per comprovar l\u2019exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies entre les categories guanyador i perdedor, corresponents al criteri resultat del partit, es van utilitzar dos tipus de proves. En primer lloc, es va comprovar si existien difer\u00e8ncies significatives entre els dos grups de seleccions per als criteris de tipus qualitatiu. Aquesta comprovaci\u00f3 es va dur a terme mitjan\u00e7ant la prova khi quadrat. La mida de l\u2019efecte es va mesurar com el grau d\u2019associaci\u00f3 a partir de l\u2019estad\u00edstic Phi<\/em> per als criteris de tipus dicot\u00f2mic i la V de Cramer per a la resta de criteris. En el cas dels criteris de tipus continu, en primer lloc es va comprovar la normalitat de les distribucions mitjan\u00e7ant el test Saphiro-Wilk, la qual va ser rebutjada. Per aquesta ra\u00f3 es va contrastar l\u2019exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies entre els grups guanyador i perdedor a trav\u00e9s de la prova no param\u00e8trica U de Mann Whitney per a aquest tipus de criteris. La mida de l\u2019efecte (ME) es va calcular a partir de la f\u00f3rmula ME = Z \/ \u221an, amb Z com a valor estandarditzat de l\u2019estad\u00edstic i n com a nombre d\u2019observacions. Per a totes les proves es va assumir un nivell de significaci\u00f3 p<\/em> < .05.<\/p>\n\n\n\n Tots els c\u00e0lculs estad\u00edstics es van fer amb el paquet IBM SPSS v.25.0. Per a les representacions gr\u00e0fiques es va utilitzar el paquet estad\u00edstic R i RStudio.<\/p>\n\n\n\n Es van analitzar un total de 1883 accions ofensives din\u00e0miques. Aquest valor va suposar aproximadament 72 accions per equip i partit.<\/p>\n\n\n\n Set dels quinze criteris analitzats van presentar difer\u00e8ncies significatives entre les categories guanyador i perdedor. A la Taula 2 es poden consultar els resultats relatius als criteris de tipus qualitatiu. Els criteris que van presentar difer\u00e8ncies significatives van ser els seg\u00fcents: i) temporalitat de l\u2019acci\u00f3 (p<\/em> < .005): els equips que van guanyar els partits van presentar un percentatge de possessions m\u00e9s alt per a les categories 1q, 2q i 4q, davant dels equips perdedors, que van augmentar el percentatge de possessions en l\u2019\u00faltim per\u00edode de la primera part i els \u00faltims 30 minuts de la segona part, ii) resultat temporal (p<\/em> < .001): els equips guanyadors es trobaven per davant en el marcador en el 55.5\u2009% de les accions, davant dels equips perdedors, que a gaireb\u00e9 7 de cada 10 accions es trobaven per darrere en el marcador, iii) zona d\u2019inici en amplitud (p<\/em> < .05): els equips guanyadors i els perdedors van presentar difer\u00e8ncies principalment en el percentatge d\u2019accions iniciades als carrils esquerre i dret, iv) organitzaci\u00f3 defensiva rival (p<\/em> < .05): els equips guanyadors van comen\u00e7ar les accions ofensives davant d\u2019una defensa circumstancial en un percentatge que duplicava el valor observat en els equips perdedors (3.9\u2009% davant 1.8\u2009%, respectivament), i v) resultat de l\u2019acci\u00f3 (p<\/em> < .05): es va observar una predominan\u00e7a m\u00e9s alta de les categories gol i xut en els equips que van guanyar els partits en comparaci\u00f3 amb els equips que en van resultar perdedors; la suma de totes dues categories va suposar un 12.3\u2009% del total d\u2019accions observades per als equips que van resultar vencedors al final dels partits, davant del 8.4\u2009% observat en els equips perdedors.<\/p>\n\n\n\n Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n An\u00e0lisi bivariada partint del resultat final.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n D\u2019altra banda, dos dels quatre criteris de tipus continu analitzats van presentar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre els dos grups de seleccions: temps total de possessi\u00f3 (p<\/em> < .05) i temps de possessi\u00f3 en camp rival (p<\/em> < .05). Per a tots dos criteris, el temps de possessi\u00f3 va ser lleugerament superior en els equips guanyadors que en els equips perdedors. Les distribucions de tots dos criteris poden consultar-se a la Figura 1.<\/p>\n\n\n\n L\u2019objectiu del present estudi va ser analitzar i descriure com es van produir les accions ofensives din\u00e0miques de les seleccions guanyadores i perdedores a la Copa Mundial Femenina de la FIFA Fran\u00e7a 2019 i establir difer\u00e8ncies entre tots dos grups. Es va plantejar un estudi a partir de la metodologia observacional sistem\u00e0tica en el qual es van analitzar 1883 accions ofensives din\u00e0miques corresponents a 13 partits de la fase final del campionat.<\/p>\n\n\n\n Set dels quinze criteris que van formar l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 van presentar difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 del resultat final del partit analitzat.<\/p>\n\n\n\n El criteri que va presentar un grau m\u00e9s alt d\u2019associaci\u00f3 amb el resultat del partit va ser el resultat temporal (p<\/em> < .001). La relaci\u00f3 entre tots dos criteris concorda amb l\u2019estudi de Maneiro et al. (2020)<\/a>, despr\u00e9s d\u2019analitzar les possessions de pilota a la Copa Mundial Femenina de la FIFA de Canad\u00e0 el 2015. Sembla l\u00f2gic pensar que l\u2019equip que aconsegueix guanyar els partits es trobi per davant en el marcador durant m\u00e9s temps, i viceversa. De tota manera, el fet que s\u2019hagin registrat nom\u00e9s tres accions ofensives en les quals l\u2019equip perdedor anava guanyant resulta significatiu, ja que sembla establir una clara relaci\u00f3 entre la consecuci\u00f3 del primer gol del partit i el resultat final. Aquest fet ja es va observar a l\u2019estudi de De Jong et al. (2020)<\/a>, que van concloure que avan\u00e7ar-se en el marcador era l\u2019element que m\u00e9s condicionava el resultat dels partits de futbol femen\u00ed d\u2019elit. A la Copa Mundial Femenina de la FIFA, 9 de cada 10 equips que es van avan\u00e7ar al marcador van guanyar els partits (FIFA, 2019<\/a>). Aix\u00f2 posa de relleu la dificultat de remuntar els partits en futbol femen\u00ed, aix\u00ed com la superioritat de les millors seleccions durant tot el partit pel que fa al marcador.<\/p>\n\n\n\n El criteri temporalitat va presentar difer\u00e8ncies significatives entre els dos grups de seleccions. Es va poder observar una tend\u00e8ncia comuna en el futbol d\u2019elit: els equips perdedors van augmentar el nombre d\u2019accions als \u00faltims per\u00edodes de la primera i la segona part. En aquest sentit, es va observar que existeix una certa tend\u00e8ncia, m\u00e9s marcada en els \u00faltims 30 minuts de joc, que els equips guanyadors assumeixin un rol col\u00b7lectiu m\u00e9s defensiu amb l\u2019objectiu de protegir la porteria i avan\u00e7ar cap a la fase seg\u00fcent. Al contrari, en els primers minuts del partit, els equips que van resultar guanyadors van ser capa\u00e7os de dur a terme m\u00e9s accions ofensives. Aquest fet es pot justificar per una millor qualitat individual i col\u00b7lectiva dels equips guanyadors, reflectida en variables com la precisi\u00f3 a la passada (Kubayi i Larkin, 2020<\/a>), que, durant els primers minuts del partit, caracteritzats per un ritme m\u00e9s fort i menys control t\u00e0ctic, s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019imposar el joc controlant la possessi\u00f3 de la pilota.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, es van trobar difer\u00e8ncies en el temps de possessi\u00f3 entre les categories guanyador i perdedor. Els criteris temps total de possessi\u00f3 (p<\/em> < .05) i temps de possessi\u00f3 en camp rival (p<\/em> < .05) van ser superiors en el cas dels equips guanyadors. Aix\u00f2 resulta l\u00f2gic, potser per una millor qualitat col\u00b7lectiva a l\u2019hora de mantenir la possessi\u00f3, i encara m\u00e9s quan t\u00e9 lloc en camp rival. Aquest \u00e9s un fet important, ja que la possessi\u00f3 en camp rival va mostrar ser un indicador que s\u2019associava positivament amb el rendiment en futbol mascul\u00ed (Casal et al., 2017<\/a>). La reducci\u00f3 del temps i l\u2019espai per decidir i executar en camp rival, amb una densitat de jugadores m\u00e9s gran, va demostrar ser un criteri que va diferenciar les seleccions guanyadores i les perdedores en aquest campionat. A m\u00e9s, un fet important a l\u2019hora que una selecci\u00f3 sigui capa\u00e7 de mantenir la possessi\u00f3 de pilota lluny de la seva porteria \u00e9s la possibilitat de fer una pressi\u00f3 r\u00e0pida despr\u00e9s d\u2019una p\u00e8rdua i recuperar la possessi\u00f3 d\u2019una manera m\u00e9s r\u00e0pida que el rival, impedint, per tant, que l\u2019equip contrari pugui aconseguir el control de la pilota.<\/p>\n\n\n\n Amb relaci\u00f3 a la capacitat col\u00b7lectiva per desenvolupar el joc posicional, aquesta ha millorat durant l\u2019\u00faltim campionat, tal com demostra l\u2019augment del percentatge mitj\u00e0 de precisi\u00f3 a la passada respecte d\u2019altres campionats (FIFA, 2019<\/a>). Malgrat aquesta millora, un criteri que ha mostrat difer\u00e8ncies entre els grups analitzats ha estat l\u2019organitzaci\u00f3 defensiva rival. Aquest criteri es va observar i registrar en el moment exacte d\u2019iniciar l\u2019acci\u00f3 ofensiva. Per aix\u00f2, les accions que van comen\u00e7ar davant d\u2019una defensa circumstancial estaven precedides normalment d\u2019una p\u00e8rdua de pilota per part de l\u2019equip rival. D\u2019aquesta manera s\u2019explica la impossibilitat temporal de reorganitzar-se defensivament i executar una transici\u00f3 defensiva efica\u00e7. Kirkendall (2007)<\/a>, despr\u00e9s d\u2019entrevistar entrenadors de l\u2019elit femenina, va suggerir una caracter\u00edstica diferencial entre jugadores: els entrenadors observaven un rendiment t\u00e8cnic m\u00e9s baix de les jugadores defensores en comparaci\u00f3 amb les jugadores de posicions m\u00e9s avan\u00e7ades. Aquest fet pot suposar una dificultat de les seleccions femenines a l\u2019hora d\u2019elaborar el joc posicional des de zones properes a la porteria pr\u00f2pia, amb un alt risc de perdre la possessi\u00f3 de pilota i propiciar que l\u2019equip rival trobi un moment de transici\u00f3 ofensiva favorable de cara a porteria. El fet que les seleccions guanyadores hagin comen\u00e7at un 3.9\u2009% de les accions ofensives davant d\u2019una defensa circumstancial, en comparaci\u00f3 amb l’1.8\u2009% observat a les seleccions perdedores, pot ser un indicador clar de rendiment final als partits i a les accions ofensives, tal com ja van demostrar Casal et al. (2016)<\/a> en futbol mascul\u00ed.<\/p>\n\n\n\n L\u2019\u00faltim criteri que va presentar difer\u00e8ncies significatives va ser el resultat de l\u2019acci\u00f3. Es van observar difer\u00e8ncies entre els dos grups de seleccions analitzades per a les categories que suposen m\u00e9s \u00e8xit ofensiu. D\u2019aquesta manera, les seleccions que van guanyar els partits van aconseguir finalitzar el 12.3\u2009% de les accions ofensives amb un gol o un xut a porteria. Aquest valor va donar un resultat quatre punts percentuals m\u00e9s elevat que en el cas de les seleccions perdedores. Si b\u00e9 aquesta difer\u00e8ncia pot semblar escassa, s\u2019ha de valorar amb relaci\u00f3 a la seva baixa casu\u00edstica: al campionat analitzat, les seleccions que van guanyar els partits van fer aproximadament 15 xuts per matx, davant dels 8 de les seleccions perdedores, si b\u00e9 la difer\u00e8ncia relativa era m\u00e9s alta en l\u2019an\u00e0lisi de xuts a porteria: 6.38 xuts a porteria davant 2.79 per a les seleccions guanyadores i les perdedores, respectivament (Kubayi i Larkin, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Es van trobar difer\u00e8ncies en els criteris analitzats entre els equips guanyadors i els perdedors a la Copa Mundial Femenina de la FIFA Fran\u00e7a 2019. Les seleccions que van guanyar els partits van mostrar m\u00e9s capacitat de mantenir la possessi\u00f3 de pilota, sobretot en camp rival, i un nombre m\u00e9s alt de possessions de pilota en els primers per\u00edodes de la primera i segona part. Aix\u00ed mateix, les millors seleccions van ser m\u00e9s capaces d\u2019iniciar les accions ofensives davant d\u2019una organitzaci\u00f3 rival circumstancial, posant de rellev\u00e0ncia un rendiment m\u00e9s alt a l\u2019hora de provocar aquest tipus d\u2019accions o, de manera similar, un rendiment m\u00e9s baix per part de les seleccions perdedores a l\u2019hora de dur a terme un joc posicional efica\u00e7 en zones properes a la porteria pr\u00f2pia. D\u2019altra banda, es va corroborar el fet que les seleccions que es van avan\u00e7ar al marcador van ser capaces d\u2019obtenir un resultat final favorable al partit, i es van trobar difer\u00e8ncies en l\u2019efic\u00e0cia de les accions ofensives per part dels dos grups de seleccions: les seleccions que van guanyar els partits van ser capaces de finalitzar les accions amb gol o xut de manera significativament superior a les seleccions perdedores. Aquests resultats permeten establir difer\u00e8ncies t\u00e0ctiques entre seleccions guanyadores i perdedores i possibiliten que entrenadors i seleccionadors puguin implementar estrat\u00e8gies d\u2019entrenament i competici\u00f3 amb l\u2019objectiu de millorar el rendiment en competicions internacionals. En aquesta l\u00ednia, es proposa l\u2019elaboraci\u00f3 de tasques d\u2019entrenament que posin en pr\u00e0ctica possessions de pilota en espais redu\u00efts propers a la porteria rival, amb durades curtes que permetin dur a terme accions ofensives din\u00e0miques sense fatiga en les quals les estructures de les jugadores de futbol afavoreixin un desenvolupament t\u00e0ctic \u00f2ptim dels diferents moments del joc. Aix\u00ed mateix, es proposa la necessitat d\u2019implantar estrat\u00e8gies \u00f2ptimes d\u2019escalfament prepartit que possibilitin als equips imposar el seu joc durant els primers minuts del matx.<\/p>\n\n\n\n Els autors agraeixen el suport del subprojecte Enfocament de m\u00e8tode mixt en l’an\u00e0lisi de rendiment (en entrenament i competici\u00f3) en l’esport d’elit i acad\u00e8mia [PGC2018- 098742-B-C33] (Ministeri d\u2019Economia i Competitivitat, Programa Estatal de Generaci\u00f3 de Coneixement i Enfortiment Cient\u00edfic i Tecnol\u00f2gic del Sistema I+D+i), que forma part del projecte coordinat New approach of research in physical activity and sport from mixed methods perspective (NARPAS_MM) [SPGC201800X098742CV0].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum La investigaci\u00f3 en futbol femen\u00ed ha augmentat de manera notable en els \u00faltims anys. Malgrat aix\u00f2, en l\u2019\u00e0mbit del rendiment t\u00e0ctic col\u00b7lectiu les publicacions encara s\u00f3n escasses. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar i descriure com es van dur a terme les accions ofensives din\u00e0miques a les seleccions guanyadores i perdedores durant la Copa […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[10119,10118,8868,12709,10120],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi de partit<\/a>","Copa Mundial Femenina de la FIFA<\/a>","indicadors de rendiment<\/a>","metodologia observacional<\/a>","possessions de pilota<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi de partit<\/span>","Copa Mundial Femenina de la FIFA<\/span>","indicadors de rendiment<\/span>","metodologia observacional<\/span>","possessions de pilota<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 14 octubre 2021","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 14 octubre 2021 08:34","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:21"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49361\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=49361"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49361\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69657,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49361\/revisions\/69657\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=49361"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=49361"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=49361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Metodologia<\/h2>\n\n\n\n
Disseny d\u2019investigaci\u00f3<\/h4>\n\n\n\n
Participants<\/h4>\n\n\n\n
Instrument d\u2019observaci\u00f3 i registre<\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nControl de qualitat de la dada<\/h4>\n\n\n\n
An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/h4>\n\n\n\n
Resultats<\/h2>\n\n\n\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/FIGURA-1-147-05-CAT-1024x459.jpg\")
Discussi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Conclusions<\/h2>\n\n\n\n
Agra\u00efments<\/h2>\n\n\n\n