{"id":46473,"date":"2021-04-13T08:44:54","date_gmt":"2021-04-13T08:44:54","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/efectos-de-la-recuperacion-activa-versus-pasiva-en-press-de-banca\/"},"modified":"2021-06-30T15:18:00","modified_gmt":"2021-06-30T15:18:00","slug":"efectes-de-la-recuperacio-activa-versus-passiva-en-laixecament-de-banca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/efectes-de-la-recuperacio-activa-versus-passiva-en-laixecament-de-banca\/","title":{"rendered":"Efectes de la recuperaci\u00f3 activa versus<\/em> passiva en l\u2019aixecament de banca"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries en exercicis de for\u00e7a \u00e9s una de les variables de les quals dep\u00e8n el rendiment f\u00edsic i sobre la qual no s\u2019ha investigat gaire. La majoria de les recerques sobre aquest tema s\u2019han centrat en l\u2019estudi de diferents intervals de recuperaci\u00f3, \u00e9s a dir, en la variable durada; no obstant aix\u00f2, el nostre objectiu \u00e9s analitzar si la recuperaci\u00f3 activa podria minimitzar la p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia en comparaci\u00f3 amb la recuperaci\u00f3 passiva tradicional, mantenint la durada constant entre tots dos protocols. Per a l\u2019estudi, 14 voluntaris joves entrenats van fer dues s\u00e8ries de vuit repeticions i una tercera s\u00e8rie fins a la fallada muscular en aixecament de banca amb la c\u00e0rrega \u00f2ptima per al desenvolupament de la pot\u00e8ncia m\u00e0xima separant cada s\u00e8rie amb dos minuts de recuperaci\u00f3 passiva, sense activitat, o activa, fent 60 segons de premsa vertical de pit a una velocitat d\u2019execuci\u00f3 lenta i amb una c\u00e0rrega baixa. La recuperaci\u00f3 activa va permetre que la p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia intras\u00e8ries fos menor en comparaci\u00f3 amb la recuperaci\u00f3 passiva, amb difer\u00e8ncia estad\u00edsticament significativa en la primera i la tercera s\u00e8rie (13.34\u2009% vs<\/em>. 18.84\u2009%, p<\/em>\u2009=\u2009.006; i 13.38\u2009% vs. 17.53\u2009%, p<\/em>\u2009=\u2009.001; respectivament). A m\u00e9s, vam observar una percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7 m\u00e9s alta, discreta per\u00f2 significativa, en la segona s\u00e8rie (4.5 vs.<\/em> 5.0, p<\/em>\u2009=\u2009.033). En conclusi\u00f3, la recuperaci\u00f3 activa podria ser un est\u00edmul adequat per minimitzar la p\u00e8rdua del rendiment intrasessi\u00f3 i millorar la percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7 en exercicis de for\u00e7a.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> for\u00e7a<\/span>, pot\u00e8ncia<\/span>, recuperaci\u00f3<\/span>, rendiment<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Entre les variables que podem controlar per elaborar programes d\u2019entrenament de for\u00e7a, la recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries ha estat escassament estudiada en la literatura cient\u00edfica (Hern\u00e1ndez-Dav\u00f3 et al., 2016<\/a>). Sabem que la realitzaci\u00f3 de m\u00e9s d\u2019una s\u00e8rie durant els entrenaments de for\u00e7a podria ser m\u00e9s efectiva per aconseguir els objectius desitjats en augmentar el volum de l\u2019entrenament (Schoenfeld, 2016<\/a>), per la qual cosa la recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries \u00e9s un par\u00e0metre clau a tenir en compte en la prescripci\u00f3 de qualsevol programa d\u2019exercicis i hauria de rebre m\u00e9s atenci\u00f3 per assolir una prescripci\u00f3 \u00f2ptima (de Salles et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 \u00e9s cert que existeixen algunes investigacions que han analitzat diferents tipus de recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries en entrenaments de for\u00e7a, aquestes s\u2019han centrat principalment a avaluar com influeixen diferents intervals de temps sobre par\u00e0metres fisiol\u00f2gics i\/o de rendiment amb la finalitat de determinar quin \u00e9s el temps \u00f2ptim de recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries en funci\u00f3 dels objectius que es persegueixen (Abdessemed et al., 1999<\/a>; Henselmans i Schoenfeld, 2014<\/a>; Hern\u00e1ndez-Dav\u00f3 et al., 2017<\/a>; Hern\u00e1ndez-Dav\u00f3 et al., 2016<\/a>; Martorelli et al., 2015<\/a>; Senna et al., 2016<\/a>; Willardson, 2006<\/a>). Aix\u00ed, aquestes recerques s\u2019han centrat en la variable durada del per\u00edode de recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries. A m\u00e9s, cal destacar que existeix una heterogene\u00eftat important en aquestes investigacions, no nom\u00e9s en les mostres sobre les quals s\u2019ha investigat (homes i dones, difer\u00e8ncia d\u2019edat, diferents nivells de condici\u00f3 f\u00edsica, etc.), sin\u00f3 tamb\u00e9 en els par\u00e0metres avaluats (nombre m\u00e0xim de repeticions que la persona \u00e9s capa\u00e7 de completar, percentatge de p\u00e8rdua de velocitat, pot\u00e8ncia manifestada, concentraci\u00f3 de lactat en sang, etc.). En aquest sentit, considerem que, en el context del rendiment f\u00edsic, la recerca sobre diferents tipus de recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries en un entrenament de for\u00e7a hauria de centrar-se en l\u2019avaluaci\u00f3 dels efectes sobre la pot\u00e8ncia manifestada pels participants.<\/p>\n\n\n\n

La manifestaci\u00f3 de la pot\u00e8ncia m\u00e0xima dep\u00e8n fonamentalment de les vies metab\u00f2liques que esdevenen en el citoplasma cel\u00b7lular del m\u00fascul esquel\u00e8tic, conegudes cl\u00e0ssicament com a anaer\u00f2biques, entre les quals destaca principalment el sistema dels fosf\u00e0gens (ATP i fosfocreatina, PCr) (Mougios, 2020<\/a>). La recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries, per tant, hauria de permetre una res\u00edntesi completa o gaireb\u00e9 completa d\u2019aquest sistema per poder rendir al m\u00e0xim possible durant les s\u00e8ries successives. En els primers 30 segons de recuperaci\u00f3 despr\u00e9s d\u2019un esfor\u00e7 breu i intens, com per exemple la realitzaci\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie durant un entrenament de for\u00e7a, es pot restaurar el 50 % dels nivells inicials de PCr, i en dos minuts se\u2019n pot haver resintetitzat fins al 90\u2009% (Chicharro i Fern\u00e1ndez-Vaquero, 2018<\/a>). La s\u00edntesi de PCr es realitza gr\u00e0cies a les vies metab\u00f2liques aer\u00f2biques, per la qual cosa es requereix oxigen per restablir el sistema dels fosf\u00e0gens utilitzat durant l\u2019esfor\u00e7. Per tant, amb una recuperaci\u00f3 activa entre s\u00e8ries en exercicis de for\u00e7a podr\u00edem facilitar la irrigaci\u00f3 del teixit musculoesquel\u00e8tic per millorar l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019oxigen a les c\u00e8l\u00b7lules musculars que podria facilitar el restabliment del sistema dels fosf\u00e0gens. Amb aix\u00f2, es podria millorar el rendiment en les s\u00e8ries successives durant un entrenament de for\u00e7a (Gill et al., 2006<\/a>; Latella et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Diversos autors han investigat com afecta la durada dels intervals de recuperaci\u00f3 sobre la manifestaci\u00f3 de pot\u00e8ncia en s\u00e8ries successives durant l\u2019execuci\u00f3 d\u2019un exercici de for\u00e7a (Hern\u00e1ndez-Dav\u00f3 et al., 2016<\/a>). Aix\u00ed, se suggereix que per a l\u2019entrenament de la pot\u00e8ncia muscular els intervals de descans han de ser d\u2019entre dos i cinc minuts, en funci\u00f3 del tipus d\u2019exercici o esfor\u00e7 que es realitzi (Willardson, 2006<\/a>). La decisi\u00f3 s\u2019ha de prendre amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir la m\u00e0xima, sin\u00f3 completa, res\u00edntensi del sistema dels fosf\u00e0gens en el menor temps possible. En cas contrari, en les s\u00e8ries successives intervindria predominantment la glic\u00f2lisi citos\u00f2lica com a ruta metab\u00f2lica que satisfaria la demanda energ\u00e8tica de l\u2019esfor\u00e7, amb la conseg\u00fcent acumulaci\u00f3 de metab\u00f2lits (principalment, lactat i ions H+), que podrien provocar l\u2019aparici\u00f3 prematura de fatiga muscular, a m\u00e9s d\u2019una aportaci\u00f3 d\u2019energia m\u00e9s lenta que la produ\u00efda pel sistema dels fosf\u00e0gens, tenint en compte la pot\u00e8ncia energ\u00e8tica o taxa metab\u00f2lica de tots dos sistemes (quantitat d\u2019energia sintetitzada per unitat de temps) (Mougios, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, l\u2019objectiu del present treball ha estat comparar els efectes de la recuperaci\u00f3 activa versus<\/em> la recuperaci\u00f3 passiva sobre la p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia i la percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7 en s\u00e8ries successives durant un exercici de for\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El nostre estudi va ser un assaig creuat aleatoritzat, en el qual tots els participants van realitzar els dos tipus d\u2019intervencions proposades: recuperaci\u00f3 activa i recuperaci\u00f3 passiva. Tots els participants van visitar el nostre laboratori en tres ocasions. A la primera visita es va dur a terme un test de pot\u00e8ncia m\u00e0xima (Pm\u00e0x) en aixecament de banca, seguit d\u2019un test d\u2019una repetici\u00f3 m\u00e0xima (1RM) en premsa vertical de pit. A m\u00e9s, es van explicar tant els objectius de l\u2019estudi com el procediment que dur\u00edem a terme i es van registrar dades demogr\u00e0fiques de cada participant.<\/p>\n\n\n\n

Tots els participants van signar un consentiment informat i el tractament de les dades es va dur a terme seguint la legislaci\u00f3 vigent segons all\u00f2 establert a la Llei org\u00e0nica 15\/1999 de protecci\u00f3 de dades personals i el Reial decret 1720\/2007, aix\u00ed com els principis enunciats a la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki (Association, 2013<\/a>). El present estudi compta amb la resoluci\u00f3 favorable del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de Recerca de la Universitat Francisco de Vitoria (42\/2018), on es va dur a terme la recerca.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

14 estudiants homes van participar en el present estudi. La mida mostral es va calcular mitjan\u00e7ant el programa G*Power 3.1.9.2, utilitzant el grup de proves t<\/em> i la difer\u00e8ncia entre dues mitjanes dependents per a mostres aparellades segons les proves estad\u00edstiques per a mostres relacionades (Faul et al., 2007<\/a>); considerant una hip\u00f2tesi a una cua, una probabilitat d\u2019error \u03b1 de .05, una pot\u00e8ncia (1-\u03b2 probabilitat d\u2019error) de .80 i una mida de l\u2019efecte de .80 (Cohen, 1992<\/a>). Aix\u00ed, la grand\u00e0ria total resultant va ser de 12 participants per aconseguir una pot\u00e8ncia de .828, per la qual cosa vam reclutar 14 voluntaris, considerant una possible p\u00e8rdua del 15\u2009% durant l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser els seg\u00fcents: homes, amb una edat compresa entre els 18 i els 24 anys, que tinguessin com a m\u00ednim un any d\u2019experi\u00e8ncia en entrenament de for\u00e7a, que entrenessin habitualment la for\u00e7a (almenys dos dies a la setmana), que fossin capa\u00e7os d\u2019aixecar en banca, almenys, el 80\u2009% del seu pes corporal i que no tinguessin cap contraindicaci\u00f3 per practicar exercici f\u00edsic. Com a criteris d\u2019exclusi\u00f3 vam determinar que no complissin algun dels criteris d\u2019inclusi\u00f3 i que no tinguessin disponibilitat per acudir al laboratori els dies establerts.<\/p>\n\n\n\n

Es va animar els participants a mantenir els seus h\u00e0bits de vida, quant a entrenament f\u00edsic i patrons d\u2019hidrataci\u00f3 i alimentaci\u00f3, i se\u2019ls va advertir que s\u2019abstinguessin d\u2019entrenar el tren superior, almenys, 48 hores abans dels dies de mesurament i que no consumissin cafe\u00efna o alguna altra subst\u00e0ncia estimulant ni cap ajuda ergog\u00e8nica, almenys, tres hores abans dels mesuraments.<\/p>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El reclutament dels participants es va dur a terme a la Universitat Francisco de Vitoria, principalment entre els graus en Fisioter\u00e0pia i en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport. Els interessats havien d\u2019emplenar un formulari en l\u00ednia, en el qual se\u2019ls preguntava l\u2019edat, l\u2019experi\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica d\u2019entrenament de for\u00e7a, els h\u00e0bits d\u2019exercici a l\u2019actualitat i si presentaven algun tipus de contraindicaci\u00f3 per practicar exercici f\u00edsic. A partir de les respostes, es van filtrar els resultats per reclutar els participants que complien els criteris d\u2019inclusi\u00f3 establerts.<\/p>\n\n\n\n

Tots els participants van visitar el laboratori en tres ocasions. A la primera visita, van fer un test de Pm\u00e0x en aixecament de banca guiat, seguint el protocol descrit per altres autors (Bevan et al., 2010<\/a>; da Silva et al., 2015<\/a>), i un test d\u20191RM en premsa vertical de pit. La sessi\u00f3 s\u2019iniciava amb un escalfament general consistent en cinc minuts d\u2019activitat cardiovascular a intensitat moderada i mobilitat general de les articulacions involucrades en l\u2019exercici d\u2019aixecament de banca, seguits de 3-5 minuts de recuperaci\u00f3 passiva. A continuaci\u00f3 es va dur a terme un escalfament espec\u00edfic que consistia en una s\u00e8rie de 10 repeticions en aixecament de banca guiat (Evolution Deluxe Smith Machine and Rack; Titanium Strength, S.L., Espanya) sense c\u00e0rrega addicional (el pes de la barra \u00e9s de 21 kg) a una velocitat d\u2019execuci\u00f3 controlada (dos segons la fase conc\u00e8ntrica i dos segons l\u2019exc\u00e8ntrica), seguida de 4-5 minuts de recuperaci\u00f3 passiva, i fent despr\u00e9s una s\u00e8rie de tres repeticions amb el 20\u2009% de l\u20191RM estimada pel participant a la m\u00e0xima velocitat d\u2019execuci\u00f3 possible, seguida de 4-5 minuts de recuperaci\u00f3 passiva.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019aquest escalfament es va fer el test de Pm\u00e0x, que es va dur a terme executant s\u00e8ries de tres repeticions a la m\u00e0xima velocitat possible amb el 3\u2009%, 40\u2009%, 50\u2009% i 60\u2009% de l\u20191RM estimada, separant les s\u00e8ries amb una recuperaci\u00f3 passiva de 4-5 minuts. En finalitzar aquest test, es va fer la prova d\u20191RM en premsa vertical de pit, amb l\u2019objectiu de determinar la c\u00e0rrega que utilitzar\u00edem en el protocol de recuperaci\u00f3 activa. Aquest test d\u20191RM en premsa vertical de pit es va fer executant una s\u00e8rie fins a la fallada muscular amb la c\u00e0rrega equivalent a l\u20191RM estimada pel participant per a aquest exercici, completant un total de 3-5 repeticions m\u00e0ximes i calculant l\u20191RM segons la f\u00f3rmula de Brzycki (Brzycki<\/a>, 1993<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Als 7 i als 14 dies, aproximadament, despr\u00e9s de la primera visita al laboratori, els voluntaris van participar en les dues intervencions que vam dur a terme per poder comparar les difer\u00e8ncies entre la recuperaci\u00f3 activa i la passiva. En ordre aleatori, els participants van realitzar un dels dos protocols seg\u00fcents, despr\u00e9s d\u2019un escalfament general i espec\u00edfic igual que el del primer dia. En el protocol de recuperaci\u00f3 passiva (PAS), van realitzar dues s\u00e8ries de vuit repeticions a la m\u00e0xima velocitat d\u2019execuci\u00f3 possible amb la c\u00e0rrega \u00f2ptima calculada per al desenvolupament de la Pm\u00e0x (OptLoad Pmax, de l\u2019angl\u00e8s optimal load for Pmax<\/em>) i una tercera s\u00e8rie fins a la fallada muscular, separant les s\u00e8ries amb una recuperaci\u00f3 passiva de dos minuts (Figura 1). En el protocol de recuperaci\u00f3 activa (ACT), els participants van fer dues s\u00e8ries de vuit repeticions a la m\u00e0xima velocitat d\u2019execuci\u00f3 possible amb l\u2019OptLoad Pmax i una tercera s\u00e8rie fins a la fallada muscular, separant les s\u00e8ries amb una recuperaci\u00f3 activa de dos minuts en premsa vertical de pit amb el 5-10 % d\u20191RM i a una velocitat d\u2019execuci\u00f3 de dos segons la fase conc\u00e8ntrica i dos segons l\u2019exc\u00e8ntrica, controlada amb un metr\u00f2nom (Metronome Beats 5.0.1) (Figura 2).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Protocol de mesurament amb recuperaci\u00f3 passiva.<\/em>
Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia. Nota. OptLoad Pmax: c\u00e0rrega \u00f2ptima per al desenvolupament de pot\u00e8ncia m\u00e0xima; RPE: percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Protocol de mesurament amb recuperaci\u00f3 activa.<\/em>
Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia. Nota. OptLoad Pmax: c\u00e0rrega \u00f2ptima per al desenvolupament de pot\u00e8ncia m\u00e0xima; RPE: percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Variables cin\u00e8tiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La pot\u00e8ncia mitjana propulsiva de cada repetici\u00f3 (MPP, de l\u2019angl\u00e8s mean propulsive power<\/em>) va ser registrada amb un encoder<\/em> lineal (Chronojump), la freq\u00fc\u00e8ncia de mostreig del qual \u00e9s de 1000 Hz, i un programari per a l\u2019an\u00e0lisi de dades (Chronojump 1.8.1-95), validat per Busc\u00e0 i Font (2011). La p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia mitjana propulsiva (%Perd) es va calcular com la difer\u00e8ncia entre l\u2019MPP de la primera repetici\u00f3 i la vuitena de cada s\u00e8rie, segons els c\u00e0lculs publicats per S\u00e1nchez-Medina i Gonz\u00e1lez-Badillo (2011)<\/a> quant a l\u2019avaluaci\u00f3 de la p\u00e8rdua de velocitat en entrenaments de for\u00e7a. El nombre m\u00e0xim de repeticions efectuades a la tercera s\u00e8rie (nRM) es va registrar com el nombre de repeticions totals fetes pel participant fins a la fallada muscular.<\/p>\n\n\n\n

Percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019esfor\u00e7 percebut (RPE, de l\u2019angl\u00e8s rate of perceived exertion<\/em>) va ser registrat amb l\u2019escala de 0 a 10 adaptada per a exercicis de for\u00e7a, amb una precisi\u00f3 de .5 punts permesa per a les respostes dels voluntaris. El registre es va dur a terme al final de cada s\u00e8rie (RPE 1, RPE 2 i RPE 3; respectivament) i 1, 3 i 5 minuts despr\u00e9s d\u2019executar l\u2019\u00faltima s\u00e8rie fins a la fallada muscular (RPE post 1\u2019, RPE post 3\u2019 i RPE post 5\u2019; respectivament).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Totes les dades es van analitzar utilitzant el programari estad\u00edstic SPSS 20 (SPSS Inc., Chicago, IL, EUA). La normalitat de cada variable es va contrastar amb la prova de Shapiro-Wilk. Es va realitzar una prova t<\/em> de mesures repetides per analitzar els canvis associats a cada protocol (ACT vs.<\/em> PAS) en les variables dependents: pot\u00e8ncia mitjana propulsiva de la s\u00e8rie (MPP), \u00edndex de p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia mitjana propulsiva intras\u00e8rie (%Perd) i percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7 (RPE). La significan\u00e7a estad\u00edstica es va configurar amb un valor p<\/em>\u2009\u2264\u2009.05, amb un interval de confian\u00e7a del 95\u2009%.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

otes les dades de la mostra van presentar una distribuci\u00f3 normal quant a l\u2019edat, l\u2019altura, el pes, l\u2019\u00edndex de massa corporal (IMC), l\u2019experi\u00e8ncia en entrenament de for\u00e7a i la Pm\u00e0x (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Caracter\u00edstiques de la mostra.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

No hi va haver difer\u00e8ncies significatives entre les dues intervencions a l\u2019MPP de cada s\u00e8rie (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Potencia media propulsiva (W) de cada serie en ambas intervenciones.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La p\u00e8rdua d\u2019MPP intras\u00e8rie (%Perd) va ser m\u00e9s baixa en ACT respecte de PAS a les tres s\u00e8ries (13.34\u2009% vs.<\/em> 18.84\u2009%, 15.97\u2009% vs.<\/em> 17.67\u2009% i 13.38\u2009% vs. <\/em>17.53\u2009%; respectivament), sent aquestes difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives per a la primera i la tercera s\u00e8rie (p<\/em>\u2009=\u2009.006 i p<\/em>\u2009=\u2009.001, respectivament; p<\/em>\u2009=\u2009.084 per a la segona s\u00e8rie) (Figura 3).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
P\u00e8rdua de pot\u00e8ncia mitjana propulsiva intras\u00e8rie (%) en totes dues intervencions (*<\/em>p\u2009<<\/em>\u2009.05).<\/em>
Nota. ACT: protocol de recuperaci\u00f3 activa; PAS: protocol de recuperaci\u00f3 passiva.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

No hi va haver difer\u00e8ncies significatives entre totes dues intervencions en l\u2019nRM (45.7\u2009\u00b1\u200911.99 per al protocol ACT vs.<\/em> 45.6\u2009\u00b1\u200911.6 per al protocol PAS).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019RPE va ser pr\u00e0cticament la mateixa en tots dos protocols, encara que el resultat de la segona s\u00e8rie va ser significativament m\u00e9s alta en ACT respecte a PAS (4.5 vs.<\/em> 5.0, p<\/em>\u2009=\u2009.033). Aix\u00ed mateix, durant la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de tots dos protocols, l\u2019RPE va tendir a ser lleugerament m\u00e9s baixa en ACT respecte a PAS durant els registres post 1, 3 i 5 minuts (9.2 vs.<\/em> 9.3, 4.8 vs.<\/em> 5.1 i 3.2 vs.<\/em> 3.4, respectivament), tot i que aquestes difer\u00e8ncies no eren estad\u00edsticament significatives (Figura 4).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7 en totes dues intervencions (*<\/em>p\u2009<<\/em>\u2009.05).<\/em>
Nota. ACT: protocol de recuperaci\u00f3 activa; PAS: protocol de recuperaci\u00f3 passiva; RPE: percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Fins on sabem, aquesta \u00e9s la primera recerca que analitza els efectes sobre variables cin\u00e8tiques i perceptives en exercicis de for\u00e7a d\u2019una recuperaci\u00f3 activa fent el mateix moviment que l\u2019exercici que s\u2019avalua. Un dels aspectes m\u00e9s destacats de la nostra intervenci\u00f3 va ser que tots els participants van tolerar b\u00e9 la recuperaci\u00f3 activa i que aquesta no va provocar cap mena de davallada en el rendiment f\u00edsic ni en la percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7 realitzat.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 no vam trobar difer\u00e8ncies significatives entre totes dues intervencions en l\u2019MPP de cada s\u00e8rie, s\u00ed que va haver-hi difer\u00e8ncies entre protocols en calcular la p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia intras\u00e8rie, amb l\u2019observaci\u00f3 que el protocol de recuperaci\u00f3 activa disminueix la p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia entre s\u00e8ries successives en comparaci\u00f3 amb la recuperaci\u00f3 passiva, sent aquestes difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en la primera i la tercera s\u00e8rie. En aquest sentit, sabent que hi ha menys producci\u00f3 de creatina-cinasa (CK) quan es comparen est\u00edmuls de recuperaci\u00f3 actius versus<\/em> passius (Gill et al., 2006<\/a>) i que els est\u00edmuls actius promouen la perfusi\u00f3 d\u2019oxigen i milloren la recuperaci\u00f3 de la musculatura implicada en un determinat esfor\u00e7 f\u00edsic (Latella et al., 2019<\/a>), podr\u00edem hipotetitzar que la nostra proposta de recuperaci\u00f3 activa podria afavorir la irrigaci\u00f3 sangu\u00ednia del teixit muscular, amb la conseg\u00fcent aportaci\u00f3 d\u2019oxigen que afavor\u00eds la res\u00edntesi de PCr i, per tant, una involucraci\u00f3 m\u00e9s gran del sistema dels fosf\u00e0gens en les s\u00e8ries successives.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta mateixa l\u00ednia, Schoenfeld et al. (2019)<\/a> van dur a terme una recerca en la qual van analitzar si una recuperaci\u00f3 activa de dos minuts, consistent en 30 segons de contracci\u00f3 isom\u00e8trica volunt\u00e0ria del grup muscular implicat en l\u2019exercici, seguida de 90 segons passius, milloraria el rendiment i les adaptacions estructurals en comparaci\u00f3 amb una recuperaci\u00f3 passiva de la mateixa durada (dos minuts), fent la intervenci\u00f3 tres vegades a la setmana durant un per\u00edode de vuit setmanes. Els resultats van mostrar que la recuperaci\u00f3 activa va aconseguir m\u00e9s hipertr\u00f2fia en els membres inferiors, per\u00f2 no en els membres superiors, encara que aquesta intervenci\u00f3 no va mostrar millores significatives en comparaci\u00f3 amb la recuperaci\u00f3 passiva ni en la for\u00e7a ni en la resist\u00e8ncia muscular com va passar amb els nostres resultats quant a l\u2019MPP i l\u2019nRM. Els autors defensen que la hipertr\u00f2fia m\u00e9s gran dels membres inferiors associada a la recuperaci\u00f3 activa es podria deure al fet que la contracci\u00f3 isom\u00e8trica podria provocar una vasoconstricci\u00f3 local que faria que els metab\u00f2lits s\u2019acumulessin (sobretot H+), i aix\u00f2 propiciaria una adaptaci\u00f3 positiva sobre la capacitat de tamponament de l\u2019acidosi; no obstant aix\u00f2, no es van mesurar marcadors d\u2019estr\u00e8s metab\u00f2lic i recomanen mesurar-ho en recerques futures.<\/p>\n\n\n\n

Altres estudis han avaluat diferents estrat\u00e8gies de recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries en entrenaments de for\u00e7a, entre els quals destaca la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de Latella et al. (2019)<\/a>. Aquests autors van identificar 396 estudis per finalment analitzar-ne 26 que van incloure diferents estrat\u00e8gies de recuperaci\u00f3 activa entre s\u00e8ries, com estiraments, exercici aer\u00f2bic, massatge i autoalliberament miofascial, vibraci\u00f3 o electromioestimulaci\u00f3, entre d\u2019altres. Les seves conclusions afirmen que la inclusi\u00f3 d\u2019est\u00edmuls actius en la recuperaci\u00f3 podria augmentar el nombre total de repeticions realitzables; millorar variables cin\u00e8tiques com la for\u00e7a, la pot\u00e8ncia i la velocitat; augmentar l\u2019activaci\u00f3 muscular, i disminuir la percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7. No obstant aix\u00f2, \u00e9s important destacar que l\u2019heterogene\u00eftat dels estudis inclosos en aquesta revisi\u00f3 dificulta la possibilitat d\u2019extreure\u2019n conclusions generals pel que fa a quins est\u00edmuls actius podrien ser els m\u00e9s adequats per a cada sessi\u00f3 d\u2019entrenament de for\u00e7a. A m\u00e9s, cap estudi va investigar una recuperaci\u00f3 activa que inclogu\u00e9s el mateix moviment que el realitzat durant l\u2019entrenament, com \u00e9s el nostre cas. Aix\u00ed i tot, aquests resultats podrien servir per corroborar els beneficis de la recuperaci\u00f3 activa versus<\/em> la passiva en entrenaments de for\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Mohamad et al. (2012)<\/a> van analitzar un d\u2019aquests est\u00edmuls actius, l\u2019exercici aer\u00f2bic. Van dur a terme un estudi creuat per comparar les respostes agudes de quatre tipus d\u2019intervencions sobre diferents par\u00e0metres fisiol\u00f2gics i de rendiment. Si b\u00e9 aquest est\u00edmul actiu \u00e9s diferent del que nosaltres proposem en el present estudi, aquells resultats van mostrar que no existien difer\u00e8ncies significatives entre grups, ni en variables cin\u00e8tiques, com en el nostre cas quant a l\u2019MPP i l\u2019nRM; ni cinem\u00e0tiques, ni en les concentracions de lactat. Tot i aix\u00ed, com destaquen els mateixos autors, no es van avaluar altres beneficis importants que l\u2019est\u00edmul actiu podria tenir en els per\u00edodes de recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries de for\u00e7a, com la millora de la res\u00edntesi de substrats energ\u00e8tics, l\u2019augment de la resposta d\u2019hormones anab\u00f2liques o la transmissi\u00f3 neural m\u00e9s alta, per exemple, que s\u00f3n les possibles justificacions als nostres resultats quant a una p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia menor durant el protocol de recuperaci\u00f3 activa en comparaci\u00f3 amb la passiva.<\/p>\n\n\n\n

Un altre dels possibles mecanismes que podrien explicar la p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia intras\u00e8rie menor que trobem amb el protocol ACT en comparaci\u00f3 amb el PAS podria ser causa d\u2019una excitabilitat m\u00e9s alta de la placa motora indu\u00efda per l\u2019est\u00edmul actiu, que podria influir sobre la via aferent relacionada amb el llindar cr\u00edtic de fatiga perif\u00e8rica i, per tant, sobre el comandament central, facilitant la contractilitat muscular en les s\u00e8ries successives durant els entrenaments de for\u00e7a (Allen et al., 2008<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tot i que en el nostre estudi no hem valorat par\u00e0metres fisiol\u00f2gics, com l\u2019excitabilitat de la placa motora, la lactat\u00e8mia o altres indicadors de l\u2019activitat metab\u00f2lica muscular, en aquesta l\u00ednia sabem que l\u2019activitat muscular intensa fa que descendeixin els nivells de PCr, la qual cosa incrementa la concentraci\u00f3 de f\u00f2sfor inorg\u00e0nic a la c\u00e8l\u00b7lula muscular. A m\u00e9s, el recanvi d\u2019ATP i l\u2019augment en l\u2019activitat metab\u00f2lica citos\u00f2lica augmenten la concentraci\u00f3 d\u2019ions d\u2019H+, sobretot a les fibres tipus II, en les quals el pH podria caure de 7.0 a 6.2 (Kent-Braun et al., 2012<\/a>). Per tant, les futures investigacions interessades en els efectes de la recuperaci\u00f3 activa durant els entrenaments de for\u00e7a haurien d\u2019incloure el registre de par\u00e0metres fisiol\u00f2gics com el lactat en sang, l\u2019oxigenaci\u00f3 muscular o els nivells de CK.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, els nostres resultats demostren que, davant una mateixa durada, la recuperaci\u00f3 activa, en comparaci\u00f3 amb la recuperaci\u00f3 passiva tradicional, podria ser una estrat\u00e8gia efica\u00e7 per minimitzar la p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia i millorar la percepci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7 en s\u00e8ries successives durant un exercici de for\u00e7a en homes joves entrenats.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, una de les principals limitacions del nostre estudi \u00e9s que no hem incl\u00f2s el registre de par\u00e0metres fisiol\u00f2gics ni d\u2019altres relacionats amb els canvis en l\u2019excitabilitat de la placa motora o amb possibles mecanismes lesionals, per exemple, per la qual cosa no podem dilucidar els mecanismes associats a aquesta possible millora. Una altra limitaci\u00f3 \u00e9s el disseny experimental mateix, ja que probablement la inclusi\u00f3 d\u2019un nombre m\u00e9s alt de s\u00e8ries podria haver evidenciat amb m\u00e9s claredat les difer\u00e8ncies entre tots dos protocols de recuperaci\u00f3 entre les s\u00e8ries successives durant un exercici de for\u00e7a, aix\u00ed com l\u2019\u00fas d\u2019una escala subjectiva per valorar l\u2019esfor\u00e7 percebut.<\/p>\n\n\n\n

Les l\u00ednies de recerca futures haurien d\u2019incloure i contrastar tant par\u00e0metres fisiol\u00f2gics com de rendiment, aix\u00ed com analitzar els efectes de la recuperaci\u00f3 activa versus <\/em>passiva en els membres superiors i els membres inferiors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries en exercicis de for\u00e7a \u00e9s una de les variables de les quals dep\u00e8n el rendiment f\u00edsic i sobre la qual no s\u2019ha investigat gaire. La majoria de les recerques sobre aquest tema s\u2019han centrat en l\u2019estudi de diferents intervals de recuperaci\u00f3, \u00e9s a dir, en la variable durada; no obstant […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[401,363,4093,360],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["for\u00e7a<\/a>","pot\u00e8ncia<\/a>","recuperaci\u00f3<\/a>","rendiment<\/a>"],"unlinked":["for\u00e7a<\/span>","pot\u00e8ncia<\/span>","recuperaci\u00f3<\/span>","rendiment<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 13 abril 2021","modified":"Updated on 30 juny 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 13 abril 2021 08:44","modified":"Updated on 30 juny 2021 15:18"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46473\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=46473"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46473\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":47203,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46473\/revisions\/47203\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=46473"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=46473"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=46473"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}