{"id":49276,"date":"2021-10-14T07:14:39","date_gmt":"2021-10-14T07:14:39","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/colectivo-lgtbiqa-salud-mental-y-contexto-deportivo-una-revision-sistematica\/"},"modified":"2022-02-01T09:32:32","modified_gmt":"2022-02-01T09:32:32","slug":"collectiu-lgtbiqa-salut-mental-i-context-esportiu-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/collectiu-lgtbiqa-salut-mental-i-context-esportiu-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Col\u00b7lectiu LGTBIQA+, salut mental i context esportiu: una revisi\u00f3 sistem\u00e1tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La majoria de les persones que s\u2019identifiquen com a lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals, queer<\/em> i asexuals experimenten alguna forma de discriminaci\u00f3 en l\u2019entorn esportiu, fet que incrementa el risc de desenvolupar malalties de salut mental. L\u2019objectiu de la present revisi\u00f3 \u00e9s proporcionar una visi\u00f3 actualitzada de l\u2019exist\u00e8ncia de malalties de salut mental del col\u00b7lectiu LGBTIQA+ en el context esportiu. Com a estrat\u00e8gia de cerca es van buscar, de manera sistem\u00e0tica, articles des de 1996 fins a 2019 en cinc bases de dades: Web of Science, Scopus, PubMed, Sociological Abstracts i Eric. En la revisi\u00f3 es van seleccionar els articles que relacionessin les tres \u00e0rees d\u2019estudi: factors associats a la salut mental, persones que pertanyen a grups de minories sexuals i de g\u00e8nere i context esportiu. Es van incloure revisions i investigacions en angl\u00e8s i espanyol. Els resultats es van plasmar en una taula d\u2019obtenci\u00f3 de dades. En les primeres cerques es van recuperar un total de 2081 registres, dels quals 26 complien els criteris d\u2019inclusi\u00f3. Els articles es van classificar en tres camps, segons el focus de l\u2019estudi: 1) experi\u00e8ncia i discriminaci\u00f3 en l\u2019esport, 2) prevenci\u00f3 i inclusi\u00f3, 3) les percepcions i associacions sobre el g\u00e8nere, la identitat i l\u2019orientaci\u00f3 sexual en l\u2019esport. Finalment, com a conclusi\u00f3 es va identificar una alta prevalen\u00e7a de problemes de salut mental en les persones LGBTIQA+ a causa de les experi\u00e8ncies en entorns hostils i LGTBI-f\u00f2bics dins el context esportiu.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> discriminaci\u00f3<\/span>, esport<\/span>, identitat de g\u00e8nere<\/span>, LGTBI-f\u00f2bia orientaci\u00f3 sexual<\/span>, salut mental<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Gaireb\u00e9 el 40\u2009% de la poblaci\u00f3 que pertany a un grup de minories sexuals ha experimentat discriminaci\u00f3 o assetjament a causa de la seva sexualitat (European Union Agency for Fundamental Rights, 2020<\/a>). L\u2019assetjament \u00e9s un fenomen social definit per accions negatives repetides basades en un desequilibri de poder entre iguals mitjan\u00e7ant el qual l\u2019individu m\u00e9s poder\u00f3s ataca o assetja l\u2019individu menys poder\u00f3s amb la intenci\u00f3 de danyar o molestar (Olweus, 1996<\/a>). Aix\u00ed doncs, l’LGTBI-f\u00f2bia \u00e9s la discriminaci\u00f3 de l\u2019orientaci\u00f3 sexual real o percebuda per part d’un individu amb la intenci\u00f3 de denigrar i devaluar (Baiocco et al., 2018<\/a>). Aquesta discriminaci\u00f3 causa estr\u00e8s social especialment entre les persones que pertanyen a categories socials estigmatitzades. Les discriminacions continuades requereixen adaptacions mitjan\u00e7ant respostes d\u2019afrontament que causen repercussions emocionals i que poden desenvolupar problemes de salut mental (Symons et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En el context esportiu, s\u2019intensifica la discriminaci\u00f3 contra les persones LGTBI (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals), ja que l\u2019esport ha estat hist\u00f2ricament un espai de dominaci\u00f3 masculina reservat a la masculinitat hegem\u00f2nica (heterosexuals, amb alt desenvolupament f\u00edsic i poca afectivitat emocional) (Serra et al., 2019<\/a>).\u00a0 Aquest domini explica la baixa participaci\u00f3 de les dones i el rebuig de l\u2019homosexualitat. Tot i el canvi social experimentat a les societats contempor\u00e0nies, l\u2019esport continua sent un dels pilars amb m\u00e9s influ\u00e8ncia androc\u00e8ntrica i amb una gran hostilitat a la pres\u00e8ncia de persones de minories sexuals (Moscoso i Piedra, 2019<\/a>). Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, aquestes sovint eviten el context esportiu: de 93079 adults LGBT (majors de 18 anys) de 28 pa\u00efsos, gaireb\u00e9 la meitat (42\u2009%) van confessar que defugen els clubs esportius per por de ser agredits, amena\u00e7ats o assetjats per la seva orientaci\u00f3 sexual o identitat de g\u00e8nere (European Union Agency for Fundamental Rights, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Quan ens centrem en les persones adultes que pertanyen a un grup de minories sexuals, s\u2019observa que l’LGTBI-f\u00f2bia en el context esportiu \u00e9s un fenomen social freq\u00fcent, que causa malestar en les persones que la pateixen (Baiocco et al., 2018<\/a>). En refer\u00e8ncia a l\u2019esport recreatiu, les persones trans prefereixen els esports i activitats individuals que els esports d\u2019equip i practiquen principalment f\u00fating, caminar i entrenament d\u2019hipertr\u00f2fia (L\u00f3pez- Ca\u00f1ada et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En el context professional, d\u2019acord amb Lee i Cunningham (2016)<\/a>, tant els entrenadors i entrenadores com el col\u00b7lectiu d\u2019esportistes poden patir discriminaci\u00f3 si s\u2019identifiquen com a persona LGBT o no es comporten segons els mandats de g\u00e8nere propis del seu sexe. Aquests prejudicis poden afectar les seves actituds i ser rellevants en l\u2019\u00e0mbit professional. Segons Pronger (1999)<\/a>, l\u2019esport de competici\u00f3, com a espectacle i pr\u00e0ctica cultural immensament popular, desenvolupa un paper important en la reproducci\u00f3 d\u2019estereotips de g\u00e8nere impl\u00edcits al nostre sistema patriarcal, motiu pel qual genera situacions LGTBI-f\u00f2biques.<\/p>\n\n\n\n

Segons DeFoor et al. (2018)<\/a>, en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019adolesc\u00e8ncia, els comportaments propis del context esportiu sovint tamb\u00e9 produeixen perjudicis, ja que \u00e9s el per\u00edode de canvi durant el qual es defineix la identitat i la personalitat, \u00e9s un moment d\u2019inestabilitat i vulnerabilitat emocional. Actualment encara continuen existint barreres en la participaci\u00f3 en l\u2019esport del jovent que pertany a un grup de minories sexuals, fet que els impedeix enriquir-se dels beneficis psicosocials de la participaci\u00f3 en esports amb altres joves de la mateixa manera que els seus iguals heterosexuals, (Doull et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Segons l\u2019estudi d\u2019Anders i DeVita (2019)<\/a>, en les sessions d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica les persones estudiants-esportistes LGTBIQ+ tenen el doble de probabilitats que els seus hom\u00f2legs heterosexuals de ser assetjats, ignorats o exclosos deliberadament de les activitats esportives d\u2019equip. Aquest fet genera que la poblaci\u00f3 LGTBIQ tingui entre dues i tres vegades m\u00e9s de probabilitat de patir ansietat i depressi\u00f3 i gaireb\u00e9 el 14\u2009% intentar\u00e0 autolesionar-se o su\u00efcidar-se (Turk, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tot i que existeix literatura cient\u00edfica en relaci\u00f3 amb les malalties mentals que les minories sexuals poden patir a causa de la intimidaci\u00f3 i de les experi\u00e8ncies discriminat\u00f2ries en el context esportiu, encara no s\u2019ha efectuat cap revisi\u00f3 sistem\u00e0tica que examini i relacioni les tres \u00e0rees (salut mental, persones LGBTIQA+ i context esportiu). Aix\u00ed doncs, l\u2019objectiu d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica \u00e9s proporcionar una visi\u00f3 actualitzada de l\u2019exist\u00e8ncia de malalties de salut mental de les persones LGBTIQA+ en el context esportiu. A trav\u00e9s de: a) con\u00e8ixer el percentatge d\u2019articles relacionats amb la salut mental, les persones que pertanyen a minories sexuals i el context esportiu des de les primeres publicacions d\u2019aquesta tem\u00e0tica, el 1996, fins al 2019; b) classificar els articles segons l\u2019autor, l\u2019any de publicaci\u00f3, les caracter\u00edstiques dels participants, la metodologia utilitzada i els factors associats amb l\u2019estat de salut mental; c) identificar les \u00e0rees tem\u00e0tiques a les quals fan refer\u00e8ncia els articles i classificar-los segons aquestes.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica ha identificat, seleccionat i valorat cr\u00edticament la informaci\u00f3 rellevant dels estudis inclosos. Amb la finalitat de mantenir el rigor metodol\u00f2gic es van aplicar els \u00edtems definits per la declaraci\u00f3 PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses). Es tracta d\u2019un conjunt m\u00ednim d\u2019elements basats en l\u2019evid\u00e8ncia per a la presentaci\u00f3 d\u2019informes en revisions sistem\u00e0tiques i metan\u00e0lisis (PRISMA, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gia de cerca<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Es van consultar cinc bases de dades: Web of Science, Scopus, PubMed, Sociological Abstracts i Eric. Les publicacions es van buscar sistem\u00e0ticament des de 1996 fins a 2019 mitjan\u00e7ant combinacions dels termes: LGBTI, LGBT, gai, lesbiana, bisexual, transsexual, transg\u00e8nere, intersexuals, asexual, esport, atleta, benestar, salut mental, trastorn, assetjament; es van utilitzar els termes anglosaxons. A les bases de dades Web of Science i Scopus es van detectar les paraules clau acceptades i es va utilitzar l\u2019historial de cerques i la combinaci\u00f3 de cerques. A les bases de dades Sociological Abstracts i Eric es va utilitzar el filtre esportiu per determinar els elements de cerca. La relaci\u00f3 entre els termes de recerca, les bases de dades i els articles trobats, descartats i seleccionats es mostra a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gies de cerca de bases de dades.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En el proc\u00e9s de selecci\u00f3 dels articles es van definir tres etapes (la identificaci\u00f3, la projecci\u00f3 i l\u2019elegibilitat) amb la finalitat d\u2019identificar els articles que es van incloure a la revisi\u00f3. La Figura 1 mostra el resum de les etapes i resultats de l\u2019estrat\u00e8gia de recerca.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Etapes i resultats de l\u2019estrat\u00e8gia de cerca mitjan\u00e7ant el diagrama de flux propi de la declaraci\u00f3 PRISMA.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019inclusi\u00f3 de la literatura cercada.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Criteris d\u2019elegibilitat<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Per comen\u00e7ar, es van definir tres \u00e0rees d\u2019estudi: els factors relacionats amb la salut mental, les minories sexuals i de g\u00e8nere i el context esportiu. Els articles que analitzaven una d\u2019aquestes tres \u00e0rees es van exportar al gestor de refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques Mendeley i els duplicats es van eliminar. Es van seleccionar i incloure a la revisi\u00f3 els articles que relacionaven les tres \u00e0rees. S’hi van incloure revisions i investigacions escrites en angl\u00e8s o espanyol amb estatus de publicaci\u00f3: publicaci\u00f3 en l\u00ednia. Se’n van excloure els articles de diaris i revistes de divulgaci\u00f3. A m\u00e9s, se’n van excloure els articles que no estudiaven exclusivament les persones LGTBIQA+. La data de publicaci\u00f3 no va ser un criteri d\u2019exclusi\u00f3. A la Taula 2 es pot observar els criteris d\u2019inclusi\u00f3 utilitzats en la revisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Obtenci\u00f3 de dades<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Es va crear una taula d\u2019obtenci\u00f3 de dades per registrar les autories, t\u00edtols, tipus de fonts i publicacions, objectiu de l\u2019estudi, camps, participants, m\u00e8todes, descripcions de la intervenci\u00f3, factors associats a l\u2019estat mental i resultats. Les dades m\u00e9s significatives van ser seleccionades i reflectides a la Taula 3 resum, presentada a l\u2019apartat dels resultats.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resum dels articles seleccionats.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les cerques inicials a les bases de dades van generar un total de 2081 registres, dels quals 26 estudis complien els criteris d\u2019inclusi\u00f3 i es van incorporar a la revisi\u00f3. Tots els estudis van ser publicats entre 1996 i 2019: el 50\u2009% es va presentar entre 2018 i 2019; el 23\u2009%, entre 2016 i 2017; el 8\u2009%, el 2014 i 2015, i el 19\u2009% restant, entre 1996 i 2013. Per tant, es pot observar una tend\u00e8ncia creixent des de 2016, amb el pic de publicacions l\u2019any 2018, amb set publicacions. La gran majoria dels articles inclosos a la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, 25, s\u00f3n escrits en llengua anglesa, i nom\u00e9s un article en llengua espanyola. Quant al m\u00e8tode, el 73\u2009% dels articles van utilitzar una metodologia qualitativa, el 15\u2009% van utilitzar una metodologia quantitativa i el 12\u2009% van utilitzar una metodologia mixta. En refer\u00e8ncia al tipus de publicaci\u00f3, el 69\u2009% (18 estudis) van generar dades prim\u00e0ries amb investigacions originals (estudis de cas, estudis temporals, estudis interpretatius i retrospectius), tres articles van analitzar mostres a escala de poblaci\u00f3, superior a 10000 participants, tres van tenir mostres de m\u00e9s de 200 participants, un article va obtenir una mostra entre 100 i 200, tres entre 50 i 100, tres entre 10 i 20, tres per sota de 10 i un article no va especificar el nombre de participants de l\u2019estudi. Vuit articles van generar dades secund\u00e0ries a partir d\u2019articles de revisi\u00f3 (revisions narratives i revisions sistem\u00e0tiques). Si s\u2019analitza el tipus de mostra, el 64\u2009% dels estudis se centren en les minories sexuals com a col\u00b7lectiu (16 articles), el 20\u2009% en les persones trans (cinc articles), el 12\u2009% en les lesbianes (tres articles), el 4\u2009% en els gais (un article) i el 4\u2009% restant en els queer<\/em> (un article).<\/p>\n\n\n\n

Els articles es van classificar en tres camps, en funci\u00f3 del focus de l\u2019estudi: 1- experi\u00e8ncia i discriminaci\u00f3 en l\u2019esport, 2- prevenci\u00f3 i inclusi\u00f3 3- les percepcions i associacions sobre el g\u00e8nere, la identitat i l\u2019orientaci\u00f3 sexual en l\u2019esport.<\/p>\n\n\n\n

Experi\u00e8ncia i discriminaci\u00f3 en l\u2019esport<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Dels articles analitzats, 16 pertanyen a la categoria d\u2019experi\u00e8ncia i discriminaci\u00f3 en l\u2019esport. Aquests investiguen les actituds LGTBI-f\u00f2biques envers els col\u00b7lectius de minories sexuals i de g\u00e8nere dins l\u2019\u00e0mbit esportiu i les problem\u00e0tiques de salut mental que els genera aquest entorn (Baiocco et al., 2018<\/a>; Block, 2014<\/a>; Dev\u00eds-Dev\u00eds et al., 2018<\/a>; Doull et al., 2018<\/a>; Greenspan et al., 2017<\/a>, Hargie et al., 2017<\/a>; Greenspan, et al., 2019a<\/a>; Krane, 1996<\/a>; Krane i Barber, 2005<\/a>; Moscoso i Piedra, 2019<\/a>; P\u00e9rez-Samaniego et al., 2019<\/a>; Petty i Trussell, 2018<\/a>; Phipps, 2019<\/a>; Pronger, 1999<\/a>; Symons et al., 2017<\/a>; Turk, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La meitat dels articles es van centrar en l’etapa de l’adolesc\u00e8ncia. Aquests descrivien el context esportiu com un entorn LGTBI-f\u00f2bic, insegur, amb situacions d\u2019assetjament, discriminaci\u00f3 i intimidaci\u00f3. Aquestes circumst\u00e0ncies incrementaven la possibilitat de patir alteracions de salut mental com estr\u00e8s i depressi\u00f3 (Block, 2014<\/a>; Dev\u00eds-Dev\u00eds et al., 2018<\/a>; Doull et al., 2018<\/a>; Greenspan et al., 2017<\/a>, Greenspan et al., 2019a<\/a>; Petty i Trussell, 2018<\/a>; Phipps, 2019<\/a>; Turk, 2018<\/a>). Les caracter\u00edstiques de l\u2019entorn esportiu i les situacions d\u2019assetjament a partir de l\u2019\u00fas del llenguatge exclusiu provocaven una disminuci\u00f3 en la participaci\u00f3 en l\u2019esport del jovent del col\u00b7lectiu LGTBQ (Petty i Trussell, 2018<\/a>; Turk, 2018<\/a>). Segons <\/a>Turk M. (2018)<\/a>, existeix una manca d\u2019estrat\u00e8gies d\u2019inclusi\u00f3 per part dels entrenadors i entrenadores a l\u2019hora de dinamitzar els entrenaments.<\/p>\n\n\n\n

Les experi\u00e8ncies de les persones LGTBIQ+ dins l\u2019entorn educatiu eren descrits en cinc articles. En aquests s\u2019expliciten les dificultats, la confusi\u00f3 i la frustraci\u00f3 de les persones joves que confessaven la seva sexualitat o g\u00e8nere com a persones d\u2019un grup de minoria sexual i de g\u00e8nere (Petty i Trussel, 2018<\/a>). En l\u2019entorn escolar, el jovent tamb\u00e9 pateix assetjament, situacions d\u2019inseguretat i d\u2019incomoditat a les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. Un article esmentava que els estudiants LGTBIQ+ preferien practicar activitat f\u00edsica fora del context escolar (Greenspan et al., 2019a<\/a>). S\u2019evidencia tamb\u00e9 la falta de dinamitzacions inclusives a les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica per part del professorat (Block, 2014<\/a>; Dev\u00eds-Dev\u00eds et al., 2018<\/a>). Dins l\u2019entorn educatiu, dos estudis examinaven les persones trans. Aquests descrivien el problema del context binari a les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i reflectien la import\u00e0ncia del paper del professorat d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. Finalment, una de les conclusions comunes dels dos estudis era l\u2019obstacle que representaven els vestuaris per als estudiants trans (Dev\u00eds-Dev\u00eds et al., 2018<\/a>; Phipps, 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En tres ocasions, els articles se centraven en els professionals. En general, coincidien en dues premisses: LGTBI-f\u00f2bia com a part de la cultura esportiva i que els professionals LGTBIQ patien assetjament, ab\u00fas i estr\u00e8s a l’entorn laboral. Dos d\u2019aquests articles feien refer\u00e8ncia a esportistes professionals (Krane, 1996<\/a>; Pronger, 1999<\/a>) i un feia refer\u00e8ncia a entrenadores lesbianes (Krane i Barber, 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Pronger (1999)<\/a> conclo\u00efa que els entorns esportius LGTBI-f\u00f2bics i les situacions cont\u00ednuament estressants podien ser la ra\u00f3 d\u2019abandonar finalment l\u2019esport. Tamb\u00e9 mencionava que els esports de competici\u00f3 m\u00e9s masculina com, per exemple, la boxa, el futbol, el futbol americ\u00e0 i l\u2019hoquei eren espais m\u00e9s LGTBI-f\u00f2bics. L\u2019estudi de Krane  (1996)<\/a> se centrava en les conseq\u00fc\u00e8ncies per a la salut mental que suposen els entorns hostils i excloents per a les esportistes professionals lesbianes, com la baixa autoestima, poca confian\u00e7a, baixa percepci\u00f3 de satisfacci\u00f3 i nivell d\u2019estr\u00e8s alt. Nom\u00e9s un estudi examinava una mostra d\u2019entrenadores lesbianes i conclo\u00efa que cada dona lluitava per negociar la seva identitat l\u00e8sbica en aquell entorn de manera que, en molts casos, encara que les entrenadores eren apassionades de la seva professi\u00f3, es veien obligades a comportar-se de maneres oposades als seus valors personals (Krane i Barber, 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Un total de cinc articles se centraven en persones de minories sexuals i de g\u00e8nere majors de 18 anys. Tots els estudis coincidien en el fet que l\u2019esport era lluny de ser universal, obert i accessible a totes les persones. Tamb\u00e9 descrivien l\u2019esport com a predomini de l\u2019heteronormativitat, el control social, les relacions de poder i la discriminaci\u00f3 de qualsevol orientaci\u00f3 sexual que no respongui a les normes establertes de l\u2019esport (Baiocco et al., 2018<\/a>; Hargie et al., 2017<\/a>; Moscoso i Piedra, 2019<\/a>; P\u00e9rez-Samaniego et al., 2019<\/a>; Symons et al., 2017<\/a>). L’LGTBI-f\u00f2bia els llenguatges discriminatoris i el comprom\u00eds negatiu amb l\u2019esport tamb\u00e9 van ser conclusions comunes. Els articles descrivien la sensaci\u00f3 de por i d\u2019inseguretat i l\u2019assetjament que patien les persones LGBTI en l\u2019esport.<\/p>\n\n\n\n

Un dels articles se centrava en les persones gais i els comparava amb els seus hom\u00f2legs heterosexuals. Esmentava que les persones gais abandonaven m\u00e9s freq\u00fcentment els esports a causa del temor a ser assetjats. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 tenien una pressi\u00f3 familiar m\u00e9s forta per adaptar-se als esports considerats m\u00e9s masculins (Baiocco et al., 2018<\/a>). Altres estudis, en concret dos, analitzaven les persones trans i conclo\u00efen que sentien estr\u00e8s, malestar, ansietat i problemes de salut mental, i tamb\u00e9 emfatitzaven la problem\u00e0tica dels vestidors com una barrera per practicar esport (Hargie et al., 2017<\/a>; P\u00e9rez-Samaniego et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Prevenci\u00f3 i inclusi\u00f3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Arran de la classificaci\u00f3 dels estudis, quatre es van incloure en la categoria de prevenci\u00f3 i inclusi\u00f3. Tots tenien en com\u00fa l\u2019an\u00e0lisi dels punts clau del context esportiu per generar espais segurs i inclusius per a les persones LGBTIQ (DeFoor et al., 2018<\/a>; Greenspan et al., 2019b<\/a>; Mattey et al., 2014<\/a>; Morris i Van Raalte, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquests, tres articles se centraven en el context educatiu dels adolescents (DeFoor et al., 2018<\/a>; Greenspan et al., 2019b<\/a>; Mattey et al., 2014<\/a>) i un analitzava l\u2019anti-vilification program<\/em> (programa contra la incivilitzaci\u00f3), un programa de lluita contra la viol\u00e8ncia en els esports en l\u2019etapa de l\u2019adolesc\u00e8ncia. Consistia en un taller per evitar l\u2019assetjament en el context esportiu. Els objectius del programa eren conscienciar l\u2019alumnat sobre l\u2019assetjament LGTBI-f\u00f2bic mitjan\u00e7ant experi\u00e8ncies positives en l\u2019esport per a totes les persones participants, augmentar el coneixement de les conseq\u00fc\u00e8ncies de les discriminacions i ajudar els col\u00b7lectius d\u2019esportistes i d’entrenadors i entrenadores a crear entorns segurs i lliures d\u2019assetjament (Mattey et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En un dels articles es descrivia la import\u00e0ncia del paper dels professionals de la medicina esportiva en la recerca d\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica preventiva i rutin\u00e0ria (DeFoor et al., 2018<\/a>). I en un altre es descrivia el model SAFE (atletisme escolar per a tothom) mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi dels entorns per crear espais segurs en el context esportiu. Aquest model permetia donar suport al professorat d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica per obtenir una comprensi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia de les situacions experimentades pels joves LGBTQ en entorns esportius, a m\u00e9s d\u2019oferir suport a trav\u00e9s de tutories que permetien el desenvolupament dels professionals per promoure pr\u00e0ctiques m\u00e9s positives i inclusives (Greenspan et al., 2019b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El darrer article d\u2019aquesta categoria analitzava les persones transg\u00e8nere. En aquest article s\u2019examinaven les millors pr\u00e0ctiques relacionades amb la creaci\u00f3 d\u2019espais segurs per a aquests col\u00b7lectius. La prevenci\u00f3 de la discriminaci\u00f3 implica tenir sensibilitzaci\u00f3, crear espais segurs i emfatitzar les experi\u00e8ncies que pateixen les persones TGNC (transgender and gender-nonconforming<\/em>), persones trans inconformistes de g\u00e8nere (Morris i Van Raalte, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les percepcions i les associacions sobre el g\u00e8nere, la identitat i l\u2019orientaci\u00f3 sexual en l\u2019esport<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Finalment, sis articles es van classificar en la categoria de les percepcions i les associacions sobre el g\u00e8nere, la identitat i l\u2019orientaci\u00f3 sexual en l\u2019esport. Aquests examinaven les opinions sobre els grups de minories sexuals i de g\u00e8nere de les persones de l\u2019entorn esportiu (Anders i DeVita, 2019<\/a>; Atteberry-Ash et al., 2018<\/a>; Halbrook, 2017<\/a>; Lee i Cunningham, 2016<\/a>; Plymire i Forman, 2001<\/a>; Sartore i Cunningham, 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Quatre dels articles analitzaven les opinions sobre les persones LGTBIQ+ en l\u2019\u00e0mbit educatiu (Anders i DeVita, 2019<\/a>; Atteberry-Ash et al., 2018<\/a>; Halbrook, 2017<\/a>; Sartore i Cunningham, 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En dos articles es van analitzar les percepcions dels entrenadors i entrenadores sobre esportistes LGTBIQ+. En general, els entrenadors i entrenadores consideraven que l\u2019esport estava desprove\u00eft de sexualitat, encara que sovint descrivien situacions en les quals es feien comentaris despectius i acudits cap a les persones esportistes LGBTIQ+. Enfront d\u2019aquestes situacions, els entrenadors i entrenadores en minimitzaven les conseq\u00fc\u00e8ncies, ja que sovint justificaven els comentaris com una broma de car\u00e0cter innocent (Anders i DeVita, 2019<\/a>; Halbrook, 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les percepcions de l’estudiantat heterosexual es van analitzar en un article que examinava les opinions sobre el suport de les directrius que protegeixen les persones esportistes LGTB en clubs intercol\u00b7legials. En una mostra d\u2019aproximadament 40000 estudiants, el 35\u2009% no estava ni d\u2019acord ni en desacord amb les directrius, amb una difer\u00e8ncia significativa entre els homes i les dones enquestats amb relaci\u00f3 a les puntuacions mitjanes de suport cap al col\u00b7lectiu LGBT, amb m\u00e9s suport de les dones enquestades (Atteberry-Ash et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Un article examinava la percepci\u00f3 dels esportistes, pares i mares sobre les entrenadores que s\u2019identificaven com a lesbianes. Es va concloure que la percepci\u00f3 dels esportistes estava fortament associada a la manca de voluntat de participar en un equip entrenat per una dona lesbiana i que la percepci\u00f3 dels pares i mares es va relacionar significativament amb la falta de voluntat de permetre que una dona lesbiana estigu\u00e9s entrenant els infants (Sartore i Cunningham, 2009<\/a>). Un altre article es va centrar a definir els prejudicis sexuals de les persones adultes a partir d\u2019identificar les seves opinions en l\u2019an\u00e0lisi de dos esports: el patinatge art\u00edstic mascul\u00ed i el futbol americ\u00e0. S\u2019establ\u00ed un model d\u2019equacions estructurals que mostrava que els prejudicis sexuals presenten una associaci\u00f3 positiva en la identificaci\u00f3 dels rols del g\u00e8nere en el futbol i una associaci\u00f3 negativa en la identificaci\u00f3 en el patinatge art\u00edstic mascul\u00ed (Lee i Cunningham, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, l\u2019\u00faltim article d\u2019aquesta categoria examinava les respostes d\u2019un grup de fans sobre la identitat sexual de les esportistes professionals; en aquest cas, sobre la jugadora de b\u00e0squet Cheryl Miller. Les respostes analitzades van ser diverses, des de comentaris LGTBI-f\u00f2bics fins a d’altres de suport (Plymire i Forman, 2001<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Actualment existeixen poques mostres publicades que relacionin persones del col\u00b7lectiu LGTBIQA+, les malalties de salut mental i el context esportiu; nom\u00e9s 26 articles van complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3. Tot i aix\u00f2, cal ressaltar un inter\u00e8s m\u00e9s gran en aquesta tem\u00e0tica, ja que existeix una tend\u00e8ncia creixent de publicacions en els \u00faltims tres anys.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que s\u2019ha experimentat un canvi social en les societats avan\u00e7ades, l\u2019esport continua sent un dels pilars m\u00e9s accentuats de la dominaci\u00f3 androc\u00e8ntrica. Aquesta determina les institucions esportives estructuralment i simb\u00f2licament (Moscoso i Piedra, 2019<\/a>). Per tant, el context esportiu \u00e9s el resultat de les percepcions i les associacions negatives de la poblaci\u00f3 i, amb m\u00e9s atenci\u00f3, de les persones que estan en contacte amb l\u2019esport, com els entrenadors i entrenadores, el professorat d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, els esportistes i les persones aficionades a l\u2019esport professional. Sovint aquest entorn t\u00e9 una falta de voluntat d\u2019inclusi\u00f3; per tant, perpetuen les situacions LGTBI-f\u00f2biques L\u2019entorn esportiu actual est\u00e0 lluny de ser accessible i universal per a totes les persones (Baiocco et al., 2018<\/a>). En general s\u2019estableix una falta de sensibilitzaci\u00f3, de coneixement i d\u2019empatia de la poblaci\u00f3 cap als grups de minories sexuals i de g\u00e8nere. Cal ressaltar que les dones tenen m\u00e9s sensibilitzaci\u00f3 que els homes (Atteberry-Ash et al., 2018<\/a>). Els entorns esportius de competici\u00f3 m\u00e9s masculinitzats tenen m\u00e9s exclusi\u00f3 i m\u00e9s situacions LGTBI-f\u00f2biques que altres esports sense aquestes connotacions (Pronger, 1999<\/a>). Aquests entorns provoquen que les persones que pertanyen a un grup de minoria sexual i de g\u00e8nere abandonin l\u2019esport amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia (Doull et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La majoria dels estudis analitzen les experi\u00e8ncies de discriminaci\u00f3 que viuen les persones del col\u00b7lectiu LGTBIQA+. L\u2019entorn esportiu es descriu com un espai de discriminaci\u00f3, d\u2019assetjament, d\u2019intimidaci\u00f3, d\u2019estigmatitzaci\u00f3, amb \u00fas de llenguatge exclusiu envers les persones LGTBIQA+. La discriminaci\u00f3 cap a les persones trans pot ser m\u00e9s agressiva, ja que a vegades t\u00e9 episodis de viol\u00e8ncia (Dev\u00eds-Dev\u00eds et al., 2018<\/a>). El context descrit provoca malalties a la salut mental a les persones LGTBIQA+ com ansietat, malestar, estr\u00e8s, frustraci\u00f3, por, baixa autoestima, nivells baixos de confian\u00e7a, poca satisfacci\u00f3, tristesa i depressi\u00f3. Per poder canviar aquesta tend\u00e8ncia es necessiten fer plans de prevenci\u00f3 i modificaci\u00f3 de les actituds envers les persones d\u2019un grup de minoria sexual i de g\u00e8nere en els contextos esportius. Aquests programes s\u2019han de basar en l\u2019educaci\u00f3, la conscienciaci\u00f3 i la sensibilitzaci\u00f3 de l\u2019entorn. En la literatura actual hi ha pocs estudis sobre programes de prevenci\u00f3 i revisions de bones pr\u00e0ctiques inclusives, que permetin donar eines a l\u2019entorn i a les persones involucrades per neutralitzar la situaci\u00f3 descrita envers les actituds LGTBI-f\u00f2biques<\/p>\n\n\n\n

En la revisi\u00f3 es van adoptar criteris de cerca amplis per incloure-hi totes les evid\u00e8ncies de les \u00e0rees estudiades, es van acceptar investigacions i revisions. Les caracter\u00edstiques de les mostres no van ser un criteri d\u2019inclusi\u00f3; no obstant aix\u00f2, es va identificar una manca d\u2019investigacions sobre el col\u00b7lectiu LGTBIQA+, la salut mental i l\u2019entorn esportiu.<\/p>\n\n\n\n

Si ens centrem en l\u2019objecte de la mostra, es pot percebre una falta d\u2019articles concrets i espec\u00edfics que analitzin l\u2019estat de salut mental de les persones gais, lesbianes, bisexuals, trans, intersexuals, asexuals o queer<\/em> independentment, no com a col\u00b7lectiu, ja que a cada grup social incideixen realitats i caracter\u00edstiques pr\u00f2pies. Dels 26 articles que s\u2019han incl\u00f2s a la revisi\u00f3, cap menciona les persones asexuals i cap descriu les situacions de les persones bisexuals i intersexuals de forma individual. D\u2019altra banda, encara no existeix un acord que defineixi quines sigles s\u2019utilitzen per definir el col\u00b7lectiu de minories sexuals, ja que cada autoria n\u2019utilitza unes de diferents quan vol descriure i definir el col\u00b7lectiu (LGTBIQ+, LGTB, LGTBI, etc.). En aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica s\u2019ha volgut utilitzar la sigla LGTBIQA+ (lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals, queer<\/em> i asexuals, i el + s\u2019utilitza per incloure altres persones que no es considerin cisg\u00e8nere ni cap de les altres denominacions anteriors) amb la finalitat de no excloure cap persona de minoria sexual i de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 manquen articles que analitzin la realitat dels esportistes professionals, adolescents o persones que practiquen esport federat o no federat, la seva situaci\u00f3 als clubs, les percepcions dels aficionats i les experi\u00e8ncies de les persones en els diversos contextos esportius, en un gimn\u00e0s, en lligues no professionals, etc., ja que en cada context existeix una realitat pr\u00f2pia i sovint diferent.<\/p>\n\n\n\n

Es pot percebre que una de les limitacions de la revisi\u00f3 ha estat la manca d\u2019especificaci\u00f3 de les \u00e0rees d\u2019estudi, com ara no limitar l\u2019edat dels participants, el tipus de malaltia mental o el tipus de publicaci\u00f3. Tot i aix\u00f2, el que s\u2019ha buscat amb aquest enfocament \u00e9s entendre i exposar quina \u00e9s la situaci\u00f3 del col\u00b7lectiu LGTBIQA+ en el context esportiu des d\u2019una perspectiva \u00e0mplia.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En els contextos esportius, actualment encara existeixen actituds LGTBI-f\u00f2biques definides per situacions de discriminaci\u00f3, assetjament i estigmatitzaci\u00f3. Els resultats de la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica confirmen l\u2019alta prevalen\u00e7a de problemes de salut mental com l\u2019estr\u00e8s, l\u2019angoixa, la tristesa, el malestar, la baixa autoestima o la depressi\u00f3 de persones que pertanyen a un grup de minoria sexual i de g\u00e8nere. L\u2019an\u00e0lisi de l\u2019alteraci\u00f3 de la salut mental dels col\u00b7lectius LGTBIQA+ en contextos esportius \u00e9s un camp emergent de recerca d\u2019inter\u00e8s. Tot i que encara hi ha pocs estudis sobre aquesta tem\u00e0tica, la majoria s\u2019han publicat en els darrers anys, fet que denota una tend\u00e8ncia a l\u2019al\u00e7a en les publicacions de les \u00e0rees estudiades. Aquesta revisi\u00f3 estableix la necessitat d\u2019incrementar les investigacions sobre les experi\u00e8ncies discriminat\u00f2ries de les minories sexuals en l\u2019esport, amb m\u00e9s especificitat del context esportiu i del tipus d\u2019identitat sexual i de g\u00e8nere. Tamb\u00e9 s\u00f3n necessaris m\u00e9s estudis sobre programes de prevenci\u00f3 i revisions de bones pr\u00e0ctiques inclusives per poder q\u00fcestionar els rols de g\u00e8nere dels entorns esportius, donant eines tant a les persones afectades com a les que les envolten. Aquesta informaci\u00f3 pot ajudar a desenvolupar suports i intervencions destinades a augmentar el benestar de les persones en risc de discriminacions LGTBI-f\u00f2biques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La majoria de les persones que s\u2019identifiquen com a lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals, queer i asexuals experimenten alguna forma de discriminaci\u00f3 en l\u2019entorn esportiu, fet que incrementa el risc de desenvolupar malalties de salut mental. L\u2019objectiu de la present revisi\u00f3 \u00e9s proporcionar una visi\u00f3 actualitzada de l\u2019exist\u00e8ncia de malalties de salut mental del […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[4163,153,10131,10130,313],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["discriminaci\u00f3<\/a>","esport<\/a>","identitat de g\u00e8nere<\/a>","LGTBI-f\u00f2bia orientaci\u00f3 sexual<\/a>","salut mental<\/a>"],"unlinked":["discriminaci\u00f3<\/span>","esport<\/span>","identitat de g\u00e8nere<\/span>","LGTBI-f\u00f2bia orientaci\u00f3 sexual<\/span>","salut mental<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 14 octubre 2021","modified":"Updated on 1 febrer 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 14 octubre 2021 07:14","modified":"Updated on 1 febrer 2022 09:32"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49276\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=49276"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49276\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":51248,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49276\/revisions\/51248\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=49276"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=49276"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=49276"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}