{"id":47667,"date":"2021-07-06T09:41:58","date_gmt":"2021-07-06T09:41:58","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/ejercicio-fisico-y-funcion-cognitiva-en-pacientes-post-ictus-revision-sistematica-con-metaanalisis\/"},"modified":"2025-10-03T15:55:51","modified_gmt":"2025-10-03T15:55:51","slug":"exercici-fisic-i-funcio-cognitiva-en-pacients-postictus-una-revisio-sistematica-amb-metaanalisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/exercici-fisic-i-funcio-cognitiva-en-pacients-postictus-una-revisio-sistematica-amb-metaanalisi\/","title":{"rendered":"Exercici f\u00edsic i funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb metaan\u00e0lisi"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Fins al 80\u2009% dels supervivents d\u2019ictus presenten disfunci\u00f3 cognitiva, la qual influeix sobre la funci\u00f3 motora i la qualitat de vida. \u00c9s necessari comprendre quina \u00e9s la prescripci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica m\u00e9s recomanable sobre la funci\u00f3 cognitiva i determinar l\u2019efecte de programes d\u2019exercici f\u00edsic sobre la funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus, identificant-ne la millor freq\u00fc\u00e8ncia, durada i tipus de programa. Es van seguir les directrius de la guia PRISMA i la metodologia s\u2019ha registrat a PROSPERO (n\u00famero CRD42020183529). Els estudis escollits van ser assajos controlats aleatoritzats. La recerca es va dur a terme en quatre bases de dades: PubMed, Cochrane, Sport Discus i WOS, i va finalitzar el 12 de juny de 2020. La qualitat metodol\u00f2gica es va avaluar mitjan\u00e7ant la puntuaci\u00f3 de l\u2019escala PEDro. La metaan\u00e0lisi revela que el grup experimental va presentar millors guanys en la funci\u00f3 cognitiva que el grup control (DEM = 2.26; p<\/em> .001). Es mostra que existeix un efecte m\u00e9s alt sobre la funci\u00f3 cognitiva en els estudis que inclouen poblaci\u00f3 adulta enfront dels que inclouen poblaci\u00f3 adulta gran (DEM = 1.82; p<\/em> = .014). L\u2019entrenament de for\u00e7a presenta un millor guany significativament que l\u2019entrenament aer\u00f2bic (DEM = \u20131.88; IC 95\u2009% \u20133.7, \u20130.1; p<\/em> = .040). Un programa d\u2019exercici f\u00edsic millora significativament la funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus, amb un efecte que pot ser superior al dels programes de rehabilitaci\u00f3. La durada del programa ha de ser d’almenys sis setmanes, amb una freq\u00fc\u00e8ncia de tres sessions per setmana i una durada per sessi\u00f3 d\u2019almenys 30 minuts.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitat fi\u0301sica<\/span>, entrenament combinat<\/span>, entrenament de for\u00e7a<\/span>, entrenament de resist\u00e8ncia<\/span>, malaltia cardiovascular<\/span>, rehabilitaci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019ictus \u00e9s una de les principals causes de discapacitat i mort al m\u00f3n (Go et al., 2014<\/a>). En concret, m\u00e9s de 14 milions de persones tenen un ictus cada any, de les quals moren al voltant d\u2019un 10\u2009% (Carnesoltas et al., 2013<\/a>). Patir un ictus t\u00e9 una repercussi\u00f3 negativa en la posterior qualitat de vida dels qui han aconseguit sobreviure, ja que afecta tots els \u00e0mbits de l\u2019individu: disminueix la salut f\u00edsica i l\u2019estat psicol\u00f2gic, es redueix l\u2019autonomia i independ\u00e8ncia, i la funci\u00f3 cognitiva (executiva, atenci\u00f3 i mem\u00f2ria) es veu minvada significativament (Mesa et al., 2016<\/a>). Fins al 80\u2009% dels supervivents d\u2019ictus presenten disfunci\u00f3 cognitiva, la qual influeix directament sobre la funci\u00f3 motora i la qualitat de vida (Sun et al., 2014<\/a>), i els accidents cerebrovasculars s\u00f3n la segona causa de dem\u00e8ncia a tot el m\u00f3n (Alvarez, 2008<\/a>). Tot i que els pacients postictus es poden recuperar de les seq\u00fceles f\u00edsiques resultants, les defici\u00e8ncies cognitives poden limitar l\u2019autonomia i independ\u00e8ncia (Gottesman i Hillis, 2010<\/a>; Wagle et al., 2011<\/a>). Per tant, identificar tractaments efectius per millorar la funci\u00f3 cognitiva \u00e9s primordial (Debreceni-Nagy et al., 2019<\/a>), a m\u00e9s de la necessitat d\u2019un enfocament de rehabilitaci\u00f3 multidisciplinar per millorar els nivells de discapacitat motora i funcional (Go et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Actualment se sap que la inactivitat f\u00edsica \u00e9s un factor predictor per tenir un ictus, ja que el sedentarisme est\u00e0 relacionat amb una probabilitat m\u00e9s alta de patir-lo (Mart\u00ednez-Vila i Irimia, 2000<\/a>). A m\u00e9s, l\u2019exercici pot millorar la qualitat de vida en la poblaci\u00f3 en general (Sol\u00e0-Serrabou et al., 2019<\/a>), a m\u00e9s de beneficiar el sistema cardiovascular (Betr\u00e1n Pirac\u00e9s et al., 2003<\/a>) i la funci\u00f3 cognitiva en individus despr\u00e9s de tenir un ictus, tant les funcions executives com la mem\u00f2ria (Freudenberger et al., 2016<\/a>; Vanderbeken i Kerckhofs, 2016<\/a>; Yeh et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, alguns autors han fet una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb l\u2019objectiu de sintetitzar les investigacions sobre l\u2019efecte que l\u2019exercici f\u00edsic presenta sobre la funci\u00f3 cognitiva en persones que han tingut un ictus (Cumming et al., 2012<\/a>; Oberlin et al., 2017<\/a>). Tot i aix\u00ed, aquests treballs inclouen programes d\u2019intervenci\u00f3 que combinen fisioter\u00e0pia i exercici f\u00edsic, i no informen sobre quina hauria de ser la freq\u00fc\u00e8ncia, durada o tipus d\u2019exercici que presenta m\u00e9s beneficis en la funci\u00f3 cognitiva dels pacients despr\u00e9s de sofrir un ictus. Per aquest motiu, els objectius d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb metaan\u00e0lisi van ser: a) determinar l\u2019efecte que l\u2019exercici f\u00edsic presenta sobre la funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus, i b) sintetitzar els estudis originals duts a terme sobre l\u2019efecte de programes d\u2019exercici f\u00edsic sobre la funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus, identificant-ne la millor freq\u00fc\u00e8ncia, durada i tipus de programa.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny d\u2019estudi<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els estudis inclosos en aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica i metaan\u00e0lisi examinen l\u2019efecte de diversos programes d\u2019exercici f\u00edsic sobre la funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus. Els estudis escollits van ser assajos controlats aleatoritzats (randomized controlled trial<\/em> [RCT]). L\u2019estrat\u00e8gia de recerca, amb els criteris d\u2019inclusi\u00f3 i informaci\u00f3 addicional, es va registrar anteriorment al registre prospectiu per a revisions sistem\u00e0tiques PROSPERO (n\u00famero CRD42020183529). Aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb metaan\u00e0lisi segueix els criteris establerts a la guia PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews) (Liberati et al., 2009<\/a>; Moher et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019inclusi\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: a) articles publicats en revistes indexades, b) articles publicats nom\u00e9s en angl\u00e8s, espanyol i portugu\u00e8s, c) articles en els quals es tractessin pacients que havien sofert un ictus anteriorment, d) RCT, i e) estudis que apliquen un programa d\u2019exercici f\u00edsic. Els criteris d\u2019exclusi\u00f3 van ser els seg\u00fcents: a) estudis en desenvolupament actual, b) estudis amb persones que tenen amputaci\u00f3\/limitaci\u00f3 de qualsevol membre del cos que contraindiqui caminar\/fer exercici, c) estudis publicats en forma de resum, notes o cartes a l\u2019editor o publicaci\u00f3 curta, d) estudis publicats en congressos, i e) estudis que apliquen programes de fisioter\u00e0pia, manipulaci\u00f3 i\/o t\u00e8cniques de respiraci\u00f3 conjuntament a l\u2019exercici f\u00edsic.<\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gies de recerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els cercadors utilitzats per a la recerca d\u2019informaci\u00f3 van ser els seg\u00fcents: PubMed, Cochrane, Sport Discus i WOS. L\u2019estrat\u00e8gia de recerca es va centrar a utilitzar les paraules clau i operadors booleans, incloent-hi: stroke <\/em>AND physical activity<\/em>, stroke<\/em> AND sport<\/em>, stroke<\/em> AND strength training<\/em>, stroke<\/em> AND endurance training<\/em>, stroke <\/em>AND resistance training<\/em>, stroke<\/em> AND physical therapy<\/em>, stroke<\/em> AND aerobic training<\/em>, stroke<\/em> AND endurance exercise<\/em>, stroke<\/em> AND aerobic exercise<\/em>, stroke<\/em> AND strength exercise<\/em> i stroke<\/em> AND resistance exercise<\/em>. La recerca es va acabar el 12 de juny de 2020. El diagrama de flux es mostra a la Figura 1.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Diagrama de flux PRISMA.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Extracci\u00f3 de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019extracci\u00f3 de dades i l\u2019avaluaci\u00f3 de qualitat les van dur a terme dos revisors (AGH i NGG) independentment. El desacord sobre la informaci\u00f3 es va solucionar mitjan\u00e7ant la repetici\u00f3 de l\u2019extracci\u00f3 de dades o avaluaci\u00f3 sense observaci\u00f3 de les informacions de les revisions dutes a terme pr\u00e8viament. En aquest sentit, es va calcular l\u2019\u00edndex Kappa de Cohen, que mostrava una fiabilitat alta entre revisors (Kappa = .810) (McHugh, 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 de la qualitat metodol\u00f2gica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar l\u2019escala Physiotherapy Evidence Database (PEDro) per avaluar la qualitat metodol\u00f2gica dels estudis inclosos (Maher et al., 2003<\/a>). La Taula 1 mostra les puntuacions de l\u2019escala PEDro per a cada estudi, suposant valors de 8, considerat com a acceptable.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica i la metaan\u00e0lisi es van dur a terme amb el programa Comprehensive Meta-Analysis (versi\u00f3 3, Englewood, Estats Units). Per a l\u2019an\u00e0lisi del present estudi es van tenir en compte les dades quantitatives mitjana i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard del pretest i posttest, aix\u00ed com la mida mostral, per al grup control i el grup experimental. Es van calcular els canvis pre\/post test per procedir a l\u2019an\u00e0lisi. Quan un mateix estudi inclo\u00efa diverses subvariables de la funci\u00f3 cognitiva, es van incloure com a diferents casos en l\u2019an\u00e0lisi. Si els estudis no mostraven les dades necess\u00e0ries, es van calcular. Per calcular la DS es va utilitzar SEs i el Cis. Es va fer servir el m\u00e8tode de DerSimoniain-Laird (Cohen). L\u2019heterogene\u00eftat es va avaluar amb la prova Q de Cochran (khi2<\/sup>), l\u2019estad\u00edstic I2<\/sup> de Higgins i significaci\u00f3 (p<\/em>), per determinar l\u2019an\u00e0lisi m\u00e9s apropiada: efectes fixos o aleatoris (Ioannidis, 2008<\/a>). DerSimonian-Laird (Cohen) es va interpretar com a petit (0 a 0.2), moderat (0.3 a 0.7) o gran (\u2265 0.8) (Cohen, 1988<\/a>). L\u2019estad\u00edstic d\u2019Egger (Egger et al., 1997<\/a>) i Fail Safe N (Rosenthal, 1979<\/a>) es va calcular per determinar el biaix de publicaci\u00f3. Es va crear gr\u00e0fic d\u2019embut. La significaci\u00f3 es va determinar a nivell de p<\/em> < .05.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Avaluaci\u00f3 de la qualitat metodol\u00f2gica (escala de PEDro) dels articles inclosos.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels estudis<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estrat\u00e8gia i recerca de selecci\u00f3 d\u2019articles utilitzada en aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb metaan\u00e0lisi va donar lloc a un total de nou articles.<\/p>\n\n\n\n

Els articles inclosos van ser RCT, que inclo\u00efen un total de 355 participants al grup experimental i 362 al grup control. Els articles analitzats es van publicar entre 2001 i 2020.<\/p>\n\n\n\n

Les caracter\u00edstiques dels estudis inclosos es descriuen a la Taula 2.<\/p>\n\n\n\n

Efecte de l\u2019exercici f\u00edsic sobre pacients postictus<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La metaan\u00e0lisi revela que l\u2019efecte dels programes d\u2019exercici f\u00edsic sobre la funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus \u00e9s significativament m\u00e9s favorable que l\u2019efecte de qualsevol altre programa o la no aplicaci\u00f3 de programa (Figura 2) (OR = 2.26; IC 95\u2009% = 1.0 a 3.5; Z = 3.63; p<\/em> = < .001).<\/p>\n\n\n\n

Per analitzar si existien difer\u00e8ncies segons les possibles variables contaminadores, es van establir subgrups segons l\u2019edat, durada de la intervenci\u00f3 en setmanes, freq\u00fc\u00e8ncia de les sessions per setmana, durada de les sessions, tipus de programa d\u2019exercici f\u00edsic i edat dels participants. La variable edat es va dividir entre adults (< 65 anys) i adults grans (\u2265 65 anys). Per confeccionar els grups per a freq\u00fc\u00e8ncia i durada del programa, es van analitzar les medianes de les variables setmanes d\u2019intervenci\u00f3, freq\u00fc\u00e8ncia setmanal i durada de les sessions, i en van resultar 12 setmanes, tres sessions per setmana i 60 minuts per sessi\u00f3 respectivament. La variable tipus d\u2019exercici f\u00edsic es va dividir en entrenament aer\u00f2bic, for\u00e7a o combinat. Perqu\u00e8 la comparaci\u00f3 fos possible es van transformar els canvis a percentatges. A la Taula 3 es mostra l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019efecte dels programes d\u2019exercici f\u00edsic inclosos en aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica sobre la funci\u00f3 cognitiva segons les classificacions mencionades. Es mostra que existeix un efecte m\u00e9s gran sobre la funci\u00f3 cognitiva en els estudis que inclouen poblaci\u00f3 adulta enfront dels que inclouen poblaci\u00f3 adulta gran. Quan s\u2019elimina el subgrup que va reportar un guany extrem en la variable (Ozdemir et al., 2001<\/a>), els resultats continuen sent significatius (DEM = 1.96; IC 95\u2009% 0.4, 3.6; p<\/em> = .016). S\u2019observa una difer\u00e8ncia en relaci\u00f3 amb el tipus de programa implementat a favor de manera significativa de l\u2019entrenament de for\u00e7a enfront de l\u2019entrenament aer\u00f2bic. Tot i aix\u00f2, en extreure el grup que presenta un canvi extern en la variable (Ozdemir et al., 2001<\/a>), aquesta difer\u00e8ncia ja no s\u2019aprecia significativa.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Caracter\u00edstiques dels estudis inclosos.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Efectes de programes d\u2019exercici f\u00edsic sobre la funci\u00f3 cognitiva enfront d\u2019altres programes control en pacients postictus.<\/em>
Nota. N: mida de la mostra; M: mitjana; DE: desviaci\u00f3 est\u00e0ndard; DEM: difer\u00e8ncia estandarditzada de mitjanes; IC 95 %: interval de confian\u00e7a 95 %; p<\/em>: p<\/em> valor significaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3
<\/strong>An\u00e0lisi de l\u2019efecte dels programes d\u2019exercici f\u00edsic sobre la funci\u00f3 cognitiva segons durada en setmanes, freq\u00fc\u00e8ncia setmanal, durada de les sessions i tipus de programa d\u2019exercici f\u00edsic implementat.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El primer objectiu de la present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb metaan\u00e0lisi va ser determinar l\u2019efecte que l\u2019exercici f\u00edsic presenta sobre la funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus.<\/p>\n\n\n\n

La metaan\u00e0lisi va revelar que l\u2019exercici f\u00edsic mostra un efecte positiu significatiu sobre la funci\u00f3 cognitiva en comparaci\u00f3 amb el grup control. Aquests resultats estan en l\u00ednia amb altres autors (Cumming et al., 2012<\/a>; Oberlin et al., 2017<\/a>). Cumming et al. (2012)<\/a> fan una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb 12 estudis. La seva metaan\u00e0lisi, duta a terme amb nou dels estudis, va mostrar una millora a favor del grup experimental, tot i que no significativa (SMD = 0.20; p<\/em> = .719). Oberlin et al. (2017)<\/a> van dur a terme la seva metaan\u00e0lisi amb un total de 14 RCT. Aquests autors tamb\u00e9 van mostrar una millora de manera significativa (SMD = 0.304; p<\/em> < .001).<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha de tenir en compte que tant el treball de Cumming et al. (2012)<\/a> com el d\u2019Oberlin et al. (2017)<\/a> van indicar dins dels criteris d\u2019inclusi\u00f3 programes d\u2019intervenci\u00f3 amb fisioter\u00e0pia, a m\u00e9s de programes amb exercici f\u00edsic. En aquest sentit, la present metaan\u00e0lisi presenta una mida m\u00e9s gran de l\u2019efecte sobre la funci\u00f3 cognitiva que aquestes investigacions. En aquest sentit, dos dels estudis inclosos a la present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica (Kim i Yim, 2017<\/a>; Studenski et al., 2005<\/a>) apliquen al grup control un programa de fisioter\u00e0pia. Studenski et al. (2005)<\/a> mostren els mateixos resultats despr\u00e9s d\u2019aplicar tots dos programes, mentre que Kim i Yim (2017)<\/a> van obtenir millors resultats en el grup d\u2019exercici f\u00edsic de manera significativa. Aquestes troballes suggereixen que un programa d\u2019exercici f\u00edsic pot reduir el declivi cognitiu produ\u00eft per l\u2019ictus, i el seu efecte podria ser m\u00e9s gran que l\u2019aconseguit amb un programa de fisioter\u00e0pia.<\/p>\n\n\n\n

El segon objectiu de la present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb metaan\u00e0lisi va ser sintetitzar els estudis originals duts a terme sobre l\u2019efecte de programes d\u2019exercici f\u00edsic sobre la funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus, identificant-ne la millor freq\u00fc\u00e8ncia, durada i tipus de programa.<\/p>\n\n\n\n

Amb relaci\u00f3 a l\u2019edat dels participants en les investigacions presents, quatre estudis implementen els programes d\u2019exercici f\u00edsic en adults (< 65 anys) (Bateman et al., 2001<\/a>; <\/p>\n\n\n\n

et al., 2014<\/a>; Kim i Yim, 2017<\/a>; Ozdemir et al., 2001<\/a>) i cinc estudis van utilitzar programes en adults grans (\u2265 65 anys) (Bo et al., 2019<\/a>; Khattab et al., 2020<\/a>; Quaney et al., 2009<\/a>; Studenski et al., 2005<\/a>; Tang et al., 2016<\/a>). En l\u2019an\u00e0lisi de difer\u00e8ncies en l\u2019efecte del programa d\u2019exercici f\u00edsic sobre la funci\u00f3 cognitiva segons l\u2019edat, l\u2019an\u00e0lisi mostra que els adults van millorar significativament m\u00e9s que els adults grans. Aix\u00f2 es podria deure a la relaci\u00f3 existent entre l\u2019edat i el declivi cognitiu. Aquest declivi es considera com una part inevitable de l\u2019envelliment, que pot anar des d\u2019un lleu deteriorament cognitiu fins a una malaltia neurodegenerativa cr\u00f2nica (Karantzoulis i Galvin, 2011<\/a>). \u00c9s probable que els programes dirigits a pacients postictus de m\u00e9s edat hagin d\u2019incloure altres aspectes. Una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb adults grans sans va mostrar millores en la funci\u00f3 cognitiva despr\u00e9s de programes que combinaven exercici f\u00edsic i entrenament cognitiu enfront dels que nom\u00e9s inclo\u00efen exercici f\u00edsic (Gheysen et al., 2018<\/a>). L\u2019article de Bo et al. (2019)<\/a> va comparar un programa d\u2019entrenament combinat amb un programa d\u2019entrenament cognitiu, en el qual s\u2019obtenien m\u00e9s beneficis de la funci\u00f3 cognitiva amb el programa d\u2019entrenament combinat que amb el d\u2019entrenament cognitiu. Per aquest motiu, es recomanen programes que incloguin un enfocament multicomponent i entrenament cognitiu.<\/p>\n\n\n\n

La mitjana de durada dels programes va ser de 13.6 setmanes amb una freq\u00fc\u00e8ncia mitjana de 3.8 sessions per setmana i 55.5 minuts per sessi\u00f3. En aquest sentit, l\u2019an\u00e0lisi va mostrar que no van existir difer\u00e8ncies entre aplicar un programa de m\u00e9s de 12 setmanes o un programa de durada inferior, i que una freq\u00fc\u00e8ncia de m\u00e9s de tres sessions per setmana o una durada de sessi\u00f3 superior no aporta m\u00e9s millores en la funci\u00f3 cognitiva. Aquests resultats estan en l\u00ednia amb una metaan\u00e0lisi recent sobre l\u2019efecte de l\u2019exercici f\u00edsic en la funci\u00f3 cognitiva en adults grans sans (Gheysen et al., 2018<\/a>). La metaan\u00e0lisi d\u2019Oberlin et al. (2017)<\/a> va indicar m\u00e9s millores en els estudis que van aplicar una intervenci\u00f3 de menys de tres mesos. Tot i que no de manera significativa, els nostres resultats mostren la mateixa tend\u00e8ncia. Aquests  resultats es podrien deure al no compliment dels principis d\u2019entrenament aplicats als programes d\u2019exercici dirigits a pacients postictus, en concret, el principi de progressi\u00f3. Una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica recent va mostrar que els principis d\u2019entrenament aplicats als programes d\u2019exercici f\u00edsic en aquesta poblaci\u00f3 s\u00f3n inconsistents (Ammann et al., 2014<\/a>). Per tant, es recomana que un programa d\u2019exercici f\u00edsic en pacients postictus amb l\u2019objectiu de millorar la funci\u00f3 cognitiva posi especial atenci\u00f3 als principis d\u2019entrenament, mostri com a m\u00ednim sis setmanes de durada, amb una freq\u00fc\u00e8ncia de tres sessions setmanals i una durada per sessi\u00f3 d\u2019almenys 30 minuts.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el tipus de programa d\u2019exercici f\u00edsic, cinc subgrups apliquen programes d\u2019exercici aer\u00f2bic (Bateman et al., 2001<\/a>; Khattab et al., 2020<\/a>; Quaney et al., 2009<\/a>; Tang et al., 2016<\/a>), tres subgrups apliquen programes de for\u00e7a (Immink et al., 2014<\/a>; Ozdemir et al., 2001<\/a>) i tres apliquen programes combinats (Bo et al., 2019<\/a>; Kim i Yim, 2017<\/a>; Studenski et al., 2005<\/a>). L\u2019an\u00e0lisi va mostrar que les sessions que implementaven exercicis de for\u00e7a van ser m\u00e9s beneficioses que les que inclo\u00efen exercicis de treball aer\u00f2bic. Tot i aix\u00f2, en eliminar el grup que va presentar un canvi extrem en la variable de la funci\u00f3 cognitiva (Ozdemir et al., 2001<\/a>), aquesta difer\u00e8ncia ja no \u00e9s significativa. D\u2019altra banda, el grup d\u2019estudis que apliquen programes de for\u00e7a no inclou adults grans, enfront del grup d\u2019entrenament aer\u00f2bic, que inclou quatre estudis amb adults grans (Bateman et al., 2001<\/a>; Khattab et al., 2020<\/a>; Quaney et al., 2009<\/a>; Tang et al., 2016<\/a>), i el grup d\u2019entrenament combinat, que n\u2019inclou un (Studenski et al., 2005<\/a>). Aquests resultats estan en conson\u00e0ncia amb els aportats per la metaan\u00e0lisi duta a terme per Oberlin et al. (2017)<\/a>. Aquests autors mostren que l\u2019entrenament exclusivament aer\u00f2bic no va presentar resultats positius sobre la funci\u00f3 cognitiva; tot i aix\u00ed, l\u2019entrenament de for\u00e7a s\u00ed que en va mostrar. No obstant aix\u00f2, no indica si les difer\u00e8ncies mencionades entre grups van ser significatives. En aquest sentit, l\u2019entrenament aer\u00f2bic augmenta el volum sanguini cerebral (Pereira et al., 2007<\/a>) i l\u2019entrenament de for\u00e7a promou una vascularitzaci\u00f3 m\u00e9s gran i millora el subministrament essencial per al cervell, de manera que tots dos milloren la funci\u00f3 cognitiva (Tsai et al., 2015<\/a>). Aix\u00ed mateix, en la millora de la funci\u00f3 cognitiva s\u2019ha relacionat un augment de la prote\u00efna factor neurotr\u00f2fic derivat del cervell (BDNF) amb l\u2019exercici (Winter et al., 2007<\/a>). Amb l\u2019objectiu de poder indicar quin \u00e9s el tipus d\u2019exercici m\u00e9s recomanat per a la millora de la funci\u00f3 cognitiva en pacients que han sofert un ictus \u00e9s necessari augmentar el nombre d\u2019RCT.<\/p>\n\n\n\n

Aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb metaan\u00e0lisi mostra que un programa exclusivament d\u2019exercici f\u00edsic aporta resultats positius significatius en la funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus. Tot i aix\u00ed, \u00e9s necessari tenir en compte altres variables com l\u2019edat del participant i els principis d\u2019entrenament per poder maximitzar-ne els beneficis. Aquests resultats suposen una nova troballa per a metges i preparadors f\u00edsics amb l\u2019objectiu de disminuir el declivi cognitiu en aquests pacients i millorar aix\u00ed la seva qualitat de vida. Es recomana que un programa d\u2019exercici f\u00edsic en pacients postictus amb l\u2019objectiu de millorar la funci\u00f3 cognitiva posi especial atenci\u00f3 als principis d\u2019entrenament, es basi principalment en exercicis de for\u00e7a, mostri com a m\u00ednim sis setmanes de durada, amb una freq\u00fc\u00e8ncia de tres sessions per setmana i una durada per sessi\u00f3 d\u2019almenys 30 minuts.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La principal limitaci\u00f3 de la present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica amb metaan\u00e0lisi \u00e9s l\u2019esc\u00e0s nombre d\u2019RCT existents fins a la data. Aquest aspecte limita les comparacions entre grups i fa necessari augmentar el nombre d\u2019investigacions originals d\u2019RCT. Una altra limitaci\u00f3 \u00e9s que no tots els estudis utilitzen la mateixa eina per valorar la capacitat cognitiva i els resultats s\u2019han hagut de traduir a percentatges per poder establir-hi comparacions.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Un programa d\u2019exercici f\u00edsic millora la funci\u00f3 cognitiva de manera significativa en pacients postictus, i el seu efecte pot ser superior al dels programes de rehabilitaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s probable que en els adults grans que tinguin un ictus, en comparaci\u00f3 amb adults joves i de mitjana edat, a causa del deteriorament cognitiu associat a l\u2019edat, siguin necessaris programes combinats d\u2019exercici f\u00edsic amb entrenament cognitiu.<\/p>\n\n\n\n

Es recomana que un programa d\u2019exercici f\u00edsic en pacients postictus amb l\u2019objectiu de millorar la funci\u00f3 cognitiva posi especial atenci\u00f3 als principis d\u2019entrenament, mostri almenys sis setmanes de durada, amb una freq\u00fc\u00e8ncia de tres sessions per setmana i una durada per sessi\u00f3 d\u2019almenys 30 minuts.<\/p>\n\n\n\n

Se suggereix una moderada evid\u00e8ncia que els programes d\u2019entrenament de for\u00e7a s\u00f3n els m\u00e9s beneficiosos per a la millora de la funci\u00f3 cognitiva en aquesta poblaci\u00f3. Tot i aix\u00ed, \u00e9s necessari un nombre m\u00e9s alt d\u2019investigacions per poder indicar quin tipus de programa d\u2019exercici f\u00edsic \u00e9s el m\u00e9s benefici\u00f3s per als pacients postictus.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Fins al 80\u2009% dels supervivents d\u2019ictus presenten disfunci\u00f3 cognitiva, la qual influeix sobre la funci\u00f3 motora i la qualitat de vida. \u00c9s necessari comprendre quina \u00e9s la prescripci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica m\u00e9s recomanable sobre la funci\u00f3 cognitiva i determinar l\u2019efecte de programes d\u2019exercici f\u00edsic sobre la funci\u00f3 cognitiva en pacients postictus, identificant-ne la millor freq\u00fc\u00e8ncia, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[154,10069,4269,10068,10067,3911],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat fi\u0301sica<\/a>","entrenament combinat<\/a>","entrenament de for\u00e7a<\/a>","entrenament de resist\u00e8ncia<\/a>","malaltia cardiovascular<\/a>","rehabilitaci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["activitat fi\u0301sica<\/span>","entrenament combinat<\/span>","entrenament de for\u00e7a<\/span>","entrenament de resist\u00e8ncia<\/span>","malaltia cardiovascular<\/span>","rehabilitaci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 6 juliol 2021","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 6 juliol 2021 09:41","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:55"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47667\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=47667"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47667\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":48814,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47667\/revisions\/48814\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=47667"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=47667"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=47667"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}