Paraules clau:<\/strong> Covid-19<\/span>, educaci\u00f3<\/span>, entrenament<\/span>, esport<\/span>, tecnologies<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n L\u2019aplicaci\u00f3 de les noves tecnologies en l\u2019\u00e0mbit educatiu fa necessari investigar la generaci\u00f3 de noves formes de transmissi\u00f3 del coneixement. Avui dia, gaireb\u00e9 tota la informaci\u00f3 es troba disponible a Internet. Per tant, accedir a la informaci\u00f3 ja no \u00e9s un problema. El desafiament \u00e9s, en tot cas, com indiquen Mester i Wigger (2011)<\/a>, saber compilar, harmonitzar i adaptar la informaci\u00f3 a les necessitats de l\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica i, tamb\u00e9, proporcionar la retroalimentaci\u00f3 adequada als cient\u00edfics.<\/p>\n\n\n\n La situaci\u00f3 actual viscuda a causa de la pand\u00e8mia mundial de Covid-19 ha posat a prova l\u2019educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia en una escala sense precedents (Callary et al., 2020<\/a>). L\u2019\u00e8xit d\u2019aquest tipus d\u2019educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia en la formaci\u00f3 rau, segons Garc\u00eda-Aretio (2009)<\/a>, en una s\u00e8rie d\u2019aspectes que la caracteritzen: obertura, facilitat per oferir una gran oferta de cursos; flexibilitat en l\u2019horari, espai, ritme, etc.; efic\u00e0cia; economia; formaci\u00f3 permanent; motivaci\u00f3 i iniciativa; privacitat i individualitzaci\u00f3; interactivitat; aprenentatge actiu; aprenentatge col\u00b7laboratiu; macroinformaci\u00f3; recuperaci\u00f3 intel\u00b7ligent; democratitzaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3; democratitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3; diversitat i dinamisme; immediatesa; innovaci\u00f3; perman\u00e8ncia; multiformats; multidireccionalitat; teleubiq\u00fcitat; llibertat d\u2019edici\u00f3; llibertat de difusi\u00f3 i interdisciplinarietat. A m\u00e9s, aquesta formaci\u00f3 est\u00e0 en conson\u00e0ncia, entre altres \u00e0mbits, amb les noves tend\u00e8ncies en activitat f\u00edsica i esportiva (Veiga et al., 2017<\/a>), amb l\u2019evoluci\u00f3 dels h\u00e0bits esportius de poblacions com, per exemple, estudiants de ci\u00e8ncies de l\u2019esport (Rodicio-Garc\u00eda et al., 2020<\/a>) i amb pr\u00e0ctiques d\u2019entrenament de clubs professionals (Tarrag\u00f3 et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n La formaci\u00f3 d\u2019entrenadors esportius ha rebut una atenci\u00f3 considerable per part dels investigadors, els quals han demostrat que les fonts preferides d\u2019adquisici\u00f3 de coneixement per part dels entrenadors s\u2019estenen molt m\u00e9s enll\u00e0 dels cursos professionals de capacitaci\u00f3 i que abasten una gamma de situacions d\u2019aprenentatge informals i autodirigides \u00e0mplia i variada. En aquest context, s\u2019ha estudiat si els entrenadors seleccionen activament aquestes modalitats o si nom\u00e9s hi accedeixen per conveni\u00e8ncia, per falta de disponibilitat o per la debilitat d\u2019altres opcions (Reade et al., 2008).<\/p>\n\n\n\n La pand\u00e8mia de la Covid-19 ha posat m\u00e9s de relleu les eines d\u2019aprenentatge a dist\u00e0ncia per als entrenadors. Encara que moltes institucions i formadors disposaven d\u2019aquest tipus d\u2019eines, encara no s\u2019estaven utilitzant en la seva totalitat (Callary et al., 2020<\/a>). M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta situaci\u00f3 excepcional, les eines d\u2019aprenentatge a dist\u00e0ncia proporcionen un recurs que pot fer augmentar la c\u00e0rrega hor\u00e0ria dels cursos de formaci\u00f3, de manera que permeten que l\u2019entrenador, que generalment combina la formaci\u00f3 amb l\u2019activitat professional, estudi\u00ef i es formi quan li resulti m\u00e9s oport\u00fa (Over, 2008<\/a>).<\/p>\n\n\n\n En la formaci\u00f3 presencial, la relaci\u00f3 entre docent i alumne \u00e9s directa i es basa fonamentalment en la transmissi\u00f3 directa dels coneixements a l\u2019aula. A l\u2019aula digital, per\u00f2, l\u2019ensenyament es basa en l\u2019estudi de materials elaborats espec\u00edficament (Gros et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n En les \u00faltimes d\u00e8cades, un gran nombre d\u2019organitzacions esportives han comen\u00e7at a oferir una \u00e0mplia varietat de recursos en l\u00ednia per a la formaci\u00f3 i capacitaci\u00f3 tant d\u2019entrenadors com d\u2019altres col\u00b7lectius relacionats amb l\u2019esport. Per exemple, l\u2019organitzaci\u00f3 esportiva m\u00e9s representativa en l\u2019\u00e0mbit internacional, el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional (COI), ofereix cursos de formaci\u00f3 en l\u00ednia a la plataforma web Athlete 365 de diferents \u00e0mbits esportius, dirigits i accessibles per a esportistes, entrenadors, \u00e0rbitres i interessats en la mat\u00e8ria (COI, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Les federacions esportives de les diferents disciplines estan incloent innombrables recursos de formaci\u00f3 en l\u00ednia als seus programes de desenvolupament. Com a exemple, la Federaci\u00f3 Internacional de Tennis (ITF) ha desenvolupat una plataforma en l\u00ednia, l\u2019ITF Academy, des de la qual ofereix una gran varietat de cursos, que inclouen temes tant generals com espec\u00edfics del tennis. Els cursos es presenten mitjan\u00e7ant text, imatges, v\u00eddeos, \u00e0udios i tamb\u00e9 animacions per garantir que el contingut sigui interessant i atractiu. A m\u00e9s dels cursos, la plataforma ofereix la biblioteca oficial de l\u2019ITF, on es poden trobar v\u00eddeos d\u2019exercicis, confer\u00e8ncies, articles i treballs d\u2019investigaci\u00f3 per satisfer totes les necessitats d\u2019informaci\u00f3 dels entrenadors (ITF, 2021<\/a>). Aquest \u00e9s un exemple d\u2019una plataforma des de la qual els entrenadors poden accedir f\u00e0cilment a recursos actualitzats i elaborats per formadors contrastats, i que els permeten una formaci\u00f3 cont\u00ednua de qualitat durant la seva carrera, si aix\u00ed ho volen (Sackey-Addo i P\u00e9rez, 2016<\/a>). Com sost\u00e9 Over (2008)<\/a>, qualsevol estrat\u00e8gia que contribueixi a una formaci\u00f3 m\u00e9s atractiva, funcional i pr\u00e0ctica per als entrenadors servir\u00e0, en \u00faltima inst\u00e0ncia, per aconseguir un efecte positiu sobre la qualitat del treball dels entrenadors de tot el m\u00f3n. Per tant, per crear i oferir nou contingut i material digital \u00e9s crucial con\u00e8ixer les necessitats dels interessats. <\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional i de les federacions internacions dels diferents esports, la majoria de les federacions nacionals i altres institucions acad\u00e8miques, estatals i esportives tamb\u00e9 estan oferint la possibilitat d\u2019accedir a la formaci\u00f3 en l\u00ednia, en els seus programes de formaci\u00f3 d\u2019entrenadors, mitjan\u00e7ant cursos de capacitaci\u00f3 i recursos did\u00e0ctics a les plataformes web. Aix\u00ed, la UEFA (Uni\u00f3 d\u2019Associacions Europees de Futbol) ofereix en el seu programa de formaci\u00f3, UEFA Academy, una combinaci\u00f3 de cursos presencials amb alguns m\u00f2duls en l\u00ednia i alguns cursos totalment en l\u00ednia (UEFA, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s important destacar l\u2019oferta de formaci\u00f3 per part de fundacions, empreses de serveis i altres corporacions educatives que desenvolupen recursos de formaci\u00f3. Moltes estan avalades per entitats reconegudes o per federacions i universitats, per atorgar m\u00e9s reconeixement als seus recursos. Aquest \u00e9s el cas de la plataforma Alto Rendimiento, que ofereix cursos presencials i en l\u00ednia que s\u2019imparteixen sota els est\u00e0ndards d\u2019Europe Active, coneguda anteriorment com a EHFA (European Health and Fitness Association), i que estan avalats per la Universitat d\u2019Alacant. Es dirigeixen, entre d\u2019altres, als esportistes i entrenadors de diferents esports i inclouen formaci\u00f3 de preparaci\u00f3 f\u00edsica, rendiment esportiu, nutrici\u00f3, etc. (Alto Rendimiento, 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Atesa la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3 en l\u00ednia en l\u2019educaci\u00f3 dels entrenadors, el prop\u00f2sit de la present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica va ser identificar i analitzar els estudis relatius a l\u2019\u00fas per part dels entrenadors esportius de recursos en l\u00ednia per a la formaci\u00f3. Amb aquest prop\u00f2sit, es va realitzar una recerca a les bases de dades Web of Science (WOS, CCC, DIIDW, KJD, MEDLINE, RSCI, SCIELO), SCOPUS, PubMed i EBSCO (SportDiscus, ERIC, Education Research, APA PsycInfo, MedLine, CINAHL).<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n En primer lloc, es van identificar els termes per a la recerca bibliogr\u00e0fica, els descriptors i els sin\u00f2nims en angl\u00e8s i espanyol relacionats amb el nostre tema d\u2019estudi: entrenadors o formaci\u00f3 d\u2019entrenadors (\u201ccoaches\u201d OR \u201ccoach education\u201d), en l\u00ednia (\u201conline\u201d), esport (\u201csport\u201d) i aprenentatge o formaci\u00f3 (\u201clearning\u201d OR \u201ceducation\u201d). Amb aquests termes es va crear l\u2019equaci\u00f3 que es va adaptar a cada font d\u2019informaci\u00f3 consultada, segons les caracter\u00edstiques i opcions que oferia cadascuna: (1) (\u201ccoaches\u201d OR \u201ccoach education\u201d) AND \u201conline\u201d AND \u201csport\u201d AND (\u201clearning\u201d OR \u201ceducation\u201d), i (2) (\u201centrenadors\u201d o \u201cformaci\u00f3 d\u2019entrenadors\u201d) AND \u201cen l\u00ednia\u201d AND \u201cesport\u201d AND (\u201caprenentatge\u201d o \u201cformaci\u00f3\u201d).<\/p>\n\n\n\n La recerca bibliogr\u00e0fica es va dur a terme en diverses fonts documentals tant en angl\u00e8s com en espanyol. En primer lloc, es va fer una recerca a la base de dades de refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques en l\u00ednia d\u2019informaci\u00f3 cient\u00edfica Web of Science. Es tracta d\u2019un servei en l\u00ednia d\u2019informaci\u00f3 cient\u00edfica, una base de dades multidisciplin\u00e0ria de refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques que permet accedir a les col\u00b7leccions electr\u00f2niques de Thomson Reuters, la qual cosa permet una recerca global a totes les seves bases de dades. Aix\u00f2 va permetre accedir a una gran quantitat d\u2019articles per tenir una visi\u00f3 global de l\u2019estat de l\u2019estudi. A continuaci\u00f3, es va continuar la recerca a les bases de dades seg\u00fcents: Scopus, PubMed i EBSCO. Finalment, el proc\u00e9s es va completar amb una recerca addicional complement\u00e0ria a l\u2019equaci\u00f3 utilitzada, revisant les refer\u00e8ncies dels articles i acudint a altres fonts.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019introduir l\u2019equaci\u00f3 de recerca a les diferents bases de dades, es van obtenir els seg\u00fcents resultats *(des de 2005 \/ no llibres, confer\u00e8ncies, etc.): WOS, 65 resultats; Scopus, 41 resultats; PubMed, 24 resultats; EBSCO, 97 resultats; amb un total de 224 articles obtinguts, dels quals es van detectar un total de 104 refer\u00e8ncies repetides, amb la qual cosa es van obtenir finalment 120 articles. D\u2019altra banda, es va fer una recerca manual addicional amb revisi\u00f3 de la bibliografia de cada un d\u2019aquests articles. Tamb\u00e9 es va utilitzar l\u2019eina de recerca de refer\u00e8ncies citades de la base de dades de Web of Science, per identificar estudis que havien citat els articles obtinguts a la recerca principal. Aquestes refer\u00e8ncies, sumades a les esmentades anteriorment, van formar un total de 138 articles.<\/p>\n\n\n\n Es va revisar el t\u00edtol de cada un d\u2019aquests articles per determinar-ne la potencial rellev\u00e0ncia per a la nostra revisi\u00f3. Si el t\u00edtol de l\u2019article semblava adequat, es procedia a llegir-ne el resum per confirmar si estava relacionat amb el nostre estudi. Es van excloure determinades investigacions segons els criteris seg\u00fcents: articles no escrits en idioma castell\u00e0 o angl\u00e8s, articles que no mostraven el text complet a la versi\u00f3 digital, i articles amb refer\u00e8ncies a l\u2019\u00fas de la tecnologia en l\u2019entrenament per\u00f2 no en la formaci\u00f3 dels entrenadors. Despr\u00e9s d\u2019aquest filtratge, es van incloure un total de 16 articles per a la revisi\u00f3 final. Per confirmar la validesa d\u2019aquests articles per a l\u2019estudi, es van llegir en la seva totalitat els articles que complien els criteris d\u2019inclusi\u00f3: articles en angl\u00e8s o espanyol, publicats a partir de 2005 i relacionats amb l\u2019\u00fas de la formaci\u00f3 en l\u00ednia o l\u2019\u00fas de les noves tecnologies per a la formaci\u00f3. Dels 16 articles revisats, se\u2019n van excloure dos m\u00e9s, pel fet que la mostra de l\u2019estudi era d\u2019estudiants en lloc d\u2019entrenadors i que es limitava a l\u2019\u00fas d\u2019un recurs en concret, com els blogs en l\u00ednia. Finalment, es van seleccionar 14 articles que complien els criteris d\u2019inclusi\u00f3 establerts per realitzar l\u2019estudi (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019utilitzar la llista de verificaci\u00f3 PRISMA amb l\u2019objectiu de seleccionar els articles apropiats per a l\u2019an\u00e0lisi posterior, la qualitat de la metodologia d\u2019investigaci\u00f3 dels articles inclosos a la selecci\u00f3 final es va avaluar mitjan\u00e7ant la versi\u00f3 modificada de la llista de verificaci\u00f3 de Downs i Black (1998)<\/a>. Aquest m\u00e8tode es va aplicar per avaluar cada article d\u2019acord amb les categories seg\u00fcents: prop\u00f2sit de l\u2019estudi, antecedents de la literatura, disseny de l\u2019estudi, mostra, significaci\u00f3 estad\u00edstica, m\u00e8todes d\u2019an\u00e0lisi de dades, resultats, conclusions i implicacions per a la investigaci\u00f3 futura (veg. Taula 1: nota). A aquestes preguntes se\u2019ls va assignar una puntuaci\u00f3 de + (compleixen els criteris), \u2013 (no compleixen els criteris) o NR (no registrada) per a cada article. Una puntuaci\u00f3 NR va indicar que no es disposava d\u2019informaci\u00f3 sobre la fiabilitat o validesa dels instruments utilitzats a la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica. Les puntuacions obtingudes per a les deu preguntes es van sumar per a cada article, amb la puntuaci\u00f3 NR = 0. La Taula 1 mostra la qualitat metodol\u00f2gica dels estudis revisats. Una puntuaci\u00f3 total per sota de 5 va indicar una qualitat baixa, una puntuaci\u00f3 total entre 5 i 7 punts va indicar una bona qualitat i una puntuaci\u00f3 total de 8 punts o m\u00e9s va indicar una qualitat alta (Van der Fels et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n Puntuacions per a una versi\u00f3 modificada de la llista de verificaci\u00f3 (Downs i Black, 1998).<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n La Taula 2 mostra el primer autor de l\u2019estudi i l\u2019any, l\u2019objectiu de l\u2019estudi, el m\u00e8tode utilitzat i el resum dels resultats obtinguts als 14 articles inclosos en la revisi\u00f3. L\u2019an\u00e0lisi del contingut dels articles va permetre identificar quatre l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3. A la Taula 3 es presenten les l\u00ednies esmentades i els articles que les estudien. Aquesta classificaci\u00f3 permet oferir una visi\u00f3 global de la investigaci\u00f3 que ha analitzat l\u2019\u00fas de recursos en l\u00ednia per part dels entrenadors. Encara que alguns articles poden tractar diverses tem\u00e0tiques, s\u2019han incl\u00f2s a la tem\u00e0tica que es considera m\u00e9s representativa del seu objectiu.<\/p>\n\n\n\n Descriure les eines tecnol\u00f2giques i inform\u00e0tiques amb les quals compten els entrenadors per a la seva formaci\u00f3 i capacitaci\u00f3 \u00e9s la primera l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 que es va extreure de l\u2019an\u00e0lisi dels articles. Se centra en la descripci\u00f3 de les eines i els recursos tecnol\u00f2gics que els entrenadors tenen a disposici\u00f3 per formar-se en l\u00ednia. Cushion et al. (2010)<\/a> van destacar que els entrenadors aprenen de diverses maneres i de diverses fonts informals i formals. Suggereixen que l\u2019aprenentatge informal mitjan\u00e7ant l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019entrenament i la interacci\u00f3 amb altres entrenadors continua sent la manera dominant d\u2019aprenentatge davant l\u2019aprenentatge en l\u00ednia.<\/p>\n\n\n\n Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n Resum de les caracter\u00edstiques m\u00e9s rellevants de cada un dels estudis inclosos en aquesta revisi\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 i estudis que en formen part.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Sanz (2011)<\/a> va afirmar que avui dia les noves tecnologies al servei de la formaci\u00f3 s\u00f3n una realitat i que la xarxa ha provocat un gran impacte en l\u2019acc\u00e9s a la informaci\u00f3 i a la formaci\u00f3. En la mateixa l\u00ednia, Sackey-Addo i P\u00e9rez (2016)<\/a> van destacar la import\u00e0ncia d\u2019utilitzar recursos i continguts de qualitat contrastada a les plataformes de formaci\u00f3 en l\u00ednia per a entrenadors.<\/p>\n\n\n\n Segons els estudis analitzats en aquesta l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3, una proposta de millora se centraria en la necessitat d\u2019aprofundir en la tipologia i, especialment, en el grau de qualitat dels diversos recursos i eines utilitzats per part dels entrenadors.<\/p>\n\n\n\n Examinar les prefer\u00e8ncies dels entrenadors per a la seva formaci\u00f3. Aquesta segona l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 se centra en l\u2019examen de les prefer\u00e8ncies dels entrenadors a l\u2019hora de formar-se. S\u2019han dut a terme diversos estudis descriptius amb enquestes per con\u00e8ixer l\u2019opini\u00f3 dels entrenadors quant a la informaci\u00f3 que poden obtenir i les seves prefer\u00e8ncies d\u2019\u00fas. Els resultats de Pope et al. (2015)<\/a> van demostrar que adquireixen informaci\u00f3 dels recursos de psicologia esportiva en l\u00ednia “algunes vegades a l\u2019any”, per\u00f2 l\u2019obtindrien amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia si hi hagu\u00e9s recursos disponibles m\u00e9s accessibles i de qualitat.<\/p>\n\n\n\n Quant a l\u2019estudi de Callary et al. (2011)<\/a>, \u00e9s convenient destacar-ne la import\u00e0ncia de les enquestes en l\u00ednia fetes als usuaris\/entrenadors de les plataformes de formaci\u00f3. Despr\u00e9s d\u2019enquestar 765 entrenadors, aquests autors van afirmar que les organitzacions esportives podrien utilitzar la informaci\u00f3 de l\u2019enquesta per continuar desenvolupant programes d\u2019educaci\u00f3 d\u2019entrenadors des d\u2019una perspectiva d\u2019aprenentatge permanent. En canvi, a l\u2019article de Stoszkowski i Collins (2015)<\/a> es va concloure que els entrenadors preferien, i majorit\u00e0riament adquirien, el coneixement de l\u2019entrenament de les activitats informals d\u2019aprenentatge, especialment quan permetien la interacci\u00f3 social. Per la seva banda, Kubayi et al. (2016)<\/a> van concloure en el seu estudi que els entrenadors esportius tenien m\u00e9s probabilitats de continuar la formaci\u00f3 com a entrenadors si desitjaven entrenar a un nivell alt, si els temes eren rellevants i si els cursos estaven disponibles en l\u00ednia.<\/p>\n\n\n\n Una proposta de millora amb refer\u00e8ncia a aquesta segona l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 estaria relacionada amb l\u2019estudi del grau d\u2019accessibilitat dels recursos en l\u00ednia, amb la rellev\u00e0ncia d\u2019aquests recursos per als entrenadors i, en concret, amb la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3 permanent o el desenvolupament professional continu.<\/p>\n\n\n\n El tercer grup d\u2019estudis el formen els que analitzen l\u2019\u00fas dels recursos en l\u00ednia per part dels entrenadors per a la seva formaci\u00f3. Alguns resultats van mostrar que els entrenadors utilitzaven habitualment els recursos de les TIC, tant en la vida personal com en la formaci\u00f3. La comunicaci\u00f3 bidireccional i els cursos d\u2019aprenentatge electr\u00f2nic a Internet, f\u00f2rums, seminaris web, etc., es van utilitzar significativament menys.<\/p>\n\n\n\n A l\u2019estudi d\u2019August\u00fdn i J\u016fva (2014)<\/a> es va concloure que els entrenadors no utilitzaven les TIC amb gaire freq\u00fc\u00e8ncia durant l\u2019entrenament o un partit i es pronosticava que amb el desenvolupament de noves aplicacions es comen\u00e7arien a utilitzar m\u00e9s sovint. Per la seva banda, Mester i Wigger (2011)<\/a> van concloure el seu estudi afirmant que accedir a la informaci\u00f3 ja no \u00e9s un problema. Segons la seva opini\u00f3, el desafiament \u00e9s, en tot cas, saber compilar, harmonitzar, adaptar la informaci\u00f3 a les necessitats de l\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica i tamb\u00e9 la retroalimentaci\u00f3 als cient\u00edfics.<\/p>\n\n\n\n Quant a aquesta tercera l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3, una proposta de millora se centraria en l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019\u00fas de les noves aplicacions que facilitin als entrenadors l\u2019acc\u00e9s als recursos en l\u00ednia en diferents circumst\u00e0ncies personals i professionals, en concret, aquelles que permeten utilitzar-les durant els entrenaments i partits.<\/p>\n\n\n\n La quarta i \u00faltima l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 se centra a avaluar l\u2019efic\u00e0cia dels recursos i programes d\u2019educaci\u00f3 en l\u00ednia per a la formaci\u00f3 d\u2019entrenadors. Despr\u00e9s d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica, es pot verificar com la majoria dels articles destaquen la formaci\u00f3 en l\u00ednia dels entrenadors com un recurs apreciat per tots i que millora i facilita l\u2019aprenentatge de noves habilitats (Koh et al., 2017<\/a>). Cushion i Townsend (2018)<\/a> van afirmar que, malgrat l\u2019increment de l\u2019\u00fas de la tecnologia en l\u2019ensenyament i en l\u2019aprenentatge, l\u2019evid\u00e8ncia de la seva efic\u00e0cia \u00e9s feble, per la qual cosa es requeriria una investigaci\u00f3 m\u00e9s profunda. D\u2019altra banda, Driska (2018)<\/a> va destacar com els entrenadors van aprendre i van implementar canvis als entrenaments gr\u00e0cies a l\u2019aprenentatge obtingut amb l\u2019educaci\u00f3 en l\u00ednia duta a terme. L\u2019avaluaci\u00f3 va descobrir percepcions positives dels cursos en l\u00ednia i va demostrar que utilitzar-los els podria ajudar a ampliar les oportunitats d\u2019aprenentatge i el seu desenvolupament professional. Els entrenadors van percebre Internet com una font d\u2019aprenentatge, a causa de la facilitat en l\u2019accessibilitat, estalvi de temps, cost baix i disponibilitat de noves idees. Google, Facebook, YouTube i Twitter s\u00f3n les plataformes comunes per localitzar recursos de formaci\u00f3, per\u00f2 avaluar la credibilitat dels recursos \u00e9s el desafiament m\u00e9s gran al qual s\u2019enfronten els entrenadors (Koh et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Les propostes de millora relacionades amb aquesta l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 es podrien dirigir a analitzar l\u2019efic\u00e0cia de la formaci\u00f3 en l\u00ednia i, de manera espec\u00edfica, la seva aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica en el context del treball diari dels entrenadors en situacions d\u2019entrenament i de competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La majoria dels articles seleccionats coincideixen a assenyalar que la formaci\u00f3 en l\u00ednia \u00e9s un recurs molt \u00fatil per a la formaci\u00f3 dels entrenadors, malgrat algunes limitacions identificades. A la majoria de les investigacions es destaca de forma positiva la formaci\u00f3 en l\u00ednia que van utilitzar els entrenadors, excepte en una, pel fet que determina que la interacci\u00f3 social ajuda m\u00e9s en l\u2019adquisici\u00f3 dels coneixements. Per tant, \u00e9s possible concloure que les investigacions coincideixen a afirmar que la formaci\u00f3 en l\u00ednia pot ser una eina molt \u00fatil per a la formaci\u00f3 dels entrenadors. En aquest sentit, i a causa de l\u2019\u00fas, import\u00e0ncia, aplicaci\u00f3 i acceptaci\u00f3 de la formaci\u00f3 en l\u00ednia, considerem que es tracta d\u2019un camp d\u2019estudi que requereix no nom\u00e9s m\u00e9s desenvolupament sin\u00f3 tamb\u00e9 m\u00e9s esfor\u00e7 investigador.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a les perspectives futures de la formaci\u00f3 en l\u00ednia, els resultats del nostre estudi confirmen que aquesta modalitat est\u00e0 cada vegada m\u00e9s consolidada en tots els \u00e0mbits educatius i laborals en general i entre els entrenadors esportius en particular. En aquest sentit, \u00e9s important dur a terme m\u00e9s investigacions que permetin con\u00e8ixer en profunditat les caracter\u00edstiques dels continguts i els recursos disponibles perqu\u00e8 aquesta tend\u00e8ncia sigui veritablement \u00fatil per a l\u2019usuari. Per aix\u00f2, considerem que \u00e9s necessari obrir futures l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 que es dirigeixin a aprofundir en l\u2019estudi de les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques que defineixen aquest camp. Aix\u00ed, ser\u00e0 possible contribuir al descobriment i an\u00e0lisi del tipus de recursos idonis per als entrenadors quant a noves tecnologies i sistemes de formaci\u00f3 i capacitaci\u00f3 en l\u00ednia.<\/p>\n\n\n\n Respecte a les aplicacions pr\u00e0ctiques, considerem que \u00e9s fonamental identificar i estudiar els continguts tant generals com espec\u00edfics als quals necessiten accedir els entrenadors per millorar la formaci\u00f3 i quins prefereixen, si es decanten m\u00e9s pels recursos materials que els ajuden a seguir una formaci\u00f3 autodidacta o s\u00f3n m\u00e9s partidaris d\u2019una estrat\u00e8gia m\u00e9s formal mitjan\u00e7ant cursos dirigits. Tamb\u00e9 \u00e9s important con\u00e8ixer la tipologia de material que resulta m\u00e9s interessant per als entrenadors: v\u00eddeos curts, confer\u00e8ncies, dossiers explicatius, estudis de casos, preguntes i respostes, exercicis, etc. Finalment, s\u2019haurien d\u2019investigar les opcions m\u00e9s convenients d\u2019estructura i impartici\u00f3 en les quals oferir els recursos perqu\u00e8 els entrenadors o altres usuaris hi puguin accedir utilitzant plataformes en l\u00ednia, xarxes socials, aplicacions m\u00f2bils o altres sistemes que queden per descobrir.<\/p>\n\n\n\n Totes les autories declaren que: \u00e9s un treball original; no ha estat publicat pr\u00e8viament en la seva totalitat o en part; no est\u00e0 en proc\u00e9s d\u2019avaluaci\u00f3 en cap altra publicaci\u00f3; tots els autors es responsabilitzen de la versi\u00f3 final d\u2019aquest article, en l\u2019elaboraci\u00f3 de la qual han contribu\u00eft; el fet de ser acceptat per publicar-lo comporta que es transfereixin tots els drets d\u2019autor a l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC), el qual assumeix tots els drets exclusius per editar-lo, publicar-lo o reproduir-lo en qualsevol format, i no es podr\u00e0 reproduir totalment o parcialment cap dels materials que en formen part sense el seu perm\u00eds.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum La situaci\u00f3 actual viscuda a causa de la pand\u00e8mia mundial de Covid-19 ha posat a prova l\u2019educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia en una escala sense precedents. El prop\u00f2sit d\u2019aquest estudi va ser revisar la literatura existent sobre la formaci\u00f3 en l\u00ednia dels entrenadors esportius duta a terme per part d\u2019institucions oficials (organismes p\u00fablics, federacions, universitats) i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":13,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10107,3891,3902,153,10108],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["Covid-19<\/a>","educaci\u00f3<\/a>","entrenament<\/a>","esport<\/a>","tecnologies<\/a>"],"unlinked":["Covid-19<\/span>","educaci\u00f3<\/span>","entrenament<\/span>","esport<\/span>","tecnologies<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 4 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 14 octubre 2021","modified":"Updated on 11 gener 2022"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 14 octubre 2021 08:13","modified":"Updated on 11 gener 2022 08:48"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47707\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=47707"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47707\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":50539,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47707\/revisions\/50539\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=47707"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=47707"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=47707"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
La formaci\u00f3 en l\u00ednia i l\u2019entrenador esportiu<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Mostra<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Procediment<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/FIGURA-1-147-03-CAT-1024x711.jpg\")
An\u00e0lisi de la literatura<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nResultats i discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\nConclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Nota dels autors<\/strong><\/h2>\n\n\n\n