{"id":47679,"date":"2021-07-06T09:51:46","date_gmt":"2021-07-06T09:51:46","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/segmental-body-composition-in-athletes-with-spinal-cord-injury-a-pilot-study\/"},"modified":"2021-10-02T09:35:25","modified_gmt":"2021-10-02T09:35:25","slug":"composicio-corporal-segmentaria-en-atletes-amb-lesio-medullar-un-estudi-pilot","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/composicio-corporal-segmentaria-en-atletes-amb-lesio-medullar-un-estudi-pilot\/","title":{"rendered":"Composici\u00f3 corporal segment\u00e0ria en atletes amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar: un estudi pilot"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser comparar els m\u00e8todes antropom\u00e8trics per segment corporal amb els valors previstos per absorciometria amb rajos X de doble energia (DXA) en atletes amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar. En aquest estudi van participar vuit atletes tetrapl\u00e8gics i sis de parapl\u00e8gics. Es van mesurar els per\u00edmetres corporals en set llocs, el gruix del plec cutani en nou (al costat dret del cos) i la composici\u00f3 corporal per DXA. Es va utilitzar l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal per verificar les associacions entre composici\u00f3 corporal i mesuraments antropom\u00e8trics. Les mesures segment\u00e0ries que expliquen millor la massa grassa obtinguda per DXA van ser: una suma del gruix del plec cutani al bra\u00e7 (R2<\/sup> = .66; p<\/em> < .01); als plecs cutanis del tronc, subescapular (R2<\/sup> = .75, p<\/em> < .01), mitj\u00e0 axil\u00b7lar (R2<\/sup> = .67, p<\/em> < .01), i abdominal (R2 = .67, p<\/em> < .01) i la suma del gruix del plec cutani del tronc (R2<\/sup> = .67, p<\/em> < .01); i a la cama, el plec cutani del panxell i la suma dels plecs cutanis de la cama (R2<\/sup> = .70, p<\/em> < .01; R2<\/sup> = .68, p<\/em> < .01). Els per\u00edmetres del bra\u00e7 relaxat i contret van mostrar relacions rellevants (R2<\/sup> = .52, p<\/em> < .01, i R2<\/sup> = .57, p<\/em> < .01, respectivament) amb la massa grassa obtinguda per DXA. Aix\u00f2 suggereix que l\u2019an\u00e0lisi segment\u00e0ria de la composici\u00f3 corporal mitjan\u00e7ant els per\u00edmetres i el gruix del plec cutani podria ser una bona opci\u00f3 per determinar de manera precisa la composici\u00f3 corporal en atletes amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar. La suma dels plecs cutanis per segment va reflectir de manera clara i significativa la massa grassa per DXA.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> antropometria<\/span>, composici\u00f3 corporal<\/span>, composici\u00f3n corporal<\/span>, lesions medul\u00b7lars<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La recerca de l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia esportiva \u00e9s un objectiu com\u00fa en els esports adaptats i convencionals, i entre els factors que interfereixen en el rendiment esportiu desitjat hi ha la composici\u00f3 (Borges et al., 2016<\/a>; Nikolaidis, 2013<\/a>), que s\u2019associa positivament amb la pr\u00e0ctica esportiva regular (Cavedon et al., 2020<\/a>; Gorla et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019avaluaci\u00f3 i monitoratge de la composici\u00f3 corporal estan clarament relacionats amb el rendiment esportiu perqu\u00e8 estableix objectius, identifica el desenvolupament dels atletes i planifica el treball posterior. En una poblaci\u00f3 amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar (LM), la import\u00e0ncia d\u2019avaluar i monitorar la composici\u00f3 corporal \u00e9s encara m\u00e9s gran perqu\u00e8, despr\u00e9s de la lesi\u00f3, t\u00e9 lloc una redistribuci\u00f3 dels components de la composici\u00f3 corporal representada per l\u2019augment i acumulaci\u00f3 de greix (Beck et al., 2014<\/a>), un descens de massa magra a les regions centrals (tronc) i les extremitats inferiors i un augment de massa magra (Maggioni et al., 2003<\/a>; Yarar-Fisher et al., 2013)<\/a> i un descens de massa grassa en regions superiors, que determinen la import\u00e0ncia d\u2019avaluar la composici\u00f3 corporal de manera segmentada, \u00e9s a dir, per segment corporal (bra\u00e7os, tronc i cames).<\/p>\n\n\n\n

Entre els nombrosos m\u00e8todes d\u2019avaluaci\u00f3 de la composici\u00f3 corporal, destaquem l\u2019absorciometria amb rajos X de doble energia (DXA), un m\u00e8tode que es considera v\u00e0lid per analitzar la composici\u00f3 corporal en individus amb LM (Jones et al., 1998<\/a>) i el m\u00e8tode antropom\u00e8tric d\u2019espessor del plec cutani, que destaca per un cost baix i una aplicabilitat f\u00e0cil, fet que permet obtenir mostres grans i establir par\u00e0metres (Heyward i Stolarczyk, 2000<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, en la literatura encara no s\u2019han descrit equacions de predicci\u00f3 per mitj\u00e0 del gruix del plec cutani validades per a atletes amb diferents nivells de lesi\u00f3 (paraplegia i tetraplegia). A m\u00e9s, les equacions de predicci\u00f3 generalitzades per a persones sense discapacitats han subestimat el percentatge de greix corporal en la poblaci\u00f3 amb LM (Maggioni et al., 2003<\/a>; Spungen et al., 1995<\/a>); tot i aix\u00ed, existeixen proves que la suma del gruix dels plecs cutanis pot predir els canvis en el greix corporal d\u2019aquesta poblaci\u00f3 (Goosey-Tolfrey et al., 2020<\/a>; Willems et al., 2015<\/a>). En aquest context, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser comparar els m\u00e8todes antropom\u00e8trics de per\u00edmetres corporals i espessor dels plecs cutanis per segment corporal amb els valors previstos per DXA en atletes amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar.<\/p>\n\n\n\n

Material i m\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Catorze atletes masculins amb LM, dels quals vuit tetrapl\u00e8gics que practicaven rugbi en cadira de rodes i sis parapl\u00e8gics que practicaven handbol en cadira de rodes. A la Taula 1 es presenten les caracter\u00edstiques dels participants.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Caracter\u00edstiques dels participants.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Es va requerir als atletes que practiquessin esport com a m\u00ednim tres cops per setmana, amb una durada m\u00ednima d\u2019una sessi\u00f3 d\u2019entrenament de dues hores. A m\u00e9s, se\u2019ls va demanar un any m\u00ednim de pr\u00e0ctica en la modalitat.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Facultat de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de la Universitat Estatal de Campinas (n. 3.092.352) el 2018 i tots els participants van proporcionar el consentiment informat escrit abans de participar en aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n

Antropometria<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La massa corporal (kg) es va mesurar amb una b\u00e0scula digital per a cadires de rodes (L\u00edder\u00ae) amb una capacitat de 500 kg i una escala de lectura de 50 g. Per verificar la massa corporal, els atletes primer es van pesar amb la cadira de rodes i despr\u00e9s es va mesurar la massa de la cadira de rodes per separat. El pes de cada atleta es va calcular amb la difer\u00e8ncia d\u2019aquests mesuraments, \u00e9s a dir, restant la massa de la cadira de rodes de la massa total. L\u2019estatura (m) dels participants es va avaluar amb un estadi\u00f2metre, amb una escala de lectura en mil\u00b7l\u00edmetres, en dec\u00fabit sup\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00edmetres corporals<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els per\u00edmetres es van avaluar amb una cinta antropom\u00e8trica amb una escala de lectura en mil\u00b7l\u00edmetres (Gulick-WCS, Cardiomed). Per a l\u2019an\u00e0lisi segment\u00e0ria, es van relacionar el per\u00edmetre del bra\u00e7 contret (punt de per\u00edmetre m\u00e9s gran del bra\u00e7 totalment contret), del bra\u00e7 relaxat (dist\u00e0ncia mitjana entre el punt m\u00e9s extrem de l\u2019acr\u00f2mion i l\u2019ol\u00e8cranon) i de l\u2019avantbra\u00e7 (punt de per\u00edmetre m\u00e9s gran de l\u2019avantbra\u00e7) amb la composici\u00f3 corporal prevista per DXA de la regi\u00f3 del bra\u00e7. El per\u00edmetre de la cintura (dist\u00e0ncia mitjana entre l\u2019\u00faltima costella i la cresta il\u00edaca, en un pla horitzontal) i el per\u00edmetre abdominal (punt de m\u00e9s protuber\u00e0ncia de l\u2019abdomen, normalment sobre el melic) es van relacionar amb la regi\u00f3 del tronc. El per\u00edmetre de la cuixa (dist\u00e0ncia mitjana entre la l\u00ednia inguinal i el punt superior de la r\u00f2tula) i el per\u00edmetre intern del panxell (punt de per\u00edmetre m\u00e9s gran de la cama, \u00e9s a dir, per\u00edmetre m\u00e9s gran del panxell) es van relacionar amb la regi\u00f3 de la cama. Un \u00fanic avaluador va dur a terme tres mesuraments en cada punt i els plecs cutanis abdominal i suprail\u00edac es van mesurar en dec\u00fabit sup\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Espessor del plec cutani<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El gruix del plec cutani es va mesurar amb un adip\u00f2metre Harpenden (John Bull, British Indicators Ltd., St Albans, RU) en nou llocs del costat dret del cos. Per analitzar la composici\u00f3 corporal de la regi\u00f3 superior del bra\u00e7 es va utilitzar el gruix del plec cutani del tr\u00edceps (dist\u00e0ncia mitjana entre el punt superoextern de l\u2019acr\u00f2mion i l\u2019ap\u00f2fisi de l\u2019ol\u00e8cranon del c\u00fabit) i del b\u00edceps (punt de per\u00edmetre aparentment m\u00e9s gran del b\u00edceps). El gruix del plec cutani de les regions axil\u00b7lar mitjana i la l\u00ednia transversal imagin\u00e0ria a l\u2019al\u00e7ada de l\u2019ap\u00f2fisi xifoides de l\u2019est\u00e8rnum), pectoral (dist\u00e0ncia mitjana entre la l\u00ednia axil\u00b7lar anterior i el mugr\u00f3), subescapular (obliqua a l\u2019eix longitudinal, en la porci\u00f3 immediatament per sota del punt inferior de l\u2019esc\u00e0pula, de mitjana 2 cm), suprail\u00edaca (damunt de la cresta il\u00edaca anterosuperior, a l\u2019altura de la l\u00ednia mitjana axil\u00b7lar) i abdominal (aproximadament 2 cm a la dreta del punt extern del melic) va representar la regi\u00f3 del tronc. El gruix del plec cutani de la cuixa (sobre el m\u00fascul recte anterior, en el ter\u00e7 superior de la dist\u00e0ncia entre el lligament inguinal i el punt superior de la r\u00f2tula) i de la cuixa (externament al punt de per\u00edmetre m\u00e9s gran de la cama) va representar la regi\u00f3 de la cama.<\/p>\n\n\n\n

Absorciometria amb rajos X de doble energia<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La composici\u00f3 corporal es va mesurar per absorciometria amb rajos X de doble energia (Hologic QDR 4500A, versi\u00f3 11.1:3, Waltham, MA, Estats Units). El contingut mineral ossi, la massa magra i la massa grassa en grams es van mesurar a tot el cos i per segment (tronc, cama i bra\u00e7). Tots els mesuraments es van dur a terme havent instru\u00eft els participants perqu\u00e8 duguessin roba lleugera i se\u2019ls va enretirar el cal\u00e7at abans de la prova. Es va demanar als atletes que es traguessin tots els objectes met\u00e0l\u00b7lics (p. e., anells, collars, etc.) Els mesuraments de tots els atletes es van dur a terme a la tarda entre les 14 i les 15 hores.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades es van tabular amb el paquet Microsoft Excel 2007\u00ae. L\u2019an\u00e0lisi de normalitat de totes les variables de l\u2019estudi es va dur a terme amb el test de Shapiro-Wilk i les variables no normals es van inserir en la transformaci\u00f3 logar\u00edtmica (Log10<\/sup>). A m\u00e9s de l\u2019estad\u00edstica descriptiva, la mitjana i la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard, la relaci\u00f3 entre les variables antropom\u00e8triques i de composici\u00f3 corporal es va analitzar amb el coeficient de correlaci\u00f3 de Pearson. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 per a les an\u00e0lisis de regressi\u00f3 es van utilitzar per verificar la relaci\u00f3 entre les dues variables. Les dades es van analitzar amb el programari R-Plus, versi\u00f3 2.15.0\u00ae (2012) per a Microsoft Windows\u00ae amb la interf\u00edcie gr\u00e0fica R-Studio\u00ae. El valor de significaci\u00f3 es va establir en p<\/em> < .05.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Mitjana (\u00b1 DE) de variables antropom\u00e8triques i de composici\u00f3 corporal.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4
<\/strong>Models de regressi\u00f3 lineal per comparar variables de composici\u00f3 corporal de la DXA prevista i antropometria (tronc).<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va utilitzar l\u2019estad\u00edstica descriptiva per identificar la caracter\u00edstica antropom\u00e8trica dels participants, que de mitjana tenien una massa corporal de 71.70 \u00b1 15.10 kg, una estatura de 1.74 \u00b1 0.08 m, un \u00edndex de massa corporal de 20.60 \u00b1 4.20 kg\/m2<\/sup> i un percentatge de greix corporal de 28.30 \u00b1 7.40 %.<\/p>\n\n\n\n

A la Taula 2 es presenten les variables antropom\u00e8triques i de composici\u00f3 segment\u00e0ria corporal.<\/p>\n\n\n\n

Per analitzar la relaci\u00f3 entre les variables antropom\u00e8triques i de composici\u00f3 pectoral (DXA) es va crear una matriu de correlaci\u00f3. Les variables amb una correlaci\u00f3 > .70 (r) es van incloure en models de regressi\u00f3 lineal per verificar els possibles predictors de composici\u00f3 corporal segment\u00e0ria. Es va escollir aquest valor perqu\u00e8 es considera acceptable per validar instruments de mesurament segons Guedes i Guedes (2006)<\/a>. A la Taula 3 es presenten els resultats de les regressions lineals per a les variables de composici\u00f3 corporal de la regi\u00f3 del bra\u00e7 i de la cama.<\/p>\n\n\n\n

A partir de l\u2019an\u00e0lisi podem observar que els plecs cutanis de b\u00edceps i tr\u00edceps i la suma de tots dos poden explicar millor la massa magra prevista per DXA (R2<\/sup> = .64, p<\/em> < .01; R2<\/sup> = .61, p<\/em> < .01; i R2<\/sup> = .66, p<\/em> < .01, respectivament) a la regi\u00f3 del bra\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

A la regi\u00f3 de la cama, s\u2019observa una relaci\u00f3 manifesta del plec cutani del panxell i la suma dels plecs cutanis de la cama (R2<\/sup> = .70. p<\/em> < .01, i R2<\/sup> = .68, p<\/em> < .01, respectivament) amb la massa grassa de la cama, on el per\u00edmetre del panxell va presentar l\u2019error de mesurament m\u00e9s petit (EEE = 0.92 kg).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les variables del tronc, val la pena mencionar que els resultats dels plecs cutanis abdominals (R2<\/sup> = .75, p<\/em> < .01) i la suma dels plecs cutanis del tronc (R2<\/sup> = .63, p<\/em> < .01) poden predir la massa grassa del tronc per DXA i, tot i aix\u00ed, van mostrar valors d’error d’estimaci\u00f3 elevats.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar l\u2019aplicabilitat dels m\u00e8todes antropom\u00e8trics del per\u00edmetre corporal i el gruix del plec cutani per segment corporal en comparaci\u00f3 amb els resultats previstos per DXA. Per tant, l\u2019estudi va demostrar que es poden crear models de predicci\u00f3 de composici\u00f3 corporal de manera segment\u00e0ria, principalment mitjan\u00e7ant la suma del gruix del plec cutani de cada regi\u00f3 que reflecteix clars graus de determinaci\u00f3 amb la massa grassa.<\/p>\n\n\n\n

A la regi\u00f3 del bra\u00e7, podem identificar que els plecs cutanis de b\u00edceps, tr\u00edceps i la suma de tots dos representen m\u00e9s del 60 % de la massa grassa prevista per DXA, per\u00f2 amb un error d\u2019estimaci\u00f3 considerable. La relaci\u00f3 entre aquests plecs cutanis i la massa grassa s\u2019ha analitzat \u00e0mpliament, pel fet que s\u2019utilitza com a refer\u00e8ncia per al risc d\u2019obesitat en infants i adolescents i en equacions de predicci\u00f3 en adults sense discapacitats (Marrod\u00e1n et al., 2017<\/a>; Nickerson et al., 2020<\/a>; Wang et al., 2000<\/a>). L\u2019error d\u2019estimaci\u00f3 significatiu observat podria estar relacionat amb l\u2019heterogene\u00eftat de la mostra que va mostrar, per exemple, una gran desviaci\u00f3 est\u00e0ndard per a la suma dels plecs cutanis de 18.6 \u00b1 9.7 mm.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la predicci\u00f3 de la composici\u00f3 corporal pels plecs cutanis a la regi\u00f3 del tronc, inicialment es va observar que els plecs cutanis subescapular, mitj\u00e0 axil\u00b7lar, abdominal i la suma dels plecs cutanis del tronc van ser possibles predictors de massa grassa en aquesta regi\u00f3. Tot i aix\u00f2, hi va haver valors d\u2019estimaci\u00f3 significatius, que tamb\u00e9 podrien estar estretament relacionats amb l\u2019heterogene\u00eftat de la mostra, que va mostrar valors significatius de desviaci\u00f3 est\u00e0ndard per als plecs cutanis subescapular (19.7 \u00b1 11 mm), abdominal (27.3 \u00b1 13.2 mm), mitj\u00e0 axil\u00b7lar (19.6 \u00b1 12.5 mm) i la suma dels plecs cutanis (99.8 \u00b1 49.3 mm).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, a la regi\u00f3 del tronc, nom\u00e9s el plec cutani subescapular va mostrar una correlaci\u00f3 superior a R2<\/sup> = .70, amb la massa grassa del tronc. Segons Willett (2012)<\/a>, els plecs cutanis subescapulars es poden utilitzar com un indicador d\u2019adipositat central, a m\u00e9s de reflectir el greix centralitzat al tronc. Es va inserir en l\u2019equaci\u00f3 de Steinkamp et al. (1965)<\/a>, que es va utilitzar en l\u2019estudi de Spungen et al. (1995)<\/a>, en el qual no es va observar cap difer\u00e8ncia significativa en el percentatge de greix previst per DXA en individus amb tetraplegia.<\/p>\n\n\n\n

A les extremitats inferiors, s\u2019ha de destacar el gruix del plec cutani i el per\u00edmetre del panxell (R2<\/sup> = .70, p<\/em> < .01; R2<\/sup> = .57, p<\/em> < .01), que poden predir el canvi en la massa grassa de la cama. Tot i aix\u00ed, es van identificar errors d\u2019estimaci\u00f3 significatius del gruix del plec cutani (EEE = 1.03 kg) i el per\u00edmetre del panxell (EEE = 1.23 kg), que podrien estar relacionats amb l\u2019atr\u00f2fia muscular a la regi\u00f3 de la cuixa i del panxell i l\u2019acumulaci\u00f3 m\u00e9s elevada de greix, que augmenta l\u2019error de mesurament pel problema de separar el greix subcutani de la massa muscular.<\/p>\n\n\n\n

Aquests resultats s\u00f3n importants perqu\u00e8 presenten una alternativa d\u2019avaluaci\u00f3 de la composici\u00f3 corporal de baix cost, d\u2019aplicabilitat f\u00e0cil i una an\u00e0lisi segment\u00e0ria, fonamentals en persones amb LM, pel fet que despr\u00e9s d\u2019una LM aguda i cr\u00f2nica es produeixen nombrosos canvis en la composici\u00f3 corporal (Beck et al., 2014<\/a>; Cirnigliaro et al., 2013<\/a>; Dionyssiotis et al., 2009<\/a>), directament relacionats amb les extremitats afectades. Si se centren en els esports o la salut d\u2019aquests individus, identificar de manera fiable la regi\u00f3 corporal on es produeixen canvis \u00e9s fonamental per al diagn\u00f2stic, la monitoritzaci\u00f3 i la intervenci\u00f3 efectiva.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el per\u00edmetre, es pot verificar si tamb\u00e9 es poden utilitzar en models de predicci\u00f3 de massa grassa per segment corporal, tot i que tenen correlacions menors que el gruix del plec cutani. Els per\u00edmetres centrals ja tenen suport cient\u00edfic per utilitzar-los en la poblaci\u00f3 amb LM, posant de relleu que el per\u00edmetre de la cintura es pot utilitzar com a indicador de risc de malaltia cardiovascular, amb una ferma correlaci\u00f3 amb la massa grassa corporal, la massa abdominal i els biomarcadors (Ravensbergen et al., 2014<\/a>; Sumrell et al., 2018<\/a>; Sutton et al., 2009<\/a>). En el nostre estudi, el per\u00edmetre abdominal (mesurat 1 cm per damunt de la l\u00ednia umbilical) va representar el 50 % de la variaci\u00f3 de la massa grassa del tronc, que posa de relleu la viabilitat d\u2019utilitzar el per\u00edmetre com a predictor de greix central.<\/p>\n\n\n\n

Les baixes correlacions de massa magra previstes per DXA amb els plecs cutanis de totes les regions del cos es podrien explicar pel fet que els plecs cutanis estimen la grassa corporal total, ja que aproximadament la meitat de tot el greix corporal es localitza en dip\u00f2sits adiposos directament sota la pell, \u00e9s a dir, el teixit subcutani (McArdle et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Al llarg de l\u2019estudi, es va observar que es poden crear models de predicci\u00f3 segment\u00e0ria que utilitzen el gruix dels plecs cutanis i els per\u00edmetres per determinar la massa grassa. Tot i aix\u00ed, no es pot proposar una equaci\u00f3 utilitzant aquestes variables, pel fet que per a la predicci\u00f3 es recomana tenir de 10 a 20 participants per variable predictiva (Pedhazur, 1997<\/a>), i es necessitaria una mostra de 30 a 60 subjectes.<\/p>\n\n\n\n

La principal limitaci\u00f3 \u00e9s la petita grand\u00e0ria de la mostra, que podria tenir un impacte negatiu en l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica. Tot i aix\u00f2, val la pena mencionar el car\u00e0cter innovador d\u2019aquest estudi, que \u00e9s el primer a analitzar la composici\u00f3 corporal segment\u00e0ria d\u2019atletes amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En resum, l\u2019an\u00e0lisi segment\u00e0ria de la composici\u00f3 corporal mitjan\u00e7ant els per\u00edmetres i el gruix dels plecs cutanis podria ser apropiada para determinar de manera precisa la composici\u00f3 corporal segment\u00e0ria en atletes amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar, especialment la suma dels plecs cutanis segmentaris que reflecteixen de manera clara i significativa la massa grassa prevista per DXA.<\/p>\n\n\n\n

Estudis addicionals amb mostres representatives i an\u00e0lisis segment\u00e0ries m\u00e9s extenses que incloguin avaluacions del nombre m\u00e9s gran possible de mesuraments (per\u00edmetres, plecs cutanis, longituds i di\u00e0metres ossis) en cada segment corporal per crear els models predictius subseg\u00fcents podrien proporcionar resultats m\u00e9s manifestos.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va ser finan\u00e7at en part per la Coordena\u00e7\u00e3o de Aperfei\u00e7oamento de Pessoal de N\u00edvel Superior – Brasil (CAPES) – Codi financer 001.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser comparar els m\u00e8todes antropom\u00e8trics per segment corporal amb els valors previstos per absorciometria amb rajos X de doble energia (DXA) en atletes amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar. En aquest estudi van participar vuit atletes tetrapl\u00e8gics i sis de parapl\u00e8gics. Es van mesurar els per\u00edmetres corporals en set llocs, el gruix del plec […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[8690,4988,9263,10073],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["antropometria<\/a>","composici\u00f3 corporal<\/a>","composici\u00f3n corporal<\/a>","lesions medul\u00b7lars<\/a>"],"unlinked":["antropometria<\/span>","composici\u00f3 corporal<\/span>","composici\u00f3n corporal<\/span>","lesions medul\u00b7lars<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 6 juliol 2021","modified":"Updated on 2 octubre 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 6 juliol 2021 09:51","modified":"Updated on 2 octubre 2021 09:35"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47679\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=47679"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47679\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":48505,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47679\/revisions\/48505\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=47679"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=47679"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=47679"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}