{"id":47694,"date":"2021-07-06T10:01:52","date_gmt":"2021-07-06T10:01:52","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/penetrative-passing-patterns-observational-analysis-of-senior-uefa-and-fifa-tournaments\/"},"modified":"2021-10-01T09:35:22","modified_gmt":"2021-10-01T09:35:22","slug":"patrons-de-passades-en-profunditat-analisi-observacional-dels-tornejos-senior-de-la-uefa-i-la-fifa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/patrons-de-passades-en-profunditat-analisi-observacional-dels-tornejos-senior-de-la-uefa-i-la-fifa\/","title":{"rendered":"Patrons de passades en profunditat: an\u00e0lisi observacional dels tornejos s\u00e8nior de la UEFA i la FIFA"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser identificar les variables d\u2019interacci\u00f3, de comportament i estructurals m\u00e9s freq\u00fcents que indu\u00efen tres tipus de passades en profunditat que generaven opcions de marcar gols en futbol d\u2019elit. Seguint criteris d\u2019inclusi\u00f3 estrictes (tots i cadascun dels tipus de passades que alteren l\u2019\u00faltima l\u00ednia defensiva del contrari), es van seleccionar 134 seq\u00fc\u00e8ncies d\u2019atac de la UEFA Euro 2016, la FIFA Copa Confederacions 2017 i la FIFA Copa Mundial 2018. Es va utilitzar l\u2019instrument observacional PePas, que integra criteris previs validats, per analitzar les passades en profunditat. A m\u00e9s, es va dur a terme el test z de proporcions per comprovar si les proporcions de comportaments t\u00e0ctics i t\u00e8cnics diferien dels altres (\u03b1\u2287=\u2287.05). Els resultats van mostrar que controlar la pilota i c\u00f3rrer amb la pilota van ser els comportaments m\u00e9s freq\u00fcents abans de la passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 individual i que la passada curta va ser el comportament m\u00e9s freq\u00fcent que va precedir la passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 col\u00b7lectiva. Tots els comportaments tecnicot\u00e0ctics es van produir en un context d\u2019interacci\u00f3 sense pressi\u00f3 i principalment a les zones centrals del camp. A m\u00e9s, el control de la pilota va ser significativament diferent d\u2019altres categories en la passada en profunditat llarga precedida d\u2019una acci\u00f3 individual. Suggerim que els entrenadors considerin replicar escenaris sense pressi\u00f3 a la defensa i incloure activitats que potenci\u00efn comportaments tecnicot\u00e0ctics com c\u00f3rrer amb la pilota i un intercanvi r\u00e0pid de passades amb un toc o dos.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi de partits<\/span>, assistir<\/span>, fase d\u2019atac<\/span>, futbol<\/span>, pertorbaci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El futbol \u00e9s un joc de naturalesa complexa i din\u00e0mica, caracteritzat per la interacci\u00f3 entre dos equips en relaci\u00f3 contr\u00e0ria. Aquesta relaci\u00f3 incita de manera constant i simult\u00e0nia l’ordre i el desordre durant un partit (Gr\u00e9haigne et al., 1997<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es considera que l’an\u00e0lisi dels partits de futbol \u00e9s una eina essencial per a entrenadors i jugadors, per les potencials percepcions que sovint aporta per a la pr\u00e0ctica (Lames i Hansen, 2001<\/a>). En conseq\u00fc\u00e8ncia, la recopilaci\u00f3 d’informaci\u00f3 d’un partit en relaci\u00f3 amb la seq\u00fc\u00e8ncia temporal d’esdeveniments podria contribuir a dissenyar activitats d’entrenament m\u00e9s representatives per simular situacions t\u00edpiques en un entorn competitiu real (Pfeiffer i Perl, 2006<\/a>). A m\u00e9s, sembla important per con\u00e8ixer quins esdeveniments tenen m\u00e9s probabilitats de desembocar en jocs d’atac d\u2019\u00e8xit, \u00e9s a dir, els comportaments que indueixen els esdeveniments cr\u00edtics que caracteritzen una seq\u00fc\u00e8ncia d’atac.<\/p>\n\n\n\n

La consecuci\u00f3 de gols s’ha investigat \u00e0mpliament en la literatura de ci\u00e8ncies de l’esport i en els estudis s’ha observat que es creen m\u00e9s oportunitats de marcar quan els jugadors s\u00f3n dins l’\u00e0rea (p. ex., Gonz\u00e1lez-R\u00f3denas et al., 2020<\/a>) per la proximitat de la porteria de l’adversari. A m\u00e9s, despr\u00e9s d’una assist\u00e8ncia, m\u00e9s del 60 % dels gols es van marcar amb un xut al primer toc, \u00e9s a dir, sense cap contacte amb la pilota abans del xut (Gonz\u00e1lez-R\u00f3denas et al., 2020<\/a>). Els autors tamb\u00e9 van destacar la import\u00e0ncia de les passades en profunditat per crear oportunitats de marcar gols (Gonz\u00e1lez-R\u00f3denas et al., 2020<\/a>). Aquest esdeveniment cr\u00edtic es pot definir com una pertorbaci\u00f3, \u00e9s a dir, una for\u00e7a externa que provoca una alteraci\u00f3 en el sistema, for\u00e7ant-lo a reorganitzar-se cap a un atacant o despla\u00e7ant el sistema cap a un nou atacant (Gorman et al., 2017<\/a>). Robins i Hughes (2015)<\/a> mantenen que les pertorbacions s’associen amb la desestabilitzaci\u00f3 de l’organitzaci\u00f3\/coordinaci\u00f3 din\u00e0mica de l’equip contrari i es defineixen per incidents (p. ex., passades en profunditat, regatejos, canvis de ritme) capa\u00e7os de modificar el flux regular del partit, que es tradueix en una clara oportunitat de marcar.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, segons els nostres coneixements, nom\u00e9s en un estudi (Zani et al., en revisi\u00f3<\/a>) es van analitzar els tipus de passades en profunditat \u2013\u201caqu\u00ed concebut com l’\u00faltima passada de la seq\u00fc\u00e8ncia de joc que altera l’\u00faltima l\u00ednia defensiva del contrari (\u00e9s a dir, una passada jugada en l’espai situat darrere de l’\u00faltima l\u00ednia defensiva), duta a terme per un jugador atacant i rebuda amb \u00e8xit per un company d’equip que o b\u00e9 executa l’\u00faltima acci\u00f3 de la seq\u00fc\u00e8ncia de joc davant del porter (p. ex., xut al primer toc) o b\u00e9 mant\u00e9 la possessi\u00f3 de la pilota fins a l’\u00faltima acci\u00f3 (p. ex., recepci\u00f3 de la pilota, regateig i xut), que genera una oportunitat de marcar gols\u201d\u2013. Els autors van trobar que la passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 individual va ser la m\u00e9s freq\u00fcent, seguida de la passada en profunditat llarga precedida d\u2019una acci\u00f3 individual i la passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 col\u00b7lectiva. No obstant aix\u00f2, des de la nostra perspectiva, \u00e9s important entendre com les ja esmentades passades en profunditat tradu\u00efdes en oportunitats de marcar gols s\u00f3n indu\u00efdes en relaci\u00f3 amb els comportaments t\u00e0ctics i t\u00e8cnics, les condicions d’interacci\u00f3 entre els jugadors i els llocs on es produeixen les accions amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, el nostre objectiu \u00e9s identificar les variables m\u00e9s freq\u00fcents de comportament (\u00e9s a dir, comportaments tecnicot\u00e0ctics d’equips i jugadors atacants i defensors), estructurals (\u00e9s a dir, zones del camp) i d’interacci\u00f3 (\u00e9s a dir, les interaccions entre jugadors atacants i defenses) que van provocar cada tipus de passada en profunditat que va generar oportunitats de marcar gols en futbol.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny observacional<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El disseny observacional va seguir la taxonomia espec\u00edfica utilitzada (Anguera et al., 2011<\/a>). Els criteris nomot\u00e8tics es van representar amb an\u00e0lisi de diferents equips nacionals als tornejos de la UEFA Euro 2016, la FIFA Copa Confederacions 2017 i la FIFA Copa Mundial 2018 (Taula 1). Els criteris de seguiment es van configurar mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi seq\u00fcencial dels esdeveniments (comen\u00e7ant a partir de l’acci\u00f3 que va precedir la passada en profunditat fins al final de la fase ofensiva) utilitzant un instrument observacional anomenat PePas (Taula 2), que inclou m\u00faltiples criteris i respostes (concepte multidimensional).<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Tots els partits es van obtenir de la plataforma InStat Scout\u00ae. Es va fer una cerca i va incloure els 227 partits jugats des de la fase de grups fins als partits finals a la UEFA Euro 2016, la FIFA Copa Confederacions 2017 i la FIFA Copa Mundial 2018. Es van seleccionar 134 seq\u00fc\u00e8ncies d’atac amb una passada en profunditat darrere de l’\u00faltima l\u00ednia defensiva del contrari i van complir els criteris d’inclusi\u00f3 i d’an\u00e0lisi. Encara que el nombre de seq\u00fc\u00e8ncies pot semblar limitat, la naturalesa espec\u00edfica dels esdeveniments que es van estudiar, a m\u00e9s del nombre i la import\u00e0ncia dels tornejos que vam analitzar, justifica la grand\u00e0ria de la mostra. El nombre de seq\u00fc\u00e8ncies d’atac segons la fase de la competici\u00f3 va ser el seg\u00fcent: 92 a la fase de grups, 20 a la ronda de setzens, quatre als quarts de final, 11 a les semifinals, tres a les finals i quatre als partits pel tercer lloc. De les 134 seq\u00fc\u00e8ncies d’atac, 120 van incloure els tres tipus de passades penetrants analitzades en el present treball.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Equips nacionals que van realitzar passades en profunditat durant la UEFA Euro 2016 i\/o la FIFA Copa Confederacions 2017 i\/o la
FIFA Copa Mundial 2018.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Criteris i categories de l\u2019instrument observacional PePas.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Instrument observacional<\/em>
A l’inici, els investigadors van revisar els enregistraments en v\u00eddeo dels partits per comprovar la incid\u00e8ncia de passades en profunditat (com s’ha descrit abans) als tres tornejos internacionals (UEFA Euro 2016, FIFA Copa Confederacions 2017 i FIFA Copa Mundial 2018), amb el prop\u00f2sit de registrar les variables que podien determinar els aspectes que caracteritzaven el per\u00edode entre l’acci\u00f3 que precedia la passada en profunditat fins a la conclusi\u00f3 de la seq\u00fc\u00e8ncia de joc. Despr\u00e9s d’aquest procediment, es va dissenyar l’instrument observacional PePas utilitzant criteris i\/o categories d’altres instruments publicats pr\u00e8viament (Barreira et al., 2013<\/a>; Fernandes et al., 2019<\/a>) que integren comportaments t\u00e8cnics i t\u00e0ctics defensius i ofensius dels equips, amb la revelaci\u00f3, aix\u00ed, dels contextos estructural, de comportament i d’interacci\u00f3 del joc (Taula 2). Aquest instrument inclou nou criteris i 93 categories, \u00e9s a dir, quatre variables de comportament (equip atacant, criteris 1, 2, 3 i 6; equip defensor, criteris 4 i 5), dues d’interacci\u00f3 (criteris 8 i 9) i una estructural (criteri 7). Per a la present recerca es van utilitzar els criteris 1, 2, 4, 5, 7, 8 i 9.<\/p>\n\n\n\n

Programari de recollida de dades<\/em>
Per recopilar les dades es va utilitzar el programari Lince v1.3. Permet codificar dades, analitzar v\u00eddeos, estimar la qualitat de les dades i exportar dades de formats d’arxius utilitzats per un altre programari d’an\u00e0lisi (Gabin et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Vam fer una an\u00e0lisi de la recuperaci\u00f3 de la pilota o el desenvolupament de la pilota abans de l’\u00faltima passada (criteri 1) i les seves corresponents variables estructurals (criteri 7) i d’interacci\u00f3 (criteris 4, 5, 7, 8 i 9) per a cada tipus de les passades en profunditat seg\u00fcents (criteri 2): i) passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 individual (PPpcai), ii) passada en profunditat llarga precedida d\u2019una acci\u00f3 individual (PPplai) i iii) passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 col\u00b7lectiva (PPpcac).<\/p>\n\n\n\n

Qualitat de les dades<\/em>
El programari Lince consta de sistemes d’an\u00e0lisi que permeten dissenyar instruments observacionals, incloure arxius de v\u00eddeo i recollir dades mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis notacionals. A m\u00e9s, l’an\u00e0lisi es pot desar i carregar en carpetes espec\u00edfiques, que despr\u00e9s es poden comparar. La fiabilitat intraobservadors es va calcular amb Kappa (k<\/em>) de Cohen (Cohen, 1960<\/a>) mitjan\u00e7ant el programari Lince v1.3. El mateix observador va examinar dues vegades el 30 % (n<\/em> = 35) de la mostra, amb un interval de 15 dies. Els valors de k<\/em> van variar entre 0.86 i 1.00. Aquests valors es classifiquen com gaireb\u00e9 perfectes (0.81-1.00) en la literatura (Bakeman i Gottman, 1997<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Programari d\u2019an\u00e0lisi de dades<\/em>
Es va utilitzar Orange: Data Mining Toolbox a Python v3.22. (Dem\u0161ar et al., 2013<\/a>) per examinar i visualitzar les dades, i RStudio v1.2.1335 (R Core Team, 2019<\/a>) per a l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/em>
Es va dur a terme una an\u00e0lisi explorat\u00f2ria mitjan\u00e7ant visualitzaci\u00f3 de dades i taules de conting\u00e8ncia. A la majoria de cel\u00b7les, el recompte previst va ser inferior al m\u00ednim previst (Rothman et al., 2008<\/a>). Per tant, utilitzem els subcriteris (Taula 2) dels criteris seg\u00fcents: accions tecnicot\u00e0ctiques del primer defensa (PD); accions tecnicot\u00e0ctiques del segon defensa (SD), centre del joc (CJ) i patr\u00f3 espacial d’interacci\u00f3 entre equips (IEE). Quant a les zones de camp, agrupem les zones centrals dels mateixos sectors (\u00e9s a dir, zones centrals 3 i 4; 7 i 8; etc.). Per conseg\u00fcent, apliquem el test z de proporcions, espec\u00edficament als grups amb un nombre d’esdeveniments suficientment gran, \u00e9s a dir, n<\/em> > 5 (Montgomery i Runger, 2003<\/a>), per provar la hip\u00f2tesi que la proporci\u00f3 d’un grup \u00e9s estad\u00edsticament m\u00e9s gran que una altra dins del mateix criteri. El nivell de significaci\u00f3 es va fixar en p<\/em> < .05. <\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Variables de comportament de l\u2019equip atacant<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La Taula 3 mostra que la recuperaci\u00f3 de la pilota o el desenvolupament de la pilota abans de l\u2019\u00faltima passada per recepci\u00f3\/control (RDPctrlp) va tendir a produir-se amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia a la passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 individual (PPpcai, n<\/em> = 39) i a la passada en profunditat llarga precedida d\u2019una acci\u00f3 individual (PPplai, n<\/em> = 21), tot i que a la PPpcai no es van observar difer\u00e8ncies estad\u00edstiques en comparaci\u00f3 amb la recuperaci\u00f3 de la pilota o el desenvolupament de la pilota abans de l\u2019\u00faltima passada per c\u00f3rrer amb la pilota RDPcp (n<\/em> = 30, p<\/em> = .09). D\u2019altra banda, la recuperaci\u00f3 de la pilota o el desenvolupament de la pilota abans de l\u2019\u00faltima passada per una passada llarga (RDPpc) va ser l\u2019acci\u00f3 m\u00e9s predominant que va precedir la passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 col\u00b7lectiva (PPpcac, n<\/em> = 13). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Freq\u00fc\u00e8ncia de recuperaci\u00f3 de la pilota o desenvolupament de la pilota abans de l\u2019\u00faltima passada (RDP).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Variables de comportament de l\u2019equip defensiu<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Com es mostra a la Taula 4, la recuperaci\u00f3 de la pilota o el desenvolupament de la pilota abans de l’\u00faltima passada per control de la pilota (RDPctrlp) a la PPpcai va mostrar que les accions m\u00e9s freq\u00fcents del primer defensa (PD) van ser la recuperaci\u00f3 defensiva (n<\/em> = 20), pel fet que va tenir lloc amb una freq\u00fc\u00e8ncia significativament m\u00e9s gran que la vigil\u00e0ncia defensiva (n<\/em> = 11, p<\/em> = .04), i la gesti\u00f3 defensiva de l’espai (n<\/em> = 6, p<\/em> = .001). Quant al segon defensa (SD), la gesti\u00f3 defensiva de l’espai (n<\/em> = 21) es va produir amb una freq\u00fc\u00e8ncia significativament m\u00e9s gran que la recuperaci\u00f3 defensiva (n<\/em> = 5, p<\/em> < .05) i la vigil\u00e0ncia defensiva (n<\/em> = 7, p<\/em> = .002).<\/p>\n\n\n\n

Seguint la tend\u00e8ncia de desenvolupament de la pilota abans de l’\u00faltima passada per control de la pilota (RDPctrlp), els resultats de desenvolupament de la pilota abans de l’\u00faltima passada per c\u00f3rrer amb la pilota (RDPcp) tamb\u00e9 van mostrar que les recuperacions defensives (n<\/em> = 16) van ser les accions m\u00e9s freq\u00fcents. No obstant aix\u00f2, en aquest cas, no es van observar difer\u00e8ncies significatives en comparaci\u00f3 amb la vigil\u00e0ncia defensiva (n<\/em> = 13, p<\/em> = .31). Les accions m\u00e9s freq\u00fcents del segon defensa (SD) van ser la gesti\u00f3 defensiva de l’espai (n<\/em> = 17), que va ser significativament m\u00e9s freq\u00fcent que la recuperaci\u00f3 defensiva (n<\/em> = 5, p<\/em> = .002) i la vigil\u00e0ncia defensiva (n<\/em> = 7, p<\/em> = .01).<\/p>\n\n\n\n

Quant a la passada en profunditat llarga precedida d\u2019una acci\u00f3 individual (PPplai), la Taula 3 mostra que les accions m\u00e9s freq\u00fcents de la PD van ser la gesti\u00f3 defensiva de l’espai (n<\/em> = 11), encara que no es van observar difer\u00e8ncies significatives en comparaci\u00f3 amb la recuperaci\u00f3 defensiva (n<\/em> = 9; p<\/em> = .378). De manera similar, l’SD va concentrar la majoria de les accions en el grup de gesti\u00f3 defensiva de l’espai (n = 14) i amb una freq\u00fc\u00e8ncia significativament m\u00e9s gran que la recuperaci\u00f3 defensiva (n<\/em> = 5; p<\/em> = .006).<\/p>\n\n\n\n

Quant a la PPpcac, la gesti\u00f3 defensiva de l\u2019espai va ser l\u2019acci\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent a la PD i l\u2019SD (n <\/em>= 6). Respecte del centre del joc (CJ), els resultats van mostrar que el context sense pressi\u00f3 (n<\/em> = 12) va tenir lloc amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia que el context amb pressi\u00f3 (n<\/em> = 1).<\/p>\n\n\n\n

Variables d\u2019interacci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En la passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 individual (PPpcai), el centre del joc (CJ) va revelar que, per a RDPctrlp i RDPcp, un context sense pressi\u00f3 (n<\/em> = 37 i 28, respectivament) va ser m\u00e9s freq\u00fcent que el context de pressi\u00f3 (n<\/em> = 2 en tots dos casos). Respecte als patrons espacials d’interacci\u00f3 entre equips (IEE), es va observar que l\u2019RDPctrlp va ser significativament m\u00e9s freq\u00fcent en la relaci\u00f3 de forces contra la l\u00ednia endarrerida (n<\/em> = 21) en comparaci\u00f3 amb la l\u00ednia de mig camp (n<\/em> = 9, p<\/em> = .01).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, corrent amb la pilota (RDPcp), la relaci\u00f3 de forces versus<\/em> la l\u00ednia de mig camp (n<\/em> = 21) va tenir lloc amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia que contra la l\u00ednia endarrerida (n<\/em> = 18), encara que aquesta difer\u00e8ncia no va ser estad\u00edsticament significativa (p<\/em> = .31).<\/p>\n\n\n\n

Respecte a la passada en profunditat llarga precedida d\u2019una acci\u00f3 individual (PPplai), els resultats del CJ van revelar que el context sense pressi\u00f3 va tenir lloc en el 100 % dels casos (n<\/em> = 21). Quant a la IEE, la relaci\u00f3 de forces m\u00e9s freq\u00fcent va tenir lloc versus<\/em> la l\u00ednia de mig camp (n<\/em> = 13) i amb una freq\u00fc\u00e8ncia significativament m\u00e9s gran en comparaci\u00f3 amb la l\u00ednia ofensiva (n<\/em> = 6; p<\/em> = .03).<\/p>\n\n\n\n

Quant a la passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 col\u00b7lectiva (PPpcac), el patr\u00f3 espacial d\u2019interacci\u00f3 entre equips (IEE) va mostrar m\u00e9s relacions de forces versus<\/em> la l\u00ednia endarrerida de l\u2019equip contrari (n<\/em> = 7), a pesar de l\u2019abs\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives, en comparaci\u00f3 amb la l\u00ednia de mig camp (n<\/em> = 6; p<\/em> = .5). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Variables de comportament i d\u2019interacci\u00f3 segons el tipus de recuperaci\u00f3 de la pilota o desenvolupament de la pilota abans de l\u2019\u00faltima
passada (RDP) per a cada tipus de passada en profunditat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Variables estructurals<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Com es mostra a la Figura 1, l\u2019RDPctrlp que va precedir la PPpcai es va produir predominantment als tres sectors centrals del camp, que van ser el sector ofensiu central 1 (SOC1, n<\/em> = 9), el sector ofensiu central 2 (SOC2, n<\/em> = 9) i el sector ultraofensiu central 1 (SUOC1, n<\/em> = 9). En conjunt, els sectors ofensius centrals (SOC1 i SOC2, n<\/em> = 18) van mostrar una proporci\u00f3 significativament m\u00e9s gran en comparaci\u00f3 amb els sectors ultraofensius (SUOC1 i SUOC, n<\/em> = 10), p<\/em> = .049.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019RDPcp, igual que amb l\u2019RDPctrlp, es va observar que els sectors ofensius centrals van ser predominants (SOC1 i SOC2, n<\/em> = 15) per a aquest tipus d\u2019acci\u00f3, amb difer\u00e8ncies significatives en comparaci\u00f3 amb els sectors ultraofensius (SUOC1 i SUOC 2, n<\/em> = 7, p<\/em> = .03). El sector ofensiu central 2 (SOC2, n<\/em> = 9) va ser el m\u00e9s predominant, tot i que les difer\u00e8ncies amb SOC1 i SUOC1 (tots dos n<\/em> = 6) no van ser significatives (p<\/em> = .27).<\/p>\n\n\n\n

Segons la Figura 1, abans de la PPplai, el sector defensiu central (CDS, n<\/em> = 7) i el sector mig camp central 1 (SMC1, n<\/em> = 7) van mostrar la xifra m\u00e0xima de control de la pilota (RDPctrlp), seguits del sector ofensiu central 1 (SOC1, n<\/em> = 4).<\/p>\n\n\n\n

Respecte al RDPpc a la PPpcac, el SOC2 va tenir la m\u00e0xima freq\u00fc\u00e8ncia (n<\/em> = 3) d\u2019RDPpc. Els sectors centrals van presentar nou ocurr\u00e8ncies en total, mentre que aquest comportament es va observar tres cops a la banda dreta i nom\u00e9s un a la banda esquerra.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Freq\u00fc\u00e8ncies de recuperaci\u00f3 de la pilota o desenvolupament de la pilota abans de les \u00faltimes passades en profunditat (RDP) segons els sectors del camp. <\/em>
Nota. RDPctrlp: recuperaci\u00f3 de la pilota o desenvolupament de la pilota abans de l’\u00faltima passada per control de la pilota; RDPcp: recuperaci\u00f3 de la pilota o desenvolupament de la pilota abans de l’\u00faltima passada per c\u00f3rrer amb la pilota; RDPpc: recuperaci\u00f3 de la pilota o desenvolupament de la pilota abans de l’\u00faltima passada per una passada curta; E: esquerre; C: central; D: dret; SUD: sector ultradefensiu; SD: sector defensiu; SM1: sector central 1; SM2: sector central 2; SO1: sector ofensiu 1; SO2: sector ofensiu 2; SUO1: sector ultraofensiu 1; SUO2: sector ultraofensiu 2. PPpcai: passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 individual; PPplai: passada en profunditat llarga precedida d\u2019una acci\u00f3 individual; PPpcac: passada en profunditat curta precedida d\u2019una acci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’objectiu d’aquest estudi va ser identificar les variables m\u00e9s freq\u00fcents de comportament, estructurals i d’interacci\u00f3 que van induir tres tipus de passades en profunditat (PPpcai, PPplai i PPpcac) que van generar opcions de marcar gols en futbol. El control de la pilota i c\u00f3rrer amb la pilota van ser les accions m\u00e9s freq\u00fcents, i es van produir en un context sense pressi\u00f3. En alguns treballs publicats (p. ex., Gonz\u00e1lez-R\u00f3denas et al., 2020<\/a>) s’identifiquen els tipus d’assist\u00e8ncia, per\u00f2 en cap estudi s’identifica l’acci\u00f3 que precedeix l’assist\u00e8ncia, la qual cosa exclou la comparaci\u00f3 amb els resultats del present estudi.<\/p>\n\n\n\n

Els nostres resultats van mostrar que la PPpcai es va caracteritzar per dos tipus de recuperaci\u00f3 de la pilota o desenvolupament de la pilota abans de les \u00faltimes passades en profunditat que van ser significativament m\u00e9s freq\u00fcents que els altres: i) control de la pilota i ii) c\u00f3rrer amb la pilota. Barreira et al. (2014)<\/a> han publicat que els patrons d’atac han canviat amb els anys, passant d’accions individuals, com c\u00f3rrer amb la pilota i regatejar als passadissos centrals del camp, a accions col\u00b7lectives al llarg dels carrils laterals. A m\u00e9s, la densitat de jugadors a prop de la pilota ha augmentat de manera similar. L’explicaci\u00f3 per al fet que els resultats del present treball difereixin dels de l’estudi esmentat abans podria estar relacionada amb l’estil o l’estrat\u00e8gia de joc adoptat pels equips per utilitzar accions en profunditat per explorar espais cr\u00edtics de l’equip contrari, com els passadissos centrals del camp a prop de la porteria. En aquest sentit, el tipus de joc influeix probablement en la fase atacant, com indiquen Gonz\u00e1lez-R\u00f3denas et al. (2020)<\/a>, que identifiquen que el contraatac \u00e9s una forma efectiva de crear oportunitats de marcar, probablement perqu\u00e8 l’equip atacant aprofita amb freq\u00fc\u00e8ncia una defensa desequilibrada. La falta d’organitzaci\u00f3 defensiva en certs moments del joc podria explicar els resultats relacionats amb RDPctrlp i RDPcp en llocs arriscats del camp, especialment els sectors ofensius centrals, en un context sense pressi\u00f3 (p<\/em> < .05). Segons Silva et al. (2005)<\/a>, c\u00f3rrer amb la pilota sembla una acci\u00f3 essencial per convertir escenaris atacants menys favorables en contextos m\u00e9s susceptibles d’aconseguir oportunitats de marcar i alterar l’organitzaci\u00f3 defensiva.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, Tenga et al. (2017)<\/a> suggereixen que quan es recorre a accions en profunditat, ja sigui per una passada o per c\u00f3rrer amb la pilota, aprofitar els espais vulnerables dins i darrere de l’\u00faltima l\u00ednia defensiva \u00e9s un indicador important d’\u00e8xit en la fase atacant. Des d’aquesta perspectiva, els nostres resultats van demostrar que per a RDPctrlp i RDPcp, les accions tecnicot\u00e0ctiques m\u00e9s freq\u00fcents de la PD van ser la recuperaci\u00f3 defensiva (que significa que el jugador en possessi\u00f3 va tenir espai i temps suficients) i la vigil\u00e0ncia defensiva, mentre que el segon defensa (SD) va realitzar una gesti\u00f3 defensiva de l’espai en la majoria de les seq\u00fc\u00e8ncies observades. En les subfases 1v1, amb valors cr\u00edtics de dist\u00e0ncia interpersonal, la d\u00edada atacant-defensa pot desestabilitzar-se pels atacants si canvien la difer\u00e8ncia entre la velocitat del defensa i la pr\u00f2pia, la qual cosa pot modificar l’organitzaci\u00f3 estructural del sistema (Duarte et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la IEE, la relaci\u00f3 de forces a l\u2019RDPctrlp va ser significativament m\u00e9s alta (p<\/em> < .05) enfront de la l\u00ednia endarrerida. Respecte a l\u2019RDPcp, no es va observar cap difer\u00e8ncia significativa entre la relaci\u00f3 de forces contra la l\u00ednia de mig camp i la l\u00ednia endarrerida. Quant a les seq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019RDPctrlp, \u00e9s important hipotetizar l’ocurr\u00e8ncia d’un canvi r\u00e0pid de passades fins a l’\u00faltima acci\u00f3, per la proximitat a la porteria.<\/p>\n\n\n\n

Com s’ha descrit al llarg d’aquest estudi, l\u2019RDPctrlp va precedir la PPpcai en condicions considerablement favorables en la majoria de seq\u00fc\u00e8ncies analitzades, per variables de comportament o d’interacci\u00f3. Aquests resultats corroboren les troballes de Casta\u00f1er et al. (2017)<\/a>, que mostren que jugadors experts, com els que van participar a les competicions d’elit analitzades en el present estudi, s\u00f3n capa\u00e7os de crear amb freq\u00fc\u00e8ncia condicions, en temps i espai, per jugar en contextos sense pressi\u00f3. Segons Amatria et al. (2019)<\/a>, amb la finalitat de reduir la densitat de contraris a les zones centrals del camp, l’equip espanyol prefereix estrat\u00e8gicament l’amplitud a la profunditat en la fase atacant, com a mitj\u00e0 per aconseguir l’\u00e8xit ofensiu.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que les nostres troballes tamb\u00e9 van refor\u00e7ar que les passades en profunditat curtes es van traduir en m\u00e9s oportunitats de marcar, les passades en profunditat llargues tamb\u00e9 van resultar ser accions importants per alterar l’organitzaci\u00f3 defensiva. L’acci\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent que va precedir la PPplai va ser l\u2019RDPctrlp, que s’havia produ\u00eft amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia al sector defensiu central i al sector mig camp central 1, en un context sense pressi\u00f3. A m\u00e9s, la relaci\u00f3 de forces contra la l\u00ednia de mig camp va ser significativament m\u00e9s alta (p<\/em> < .05) que les altres, dada que suggereix que l’equip contrari podia aplicar una pressi\u00f3 alta avan\u00e7ada o al centre del camp, de manera que s\u2019obre espai entre el porter i l’\u00faltima l\u00ednia defensiva. Aprofitar-la podria ser una oportunitat estrat\u00e8gica, especialment perqu\u00e8 les accions tecnicot\u00e0ctiques dels defenses van ser la gesti\u00f3 defensiva de l’espai, que indica que els defenses podien estar reduint l’espai entre les l\u00ednies (transversals o longitudinals) controlant la seva posici\u00f3 o realitzant una cobertura zonal.<\/p>\n\n\n\n

Quant a l\u2019RDP a la PPpcac, les passades curtes van ser m\u00e9s freq\u00fcents que les passades llargues i es van produir als sectors centrals del camp amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia que a les bandes. A m\u00e9s, la relaci\u00f3 de forces m\u00e9s comuna va ser contra la l\u00ednia de mig camp i la l\u00ednia endarrerida.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, tres tipus d\u2019RDP van precedir els tres tipus de PP: control de la pilota, c\u00f3rrer amb la pilota i passada curta. La majoria de les accions es van produir als sectors centrals del camp, especialment als sectors ofensius centrals. La relaci\u00f3 de forces es va produir principalment contra la l\u00ednia endarrerida i la l\u00ednia de mig camp i quan els defenses no van pressionar els atacants. El present estudi aporta informaci\u00f3 rellevant als entrenadors de futbol, perqu\u00e8 sembla que existeix una limitaci\u00f3 en la literatura relacionada amb les accions que precedeixen una passada final. L’\u00fas d’aquesta informaci\u00f3 en sessions d’entrenament podria ajudar a millorar la qualitat dels comportaments i l’efectivitat atacant de l’equip.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat les importants contribucions, aquest article t\u00e9 limitacions. Alguns grups no van aconseguir el nombre previst d’esdeveniments, que van impedir la comparaci\u00f3 amb d’altres. Estudis futurs podrien beneficiar-se de l’an\u00e0lisi de la seq\u00fc\u00e8ncia ofensiva completa, amb la finalitat d’identificar m\u00e9s aspectes rellevants que probablement influeixen en l’execuci\u00f3 de les passades en profunditat (p. ex., tipus d’atac, estil de joc, recuperaci\u00f3 de la pilota). Per tant, seria important recopilar informaci\u00f3 detallada per donar suport al disseny d’activitats d’entrenament per animar els jugadors a fer passades en profunditat a la fase atacant o evitar-les durant la fase defensiva.<\/p>\n\n\n\n

Quant a les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques, els nostres resultats van mostrar la import\u00e0ncia d’aprofitar els moments en qu\u00e8 l’equip contrari realitza una pressi\u00f3 baixa (per moviment r\u00e0pid de la pilota lluny de zones de pressi\u00f3 i creant un desequilibri a la defensa del contrari), i quan \u00e9s m\u00e9s probable que les accions es produeixin abans d’una passada en profunditat darrere de l’\u00faltima l\u00ednia defensiva. Per tant, els entrenadors podrien dissenyar activitats que repliquin escenaris sense pressi\u00f3 de la defensa, especialment als sectors centrals del camp, mentre que els jugadors atacants haurien de coordinar els moviments per crear espai al jugador en possessi\u00f3 i als altres companys de l’equip per rebre la passada en profunditat. Les activitats que animen a c\u00f3rrer amb la pilota i a un intercanvi r\u00e0pid de passades (amb un toc o dos) tamb\u00e9 podrien oferir resultats efectius.<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors expressen el seu agra\u00efment al patrocini del subprojecte del Govern d\u2019Espanya Enfocament de m\u00e8tode mixt en l\u2019an\u00e0lisi de rendiment (en entrenament i competici\u00f3) en l\u2019esport d\u2019elit i acad\u00e8mia [PGC2018-098742-B-C33] (2019-2021) [del Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats (MCIU), l\u2019Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3 (AEI) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)], que forma part del projecte coordinat New approach of research in physical activity and sport from mixed methods perspective (NARPAS_MM) [SPGC201800X098742CV0].<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser identificar les variables d\u2019interacci\u00f3, de comportament i estructurals m\u00e9s freq\u00fcents que indu\u00efen tres tipus de passades en profunditat que generaven opcions de marcar gols en futbol d\u2019elit. Seguint criteris d\u2019inclusi\u00f3 estrictes (tots i cadascun dels tipus de passades que alteren l\u2019\u00faltima l\u00ednia defensiva del contrari), es van seleccionar 134 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10085,10086,5848,301,10087],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi de partits<\/a>","assistir<\/a>","fase d\u2019atac<\/a>","futbol<\/a>","pertorbaci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi de partits<\/span>","assistir<\/span>","fase d\u2019atac<\/span>","futbol<\/span>","pertorbaci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 6 juliol 2021","modified":"Updated on 1 octubre 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 6 juliol 2021 10:01","modified":"Updated on 1 octubre 2021 09:35"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47694\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=47694"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47694\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":49229,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47694\/revisions\/49229\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=47694"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=47694"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=47694"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}