{"id":47688,"date":"2021-07-06T09:57:21","date_gmt":"2021-07-06T09:57:21","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/representacion-mediatica-de-las-deportistas-en-los-juegos-olimpicos-una-revision-sistematica\/"},"modified":"2021-10-01T09:30:26","modified_gmt":"2021-10-01T09:30:26","slug":"representacio-mediatica-de-les-esportistes-en-els-jocs-olimpics-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/representacio-mediatica-de-les-esportistes-en-els-jocs-olimpics-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Representaci\u00f3 medi\u00e0tica de les esportistes en els Jocs Ol\u00edmpics: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi t\u00e9 com a objectiu realitzar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de la literatura existent sobre la cobertura femenina durant els Jocs Ol\u00edmpics. Per a aix\u00f2, s\u2019han recollit un total de 144 registres de la base de dades Web of Science, que s\u2019han cribrat a n<\/em> = 58 per estudiar-los en profunditat. S\u2019ha fet una an\u00e0lisi de contingut amb les dades recollides a partir de les seg\u00fcents categories tem\u00e0tiques: evoluci\u00f3 per anys de la producci\u00f3 cient\u00edfica, tipologies d\u2019estudis duts a terme, pa\u00efsos i regions amb m\u00e9s traject\u00f2ria en la tem\u00e0tica, cites, autors i principals troballes i l\u00ednies de futur. Els resultats van mostrar que els estudis tenen lloc principalment als Estats Units, sobretot els \u00faltims anys, amb especial incid\u00e8ncia el 2015, en \u00e0rees com les ci\u00e8ncies socials i la comunicaci\u00f3 i centrats en bona mesura en la televisi\u00f3, tot i que amb un creixent inter\u00e8s pels nous mitjans digitals. De forma general, aquests continuen trobant falta d\u2019equitat en la quantitat de cobertura, aix\u00ed com una diferenciaci\u00f3 de g\u00e8nere en la representaci\u00f3 de l\u2019esport femen\u00ed. Es proposa aprofundir en nous estudis per desvelar si aquests desequilibris perviuen o s\u2019avan\u00e7a cap a cotes m\u00e9s altes d\u2019equitat.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> dones<\/span>, esport<\/span>, jocs ol\u00edmpics<\/span>, medios de comunicaci\u00f3n<\/span>, mitjans de comunicaci\u00f3<\/span>, revisi\u00f3 sistem\u00e0tica<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els estudis sobre la cobertura medi\u00e0tica esportiva han trobat des dels inicis una escassa pres\u00e8ncia femenina, pel fet que les esportistes han arribat a estar excloses o marginades dels mitjans, especialment en la cobertura informativa di\u00e0ria (Toffoletti, 2016<\/a>), tot i que tamb\u00e9 durant grans esdeveniments com els Jocs Ol\u00edmpics (Delorme i Testard, 2015<\/a>; Salido-Fernandez, 2020<\/a>). Aix\u00f2 es deu al fet que els mitjans, especialment els esportius, s\u00f3n un espai d\u2019hegemonia masculina que dona prioritat a l\u2019esport practicat per homes i transm\u00e8s a una audi\u00e8ncia majorit\u00e0riament masculina. En aquests, les dones s\u00f3n infrarepresentades (Billings et al., 2010<\/a>; Jones, 2013<\/a>) i han d\u2019assolir grans \u00e8xits per gaudir de certa pres\u00e8ncia. A m\u00e9s, quan apareixen, les mostren de manera trivialitzada, parcial i estereotipada, amb comentaris sobre les seves emocions, aparen\u00e7a f\u00edsica i vida familiar (Eagleman, 2015<\/a>; Ravel i Gareau, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A partir dels anys vuitanta comencen a desenvolupar-se investigacions als Estats Units sobre la representaci\u00f3 femenina esportiva als mitjans, tot i que \u00e9s als noranta quan comencen a ser m\u00e9s habituals. Hi destaquen els treballs de Duncan (1990)<\/a>, centrat en els Jocs Ol\u00edmpics de 1984 i 1988, que troba en la cobertura fotogr\u00e0fica imatges que minimitzen els \u00e8xits de les esportistes a trav\u00e9s de comentaris sobre la seva bellesa o indument\u00e0ria, o Lee (1992)<\/a>, que descobreix una quantitat de cobertura molt desigual tant en el text com en les imatges en aquests mateixos Jocs, aix\u00ed com diferenciaci\u00f3 biol\u00f2gica en funci\u00f3 del sexe, amb tend\u00e8ncia a la trivialitzaci\u00f3 i marginaci\u00f3 de les esportistes. A finals dels noranta, Toohey (1997)<\/a>, en una an\u00e0lisi dels Jocs de 1988 i 1992, confirma aquesta inferioritat quantitativa femenina, amb un 30-32\u2009% de pres\u00e8ncia medi\u00e0tica davant d\u2019un prominent 60\u2009% mascul\u00ed. Aquestes dades es van suavitzant en les edicions seg\u00fcents; aix\u00ed, la cobertura femenina a l\u2019NBC durant Barcelona 1992 arriba al 44\u2009%, per\u00f2 amb biaixos que emfatitzen esports apropiats femenins, \u00e9s a dir, els m\u00e9s est\u00e8tics i principalment individuals com la gimn\u00e0stica (Daddario, 1997<\/a>). Aquestes xifres de cobertura descendeixen per situar-se novament al voltant del 30-33\u2009% als Jocs de Sydney 2000 i Atenes 2004 (Capranica et al., 2005<\/a>; Capranica et al., 2008<\/a>; Greer et al., 2009<\/a>), tot i que avancen fins al 40\u2009% a Pequ\u00edn 2008.<\/p>\n\n\n\n

Els \u00faltims anys, els estudis han continuat mostrant un desequilibri entre les dades de participaci\u00f3 i la cobertura als mitjans, com mostra el Projecte Global de Monitoratge de Mitjans (GMMP, 2015), que indica una pres\u00e8ncia medi\u00e0tica general femenina (r\u00e0dio, premsa o televisi\u00f3) d\u2019un 24\u2009% a escala mundial, i en el cas de la premsa esportiva amb prou feines del 4\u2009%, tot i que la participaci\u00f3 de les dones en l\u2019esport \u00e9s del 40\u2009% (UNESCO, 2020<\/a>). Davant d\u2019aquestes dades, estudis m\u00e9s recents han trobat una cobertura femenina molt m\u00e9s igualada als Jocs de Rio 2016, amb un 58.5\u2009% a la cadena nord-americana NBC (Billings et al., 2017<\/a>). Un aven\u00e7 al qual han contribu\u00eft les diverses institucions i organismes nacionals i internacionals que al llarg dels anys han comen\u00e7at a reclamar cotes m\u00e9s altes d\u2019igualtat en l\u2019esport i la seva cobertura medi\u00e0tica, entre els quals destaca la tasca del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional, que defensa un comprom\u00eds amb la igualtat de g\u00e8nere a trav\u00e9s de les cont\u00ednues actualitzacions de la Carta Ol\u00edmpica (COI, 2020a<\/a>). De fet, la seva previsi\u00f3 per als Jocs de T\u00f2quio \u00e9s assolir una participaci\u00f3 femenina del 49\u2009% (COI, 2020b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, tot i que quantitativament s\u2019entreveu una cobertura cada cop m\u00e9s equilibrada entre els dos sexes, els autors i les esportistes continuen percebent invisibilitzaci\u00f3 i pres\u00e8ncia d\u2019estereotips com la bellesa, aparen\u00e7a f\u00edsica i sexualitat (Coche i Tuggle, 2016<\/a>; Mart\u00ednez-Abajo et al. 2020<\/a>), infantilitzaci\u00f3 i victimitzaci\u00f3, aix\u00ed com emoci\u00f3, passivitat i debilitat femenines (Eagleman, 2015<\/a>; Jones, 2013<\/a>), amb comparacions amb els esportistes masculins, ambival\u00e8ncia i trivialitzaci\u00f3 (Lichfield, 2018<\/a>). Aquestes formes de representaci\u00f3 diferenciada arriben als mitjans digitals, en els quals tamb\u00e9 s\u2019observa una escassa cobertura femenina i perviv\u00e8ncia de biaixos i estereotips id\u00e8ntics als dels mitjans tradicionals (Johnson et al., 2020<\/a>; Lichfield i Kavanagh, 2019<\/a>), aix\u00ed com una creixent pres\u00e8ncia de perfils femenins definits exclusivament per la seva vinculaci\u00f3 sentimental a esportistes masculins i que treuen espai a les esportistes als mitjans (G\u00f3mez-Colell, 2015<\/a>; Mu\u00f1oz-Mu\u00f1oz i Salido-Fernandez, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquest treball pret\u00e9n donar a con\u00e8ixer en profunditat com ha evolucionat la cobertura de l\u2019esport femen\u00ed als mitjans durant els Jocs Ol\u00edmpics a trav\u00e9s d\u2019una revisi\u00f3 de les investigacions dutes a terme des d\u2019inicis de l\u2019any 2000 fins a l\u2019actualitat, amb l\u2019objectiu de descobrir-ne els anys m\u00e9s prol\u00edfics, les principals \u00e0rees en les quals s\u2019han desenvolupat aquests estudis, els autors i les l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 actuals, aix\u00ed com les propostes de futur exposades.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de les principals investigacions publicades sobre la representaci\u00f3 medi\u00e0tica femenina durant els Jocs Ol\u00edmpics. Per fer-ho, es va dur a terme una recerca a la Web of Science (WOS), la base de dades que recull les principals publicacions cient\u00edfiques en qualsevol camp, incloses les ci\u00e8ncies socials.<\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gia de recerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per realitzar aquest estudi es van seguir els criteris utilitzats en altres revisions sistem\u00e0tiques (Castillo i Hallinger, 2018<\/a>; Cruz-Gonz\u00e1lez et al., 2020<\/a>) i, per a la inclusi\u00f3 dels articles, s\u2019han tingut en compte criteris centrats en l\u2019adequaci\u00f3 del tema, evoluci\u00f3 temporal, \u00e0rees tem\u00e0tiques, pa\u00efsos, autoria i enfocament de les investigacions. Aix\u00ed, es van establir com a criteris d\u2019exclusi\u00f3 i inclusi\u00f3: articles o revisions publicats en revistes cient\u00edfiques a partir de l\u2019any 2000, per establir-ne l\u2019evoluci\u00f3 dels \u00faltims 20 anys, i centrats en l\u2019estudi de la representaci\u00f3 medi\u00e0tica de les esportistes durant els esdeveniments ol\u00edmpics celebrats a partir d\u2019aquesta data en \u00e0rees de ci\u00e8ncies socials i humanitats.<\/p>\n\n\n\n

Les paraules clau utilitzades en l\u2019equaci\u00f3 de recerca van ser: TS = (wom*n AND Olympic AND media).<\/p>\n\n\n\n

Cribratge i extracci\u00f3 de les dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Tal com s\u2019observa a la Figura 1, la recerca va donar com a resultat un total de 144 registres espec\u00edfics a WOS. A continuaci\u00f3, la recerca es va refinar a trav\u00e9s d\u2019una revisi\u00f3 dels articles, eliminant tots els articles anteriors al per\u00edode establert, tamb\u00e9 els centrats en els Jocs Paral\u00edmpics, pel fet de tenir caracter\u00edstiques diferents de cara a l\u2019an\u00e0lisi, aix\u00ed com els estudis enfocats en els efectes que una cobertura desigual dels mitjans t\u00e9 sobre les audi\u00e8ncies o sobre els esportistes d\u2019elit, pel fet que tenen objectius diferents als d\u2019aquesta investigaci\u00f3. El nombre final va ser de 112.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s del cribratge, el proc\u00e9s d\u2019extracci\u00f3 final de les dades es va fer mitjan\u00e7ant una lectura profunda, primer dels resums, de manera que els registres es van reduir a 92, i despr\u00e9s dels articles complets, per descartar els que no eren rellevants per a la investigaci\u00f3, ja que no s\u2019ajustaven a l\u2019objecte d\u2019estudi. Aix\u00ed, finalment, els articles inclosos per a l\u2019an\u00e0lisi van ser n<\/em>\u2009=\u200958.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Selecci\u00f3n del estudio. <\/em>Fuente: elaboraci\u00f3n propia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Un  cop definits els registres que s\u2019inclourien a l\u2019an\u00e0lisi, es van comparar i analitzar en profunditat els articles segons les seves caracter\u00edstiques (\u00e0rees, proced\u00e8ncia, autoria…) i principals resultats trobats (Okoli i Schabram, 2010<\/a>), fet que va permetre establir les seg\u00fcents categories tem\u00e0tiques:<\/p>\n\n\n\n

  1. Evoluci\u00f3 per anys de la producci\u00f3 cient\u00edfica sobre cobertura ol\u00edmpica femenina (els primers estudis, els anys m\u00e9s prol\u00edfics…).<\/li>
  2. Tipus d\u2019an\u00e0lisis realitzades (segons \u00e0rees de coneixement).<\/li>
  3. Pa\u00efsos i regions amb m\u00e9s pes i traject\u00f2ria en la investigaci\u00f3.<\/li>
  4. Cites, autoria i troballes m\u00e9s rellevants.<\/li>
  5. L\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 futura.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Evoluci\u00f3 de les investigacions sobre la cobertura ol\u00edmpica femenina<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Els estudis sobre g\u00e8nere i olimpisme als mitjans compten amb una evoluci\u00f3 evident, tal com veiem a la Figura 2. Han passat de comptar a principis de l\u2019any 2000 amb una pres\u00e8ncia escassa, de tot just una o dues publicacions l\u2019any, a tenir, a partir dels Jocs Ol\u00edmpics de Londres 2012, un desenvolupament ampli, amb quatre publicacions anuals durant els dos anys seg\u00fcents als Jocs, fins a assolir un m\u00e0xim hist\u00f2ric d\u201911 publicacions en total el 2015, amb una baixada el 2017 fins a dos estudis, per mantenir-se al voltant de quatre publicacions l\u2019any els anys seg\u00fcents.<\/p>\n\n\n\n

    Si ens fixem en l\u2019inter\u00e8s que va suscitar cada esdeveniment ol\u00edmpic entre els investigadors, nom\u00e9s trobem una publicaci\u00f3 sobre els Jocs de Barcelona 1992 i Atlanta 1996 (Higgs et al., 2003<\/a>), igual que a Sydney 2000, tamb\u00e9 amb una publicaci\u00f3 espec\u00edfica (Capranica et al., 2005<\/a>), pujant a tres a Atenes 2004 (Billings, 2007<\/a>; Capranica et al., 2008<\/a>; Greer et al., 2009<\/a>), cap a Tor\u00ed 2006, per saltar a Pequ\u00edn 2008 amb nou estudis, entre d\u2019altres els de Billings et al. (2010)<\/a>, Li (2011)<\/a>, Tang i Cooper (2012)<\/a>, Amara (2012)<\/a> o Jones (2013)<\/a>. A Vancouver 2010 tornem a trobar treballs d\u2019Angelini et al. (2012)<\/a>, aix\u00ed com de Jones i Greer (2012)<\/a> o Smith (2016)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

    A partir de l\u2019any 2012, assistim a un moment prol\u00edfic per a les publicacions sobre cobertura ol\u00edmpica femenina, amb l\u2019arribada dels Jocs de Londres, considerats com \u201cels Jocs de les dones\u201d, a causa dels nivells de participaci\u00f3 i \u00e8xits femenins assolits, fet que va comportar un gran inter\u00e8s entre els investigadors, amb 15 estudis espec\u00edfics, entre els quals destaquen els treballs de Ravel i Gareau (2016)<\/a>, Frank i O’Neill (2016)<\/a>, Delorme i Testard (2015)<\/a>, Eagleman (2015)<\/a> o Godoy-Pressland i Griggs (2014)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

    \"\"\/
    Publicacions cient\u00edfiques per anys.<\/em> Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia amb dades de WOS.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    A m\u00e9s, tamb\u00e9 es va trobar una incid\u00e8ncia cada cop m\u00e9s gran en els Jocs d\u2019hivern, amb quatre estudis a Sotxi 2014 (Delorme i Pressland, 2016<\/a>; Jakubowska, 2017<\/a>; MacArthur et al., 2016<\/a>; 2017<\/a>) i fins ara dues publicacions als de Pyeongchang 2018 (Oh et al., 2020<\/a>; Xu et al., 2020<\/a>). Als \u00faltims Jocs d\u2019estiu de Rio 2016 s\u2019han comptabilitzat sis estudis espec\u00edfics fins a l\u2019actualitat (Dashper, 2018<\/a>; Litchfield, 2018<\/a>; Lichfield i Kavanagh, 2019<\/a>; Villalon i Weiller-Abels, 2018<\/a>; Xu et al., 2018<\/a>; Xu et al., 2019<\/a>), tot i que tamb\u00e9 s\u2019han trobat estudis sobre aquests Jocs en algunes an\u00e0lisis longitudinals que combinen diferents per\u00edodes ol\u00edmpics (Johnson et al., 2020<\/a>; Organista et al., 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

    Tipologia d\u2019estudis duts a terme<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Els estudis de dones, mitjans i esport, a causa de la seva interdisciplinarietat, han anat avan\u00e7ant per \u00e0rees molt diferents al llarg del seu desenvolupament (Fig. 3), amb les ci\u00e8ncies socials o la comunicaci\u00f3 com les m\u00e9s predominants, tot i que tamb\u00e9 hi destaquen les ci\u00e8ncies de l\u2019esport, la psicologia, la hist\u00f2ria o la ling\u00fc\u00edstica, i en alguns casos hem trobat registres que estaven presents en diverses disciplines simult\u00e0niament. Aix\u00ed, el percentatge m\u00e9s alt el van concentrar les ci\u00e8ncies socials, amb el 55\u2009% del total de publicacions, amb treballs destacats com els de Xu et al. (2020<\/a>, 2019<\/a>, 2018<\/a>), enfocats en els dos \u00faltims esdeveniments ol\u00edmpics (els Jocs d\u2019estiu de 2016 i hivern de 2018) i centrats a analitzar la cobertura de les televisions xinesa i australiana. Hi van trobar una infrarepresentaci\u00f3 femenina, per\u00f2, sobretot, una clara diferenciaci\u00f3 en les atribucions de l\u2019\u00e8xit i el frac\u00e0s dels atletes, pel fet que elles triomfaven per les seves habilitats i ells, per l\u2019experi\u00e8ncia. En \u00e0rees com la comunicaci\u00f3, que va assolir un 50\u2009%, hi destaquen treballs sobre premsa escrita, com els de Delorme i Pressland (2016)<\/a> o Delorme i Testard (2015)<\/a>, aquest \u00faltim basat en l\u2019an\u00e0lisi fotogr\u00e0fica. Tots dos van descriure difer\u00e8ncies significatives tant en la quantitat com en la qualitat de la cobertura, amb biaixos de g\u00e8nere, invisibilitzaci\u00f3 i subrepresentaci\u00f3 femenina. Una altra \u00e0rea representativa va ser la sociologia, que va assolir un 31\u2009%, en qu\u00e8 destaquen estudis sobre la restauraci\u00f3 de la imatge i les disculpes p\u00fabliques de les esportistes (Litchfield, 2018<\/a>), nocions que van ser reexaminades i modificades des dels estudis de l\u2019esport, el g\u00e8nere i la tercera onada feminista. En aquesta \u00e0rea tamb\u00e9 trobem treballs com el d\u2019Amara (2012)<\/a>, amb un estudi sobre el discurs medi\u00e0tic amb el xoc de cultures, centrat en la representaci\u00f3 de les esportistes musulmanes i l\u2019\u00fas del vel als Jocs de Pequ\u00edn 2008. Per la seva banda, el cine, r\u00e0dio i televisi\u00f3 van assolir un 12\u2009% del total i els estudis d\u2019aquesta disciplina estaven enfocats principalment a la cobertura televisiva, amb m\u00e9s temps en antena i m\u00e9s mencions masculines (61.2\u2009%), difer\u00e8ncies notables en les descripcions f\u00edsiques i de la personalitat en funci\u00f3 del sexe (Billings, 2007<\/a>; MacArthur et al., 2017<\/a>), m\u00e9s imatges de parts del cos femen\u00ed i estatus esportiu inferior (Kian et al., 2013<\/a>), aix\u00ed com difer\u00e8ncies en la producci\u00f3 t\u00e8cnica visual, fent que l\u2019esport femen\u00ed es mostr\u00e9s com menys emocionant (Greer et al., 2009<\/a>). Altres \u00e0rees destacades van ser la psicologia, amb el 10.3\u2009%, o les ci\u00e8ncies de l\u2019esport (8.6\u2009%), que compartien articles amb \u00e0rees ja mencionades. En aquesta \u00faltima hi trobem els treballs de Xu et al., 2019<\/a>; Litchfield i Kavanagh, 2019<\/a>; Dashper, 2018<\/a> o Litchfield, 2018<\/a>, entre d\u2019altres. <\/p>\n\n\n\n

    \"\"\/
    \u00c0rees de coneixement de les investigacions.<\/em> Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia amb dades de WOS.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    La resta d\u2019\u00e0rees, tot i que es van percebre com a minorit\u00e0ries, van traslladar aquests estudis a la hist\u00f2ria, abordant l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de la representaci\u00f3 femenina en esports masculins com l\u2019esqu\u00ed i el seu impacte en una participaci\u00f3 femenina actual m\u00e9s alta (Hofmann, 2012<\/a>), la salut p\u00fablica o la psiquiatria. En \u00faltim lloc, tamb\u00e9 trobem treballs sobre ling\u00fc\u00edstica, com el de Zhang (2015)<\/a>, centrat en les construccions ling\u00fc\u00edstiques de g\u00e8nere sobre les gimnastes xineses en la cobertura occidental i xinesa, per revelar discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere a l\u2019una i l\u2019altra. A la primera es va descobrir un discurs infantil, victimitzat i passiu davant la duresa del model d\u2019entrenament xin\u00e8s i a la segona, un discurs de submissi\u00f3, innoc\u00e8ncia i obedi\u00e8ncia a les normes del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

    Pa\u00efsos i regions amb m\u00e9s traject\u00f2ria i inter\u00e8s sobre la cobertura femenina als Jocs Ol\u00edmpics<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Els estudis sobre esport ol\u00edmpic femen\u00ed i mitjans s\u2019han expandit al llarg dels anys per diferents pa\u00efsos i regions, tot i que, com veiem a la Figura 4, als Estats Units \u00e9s on s\u2019ha aconseguit una primera i m\u00e9s alta incid\u00e8ncia. Aix\u00ed, trobem que el 53\u2009% de la producci\u00f3 sobre aquest tema s\u2019ha produ\u00eft en aquest pa\u00eds i aborda des de la premsa escrita (Knight i Giuliano, 2001<\/a>) i les revistes com Sport Illustrated<\/em> (Dafferner et al., 2019<\/a>) fins als nous mitjans i xarxes socials (Johnson et al., 2020<\/a>), per\u00f2, sobretot, cadenes de televisi\u00f3, molt especialment l\u2019NBC (Angelini et al., 2012<\/a>; Billings, 2007<\/a>; Billings et al., 2010<\/a>; Greer et al., 2009<\/a>; Higgs et al., 2003<\/a>; MacArthur et al., 2016<\/a>; Smith, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    \"\"\/
    Pa\u00efsos\/regions amb m\u00e9s incid\u00e8ncia en la investigaci\u00f3.<\/em> Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia amb dades de WOS.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    En segon lloc se situaria Anglaterra, per concentrar el 19\u2009% de les publicacions, amb diversos estudis centrats en la representaci\u00f3 femenina a la premsa nacional brit\u00e0nica, en la qual perviu una infrarepresentaci\u00f3 femenina tant de les esportistes (O’Neill i Mulready, 2015<\/a>), amb parcialitat en les fotografies (Godoy-Pressland i Griggs, 2014<\/a>), com de les reporteres esportives (Franks i O’Neill, 2016<\/a>). Tamb\u00e9 hi trobem estudis comparatius entre diversos pa\u00efsos, com els duts a terme per Delorme i Pressland (2016)<\/a> sobre Fran\u00e7a, Anglaterra i Espanya, que van identificar variacions en la desigualtat mostrada pels mitjans de cada pa\u00eds, amb el cas espanyol com el que oferia un nivell d\u2019equitat m\u00e9s alt. En aquest sentit, les comparatives tamb\u00e9 van analitzar les difer\u00e8ncies culturals, com la representaci\u00f3 del vel (Amara, 2012<\/a>) o de les dones musulmanes en general a la premsa occidental, en la qual es mostraven amb trets d\u2019infantilitzaci\u00f3, victimitzaci\u00f3 i indefensi\u00f3 i, a m\u00e9s, objectivades i constru\u00efdes des de l\u2019alteritat i l\u2019essencialisme excloent (Samie i Sehlikoglu, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Per la seva banda, Fran\u00e7a va assolir un 10.3\u2009% del total de la producci\u00f3 cient\u00edfica, centrada en l\u2019estudi de la infrarepresentaci\u00f3 femenina als mitjans francesos (Delorme i Testard, 2015<\/a>), per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hi van trobar comparatives entre diversos pa\u00efsos com B\u00e8lgica, Dinamarca, Fran\u00e7a o It\u00e0lia (Capranica et al., 2005<\/a>), aix\u00ed com de mitjans nord-americans (Dafferner et al., 2019<\/a>), amb aven\u00e7os significatius en la cobertura dels \u00e8xits femenins, per\u00f2 amb perviv\u00e8ncia de biaixos basats en la sexualitzaci\u00f3 i objectivaci\u00f3 dels seus cossos. Altres pa\u00efsos que van mostrar m\u00e9s incid\u00e8ncia en els estudis sobre les esportistes van ser Austr\u00e0lia (Litchield, 2018; Litchfield i Kavanagh, 2019<\/a>; Xu et al., 2019<\/a>) i el Canad\u00e0 (Johnson et al., 2020<\/a>; Mcgannon et al., 2015<\/a>), amb aproximadament un 7\u2009% cadascun. Per \u00faltim, Nova Zelanda va assolir un 5\u2009% (Eagleman, 2015<\/a>; Eagleman et al., 2014<\/a>) i de forma testimonial tamb\u00e9 van apar\u00e8ixer It\u00e0lia (Capranica et al., 2008<\/a>), la Xina (Oh et al., 2020<\/a>; Xu et al., 2020<\/a>), Pol\u00f2nia (Organista et al., 2020<\/a>) o Su\u00e8cia (Hedenborg, 2013<\/a>; Hellborg i Hedenborg, 2015<\/a>), amb un 3.5\u2009% cadascun. Aquests percentatges estan referits al total d\u2019articles analitzats (58) i varien pel fet que alguns estudis els ha dut a terme m\u00e9s d\u2019un pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

    Cites, autors i principals troballes<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Cal destacar que, de forma conjunta, les publicacions cient\u00edfiques sobre cobertura medi\u00e0tica femenina als Jocs arriben a un total de 763 cites, amb una mitjana de 13.16 cites cada article, 44.8 cites per any de tots els estudis i un \u00edndex h de 15. A m\u00e9s, trobem un gran creixement de les cites des de l\u2019any 2011 (15), per arribar al m\u00e0xim el 2017 (109 en total). L\u2019any seg\u00fcent es va produir una certa baixada, fins a 84, i novament, un increment el 2019 (106), per assolir-ne 91 des de l\u20191 de gener d\u2019aquest any (2020) (Fig. 5).<\/p>\n\n\n\n

    \"\"\/
    Evoluci\u00f3 de les cites per anys.<\/em> Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia amb dades de WOS.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    La taula seg\u00fcent (Tabla 1) recull algunes de les investigacions m\u00e9s importants de les diverses edicions dels Jocs Ol\u00edmpics publicades des de l\u2019any 2000. Cal destacar els primers treballs centrats especialment en la televisi\u00f3 nord-americana (NBC), que van trobar, en primer lloc, una cobertura masculina m\u00e9s gran que la femenina al llarg de diversos Jocs (Angelini et al., 2012<\/a>; Billings, 2007<\/a>; Billings et al., 2010<\/a>; Higgs et al., 2003<\/a>), per anar incorporant despr\u00e9s altres tipus d\u2019estudis que van desvelar difer\u00e8ncies de g\u00e8nere basades en biaixos segons l\u2019esport, per exemple, els d\u2019hivern, considerats m\u00e9s masculins pel fet que solen ser de m\u00e9s esfor\u00e7 i contacte f\u00edsic (Billings, 2007<\/a>). Per\u00f2 els estudis tamb\u00e9 es van ampliar a les imatges, m\u00e9s emocionants en el cas dels esportistes homes, com es veu en els Jocs d\u2019Atenes 2004 (Greer et al., 2009<\/a>), o a l\u2019\u00fas del llenguatge, amb difer\u00e8ncies en les descripcions de la personalitat i f\u00edsic dels atletes, en el cas de Sotxi 2014 (MacArthur et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    A partir de 2012, els estudis es van comen\u00e7ar a estendre a altres mitjans diferents, com les televisions digitals. Hi destaca el treball de Jones (2013)<\/a> a Pequ\u00edn 2008, que tamb\u00e9 va trobar difer\u00e8ncies quantitatives en les imatges digitals i estereotips clars com l\u2019emoci\u00f3, depend\u00e8ncia i falta de comprom\u00eds amb l\u2019esport en el cas femen\u00ed, aix\u00ed com en la premsa escrita, que van des de la subrepresentaci\u00f3 femenina en el text i les imatges a Londres 2012 (Delorme i Testard, 2015<\/a>; Godoy-Pressland i Griggs, 2014<\/a>) fins a enquadraments diferenciats de g\u00e8nere (Eagleman, 2015<\/a>) i pres\u00e8ncia d\u2019estereotips com la sexualitzaci\u00f3 i infantilitzaci\u00f3 femenina (Kian et al., 2013<\/a>), troballes que contrastaven amb l\u2019estudi dut a terme per Xu et al. (2018)<\/a>, que van trobar m\u00e9s equitat a la cobertura de la televisi\u00f3 xinesa. Els \u00faltims anys han comen\u00e7at a incorporar-se an\u00e0lisis sobre les xarxes socials, entre les quals destaca, per exemple, l\u2019estudi de Litchfield i Kavanagh (2019)<\/a> sobre els comptes oficials de Twitter de diverses institucions durant Rio 2016, en els quals tamb\u00e9 es perceben nivells m\u00e9s alts d\u2019equitat i, no obstant aix\u00f2, hi perviuen difer\u00e8ncies de g\u00e8nere, amb imatges m\u00e9s actives masculines i infantilitzaci\u00f3 femenina. L\u2019\u00faltima actualitzaci\u00f3 de la situaci\u00f3 la van dur a terme Organista et al. (2020)<\/a> a la premsa polonesa, a trav\u00e9s d\u2019un estudi longitudinal que comprenia tots els Jocs Ol\u00edmpics celebrats des de 2010, tant d\u2019hivern com d\u2019estiu, que va desvelar una significativa infrarepresentaci\u00f3 femenina i el manteniment de biaixos de g\u00e8nere que disminu\u00efen en el cas del seu equip nacional, a causa del marcat discurs nacionalista associat a aquest tipus d\u2019esdeveniments de competici\u00f3 mundial.<\/p>\n\n\n\n

    L\u00ednies futures<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Les diverses investigacions dutes a terme sobre representaci\u00f3 femenina durant els esdeveniments ol\u00edmpics han anat proposant al llarg del temps ampliar el focus d\u2019an\u00e0lisi m\u00e9s enll\u00e0 de la premsa tradicional, explorant a fons la cobertura femenina en nous mitjans, com les plataformes digitals (Xu et al., 2020<\/a>). Tamb\u00e9 han plantejat aprofundir en estudis qualitatius amb comparatives entre diversos esdeveniments ol\u00edmpics o esports diferents, incloent-hi no nom\u00e9s disciplines considerades apropiades femenines sin\u00f3 tamb\u00e9 apropiades masculines o neutres (Eagleman, 2015<\/a>). A m\u00e9s, es proposen monitoratges continus de mitjans per mesurar l\u2019impacte que tenen les diferents accions dutes a terme per part dels organismes nacionals i internacionals amb respecte a l\u2019equitat de g\u00e8nere i con\u00e8ixer com avan\u00e7a la cobertura di\u00e0ria femenina en els mitjans esportius fora dels grans campionats (Delorme i Testard, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Discussi\u00f3 i conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Els estudis sobre la cobertura femenina durant els Jocs Ol\u00edmpics han tingut des d\u2019inicis de l\u2019any 2000 una evoluci\u00f3 lenta, tot i que constant, amb el moment de m\u00e0xima producci\u00f3 el 2015, amb un total d\u201911 publicacions. Aquest fet es produeix per l\u2019inter\u00e8s que comencen a despertar els \u00e8xits femenins, sobretot des dels Jocs de Londres 2012, que aconsegueixen atraure l\u2019atenci\u00f3 d\u2019un gran nombre d\u2019investigadors que busquen examinar la cobertura destinada a les esportistes i els seus \u00e8xits, amb un total de 15 publicacions dedicades en exclusiva a aquests Jocs. Despr\u00e9s d\u2019aquests, els Jocs de Rio 2016 han mantingut un nivell alt d\u2019atenci\u00f3 (sis publicacions), que es preveu que encara no ha finalitzat.<\/p>\n\n\n\n

    Aquests estudis compten amb un elevat component d\u2019interdisciplinarietat, pel fet que s\u2019aborden des d\u2019\u00e0rees com les ci\u00e8ncies socials (55\u2009%) i la comunicaci\u00f3 (40\u2009%), aix\u00ed com des de la psicologia (10.3\u2009%) o les ci\u00e8ncies de l\u2019esport (8.6\u2009%). El centre de producci\u00f3 principal d\u2019aquestes investigacions se situa als Estats Units (53\u2009%), seguit d\u2019Anglaterra (19\u2009%) i Fran\u00e7a (10.3\u2009%), entre d\u2019altres, fet que converteix Europa en el segon focus, amb m\u00e9s del 46\u2009% de la producci\u00f3. A m\u00e9s, es comen\u00e7a a expandir a altres pa\u00efsos, com Austr\u00e0lia i el Canad\u00e0 (6.9\u2009% cadascun).<\/p>\n\n\n\n

    Aquestes investigacions tamb\u00e9 han comptat amb un notable augment quant a impacte, passant amb prou feines d\u2019una cita el 2005 al m\u00e0xim el 2017, amb 109, i prop de 100 el 2020, aix\u00ed com una mitjana de gaireb\u00e9 45 cites anuals de tots els autors. En general, els estudis aborden tots els mitjans de comunicaci\u00f3, des de la televisi\u00f3 (Billings, 2007<\/a>; Greer et al., 2009<\/a>, Xu et al., 2018<\/a>), passant per la premsa escrita (Capranica et al., 2005<\/a>, Godoy-Pressland i Griggs, 2014<\/a>, Eagleman, 2015<\/a>) o els nous mitjans digitals (Jones, 2013<\/a>) i xarxes socials (Litchfield i Kavanah, 2019<\/a>). Aquests treballs indiquen que tot i que s\u2019ha produ\u00eft un gran aven\u00e7 en l\u2019evoluci\u00f3 de la cobertura, amb nivells m\u00e9s alts d\u2019equitat en la quantitat (Litchfield i Kavanagh, 2019<\/a>, Xu et al., 2018<\/a>), encara avui es perceben biaixos que van des de la infrarepresentaci\u00f3 en el text i imatges (Billings, 2007<\/a>; Jones, 2013<\/a>; MacArthur et al., 2016<\/a>), passant per difer\u00e8ncies en les descripcions dels esportistes en funci\u00f3 del g\u00e8nere (Billings et al., 2010<\/a>; Organista et al., 2020<\/a>), fins a una atenci\u00f3 m\u00e9s alta a esports apropiats masculins i femenins (Eagleman, 2015<\/a>). A m\u00e9s, en aquests hi perviu un esfor\u00e7 de l\u2019emoci\u00f3 i depend\u00e8ncia (Jones, 2013<\/a>), infantilitzaci\u00f3 i passivitat (Godoy-Pressland i Griggs 2014<\/a>), aix\u00ed com bellesa i sexualitzaci\u00f3 femenines (Kian et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    En aquest sentit, els investigadors plantegen ampliar el focus d\u2019estudi a altres competicions i altres esports considerats masculins o neutres (Eagleman, 2015<\/a>), aix\u00ed com a aprofundir en la cobertura de nous mitjans, com les plataformes digitals (Xu et al., 2020<\/a>). Tamb\u00e9 proposen completar les investigacions amb nous estudis que permetin comprovar si les mesures implementades pels diferents organismes per avan\u00e7ar en equitat de g\u00e8nere troben correspond\u00e8ncia en aquests mitjans (Delorme i Testard, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    En resum, trobem que, tot i els evidents aven\u00e7os aconseguits en la cobertura de l\u2019esport femen\u00ed, el sexe i les normes de g\u00e8nere continuen influint encara avui en les transmissions medi\u00e0tiques dels Jocs Ol\u00edmpics, independentment del mitj\u00e0, esport o pa\u00eds en el qual tinguin lloc. Aix\u00ed, recollint els diferents treballs dels investigadors, es proposa avan\u00e7ar en nous estudis que, d\u2019una banda, monitorin els mitjans per descobrir si els aven\u00e7os en la quantitat de cobertura femenina tendeixen a una consolidaci\u00f3, per\u00f2, sobretot, que ampli\u00efn el focus d\u2019an\u00e0lisi a estudis qualitatius centrats a con\u00e8ixer els marcs d\u2019informaci\u00f3 que els mitjans imposen a les audi\u00e8ncies, per descobrir si hi perviuen les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere existents, en sorgeixen d\u2019altres adaptades als nous mitjans o s\u2019avan\u00e7a cap a cotes m\u00e9s altes d\u2019igualtat en representaci\u00f3 medi\u00e0tica esportiva.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Resum Aquest estudi t\u00e9 com a objectiu realitzar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de la literatura existent sobre la cobertura femenina durant els Jocs Ol\u00edmpics. Per a aix\u00f2, s\u2019han recollit un total de 144 registres de la base de dades Web of Science, que s\u2019han cribrat a n = 58 per estudiar-los en profunditat. S\u2019ha fet una an\u00e0lisi de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44],"tags":[3924,153,4182,9904,102,6224],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["dones<\/a>","esport<\/a>","jocs ol\u00edmpics<\/a>","medios de comunicaci\u00f3n<\/a>","mitjans de comunicaci\u00f3<\/a>","revisi\u00f3 sistem\u00e0tica<\/a>"],"unlinked":["dones<\/span>","esport<\/span>","jocs ol\u00edmpics<\/span>","medios de comunicaci\u00f3n<\/span>","mitjans de comunicaci\u00f3<\/span>","revisi\u00f3 sistem\u00e0tica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 6 juliol 2021","modified":"Updated on 1 octubre 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 6 juliol 2021 09:57","modified":"Updated on 1 octubre 2021 09:30"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47688\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=47688"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47688\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":49127,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47688\/revisions\/49127\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=47688"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=47688"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=47688"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}