{"id":47700,"date":"2021-07-06T10:05:36","date_gmt":"2021-07-06T10:05:36","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/effects-of-light-emitting-diode-therapy-on-recovery-of-adult-male-futsal-players\/"},"modified":"2021-10-01T09:40:11","modified_gmt":"2021-10-01T09:40:11","slug":"efectes-de-la-terapia-amb-diodes-emissors-de-llum-en-la-recuperacio-de-jugadors-de-futbol-sala-masculi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/efectes-de-la-terapia-amb-diodes-emissors-de-llum-en-la-recuperacio-de-jugadors-de-futbol-sala-masculi\/","title":{"rendered":"Efectes de la ter\u00e0pia amb d\u00edodes emissors de llum en la recuperaci\u00f3 de jugadors de futbol sala mascul\u00ed"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar els efectes de la ter\u00e0pia amb d\u00edodes emissors de llum (LED) en els marcadors de rendiment f\u00edsic, dany muscular, inflamaci\u00f3 i estr\u00e8s oxidatiu fins a 24 hores despr\u00e9s del protocol de carrera intermitent espec\u00edfic per a futbol sala (Futsal- Specific Intermittent Shuttle Protocol, FISP). Deu jugadors de futbol sala adults van dur a terme el FISP amb set dies de difer\u00e8ncia. Els participants van ser aleatoritzats en dos grups que van rebre LED (630 nm; 300 mW; 4.6 J\/cm2<\/sup>, 6 J per punt, 120 J a cada cuixa) o placebo. Durant els FISP es van determinar la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) i la concentraci\u00f3 sangu\u00ednia de lactat [Lac]. Es van recollir mostres de sang per analitzar la creatina cinasa (CK), interleucina-6 (IL-6), factor de necrosi tumoral alfa (TNF-\u03b1) i productes avan\u00e7ats de l’oxidaci\u00f3 de prote\u00efnes (PAOP), i el salt amb contramoviment (CMJ, per les sigles en angl\u00e8s) i el dolor muscular percebut es van avaluar abans (Pre), despr\u00e9s (Post) i 24 hores despr\u00e9s (24 h) del FISP. Els grups de LED i placebo van presentar valors mitjans similars d’FC (p<\/em> = .58) i [Lac] (p<\/em> = .86) durant els FISP. Es van observar efectes d\u2019interacci\u00f3 (p<\/em> < .01) i temps (p<\/em> < .01) en la CK, amb un augment de CK amb placebo (p<\/em> < .01) i LED (p<\/em> < .01) en el moment Post comparat amb el Pre. Es va observar un factor de temps en el CMJ (p<\/em> < .01) i l\u2019IL-6 (p<\/em> < .01); el CMJ va presentar valors m\u00e9s baixos en el moment Post (p<\/em> < .01) i 24 h (p<\/em> = .01) comparat amb Pre, i l\u2019IL-6 va augmentar en el moment Post comparat amb el Pre (p<\/em> < .01) i va tornar a valors Pre 24 h despr\u00e9s del FISP. No es van comunicar efectes d\u2019interacci\u00f3, temps i grup en relaci\u00f3 amb el dolor muscular, el TNF-\u03b1 o els PAOP (p<\/em> > .05). En conclusi\u00f3, la ter\u00e0pia amb LED va alterar el patr\u00f3 de la CK despr\u00e9s del FISP, per\u00f2 no va canviar els marcadors de rendiment f\u00edsic, dolor muscular, inflamaci\u00f3 o estr\u00e8s oxidatiu de jugadors de futbol sala fins a 24 hores despr\u00e9s del FISP.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> dany muscular<\/span>, esports d\u2019equip<\/span>, fotobiomodulaci\u00f3<\/span>, fototer\u00e0pia<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El futbol sala \u00e9s un esport d’equip, en el qual els jugadors cobreixen un 15 % de la dist\u00e0ncia total (~3000-4000 m) a velocitats d’alta intensitat (\u00e9s a dir, >18.3 km\/h) (De Oliveira Bueno et al., 2014<\/a>) i presenten valors de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) pr\u00f2xims al 86-90 % de l\u2019FC m\u00e0xima (FCm\u00e0x) durant un partit (Barbero-Alvarez et al., 2008<\/a>; Castagna<\/a> et al., 2009<\/a>). A m\u00e9s, durant els partits es poden produir esprints constants, parades sobtades, acceleracions, canvis de direcci\u00f3 i finalitzacions (Naser et al., 2017<\/a>). A conseq\u00fc\u00e8ncia de les exig\u00e8ncies f\u00edsiques i fisiol\u00f2giques d’alta intensitat, en estudis previs s’han descrit descensos del rendiment f\u00edsic durant els partits, demostrats per una dist\u00e0ncia coberta a alta intensitat a la segona part m\u00e9s curta que a la primera (Barbero-Alvarez et al., 2008<\/a>; De Oliveira Bueno et al., 2014<\/a>; Milioni et al., 2016<\/a>) i una alteraci\u00f3 de la torsi\u00f3 del flexor i extensor del genoll i de la pot\u00e8ncia muscular de les extremitats inferiors (dedu\u00eft pel test de salt amb contramoviment [CMJ]) immediatament (Dal Pupo et al., 2014<\/a>) i fins a 24 hores despr\u00e9s del partit (De Freitas et al., 2017<\/a>). Quan es juguen partits consecutius, el mateix fenomen tamb\u00e9 s’observa els dies posteriors (Freitas et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El dolor muscular indu\u00eft per l’exercici (DMIE) es relaciona amb freq\u00fc\u00e8ncia amb una alteraci\u00f3 del rendiment immediatament despr\u00e9s i durant dies despr\u00e9s d’un partit de futbol sala (De Marchi et al., 2019<\/a>; De Moura et al., 2012<\/a>; Freitas et al., 2014<\/a>). En estudis previs s’ha descrit un augment de dany muscular, inflamaci\u00f3 i estr\u00e8s oxidatiu, manifestat per augments en s\u00e8rum de les activitats de creatina cinasa (CK) i lactat deshidrogenasa (LDH) (De Marchi et al., 2019<\/a>; De Moura et al., 2012<\/a>), en els nivells d\u2019interleucina 6 (IL-6) i prote\u00efna C-reactiva (PCR) (De Moura et al., 2012<\/a>) i prote\u00efna carbonilada (PC) (De Marchi et al., 2019<\/a>) immediatament despr\u00e9s i 48 hores despr\u00e9s d’un partit de futbol sala. En aquest sentit, les estrat\u00e8gies que acceleren la recuperaci\u00f3 del DMIE i del rendiment f\u00edsic s\u00f3n \u00fatils per ajudar els jugadors de futbol sala a reduir els s\u00edmptomes de fatiga, que es tradueix en la immediata disponibilitat dels esportistes per a sessions d’entrenament o competicions els dies seg\u00fcents als partits.<\/p>\n\n\n\n

Recentment s’ha suggerit l’\u00fas de fototer\u00e0pia en l’esport, amb el principal objectiu d’impulsar efectes ergog\u00e8nics, augmentar el rendiment f\u00edsic durant l’exercici i, com a m\u00e8tode de recuperaci\u00f3 despr\u00e9s d’exercicis d’alta intensitat, reduir el DMIE en atletes d’esports individuals i d’equip (Leal-Junior et al., 2015<\/a>; Leal-Junior et al., 2019<\/a>; Vanin et al., 2018<\/a>). La fototer\u00e0pia consisteix a aplicar llum de longituds d’ona de vermell a infraroig proper emesa per l\u00e0ser de baixa densitat (l\u00e0ser) o d\u00edodes emissors de llum (LED) (Leal-Junior et al., 2019<\/a>). La fototer\u00e0pia estimula c\u00e8l\u00b7lules fotoreceptores a la cadena respirat\u00f2ria mitocondrial del m\u00fascul esquel\u00e8tic, especialment l’enzim citocrom C-oxidasa (Hayworth et al., 2010<\/a>). En conseq\u00fc\u00e8ncia, es pot observar una millora en la transfer\u00e8ncia d’electrons a la membrana mitocondrial interna, es redueix la formaci\u00f3 elevada d’esp\u00e8cies reactives d’oxigen (ROS) i augmenta la reserva intracel\u00b7lular resultant de trifosfat d’adenosina (ATP) (Hayworth et al., 2010<\/a>). La millora en la producci\u00f3 total d’ATP al m\u00fascul esquel\u00e8tic proporciona m\u00e9s energia disponible a la funci\u00f3 muscular, atenuant el DMIE. En un estudi previ es va suggerir que la fototer\u00e0pia aplicada abans dels partits de futbol sala promovia un efecte protector muscular, amb reducci\u00f3 dels marcadors de dany muscular (\u00e9s a dir, CK i LDH) i estr\u00e8s oxidatiu (subst\u00e0ncies reactives a l’\u00e0cid tiobarbit\u00faric [SRATB] i PC) de jugadors de futbol sala despr\u00e9s i 48 hores despr\u00e9s dels partits (De Marchi et al., 2019<\/a>). No obstant aix\u00f2, no s’ha publicat si la fototer\u00e0pia aplicada despr\u00e9s dels partits podria ser efectiva per accelerar la recuperaci\u00f3 de jugadors de futbol sala. A m\u00e9s, fins ara, no es coneixen els efectes de la fototer\u00e0pia en la recuperaci\u00f3 de marcadors de jugadors de futbol sala, com el rendiment f\u00edsic, fins a 24 hores despr\u00e9s dels partits. Aquesta informaci\u00f3 podria ajudar els entrenadors principalment en tornejos curts, que tenen un interval entre partits d’aproximadament 24 hores (Freitas et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar els efectes de la ter\u00e0pia amb LED en marcadors de rendiment f\u00edsic, dany muscular, inflamaci\u00f3 i estr\u00e8s oxidatiu fins a 24 hores despr\u00e9s d’un protocol d’exercicis que simula les exig\u00e8ncies f\u00edsiques de disputar un partit de futbol sala. Per justificar l’objectiu, vam plantejar la hip\u00f2tesi que el protocol d’exercicis podia afectar negativament els marcadors associats a DMIE de jugadors de futbol sala, de manera similar als de despr\u00e9s del futbol sala (De Marchi et al., 2019<\/a>; De Moura et al., 2012<\/a>), i que LED podria atenuar aquests efectes negatius.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi van participar 10 jugadors de camp (edat 23.5 \u00b1 7.8 anys, estatura 174.3 \u00b1 6.1 cm, i pes 69.1 \u00b1 3.8 kg) d’un equip de futbol sala adult. Aquest equip ocupava la segona posici\u00f3 de la divisi\u00f3 d’ascens a primera divisi\u00f3 d’un campionat estatal de futbol sala. La mostra es va seleccionar per conveni\u00e8ncia a causa del nombre limitat de jugadors en un equip de futbol sala i als problemes per trobar diferents equips amb la mateixa rutina i calendari d’entrenament i amb disponibilitat. Els criteris d’inclusi\u00f3 van ser: jugar a l’equip incl\u00f2s en aquest estudi i haver practicat futbol sala durant almenys quatre anys. Tots els jugadors estaven sans, sense lesions i van informar no haver consumit subst\u00e0ncies ergog\u00e8niques ni antiinflamatoris en el moment de l’experiment. A m\u00e9s, es va indicar a tots els jugadors voluntaris que no consumissin alcohol ni aliments amb cafe\u00efna durant almenys les 24 hores pr\u00e8vies a la realitzaci\u00f3 dels procediments experimentals. La ingesta diet\u00e8tica no va ser guiada per un nutricionista i no es va dur a terme cap record diet\u00e8tic; no obstant aix\u00f2, es va indicar als jugadors que mengessin regularment i que s’hidratessin amb freq\u00fc\u00e8ncia de manera volunt\u00e0ria i lliurement. Els procediments experimentals es van dur a terme a mitja temporada de competici\u00f3, en un moment de pausa en el calendari competitiu. El Comit\u00e8 d’\u00c8tica en Recerca en \u00c9ssers Humans de la Universitat Estatal de Londrina va aprovar l\u2019estudi (CAAE: 39519414.4.0000.5231; codi atorgat: 930.218), de conformitat amb les normes reguladores establertes pel Consell Nacional de Salut i d’acord amb la Declaraci\u00f3 d’H\u00e8lsinki.<\/p>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per simular les exig\u00e8ncies f\u00edsiques d’un partit de futbol sala, els jugadors van dur a terme el protocol de carrera intermitent espec\u00edfic per a futbol sala (FISP) (De Freitas et al., 2017<\/a>). El FISP \u00e9s un protocol d’exercicis v\u00e0lid, que permet als jugadors sotmetre’s de manera homog\u00e8nia a les exig\u00e8ncies f\u00edsiques dels partits de futbol sala. El primer dia de l’experiment, els jugadors van arribar al club a les 9.00 h del mat\u00ed, sense haver fet exercici durant aproximadament 48 hores, per caracteritzar les mostres (mesures antropom\u00e8triques: pes i al\u00e7ada). Els jugadors de futbol sala van dur a terme el FISP (De Freitas et al., 2017<\/a>) amb set dies de difer\u00e8ncia, a les 14.00 h, en una pista oficial de futbol sala. Els participants es van aleatoritzar per sorteig simple en dos grups als quals es va aplicar LED o placebo en un disseny creuat (amb cinc jugadors sotmesos a LED i cinc a placebo el primer dia, que es va invertir el segon dia). Encara que es descriuen efectes de recuperaci\u00f3 similars amb LED i l\u00e0ser (Vanin et al., 2018<\/a>), en el present estudi es va preferir LED (font de llum no coherent), perqu\u00e8 aquest t\u00e9 una \u00e0rea focal m\u00e9s gran, que cobreix \u00e0rees extenses de pell en cada punt d’aplicaci\u00f3 de la llum. Les condicions de LED o placebo es van aplicar aproximadament ~1-35 minuts despr\u00e9s de finalitzar el FISP i recollir les dades dels jugadors. L’FC es va monitorar de manera cont\u00ednua i les mostres de sang es van extreure del l\u00f2bul de l’orella despr\u00e9s de cada bloc del FISP per analitzar la concentraci\u00f3 sangu\u00ednia de lactat [Lac]. A m\u00e9s, les mostres de sang es van recollir abans (Pre), immediatament despr\u00e9s (Post) i 24 hores despr\u00e9s (24 h) del FISP per analitzar-ne la concentraci\u00f3 plasm\u00e0tica de CK, IL-6, factor de necrosi tumoral alfa (TNF-\u03b1) i productes avan\u00e7ats de l’oxidaci\u00f3 de prote\u00efnes (PAOP). Abans i 24 hores despr\u00e9s del FISP, es va extreure sang abans de l’escalfament. Abans i 24 hores despr\u00e9s del FISP, despr\u00e9s de l’escalfament, i immediatament despr\u00e9s, es va fer el test de salt amb contramoviment (CMJ) i es va monitorar el dolor muscular percebut. L’escalfament va consistir en la realitzaci\u00f3 del FISP durant cinc minuts amb esprints a ~90 % de la velocitat m\u00e0xima. Aquest escalfament tamb\u00e9 es va utilitzar perqu\u00e8 els jugadors es familiaritzessin amb el FISP. Per comprovar la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC), els jugadors van fer el nivell 1 del test de recuperaci\u00f3 intermitent YO-YO (YO-YOir1) (Bangsbo et al., 2008<\/a>) una setmana abans del primer FISP, sense haver fet exercici durant aproximadament 48 hores. Els procediments experimentals es van dur a terme a mitja temporada de competici\u00f3, en un moment de pausa en el calendari competitiu.<\/p>\n\n\n\n

Ter\u00e0pia amb d\u00edodes emissors de llum (LED) o placebo<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La ter\u00e0pia amb d\u00edodes emissors de llum (LED) o placebo es va dur a terme amb un equip comercial (Taula 1). L’equip es va col\u00b7locar sobre els m\u00fasculs qu\u00e0driceps i isquiotibials en contacte amb la pell, segons la Figura 1. A cada punt es van irradiar 6 J d’energia (20 s d’aplicaci\u00f3), amb 120 J d’energia total a cada cuixa. El procediment amb placebo es va fer amb l’aparell apagat, sense que els jugadors ho sabessin, ja que els dos grups (LED i placebo) duien un antifa\u00e7 durant l’aplicaci\u00f3 del protocol. LED i placebo es van aplicar als mateixos llocs anat\u00f2mics i amb una durada similar. La longitud d’ona de LED i l’energia irradiada es van aplicar segons revisions sistem\u00e0tiques pr\u00e8vies (Leal-Junior et al., 2015<\/a>; Vanin et al., 2018<\/a>). Abans dels procediments experimentals, als jugadors de tots dos grups (LED i placebo) se’ls va explicar l’efecte de l’aplicaci\u00f3 de LED, amb la finalitat de conv\u00e8ncer-los que la ter\u00e0pia amb LED \u00e9s efectiva per accelerar la recuperaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Par\u00e0metres d\u2019aplicaci\u00f3 de LED.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Mapa d\u2019aplicaci\u00f3 de LED.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Protocol de carrera intermitent espec\u00edfic per a futbol sala (FISP)<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El FISP consta de quatre blocs de sis minuts de durada per bloc i intervals de cinc minuts entre blocs (39 minuts en total). La dist\u00e0ncia total coberta pel FISP \u00e9s de 3600 metres i cada bloc d’exercicis s’estructura en sis seq\u00fc\u00e8ncies de 10 despla\u00e7aments de 15 metres, durant les quals els jugadors corren a intensitats diferents marcades per un xiulet i una ordre de veu. La seq\u00fc\u00e8ncia dels despla\u00e7aments \u00e9s: caminar, 5.4 km\/h; 2 \u00d7 carreres de baixa intensitat, 9 km\/h; esprints, velocitat m\u00e0xima; 2 \u00d7 carreres de baixa intensitat, 9 km\/h; 2 \u00d7 carreres d’intensitat mitjana, 13.5 km\/h; carrera d’alta intensitat, 18 km\/h; caminar, 5.4 km\/h. S’ha demostrat que els valors d’FC, els canvis en el CMJ, el dolor muscular percebut i els marcadors de recuperaci\u00f3 d’inflamaci\u00f3 i estr\u00e8s oxidatiu en el FISP s\u00f3n similars als d\u2019un partit simulat (De <\/a>Freitas<\/a> et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC)<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L’FC es va monitorar a intervals d’1 s amb monitors telem\u00e8trics (Polar\u00ae, RS800, Polar Electro, Finl\u00e0ndia). Es va calcular l’FC mitjana per als quatre blocs complets del FISP (24 min = 4 blocs \u00d7 6 min). A m\u00e9s, l’FC es va determinar al YO-YOir1 i es va considerar que l’FC al final del test era l’FC m\u00e0xima (FCm\u00e0x). Tamb\u00e9 es va calcular el percentatge d’FC monitorada al FISP, que corresponia a l\u2019FCm\u00e0x (% FCm\u00e0x).<\/p>\n\n\n\n

Test de salt amb contramoviment (CMJ)<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El CMJ es va dur a terme utilitzant una m\u00e0rfega de contacte (Smart Jump\u00ae, Fusion Sport, Austr\u00e0lia). Els jugadors van comen\u00e7ar el test dempeus i van fer un esquat (flexi\u00f3 de ~90\u00ba dels genolls), seguit d’un salt amb les mans col\u00b7locades sobre els malucs. Els jugadors van fer tres intents de CMJ m\u00e0xim amb un descans de 60 segons entre els intents i per a l’an\u00e0lisi es va considerar el salt m\u00e9s alt. El test de CMJ va mostrar un coeficient de correlaci\u00f3 intraclase (CCI) de 0.97 (Sattler et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Dolor muscular percebut<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El dolor muscular es va avaluar amb una escala categ\u00f2rica (0-10) de dolor (Cook et al., 1998<\/a>). Els jugadors van fer una flexi\u00f3 de genolls de ~90\u00b0 abans de comunicar el dolor muscular en una escala; 0 representa cap dolor i 10, dolor summament intens, gaireb\u00e9 insuportable. \u00c9s important assenyalar que aquesta variable la va registrar el mateix avaluador, un jugador cada vegada, en un lloc a\u00efllat, sense influ\u00e8ncia d’altres jugadors.<\/p>\n\n\n\n

Marcadors sanguinis<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van extreure mostres de 5 ml de sang de la vena antecubital en tubs heparinitzats (Becton Dickinson, Franklin Lakes, EUA). Les mostres es van centrifugar (1370 g durant 10 min a 4 \u00b0C) i el plasma recollit es va aliquotar i es va emmagatzemar a \u221220 \u00b0C. Els nivells d\u2019IL-6 i TNF-\u03b1 es van determinar per enzimoimmunoan\u00e0lisi d\u2019adsorci\u00f3 (ELISA) amb kits comercials, segons les instruccions del fabricant (IL-6; equip BD OptEIA Human IL6 ELISA, n. cat. 555220; TNF-\u03b1; equip BD OptEIA Human TNF ELISA, n. cat. 555212, Becton, Dickinson and Company, Franklin Lakes, EUA). Els PAOP es van calcular pels nivells plasm\u00e0tics de cloramines, que s\u00f3n productes finals derivats de l’oxidaci\u00f3 proteica per HOCl, el principal producte d’activitat dels neutr\u00f2fils durant la inflamaci\u00f3, per la seva reacci\u00f3 amb KI. La reacci\u00f3 final produeix un compost de color, que es detecta a 340 nm per espectrofotometria (Witko-Sarsat et al., 1996<\/a>). Les concentracions plasm\u00e0tiques de CK es van determinar amb un sistema bioqu\u00edmic autom\u00e0tic (Dimension EXLTM Chemistry System, Siemens, Munic, Alemanya).<\/p>\n\n\n\n

Concentraci\u00f3 sangu\u00ednia de lactat [Lac]<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van extreure mostres d’aproximadament 25 \u03bcl de sang del l\u00f2bul de l’orella per analitzar-ne la [Lac]. Breument, el l\u00f2bul de l’orella es va desinfectar amb alcohol al 70 % i es va utilitzar una llanceta met\u00e0l\u00b7lica d’un sol \u00fas per fer la punci\u00f3. La sang es va extreure amb capil\u00b7lars de vidre heparinitzats i es va transferir immediatament a tubs de microcentr\u00edfuga de polietil\u00e8 d’1.5 ml que contenien 50 \u03bcl de fluorur s\u00f2dic a l\u20191 %. Els tubs es van emmagatzemar en un recipient amb gel i despr\u00e9s es van congelar en un congelador a \u201320 \u00b0C. L\u2019an\u00e0lisi de [Lac] es va dur a terme amb un analitzador electroqu\u00edmic (YSI 2300 STAT PLUS; Copyright \u00a9 Yellow Springs, Ohio, EUA), amb un error de mesuratge de \u00b1 2 %.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) mitjana, percentatge de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e0xima (% FCm\u00e0x) i concentraci\u00f3 de lactat [Lac] de quatre blocs\/fases del FISP el primer i segon dia de realitzaci\u00f3 i en condicions de LED i placebo.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"
Coeficient de correlaci\u00f3 intraclasse (CCI) de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) i concentraci\u00f3 de lactat [Lac] del FISP dut a terme el primer (FISP 1) i segon dia (FISP 2).<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

No es van identificar valors at\u00edpics amb la puntuaci\u00f3 Z<\/em> (Z<\/em> = (mostra – mitjana) \/ desviaci\u00f3 est\u00e0ndard; valors at\u00edpics = Z<\/em> > 3). Es va utilitzar el test de Shapiro-Wilk per comprovar la normalitat de les dades. Es van utilitzar proves de la t<\/em> de Student per a dades emparellades per comparar l\u2019FC mitjana, % FCm\u00e0x i [Lac] entre les condicions de LED i placebo. Els resultats en els moments Pre i Post es presenten com a mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 est\u00e0ndard. Es va utilitzar una t\u00e8cnica d’equaci\u00f3 d’estimaci\u00f3 generalitzada (GEE, per les sigles en angl\u00e8s) amb dos factors (temps i grup) per obtenir comparacions inter-, intra- i d’interacci\u00f3. Quan es van trobar efectes, es va fer una comparaci\u00f3 per parells amb ajust de Bonferroni. Es va utilitzar el CCI per comprovar la reproductibilitat de l\u2019FC i la [Lac] es va mesurar a la primera i segona realitzaci\u00f3 del FISP. El CCI es va interpretar utilitzant els llindars seg\u00fcents: .1 a .29 petit, .30 a .49 moderat, .50 a .69 gran, .70 a .89 molt gran i .90 a 1, quasi perfecte (Hopkins, W.G., 2002<\/a>). Totes les an\u00e0lisis es van dur a terme amb IBM\u00ae SPSS\u00ae per a Windows versi\u00f3 20.0. El nivell de significaci\u00f3 adoptat va ser de p<\/em> < .05.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els jugadors van presentar una FCm\u00e0x de 194 \u00b1 5 batecs\/min al test YO-YOir1. L\u2019FC mitjana i el % FCm\u00e0x (n<\/em> = 7; Taula 2) van ser similars en tots dos FISP, analitzats de manera independent del tractament aplicat (p<\/em> = .31; p<\/em> = .30, respectivament), i en comparar LED amb placebo (p<\/em> = .58; p<\/em> = .61, respectivament). Tres participants no es van incloure a l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019FC per errors t\u00e8cnics associats amb el registre de l\u2019FC. La [Lac] mitjana obtinguda al FISP (Taula 2) va ser similar a la primera i la segona tanda, analitzada de manera independent al tractament dut a terme (p<\/em> = .61) i quan es van comparar LED i placebo (p<\/em> = .86). El CCI de l\u2019FC va ser molt gran i el de la [Lac] quasi perfecte (Figura 2).<\/p>\n\n\n\n

Per a CMJ i IL-6, la GEE no va demostrar efectes d\u2019interacci\u00f3 o grup (p<\/em> > .05), per\u00f2 va mostrar un efecte de temps (p<\/em> < .01; Taula 3). Les comparacions per parells van mostrar que els valors del CMJ van ser millors en el moment Post (p<\/em> <  .01) i 24 hores despr\u00e9s (p<\/em> = .01) comparat amb Pre, i que els valors Post no van ser diferents a les 24 hores (p<\/em> = 1). La concentraci\u00f3 sangu\u00ednia d\u2019IL-6 va augmentar en el moment Post comparat amb Pre (p<\/em> < .01) i el valor d\u2019IL-6 a les 24 hores va ser menor que en Post (p<\/em> = .04), per\u00f2 no diferent de Pre (p<\/em> = 1), dada que suggereix que l\u2019IL-6 va tornar a valors Pre a les 24 hores del FISP. Per a CK, la GEE va mostrar efectes d\u2019interacci\u00f3 i temps, per\u00f2 no de grup (Taula 3). Les comparacions per parells van mostrar un augment de CK amb placebo (p<\/em> < .01) i LED (p<\/em> < .01) en el moment Post comparat amb Pre. Tot i aix\u00ed, no es van observar difer\u00e8ncies en cap grup quan es va comparar el moment 24 h amb Pre i Post (p<\/em> > .05). Per a dolor muscular, TNF-\u03b1 i PAOP, la GEE no va demostrar efectes d\u2019interacci\u00f3, temps o grup (p<\/em> > .05; Taula 3). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Valors i comparacions inter-, intra- i d’interacci\u00f3 de salt amb contramoviment (CMJ), dolor muscular percebut, creatina cinasa (CK), interleucina-6 (IL-6), factor de necrosi tumoral-alfa (TNF-\u03b1) i productes avan\u00e7ats d’oxidaci\u00f3 de prote\u00efnes (PAOP) dels grups de placebo i LED en els moments Pre, Post i 24 h.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La hip\u00f2tesi plantejada en aquest estudi va ser que la ter\u00e0pia amb LED podria atenuar l’empitjorament en marcadors de rendiment f\u00edsic, dany muscular, inflamaci\u00f3 i estr\u00e8s oxidatiu de jugadors de futbol sala fins a 24 hores despr\u00e9s del FISP. \u00c9s important assenyalar que, a difer\u00e8ncia del que s’esperava, nom\u00e9s el CMJ va empitjorar 24 hores despr\u00e9s del FISP. Els principals resultats observats van ser que la ter\u00e0pia amb LED va ser efectiva per canviar el patr\u00f3 de la CK despr\u00e9s del FISP. No obstant aix\u00f2, no es van observar altres efectes positius.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019atenuaci\u00f3 de l\u2019augment en sang de l\u2019activitat de CK \u00e9s un dels efectes positius m\u00e9s probables de la fototer\u00e0pia publicats en la literatura (Nampo et al., 2016<\/a>). En el present estudi, la ter\u00e0pia amb LED va canviar el patr\u00f3 de la CK despr\u00e9s del FISP, dada que es corrobora amb un estudi previ que va mostrar una atenuaci\u00f3 de l’augment en sang de l’activitat de CK despr\u00e9s i 48 hores despr\u00e9s de partits de futbol sala (De Marchi et al., 2019<\/a>). Encara que les comparacions per parells no van mostrar efectes a les 24 hores en comparaci\u00f3 amb els moments Pre o Post, \u00e9s possible observar que els valors de CK van continuar elevats despr\u00e9s de placebo, mentre que aquest patr\u00f3 no es va observar despr\u00e9s de LED, i possiblement contribueix en l’efecte d’interacci\u00f3 trobat. Encara no \u00e9s clar el mecanisme relacionat amb la capacitat de LED de reduir la CK (Nampo et al., 2016<\/a>). Tot i aix\u00f2, \u00e9s possible que LED atenu\u00ef les ROS generades despr\u00e9s de l\u2019exercici (que no es va reflectir en canvis als PAOP) i augmenti la reserva muscular d\u2019ATP (Hayworth et al., 2010<\/a>), atenuant el DMIE. \u00c9s important assenyalar que l\u2019augment de CK descrit al present estudi va ser menor que l\u2019elevaci\u00f3 descrita en atletes 24-72 hores despr\u00e9s de l\u2019exercici (~400 %) (Brancaccio et al., 2010<\/a>). \u00c9s possible que les exig\u00e8ncies metab\u00f2liques i f\u00edsiques del FISP no fossin suficients per promoure nivells elevats de mal muscular en jugadors de futbol sala ben entrenats (De Freitas et al., 2017<\/a>). A m\u00e9s, podria existir un l\u00edmit en la intensitat que pot suportar el teixit muscular i aquest l\u00edmit podria ser inferior en participants mal preparats en comparaci\u00f3 amb subjectes ben preparats (Brancaccio et al., 2010<\/a>). Per tant, en jugadors de futbol sala, les exig\u00e8ncies f\u00edsiques del FISP i, per conseg\u00fcent, dels partits de futbol sala no promouen un gran DMIE. Una altra possibilitat podria ser que 24 hores no fos temps suficient perqu\u00e8 es produ\u00eds l’alliberament m\u00e0xim de CK a la circulaci\u00f3 sangu\u00ednia (Brancaccio et al., 2010<\/a>). No obstant aix\u00f2, en alguns estudis s’ha demostrat que l’alliberament m\u00e0xim de CK es produeix 24 hores despr\u00e9s de partits de futbol (Magalhaes et al., 2010<\/a>; Russell et al., 2015<\/a>), dada que suggereix que el moment de recollida de dades del present estudi va ser suficient per detectar signes de dany muscular. Encara que la falta de mesuraments a les 48 i 72 hores podria ser una limitaci\u00f3 d’aquest estudi, en la pr\u00e0ctica \u00e9s dif\u00edcil de dur a terme, a causa de les rutines setmanals d’entrenament dels atletes. Per tant, s’anima que en futurs estudis s’analitzi l’efecte de la fototer\u00e0pia en l’activitat de CK en sang fins a 72 hores despr\u00e9s d’un exercici amb exig\u00e8ncies f\u00edsiques i metab\u00f2liques elevades. Fins ara, s’han descrit els efectes beneficiosos de la fototer\u00e0pia per reduir l’elevaci\u00f3 de CK en sang de jugadors de futbol sala, fins i tot encara que es mostri nom\u00e9s un lleuger augment d’aquesta variable.<\/p>\n\n\n\n

Segons els nostres coneixements, aquest \u00e9s el primer estudi que investiga els efectes de LED en el rendiment del CMJ de jugadors de futbol sala que van fer els esfor\u00e7os d’un partit simulat. Malgrat l’efecte de LED en la CK, els resultats observats no suggereixen un efecte positiu de LED sobre el rendiment en el CMJ. \u00c9s important assenyalar que una reducci\u00f3 de ~4-5 % en el CMJ despr\u00e9s i 24 hores despr\u00e9s del FISP, descrit en el present estudi, concordava amb resultats publicats pr\u00e8viament (De Freitas et al., 2017<\/a>; Freitas et al., 2014<\/a>). A difer\u00e8ncia dels resultats trobats, en un estudi previ es va observar un petit efecte benefici\u00f3s de la fotobiomodulaci\u00f3 en el rendiment del CMJ de jugadors de futbol amateurs<\/em> (Dornelles et al., 2019<\/a>). No obstant aix\u00f2, el present estudi es va dur a terme amb jugadors de futbol sala professionals i \u00e9s possible que mecanismes diferents al baix nivell de mal muscular, com fatiga central (Milioni et al., 2016<\/a>), per exemple, podrien ser la causa del rendiment alterat observat en jugadors de futbol sala ben entrenats sotmesos a un esfor\u00e7 com\u00fa com un partit de futbol sala.<\/p>\n\n\n\n

Borges et al. (2014)<\/a> van observar un possible efecte de LED despr\u00e9s de l’exercici per atenuar el descens de for\u00e7a muscular isom\u00e8trica en subjectes sotmesos a un protocol d’exercicis exc\u00e8ntrics. En aquest estudi, el protocol d’exercicis exc\u00e8ntrics va modificar negativament els marcadors de DMIE (\u00e9s a dir, dolor muscular percebut i amplitud de moviment) que tamb\u00e9 es van atenuar amb LED (Borges et al., 2014<\/a>). En conson\u00e0ncia, segons publicacions pr\u00e8vies (De Freitas et al., 2017<\/a>), el FISP va augmentar la concentraci\u00f3 plasm\u00e0tica de CK, per\u00f2 no va canviar els marcadors de dolor muscular percebut, inflamaci\u00f3 o estr\u00e8s oxidatiu. Aquests resultats suggereixen que si el FISP promou un DMIE, el nivell de mal no \u00e9s suficient per alterar els marcadors de dolor, inflamaci\u00f3 i estr\u00e8s oxidatiu analitzats en el present estudi. En altres esports d’equip, com el futbol, es van observar augments en els marcadors de dany muscular, inflamaci\u00f3 i estr\u00e8s oxidatiu 24 hores despr\u00e9s dels partits (Magalhaes et al., 2010<\/a>). Tot i aix\u00ed, la dist\u00e0ncia coberta en partits de futbol \u00e9s m\u00e9s gran que la que es recorre en partits de futbol sala (De Oliveira Bueno et al., 2014<\/a>; Stolen et al., 2005<\/a>), dada que suggereix exig\u00e8ncies metab\u00f2liques m\u00e9s altes en futbol que en futbol sala. Per tant, animem a dur a terme nous estudis per investigar l’efecte de LED en subjectes que fan exercicis amb exig\u00e8ncia metab\u00f2lica alta, que comporta nivells alts de DMIE. A m\u00e9s, encara que la caracter\u00edstica invasiva dificulta obtenir extraccions de mostres de sang freq\u00fcents en atletes professionals, aix\u00f2 podria ser interessant en futurs estudis perqu\u00e8 alguns marcadors, com la inflamaci\u00f3 i l\u2019estr\u00e8s oxidatiu, per exemple, presenten temps diferents de secreci\u00f3 i extracci\u00f3 de la sang (Brancaccio et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L’\u00fas del FISP per estudiar m\u00e8todes de recuperaci\u00f3 podria ser avantatj\u00f3s perqu\u00e8 imposa un esfor\u00e7 similar a tots els subjectes. En el present estudi, els valors d’FC i % FCm\u00e0x monitorats durant el FISP als grups de LED i placebo van ser similars. Els valors d’aquestes variables (FC, ~177-179 batecs\/min; % FCm\u00e0x, ~91-92 %) van ser similars als descrits en estudis previs durant partits de futbol sala simulats i oficials (Barbero-Alvarez et al., 2008<\/a>; Castagna et al., 2009<\/a>; De Freitas et al., 2017<\/a>). Aquests resultats van estar en concordan\u00e7a amb la [Lac], que no va mostrar valors diferents quan es van comparar LED i placebo, i els valors descrits en el present estudi (~6-6.5 mmol\/L) eren a prop dels valors descrits pr\u00e8viament (Castagna et al., 2009<\/a>). A m\u00e9s, els valors d’FC, % FCm\u00e0x i [Lac] van ser similars quan es van comparar els dos moments de realitzaci\u00f3 del FISP (amb independ\u00e8ncia dels m\u00e8todes d’intervenci\u00f3), i els CCI d’FC i [Lac] van ser molt grans i gaireb\u00e9 perfectes, respectivament. Aquests resultats podrien confirmar que els jugadors es van sotmetre a esfor\u00e7os f\u00edsics similars durant els dos FISP i que van ser similars a l’esfor\u00e7 f\u00edsic dels partits oficials de futbol sala.<\/p>\n\n\n\n

La dosi de tractament aplicada en el present estudi va estar en conson\u00e0ncia amb revisions sistem\u00e0tiques pr\u00e8vies, dada que suggereix un efecte positiu de la fototer\u00e0pia (Leal-Junior et al., 2015<\/a>; Vanin et al., 2018<\/a>). Tot i aix\u00ed, es va publicar una actualitzaci\u00f3 sobre la finestra terap\u00e8utica en grups de grans m\u00fasculs, que suggereixen que es va recomanar una dosi gran, despr\u00e9s de la recollida de dades del present estudi (Leal-Junior et al., 2019<\/a>). Per tant, la depend\u00e8ncia dosi-resposta de l\u2019efecte de LED (Leal-Junior et al., 2015<\/a>) podria ser una possible explicaci\u00f3 del limitat efecte trobat per a aquest tractament. D\u2019altra banda, en el present estudi, la ter\u00e0pia amb LED va produir un efecte en la CK, dada que suggereix que la dosi aplicada va ser efectiva per a aquesta variable. En futurs estudis s\u2019hauria d\u2019investigar si es necessiten dosis altes de LED per canviar els marcadors de rendiment f\u00edsic, dolor muscular, inflamaci\u00f3 i estr\u00e8s oxidatiu. Creiem que els principals resultats observats van ser una conseq\u00fc\u00e8ncia del baix nivell de dany muscular indu\u00eft pel FISP en jugadors de futbol sala ben entrenats.<\/p>\n\n\n\n

El nombre de participants podria ser un possible factor limitant per als resultats observats en el present estudi. Per desgr\u00e0cia, el nombre de jugadors en un equip de futbol sala \u00e9s limitat i \u00e9s dif\u00edcil reclutar jugadors de diferents equips, per les rutines i pautes d’entrenament de cada equip. \u00c9s important destacar que pr\u00e8viament es va utilitzar una mostra de grand\u00e0ria m\u00e9s petita per mostrar l’efecte protector muscular de la fototer\u00e0pia aplicada abans de partits de futbol sala (De Marchi et al., 2019<\/a>). No obstant aix\u00f2, suposem que, per tenir un millor coneixement dels resultats observats en el present estudi, es podria necessitar una mostra de grand\u00e0ria gran i, per tant, en futures recerques s’hauria de definir la grand\u00e0ria de la mostra. En el present estudi es van controlar altres punts per reduir el risc de biaix, com l’aleatoritzaci\u00f3 dels participants en els dos grups, l’emmascarament dels participants, la pres\u00e8ncia de placebo i el disseny creuat de l’estudi, factors que s\u2019han de considerar en la interpretaci\u00f3 dels resultats observats..<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, la ter\u00e0pia amb LED aplicada en aquest estudi va ser efectiva per canviar el patr\u00f3 de la CK, per\u00f2 no va canviar els marcadors de rendiment f\u00edsic, dolor muscular, inflamaci\u00f3 o estr\u00e8s oxidatiu de jugadors de futbol sala fins 24 hores despr\u00e9s del FISP. Sembla que l’\u00fas de LED com a m\u00e8tode de recuperaci\u00f3 en jugadors de futbol sala ben entrenats despr\u00e9s del partit va mostrar uns efectes limitats, pel fet que, aparentment, l’esfor\u00e7 del futbol sala en aquests jugadors no promou augments importants dels marcadors associats al DMIE. Davant els efectes positius publicats pr\u00e8viament, l’efecte de la fototer\u00e0pia podria ser m\u00e9s pronunciat amb una dosi diferent, una mostra diferent, un nivell diferent de capacitat d’entrenament, diferents moments de mesurament i en partits jugats en dies consecutius, que s’haurien d’examinar en estudis futurs.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Volem donar les gr\u00e0cies al professor F\u00e1bio Yuzo Nakamura per tota la contribuci\u00f3 intel\u00b7lectual. Volem agrair a la Coordena\u00e7\u00e3o de Aperfei\u00e7oamento de Pessoal de N\u00edvel Superior, CAPES, l\u2019aportaci\u00f3 de fons per a aquest estudi<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar els efectes de la ter\u00e0pia amb d\u00edodes emissors de llum (LED) en els marcadors de rendiment f\u00edsic, dany muscular, inflamaci\u00f3 i estr\u00e8s oxidatiu fins a 24 hores despr\u00e9s del protocol de carrera intermitent espec\u00edfic per a futbol sala (Futsal- Specific Intermittent Shuttle Protocol, FISP). Deu jugadors de futbol sala […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":18,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[4364,8657,10076,10077],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["dany muscular<\/a>","esports d\u2019equip<\/a>","fotobiomodulaci\u00f3<\/a>","fototer\u00e0pia<\/a>"],"unlinked":["dany muscular<\/span>","esports d\u2019equip<\/span>","fotobiomodulaci\u00f3<\/span>","fototer\u00e0pia<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 6 juliol 2021","modified":"Updated on 1 octubre 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 6 juliol 2021 10:05","modified":"Updated on 1 octubre 2021 09:40"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47700\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=47700"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47700\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":49231,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47700\/revisions\/49231\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=47700"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=47700"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=47700"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}