{"id":46468,"date":"2021-04-13T08:43:27","date_gmt":"2021-04-13T08:43:27","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/comparacion-de-la-eficacia-de-tres-tipos-de-entrenamiento-fuerza-autocargas-maquinas-de-musculacion-y-peso-libre\/"},"modified":"2021-07-01T08:25:50","modified_gmt":"2021-07-01T08:25:50","slug":"comparacio-de-leficacia-de-tres-tipus-dentrenament-de-forca-autocarregues-maquines-de-musculacio-i-pes-lliure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/comparacio-de-leficacia-de-tres-tipus-dentrenament-de-forca-autocarregues-maquines-de-musculacio-i-pes-lliure\/","title":{"rendered":"Comparaci\u00f3 de l\u2019efic\u00e0cia de tres tipus d\u2019entrenament de for\u00e7a: autoc\u00e0rregues, m\u00e0quines de musculaci\u00f3 i pes lliure"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Verificar quina metodologia \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 en la millora de variables antropom\u00e8triques i de for\u00e7a: un entrenament amb pes lliure, amb m\u00e0quines de musculaci\u00f3 o amb autoc\u00e0rregues. 33 estudiants universitaris homes van dur a terme un entrenament de for\u00e7a dues vegades per setmana, durant vuit setmanes, dividits en tres grups d\u2019entrenament: autoc\u00e0rregues (GEAC), m\u00e0quines de musculaci\u00f3 (GEMM) i pes lliure (GEPL). Es van avaluar les variables seg\u00fcents: \u00edndex de massa corporal (IMC), teixit magre (TM), percentatge de greix (% greix), esquat amb salt (ES), esquat amb contramoviment (ECM), aixecament de banca (AB), esquat (E), for\u00e7a m\u00e0xima relativa en aixecament de banca (FMR AB) i for\u00e7a m\u00e0xima relativa en esquat (FMR E). No es van registrar millores significatives en les variables antropom\u00e8triques i de for\u00e7a del GEAC. Al GEMM es van produir millores significatives en el % greix i en els nivells de for\u00e7a, mentre que al GEPL va haver-hi millores significatives en el % greix, en el TM i en els nivells de for\u00e7a. Aix\u00ed mateix, el GEPL va obtenir millores significatives respecte al GEMM en els tests seg\u00fcents: SS, AB, E, FMR AB i FMR E. Un entrenament de for\u00e7a de vuit setmanes aplicat a homes en edat universit\u00e0ria va ser m\u00e9s efica\u00e7 a l\u2019hora d\u2019incrementar la for\u00e7a i el teixit magre realitzant-lo amb pes lliure que fent-ho amb m\u00e0quines de musculaci\u00f3. La utilitzaci\u00f3 d\u2019autoc\u00e0rregues no va generar millores cineantropom\u00e8triques ni de for\u00e7a. No obstant aix\u00f2, en aquest \u00faltim cas, no es pot descartar totalment que l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019adaptacions es degui a les dificultats per quantificar la intensitat de la c\u00e0rrega.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> autoc\u00e0rregues<\/span>, for\u00e7a<\/span>, m\u00e0quines de musculaci\u00f3<\/span>, pes lliure<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019entrenament de for\u00e7a genera m\u00faltiples beneficis, entre els quals cal destacar: la millora del rendiment motor, del rendiment esportiu, de l\u2019autoimatge, de les condicions de salut i qualitat de vida, i la prevenci\u00f3 de patologies i malalties (Copeland et al., 2019<\/a>; Ruiz, 2008<\/a>; Seguin et al., 2013<\/a>). A causa de la seva import\u00e0ncia, la comunitat cient\u00edfica s\u2019ha interessat per l\u2019estudi dels diferents factors que condicionen les millores comentades pr\u00e8viament. Associacions com la National Strength and Conditioning Association, l\u2019American College of Sports Medicine, la International Strength Training Association, l\u2019American Heart Association i l\u2019American Medical Society for Sports Medicine publiquen regularment informes que recullen recomanacions relatives al desenvolupament d\u2019aquesta capacitat. A m\u00e9s, posen de relleu la gran import\u00e0ncia que t\u00e9 tant en el context de l\u2019esport com en el de la salut. Per\u00f2, aix\u00ed i tot, a vegades la planificaci\u00f3 de l\u2019entrenament de for\u00e7a s\u2019allunya dels plantejaments cient\u00edfics i sovint respon a falsos mites, modes passatgeres o filosofies apassionades (L\u00f3pez-Mi\u00f1arro, 2002<\/a>). Aix\u00ed, es genera certa confusi\u00f3 entre les persones que realitzen treballs de for\u00e7a, que sovint desconeixen quina \u00e9s la manera m\u00e9s efica\u00e7 d\u2019entrenar per aconseguir els seus objectius.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, les \u00faltimes d\u00e8cades hem pogut comprovar que el tipus de resist\u00e8ncies emprades en els entrenaments de for\u00e7a s\u2019ha diversificat considerablement. Als mitjans tradicionals (barres, manuelles, bandes el\u00e0stiques, m\u00e0quines de musculaci\u00f3 i pilotes medicinals) s\u2019hi han sumat elements nous com m\u00e0quines vibrat\u00f2ries, superf\u00edcies inestables, bandes TRX\u00ae o pesos russos (Lloyd<\/a> et al., 2014<\/a>; Raya-Gonz\u00e1lez i S\u00e1nchez-S\u00e1nchez, 2018<\/a>). Paral\u00b7lelament, els tipus d\u2019activitats f\u00edsiques m\u00e9s utilitzades per al desenvolupament de la for\u00e7a tamb\u00e9 han variat any rere any. Fins a l\u2019any 2013, l\u2019entrenament de for\u00e7a amb autoc\u00e0rregues no es trobava entre les 20 activitats m\u00e9s practicades mundialment en l\u2019\u00e0mbit del fitnes (Thompson, 2014<\/a>). No obstant aix\u00f2, el 2015 va ser la m\u00e9s practicada, per davant del HIIT (entrenament interv\u00e0lic d\u2019alta intensitat), d\u2019entre els programes d\u2019entrenament duts a terme sota la supervisi\u00f3 de professionals qualificats, els entrenaments de for\u00e7a convencionals i els entrenaments personalitzats, que van ser respectivament la segona, tercera, quarta i cinquena activitat m\u00e9s practicades aquell mateix any (Thompson, 2017<\/a>). En cadascuna d\u2019aquestes activitats s\u2019empren diferents resist\u00e8ncies i rangs de moviment. No obstant aix\u00f2, i malgrat que aquesta q\u00fcesti\u00f3 genera un gran debat en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport, encara no s\u2019ha abordat en profunditat quina \u00e9s la que proporciona millors resultats (Schwanbeck, 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019entrenament amb autoc\u00e0rregues, s\u2019utilitza el cos com a resist\u00e8ncia per fer treballs en contra de la for\u00e7a de la gravetat. Els partidaris d\u2019aquesta metodologia defensen que permet adaptar els exercicis a les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques de cada individu, de manera que \u00e9s possible aconseguir m\u00e9s individualitzaci\u00f3. Tamb\u00e9 argumenten que, pel fet que els moviments es realitzen en cadena tancada, s\u2019afavoreix la participaci\u00f3 de diversos grups musculars en cada exercici. Una altra virtut atribu\u00efda a les autoc\u00e0rregues \u00e9s l\u2019efectivitat en la millora de la for\u00e7a relativa, l\u2019equilibri i el control postural. En canvi, el principal desavantatge que se\u2019ls atribueix \u00e9s la dificultat per quantificar la c\u00e0rrega de treball (Harrison, 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les m\u00e0quines de musculaci\u00f3 ofereixen els avantatges seg\u00fcents: proporcionen m\u00e9s seguretat a l\u2019executant, permeten l\u2019aprenentatge dels diferents exercicis de musculaci\u00f3 amb facilitat i \u00e9s possible canviar la c\u00e0rrega de treball amb molta rapidesa. Entre els desavantatges, podem destacar que no s\u2019adapten a les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques de tots els individus i que no permeten assolir una gran activaci\u00f3 neuromuscular, ja que estabilitzen i guien els moviments que l\u2019executant realitza (American College of Sports Medicine, 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, els entrenaments amb pes lliure permeten m\u00e9s varietat de moviments i tenen m\u00e9s funcionalitat que les m\u00e0quines de musculaci\u00f3, ja que possibiliten reproduir tasques tant de la vida quotidiana com gestos esportius. A m\u00e9s, l\u2019equipament requerit \u00e9s econ\u00f2mic. Tot aix\u00f2 redunda en una adher\u00e8ncia m\u00e9s gran a l\u2019entrenament de for\u00e7a. L\u2019estimulaci\u00f3 de la musculatura estabilitzadora \u00e9s m\u00e9s forta quan es treballa amb pes lliure que quan s\u2019utilitzen m\u00e0quines de musculaci\u00f3. Com a contrapartida, cal ressenyar que una execuci\u00f3 t\u00e8cnica d\u2019exercicis amb pes lliure correcta implica un cert grau de dificultat, de manera que requereixen m\u00e9s temps d\u2019aprenentatge (American College of Sports Medicine, 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per tant, tenint en compte que a priori<\/em> els diferents tipus de resist\u00e8ncia emprats per entrenar la for\u00e7a presenten tant pros com contres, \u00e9s necessari con\u00e8ixer quin \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7. D\u2019aquesta manera, l\u2019objectiu del present estudi va ser determinar quin d\u2019aquests tres entrenaments millora m\u00e9s els nivells de for\u00e7a i els par\u00e0metres cineantropom\u00e8trics: un entrenament amb autoc\u00e0rregues, un entrenament amb m\u00e0quines de musculaci\u00f3 o un entrenament amb pes lliure.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

33 estudiants universitaris de sexe mascul\u00ed [edat: 20.52 (1.45); al\u00e7ada: 176.51 (5.23); massa corporal: 74.37 (4.95); IMC: 23.93 (1.37)] van ser seleccionats per participar en el present estudi. Cap dels participants tenia experi\u00e8ncia en l\u2019entrenament de for\u00e7a ni practicava activitats fisicoesportives de forma estructurada. Tampoc patien lesions o malalties que els impedissin realitzar els tests i els protocols d\u2019entrenament amb normalitat. En una sessi\u00f3 te\u00f2rica inicial pr\u00e8via a l\u2019inici de l\u2019estudi, els participants van rebre informaci\u00f3 relativa als objectius, procediments i caracter\u00edstiques de l\u2019estudi. Tamb\u00e9 els van explicar els beneficis i riscos derivats de la seva inclusi\u00f3 a l\u2019estudi. Se\u2019ls va exigir que no modifiquessin la dieta ni els h\u00e0bits de pr\u00e0ctica d\u2019activitat fisicoesportiva durant la recerca. Tamb\u00e9 se\u2019ls va indicar que evitessin realitzar exercici f\u00edsic intens 72 hores abans d\u2019executar les proves incloses en la pre i la postintervenci\u00f3 i que no ingerissin cafe\u00efna 24 hores abans d\u2019aquestes proves. La present investigaci\u00f3 es va fer respectant els principis \u00e8tics recollits en la declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki i va comptar amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la Junta de Revisi\u00f3 Institucional del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de la Universitat Prince Sultan de Riad (Ar\u00e0bia Saudita).<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va aplicar la mateixa bateria de proves una setmana abans i una setmana despr\u00e9s del per\u00edode d\u2019intervenci\u00f3. En tots dos casos, els mesuraments van ser:<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 cineantropom\u00e8trica. La massa corporal (MC), l\u2019al\u00e7ada i l\u2019\u00edndex de massa corporal (IMC) es van mesurar utilitzant una b\u00e0scula Seca Digital Column Scale (Hamburg, Alemanya). L’MC es va registrar amb una precisi\u00f3 de 0.1 kg i l\u2019al\u00e7ada amb una precisi\u00f3 de 0.1 cm. Els mesuraments es van fer amb els individus descal\u00e7os i els va dur a terme un sol investigador. El percentatge de greix corporal (%\u2009greix) es va calcular mitjan\u00e7ant la f\u00f3rmula seg\u00fcent: %\u2009greix\u2009=\u2009[(\u2211 dels plecs abdominal, suprail\u00edac, subescapular, tricipital, quadricipital i peroneal)*\u2009.143]\u2009+\u20094.56; (Gonz\u00e1lez et al., 2006<\/a>). Per mesurar els plecs cutanis es va utilitzar un adip\u00f2metre Harpenden, model FG1056 (Sussex, Regne Unit). El teixit magre (TM) es va calcular mitjan\u00e7ant la f\u00f3rmula seg\u00fcent: TM = massa total (kg) – massa grassa (kg).<\/p>\n\n\n\n

Valoraci\u00f3 de for\u00e7a. Abans de fer els tests, els participants de l\u2019estudi van realitzar l\u2019escalfament seg\u00fcent: a) fase d\u2019activaci\u00f3, amb cinc minuts d\u2019exercici aer\u00f2bic, b) fase de mobilitat musculoarticular, amb mobilitzaci\u00f3 de les principals articulacions en ordre cefalocaudal, c) fase d\u2019escalfament espec\u00edfic, amb una s\u00e8rie de 10 salts verticals amb contramoviment i sense, i una s\u00e8rie de 10 repeticions sense arribar a la fallada muscular en els exercicis d\u2019esquat i aixecament de banca.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es va procedir a la valoraci\u00f3 de les capacitats seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

  1. Capacitat de salt.<\/strong> Es van utilitzar dos tests: esquat amb salt (ES) i salt amb contramoviment (SCM). Per al mesurament, es va fer servir un dispositiu Optojump (Bozen, It\u00e0lia). A fi d\u2019evitar que les difer\u00e8ncies en la t\u00e8cnica de salt entre els participants poguessin comprometre la validesa dels resultats obtinguts, els individus van situar les mans als malucs durant l\u2019execuci\u00f3 dels tests. Els tests es van fer seguint el protocol de Bosco et al. (1981)<\/a>.
    L\u2019ES es va fer partint d\u2019una flexi\u00f3 de genolls de 90\u00b0 amb el tronc dret. A continuaci\u00f3, l\u2019executant feia una contracci\u00f3 conc\u00e8ntrica de la musculatura extensora del genoll, mantenint el tronc en posici\u00f3 vertical durant la fase de vol. A l\u2019ECM, es partia de la posici\u00f3 de bipedestaci\u00f3. El test es va iniciar amb una flexi\u00f3 de genolls r\u00e0pida fins a aconseguir un angle de 90\u00b0. Immediatament despr\u00e9s, l\u2019individu feia una contracci\u00f3 conc\u00e8ntrica de la musculatura del genoll, mantenint el tronc en posici\u00f3 vertical. Tots els participants van disposar de dos intents tant en l\u2019ES com en l\u2019ECM, i nom\u00e9s se’n va registrar la millor marca obtinguda.<\/li>
  2. For\u00e7a m\u00e0xima.<\/strong> Es van fer dos tests: esquat (E) i aixecament de banca (AB). L\u2019E es va utilitzar per mesurar la for\u00e7a m\u00e0xima del tren inferior. Es va fer servir una barra ol\u00edmpica i discos ol\u00edmpics. Des de la posici\u00f3 de bipedestaci\u00f3, els executants van situar la barra ol\u00edmpica a les fibres superiors del m\u00fascul trapezi, amb els peus separats a l\u2019ampl\u00e0ria de les espatlles. A continuaci\u00f3, se\u2019ls va demanar que flexionessin els genolls fins que les cuixes es trobessin paral\u00b7leles a terra. Posteriorment, havien de retornar a la posici\u00f3 inicial. L\u2019AB es va utilitzar per mesurar la for\u00e7a m\u00e0xima del tren superior. Per dur a terme el test, els individus es van col\u00b7locar en posici\u00f3 de dec\u00fabit sup\u00ed en un banc d\u2019aixecament de banca Hammer Strength, amb el cap i els malucs en posici\u00f3 neutra. A continuaci\u00f3, se\u2019ls va indicar que agafessin la barra a l\u2019ampl\u00e0ria de les espatlles. Partint d\u2019aquesta posici\u00f3 i amb els colzes estesos, la barra havia de descendir fins a contactar amb el pit i ascendir posteriorment fins a aconseguir la posici\u00f3 inicial (National Strength and Conditioning Association, 2017<\/a>). Tant en l\u2019esquat com en l\u2019aixecament de banca, es va registrar el millor resultat de dos intents. At\u00e8s que els subjectes no tenien experi\u00e8ncia en l\u2019entrenament de for\u00e7a, el c\u00e0lcul de l\u20191RM es va fer mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de la f\u00f3rmula de Lander (Felipe et al., 2013<\/a>). Els dos tests es van fer amb el 80\u2009% de l\u20191RM estimat de cada individu i nom\u00e9s es van registrar les repeticions realitzades correctament.<\/li>
  3. For\u00e7a m\u00e0xima relativa.<\/strong> Una vegada determinat l\u20191RM de cada subjecte en l\u2019esquat i en l\u2019aixecament de banca, es va calcular la seva for\u00e7a relativa en l\u2019aixecament de banca (FMR AB) i en l\u2019esquat (FMR E). Es va utilitzar el coeficient de Wilks, la f\u00f3rmula del qual \u00e9s la seg\u00fcent: coeficient = 500\/\u2009a\u2009+\u2009bx\u2009+\u2009cx2<\/sup>\u2009+\u2009dx3<\/sup>\u2009+\u2009ex4<\/sup>\u2009+\u2009fx5<\/sup>; sent (en el cas dels homes): x\u2009=\u2009MC en kg del subjecte; a\u2009=\u2009-216.0475144; b\u2009=\u200916.2606339; c\u2009=\u2009-.002388645; d\u2009=\u2009-.00113732; e\u2009=\u20097.01863E-06; f\u2009=\u2009-1.291E-08. Aquesta f\u00f3rmula \u00e9s un m\u00e8tode validat per comparar la for\u00e7a relativa de subjectes amb pesos diferents, ja que els multiplicadors de massa corporal afavoreixen les persones de pes lleuger i no tenen en compte les relacions al\u00b7lom\u00e8triques (Garc\u00eda-Manso et al., 2010<\/a>).<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Un cop finalitzat el pretest, els 33 subjectes inclosos a l\u2019estudi es van dividir en tres grups experimentals: grup d\u2019entrenament amb autoc\u00e0rregues (GEAC), grup d\u2019entrenament amb m\u00e0quines de musculaci\u00f3 (GEMM) i grup d\u2019entrenament amb pes lliure (GEPL). A fi de dotar l\u2019estudi de m\u00e9s validesa interna, d\u2019aconseguir que els grups fossin m\u00e9s homogenis i de reduir la vari\u00e0ncia intergrup, es va utilitzar el procediment seg\u00fcent per assignar els subjectes a cadascun dels tres grups experimentals: en funci\u00f3 de les marques obtingudes al test d\u20191RM en esquat, els participants es van dividir en 11 cl\u00fasters formats per tres individus cadascun. Els subjectes amb les tres millors marques van ser assignats al cl\u00faster u, els subjectes amb la quarta, cinquena i sisena marca al cl\u00faster dos, i aix\u00ed successivament. Posteriorment, per evitar la influ\u00e8ncia de possibles variables estranyes no assignades a cl\u00fasters, cadascun dels tres membres dels 11 blocs va ser enviat de manera aleat\u00f2ria a un dels tres diferents grups experimentals.<\/p>\n\n\n\n

    El proc\u00e9s d\u2019intervenci\u00f3 va tenir una durada de vuit setmanes. El programa va respectar els principis d\u2019entrenament esportiu i les recomanacions establertes per l\u2019American College of Sports Medicine per a l\u2019entrenament de for\u00e7a amb principiants. En resum, es van realitzar tres s\u00e8ries de cada exercici, de sis a 12 repeticions per s\u00e8rie, i el temps de descans va ser d\u2019entre un i dos minuts. A la sessi\u00f3 d\u2019entrenament, els exercicis destinats a enfortir els grups musculars de m\u00e9s grand\u00e0ria van precedir els de menys grand\u00e0ria, i els multiarticulars van precedir els monoarticulars. S\u2019hi van incloure contraccions exc\u00e8ntriques i conc\u00e8ntriques (American College of Sports Medicine, 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 1
    <\/strong>Caracter\u00edstiques de l\u2019entrenament aplicat als tres grups experimentals.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 2
    <\/strong>Exercicis de for\u00e7a utilitzats en cada un dels tres grups experimentals<\/em><\/em><\/em><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Els par\u00e0metres d\u2019entrenament aplicats als tres grups van ser id\u00e8ntics (Taula 1). En canvi, els exercicis van ser diferents en cadascun dels grups (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

    Per determinar la intensitat d\u2019entrenament al GEMM i al GEPL, durant la setmana del pretest es va calcular l\u20191RM per als exercicis utilitzats en els dos grups mitjan\u00e7ant el test de Lander. Posteriorment, durant el per\u00edode d\u2019intervenci\u00f3 i per igualar la intensitat d\u2019entrenament dels tres grups, es va utilitzar l\u2019escala OMNI-RES per a entrenaments de for\u00e7a (Robertson et al., 2003<\/a>). A totes les sessions d\u2019entrenament es va posar atenci\u00f3 al car\u00e0cter de l\u2019esfor\u00e7 durant la realitzaci\u00f3 de cada exercici que va ser (igual que la resta de par\u00e0metres d\u2019entrenament) id\u00e8ntic per als tres grups.<\/p>\n\n\n\n

    An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    L\u2019an\u00e0lisi dels resultats es va fer amb el programa inform\u00e0tic IBM SPSS V.22\u00ae. Les dades es presenten mitjan\u00e7ant el format mitjana aritm\u00e8tica (desviaci\u00f3 t\u00edpica). Es va utilitzar la prova de Shapiro-Wilk per contrastar la normalitat de la distribuci\u00f3 i la prova de Levene per verificar l\u2019homogene\u00eftat de vari\u00e0ncies. Per valorar els efectes de l\u2019entrenament, es va fer un ANOVA de dos factors de mesures repetides (ANOVA-MR). Quan es van trobar valors de p<\/em> significatius, es va dur a terme una an\u00e0lisi post hoc<\/em> amb ajust de Bonferroni per identificar les difer\u00e8ncies. La mida d\u2019efecte intrasubjecte es va calcular mitjan\u00e7ant la d<\/em> de Cohen, considerant un valor d<\/em>\u2009=\u2009.2 com a petit, d<\/em>\u2009=\u2009.5 mitj\u00e0, i d<\/em>\u2009=\u2009.8 gran. La mida d\u2019efecte intersubjecte es va determinar mitjan\u00e7ant el par\u00e0metre eta quadrat (\u03b72). Valors d\u2019\u03b72 = .1, .25, i .40 van ser considerats respectivament com a mides d\u2019efecte petites, mitjanes i grans (Cohen, 1988<\/a>). El nivell de significaci\u00f3 establert va ser de p<\/em>\u2009=\u2009.05.<\/p>\n\n\n\n

    Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    No es van observar difer\u00e8ncies entre els grups en cap de les variables dependents avaluades abans de l\u2019inici de l\u2019entrenament. L\u2019ANOVA-MR va indicar l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019interacci\u00f3 temps*grup i d\u2019efecte principal de temps en l\u2019MC i en l\u2019IMC. En canvi, es va verificar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019efecte principal de temps en el TM (p<\/em>\u2009=\u2009.01; \u03b72\u2009=\u2009.247) i en el % greix (p<\/em>\u2009=\u2009.002; \u03b72\u2009=\u2009.650). Tamb\u00e9 es va constatar la interacci\u00f3 temps*grup per a les variables seg\u00fcents: ES (p<\/em>\u2009=\u2009.02; \u03b72\u2009=\u2009.325), ECM (p<\/em>\u2009=\u2009.007; \u03b72\u2009=\u2009.389), AB (p<\/em>\u2009=\u2009.001; \u03b72\u2009=\u2009.594), E (p<\/em>\u2009=\u2009.001; \u03b72\u2009=\u2009.58), FMR AB (p<\/em>\u2009=\u2009.000; \u03b72\u2009=\u2009.564) i FMR E (p<\/em>\u2009=\u2009.000; \u03b72\u2009=\u2009.547).<\/p>\n\n\n\n

    Respecte a les difer\u00e8ncies intersubjecte, l\u2019an\u00e0lisi post hoc<\/em> va permetre constatar que les millores obtingudes pel GEPL despr\u00e9s del proc\u00e9s d\u2019intervenci\u00f3 van ser significativament superiors a les obtingudes pel GEAC en tots els tests de for\u00e7a (ES:\u2009\u2009p<\/em>\u2009=\u2009.023; ECM:\u2009\u2009p<\/em>\u2009=\u2009.003; AB:\u2009\u2009p<\/em>\u2009=\u2009.002; SQ:\u2009\u2009p<\/em>\u2009=\u2009.035; FMR AB:\u2009\u2009p<\/em>\u2009=\u2009.007; FMR E:\u2009\u2009p<\/em>\u2009=\u2009.036). El GEPL tamb\u00e9 va obtenir millores significativament superiors a les assolides pel GEMM en tots els tests de for\u00e7a, excepte en l\u2019ECM (ES:\u2009\u2009p<\/em>\u2009=\u2009.014; AB:\u2009\u2009p<\/em>\u2009<\u2009.045; E:\u2009\u2009p<\/em>\u2009=\u2009.004; FMR AB:\u2009\u2009p<\/em>\u2009<\u2009.041; FMR E:\u2009\u2009p<\/em>\u2009<\u2009.018). En canvi, no hi va haver difer\u00e8ncies significatives entre les millores assolides pel GEMM i les obtingudes pel GEAC.<\/p>\n\n\n\n

    Quant a les comparacions intrasubjecte (Taula 3), no es van observar millores significatives al GEAC en cap de les variables analitzades. Al GEMM es van registrar millores significatives en tots els par\u00e0metres de for\u00e7a i en el % greix. Finalment, al GEPL es van constatar augments significatius en tots els mesuraments de for\u00e7a, en el % greix i en el TM.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 3
    <\/strong>Canvis registrats en les variables cineantropom\u00e8triques i en els nivells de for\u00e7a despr\u00e9s d\u2019aplicar els tres protocols d\u2019entrenament.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Amb el present estudi s\u2019ha constatat que un entrenament amb autoc\u00e0rregues de vuit setmanes no genera millores cineantropom\u00e8triques. El GEMM va aconseguir reduir el % greix, mentre que el GEPL, a m\u00e9s de disminuir el % greix, tamb\u00e9 va aconseguir incrementar el teixit magre. D\u2019aquests resultats es despr\u00e8n que l\u2019entrenament amb pes lliure \u00e9s el m\u00e9s efica\u00e7 d\u2019entre els utilitzats per aconseguir canvis en la composici\u00f3 corporal. Per\u00f2 at\u00e8s que les mides d\u2019efecte aconseguides tant pel GEMM com pel GEPL van ser petites, tamb\u00e9 cal pensar que la consecuci\u00f3 de millores substancials en la composici\u00f3 corporal requereix l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019entrenaments de for\u00e7a amb una durada sensiblement superior a vuit setmanes.<\/p>\n\n\n\n

    El GEAC tampoc va obtenir millores significatives en els nivells de for\u00e7a. Aquest resultat concorda amb un estudi realitzat per Mart\u00ednez i Cuadrado (2003)<\/a> amb jugadors d\u2019handbol. Aquests autors van demostrar que un entrenament de for\u00e7a tradicional i especialment un altre de combinat (exercicis de for\u00e7a encadenats amb moviments explosius) s\u00f3n efica\u00e7os en la millora de la for\u00e7a m\u00e0xima i la for\u00e7a explosiva, mentre que un entrenament amb autoc\u00e0rregues no genera millores significatives en cap de les dues manifestacions de for\u00e7a esmentades pr\u00e8viament. No obstant aix\u00f2, el motiu pel qual l\u2019entrenament amb autoc\u00e0rregues no \u00e9s efica\u00e7 en la millora de variables de for\u00e7a i cineantropom\u00e8triques no \u00e9s clar. Una de les raons podria ser que, amb aquesta metodologia, es produeix menys estimulaci\u00f3 muscular, tot i que el car\u00e0cter de l\u2019esfor\u00e7 \u00e9s id\u00e8ntic a l\u2019utilitzat en exercicis amb c\u00e0rregues. Una altra causa possible seria una funcionalitat m\u00e9s baixa dels exercicis en comparaci\u00f3 amb els realitzats amb pes lliure. I aix\u00f2 es deu al fet que quan es treballa amb autoc\u00e0rregues, per graduar la intensitat dels exercicis, cal modificar angles i posicions de treball, de manera que a vegades s\u2019utilitzen posicions menys naturals. Tot i aix\u00ed, no es pot descartar per complet que l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019adaptacions es degui a les dificultats per quantificar la intensitat dels entrenaments fets amb autoc\u00e0rregues.<\/p>\n\n\n\n

    Per la seva banda, el GEMM i el GEPL van millorar els resultats en tots els tests de for\u00e7a. A m\u00e9s, l\u2019entrenament amb pes lliure va resultar ser m\u00e9s efica\u00e7 que les m\u00e0quines de musculaci\u00f3 a l\u2019hora d\u2019incrementar la for\u00e7a m\u00e0xima, la for\u00e7a explosiva i la for\u00e7a m\u00e0xima relativa. Aquests resultats difereixen dels obtinguts per Schwanbeck (2018)<\/a>, en un estudi que tamb\u00e9 es va dur a terme amb joves en edat universit\u00e0ria, en el qual van trobar que tant les m\u00e0quines de musculaci\u00f3 com els exercicis realitzats amb pes lliure generen increments similars al TM i a la for\u00e7a. En la mateixa l\u00ednia, l\u2019American College of Sports Medicine (2009)<\/a> i Fisher et al. (2011)<\/a>, despr\u00e9s d\u2019haver realitzat revisions sistem\u00e0tiques de diverses recerques de for\u00e7a, van concloure que aquestes dues metodologies generen millores de for\u00e7a semblants.<\/p>\n\n\n\n

    No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 existeixen recerques els resultats de les quals concorden amb el present estudi. Wirth et al. (2016)<\/a> van comparar l\u2019efic\u00e0cia d\u2019un entrenament de for\u00e7a del tren inferior mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de l\u2019esquat i de la premsa de cames. El grup que va entrenar amb esquat va aconseguir millors resultats en l\u2019ES i en l\u2019ECM. Els autors ho atribueixen a una funcionalitat m\u00e9s alta de l\u2019esquat i a la seva similitud amb els tests de salt en relaci\u00f3 amb la premsa de cames. Shaner<\/a> et al. (2014)<\/a>, en una recerca similar, en la qual es van comparar aquests dos mateixos exercicis, van verificar que l\u2019esquat genera una resposta aguda hormonal m\u00e9s alta en l\u2019hormona de creixement, en la testosterona i en cortisol, a m\u00e9s d\u2019una freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e9s elevada i una concentraci\u00f3 de lactat superior. En una altra investigaci\u00f3 pr\u00e8via (Shaner 2012<\/a>) tamb\u00e9 es va poder comprovar que l\u2019alliberaci\u00f3 aguda de testosterona i d\u2019hormona del creixement \u00e9s superior despr\u00e9s de fer esquat que despr\u00e9s de la premsa de cames. Per\u00f2 a m\u00e9s dels factors de tipus hormonal, un altre motiu pel qual els entrenaments amb pes lliure podrien ser m\u00e9s efica\u00e7os que els executats amb m\u00e0quines de musculaci\u00f3 \u00e9s que, en els fets amb pes lliure, els requeriments d\u2019estabilitzaci\u00f3 s\u00f3n m\u00e9s elevats, i aquesta circumst\u00e0ncia exigeix una activaci\u00f3 muscular m\u00e9s gran (Garc\u00eda i Requena, 2011<\/a>). Fletcher i Bagley (2014)<\/a> i Schick et al. (2010)<\/a> assenyalen que l\u2019avantatge de fer l\u2019esquat amb barra en comparaci\u00f3 de fer-ho amb la m\u00e0quina Smith \u00e9s que els requeriments d\u2019estabilitzaci\u00f3 es produeixen en els tres plans de moviment. D\u2019aquesta manera, s\u2019incrementa la dificultat coordinativa de l\u2019exercici, at\u00e8s que l\u2019executant ha de controlar la c\u00e0rrega i el moviment, sincronitzant a m\u00e9s les accions que realitzen un nombre m\u00e9s elevat de m\u00fasculs fixadors, sinergistes i antagonistes. Aquests autors tamb\u00e9 destaquen una funcionalitat m\u00e9s alta de l\u2019esquat i entenen que la transfer\u00e8ncia dels guanys de for\u00e7a assolits amb l\u2019esquat a altres situacions motrius \u00e9s m\u00e9s factible que quan es treballa amb m\u00e0quines que estabilitzen el moviment. En aquest punt hem de recordar que, en el present estudi, per evitar l\u2019efecte aprenentatge, l\u2019exercici de for\u00e7a emprat pel GEPL durant el proc\u00e9s d\u2019intervenci\u00f3 per desenvolupar la for\u00e7a al tren inferior (tisores amb barra o lunges<\/em>) va ser diferent de l\u2019utilitzat en el pretest i en el posttest en els tres grups experimentals per valorar la for\u00e7a a les extremitats inferiors (esquat). I, aix\u00ed i tot, les millores de for\u00e7a obtingudes pel GEPL s\u00f3n significativament superiors a les dels altres dos grups. Per tant, cal interpretar que les tisores tamb\u00e9 tenen m\u00e9s funcionalitat que la premsa de cames.<\/p>\n\n\n\n

    En conseq\u00fc\u00e8ncia, d\u2019acord amb els resultats del present estudi i tenint en compte els estudis previs, entenem que quan l\u2019objectiu de l\u2019entrenament \u00e9s incrementar la for\u00e7a m\u00e0xima o la for\u00e7a explosiva s\u2019ha d\u2019optar preferentment per l\u2019\u00fas d\u2019exercicis de pes lliure. Les m\u00e0quines de musculaci\u00f3 tamb\u00e9 es poden utilitzar, ja que permeten obtenir millores en els nivells de for\u00e7a. Per\u00f2 s\u2019ha de tenir present que diversos estudis coincideixen a assenyalar que aquestes millores podrien ser inferiors a les assolides amb pes lliure. Respecte a les autoc\u00e0rregues, l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica actual ens indica que no permeten la consecuci\u00f3 de millores significatives en la composici\u00f3 corporal ni en els nivells de for\u00e7a. Per conseg\u00fcent, haurien de ser utilitzades exclusivament en cas que no exist\u00eds la possibilitat d\u2019entrenar utilitzant pesos o m\u00e0quines de musculaci\u00f3. Per\u00f2, aix\u00ed i tot, es necessiten m\u00e9s estudis que confirmin que els entrenaments amb pes lliure proporcionen millors resultats que els treballs amb m\u00e0quines de musculaci\u00f3 i que aquests \u00faltims s\u00f3n m\u00e9s efica\u00e7os que les autoc\u00e0rregues.<\/p>\n\n\n\n

    Per finalitzar, cal esmentar que la principal limitaci\u00f3 de l\u2019estudi va ser la redu\u00efda mida mostral. Haver comptat amb un nombre m\u00e9s elevat de participants hauria conferit a la present recerca m\u00e9s pot\u00e8ncia estad\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n

    Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Un entrenament de for\u00e7a de vuit setmanes, aplicat a homes en edat universit\u00e0ria, va ser m\u00e9s efica\u00e7 a l\u2019hora d\u2019incrementar la for\u00e7a i el teixit magre realitzant-lo amb pes lliure que fent-ho amb m\u00e0quines de musculaci\u00f3. L\u2019\u00fas d\u2019autoc\u00e0rregues no va generar millores cineantropom\u00e8triques ni dels nivells de for\u00e7a. No obstant aix\u00f2, en aquest \u00faltim cas, no es pot descartar per complet que l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019adaptacions es degui a les dificultats per quantificar la intensitat de la c\u00e0rrega.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Resum Verificar quina metodologia \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 en la millora de variables antropom\u00e8triques i de for\u00e7a: un entrenament amb pes lliure, amb m\u00e0quines de musculaci\u00f3 o amb autoc\u00e0rregues. 33 estudiants universitaris homes van dur a terme un entrenament de for\u00e7a dues vegades per setmana, durant vuit setmanes, dividits en tres grups d\u2019entrenament: autoc\u00e0rregues (GEAC), m\u00e0quines de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10011,401,10010,10012],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["autoc\u00e0rregues<\/a>","for\u00e7a<\/a>","m\u00e0quines de musculaci\u00f3<\/a>","pes lliure<\/a>"],"unlinked":["autoc\u00e0rregues<\/span>","for\u00e7a<\/span>","m\u00e0quines de musculaci\u00f3<\/span>","pes lliure<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 13 abril 2021","modified":"Updated on 1 juliol 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 13 abril 2021 08:43","modified":"Updated on 1 juliol 2021 08:25"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46468\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=46468"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46468\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":47593,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46468\/revisions\/47593\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=46468"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=46468"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=46468"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}