{"id":46476,"date":"2021-04-13T08:45:51","date_gmt":"2021-04-13T08:45:51","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/ratio-de-la-carga-de-trabajo-aguda-cronica-exploracion-y-aplicabilidad-al-futbol-femenino-amateur\/"},"modified":"2021-07-01T09:22:30","modified_gmt":"2021-07-01T09:22:30","slug":"ratio-de-la-carrega-de-treball-aguda-cronica-exploracio-i-aplicabilitat-al-futbol-femeni-amateur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/ratio-de-la-carrega-de-treball-aguda-cronica-exploracio-i-aplicabilitat-al-futbol-femeni-amateur\/","title":{"rendered":"R\u00e0tio de la c\u00e0rrega de treball aguda:cr\u00f2nica. Exploraci\u00f3 i aplicabilitat al futbol femen\u00ed amateur<\/em>"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb l\u2019objectiu d\u2019analitzar possibles relacions entre les modalitats de r\u00e0tio de c\u00e0rrega aguda:cr\u00f2nica (tant per mitjanes de c\u00e0rrega consecutives, ACWR, com en la seva ponderaci\u00f3 exponencial din\u00e0mica, EWMA), en relaci\u00f3 amb la lesionabilitat en el futbol femen\u00ed, es va realitzar un estudi quasiexperimental sense intervenci\u00f3 de les r\u00e0tios obtingudes a partir de les 212 sessions d\u2019entrenament i partits realitzats durant una temporada d\u2019un equip de futbol femen\u00ed amateur<\/em> (N<\/em>\u2009=\u200917). Les variables utilitzades per al c\u00e0lcul de les r\u00e0tios de c\u00e0rrega aguda i c\u00e0rrega cr\u00f2nica van ser la percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7 (RPE) en relaci\u00f3 amb la c\u00e0rrega interna, el temps d\u2019exposici\u00f3 de cada jugadora durant les sessions com a c\u00e0rrega externa (CAR) i l\u2019especificitat (ESP) en relaci\u00f3 amb la programaci\u00f3 de l\u2019entrenament. L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica va mostrar difer\u00e8ncies significatives respecte a la variable lesi\u00f3 en les r\u00e0tios RPE EWMA (4:16, 7:28, 7:21), ESP EWMA (4:16, 7:28, 7:21), CAR EWMA (4:16, 7:28, 7:21) i CAR ACWR (4:16, 7:28) (p<\/em>\u2009<\u2009.005), a m\u00e9s d\u2019observar-se tamb\u00e9 associacions significatives respecte a lesions en les r\u00e0tios mostrades, menys en ESP EWMA 7 28 (p<\/em>\u2009=\u2009.47). Els resultats podrien suggerir l\u2019aplicabilitat de l\u2019ACWR i l\u2019EWMA respecte al control de la c\u00e0rrega en el futbol femen\u00ed amateur<\/em> en relaci\u00f3 amb la lesionabilitat, mostrant una sensibilitat m\u00e9s alta mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 d\u2019EWMA.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> ACWR<\/span>, control de c\u00e0rrega<\/span>, EWMA<\/span>, prevenci\u00f3 de lesions<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El futbol ha experimentat canvis en el seu desenvolupament que han provocat un augment del ritme i la intensitat de joc (Bowen et al., 2017<\/a>), aspecte que ha pogut provocar que, per augmentar les possibilitats d\u2019\u00e8xit, s\u2019implementin c\u00e0rregues de treball que podrien trobar-se en el l\u00edmit de la toler\u00e0ncia (Bowen et al., 2017<\/a>). En el futbol d\u2019alt rendiment, els estudis epidemiol\u00f2gics descriuen una incid\u00e8ncia lesional d\u2019aproximadament nou lesions per cada 1000 hores d\u2019exposici\u00f3, unes dues lesions de mitjana per jugador\/a i temporada, les quals poden causar una p\u00e8rdua de fins a 37 dies per temporada (Ekstrand et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El futbol \u00e9s un esport de naturalesa intermitent que combina accions d\u2019alta intensitat amb per\u00edodes de recuperaci\u00f3 o de baixa intensitat, amb demandes f\u00edsiques i emocionals exigents (Malone et al., 2017<\/a>). Davant d\u2019aquestes necessitats, la gesti\u00f3 de les c\u00e0rregues d\u2019entrenaments i competici\u00f3 es presenta com una eina aplicable per a la prevenci\u00f3 de lesions (Carey et al., 2017<\/a>), evitant c\u00e0rregues inadequades que podrien afectar l\u2019augment de la incid\u00e8ncia lesional (Gabbett, 2018<\/a>), \u00e9s a dir, els aspectes derivats de la pr\u00e0ctica esportiva que provoquen la no participaci\u00f3 completa en sessions o partits futurs (Ekstrand et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, l\u2019\u00fas del control de c\u00e0rrega com a eina per a la prevenci\u00f3 de lesions encara est\u00e0 condicionat pel nivell d\u2019experi\u00e8ncia o comprensi\u00f3 dels equips t\u00e8cnics (Fanchini et al., 2018<\/a>), de manera que se\u2019n disminueix la possible efectivitat i aplicabilitat en grups de treball i entorns d\u2019alta complexitat (Gabbett, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Hulin et al. (2014)<\/a> van proposar una relaci\u00f3 entre la c\u00e0rrega aguda i la c\u00e0rrega cr\u00f2nica, la qual relacionava la forma f\u00edsica (aguda) respecte a la fatiga (cr\u00f2nica). La relaci\u00f3 entre aquests dos tipus de c\u00e0rrega (coneguda en la literatura com ACWR, de l\u2019angl\u00e8s acute:chronic workload ratio<\/em>) t\u00e9 l\u2019objectiu d\u2019analitzar els efectes produ\u00efts en l\u2019entrenament comparant la c\u00e0rrega d\u2019entrenament que l\u2019atleta ha realitzat respecte a la c\u00e0rrega per a la qual podria estar preparat\/da (Gabbett, 2018<\/a>) a partir de les mitjanes de c\u00e0rrega acumulades en les setmanes anteriors, possibilitant l\u2019opci\u00f3 d\u2019obtenir una mostra de representaci\u00f3 din\u00e0mica de la preparaci\u00f3 de l\u2019esportista (Malone<\/a> et <\/a>al<\/a>., 2017<\/a>). Aquesta r\u00e0tio quantificaria la quantitat acumulada d\u2019estr\u00e8s que es produeix en una persona a partir de diverses sessions d\u2019entrenament i partits durant un per\u00edode de temps determinat (Hulin et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La c\u00e0rrega de treball ve definida per la c\u00e0rrega externa (CE) i la c\u00e0rrega interna (CI), aix\u00ed com per l\u2019especificitat (ESP) (Zamora et al., 2021<\/a>). Les variables per quantificar la CE estan relacionades amb la quantitat de treball que l\u2019atleta realitza, mentre que la CI es refereix a la tensi\u00f3 fisiol\u00f2gica i psicol\u00f2gica relativa imposada a l\u2019atleta, de manera que es produeixen diferents respostes internes individualitzades a una mateixa CE determinada (Zamora et al., 2021<\/a>). Aquesta resposta vindr\u00e0 determinada, entre altres variables, per les caracter\u00edstiques d\u2019aplicaci\u00f3 de la CE, les caracter\u00edstiques de l\u2019atleta i tamb\u00e9 per l\u2019ESP (Casamichana et al., 2012<\/a>). En aquest sentit, variables com el nombre de jugadors, el nombre d’exercicis, la pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia de porters i\/o la pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia de porteries provoquen m\u00e9s o menys estimulaci\u00f3 cognitiva, demanda condicional i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, diferents efectes en els nivells d\u2019entrenament (Casamichana et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En el c\u00e0lcul de l\u2019ACWR s\u2019utilitza una variable de CE i\/o una de CI, que ha de ser espec\u00edfica i replicable (Hulin et al., 2014<\/a>). Com a variable de CE es poden utilitzar variables espec\u00edfiques i replicables com el temps d\u2019exposici\u00f3 (Sampson et al., 2016<\/a>), llan\u00e7aments (Hulin<\/a> et al., 2014<\/a>), les pr\u00f2pies de l\u2019accelerometria (Carey et al., 2017<\/a>), etc. En relaci\u00f3 amb la CI, hi ha propostes que utilitzen la variabilitat de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (Williams et al., 2017<\/a>), per\u00f2 la percepci\u00f3 subjectiva d\u2019esfor\u00e7 (RPE, de l\u2019angl\u00e8s rate of perceived exertion<\/em>) es presenta com una variable \u00fatil per reportar l\u2019estr\u00e8s fisiol\u00f2gic i psicol\u00f2gic en diferents modalitats col\u00b7lectives (Carey et al., 2017<\/a>; Malone<\/a> et al., 2017<\/a>; Fanchini et al., 2018<\/a>), m\u00e9s aplicable que la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca en el futbol, atenent la seva naturalesa intermitent (Rodr\u00edguez-Marroyo i Anto\u00f1an, 2015<\/a>). L\u2019RPE, entesa com la resposta subjectiva a un est\u00edmul, t\u00e9 una perspectiva multifactorial\u00a0 (Borg, 1990<\/a>) i multidimensional, i de baixa variabilita (Casamichana et al., 2012<\/a>), que s\u2019utilitza molt en el futbol (Impellizzeri et al, 2004). En relaci\u00f3 amb l\u2019ESP, segons les autories, aquesta variable no est\u00e0 contemplada en la bibliografia relacionada amb l\u2019ACWR, malgrat que defineix la complexitat de les sessions i la seva possible relaci\u00f3 amb la lesionabilitat, en influenciar tant la CI com la CE (Casamichana et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Mitjan\u00e7ant la interpretaci\u00f3 de l\u2019ACWR es poden valorar relacions d\u2019aquest valor amb una probabilitat de lesi\u00f3 m\u00e9s alta o m\u00e9s baixa, com \u00e9s el cas de les lesions sense contacte, tant en el futbol australi\u00e0 (Carey et al., 2017<\/a>) com en futbolistes joves d\u2019elit (Bowen et al., 2017<\/a>). En futbol professional (Malone et al., 2017<\/a>), s\u2019ha observat que quan els jugadors es trobaven en un risc de lesi\u00f3 redu\u00eft era quan s\u2019exposaven a r\u00e0tios agudes:cr\u00f2niques moderades-baixes a moderades-altes, amb valors d\u2019entre 0.8 i 1.5. Aquestes relacions de c\u00e0rrega presentades es podrien utilitzar per optimitzar la gesti\u00f3 di\u00e0ria de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament (Malone<\/a> et al., 2017<\/a>) i millorar la prevenci\u00f3 de lesions (Murray<\/a> et al., 2016<\/a>). Altres autors com Williams et al. (2017)<\/a> indiquen que el m\u00e8tode de mitjanes m\u00f2bils ACWR no representa amb exactitud la naturalesa de les adaptacions a l\u2019entrenament i fatiga. Per aquest motiu proposen una actualitzaci\u00f3 de l\u2019ACWR mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de mitjanes din\u00e0miques ponderades exponencialment (EWMA, de l\u2019angl\u00e8s exponentially weighed moving average<\/em>). Aquest m\u00e8tode podria afavorir l\u2019emfasitzaci\u00f3 i la sensibilitat de les c\u00e0rregues de treball pr\u00f2ximes al final del cicle de c\u00e0lcul (Sampson<\/a> et al., 2016<\/a>), la qual cosa podria ser m\u00e9s aplicable a la naturalesa de l\u2019entrenament, ja que permetria controlar la progressi\u00f3 de les c\u00e0rregues i nom\u00e9s el seu possible efecte (Foster et al., 2018<\/a>). Murray<\/a> et al. (2016)<\/a>, en el seu estudi amb jugadors de futbol australi\u00e0, reporten com en relaci\u00f3 amb les lesions EWMA mostra una sensibilitat m\u00e9s alta respecte a l\u2019ACWR, durant la pretemporada i el per\u00edode de temporada.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, actualment existeix un debat sobre la fiabilitat d\u2019aquests m\u00e8todes de control de c\u00e0rrega i la possible relaci\u00f3 d\u2019aquests amb la lesionabilitat. Per a les lesions de no contacte, aquesta pot ser una eina no fiable per a la predicci\u00f3 (Fanchini et al., 2018<\/a>), a causa d\u2019una sensibilitat de predicci\u00f3 per sota del 25 % en tots els casos. Per a sistemes esportius oberts, la predicci\u00f3 de lesions no podria estar sotmesa nom\u00e9s a la vigil\u00e0ncia d\u2019un n\u00famero (Buchheit, 2016<\/a>), ja que aquest no consideraria el context en la seva complexitat. Des d\u2019un punt de vista estad\u00edstic, es presenten dos errors possibles. D\u2019una banda, hi ha un acoblament entre la c\u00e0rrega aguda i la cr\u00f2nica, per la qual cosa la c\u00e0rrega aguda podria ser un predictor \u00fatil per si sola, sense la necessitat de normalitzar-la respecte a la c\u00e0rrega cr\u00f2nica, ja que els dos indicadors utilitzats mantenen una relaci\u00f3 entre si (Lolli et al., 2018<\/a>). Aquest acoblament pot oferir falses correlacions, com tamb\u00e9 ocorre a causa de la proporci\u00f3 d\u2019esdeveniments registrats respecte a les lesions esdevingudes (i registrades), la qual cosa comporta un augment exponencial de la magnitud de la c\u00e0rrega aguda i de les possibles relacions obtingudes (Impellizzeri et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, el present estudi t\u00e9 com a objectiu explorar l\u2019aplicabilitat de l\u2019ACWR i l\u2019EWMA en la gesti\u00f3 del control de la c\u00e0rrega com a eina per a la prevenci\u00f3 de lesions en el futbol femen\u00ed amateur<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va realitzar un estudi quasiexperimental sense intervenci\u00f3, mitjan\u00e7ant una observaci\u00f3 retrospectiva i un disseny ex post facto<\/em>, at\u00e8s que es van monitorar les sessions d\u2019entrenament i les lesions de les jugadores que formaven l\u2019equip, amb la intenci\u00f3 de valorar la relaci\u00f3 dels ACWR i EWMA de les diferents variables de CE, CI i ESP amb les lesions que van causar baixa d\u2019entrenaments o partits, registrades durant el per\u00edode d\u2019observaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va monitorar la totalitat de les 212 sessions d\u2019entrenament i partits, compresos entre agost i maig de la temporada 2018-2019, de 17 jugadores d\u2019un equip de futbol femen\u00ed s\u00e8nior amateur<\/em> que competeix en la divisi\u00f3 preferent femenina catalana, amb entrenament tres dies a la setmana d\u2019una durada d\u2019una hora i mitja i un partit setmanal. Es va registrar un total de 3460 esdeveniments, com a resultat del c\u00f2mput total de jugadores participants per sessi\u00f3. Les participants tenien una edat mitjana de 22.87 (\u00b14.8) anys, un pes de 58.08 (\u00b14.75) kg i una estatura de 164.9 (\u00b13.93) cm.<\/p>\n\n\n\n

Tots els integrants de l\u2019equip (jugadores, entrenadors i directius) van ser informats del prop\u00f2sit de l\u2019estudi i van donar el consentiment a l\u2019\u00fas de les seves dades. L\u2019\u00fas de les dades obtingudes va seguir els criteris de la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki, revisada a Fortaleza (2013).<\/p>\n\n\n\n

Registre de les variables<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les variables independents registrades en aquest estudi van correspondre a RPE per a CI, ESP (Sol\u00e9, 2008<\/a>) i el temps d\u2019exposici\u00f3 en relaci\u00f3 amb l\u2019entrenament i la competici\u00f3 per a la CE. En relaci\u00f3 amb les variables dependents, les lesions que impedien la participaci\u00f3 en entrenaments i partits (concepte angl\u00e8s time loss injuries<\/em>; Fuller et al., 2006<\/a>) es van relacionar amb l lesionabilitat i a les diferents r\u00e0tios de relaci\u00f3 de c\u00e0rrega aguda:cr\u00f2nica.<\/p>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019elegibilitat per estabilitzar les variables de control van ser que les participants a l\u2019estudi no tinguessin problemes card\u00edacs associats, que el nivell d\u2019entrenabilitat fos amateur <\/em>(> 2 dies d\u2019entrenament m\u00ednim i < 4 dies) i que estiguessin en actiu en el moment en qu\u00e8 es va fer l\u2019aleatoritzaci\u00f3 de la mostra. Les condicions d\u2019aplicaci\u00f3 en l\u2019observaci\u00f3 van ser sempre al mateix terreny de joc i en els mateixos horaris durant els entrenaments, en l\u2019horari marcat per la instituci\u00f3. El control de les atencions sempre es va fer mitjan\u00e7ant el mateix personal m\u00e8dic.<\/p>\n\n\n\n

Quant al monitoratge de les variables de CE, es va registrar el temps d\u2019exposici\u00f3 de cada jugadora als entrenaments i partits; per a la CI, l\u2019RPE es va obtenir despr\u00e9s de cada sessi\u00f3 i les dades es van recollir mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 Google Forms, de manera individual i amb una temporitzaci\u00f3 de 15 a 30 minuts respecte al final de la sessi\u00f3, i l\u2019especificitat es va calcular postsessi\u00f3, assignant un valor a les tasques i tenint en compte si la proposta d\u2019aquestes era gen\u00e8rica (1-2), general (3-4), dirigida (5-6), espec\u00edfica (7-8-9) o competitiva (10) (Sol\u00e9 2008<\/a>), obtenint un valor mitj\u00e0 de la sessi\u00f3 per a la totalitat de l\u2019equip (Taula 1). Aquests valors monitorats es traspassaven a un arxiu en el qual es calculaven de manera individualitzada les r\u00e0tios d\u2019ACWR (4:16, 7:21, 7:28) i EWMA (4:16, 7:21, 7:28) per a cadascuna de les variables registrades (temps d\u2019exposici\u00f3, RPE i ESP). El primer n\u00famero de les r\u00e0tios representa el numerador, o mitjana de c\u00e0rrega aguda acumulada durant aquest nombre de dies, i el segon n\u00famero representa el denominador, o mitjana de la c\u00e0rrega cr\u00f2nica acumulada durant aquest nombre de dies. Tamb\u00e9 es va registrar el total de lesions. Les dades les va recollir i analitzar el preparador f\u00edsic de l\u2019equip.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Par\u00e0metres i variables registrades durant les sessions de les participants a l\u2019estudi.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Proc\u00e9s estad\u00edstic amb les r\u00e0tios analitzades de les participants de l\u2019estudi.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Difer\u00e8ncies entre les r\u00e0tios ACWR, EWMA respecte a la variable lesi\u00f3\/no lesi\u00f3 en les participants de l\u2019estudi.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019una an\u00e0lisi descriptiva de la tend\u00e8ncia central, es va determinar la normalitat de la mostra. Seguidament, mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de la prova Mann-Whitney, es van observar les possibles difer\u00e8ncies significatives existents entre les diverses r\u00e0tios analitzades i la variable lesi\u00f3 o no lesi\u00f3. Posteriorment, es van agrupar els valors de les r\u00e0tios obtingudes per determinar el possible nivell d\u2019associaci\u00f3 amb les lesions, atesa la naturalesa qualitativa de les variables, mitjan\u00e7ant el test khi quadrat. Totes les dades de significaci\u00f3 es van considerar a partir de p<\/em>\u2009<\u2009.05 (Figura 1). El programa que es va utilitzar per dur a terme l\u2019an\u00e0lisi va ser JASP (The JASP Team, Amsterdam, Holanda), versi\u00f3 11.1 per a Mac.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els valors mitjans (+\/- DE) per jugadora obtinguts de les variables registrades durant els 3460 esdeveniments van ser, per a CE, 3365.226\u2009+\/-\u20091997.763 minuts totals; per a CI, una RPE de 6.305\u2009+\/-\u20091.689 per sessi\u00f3; una ESP de 6.852\u2009+\/-\u20092.302 per sessi\u00f3; i es van registrar un total de 12 lesions que causen baixa a l\u2019equip, 0.011\u2009+\/-\u20090.105 per jugadora. Els valors de les r\u00e0tios obtingudes van ser de: RPE ACWR 4:16, .996\u2009+\/-\u20090.163; RPE ACWR 7:21, 0.998\u2009+\/-\u20090.121; RPE ACWR 7:28, 0.983\u2009+\/-\u20090.168; RPE EWMA 4:16, 0.962\u2009+\/-\u20090.502; RPE EWMA 7:21, 0.873\u2009+\/-\u20090.341; RPE EWMA 7:28, 0.857\u2009+\/-\u20090.366; ESP ACWR 4:16, 1.008\u2009+\/-\u20090.197; ESP ACWR 7:21, 1.003\u2009+\/-\u20090.143; ESP ACWR 7:28, 0.987\u2009+\/-\u20090.178; ESP EWMA 4:16, 0.988\u2009+\/-\u20090.496; ESP EWMA 7:21, 0.905\u2009+\/-\u20090.313; ESP EWMA 7:28, 0.885\u2009+\/-\u20090.342; CAR ACWR 4:16, 1.167\u2009+\/-\u20090.654; CAR ACWR 7:21, 1.067\u2009+\/-\u20090.463; CAR ACWR 7:28, 1.068\u2009+\/-\u20090.510; CAR EWMA 4:16, 0.977\u2009+\/-\u20090.582; CAR EWMA 7:21, 0.893\u2009+\/-\u20090.377; CAR EWMA 7:28, 0.885\u2009+\/-\u20090.411.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Atesa la no normalitat de la mostra, el test Mann-Whitney va permetre determinar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> < .05) respecte a la variable lesi\u00f3 o no lesi\u00f3 per a les r\u00e0tios CAR ACWR i per a RPE EWMA (4:16, 7:28, 7:21), ESP EWMA (4:16, 7:28, 7:21), CAR EWMA (4:16, 7:28, 7:21) i (4:16, 7:28) (Taula 2), amb una magnitud de l\u2019efecte entre -.586 i -.262. No es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre les diferents posicions analitzades.<\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, es van agrupar els valors de les diverses r\u00e0tios en rangs diferents, amb una difer\u00e8ncia superior a 1. El test khi quadrat va mostrar associacions de totes les r\u00e0tios anteriors amb les lesions (p<\/em>\u2009<\u2009.05) en CAR ACWR i en RPE EWMA (4:16, 7:28, 7:21), ESP EWMA (4:16, 7:21), CAR EWMA (4:16, 7:28, 7:21) i (4:16, 7:28), per\u00f2 no per a ESP EWMA 7 28. En relaci\u00f3 amb el valor dels rangs de les r\u00e0tios obtingudes, els resultats mostren una associaci\u00f3 entre el nombre de lesions i per sota del rang inferior de .7-.8, i del rang superior d\u20191.3-1.4, excepte per a CAR ACWR 4 16 (1.1) I CAR EWMA 4 16 (1.2), en qu\u00e8 el rang superior \u00e9s d\u20191.1 i 1.2 respectivament (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3
<\/strong>Associaci\u00f3 per als rangs d\u2019ACWR i EWMA i la variable lesi\u00f3\/no lesi\u00f3 per a les participants a l\u2019estudi.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La principal troballa d\u2019aquest estudi ha estat la possible identificaci\u00f3 de r\u00e0tios de c\u00e0rrega aguda:cr\u00f2nica amb una relaci\u00f3 m\u00e9s alta amb la lesionabilitat. S\u2019observa com EWMA podria tenir una associaci\u00f3 m\u00e9s gran amb el nombre de lesions respecte a l\u2019ACWR, tant per a la CE i CI, fins i tot per a ESP, aix\u00ed com en r\u00e0tios per a per\u00edodes curts (4:16) i m\u00e9s extensius (7:28). Aquests resultats podrien ser coincidents amb els presentats per Foster et al. (2018)<\/a>, que indiquen que la utilitzaci\u00f3 d\u2019EWMA podria presentar m\u00e9s fiabilitat respecte a les lesions, pel fet que aquest demostra m\u00e9s sensibilitat en relaci\u00f3 amb el c\u00e0lcul que l\u2019ACWR tradicional (Griffin et al., 2020<\/a>; Murray et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les variables utilitzades, s\u2019observa com l\u2019RPE identificada com a variable de CI en la totalitat de les r\u00e0tios establertes per a EWMA podria mostrar associacions significatives amb les lesions de les jugadores analitzades. Aquests resultats estan relacionats amb els de Malone<\/a> et al. (2017)<\/a> i Fanchini et al. (2018)<\/a>, encara que ells reporten la utilitzaci\u00f3 de l\u2019ACWR amb valors de c\u00e0rrega resultants del producte de la CE per la CI, i no amb una sola variable, com aqu\u00ed \u00e9s el cas i com s\u00ed que presenten altres autors (Foster et al., 2018<\/a>). Amb aquest mateix m\u00e8tode, encara que en una modalitat esportiva diferent (tennis), l\u2019\u00fas i an\u00e0lisi de l\u2019RPE, utilitzada com a \u00fanica variable de quantificaci\u00f3 de c\u00e0rrega, podria ser un bon indicador per utilitzar en el c\u00e0lcul de r\u00e0tio aguda:cr\u00f2nica (Myers<\/a> et al., 2019<\/a>) i per la seva relaci\u00f3 significativa amb la lesionabilitat (Peterson i Evans, 2019). Tenint en compte la programaci\u00f3 de l\u2019entrenament, ESP reporta associacions significatives mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 d\u2019EWMA per als tres tipus de variables (CI, CE, ESP). Aquest fet ens podria oferir informaci\u00f3 sobre la import\u00e0ncia de la perioditzaci\u00f3 de la semblan\u00e7a d\u2019un exercici respecte a la naturalesa del joc amb relaci\u00f3 a com la jugadora assumeix la c\u00e0rrega de treball i la possible relaci\u00f3 d\u2019aquesta amb les lesions que poguessin oc\u00f3rrer.<\/p>\n\n\n\n

Tant ACWR com EWMA, i independentment de si es referien a CE, CI o ESP, han presentat associacions significatives respecte a les lesions, aspecte que ens podria reportar que la relaci\u00f3 de c\u00e0rrega aguda:cr\u00f2nica podria ser una eina valuosa en el control de c\u00e0rrega (Griffin et al., 2020<\/a>), ateses les possibilitats o mitjans de cada grup de treball. Ara b\u00e9, cal contextualitzar que aquesta possible associaci\u00f3 no \u00e9s sin\u00f2nim de predictibilitat, interpretaci\u00f3 que podria provocar conclusions cient\u00edfiques err\u00f2nies (Griffin et al., 2020<\/a>). Tamb\u00e9 en aquest context, l\u2019augment de l\u2019associaci\u00f3 de les r\u00e0tios pot ser degut a l\u2019acoblament de les diferents variables (CE per CI) que definirien la c\u00e0rrega (Lolli et al., 2018<\/a>), encara que en el cas que es presenta aqu\u00ed no ocorreria, ja que nom\u00e9s s\u2019ha utilitzat una variable per calcular la r\u00e0tio (CE, CI o ESP) (Griffin et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Respecte a les r\u00e0tios, s\u2019observa com les tres opcions proposades (4:16, 7:21 i 7:28) tamb\u00e9 podrien mostrar associacions significatives, encara que les que van reportar una significaci\u00f3 m\u00e9s alta van ser les relacionades amb la c\u00e0rrega en r\u00e0tios llargues (7:21 i 7:28), que s\u00f3n les m\u00e9s utilitzades en esports col\u00b7lectius (Griffin et al., 2020<\/a>). En un esport on es competeix cada set dies, la utilitzaci\u00f3 d\u2019aquesta r\u00e0dio com a finestra aguda i cr\u00f2nica estaria justificada com a eina aplicable a aquest model de programaci\u00f3 i competici\u00f3. Aix\u00ed i tot, en discrep\u00e0ncia a aquesta dada, es poden apreciar associacions significatives mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de quatre dies com a finestra aguda en totes les variables per a EWMA 4 16 i a la variable de CE ACWR 4 16, la qual cosa que podria ser un indicador de la import\u00e0ncia en la gesti\u00f3 de les c\u00e0rregues agudes i la seva possible influ\u00e8ncia amb la lesionabilitat (Carey et al., 2017<\/a>), en aquest context espec\u00edfic.<\/p>\n\n\n\n

Analitzant les agrupacions obtingudes, podem observar que els rangs dels valors de les r\u00e0tios que podrien estar associats a lesions oscil\u00b7len entre .7-.8 en el rang inferior, mentre que se situen entre 1.3-1.4 per al rang superior. D\u2019acord amb la proposta inicial de Hulin et al. (2014)<\/a> per a CE o Gabbett (2018)<\/a> (en r\u00e0tios calculades amb CE per CI), el rang de 0.8 a 1.3 \u00e9s el que es podria situar en zona de menys risc, at\u00e8s que en aquest la c\u00e0rrega aguda i la cr\u00f2nica es mostren aproximadament en les mateixes magnituds, i per tant no es presenten ni sobrec\u00e0rregues ni falta d\u2019entrenament. Els resultats s\u00ed que discreparien d\u2019altres propostes en les quals s\u2019utilitza RPE (Malone et al., 2017<\/a>), on es presenten rangs de menor risc de lesi\u00f3 entre els valors compresos d\u20191.00 a 1.25. En tot cas, les diferents opcions que es presenten serien indicadors de l\u2019especificitat de cadascuna de les variables, r\u00e0tios i rangs en cada modalitat esportiva i en cada equip analitzat. Cap valor t\u00e9 magnitud suficient com per determinar el l\u00edmit entre el risc de lesi\u00f3 o no lesi\u00f3. La causa d\u2019una lesi\u00f3 \u00e9s multifactorial i la complexitat del seu context no \u00e9s congruent amb aquest intent de simplificaci\u00f3 (Gabbett, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La limitaci\u00f3 m\u00e9s gran d\u2019aquest estudi \u00e9s la falta d\u2019un seguiment de variables cinem\u00e0tiques, pel fet que un registre d\u2019aquestes hauria possibilitat un perfil m\u00e9s justificat dels valors obtinguts en relaci\u00f3 amb la CE. Tamb\u00e9, el fet de limitar el registre a lesions que causen baixa redueix el nombre de registres obtinguts, interferint en la magnitud d\u2019associacions mostrades (Lolli<\/a> et al., 2018<\/a>) o sense permetre valorar la possible incid\u00e8ncia segons la posici\u00f3 de joc. Malgrat que \u00e9s una proposta nova, cal tenir en compte que la utilitzaci\u00f3 d\u2019ESP com a element de programaci\u00f3 de l\u2019entrenament inclou una part subjectiva i aleat\u00f2ria. Amb la exploraci\u00f3 d\u2019ESP se n\u2019ha pogut valorar l\u2019aplicabilitat o no aplicabilitat. L\u2019RPE \u00e9s un valor subjectiu que tamb\u00e9 pot comptar amb unes certes limitacions (Impellizzeri et al., 2020<\/a>; Buchheit, 2016<\/a>), per\u00f2 tamb\u00e9 se n\u2019ha confirmat l\u2019aplicabilitat en esport femen\u00ed (Piedra et al., 2020<\/a>) i s\u2019ha utilitzat per al c\u00e0lcul d\u2019ACWR, oferint associacions significatives respecte a lesions (Griffin et al., 2020<\/a>). En tot cas, les limitacions presentades s\u00f3n pr\u00f2pies de l\u2019esport amateur<\/em>, en el qual els recursos econ\u00f2mics no permeten utilitzar una certa tecnologia. \u00c9s per aquest motiu que les exploracions i estudis longitudinals s\u00f3n necessaris en el context de l\u2019entrenament per poder-ne valorar l\u2019aplicabilitat.<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, en aquest context espec\u00edfic, les r\u00e0tios de c\u00e0rrega aguda:cr\u00f2nica podrien ser una eina aplicable per al control de la c\u00e0rrega en el futbol femen\u00ed amateur<\/em>, a causa de la seva possible relaci\u00f3 amb la lesionabilitat. Els resultats obtinguts permetrien valorar m\u00e9s positivament l\u2019EWMA atenent a la seva sensibilitat m\u00e9s alta. Finalment, en relaci\u00f3 amb els rangs de les r\u00e0tios, el rang .8 a 1.3 podria ser el valor associat a una lesionabilitat menor. La interpretaci\u00f3 correcta dels resultats i la seva possible aplicabilitat ha de limitar-se als contextos analitzats.<\/p>\n\n\n\n

Aplicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El o la professional en ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i esport, independentment de la tecnologia disponible o del nombre de membres de l\u2019equip, pot dur a terme el c\u00e0lcul i la interpretaci\u00f3 de la din\u00e0mica de c\u00e0rregues i, de manera indirecta, millorar el proc\u00e9s d\u2019entrenament i de prevenci\u00f3 de lesions.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Volem agrair el comprom\u00eds de totes les jugadores participants a l\u2019estudi, a la instituci\u00f3 de l\u2019escola de futbol M\u00f3n Femen\u00ed, per la seva col\u00b7laboraci\u00f3, i l\u2019equip t\u00e8cnic que ha ajudat en el proc\u00e9s de recol\u00b7lecci\u00f3 de dades.<\/p>\n\n\n\n

Conflicte d\u2019interessos<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors declaren no tenir conflicte d\u2019inter\u00e8s i el no finan\u00e7ament per part de cap entitat privada ni p\u00fablica en el projecte.<\/p>\n\n\n\n

Perspectives de futur<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Seguint amb l\u2019an\u00e0lisi presentada, com a recerques futures seria interessant poder observar si les r\u00e0tios tamb\u00e9 mostren associacions per tipus de lesions diferents (Fuller et al., 2006<\/a>). Tamb\u00e9, la incorporaci\u00f3 d\u2019un estudi cinem\u00e0tic amb l\u2019objectiu de poder-lo relacionar amb la c\u00e0rrega externa de l\u2019entrenament i les posicions de joc de les jugadores.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Amb l\u2019objectiu d\u2019analitzar possibles relacions entre les modalitats de r\u00e0tio de c\u00e0rrega aguda:cr\u00f2nica (tant per mitjanes de c\u00e0rrega consecutives, ACWR, com en la seva ponderaci\u00f3 exponencial din\u00e0mica, EWMA), en relaci\u00f3 amb la lesionabilitat en el futbol femen\u00ed, es va realitzar un estudi quasiexperimental sense intervenci\u00f3 de les r\u00e0tios obtingudes a partir de les 212 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10014,6354,10013,5425],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["ACWR<\/a>","control de c\u00e0rrega<\/a>","EWMA<\/a>","prevenci\u00f3 de lesions<\/a>"],"unlinked":["ACWR<\/span>","control de c\u00e0rrega<\/span>","EWMA<\/span>","prevenci\u00f3 de lesions<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 13 abril 2021","modified":"Updated on 1 juliol 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 13 abril 2021 08:45","modified":"Updated on 1 juliol 2021 09:22"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46476\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=46476"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46476\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":47597,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46476\/revisions\/47597\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=46476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=46476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=46476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}