{"id":47673,"date":"2021-07-06T09:47:15","date_gmt":"2021-07-06T09:47:15","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/descansos-activos-y-rendimiento-cognitivo-en-el-alumnado-revision-sistematica\/"},"modified":"2025-10-03T15:55:23","modified_gmt":"2025-10-03T15:55:23","slug":"descansos-actius-i-rendiment-cognitiu-en-lalumnat-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/descansos-actius-i-rendiment-cognitiu-en-lalumnat-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Descansos actius i rendiment cognitiu en l\u2019alumnat: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball tenia com a objectiu realitzar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica sobre intervencions escolars basades en descansos actius en context escolar amb la intenci\u00f3 de poder identificar les caracter\u00edstiques clau (durada del DA, intensitat i naturalesa de les activitats) que ha de complir un descans actiu per proporcionar un millor rendiment cognitiu, com la concentraci\u00f3 i l\u2019atenci\u00f3 en l\u2019alumnat. Es va realitzar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica seguint el m\u00e8tode PRISMA, establint els seg\u00fcents criteris d\u2019inclusi\u00f3: a) estudis publicats entre 2010 i 2020 (ambd\u00f3s inclosos), b) escrits en espanyol o en angl\u00e8s, c) descans actiu com a tema principal, d) articles elaborats dins del context escolar. Es van consultar les bases de dades Web of Science, Scopus i PubMed. S\u2019hi van incloure un total de 19 articles, tots amb mostres de millora sobre l\u2019atenci\u00f3 i concentraci\u00f3 dels alumnes, despr\u00e9s de dur a terme un programa d\u2019intervenci\u00f3 de descansos actius en context escolar. A m\u00e9s, es va observar la important influ\u00e8ncia de les variables de durada, tipus i intensitat de la intervenci\u00f3 perqu\u00e8 els descansos actius millorin el rendiment cognitiu de l\u2019alumnat. Finalment, es va concloure que es van trobar m\u00e9s beneficis en descansos actius de curta durada, a una intensitat vigorosa i a trav\u00e9s d\u2019una activitat amb m\u00e9s c\u00e0rrega cognitiva.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitat fi\u0301sica<\/span>, descansos actius<\/span>, escola<\/span>, escuela<\/span>, revisi\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019activitat f\u00edsica (AF) \u00e9s un factor clau per a la salut (OMS, 2020<\/a>) en el desenvolupament f\u00edsic i psicol\u00f2gic dels infants (Blanco et al., 2020<\/a>; Strong et al., 2005<\/a>), ja que produeix millores en el desenvolupament motor (Williams et al., 2008<\/a>) i en l\u2019autoestima (Ulrich, 1997<\/a>) i enforteix l\u2019aptitud cardiorespirat\u00f2ria (Okely et al., 2001<\/a>). De la mateixa manera, el sedentarisme i la inactivitat f\u00edsica tamb\u00e9 s\u2019associen a diferents problemes de salut, com la malaltia coron\u00e0ria, patologies musculoesquel\u00e8tiques, hipertensi\u00f3 arterial, colesterol alt, diabetis, depressi\u00f3 o ansietat, entre d\u2019altres (Piercy et al., 2018<\/a>). Aix\u00ed, les dades ofertes per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS, 2020<\/a>) ens mostren que el 84\u2009% de les nenes i el 78\u2009% dels nens d\u2019entre 11 i 17 anys no compleixen l\u2019AF di\u00e0ria recomanada per a aquesta edat, \u00e9s a dir, 60 minuts diaris d\u2019activitat f\u00edsica a una intensitat moderada o vigorosa (AFMV) cada dia de la setmana i que n\u2019hi incloguin dos d\u2019enfortiment muscular com a m\u00ednim (OMS, 2010<\/a>), dades que es veuen enfortides a Espanya amb l\u2019estudi PASOS (2019)<\/a>, que mostrava que el 63.3\u2009% de la poblaci\u00f3 infantil i adolescent no compleix les recomanacions establertes, i que el 40.6\u2009% d\u2019escolars d\u2019entre 6 i 9 anys presenten un exc\u00e9s de pes i empitjoren a mesura que avan\u00e7a l\u2019edat adolescent, i m\u00e9s en les nenes que en els nens.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta disminuci\u00f3 de la pr\u00e0ctica d\u2019AF sembla estar relacionada, en part, amb l\u2019estil de vida sedentari present a la nostra societat (Watson et al., 2019<\/a>; Janssen i Leblanc, 2010<\/a>), per\u00f2, a m\u00e9s, tamb\u00e9 amb l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un curr\u00edculum escolar carregat de continguts poc manipuladors i amb un marcat car\u00e0cter sedentari, amb la majoria del proc\u00e9s educatiu dut a terme dins de les quatre parets de l\u2019aula (Brindova et al., 2014<\/a>). Aquesta realitat ha contribu\u00eft a la modificaci\u00f3 de l\u2019estil de vida dels infants, allunyant-los d\u2019opcions que els permetin ser f\u00edsicament actius. Aquest fet resulta d\u2019import\u00e0ncia vital en edat escolar, ja que es considera una etapa sensible, pel fet que \u00e9s quan s\u2019estableixen gran part dels h\u00e0bits que es mantindran al llarg de la vida (Buhring et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquesta situaci\u00f3 sembla situar-se a l\u2019extrem oposat dels qui consideren el centre educatiu com un entorn ideal per a la promoci\u00f3 de l\u2019AF, ja que, tot i les dades presentades, existeixen potencialitats que l\u2019entorn ofereix, com un espai com\u00fa d\u2019interacci\u00f3, que permet oportunitats id\u00f2nies d\u2019aprenentatge i que possibilita la interacci\u00f3 amb l\u2019entorn immediat. No obstant aix\u00f2, no s\u2019ha de ser ali\u00e8 a certes barreres importants, com el curr\u00edculum, ja mencionat, o l\u2019esc\u00e0s temps dedicat a l\u2019experimentaci\u00f3 o aprenentatge viscut, a m\u00e9s dels espais d\u2019aprenentatge encotillats (Center on Education Policy, 2007<\/a>). Les demandes curriculars en \u00e0rees denominades instrumentals d\u2019aprenentatge suposen gran part de l\u2019horari escolar, fet que ha dut autors com Van Stralen et al. (2014)<\/a> a destacar que els infants de 6 a 12 anys passen el 64\u2009% del temps escolar en activitats sedent\u00e0ries, mentre que nom\u00e9s dediquen el 5\u2009% a AFMV. \u00c9s per aix\u00f2 que es fa evident la necessitat d\u2019incrementar els nivells d\u2019AF dins el context escolar, en el qual trobem diferents moments i espais per ser actius, com s\u00f3n les sessions d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, l\u2019esbarjo, els descansos actius i les entrades i sortides de l\u2019escola, que s\u00f3n significatius respecte al c\u00f2mput setmanal de l\u2019activitat f\u00edsica que realitzen els escolars (Pastor-Pradillo, 2007<\/a>; Mart\u00ednez-Mart\u00ednez et al., 2012<\/a>), si b\u00e9 \u00e9s cert que queden determinats per diferents condicionants propis de cada comunitat educativa.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019entre aquests temps i espais d\u2019acci\u00f3 saludables, els descansos actius (DA) s\u00f3n entesos com a breus per\u00edodes d\u2019AF (Mart\u00ednez-L\u00f3pez et al., 2018<\/a>) que s\u2019integren dins de l\u2019horari escolar, oferint nivells elevats d\u2019AF als alumnes. Aquest fet no els ha de repercutir de manera negativa en el temps d\u2019aprenentatge, sin\u00f3 que, al contrari, poden arribar a millorar el rendiment cognitiu (Contreras-Jord\u00e1n et al., 2020<\/a>). En aquest sentit, el treball realitzat per Hillman et al. (2011)<\/a> reflecteix que episodis aguts d\u2019AF poden millorar el rendiment atencional dels infants. Altenburg, Chinapaw i Singh (2016)<\/a> van mostrar com a alumnes als quals se\u2019ls va aplicar dos DA de 20 minuts setmanals van millorar l\u2019atenci\u00f3 selectiva, en comparaci\u00f3 amb el grup control, que tenia nom\u00e9s un DA. D\u2019altra banda, la investigaci\u00f3 duta a terme per Mavilidi et al. (2019)<\/a> tamb\u00e9 va trobar efectes beneficiosos aplicant descansos actius de menys durada, amb els quals milloraven l\u2019atenci\u00f3, la concentraci\u00f3 en la tasca i en la mem\u00f2ria de treball. Per tant, sembla que les funcions cognitives (atenci\u00f3, concentraci\u00f3, mem\u00f2ria de treball) milloren despr\u00e9s de fer els DA. En aquest sentit, conv\u00e9 diferenciar entre les funcions cognitives i les executives. La cognici\u00f3, per la seva part, fa refer\u00e8ncia a un conjunt de processos mentals que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s capa\u00e7 de dur a terme. D\u2019altra banda, les funcions executives constitueixen un constructe utilitzat per formar una s\u00e8rie de capacitats cognitives implicades en el control del pensament i la conducta (Zelazo i Carlson, 2012,<\/a> 2020<\/a>), amb inclusi\u00f3 d\u2019habilitats com la selecci\u00f3 adequada dels objectius, iniciaci\u00f3 i manteniment d\u2019un pla d\u2019acci\u00f3 i la flexibilitat en les estrat\u00e8gies per assolir una meta (Banich, 2009<\/a>; Soprano, 2003<\/a>). A m\u00e9s, s\u00f3n essencials per adaptar-se al medi i tenir un funcionament social adequat.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00ed, i encara que se sap que els DA milloren les funcions cognitives com l\u2019atenci\u00f3 i la concentraci\u00f3 (Donnelly i Lambourne, 2011<\/a>), existeix certa incertesa quant a l\u2019estructura dels DA (Chac\u00f3n-Cuberos et al., 2020<\/a>), ja que en la literatura revisada no queda clara la durada o la freq\u00fc\u00e8ncia recomanada de les intervencions, ni tampoc la intensitat o tipus d\u2019activitat per proposar dins dels DA (Laberge et al.,  2012<\/a>; Janssen et al., 2014<\/a>), tot i saber la import\u00e0ncia que aquestes variables tenen com a moderadores de la proposta (De Greeff et al., 2017<\/a>). En aquest sentit, en un treball dut a terme per Hillman et al. (2011)<\/a> no es van trobar efectes positius en intervencions basades en exercicis aer\u00f2bics simples, per\u00f2 s\u00ed en activitats exigents cognitivament. Per tant, a la vista de la literatura existent, no sembla que existeixi un consens quant a les caracter\u00edstiques que ha de complir un descans actiu amb l\u2019objectiu de millorar les funcions cognitives.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, el prop\u00f2sit d\u2019aquest treball va ser dur a terme una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de la literatura, basada en la metodologia PRISMA, sobre intervencions escolars basades en DA amb la intenci\u00f3 de poder identificar-ne les caracter\u00edstiques clau (durada del DA, intensitat i naturalesa de les activitats) que han de complir aquests descansos per facilitar un millor rendiment cognitiu.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El proc\u00e9s d\u2019obtenci\u00f3 de la informaci\u00f3 que es recull en aquest estudi es va dur a terme mitjan\u00e7ant una revisi\u00f3 sistematitzada a les bases de dades Web of Science, Scopus i PubMed. Les dues primeres es van seleccionar pel fet que s\u00f3n les bases de dades multidisciplinars que presenten m\u00e9s quantitat d\u2019articles inclosos, i l\u2019\u00faltima va ser seleccionada perqu\u00e8 \u00e9s la base de dades m\u00e9s espec\u00edfica per a articles relacionats amb la salut. La recerca es va fer seguint els passos principals de PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta\u2010Analyses), incloent-hi l\u2019estrat\u00e8gia PICO per a la recerca d\u2019articles en cada una de les bases de dades: participants\/participants<\/em> (p. ex.: prim\u00e0ria, estudiants, infants), intervenci\u00f3\/intervention<\/em> (p. ex.: programa, test), comparadors\/comparators<\/em> (p. ex.: educaci\u00f3 f\u00edsica, context esportiu), resultats\/outcomes<\/em> (p. ex.: detecci\u00f3, selecci\u00f3). L\u2019estrat\u00e8gia de recerca utilitzada per a aquestes bases de dades va quedar de la manera seg\u00fcent: (cognitive<\/em> OR attention<\/em> OR \u201cexecutive function*\u201d<\/em>) AND (\u201cPrimary School\u201d<\/em>) AND (\u201cphysical activity\u201d<\/em> OR \u201cactive breaks\u201d<\/em>). Posteriorment, es van seguir els quatre passos principals del m\u00e8tode PRISMA: identificaci\u00f3, selecci\u00f3, elegibilitat i inclusi\u00f3 (Moher et al., 2009<\/a>). Seguint aquesta estrat\u00e8gia, la quantitat d\u2019articles trobats va ser de 425 (Web of Science-147; Scopus-205; PubMed-73), i tres articles m\u00e9s que es van incloure des de fonts externes, amb un total de 428 articles per a la nostra revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica.<\/p>\n\n\n\n

Al total dels articles trobats se\u2019ls va aplicar criteris de selecci\u00f3. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 per a aquesta revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica van ser els seg\u00fcents: a) estudis publicats entre 2010 i 2020 (ambd\u00f3s inclosos), b) escrits en espanyol i en angl\u00e8s, c) descans actiu com a tema principal, d) articles elaborats dins del context escolar. A m\u00e9s, s\u2019hi van incloure articles qualitatius i quantitatius amb l\u2019objectiu d\u2019ampliar la gamma d\u2019articles disponibles i, aix\u00ed, poder obtenir una quantitat m\u00e9s elevada d\u2019informaci\u00f3 sobre el tema estudiat.<\/p>\n\n\n\n

Tots els articles es van exportar al gestor bibliogr\u00e0fic Mendeley. Despr\u00e9s de passar el filtre de duplicats, el total d\u2019articles va quedar en 301 (127 articles eliminats). Passat aquest segon filtratge, tenint en compte els criteris d\u2019inclusi\u00f3, es va descartar un total de 237 articles despr\u00e9s d\u2019haver-ne revisat l\u2019any, el t\u00edtol i el resum. Finalment, van quedar 64 articles per a la lectura completa, amb l\u2019objectiu d\u2019observar si complien tots els criteris d\u2019inclusi\u00f3. Despr\u00e9s d\u2019aquest \u00faltim pas, es van seleccionar definitivament 19 articles, que van servir per fer la revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica amb profunditat, un cop descartats 45 documents que, passada l\u2019an\u00e0lisi en profunditat, no complien els criteris d\u2019inclusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els articles que no s\u2019ajustaven a la data de publicaci\u00f3 es van descartar al primer pas. Tots els articles que van complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3 es van seleccionar per a la revisi\u00f3. El diagrama de flux establert pel m\u00e8tode PRISMA es pot veure a la Figura 1.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Diagrama de flux del proc\u00e9s de selecci\u00f3 bibliogr\u00e0fica.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Nombre de publicacions agrupades per tem\u00e0tiques abordades en els articles inclosos a la revisi\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els 19 articles seleccionats per ser inclosos en aquesta revisi\u00f3 es presenten a la Taula 1, amb els apartats d\u2019autors i any de publicaci\u00f3 de l\u2019article, objectiu principal d\u2019estudi, mostra (edat i nombre), instrument de mesura de les variables, variables estudiades i resultats de la investigaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Caracter\u00edstiques dels articles analitzats.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Objectius<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Del total dels 19 articles, hem pogut observar que 7 tenen com a objectiu principal d\u2019estudi els DA i la seva influ\u00e8ncia en l\u2019atenci\u00f3 i concentraci\u00f3 dels alumnes (Contreras-Jord\u00e1n et al., 2020<\/a>; Janssen et al., 2014<\/a>; Schmidt et al., 2016<\/a>; Suarez-Manzano et al., 2018<\/a>; Schmidt et al., 2019<\/a>; Buchele-Harris et al., 2018<\/a>; Mahar, 2011<\/a>). A m\u00e9s, s\u2019han identificat 7 articles que estudien l\u2019efecte dels DA en el rendiment acad\u00e8mic, comportament a l\u2019aula i nivell d\u2019AF (Routen et al., 2017<\/a>; Watson et al., 2019<\/a>; Egger et al., 2019<\/a>; Mavilidi et al., 2020<\/a>; Morris et al., 2019<\/a>; <\/a>Mavilidi et al., 2019<\/a>; Masini et al., 2020<\/a>). Per \u00faltim, 5 estudis amb tem\u00e0tica diferent s\u2019han centrat a estudiar la influ\u00e8ncia dels DA cap a la millora de la pr\u00e0ctica d\u2019AF (Mok et al., 2020<\/a>), per a la millora de la mem\u00f2ria de treball (Rizal et al., 2019<\/a>; Paschen et al., 2019<\/a>) i per observar l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aquesta implementaci\u00f3 (Mazzoli et al., 2019<\/a>), exceptuant un \u00faltim article en el qual s\u2019avalua la relaci\u00f3 entre el despla\u00e7ament actiu i el rendiment cognitiu (Ruiz-Hermosa et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Mostra<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Quant a la mostra, dels 19 articles seleccionats, 5 compten amb una mostra inferior a 100 alumnes (Contreras-Jord\u00e1n et al., 2020<\/a>; Schmidt et al., 2016<\/a>; Mavilidi et al., 2020<\/a>; Mavilidi et al., 2019<\/a>; Mazzoli et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, 7 dels estudis seleccionats presenten una mostra d\u2019entre 100 i 400 alumnes (Watson et al., 2019<\/a>; Janssen et al., 2014<\/a>; Egger et al., 2019<\/a>; Schmidt et al., 2019<\/a>; Buchele-Harris et al., 2018<\/a>; Rizal et al., 2019<\/a>; Morris et al., 2019<\/a>). D\u2019altra banda, nom\u00e9s un estudi supera la mostra de 400 alumnes (Mok et al., 2020<\/a>). Per \u00faltim, trobem 5 revisions sistem\u00e0tiques (Paschen et al., 2019<\/a>; Suarez-Manzano et al., 2018<\/a>; Masini et al., 2020<\/a>; Mahar, 2011<\/a>; Ruiz-Hermosa et al., 2019<\/a>), fet pel qual en desconeixem la mostra. A m\u00e9s, tots els articles s\u2019han incl\u00f2s en l\u2019etapa d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, majorit\u00e0riament entre els 8 i els 12 anys.<\/p>\n\n\n\n

Instruments de mesura<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Dels 19 articles seleccionats, excloent-ne les 5 revisions sistem\u00e0tiques (Paschen et al., 2019<\/a>; Suarez-Manzano et al., 2018<\/a>; Masini et al., 2020<\/a>; Mahar, 2011<\/a>;<\/a> Ruiz-Hermosa et al., 2019<\/a>), 6 articles han utilitzat aquests instruments per mesurar l\u2019atenci\u00f3, com el Test D2, el TEA-Ch Test o el PANAS-C. D\u2019altra banda, s\u2019han fet servir acceler\u00f2metres per mesurar el nivell d\u2019AF, utilitzant l\u2019ActiGraph GT3-X. Per observar el rendiment acad\u00e8mic, 5 articles han utilitzat diferents instruments, entre els quals destaca el Wheldall Assessment of Reading Passages (WARP) Test o el Westwood One Minute Tests of Basic Number Facts, Math Test o el Cued Recall Test. D\u2019altra banda, 2 articles tamb\u00e9 s\u2019han centrat en el nivell d\u2019AF, utilitzant PAQ-C, The School Physical Activity Promotion Competence Questionnaire. Per \u00faltim, 2 estudis han utilitzat eines diferents, com les entrevistes o el Q\u00fcestionari de l\u2019Escala d\u2019Actituds envers l\u2019AF (APAS).<\/p>\n\n\n\n

Variables<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Quant a les variables, del total dels 19 articles seleccionats, 7 tenen com a variable l\u2019atenci\u00f3. D\u2019altra banda, set articles presenten el rendiment acad\u00e8mic com una de les variables. A m\u00e9s, 5 articles compten el nivell d\u2019AF com una de les variables principals. Quant a les funcions cognitives executives, vam trobar 5 articles. Finalment, trobem, entre altres variables, l\u2019actitud envers l\u2019AF, mem\u00f2ria de treball i inhibici\u00f3, l\u2019efecte d\u2019implementar els DA (Mazzoli et al., 2019<\/a>) o els processos de canvi i autoefic\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Respecte dels resultats, dels 19 estudis, 10 van trobar millores respecte de l\u2019atenci\u00f3 despr\u00e9s de la implementaci\u00f3 dels DA (Contreras-Jord\u00e1n et al., 2020<\/a>; Janssen et al., 2014<\/a>; Suarez-Manzano et al., 2018<\/a>; Mahar, 2011<\/a>; Buchele-Harris et al., 2018<\/a>; Masini et al., 2020<\/a>; Morris et al., 2019<\/a>; Rizal et al., 2019<\/a>; Schmidt et al., 2016<\/a>; Egger et al., 2019<\/a>). Tot i aix\u00ed, Schmidt et al. (2019)<\/a> no van trobar efectes sobre l\u2019atenci\u00f3 en el seu estudi. D\u2019altra banda, 5 estudis van trobar millores en el rendiment acad\u00e8mic (Paschen et al., 2019<\/a>; Mavilidi et al., 2020<\/a>; Mavilidi et al., 2019<\/a>; Mahar, 2011<\/a>; Schmidt et al., 2019<\/a>). Al contrari, 3 estudis no van trobar beneficis en el rendiment acad\u00e8mic despr\u00e9s de la implementaci\u00f3 de DA (Masini et al., 2020<\/a>; Watson et al., 2019<\/a>; Ruiz-Hermosa et al., 2019<\/a>). Finalment, es van trobar millores en 4 estudis quant al nivell d\u2019AF dels alumnes (Mavilidi et al., 2019<\/a>; Masini et al., 2020<\/a>; Mazzoli et al., 2019<\/a>; Mok et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi present tenia com a objectiu fer una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica sobre l\u2019\u00fas dels DA a l\u2019etapa de prim\u00e0ria com a estrat\u00e8gia per millorar el rendiment cognitiu dels alumnes. Es van utilitzar Web of Science, Scopus i PubMed com a bases de dades principals per a la recerca d\u2019articles publicats els \u00faltims 10 anys i relacionats amb aquesta tem\u00e0tica. En conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019hi va incloure un total de 19 articles.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, gran part dels articles publicats han trobat evid\u00e8ncies que un DA ajuda a millorar l\u2019atenci\u00f3 dels alumnes a l\u2019aula, tal com demostraven altres estudis que es van centrar a millorar aquesta variable a trav\u00e9s d\u2019aquest tipus de descansos (Donnelly i Lambourne, 2011<\/a>; Wilson et al., 2016<\/a>). A m\u00e9s, aquestes pauses d\u2019AF tamb\u00e9 van aconseguir generar efectes positius en el rendiment acad\u00e8mic (Paschen et al., 2019<\/a>; Mavilidi et al., 2020<\/a>; Mavilidi et al., 2019<\/a>; Mahar, 2011<\/a>; Schmidt et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019efecte que un DA t\u00e9 sobre l\u2019atenci\u00f3 es troba en el punt m\u00e9s efectiu just despr\u00e9s d\u2019un descans d\u2019AF moderada. Aquest efecte est\u00e0 relacionat amb la hip\u00f2tesi de la U invertida, que estableix que el rendiment cognitiu millora de manera significativa a un nivell moderat d\u2019excitaci\u00f3 (Mcmorris i Graydon, 2000<\/a>). El nivell \u00f2ptim d\u2019excitaci\u00f3 per a l\u2019atenci\u00f3 dels adults s\u2019assoleix despr\u00e9s d\u2019un episodi d\u2019AF moderada (Brisswalter et al., 2002<\/a>). Podria dir-se que aquest nivell \u00f2ptim \u00e9s el mateix en infants perqu\u00e8 el control atencional es desenvolupa totalment a partir dels 7 anys (Rueda et al., 2005<\/a>). Per tant, es podria deduir que l\u2019atenci\u00f3 i l\u2019AF estan totalment relacionades per poder generar un efecte positiu.<\/p>\n\n\n\n

Tal com s\u2019ha mencionat anteriorment, hi ha diversos aspectes que influeixen directament en les variables estudiades sobre un DA, com la durada, el tipus (cognitiu o mec\u00e0nic) i la intensitat.<\/p>\n\n\n\n

Quant a la durada d\u2019aquests descansos, autors com Kubesch et al. (2009)<\/a> van comprovar quins canvis es podrien produir en aspectes cognitius despr\u00e9s de fer descansos de 5 i 30 minuts, amb la demostraci\u00f3 que es produ\u00efen millores despr\u00e9s de cinc minuts a una intensitat vigorosa respecte de fer-ho 30 minuts a una intensitat moderada. A m\u00e9s, estudiant l\u2019efecte d\u2019incloure l\u2019AF en els descansos durant almenys 4 minuts, es van trobar millores a curt termini quant a l\u2019atenci\u00f3 (Ma et al., 2014<\/a>). Por aquesta ra\u00f3, es pot interpretar que s\u2019obtenen beneficis millors a trav\u00e9s d\u2019un descans curt (5-10 minuts) amb intensitat alta, que a trav\u00e9s d\u2019un DA moderat de 30 minuts.<\/p>\n\n\n\n

Quant a la intensitat del descans, Coe et al. (2006)<\/a> en van mesurar l\u2019efecte en 214 infants d\u2019entre 10 i 11 anys a trav\u00e9s d\u2019intervencions d\u2019AFMV en els DA, i van observar que el grup d\u2019intensitat moderada no va tenir canvis, mentre que al grup d\u2019intensitat vigorosa es van trobar millores significatives en comparaci\u00f3 amb el grup control. Es podria interpretar que un episodi d\u2019AF a intensitat vigorosa presenta m\u00e9s millores en els alumnes respecte de fer-ho a intensitat moderada.<\/p>\n\n\n\n

Un altre factor important pot estar relacionat amb el tipus d\u2019activitat duta a terme, \u00e9s a dir, si presenta m\u00e9s c\u00e0rrega cognitiva o un car\u00e0cter m\u00e9s mec\u00e0nic. En un estudi incl\u00f2s aqu\u00ed, Watson et al. (2019<\/a>)<\/a>, es van utilitzar activitats majorit\u00e0riament amb c\u00e0rrega cognitiva i es van trobar millores significatives, per\u00f2 no va poder arribar a ser concloent pel fet que no es van comparar les que presentaven un car\u00e0cter m\u00e9s centrat en l\u2019AF. D\u2019altra banda, Schmidt et al. (2016)<\/a>, a trav\u00e9s de la comparaci\u00f3 de grups amb DA, un altre grup amb DA amb c\u00e0rrega cognitiva i un altre \u00fanicament amb exercicis cognitius, van concloure que l\u2019element clau per millorar l\u2019atenci\u00f3 i la velocitat de processament va ser el comprom\u00eds cognitiu, en lloc de la c\u00e0rrega d\u2019AF. A m\u00e9s, Buchele-Harris et al. (2018)<\/a> van trobar, al seu estudi, millores en la velocitat de processament, en l\u2019atenci\u00f3 i en la concentraci\u00f3 a trav\u00e9s de DA basats en moviments de coordinaci\u00f3 bilaterals. En aquest estudi tamb\u00e9 es va trobar que els alumnes que participaven en activitats amb c\u00e0rrega f\u00edsica sense car\u00e0cter cognitiu no diferien del grup control. Per aquestes raons, es pot deduir que la c\u00e0rrega cognitiva \u00e9s un factor crucial per millorar notablement els aspectes relacionats amb l\u2019atenci\u00f3 o la concentraci\u00f3 en els nostres alumnes.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta manera, el que s\u2019ha descrit t\u00e9 sentit en la mesura que, segons el treball dut a terme per Ruiz et al. (2009), l\u2019AFMV influeix directament en la funci\u00f3 cerebral. Aix\u00ed, la millora de la capacitat cardiorespirat\u00f2ria activa l\u2019angiog\u00e8nesi, \u00e9s a dir, el proc\u00e9s f\u00edsic que forma nous vasos sanguinis a partir dels existents, de manera que el flux sanguini augmenta i la vascularitzaci\u00f3 cerebral millora (Hillman et al., 2008<\/a>). A m\u00e9s, la pr\u00e0ctica d\u2019AF tamb\u00e9 afavoreix l\u2019increment de l\u2019anomenat factor neurotr\u00f2fic del cervell, \u00e9s a dir, el que regula la superviv\u00e8ncia de les c\u00e8l\u00b7lules i la plasticitat cerebral (Huang et al., 2014<\/a>), fet que provoca la millora dels elements cognitius (Leckie et al., 2014<\/a>). Per tant, sembla que la pr\u00e0ctica d\u2019AF contribueix a l\u2019augment dels nivells d\u2019atenci\u00f3 i concentraci\u00f3, resultat que justifica, en aquest sentit, la necessitat d\u2019incorporar els DA dins del per\u00edode lectiu escolar.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica suggereixen que els DA s\u00f3n una bona estrat\u00e8gia per obtenir m\u00e9s rendiment cognitiu. A m\u00e9s, cal destacar que s\u2019han trobat difer\u00e8ncies atenent a la durada, tipus i intensitat, de manera que ha resultat m\u00e9s adequat un DA de 5-10 minuts que un de 20 minuts, a una intensitat vigorosa per davant de moderada i que el tipus d\u2019activitat tingui m\u00e9s c\u00e0rrega cognitiva que mec\u00e0nica. Per tant, podem deduir que, gr\u00e0cies a les millores que sembla que tenen els DA sobre el rendiment cognitiu, els alumnes podrien tenir una millora en l\u2019atenci\u00f3 i la concentraci\u00f3 a l\u2019aula, m\u00e9s rendiment acad\u00e8mic i, fins i tot, m\u00e9s motivaci\u00f3. De la mateixa manera, en \u00e0mbits espec\u00edfics com l\u2019esportiu, aquestes millores cognitives estan implicades en l\u2019\u00e8xit de nombroses tasques que s\u2019han de resoldre durant la pr\u00e0ctica f\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

Per \u00faltim, cal destacar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una petita limitaci\u00f3 i tamb\u00e9 d\u2019una potencialitat. I \u00e9s que s\u2019ha observat una escassetat d\u2019articles centrats en la posada en pr\u00e0ctica de programes de DA en els \u00faltims 10 anys, \u00e9s a dir, la majoria dels treballs, o gran part, els podem trobar a partir de 2017, com s\u2019ha pogut veure en aquesta revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica. Tamb\u00e9, la potencialitat i necessitat de continuar treballant sobre aquesta l\u00ednia, ja que la inclusi\u00f3 dels DA a l\u2019aula est\u00e0 relacionada amb les noves metodologies que sorgeixen i amb l\u2019auge de les noves tecnologies. A m\u00e9s, cal tenir en compte que, tot i que el curr\u00edculum d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica est\u00e0 ben establert, treballar en aquest camp no \u00e9s senzill, a causa de la quantitat de variables que s\u2019han de tenir en compte i que, en ocasions, poden ser dif\u00edcils de controlar per part del docent, a m\u00e9s de la necessitat que existeixi una predisposici\u00f3 clara per part de tots els agents implicats per poder dur a terme aquest tipus de programes d\u2019intervenci\u00f3 (Romero-Cerezo, 2007<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aplicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats han pret\u00e8s continuar aquesta l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 relacionada amb l\u2019AF i el rendiment cognitiu. L\u2019AF s\u2019ha concretat a trav\u00e9s dels DA. Aix\u00ed, la primera aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica que presenta aquest treball \u00e9s servir de base per a altres investigadors centrats en aquesta l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3, amb el prop\u00f2sit de poder replicar els resultats trobats aqu\u00ed i afegir, aix\u00ed, m\u00e9s coneixement en aquest camp. En segon lloc, els mestres d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria han de tenir en compte els resultats, amb el prop\u00f2sit de seguir les indicacions assenyalades referides a la realitzaci\u00f3 adequada d\u2019un DA perqu\u00e8 sigui efectiu. S\u2019han de controlar aspectes com la intensitat, durada o freq\u00fc\u00e8ncia a l\u2019hora de dur a terme un programa de DA. Finalment, en tercer lloc, els agents responsables de les lleis educatives han de ser conscients dels beneficis que presenten els DA per al rendiment cognitiu de l\u2019alumnat, per poder oferir cursos de formaci\u00f3 sobre programes de DA als centres educatius.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Aquest treball tenia com a objectiu realitzar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica sobre intervencions escolars basades en descansos actius en context escolar amb la intenci\u00f3 de poder identificar les caracter\u00edstiques clau (durada del DA, intensitat i naturalesa de les activitats) que ha de complir un descans actiu per proporcionar un millor rendiment cognitiu, com la concentraci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[154,10066,4543,9264,9235],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat fi\u0301sica<\/a>","descansos actius<\/a>","escola<\/a>","escuela<\/a>","revisi\u00f3<\/a>"],"unlinked":["activitat fi\u0301sica<\/span>","descansos actius<\/span>","escola<\/span>","escuela<\/span>","revisi\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 6 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 6 juliol 2021","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 6 juliol 2021 09:47","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:55"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47673\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=47673"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47673\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":48970,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47673\/revisions\/48970\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=47673"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=47673"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=47673"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}