{"id":47731,"date":"2021-07-06T10:34:08","date_gmt":"2021-07-06T10:34:08","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/lifeguards-swimming-front-crawls-and-up-head-front-crawls-energetics\/"},"modified":"2021-10-01T09:57:17","modified_gmt":"2021-10-01T09:57:17","slug":"natacio-en-socorrisme-crol-i-crol-amb-el-cap-fora-de-laigua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/natacio-en-socorrisme-crol-i-crol-amb-el-cap-fora-de-laigua\/","title":{"rendered":"Nataci\u00f3 en socorristes: energ\u00e8tica de crol i crol amb el cap fora de l\u2019aigua"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els socorristes utilitzen, com a part del rescat aqu\u00e0tic, l\u2019estil crol i crol amb el cap fora de l\u2019aigua. Els estudis sobre despesa energ\u00e8tica i variables fisiol\u00f2giques complement\u00e0ries obtingudes durant estrat\u00e8gies de rescat aqu\u00e0tic s\u00f3n escassos. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser comparar l\u2019energ\u00e8tica i el rendiment de l\u2019estil crol i crol amb el cap fora de l\u2019aigua dut a terme per socorristes. En aquest estudi van participar volunt\u00e0riament 21 socorristes militars. Es van fer dos tests a m\u00e0xima intensitat: 100 metres en crol i en crol amb el cap fora de l\u2019aigua. En cada test es van identificar dades fisiol\u00f2giques (mesurament directe de consum d\u2019oxigen, lactoacid\u00e8mia i freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca), l\u2019escala d\u2019esfor\u00e7 percebut i la velocitat mitjana de nataci\u00f3 (an\u00e0lisi de v\u00eddeo bidimensional). Es va calcular la contribuci\u00f3 de cada font d\u2019energia i el cost energ\u00e8tic. Es van utilitzar estad\u00edstics descriptius i inferencials per a \u03b1 < .05. El rendiment va ser millor en crol, els resultats fisiol\u00f2gics van ser similars entre crol i crol amb el cap fora de l\u2019aigua i el cost energ\u00e8tic va ser m\u00e9s alt en crol amb el cap fora de l\u2019aigua (1.90 \u00b1 0.33 kJ\u2219m-1<\/sup>), comparat amb el crol (1.51 \u00b1 0.33 kJ\u2219m-1). En conclusi\u00f3, l\u2019estil crol amb el cap fora de l\u2019agua \u00e9s menys eficient que el crol.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> esfor\u00e7 f\u00edsic<\/span>, rendiment f\u00edsic funcional<\/span>, tasca de rescat<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El rescat aqu\u00e0tic dels socorristes forma part de les estrat\u00e8gies per reduir el nombre de morts (G\u00e1mez de la Hoz<\/a> i Padilla Fortes, 2017<\/a>; Szpilman et al., 2016<\/a>; Wallis et al., 2015<\/a>). La possibilitat d\u2019un rescat d\u2019\u00e8xit augmenta en medis de nataci\u00f3 regulats, com piscines i aig\u00fces obertes amb socorristes entrenats (Chan et al., 2018<\/a>; Idris et al., 2017<\/a>; Jeong<\/a> et al., 2016<\/a>). La nataci\u00f3 \u00e9s la manera m\u00e9s comuna de rescat per arribar fins a la v\u00edctima i treure-la de l\u2019aigua. Els socorristes fan la bra\u00e7ada de crol (CR) amb el cap a l\u2019aigua com la manera m\u00e9s r\u00e0pida i eficient de moviment hum\u00e0 a l\u2019aigua (Barbosa et al., 2006<\/a>). Tot i aix\u00f2, la primera opci\u00f3 del rescatador \u00e9s el crol amb el cap fora de l\u2019aigua (CFA), que consisteix a nedar amb el cap per damunt de l\u2019aigua i mirant endavant per poder veure constantment alg\u00fa amb possible risc d\u2019enfonsar-se.<\/p>\n\n\n\n

El CR i el CFA com a formes de moviment al medi aqu\u00e0tic sembla que requereixen despeses energ\u00e8tiques i despeses energ\u00e8tiques metab\u00f2liques totals diferents, segons la velocitat de nataci\u00f3 i l\u2019arrossegament per la posici\u00f3 del cos (Barbosa et al., 2006<\/a>; Figueiredo et al., 2013<\/a>; Gonjo et al., 2018<\/a>; Zamparo et al., 1996<\/a>). Els par\u00e0metres fisiol\u00f2gics i biomec\u00e0nics poden aportar informaci\u00f3 \u00fatil per a l\u2019entrenament dels socorristes, per\u00f2 aquests estudis s\u00f3n molt limitats en la literatura.<\/p>\n\n\n\n

En nataci\u00f3, com m\u00e9s horitzontal \u00e9s el cos respecte de la superf\u00edcie de l\u2019aigua, menor \u00e9s l\u2019arrossegament i millor el rendiment (Zamparo et al., 2009<\/a>). La principal difer\u00e8ncia t\u00e8cnica entre CR i CFA \u00e9s la posici\u00f3 del cap fora de l\u2019aigua. L\u2019elevaci\u00f3 del cap provoca que els malucs i les cames s\u2019enfonsin, de manera que l\u2019\u00e0rea de contacte del cos amb l\u2019aigua s\u2019incrementa per un augment de l\u2019angle format entre el maluc i l\u2019espatlla respecte a la superf\u00edcie de l\u2019aigua, i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, augmenta l\u2019arrossegament (Toussaint i Hollander, 1994<\/a>; Zamparo et al., 2009<\/a>). L\u2019arrossegament i la velocitat de nataci\u00f3 influeixen en el cost energ\u00e8tic en el medi aqu\u00e0tic (Pendergast et al., 2006<\/a>; Toussaint i Hollander, 1994<\/a>). El cost energ\u00e8tic es pot expressar com el quocient entre despesa energ\u00e8tica metab\u00f2lica total (suma d\u2019energies de les tres vies energ\u00e8tiques aer\u00f2bica, anaer\u00f2bica al\u00e0ctica i l\u00e0ctica) i velocitat mitjana de nataci\u00f3 a una dist\u00e0ncia determinada (Figueiredo et al., 2012<\/a>). Amb la mateixa velocitat de nataci\u00f3, el CR t\u00e9 el cost energ\u00e8tic m\u00e9s baix comparat amb altres estils de nataci\u00f3 (Pendergast et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els estudis que busquen analitzar i donar suport a l\u2019activitat d\u2019entrenament dels socorristes s\u00f3n molt importants, tot i que limitats. D\u2019aquesta manera, si els estudis se centressin en l\u2019energ\u00e8tica i el cost energ\u00e8tic del CFA, l\u2019entrenament podria ser m\u00e9s espec\u00edfic. El principal resultat hauria de ser una reducci\u00f3 de les taxes de mort per enfonsament i un millor estat cl\u00ednic de les v\u00edctimes salvades, amb reducci\u00f3 de les possibles seq\u00fceles fisiol\u00f2giques i psicol\u00f2giques (Schwebel et al., 2007<\/a>; Wallis et al., 2015<\/a>). Els estudis sobre el rendiment dels socorristes poden informar de la seva tasca a la societat i poden ajudar a millorar l\u2019estat f\u00edsic dels socorristes (una millor preparaci\u00f3 suposa m\u00e9s probabilitats d\u2019\u00e8xit en la feina). Amb l\u2019an\u00e0lisi en detall de les t\u00e8cniques de nataci\u00f3 que utilitzen els socorristes, esperem obtenir un cos de coneixements que servir\u00e0 per millorar l\u2019entrenament i els processos d\u2019orientaci\u00f3 en el moment del rescat. Per tant, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser comparar l\u2019energ\u00e8tica i el rendiment del CR i el CFA dels socorristes. Plantegem la hip\u00f2tesi seg\u00fcent: a) el rendiment (velocitat de nataci\u00f3 i durada del test) ser\u00e0 millor en CR que en CFA, b) el consum d\u2019oxigen, la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, la concentraci\u00f3 sangu\u00ednia de lactat i l\u2019escala d\u2019esfor\u00e7 percebut seran m\u00e9s alts en CFA que en CR, i c) la despesa energ\u00e8tica metab\u00f2lica total i el cost energ\u00e8tic seran m\u00e9s alts en CFA que en CR.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi van participar 21 socorristes militars entrenats, tots homes, amb tres anys d\u2019experi\u00e8ncia m\u00ednima en rescats (edat: 32.4 \u00b1 3.1 anys; massa corporal 79.2 \u00b1 8.0 kg; estatura: 177.0 \u00b1 7.2 cm; envergadura dels bra\u00e7os: 183.3 \u00b1 8.1 cm). Aquest estudi va ser aprovat (n. 2.316.201) pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica d\u2019Investigaci\u00f3 de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul, conforme amb les guies de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki. Tots els participants van donar el consentiment informat per participar a la investigaci\u00f3. Es va demanar als participants que s\u2019abstinguessin de fer un esfor\u00e7 f\u00edsic o entrenament 24 hores abans de cada test.<\/p>\n\n\n\n

Disseny\/procediment experimental<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Cada participant va fer dues sessions de tests en una piscina coberta de 25 metres (1.90 m de profunditat, temperatura de l\u2019aigua \u224828 \u00baC). Els participants van escalfar amb 400 metres de CR, per\u00f2 amb girs oberts, seguit de 100 metres de CR amb un tub respirador corrent. L\u2019escalfament es va utilitzar per fer que els participants se sentissin encara m\u00e9s c\u00f2modes amb el tub AquaTrainer\u00ae (Cosmed, It\u00e0lia) i la piscina durant els tests. Els tests van ser: i) 100 metres de CR, i ii) 100 metres de CFA, duts a terme amb 24 hores de difer\u00e8ncia i a intensitat m\u00e0xima, amb inici a l\u2019aigua i girs oberts. Tots els socorristes es van familiaritzar pr\u00e8viament amb l\u2019\u00fas del tub AquaTrainer\u00ae durant sis sessions. A la Figura 1 es presenta la configuraci\u00f3 per a la recollida de dades.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Configuraci\u00f3 per a la recollida de dades de rendiment i fisiol\u00f2giques en els protocols de 100 metres de crol i 100 metres de crol amb el cap fora de l\u2019aigua.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Recollida de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Abans del test de nataci\u00f3, es va mesurar la massa corporal (b\u00e0scula digital SECA\u00ae 813, resoluci\u00f3 d\u20190.1 kg, Alemanya), l\u2019estatura (estadi\u00f2metre SANNY, Personal Caprice, resoluci\u00f3 d\u20190.1 cm, Brasil) i l\u2019envergadura dels bra\u00e7os (estadi\u00f2metre SANNY, Personal Caprice, resoluci\u00f3 d\u20190.1 cm, Brasil). Els socorristes es van col\u00b7locar marcadors circulars (cola negra testada dermatol\u00f2gicament) sobre els mal\u00b7l\u00e8ols externs (bilaterals), el troc\u00e0nter major del f\u00e8mur i l\u2019acr\u00f2mion.<\/p>\n\n\n\n

Dos investigadors van cronometrar el rendiment en cada test (cron\u00f2metres CR20, Kikos, Brasil). La velocitat mitjana de nataci\u00f3 (m\u2219s-1) es va mesurar amb videogrametria amb ajuda del sistema d\u2019an\u00e0lisi de rendiment Ariel (APAS\u00ae, Ariel Dynamics Inc., Estats Units) en dues seccions: 25-50 i 75-100 m (dos cicles de bra\u00e7ades en cada secci\u00f3). La velocitat mitjana de nataci\u00f3 es va obtenir pel quocient entre el despla\u00e7ament del maluc i el temps durant un cicle complet de bra\u00e7ada. Un cicle de bra\u00e7ada va consistir en l\u2019entrada i reentrada de la mateixa m\u00e0 a l\u2019aigua (Barbosa et al., 2008<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les imatges per identificar la velocitat de nataci\u00f3 es van registrar amb l\u2019ajuda de dues c\u00e0meres fixes (Sony Hdr cx260, 60 Hz, Estats Units), una col\u00b7locada 0.3 m sota la l\u00ednia de superf\u00edcie de l\u2019aigua protegida amb una carcassa impermeable (Sony SPK-HCH, Estats Units) i l\u2019altra 0.3 m fora de l\u2019aigua (Figura 1). Les c\u00e0meres eren a la meitat de la piscina i a una dist\u00e0ncia de 7.5 m del pla sagital de despla\u00e7ament del participant. Es va utilitzar un dispositiu amb d\u00edodes emissors de llum situat per sobre i per sota del nivell de l\u2019aigua per sincronitzar les imatges obtingudes per les c\u00e0meres, segons els estudis de De Jesus et al. (2015)<\/a>. Les c\u00e0meres van registrar les imatges en un espai calibrat pr\u00e8viament (dimensions de l\u2019estructura de calibratge X = 4.5 m [eix horitzontal], Y = 1 m [eix mediolateral] i Z = 1.5 m [eix vertical]). L\u2019error quadr\u00e0tic mitj\u00e0 per als eixos X, Y i Z va ser d\u20191.92, 0.29 i 1.34 mm, respectivament (10 punts reals i 10 de control per a la c\u00e0mera submergida i l\u2019externa).<\/p>\n\n\n\n

El consum d\u2019oxigen VO2 en tots dos tests es va mesurar directament amb cada respiraci\u00f3 mitjan\u00e7ant un analitzador de gasos telem\u00e8tric port\u00e0til (K5, Cosmed, It\u00e0lia) connectat a un tub respirador i a un sistema valvular (AquaTrainer\u00ae, Cosmed, It\u00e0lia), susp\u00e8s \u22482 m sobre la superf\u00edcie de l\u2019aigua amb un cable d\u2019acer. L\u2019analitzador de gasos telem\u00e8tric port\u00e0til es va calibrar abans de cada sessi\u00f3 de test amb gasos de refer\u00e8ncia (O2<\/sub> 16 % i CO2<\/sub> 5\u2009%) i el transductor de volum de turbina es va calibrar amb una xeringa de 3 l. Per al tractament de les dades, les respiracions errants (empassar, tossir o interrupcions del senyal) es van eliminar de l\u2019an\u00e0lisi de VO2<\/sub> i nom\u00e9s es van incloure les dades amb mitjana \u00b1 4 DE (Ozyener et al., 2001<\/a>). Les dades es van suavitzar posteriorment amb una finestra en moviment de cinc respiradors (De Jesus et al., 2014)<\/a>. El consum m\u00e0xim d\u2019oxigen (VO2m\u00e0x<\/sub>) es va considerar com a valor m\u00e0xim de la corba dels dos tests (Laffite et al., 2004<\/a>). El VO2<\/sub> i la concentraci\u00f3 de lactat en rep\u00f2s (VO2rep<\/sub> i Larep<\/sub>, respectivament) es van mesurar abans de cada test, despr\u00e9s de 10 minuts de descans. Despr\u00e9s del descans, el VO2rep<\/sub> va ser la mitjana de VO2<\/sub>, en qu\u00e8 la taxa d\u2019intercanvi respiratori es va estabilitzar en aproximadament 0.8.<\/p>\n\n\n\n

Es va extreure sang de la punta del dit per determinar la concentraci\u00f3 de lactat, que es va mesurar en rep\u00f2s i despr\u00e9s de l\u2019esfor\u00e7 (1, 3, 5 i 7 minuts despr\u00e9s del test) per identificar el valor m\u00e0xim de lactat (Lam\u00e1x<\/sub>). El lactat sanguini es va identificar mitjan\u00e7ant un lact\u00f2metre port\u00e0til (Accutrend, Roche, Alemanya). La freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) i l\u2019escala d\u2019esfor\u00e7 percebut (RPE, per les sigles en angl\u00e8s) es van identificar en rep\u00f2s i immediatament despr\u00e9s de cada test. Per comprovar l\u2019FC, es va col\u00b7locar un transmissor a la regi\u00f3 del xifoides dels participants durant els tests (Garmin, 920XT, Estats Units). Es va presentar l\u2019escala de Borg de 15 punts (6-20) als participants que van indicar l\u2019RPE segons la seva visualitzaci\u00f3 (Borg, 1998<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Contribuci\u00f3 i cost energ\u00e8tic<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les proporcions de metabolisme aer\u00f2bic i anaer\u00f2bic durant cada test (Equaci\u00f3 1) es van calcular amb l\u2019equaci\u00f3 de despesa energ\u00e8tica total (Capelli et al., 1998<\/a>; Di Prampero, 1986<\/a>; Figueiredo et al., 2011<\/a>):<\/p>\n\n\n\n

Etot<\/sub> = VO2<\/sub> + \u03b2Lab<\/sub> + PCr(1 – e-t\/<\/sup>r<\/sup><\/em> ) (1)<\/p>\n\n\n\n

on Etot<\/sub> \u00e9s el consum energ\u00e8tic total durant el test; VO2<\/sub> es va calcular a partir de la integral-temps del valor net entre VO2m\u00e0x<\/sub> i VO2rep<\/sub> com a contribuci\u00f3 aer\u00f2bica (Aer, kJ); \u03b2Lab<\/sub> \u00e9s la difer\u00e8ncia entre Lam\u00e0x<\/sub> i Larep<\/sub> multiplicat per 2.7 ml d\u2019O2<\/sub>\u2219mM-1<\/sup>\u2219kg-1<\/sup> i despr\u00e9s per la massa corporal (kg) total com a contribuci\u00f3 anaer\u00f2bica l\u00e0ctica (AnaerLa, kJ); i PCr (fosfocreatina) \u00e9s la contribuci\u00f3 anaer\u00f2bica al\u00e0ctica (AnaerAla, kJ), mentre que aquesta font d\u2019energia correspon en constant temps a 23.4 s (Binzoni et al., 1992<\/a>). L\u2019AnaerAla es va calcular per la concentraci\u00f3 de fosfocreatina disminu\u00efda per 18.55 mM\u2219kg-1<\/sup> (pes net en activaci\u00f3 muscular m\u00e0xima, suposant el 50 % de massa muscular activada) (Capelli<\/a> et al., 1998<\/a>; Zamparo et al., 2011<\/a>). Aer i AnaerLa es van expressar en kJ, suposant un equivalent energ\u00e8tic de 20.9 kJ\u2219LO2<\/sub>-1<\/sup> i com a % de la despesa energ\u00e8tica metab\u00f2lica total. Per \u00faltim, la despesa energ\u00e8tica (Equaci\u00f3 2) es va calcular pel quocient entre la despesa energ\u00e8tica metab\u00f2lica total i la velocitat mitjana de nataci\u00f3 (Di Prampero, 1986<\/a>):<\/p>\n\n\n\n

C = Etot<\/sub> \u00d7 v<\/em>-1 <\/sup>(2)<\/p>\n\n\n\n

on C \u00e9s la despesa energ\u00e8tica; Etot<\/sub> \u00e9s el consum energ\u00e8tic total durant el test; i v<\/em> \u00e9s la velocitat de nataci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisis estad\u00edstiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar el programari G*Power 3.1 (D\u00fcsseldorf, Alemanya) per determinar la mida m\u00ednima necess\u00e0ria de la mostra (pot\u00e8ncia estad\u00edstica de .80, \u03b1 = .05 per a l\u2019an\u00e0lisi, interval de confian\u00e7a del 95 %, error de mostreig del 5 % i una suposada magnitud de l\u2019efecte de 0.50). En totes les dades es va comprovar la normalitat de la distribuci\u00f3 amb el test de Shapiro-Wilk. Les dades es van descriure com a mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 est\u00e0ndard (DE) i interval de confian\u00e7a [IC] del 95 % de la mitjana. Es van fer comparacions amb la prova de la t<\/em> dependent de les mostres, seguida del c\u00e0lcul de la magnitud de l\u2019efecte (Rosenthal<\/a>, 1996<\/a>): (on d<\/em>: 0 < magnitud de l\u2019efecte insignificant < 0.19; efecte petit 0.20 \u2264 d<\/em> \u2264 0.49; magnitud de l\u2019efecte mitj\u00e0 0.50 \u2264 d<\/em> \u2264 0.79; magnitud de l\u2019efecte gran 0.80 \u2264 d<\/em> \u2264 1.29; i magnitud de l\u2019efecte molt gran d<\/em> \u2265 1.30). El nivell de significaci\u00f3 es va establir en el 5 %.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats es van expressar com a mitjana, DE, IC i d<\/em> de Cohen per a la mitjana de socorristes respecte a rendiment i velocitat de nataci\u00f3, par\u00e0metres fisiol\u00f2gics (VO2m\u00e0x<\/sub>, Lam\u00e1x<\/sub>, FC i RPE), contribuci\u00f3 energ\u00e8tica metab\u00f2lica total i despesa energ\u00e8tica (Taula 1). La magnitud de l\u2019efecte va ser molt gran (d<\/em> > 1.30) en el rendiment (83.2 \u00b1 8.2 s en CR i 100.5 \u00b1 11.8 s en CFA) i gran (0.80 \u2264 d<\/em> \u2264 1.29) en la velocitat de nataci\u00f3 (1.09 \u00b1 0.13 m\u2219s-1<\/sup> en CR i 0.96 \u00b1 0.17 m\u2219s-1<\/sup> en CFA) (Taula 1). La magnitud de l\u2019efecte va ser mitjana (0.50 \u2264 d<\/em> \u2264 0.79) en l’Aer (80.2 \u00b1 15.6 kJ en CR i 89.4 \u00b1 18.0 kJ en CFA) i petita (0.20 \u2264 d<\/em> \u2264 0.49) en l’AnaerLa (53.4 \u00b1 15.5 kJ en CR i 60.0 \u00b1 15.2 kJ en CFA) (Taula 1). La magnitud de l\u2019efecte va ser gran (0.80 \u2264 d<\/em> \u2264 1.29) en la despesa energ\u00e8tica metab\u00f2lica total (166.4 \u00b1 16.5 kJ en CR i 182.5 \u00b1 23.1 kJ en CFA) i molt gran  (d<\/em> > 1.30) en la despesa energ\u00e8tica (1.51 \u00b1 0.24 kJ\u2219m-1<\/sup> en CR i 1.90 \u00b1 0.33 kJ\u2219m-1<\/sup> en CFA) (Taula 1). En rep\u00f2s, no es van identificar difer\u00e8ncies en VO2<\/sub>, LA, FC i RPE en CR i CFA, respectivament: 6.6 \u00b1 1.4 i 6.8 \u00b1 2.3 ml\u2219kg\u2219min-1<\/sup>; 2.3 \u00b1 0.8 i 2.0 \u00b1 0.7 mmol\u2219l-1<\/sup>; 73.5 \u00b1 13.6 i 75.9 \u00b1 14.0 lpm, i 7.3 \u00b1 1.5 i 7.5 \u00b1 1.9 punts.<\/p>\n\n\n\n

A la Figura 2 es presenten la mitjana i la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard de la velocitat de nataci\u00f3 (imatge A), cost energ\u00e8tic (imatge B), rendiment (imatge C) i contribuci\u00f3 energ\u00e8tica aer\u00f2bica i anaer\u00f2bica (imatge D) dels socorristes durant els tests de 100 metres de crol amb el cap fora de l\u2019aigua i 100 metres de crol, N<\/em> = 21. Els resultats del test de CR van ser millors que els obtinguts en el test de CFA en les variables rendiment (menys durada en segons en el test de 100 metres) i velocitat de nataci\u00f3 (Figura 2). Les contribucions energ\u00e8tiques aer\u00f2bica i anaer\u00f2bica van ser m\u00e9s elevades en CFA que en CR (Figura 2). La despesa energ\u00e8tica metab\u00f2lica total i la despesa energ\u00e8tica tamb\u00e9 van ser m\u00e9s altes en CFA que en CR (Taula 1, Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mitjana, desviaci\u00f3 est\u00e0ndard, interval de confian\u00e7a i d de Cohen globals de rendiment i velocitat de nataci\u00f3, par\u00e0metres fisiol\u00f2gics, contribuci\u00f3 energ\u00e8tica metab\u00f2lica total i despesa energ\u00e8tica per als socorristes, N = 21.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Mitjana i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard de velocitat de nataci\u00f3 (v) (imatge A), despesa energ\u00e8tica (imatge B), rendiment (imatge C) i contribucions energ\u00e8tiques aer\u00f2bica i anaer\u00f2bica (AnaerLa = anaer\u00f2bica l\u00e0ctica i AnaerAla = anaer\u00f2bica al\u00e0ctica) (imatge D) de socorristes durant els tests de 100 metres de crol amb el cap fora de l\u2019aigua i 100 metres de crol. Resultats globals (<\/em>N = 21): Test de la t: <\/em>p < .001.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest estudi es van avaluar i comparar el rendiment, el consum d\u2019oxigen i variables fisiol\u00f2giques complement\u00e0ries (lactat m\u00e0xim, freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca), l\u2019escala d\u2019esfor\u00e7 percebut, la contribuci\u00f3 energ\u00e8tica metab\u00f2lica total i la despesa energ\u00e8tica de CR i CFA dut a terme per socorristes. En general, el rendiment va ser millor en CR que en CFA. El VO2<\/sub> i les variables fisiol\u00f2giques complement\u00e0ries (Lam\u00e1x<\/sub>, FC) i la RPE no van ser diferents entre CR i CFA. La despesa energ\u00e8tica metab\u00f2lica total i la despesa energ\u00e8tica van ser m\u00e9s altes en CFA que en FC.<\/p>\n\n\n\n

Els socorristes es poden beneficiar del CR comparat amb el CFA per la velocitat m\u00e9s alta de nataci\u00f3, que aporta, en conseq\u00fc\u00e8ncia, un rendiment millor (durada m\u00e9s curta del test en segons). Els rescats aqu\u00e0tics exigeixen un contacte visual sostingut del socorrista amb la v\u00edctima (Vignac et al., 2017<\/a>) i, per tant, escullen primer nedar en CFA. El rescat en piscines o aig\u00fces obertes que permeten una bona visibilitat sembla que propicia estrat\u00e8gies amb m\u00e9s \u00fas de CR comparat amb CFA a dist\u00e0ncies superiors des del punt de partida del socorrista cap a la v\u00edctima. El contacte corporal amb la v\u00edctima que s\u2019est\u00e0 ofegant requereix diferents procediments t\u00e8cnics que van m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi; p. e., t\u00e8cniques d\u2019aproximaci\u00f3 en els \u00faltims metres a prop de la v\u00edctima i possibles accions de desenganxament. En qualsevol cas, els socorristes poden substituir l\u2019\u00fas del CR a una velocitat de nataci\u00f3 m\u00e9s alta pel CFA a dist\u00e0ncies que garanteixen la seguretat del socorrista i de la v\u00edctima.<\/p>\n\n\n\n

La inclinaci\u00f3 del cos dels nedadors, quan aixequen el cap, propicia un augment de l\u2019arrossegament (Zamparo et al., 2009<\/a>). Per aquest motiu, el cos produeix un arrossegament m\u00e9s gran durant el CFA comparat amb el CR. En el present estudi, la despesa energ\u00e8tica metab\u00f2lica total va ser m\u00e9s elevada per als socorristes durant el CFA que en el CR. La contribuci\u00f3 energ\u00e8tica de les vies aer\u00f2bica i anaer\u00f2bica va ser m\u00e9s alta en CFA que en CR. En la comparaci\u00f3, les tres vies metab\u00f2liques energ\u00e8tiques en CR entre socorristes i nedadors masculins ben entrenats no van ser similars. Almenys en nedadors masculins ben entrenats, es va observar que, per a la dist\u00e0ncia de 100 metres a intensitat m\u00e0xima, el 43 % de l\u2019energia era de font aer\u00f2bica; el 33.1 %, anaer\u00f2bica l\u00e0ctica i el 23.5 %, anaer\u00f2bica al\u00e0ctica, valors que s\u00f3n m\u00e9s baixos per a la via aer\u00f2bica i m\u00e9s alts per a la via anaer\u00f2bica al\u00e0ctica (Ribeiro et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els valors de despesa energ\u00e8tica van ser m\u00e9s elevats en CFA que en CR. La despesa energ\u00e8tica en CR i CFA va ser, respectivament, d\u20191.51 \u00b1 0.24 kJ\u00b7m-1<\/sup> i 1.90 \u00b1 0.33 kJ\u00b7m-1<\/sup> (p<\/em> < .001), amb valors m\u00e9s alts en CFA. El test m\u00e9s llarg (menys velocitat de nataci\u00f3) i la nataci\u00f3 amb el pitjor alineament horitzontal expliquen els valors m\u00e9s alts de despesa energ\u00e8tica en CFA. En nedadors d\u2019alt rendiment en tests de 100 metres de crol, es van obtenir valors de despesa energ\u00e8tica d’1.16 \u00b1 0.10 kJ\u00b7m-1<\/sup> (Ribeiro et al., 2015<\/a>), inferiors als trobats en aquest estudi, fins i tot amb valors similars de VO2m\u00e0x<\/sub>. Cal assenyalar que la despesa energ\u00e8tica \u00e9s una variable d\u2019avaluaci\u00f3 global de la nataci\u00f3, pel fet que incorpora dades fisiol\u00f2giques (energia total) i biomec\u00e0niques (velocitat de nataci\u00f3) (Barbosa et al., 2006<\/a>). Per tant, un nedador amb una despesa energ\u00e8tica m\u00e9s baixa utilitza menys energia que un amb una despesa energ\u00e8tica m\u00e9s alta per rec\u00f3rrer la mateixa dist\u00e0ncia. Aquest resultat \u00e9s important quan es busca un rescat m\u00e9s r\u00e0pid i m\u00e9s eficient en el context de la nataci\u00f3 en socorristes.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, els nostres resultats d\u2019RPE (14.6 \u00b1 3.3 punts en CR i 15.6 \u00b1 4.0 punts en CFA) i d’LA (17.7 \u00b1 1.4 ml\u2219l-1<\/sup> en CR i 17.8 \u00b1 1.7 ml\u2219l-1<\/sup> en CFA) obtinguts despr\u00e9s del test de 100 m en piscina van ser diferents dels observats en tests a rescatadors (N<\/em> = 23, homes n<\/em> = 21 i dones n<\/em> = 2) duts a terme en mar en calma, amb onades inferiors a 0.5 m despr\u00e9s d\u2019un rescat aqu\u00e0tic sense equip de rescat flotant (LA 11.01 \u00b1 2.06 ml\u2219l-1<\/sup> i RPE 8 \u00b1 0.77 en l\u2019escala de Borg de 10 punts) (Barcala-Furelos et al., 2016<\/a>). Tamb\u00e9 es va trobar un estudi (N<\/em> = 40, 28 homes i 12 dones) en el qual es va descriure una RPE de 7.4 \u00b1 1.4 en l\u2019escala de Borg de 10 punts en rescat sense equip de rescat flotant  (per\u00f2 amb aletes de 12 i 38 cm) abans del rescat amb una dist\u00e0ncia de 100 m al mar (Aranda-Garcia i Herrera-Pedroviejo, 2020<\/a>). \u00c9s possible que aquestes difer\u00e8ncies es deguin a les limitacions de diversos factors (Newell, 1986<\/a>): medis (densitat i moviment de l\u2019aigua en piscina i al mar); organisme (mostres diferents amb un dels grups amb dones) i tasca (sense rescat i amb rescat d\u2019un individu). Val la pena mencionar que el suport amb qualsevol equip (p. e., aletes, tub o taula de rescat) durant els rescats \u00e9s millor que no tenir-ne cap (Aranda-Garcia i Herrera-Pedroviejo, 2020<\/a>; Barcala-Furelos et al., 2016<\/a>; Serrano Ram\u00f3n i Ferriz Valero, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts de les variables estudiades es poden utilitzar per donar suport als equips d\u2019execuci\u00f3 i planificaci\u00f3 d\u2019entrenament salvavides i garantir un millor rendiment a l\u2019aigua i visualitzaci\u00f3 de la v\u00edctima, amb reducci\u00f3 del cost energ\u00e8tic a l\u2019hora de dur a terme l\u2019activitat. Tot i que no es poden establir les dist\u00e0ncies que s\u2019han de nedar en el moment del rescat i que en els rescats aqu\u00e0tics no se solen aplicar esfor\u00e7os m\u00e0xims, sin\u00f3 subm\u00e0xims (Aranda-Garcia i Herrera-Pedroviejo, 2020<\/a>; Barcala-Furelos et al., 2016<\/a>), els resultats suggereixen que els socorristes han de tenir una bona capacitat aer\u00f2bica per dur a terme el rescat. Quant al cost energ\u00e8tic, els socorristes van mostrar valors m\u00e9s alts en CFA que en CR, i aix\u00f2 pot provocar fatiga primerenca si es fa en dist\u00e0ncies llargues per arribar fins a la v\u00edctima que s\u2019est\u00e0 ofegant.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 \u00e9s cert que alguns socorristes no tenen una bona t\u00e8cnica respirat\u00f2ria mentre neden i sempre escullen nedar amb el cap fora de l\u2019aigua, fet que els impedeix ser m\u00e9s r\u00e0pids i m\u00e9s eficients. Per tant, seria apropiat entrenar els socorristes perqu\u00e8 millorin la t\u00e8cnica de nataci\u00f3 en CR i CFA. En relaci\u00f3 amb el CFA, s\u2019ha observat que els jugadors de waterpolo que el practiquen amb molta freq\u00fc\u00e8ncia durant l\u2019entrenament i en els partits desenvolupen una gran especialitat que els permet mantenir valors de velocitat de nataci\u00f3, longitud de bra\u00e7ada i de freq\u00fc\u00e8ncia de bra\u00e7ada en CFA similars a CR (Zamparo et al., 2009<\/a>). Per tant, creiem que, si l\u2019entrenament de socorristes dona m\u00e9s import\u00e0ncia al CFA, els socorristes tamb\u00e9 podran mantenir valors millors en les variables analitzades, que es tradueixen en un cost energ\u00e8tic menor durant la realitzaci\u00f3 de les seves activitats.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les principals limitacions d\u2019aquest estudi van ser: a) la inviabilitat metodol\u00f2gica que no permet fer els tests en les mateixes condicions i medis en els quals els socorristes duen a terme les activitats de rescat aqu\u00e0tic; b) durant els tests de nataci\u00f3 no es van fer servir aletes. Alguns socorristes les utilitzen durant els rescats aqu\u00e0tics (Barcala-Furelos et al., 2016<\/a>). \u00c9s possible que estudis futurs aportin m\u00e9s informaci\u00f3 sobre l\u2019\u00fas d\u2019aletes en tests de nataci\u00f3, rescats aqu\u00e0tics i les despeses energ\u00e8tiques corresponents; c) l\u2019\u00fas d\u2019un tub per obtenir els gasos respiratoris que permetia que els socorristes respiressin amb la cara m\u00e9s a prop de la l\u00ednia de l\u2019aigua que si estiguessin fent la t\u00e8cnica d\u2019aproximaci\u00f3 sense el tub, i que podria haver influ\u00eft en els resultats en CFA. Les dades d\u2019aquest estudi poden ajudar a planificar l\u2019entrenament, t\u00e8cnic o fisiol\u00f2gic, amb objecte de millorar la planificaci\u00f3 de les activitats f\u00edsiques del socorrista, i tamb\u00e9 la t\u00e8cnica de nataci\u00f3 relacionada amb l\u2019aproximaci\u00f3 a l\u2019enfonsament. Sabem que sempre ser\u00e0 dif\u00edcil controlar totes les variables existents en estudis d\u2019aquesta naturalesa, especialment perqu\u00e8 \u00e9s una activitat que no permet preveure l\u2019esfor\u00e7 que es necessitar\u00e0 per dur a terme cada rescat. Un nombre m\u00e9s elevat d\u2019estudis relacionats amb aquest tema permetr\u00e0 con\u00e8ixer encara millor les capacitats que s\u2019haurien de millorar en l\u2019entrenament de socorristes.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els socorristes van assolir una velocitat de nataci\u00f3 m\u00e9s elevada i, per tant, un millor rendiment en CR que en CFA en un test de 100 metres a intensitat m\u00e0xima. VO2m\u00e0x<\/sub>, LAm\u00e0x<\/sub>, FC i RPE van ser similars en CR i CFA en el test de 100 metres a intensitat m\u00e0xima. En general, els socorristes van poder alternar les bra\u00e7ades de CR amb una o dues bra\u00e7ades de CFA, deixant el CFA per quan eren m\u00e9s a prop de la v\u00edctima i establir-hi l\u2019aproximaci\u00f3 m\u00e9s apropiada. Aquesta t\u00e8cnica d\u2019aproximaci\u00f3 t\u00e9 un cost energ\u00e8tic m\u00e9s elevat comparat amb el CR. De la mateixa manera, se suggereix millorar la t\u00e8cnica del CFA perqu\u00e8 s\u2019acosti a les caracter\u00edstiques fisiol\u00f2giques i biomec\u00e0niques del CR.<\/p>\n\n\n\n

Declaracions d\u2019inter\u00e8s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

cap. Sense finan\u00e7ament. L\u2019estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica d\u2019Investigaci\u00f3 de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (n. 2.316.201) i es va dur a terme d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Els socorristes utilitzen, com a part del rescat aqu\u00e0tic, l\u2019estil crol i crol amb el cap fora de l\u2019aigua. Els estudis sobre despesa energ\u00e8tica i variables fisiol\u00f2giques complement\u00e0ries obtingudes durant estrat\u00e8gies de rescat aqu\u00e0tic s\u00f3n escassos. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser comparar l\u2019energ\u00e8tica i el rendiment de l\u2019estil crol i crol amb el cap […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[10080,9727,10081],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["esfor\u00e7 f\u00edsic<\/a>","rendiment f\u00edsic funcional<\/a>","tasca de rescat<\/a>"],"unlinked":["esfor\u00e7 f\u00edsic<\/span>","rendiment f\u00edsic funcional<\/span>","tasca de rescat<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 6 juliol 2021","modified":"Updated on 1 octubre 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 6 juliol 2021 10:34","modified":"Updated on 1 octubre 2021 09:57"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47731\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=47731"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47731\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":49223,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47731\/revisions\/49223\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=47731"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=47731"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=47731"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}