{"id":47724,"date":"2021-07-06T10:29:52","date_gmt":"2021-07-06T10:29:52","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/entrenament-preventiu-de-les-lesions-del-lligament-encreuat-anterior-en-jugadores-dhandbol-revisio-sistematica\/"},"modified":"2021-10-01T09:51:16","modified_gmt":"2021-10-01T09:51:16","slug":"entrenament-preventiu-de-les-lesions-del-lligament-encreuat-anterior-en-jugadores-dhandbol-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/entrenament-preventiu-de-les-lesions-del-lligament-encreuat-anterior-en-jugadores-dhandbol-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Entrenament preventiu de les lesions del lligament encreuat anterior en jugadores d\u2019handbol: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019handbol \u00e9s un esport que requereix la repetici\u00f3 de moviments i accions d\u2019alta intensitat, com aterratges amb una cama i accions d\u2019u contra u, que afavoreixen el mecanisme lesiu del lligament encreuat anterior. L\u2019entrenament preventiu pot modificar els factors de risc neuromusculars associats al risc de patir aquesta lesi\u00f3 en esportistes femenines. Determinar-ne les caracter\u00edstiques (durada, freq\u00fc\u00e8ncia, tipus d\u2019exercici…) i els components (for\u00e7a, pliometria, equilibri…) \u00e9s fonamental a l\u2019hora de dissenyar un entrenament que sigui espec\u00edfic i individualitzat per a la jugadora. Els objectius d\u2019aquest treball van ser identificar i categoritzar els components comuns dels programes d\u2019entrenament preventiu de la lesi\u00f3 del lligament encreuat anterior en jugadores d\u2019handbol i descriure i classificar els exercicis que formen cada categoria. Es va realitzar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica seguint les directrius de la declaraci\u00f3 PRISMA a les bases de dades Web of Science, Sport Discus, PubMed, Scopus, Cochrane i ScienceDirect. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: (a) les participants eren jugadores d\u2019handbol de qualsevol edat i de sexe femen\u00ed, (b) hi havia una intervenci\u00f3 amb un entrenament preventiu, i (c) s\u2019informava de la incid\u00e8ncia lesiva amb el nombre de lesions de LEA. S\u2019hi van incloure sis estudis i se\u2019n va avaluar la qualitat metodol\u00f2gica mitjan\u00e7ant l\u2019eina ROB 2.0. Els resultats indiquen que la majoria d\u2019intervencions inclo\u00efen m\u00e9s d\u2019un component d\u2019entrenament amb una durada mitjana de 15 minuts i que els exercicis que m\u00e9s variaven entre els diferents programes van ser els de pliometria.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> entrenament<\/span>, handbol femen\u00ed<\/span>, lligament encreuant anterior<\/span>, prevenci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019handbol \u00e9s un dels esports amb m\u00e9s nombre de lesions per no contacte del lligament encreuat anterior (LEA) (De Lo\u00ebs et al., 2000<\/a>; Myklebust et al., 1997<\/a>). En el 90 % dels casos, la lesi\u00f3 est\u00e0 relacionada amb un canvi de direcci\u00f3 o amb un aterratge amb una sola extremitat inferior despr\u00e9s d\u2019un salt (Olsen et al., 2004<\/a>; Takahashi et al., 2019<\/a>). Aquests tipus d\u2019accions afavoreixen la posici\u00f3 de valg del genoll en flexi\u00f3 i rotaci\u00f3 interna de la t\u00edbia respecte al f\u00e8mur, que \u00e9s el principal mecanisme lesiu del LEA (Koga, H., 2010<\/a>). \u00c9s una de les lesions de m\u00e9s gravetat, tant pel temps prolongat per tornar a la competici\u00f3 com per les conseq\u00fc\u00e8ncies a llarg termini (Lai et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La taxa de lesions del LEA en jugadores d\u2019handbol \u00e9s de 0.7-2.8 lesions per cada 1000 hores d\u2019exposici\u00f3 (Myklebust et al., 1998<\/a>), amb una incid\u00e8ncia de dues a cinc vegades m\u00e9s gran que en els seus hom\u00f2legs masculins (Montalvo et al., 2019<\/a>). Aquesta difer\u00e8ncia tamb\u00e9 s\u2019observa entre els 12 i 16 anys i \u00e9s durant l\u2019adolesc\u00e8ncia quan la jugadora \u00e9s m\u00e9s susceptible de patir aquesta lesi\u00f3 (LaBella et al., 2014<\/a>; Reckling et al., 2003<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els factors de risc anat\u00f2mics i hormonals que s\u00f3n intr\u00ednsecs i no modificables i, a m\u00e9s, els factors de risc modificables associats al control neuromuscular s\u00f3n les contribucions etiol\u00f2giques m\u00e9s importants de la lesi\u00f3 del LEA en esportistes femenines (Griffin et al., 2006<\/a>; Shultz et al., 2015<\/a>). Com que l\u2019origen de la lesi\u00f3 \u00e9s multifactorial, la primera estrat\u00e8gia en la prevenci\u00f3 ha de ser identificar-ne els factors de risc modificables (Fort-Vanmeerhaeghe i Romero, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les esportistes solen mostrar menys flexi\u00f3 del genoll i maluc (Bencke et al., 2018<\/a>) i un augment del valg de genoll (Hewett et al., 2005<\/a>) en les accions d\u2019aterratge i canvi de direcci\u00f3. El d\u00e8ficit de for\u00e7a relativa en extremitats inferiors, sobretot en els isquiosurals (DiStefano et al., 2015<\/a>), i una activaci\u00f3 m\u00e9s baixa d\u2019aquests en relaci\u00f3 amb els qu\u00e0driceps en aquest tipus d\u2019accions afavoreixen les forces de tracci\u00f3 anterior de la t\u00edbia i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, generen m\u00e9s tensi\u00f3 al LEA (Ahmad et al., 2006<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019entrenament preventiu aconsella tenir en compte els factors de risc descrits (G\u00f3mez et al., 2019<\/a>), incidint principalment en els patrons de moviment biomec\u00e0nics anormals i les alteracions neuromusculars, adaptant-se als principis de l\u2019entrenament (Fort-Vanmeerhaeghe i Romero, 2013<\/a>; Taylor et al., 2015<\/a>). En esportistes femenines que segueixen entrenaments preventius multifactorials i de car\u00e0cter general es demostra una reducci\u00f3 del risc de lesi\u00f3 del LEA (Myer et al., 2013<\/a>; Petushek et al., 2019<\/a>; Soomro<\/a> et al., 2016<\/a>; Sugimoto et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els objectius d\u2019aquesta revisi\u00f3 van ser identificar i categoritzar els components comuns dels programes d\u2019entrenament preventiu de la lesi\u00f3 del LEA en jugadores d\u2019handbol i descriure i classificar els exercicis que formen cada categoria.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi va seguir les directrius de la declaraci\u00f3 PRISMA per a revisions sistem\u00e0tiques amb la finalitat d\u2019assegurar una estructura i desenvolupament adequats (Urrutia i Bonfill, 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es va realitzar una cerca bibliogr\u00e0fica a les bases de dades Web of Science (WOS), Sport Discus, PubMed, Scopus, Cochrane i ScienceDirect combinant les seg\u00fcents paraules clau: \u201cfemale\u201d o \u201cwoman\u201d o \u201cgirl\u201d, \u201chandball\u201d, \u201cexercise\u201d o \u201ctraining\u201d o \u201cprevention\u201d o \u201cintervention\u201d i \u201cACL injury\u201d o \u201canterior cruciate ligament injury\u201d o \u201clower limb injury\u201d o \u201cknee injury\u201d (Taula 1). Es van considerar tots els articles cient\u00edfics publicats en catal\u00e0, castell\u00e0 i angl\u00e8s, aplicant-hi els seg\u00fcents criteris d\u2019inclusi\u00f3: (a) les participants eren jugadores d\u2019handbol de qualsevol edat i de sexe femen\u00ed, (b) hi havia una intervenci\u00f3 amb un entrenament preventiu, i (c) s\u2019informava de la incid\u00e8ncia lesiva amb el nombre de lesions de LEA. Es van excloure els articles dels quals no s\u2019obtingu\u00e9s el text complet o fossin revisions.<\/p>\n\n\n\n

Per dur a terme l\u2019extracci\u00f3 de dades es va registrar el pa\u00eds on es va realitzar l\u2019estudi, l\u2019edat de les participants, la mostra analitzada, la freq\u00fc\u00e8ncia de sessions setmanals i la durada de les sessions. Tamb\u00e9 es va registrar la descripci\u00f3 de tots els exercicis que es realitzaven en cada un dels entrenaments preventius dels estudis i es van classificar en cinc categories:<\/p>\n\n\n\n

  1. Agilitat: exercicis que es destinaven a promoure la capacitat de canviar de direcci\u00f3 o velocitat del cos sencer en resposta a un est\u00edmul (Sheppard i Young, 2006<\/a>).<\/li>
  2. Carrera: exercicis que es destinaven al desenvolupament del patr\u00f3 motor locomotor basat en el moviment i la t\u00e8cnica (Jeffreys, I., 2019<\/a>).<\/li>
  3. Equilibri: exercicis que implicaven mantenir una posici\u00f3 monopodal o bipodal espec\u00edficament dissenyats per desafiar l\u2019estabilitat i millorar la consci\u00e8ncia propioceptiva (Crossley et al., 2020<\/a>).<\/li>
  4. For\u00e7a: exercicis que s\u2019utilitzaven per millorar la capacitat muscular mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 del pes corporal propi, pes lliure, gomes el\u00e0stiques o m\u00e0quines lliures (Crossley et al., 2020<\/a>).<\/li>
  5. Pliometria: exercicis que inclo\u00efen moviments din\u00e0mics potents, com saltar, aterrar o fer rebots (Crossley et al., 2020<\/a>). Els exercicis de pliometria es van classificar en tres nivells, tenint en compte la intensitat (augment de la velocitat horitzontal o de l\u2019altura vertical) i la complexitat del moviment.
    Cada exercici nom\u00e9s es podia classificar en una categoria, per\u00f2 un programa d\u2019entrenament podia estar format per una categoria o m\u00e9s.<\/li><\/ol>\n\n\n\n
    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Estrat\u00e8gia i clau de cerca.<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    \"\"\/
    Diagrama de flux del proc\u00e9s de selecci\u00f3 bibliogr\u00e0fica.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Puntuacions dels estudis revisats amb l\u2019eina ROB 2.0.<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Avaluaci\u00f3 de risc de biaix<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Dos revisors (MC i SM) van avaluar independentment la qualitat metodol\u00f2gica dels articles inclosos mitjan\u00e7ant l\u2019eina ROB 2.0, que consta de cinc dominis i un criteri general. Els cinc dominis s\u00f3n: (a) biaix derivat del proc\u00e9s d\u2019aleatoritzaci\u00f3, (b) biaix degut a desviacions de les intervencions previstes, (c) biaix per falta de dades en els resultats, (d) biaix en la mesura del resultat i (e) biaix en la notificaci\u00f3 dels resultats (Sterne et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Selecci\u00f3 dels estudis<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La recopilaci\u00f3 inicial d\u2019articles per a aquesta revisi\u00f3 va ser de 746 documents originals. Despr\u00e9s de descartar-ne els duplicats (n<\/em> = 146), fer el cribratge per t\u00edtol i resum (n<\/em> = 563) i aplicar els criteris d\u2019inclusi\u00f3 (n<\/em> = 31) (Figura 1), es van incloure tres estudis que no complien completament amb els criteris d\u2019inclusi\u00f3 (els participats eren homes i dones, i la mostra practicava handbol i futbol), ja que s\u2019ajustaven a l\u2019objectiu de la revisi\u00f3. Finalment, sis estudis van ser inclosos per fer l\u2019an\u00e0lisi (Urrutia i Bonfill, 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    La qualitat metodol\u00f2gica global dels sis estudis inclosos es resumeix a la Taula 2.<\/p>\n\n\n\n

    Per facilitar-ne la comprensi\u00f3, es van agrupar els resultats de les dades extretes en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques de la poblaci\u00f3 analitzada (pa\u00eds, edat i mostra) i en funci\u00f3 dels components, la durada i els exercicis dels programes d\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

    Caracter\u00edstiques dels estudis<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    En la majoria dels estudis inclosos (4\/6 = 66\u2009%) les participants van ser jugadores d\u2019handbol adolescents (menors de 18 anys). En l\u2019estudi de Zebis et al. (2016)<\/a> les participants podien practicar handbol o futbol i en els estudis d\u2019Achenbach et al. (2018)<\/a> i Olsen et al. (2005)<\/a> es van incloure participants tant del sexe femen\u00ed com del mascul\u00ed (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

    En l\u2019estudi de Zebis et al. (2016)<\/a> es va utilitzar el mateix programa d\u2019entrenament que en l\u2019estudi d\u2019Olsen et al. (2005)<\/a>. En l\u2019estudi de Wedderkopp et al. (1999)<\/a> no s\u2019indicaven els exercicis que es van utilitzar en el programa d\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

    Components dels programes d\u2019entrenament<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    L\u2019equilibri estava incl\u00f2s en tots els programes d\u2019entrenament, seguit de la pliometria (5\/6 = 83\u2009%), mentre que l\u2019agilitat i la for\u00e7a es treballaven en la meitat dels estudis analitzats (3\/6 = 50\u2009%). La combinaci\u00f3 de diferents components en l\u2019entrenament preventiu era el m\u00e9s com\u00fa en els estudis analitzats (5\/6 = 83\u2009%). Nom\u00e9s Wedderkopp et al. (1999)<\/a> utilitzaven l\u2019equilibri com a \u00fanic component del programa (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

    Durada dels programes d\u2019entrenament<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La durada dels entrenaments variava entre 10 i 20 minuts (Taula 3). Si un programa exposava un interval de temps, es va registrar el valor m\u00e0xim del rang. La majoria dels programes analitzats tenien una durada de 15 minuts (4\/6 = 66\u2009%).<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Caracter\u00edstiques de l\u2019estudi.<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Exercicis dels programes d\u2019entrenament.<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Exercicis dels programes d\u2019entrenament <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Els programes d\u2019entrenament incorporaven entre tres i cinc exercicis a cada sessi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    En els exercicis d\u2019agilitat no s\u2019especificava l\u2019execuci\u00f3, per\u00f2 incorporaven moviments de frenada i canvis de direcci\u00f3 combinats amb accions de llan\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n

    Els exercicis de carrera formaven part de l\u2019escalfament i estaven enfocats en el desenvolupament de la t\u00e8cnica de despla\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n

    Els exercicis d\u2019equilibri m\u00e9s utilitzats van ser sobre superf\u00edcies inestables (plat de Freeman, m\u00e0rfega, BOSU…), amb recolzament unipodal o bipodal i amb l\u2019\u00fas de pilota, ja fos per fer accions de llan\u00e7ament, passada, recepci\u00f3 o bot (Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

    Tots els exercicis d\u2019equilibri seguien una progressi\u00f3 en l\u2019execuci\u00f3: s\u2019hi incorporaven diferents pertorbacions internes (extremitats de la jugadora en moviment) i externes (manipular una pilota per realitzar diferents accions t\u00e8cniques relacionades amb el llan\u00e7ament o el desequilibri de la parella) i es redu\u00efen les afer\u00e8ncies sensitives per limitar la visi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

    El Nordic Hamstring va ser l\u2019\u00fanic exercici que coincidia en els programes d\u2019entrenament que inclo\u00efen la for\u00e7a com a component.<\/p>\n\n\n\n

    Finalment, els exercicis classificats en pliometria eren els m\u00e9s variats, ja que inclo\u00efen salts en diferents plans i eixos, amb pertorbacions i aterratges, amb una i dues cames, i, a m\u00e9s a m\u00e9s, des de diferents al\u00e7ades (Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

    El temps de treball m\u00e9s com\u00fa per a cada exercici va ser de 30 segons.<\/p>\n\n\n\n

    Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Cinc de les sis intervencions van incloure m\u00e9s d\u2019un component d\u2019entrenament (Achenbach et al., 2018<\/a>; Myklebust et al., 2003<\/a>; Olsen et al., 2005<\/a>; Petersen et al., 2005<\/a>; Zebis et al., 2016<\/a>), mentre que un estudi tenia l\u2019equilibri com a \u00fanic component (Wedderkopp et al., 1999<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Tamb\u00e9 es va observar que la durada mitjana dels entrenaments era de 15 minuts, que inclo\u00efen entre tres i cinc exercicis per sessi\u00f3 i que els exercicis que variaven m\u00e9s entre els diferents programes van ser els de pliometria.<\/p>\n\n\n\n

    Components dels programes d\u2019entrenament<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La combinaci\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent va ser l\u2019entrenament d\u2019equilibri amb el de pliometria (5\/6 = 83\u2009%), fet que no coincidia amb les revisions de Petushek et al. (2019)<\/a>, Yoo et al. (2010)<\/a> o Taylor et al. (2015)<\/a>, que conclouen que l\u2019entrenament de for\u00e7a combinat amb el de pliometria \u00e9s la combinaci\u00f3 m\u00e9s favorable per disminuir el risc de lesi\u00f3 del LEA en noies adolescents.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019entrenament de la for\u00e7a ha estat poc representat en els estudis analitzats (3\/6 = 50\u2009%). Myer et al. (2004)<\/a> i Lloyd i Oliver (2012)<\/a> remarcaven la prioritat de desenvolupar aquesta capacitat en etapes de creixement, sobretot en noies, per compensar els canvis antropom\u00e8trics i hormonals que s\u2019esdevenen durant el punt m\u00e0xim de la velocitat de creixement (PHV). Segons Fort-Vanmeerhaeghe et al. (2016)<\/a>, l\u2019objectiu \u00e9s crear una estructura estable pr\u00e8via al treball pliom\u00e8tric o m\u00e9s espec\u00edfic de l\u2019esport, per disminuir els factors de risc neuromusculars descrits anteriorment, ja que, al contrari que en els nois, no s\u2019han demostrat correlacions entre l\u2019al\u00e7ada, el pes i el rendiment neuromuscular en la fase de maduraci\u00f3 en les noies (Hewett et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    El treball d\u2019equilibri s\u2019aplicava en tots els estudis de la revisi\u00f3 (Taula 3) i en la majoria dels casos (5\/6 = 83\u2009%) era amb la combinaci\u00f3 d\u2019un altre component. Aquest fet coincideix amb els resultats de les revisions de Yoo et al. (2010)<\/a> i Sugimoto et al. (2015)<\/a> en esportistes femenines, que demostraven que el treball d\u2019equilibri per si sol no t\u00e9 resultats per\u00f2 en combinaci\u00f3 amb altres, s\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

    Els exercicis d\u2019estabilitzaci\u00f3 en l\u2019aterratge que se centren en l\u2019optimitzaci\u00f3 de l\u2019activaci\u00f3 muscular per assegurar la t\u00e8cnica i l\u2019alineaci\u00f3 adequada dels salts (aterratge suau i genolls alineats) s\u2019havien incl\u00f2s per definici\u00f3 dins del component pliom\u00e8tric. Altres estudis, com Brunner et al. (2019)<\/a> i Petushek et al. (2019)<\/a>, els classificaven com a exercicis t\u00e8cnics. Brunner et al. (2019)<\/a> els atorgaven menys import\u00e0ncia pel fet que els esports en els quals se centrava la seva revisi\u00f3 (futbol i hoquei pista) no contemplaven el salt com una acci\u00f3 usual. En canvi, a l\u2019handbol, els salts i les recepcions de salts, sobretot amb una cama, s\u00f3n unes de les accions espec\u00edfiques, juntament amb l\u2019acci\u00f3 d\u2019u contra u, que m\u00e9s afavoreixen un conjunt de mecanismes que poden provocar la lesi\u00f3 del LEA (Myklebust et al., 1997<\/a>; Olsen et al., 2004<\/a>; Takahashi et al., 2019<\/a>). Per tant, la progressi\u00f3 del treball pliom\u00e8tric ha de posar el focus a la t\u00e8cnica d\u2019aterratge, per poder anar augmentant la intensitat i la variabilitat, per exemple, implicant diferents plans i eixos, incloure pertorbacions amb est\u00edmuls externs o un m\u00f2bil, combinar accions esperades i inesperades per millorar la capacitat de feedforward<\/em> (preactivaci\u00f3), augmentar la intensitat del cicle d\u2019estirament i escur\u00e7ament del m\u00fascul, combinar accions el\u00e0stiques i reactives i introduir progressivament l\u2019estat de fatiga (Bedoya et al., 2015<\/a>; Ford et al., 2011<\/a>; Fort-Vanmeerhaeghe et al., 2016)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

    Durada dels programes d\u2019entrenament<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La majoria dels estudis coincideixen en una durada aproximada de 15 minuts (Taula 3). Els resultats de la revisi\u00f3 de Taylor et al. (2015)<\/a> no van revelar cap tend\u00e8ncia clara que permeti recomanar par\u00e0metres de durada per als programes d\u2019entrenament. En canvi, Padua et al. (2018)<\/a> demostraven que existia una disminuci\u00f3 dels \u00edndexs de lesi\u00f3 del LEA en programes d\u2019entrenament que van durar aproximadament 15 minuts o m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

    Exercicis dels programes d\u2019entrenament<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Nom\u00e9s a les revisions de Padua et al. (2018)<\/a> i Arundale et al. (2018)<\/a> es fa una descripci\u00f3 detallada dels exercicis que estan incorporats en els diferents programes de prevenci\u00f3 de la lesi\u00f3 del LEA.<\/p>\n\n\n\n

    El Nordic Hamstring \u00e9s l\u2019exercici proposat pels tres estudis que inclouen la for\u00e7a al programa d\u2019entrenament. \u00c9s importat realitzar un treball de for\u00e7a i d\u2019activaci\u00f3 de la musculatura isquiosural en posicions properes a la m\u00e0xima extensi\u00f3 del genoll, ja que \u00e9s l\u2019encarregada d\u2019evitar la translaci\u00f3 anterior en la t\u00edbia i protegir el LEA (Sugimoto et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Les planxes que Achenbach et al. (2018)<\/a> proposen al seu programa d\u2019entrenament tenen l\u2019objectiu de millorar el control neuromuscular d\u2019aquesta zona, ja que un d\u00e8ficit de for\u00e7a i un control inadequat del tronc en els exercicis que impliquen canvis r\u00e0pids de posici\u00f3 durant els moviments de canvi de direcci\u00f3, frenada i aterratge comprometen l\u2019estabilitat din\u00e0mica i provoquen un augment de la c\u00e0rrega d\u2019abducci\u00f3 del genoll (Zazulak et al., 2007<\/a>). S\u2019ha demostrat que el mecanisme de la lesi\u00f3 del LEA sense contacte en dones esportistes inclou la inclinaci\u00f3 lateral del tronc amb el cos despla\u00e7at sobre una cama; per tant, ser\u00e0 un dels patrons que s\u2019hauran de corregir a l\u2019hora d\u2019executar tasques d\u2019agilitat (Hewett et al., 2009<\/a>; Olsen et al., 2004<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Alterant l\u2019estat d\u2019equilibri a trav\u00e9s de les diferents pertorbacions proposades als programes d\u2019entrenament, es busca una millora de la consci\u00e8ncia de la posici\u00f3, del moviment i de la regulaci\u00f3 muscular de l\u2019articulaci\u00f3 del genoll davant d\u2019un est\u00edmul, \u00e9s a dir, es pret\u00e9n estimular els receptors propioceptius per afavorir la coactivaci\u00f3 muscular i millorar el temps d\u2019activaci\u00f3 (Padua et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Tot i aix\u00ed, Fort-Vanmeerhaeghe et al. (2016)<\/a> proposen que l\u2019execuci\u00f3 dels exercicis d\u2019equilibri haurien de buscar l\u2019especificitat i el dinamisme del gest esportiu, ja que quan la jugadora pateix la lesi\u00f3 del LEA acostuma a estar en moviment, per exemple, fent un canvi de direcci\u00f3 o un aterratge despr\u00e9s d\u2019un salt.<\/p>\n\n\n\n

    Aprendre a aterrar \u00e9s probablement m\u00e9s important que aprendre a enlairar-se, pel fet que la c\u00e0rrega que ha d\u2019absorbir la jugadora pot arribar a ser d\u2019entre 5.7 i 8.9 vegades el seu pes corporal, depenent de la traject\u00f2ria i temps de vol i la velocitat del salt (Mothersole et al., 2014<\/a>). Achenbach et al. (2018)<\/a>, Myklebust et al. (2003)<\/a> i Petersen et al. (2005)<\/a> inclouen exercicis que combinen l\u2019habilitat d\u2019aterratge amb altres moviments. Els exercicis enfocats a disminuir el temps de contacte amb el terra s\u2019han de realitzar un cop assolits els nivells anteriors i garantint la qualitat del moviment.<\/p>\n\n\n\n

    Les propostes d\u2019exercicis de pliometria s\u00f3n majorit\u00e0riament generals. Per tant, es considera necess\u00e0ria m\u00e9s especificitat perqu\u00e8 la jugadora pugui recon\u00e8ixer els patrons de moviment que afavoreixen el mecanisme lesiu del LEA (Fort-Vanmeerhaeghe et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Segons l\u2019evid\u00e8ncia disponible, es recomana que els programes d\u2019entrenament multicomponent amb la finalitat de disminuir el risc de lesi\u00f3 del LEA incloguin retroacci\u00f3 sobre la t\u00e8cnica i la qualitat del moviment i incorporin exercicis de les categories d\u2019agilitat, equilibri, for\u00e7a i pliometria.<\/p>\n\n\n\n

    Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Els programes d\u2019entrenament per a la prevenci\u00f3 de la lesi\u00f3 del LEA en jugadores d\u2019handbol es realitzen entre dues i tres vegades a la setmana durant aproximadament 15 minuts. Es categoritzen en cinc components: carrera, agilitat, for\u00e7a, equilibri i pliometria. Un mateix programa pot estar format per un component o m\u00e9s. La combinaci\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent va ser l\u2019entrenament pliom\u00e8tric amb el d\u2019equilibri, amb aquest \u00faltim com a component com\u00fa en tots els programes d\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

    Els exercicis que formen la categoria de carrera estan enfocats en el desenvolupament de la t\u00e8cnica de despla\u00e7ament; els exercicis d\u2019agilitat incorporen moviments de frenada i canvis de direcci\u00f3 combinats amb accions de despla\u00e7ament; els exercicis de for\u00e7a se centren en les extremitats inferiors i el tronc; els exercicis d\u2019equilibri s\u00f3n sobre superf\u00edcie estable i inestable, amb recolzament unipodal o bipodal, i amb \u00fas de la pilota, i finalment, els exercicis de pliometria s\u00f3n en diferents plans i eixos, amb pertorbacions i aterratges amb una o dues cames i, a m\u00e9s a m\u00e9s, des de diferents al\u00e7ades.<\/p>\n\n\n\n

    Limitacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Un dels principals problemes va ser l\u2019esc\u00e0s nombre d\u2019estudis, l\u2019elevada variabilitat quant a components i la combinaci\u00f3 d\u2019aquests i la poca individualitzaci\u00f3 dels continguts dels programes d\u2019entrenament segons les caracter\u00edstiques de la jugadora.<\/p>\n\n\n\n

    En tots els articles s\u2019analitzen \u00fanicament els resultats en participants femenines jugadores d\u2019handbol, excepte en els d\u2019Achenbach et al. (2018)<\/a> i Olsen et al. (2005)<\/a>, que tamb\u00e9 hi inclo\u00efen participants masculins. En l\u2019estudi de Zebis et al. (2016)<\/a> les jugadores que es van analitzar podien practicar o b\u00e9 futbol o b\u00e9 handbol.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Resum L\u2019handbol \u00e9s un esport que requereix la repetici\u00f3 de moviments i accions d\u2019alta intensitat, com aterratges amb una cama i accions d\u2019u contra u, que afavoreixen el mecanisme lesiu del lligament encreuat anterior. L\u2019entrenament preventiu pot modificar els factors de risc neuromusculars associats al risc de patir aquesta lesi\u00f3 en esportistes femenines. Determinar-ne les […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":11,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[3902,10062,10061,263],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["entrenament<\/a>","handbol femen\u00ed<\/a>","lligament encreuant anterior<\/a>","prevenci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["entrenament<\/span>","handbol femen\u00ed<\/span>","lligament encreuant anterior<\/span>","prevenci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 6 juliol 2021","modified":"Updated on 1 octubre 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 6 juliol 2021 10:29","modified":"Updated on 1 octubre 2021 09:51"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47724\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=47724"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47724\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":49121,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47724\/revisions\/49121\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=47724"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=47724"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=47724"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}