{"id":49334,"date":"2021-10-14T08:06:09","date_gmt":"2021-10-14T08:06:09","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/intervencion-escolar-con-actividad-motriz-recreativa-para-ninos-con-sobrepeso\/"},"modified":"2022-01-12T08:35:59","modified_gmt":"2022-01-12T08:35:59","slug":"intervencio-escolar-amb-activitat-motriu-recreativa-per-a-nens-amb-sobrepes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/intervencio-escolar-amb-activitat-motriu-recreativa-per-a-nens-amb-sobrepes\/","title":{"rendered":"Intervenci\u00f3 escolar amb activitat motriu recreativa per a nens amb sobrep\u00e8s"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser verificar l\u2019efecte d\u2019una intervenci\u00f3 escolar de 12 setmanes amb habilitats motrius recreatives en par\u00e0metres de control del pes corporal, compet\u00e8ncia motriu i condici\u00f3 f\u00edsica en alumnes amb sobrep\u00e8s. La mostra va incloure 26 infants amb sobrep\u00e8s avaluats abans i despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode d\u2019intervenci\u00f3 de 12 setmanes amb activitats recreatives. Es van obtenir les dades sobre la massa corporal total, l\u2019al\u00e7ada, el per\u00edmetre abdominal, els plecs cutanis, la condici\u00f3 f\u00edsica i tests de compet\u00e8ncia motriu dels infants. Els resultats van mostrar que l\u2019entrenament f\u00edsic recreatiu va tenir un impacte significatiu en la reducci\u00f3 del greix corporal relatiu (pre = 28.3\u2009%; post = 26.1\u2009%, p<\/em> = .03) i l\u2019adipositat abdominal (pre = 71.0 cm; post = 68.1 cm, p<\/em> = .04). Es va observar un efecte positiu en el quocient motor, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una millor compet\u00e8ncia motriu. El programa d\u2019entrenament f\u00edsic recreatiu va ser efectiu per reduir l\u2019adipositat global i abdominal, a m\u00e9s d\u2019afavorir augments significatius de la compet\u00e8ncia motriu i la condici\u00f3 f\u00edsica muscular i cardiorespirat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, inf\u00e0ncia<\/span>, obesitat<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019obesitat infantil i juvenil ha augmentat a tot el m\u00f3n i, al Brasil, la prevalen\u00e7a \u00e9s d\u2019aproximadament el 15\u2009% en infants i adolescents d\u2019entre 2 i 19 anys d\u2019edat (Aiello et al., 2015)<\/a>. L\u2019obesitat \u00e9s una malaltia cr\u00f2nica d\u2019origen infantil i, encara que algunes conseq\u00fc\u00e8ncies cl\u00edniques es manifesten els primers anys de vida, d\u2019altres apareixen amb m\u00e9s intensitat a l\u2019edat adulta (Mosca et al., 2017<\/a>; Nemet, 2018<\/a>). Durant la infantesa, l\u2019obesitat t\u00e9 un impacte negatiu en la salut f\u00edsica, social i emocional i en l\u2019autoestima. Els infants amb sobrep\u00e8s tenen entre un 17\u2009% i un 30\u2009% m\u00e9s de possibilitats de patir assetjament escolar en comparaci\u00f3 amb els infants de pes normal (Reulbach et al., 2013<\/a>). A l\u2019escola, la discriminaci\u00f3 es produeix en forma d\u2019agressi\u00f3 verbal, amenaces i exclusi\u00f3 dels grups (Bacchini et al., 2015).<\/a><\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s d\u2019aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies psicosocials negatives, l\u2019obesitat comporta nivells m\u00e9s baixos de compet\u00e8ncia motriu, que generen nivells baixos concomitants d\u2019activitat f\u00edsica habitual en un cicle de retroalimentaci\u00f3 negativa (Henrique et al., 2020;<\/a> Sentalin et al., 2019<\/a>). En un estudi de revisi\u00f3 sistem\u00e0tica es van trobar proves que un pes corporal excessiu s\u2019associa a nivells m\u00e9s baixos de compet\u00e8ncia motriu, a m\u00e9s de m\u00e9s probabilitat de deixar l\u2019activitat f\u00edsica en la infantesa, i aquesta conducta inactiva pot perdurar en la joventut i l\u2019edat adulta (Cattuzzo et al., 2016)<\/a>. Valentini et al., (2020<\/a>) van posar en relleu que la compet\u00e8ncia motriu era un predictor significatiu del nivell d\u2019activitat f\u00edsica habitual; infants amb una millor compet\u00e8ncia motriu participaven m\u00e9s activament a les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. D\u2019altra banda, els infants de m\u00e9s pes es veien a ells mateixos com menys competents en les tasques f\u00edsiques i les interaccions socials (Valentini et al., 2020<\/a>; Stodden et al., 2008<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per contrast, l\u2019entrenament d\u2019habilitats motrius b\u00e0siques en alumnes preescolars, realitzat tres vegades per setmana amb un especialista, va millorar la compet\u00e8ncia motriu i va augmentar la intensitat de l\u2019activitat f\u00edsica habitual. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el comportament sedentari va disminuir i l\u2019obesitat infantil es va reduir (Engel et al., 2018)<\/a>. En poques paraules, els infants amb una bona coordinaci\u00f3 motriu tenen m\u00e9s predisposici\u00f3 a participar en activitats esportives (Vandorpe et al., 2012<\/a>). Com a confirmaci\u00f3 d\u2019aquests resultats, un estudi seq\u00fcencial de 27 anys va certificar que el nivell d\u2019activitat f\u00edsica habitual cap als 6 anys d\u2019edat prediu significativament l\u2019activitat f\u00edsica en la joventut i l\u2019edat adulta (Telama et al., 2014<\/a>), fet que demostra que el desenvolupament de l\u2019activitat f\u00edsica en la infantesa pot ser estable i duradora.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, encara que es reconeix l\u2019impacte positiu de la pr\u00e0ctica motriu en la infantesa en els resultats de control del pes, se sap que la qualitat dels est\u00edmuls de l\u2019entorn disponibles per als infants no \u00e9s suficient per desenvolupar la compet\u00e8ncia motriu. Recentment, alguns investigadors han afirmat que les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica acostumen a estar massificades i que l\u2019espai disponible per a les activitats f\u00edsiques a l\u2019escola i a la comunitat \u00e9s limitat (R\u00e9 et al., 2018)<\/a>. A m\u00e9s, s\u2019ha publicat que els infants passaven m\u00e9s temps en comportament sedentari durant el curs escolar (Da Costa et al., 2017)<\/a> i, per aquesta ra\u00f3, \u00e9s important introduir pauses actives en totes les disciplines escolars per reduir les hores de comportament sedentari (Brusseau et al., 2018<\/a>; Carlson et al., 2015<\/a>). Per tant, es reconeix la necessitat d\u2019intervenir en les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica a l\u2019escola, ja que els alumnes, especialment els obesos, necessiten activitats ben estructurades, prou intenses per controlar el pes corporal i altres variables relacionades amb la salut (Bravo et al., 2020)<\/a>. A m\u00e9s, la millora en la condici\u00f3 f\u00edsica dels infants pot tenir una influ\u00e8ncia destacada en la qualitat de la salut f\u00edsica i mental (Gu et al., 2016)<\/a>, a m\u00e9s de comportar un estil de vida m\u00e9s saludable (Kari et al., 2016<\/a>; Yuksel et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per tant, s\u2019ha de donar prioritat a les estrat\u00e8gies d\u2019intervenci\u00f3 que augmenten els nivells d\u2019activitat f\u00edsica i compet\u00e8ncia motriu, principalment en alumnes d\u2019educaci\u00f3 infantil i prim\u00e0ria (R\u00e9 et al., 2018<\/a>). Recentment, en un estudi espanyol es va observar un coeficient motor baix en el 37.5\u2009% dels preescolars que van participar exclusivament a les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. Els autors van considerar que el baix desenvolupament motor observat entre els preescolars s\u2019explicava pel poc temps de les classes dedicat a la motricitat (Garc\u00eda-Mar\u00edn i Fern\u00e1ndez-L\u00f3pez, 2020)<\/a>. De forma similar, al Brasil, un estudi transversal va identificar que infants d\u2019entre 3 i 5 anys d\u2019edat que practiquen esport fora de les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica a l\u2019escola tenen avantatges significatius en la compet\u00e8ncia motriu respecte als infants que no en practiquen (Queiroz et al., 2014<\/a>). En una altra investigaci\u00f3 brasilera es va observar que nivells m\u00e9s alts d\u2019habilitats motrius en infants d\u2019edat preescolar s\u2019associen a un risc d\u2019obesitat m\u00e9s baix i que la participaci\u00f3 en esports que estimulen aquestes habilitats \u00e9s fonamental perqu\u00e8 les persones duguin a terme una pr\u00e0ctica esportiva a edat primerenca (Henrique et al., 2020, 2016<\/a>). En aquest escenari, sembla imprescindible incorporar pr\u00e0ctiques extracurriculars a les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica per assolir nivells adequats de compet\u00e8ncia motriu, condici\u00f3 f\u00edsica i control de pes en la infantesa.<\/p>\n\n\n\n

Partint d\u2019aquestes suposicions, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser verificar els efectes d\u2019una intervenci\u00f3 escolar amb habilitats motrius recreatives durant 12 setmanes en par\u00e0metres de control del pes corporal, compet\u00e8ncia motriu i condici\u00f3 f\u00edsica en alumnes amb sobrep\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Etapes de l’estudi.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Materials i m\u00e8todes<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

L\u2019estudi t\u00e9 un disseny gaireb\u00e9 experimental (test pre\/post), amb una mostra seleccionada per conveni\u00e8ncia per la naturalesa explorat\u00f2ria de l\u2019estudi. En total, s\u2019hi van incloure 26 alumnes d\u2019ambd\u00f3s sexes, 13 nenes i 13 nens, d\u2019entre 6 i 9 anys d\u2019edat. L\u2019estudi va rebre l\u2019aprovaci\u00f3 pr\u00e8via del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica en Investigaci\u00f3 Humana (CAAE: 62267516.2.0000.5231).<\/p>\n\n\n\n

El criteri d\u2019elegibilitat per als infants inclosos va ser un \u00edndex de massa corporal (IMC) superior al percentil 85, \u00e9s a dir, classificat com a sobrep\u00e8s segons els criteris dels Centres de Control i Prevenci\u00f3 de Malalties (Kuczmarski, 2002<\/a>). Els infants sotmesos a monitoratge nutricional o ja inclosos en un programa d\u2019activitat f\u00edsica regular diferent de les classes habituals d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica es van excloure de l\u2019an\u00e0lisi de dades. La rutina dels infants no es va canviar en relaci\u00f3 amb els h\u00e0bits alimentaris i nom\u00e9s s\u2019hi van afegir les sessions programades d\u2019activitats motrius recreatives. A m\u00e9s, es van utilitzar les equacions predictives de Slaughter et al. (1988)<\/a> per obtenir informaci\u00f3 sobre el greix relatiu, per mesurar els plecs cutanis tricipital i subescapular.<\/p>\n\n\n\n

Per assegurar que tots els infants participants estaven en etapa prepuberal o en pubertat primerenca, se\u2019n va avaluar la maduraci\u00f3 \u00f2ssia amb radiografies de m\u00e0 i canell per obtenir l\u2019edat \u00f2ssia, amb el m\u00e8tode de Greulich i Pyle (1959)<\/a>. Les radiografies van ser documentades per part d\u2019un radi\u00f2leg amb experi\u00e8ncia dilatada (avaluador emmascarat).<\/p>\n\n\n\n

Al diagrama de flux 1 es destaquen les etapes de l\u2019estudi i els moments d\u2019avaluaci\u00f3 abans i despr\u00e9s de 12 setmanes de la intervenci\u00f3 amb activitats motrius recreatives.<\/p>\n\n\n\n

Tots els participants estudiaven a la mateixa escola a temps complet i van dur a terme la intervenci\u00f3 de 12 setmanes durant el per\u00edode extracurricular, amb 36 sessions en total. La intervenci\u00f3 es va realitzar tres vegades per setmana en dies alterns i durant 60 minuts per sessi\u00f3. Les sessions es van organitzar perqu\u00e8 els infants participessin en activitats locomotrius intermitents (c\u00f3rrer, saltar, despla\u00e7ar-se), manipulaci\u00f3 amb pilotes (xutar-la, llan\u00e7ar-la, fer-la girar) i estabilitzaci\u00f3 (equilibri din\u00e0mic); totes, activitats recreatives i col\u00b7lectives, per assegurar la motivaci\u00f3 per a la pr\u00e0ctica (Errisuriz et al., 2018)<\/a>. Les activitats es van dur a terme de manera combinada perqu\u00e8 els infants fessin activitats de joc, jocs recreatius (recepcions, curses de relleus, circuits) i dansa. La c\u00e0rrega d\u2019entrenament interna es va mesurar amb un monitor de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca Polar\u00ae RS800 (Kempele, Finl\u00e0ndia). La intensitat de les sessions va assolir un m\u00ednim del 70\u2009% de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e0xima, calculada pr\u00e8viament mitjan\u00e7ant una equaci\u00f3 predictiva espec\u00edfica per a grups pedi\u00e0trics (Mahon et al., 2010<\/a>). La freq\u00fc\u00e8ncia setmanal de les sessions d\u2019intervenci\u00f3 es va organitzar per llista.<\/p>\n\n\n\n

Per verificar l\u2019efecte de la intervenci\u00f3 en par\u00e0metres de compet\u00e8ncia motriu, es va utilitzar el test del desenvolupament motor gruixut (TGMD2, per les sigles en angl\u00e8s), proposat per Ulrich (2000)<\/a> i validat posteriorment per a la poblaci\u00f3 brasilera (Valentini, 2012)<\/a>. Els tests consten de 12 habilitats motrius: sis de locomoci\u00f3 (c\u00f3rrer, galopar, saltar a peu coix, saltar un obstacle, saltar horitzontalment i lliscar lateralment) i sis de control d\u2019objectes (batre, botar, rebre, xutar, llan\u00e7ar per damunt de l\u2019espatlla i llan\u00e7ar rodant). Per valorar aquestes habilitats, un avaluador entrenat i amb experi\u00e8ncia va mostrar cada moviment i despr\u00e9s els alumnes ho van intentar una vegada. Durant aquest primer intent, l\u2019avaluador observava si l\u2019alumne entenia el moviment adequadament i, en cas contrari, en feia una nova demostraci\u00f3. Es va fer gravaci\u00f3 dels alumnes durant dos intents en cada habilitat, que despr\u00e9s es van verificar amb els criteris de puntuaci\u00f3 del test, mitjan\u00e7ant l\u2019emplenament d\u2019un formulari de registre espec\u00edfic dut a terme per part de tres avaluadors amb experi\u00e8ncia i independents. L\u2019an\u00e0lisi dels v\u00eddeos de compet\u00e8ncia motriu es va realitzar a cegues, sense contacte ni confirmaci\u00f3 dels resultats per part dels avaluadors.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Tabla 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques dels participants abans (pre) i despr\u00e9s (post) de la intervenci\u00f3. Valors en mitjana i rang interquart\u00edlic (Q1-Q3)<\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per al resultat de condici\u00f3 f\u00edsica, es va utilitzar la bateria de tests motors del Projeto Esporte Brasil (PROESP) (Gaya i Gaya, 2016)<\/a>. La condici\u00f3 f\u00edsica cardiorespirat\u00f2ria es va investigar amb el test de c\u00f3rrer durant 6 minuts; el test abdominal es va realitzar per detectar la for\u00e7a i la resist\u00e8ncia localitzada; i el Sit-and-Reach Test, per comprovar els nivells de flexibilitat. Tots els tests es van dur a terme a la pista, seguint criteris espec\u00edfics d\u2019execuci\u00f3 i classificaci\u00f3. Abans del dia d\u2019avaluaci\u00f3 oficial, els tests es van fer amb tots els infants perqu\u00e8 es familiaritzessin amb els tests motors. L\u2019aplicaci\u00f3 es va dur a terme amb un avaluador amb experi\u00e8ncia i un ajudant. Els investigadors que van escriure i van processar l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica van estar emmascarats en l\u2019obtenci\u00f3 de dades, l\u2019an\u00e0lisi de les habilitats motrius i el proc\u00e9s d\u2019intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La normalitat de les dades es va verificar amb el test de Kolmogorov-Smirnov, que va confirmar un resultat no param\u00e8tric, seguit de l\u2019aplicaci\u00f3 del test de Wilcoxon per identificar l\u2019exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Tots els procediments es van dur a terme utilitzant el paquet estad\u00edstic SPSS 20.0 i es va adoptar un nivell de significaci\u00f3 de p<\/em> < .05.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats van demostrar que, abans de la intervenci\u00f3, tots els infants participants estaven en etapa prepuberal o en pubertat primerenca, amb una mitjana d\u2019edat \u00f2ssia de 7.2 anys (m\u00ednim 5.0 anys i m\u00e0xim 10 anys). A m\u00e9s, l\u2019edat cronol\u00f2gica va mostrar valors similars, amb una mitjana d\u2019edat de 7.7 anys (m\u00ednim 5.7 anys i m\u00e0xim 10.1 anys).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Diagrama de caixa (mitjana i rang interquart\u00edlic) de la compet\u00e8ncia motriu, que presenta: A = locomoci\u00f3; B = control d\u2019objectes; C = quocient motor.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Diagrama de caixa (mitjana i rang interquart\u00edlic) de la condici\u00f3 f\u00edsica, que presenta: A = abdominal; B = Sit-and-Reach Test; C = c\u00f3rrer.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Respecte a l\u2019impacte de la intervenci\u00f3 sobre el control del pes corporal, a la Taula 1 es mostren els valors de la mitjana i el rang interquart\u00edlic abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 de variables antropom\u00e8triques i del creixement. Els resultats demostren un efecte significatiu de la intervenci\u00f3 en la reducci\u00f3 del greix corporal relatiu total i l\u2019adipositat abdominal.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019impacte de la intervenci\u00f3 motriu mostren els efectes positius de 12 setmanes d\u2019activitats motrius recreatives en infants amb sobrep\u00e8s. Es van observar millores significatives (p<\/em> < .05) en la locomoci\u00f3 i el control d\u2019objectes, que es reflecteixen significativament en l\u2019augment del quocient motor (mitjana pre = 76 [63.2-79.7]; post = 85.0 [76.0-91]; p<\/em> = .001) (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

A la Figura 2 es mostren els efectes en par\u00e0metres de condici\u00f3 f\u00edsica. Es va produir un augment significatiu de la resist\u00e8ncia muscular localitzada abdominal (mitjana pre = 20.5 repeticions [16-25]; post = 24.5 [19.7-31.5]; p<\/em> = .043) i la pot\u00e8ncia aer\u00f2bica avaluada pel test de c\u00f3rrer (mitjana pre = 720 metres [609.7-762.2]; post = 757.5 [690.7-819]; p<\/em> = .015). El Sit-and-Reach Test<\/em> dut a terme per investigar la flexibilitat no va demostrar cap difer\u00e8ncia significativa despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 amb activitats motrius recreatives.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els principals resultats d\u2019aquest estudi indiquen un efecte significatiu en la reducci\u00f3 del greix corporal relatiu i l\u2019adipositat abdominal, a m\u00e9s d\u2019una millora en les habilitats motrius de locomoci\u00f3 i control d\u2019objectes, que es va reflectir positivament en el quocient motor. Respecte a les variables de condici\u00f3 f\u00edsica, es va produir un augment significatiu de la resist\u00e8ncia muscular abdominal localitzada i de la condici\u00f3 f\u00edsica cardiorespirat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Delgado-Floody et al. (2018)<\/a> van observar resultats similars, que indiquen que despr\u00e9s d\u2019una intervenci\u00f3 de 28 setmanes d\u2019entrenament en intervals d\u2019alta intensitat (HIIT, per les sigles en angl\u00e8s), en infants d\u2019entre 6 i 11 anys d\u2019edat, es va produir una reducci\u00f3 significativa de l\u2019obesitat, amb una disminuci\u00f3 del percentatge de greix, i una millora en la condici\u00f3 f\u00edsica cardiorespirat\u00f2ria. Per refor\u00e7ar aquests resultats, en una metan\u00e0lisi recent de 15 estudis longitudinals es va demostrar que HIIT va millorar significativament la condici\u00f3 f\u00edsica cardiorespirat\u00f2ria (VO2m\u00e0x<\/sub> 1.117 [IC 95\u2009% = 0.528 a 1.706, p<\/em> < .001) i va reduir el pes corporal (\u20130.295 [IC 95\u2009% = 0.525 a \u20130.066, p<\/em> < .05) i el greix corporal (\u20130.786 [IC 95\u2009% = \u20131.452 a \u20130.120]) en infants i adolescents de 6 a 18 anys amb obesitat\/sobrep\u00e8s (Thivel et al., 2019<\/a>). A m\u00e9s, una intervenci\u00f3 de 12 setmanes per comparar HIIT, futbol recreatiu i un grup control va mostrar un efecte positiu en la composici\u00f3 corporal i un augment de la for\u00e7a, l\u2019agilitat i la flexibilitat de les extremitats inferiors en nens amb sobrep\u00e8s\/obesitat d\u2019entre 11 i 13 anys d\u2019edat (Cvetkovi\u0107 et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, en un estudi transversal, els investigadors van identificar que els infants obesos tenien un rendiment m\u00e9s baix en la flexibilitat que els seus iguals de pes normal (Bataweel i Ibrahim, 2020<\/a>). De forma similar, en el present estudi no es va observar cap efecte de la intervenci\u00f3 en el rendiment de la flexibilitat, a causa probablement de la falta d\u2019un objectiu espec\u00edfic centrat en aquesta capacitat f\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

Respecte als models i estrat\u00e8gies d\u2019intervenci\u00f3 centrats en grups pedi\u00e0trics amb sobrep\u00e8s, es destaca l\u2019entorn escolar (Yuksel et al., 2020<\/a>). \u00c9s indispensable dur a terme activitats recreatives i l\u00fadiques amb contingut que desenvolupi la compet\u00e8ncia motriu i mantingui actius els infants. Per tant, la realitzaci\u00f3 d\u2019activitats estructurades durant el curs o les vacances pot ser eficient per millorar la salut dels infants (Metos i Murtaugh, 2011<\/a>). A m\u00e9s, en un estudi transversal es va verificar que les activitats f\u00edsiques organitzades contribueixen de forma significativa en les habilitats motrius i la condici\u00f3 f\u00edsica en els infants, dada que corrobora la necessitat d\u2019oferir oportunitats per dur a terme activitats f\u00edsiques di\u00e0ries organitzades, amb els programes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica escolar com un entorn ideal per a aquest objectiu (Hardy et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, en investigar les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i les seves possibilitats, en els estudis s\u2019apuntava que el nombre de classes setmanals i la intensitat assolida no s\u00f3n suficients ni eficients en comparaci\u00f3 amb les activitats extra per millorar els par\u00e0metres de condici\u00f3 f\u00edsica (Gallotta et al., 2017<\/a>; Walker et al., 2018<\/a>), que es van mantenir per sota de les recomanacions proposades en guies d\u2019activitat f\u00edsica infantil (Leit\u00e3o et al., 2000<\/a>). En aquest context, Thivel et al. (2011)<\/a> van proposar dues classes extra per setmana de 60 minuts, amb activitats l\u00fadiques per millorar la coordinaci\u00f3, la flexibilitat, la for\u00e7a, la velocitat i la resist\u00e8ncia, amb resultats positius en la prevenci\u00f3 de l\u2019obesitat a causa d\u2019una millora en la condici\u00f3 f\u00edsica aer\u00f2bica i anaer\u00f2bica d\u2019infants de 6 a 10 anys. A m\u00e9s, es va demostrar que les propostes d\u2019afegir per\u00edodes de 15 minuts de moviments funcionals i cal\u00b7l\u00edstenics abans de la classe (Faigenbaum et al., 2015)<\/a>, la participaci\u00f3 en esports de grup supervisats 2 hores per setmana (Queiroz et al., 2014<\/a>), l\u2019addici\u00f3 de quatre activitats f\u00edsiques en\u00e8rgiques de 60 minuts per setmana (Dallolio et al., 2016)<\/a> i escalfaments estandarditzats m\u00e9s actius i intensos durant les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (Thomas et al., 2020<\/a>) eren intervencions eficients en infants obesos.<\/p>\n\n\n\n

En el present estudi, es van observar millores en la condici\u00f3 f\u00edsica muscular abdominal i cardiorespirat\u00f2ria despr\u00e9s d\u2019una intervenci\u00f3 recreativa, a m\u00e9s de les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, durant 12 setmanes en infants amb sobrep\u00e8s, que tamb\u00e9 es van observar en un altre estudi brasiler amb activitats esportives dues vegades per setmana, en infants d\u2019entre 8 i 11 anys d\u2019edat. Per corroborar els nostres resultats, Ord\u00f3\u00f1ez et al. (2019)<\/a> van observar una millora significativa en la capacitat cardiorespirat\u00f2ria i la coordinaci\u00f3 motriu en infants d\u201911 a 12 anys que van participar en activitats addicionals a les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, en escoles a Madrid. Gon\u00e7alves et al. (2019)<\/a> van descriure una reducci\u00f3 del greix relatiu i de l\u2019IMC i una millora en totes les puntuacions de condici\u00f3 f\u00edsica, com for\u00e7a, resist\u00e8ncia i flexibilitat (Gon\u00e7alves et al., 2019)<\/a>. Pr\u00e8viament, en altres estudis es va demostrar l\u2019efici\u00e8ncia d\u2019intervencions extracurriculars en les reduccions del pes i del per\u00edmetre abdominal en infants, a m\u00e9s de millores en la condici\u00f3 f\u00edsica (Jansen et al., 2011<\/a>). A m\u00e9s, les activitats aplicades a la classe van augmentar significativament els nivells d\u2019activitat f\u00edsica habitual dels infants (Reznik et al., 2015<\/a>) i van disminuir els percentils de l\u2019IMC (Sharma et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Augmentar les puntuacions de condici\u00f3 f\u00edsica t\u00e9 una import\u00e0ncia especial per la relaci\u00f3 inversa amb el sobrep\u00e8s. En un estudi longitudinal de 20 anys de seguiment de 1792 persones d\u2019entre 7 i 15 anys d\u2019edat es va indicar que una condici\u00f3 f\u00edsica cardiorespirat\u00f2ria baixa es relaciona amb un per\u00edmetre abdominal m\u00e9s gran (Schmidt et al., 2016<\/a>). De forma similar, Ruedl et al. (2018)<\/a> van observar que infants obesos i amb sobrep\u00e8s tenen nivells m\u00e9s baixos de condici\u00f3 f\u00edsica en comparaci\u00f3 amb infants de pes normal. A m\u00e9s, els infants que mostren una millora en la condici\u00f3 f\u00edsica relacionada amb la salut i la compet\u00e8ncia motriu durant la infantesa tenen menys probabilitats de desenvolupar sobrep\u00e8s o obesitat (Rodrigues et al., 2016<\/a>). Per corroborar aquestes suposicions, un estudi prospectiu va reavaluar la condici\u00f3 f\u00edsica cardiorespirat\u00f2ria de 647 persones, que indica que com m\u00e9s baixa \u00e9s la condici\u00f3 f\u00edsica aer\u00f2bica, m\u00e9s grans s\u00f3n les possibilitats de ser ob\u00e8s (OR 3.0 [IC 95\u2009% 1.6-5.6]) i, respecte a l\u2019obesitat elevada, la probabilitat d\u2019una reducci\u00f3 de la condici\u00f3 f\u00edsica \u00e9s m\u00e9s gran entre la infantesa i l\u2019edat adulta (OR 4.5 [IC 95\u2009% 2.6-7.7]) (Dwyer et al., 2009)<\/a>. Aix\u00f2 posa en relleu la import\u00e0ncia d\u2019un estil de vida actiu que continua amb el creixement de l\u2019infant, donant una continu\u00eftat a l\u2019activitat f\u00edsica al llarg de la vida (Telama et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Quant a aspectes de la compet\u00e8ncia motriu, l\u2019escenari \u00e9s molt similar, ja que el sobrep\u00e8s t\u00e9 un impacte negatiu en la compet\u00e8ncia motriu dels infants (Prskalo et al., 2015)<\/a>. Lima et al. (2019)<\/a> van descriure una relaci\u00f3 inversa entre el greix corporal i la coordinaci\u00f3 motriu; infants d\u2019entre 6 i 13 anys amb una coordinaci\u00f3 motriu millor tenien menys greix corporal (Lima et al., el 2019)<\/a>. De forma similar, Augustijn et al. (2018)<\/a> van dur a terme una intervenci\u00f3 multiprofessional en infants obesos d\u2019entre 7 i 11 anys d\u2019edat. Els resultats van demostrar que els infants obesos van presentar nivells m\u00e9s baixos de compet\u00e8ncia motriu, destresa manual i equilibri est\u00e0tic\/din\u00e0mic i m\u00e9s problemes per planificar i controlar els moviments, en comparaci\u00f3 amb els seus iguals amb un pes saludable. En un altre estudi, es va investigar l\u2019associaci\u00f3 entre compet\u00e8ncia motriu i composici\u00f3 corporal en un grup de 70 infants de 6 a 10 anys d\u2019edat. Els resultats van demostrar que la compet\u00e8ncia motriu dels infants es va associar negativament amb la quantitat de greix corporal. A m\u00e9s, l\u2019estudi va evidenciar que els infants de pes normal presentaven m\u00e9s compet\u00e8ncia motriu en les habilitats de matriu gruixuda que els infants amb sobrep\u00e8s (Marmeleira et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, Zanella et al. (2016)<\/a> van descobrir que un programa d\u2019intervenci\u00f3 motriu de 32 sessions va millorar significativament els dominis motrius d\u2019infants d\u2019entre 6 i 8 anys d\u2019edat obesos i amb sobrep\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

En el present estudi, malgrat la mida petita de la mostra i l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un grup control, els resultats van demostrar respostes importants al protocol d\u2019activitats recreatives de 12 setmanes en infants amb sobrep\u00e8s. Els nostres resultats indiquen una reducci\u00f3 significativa del greix relatiu i abdominal amb una millora en l\u2019habilitat de despla\u00e7ament i de control d\u2019objectes, que es reflecteix positivament en el quocient motor general. Barnett et al. (2009)<\/a> van demostrar que aquest resultat concret tenia una gran import\u00e0ncia, ja que la compet\u00e8ncia en habilitats motrius b\u00e0siques, principalment el control d\u2019objectes, va predir posteriorment el temps dedicat a l\u2019activitat f\u00edsica moderada i en\u00e8rgica en l\u2019adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, des de la perspectiva dels autors, aquests s\u00f3n els dos resultats m\u00e9s s\u00f2lids. Primer, l\u2019efici\u00e8ncia del protocol d\u2019intervenci\u00f3 a l\u2019escola per reduir l\u2019adipositat central i total i, segon, l\u2019efecte positiu en la compet\u00e8ncia motriu i els nivells de condici\u00f3 f\u00edsica muscular i cardiorespirat\u00f2ria, que junts augmenten les possibilitats d\u2019incorporar h\u00e0bits saludables i activitats f\u00edsiques ara i en la vida futura.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En el present estudi es va trobar un efecte positiu d\u2019un protocol d\u2019intervenci\u00f3 escolar amb activitat motriu recreativa en el control del pes corporal, la compet\u00e8ncia motriu i la condici\u00f3 f\u00edsica muscular i cardiorespirat\u00f2ria. Els resultats suggereixen que en investigacions futures s\u2019hauria de confirmar l\u2019impacte de les intervencions escolars en el context d\u2019activitats f\u00edsiques i motrius sobre el control del pes corporal durant la infantesa.<\/p>\n\n\n\n

Nota dels autors<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors declaren que: l\u2019article \u00e9s original; no s\u2019ha publicat anteriorment, ni parcialment ni en la seva totalitat; no est\u00e0 en proc\u00e9s d\u2019avaluaci\u00f3 a cap altra publicaci\u00f3; els autors s\u00f3n responsables de la versi\u00f3 final de l\u2019article; tots els drets dels autors es transfereixen a l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC), el qual assumeix tots els drets exclusius per editar-lo, publicar-lo o reproduir-lo en qualsevol format; els autors no tenen cap conflicte d\u2019interessos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser verificar l\u2019efecte d\u2019una intervenci\u00f3 escolar de 12 setmanes amb habilitats motrius recreatives en par\u00e0metres de control del pes corporal, compet\u00e8ncia motriu i condici\u00f3 f\u00edsica en alumnes amb sobrep\u00e8s. La mostra va incloure 26 infants amb sobrep\u00e8s avaluats abans i despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode d\u2019intervenci\u00f3 de 12 setmanes amb activitats recreatives. Es […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[119,10186,5252],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","inf\u00e0ncia<\/a>","obesitat<\/a>"],"unlinked":["educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","inf\u00e0ncia<\/span>","obesitat<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 14 octubre 2021","modified":"Updated on 12 gener 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 14 octubre 2021 08:06","modified":"Updated on 12 gener 2022 08:35"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49334\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=49334"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49334\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":50820,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49334\/revisions\/50820\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=49334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=49334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=49334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}