{"id":46466,"date":"2021-04-13T08:42:25","date_gmt":"2021-04-13T08:42:25","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/evaluacion-de-un-programa-de-actividad-fisica-en-adultos-mayores-no-institucionalizados\/"},"modified":"2021-07-01T09:54:51","modified_gmt":"2021-07-01T09:54:51","slug":"avaluacio-dun-programa-dactivitat-fisica-en-adults-grans-no-institucionalitzats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/avaluacio-dun-programa-dactivitat-fisica-en-adults-grans-no-institucionalitzats\/","title":{"rendered":"Avaluaci\u00f3 d\u2019un programa d\u2019activitat f\u00edsica en adults grans no institucionalitzats"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019activitat f\u00edsica \u00e9s un dels h\u00e0bits clau que influeixen en l\u2019envelliment saludable, segons l\u2019OMS. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser avaluar l\u2019efecte en l\u2019esfera funcional d\u2019un programa d\u2019activitat f\u00edsica realitzat en el context d\u2019un taller d\u2019envelliment actiu. Es va realitzar un estudi de disseny en un sol grup preintervenci\u00f3 i postintervenci\u00f3. S\u2019hi van incloure 54 adults sans, no institucionalitzats, d\u2019edat igual o superior a 60 anys. El programa d\u2019activitat f\u00edsica va consistir en 90 sessions grupals bisetmanals, de 45-60 minuts de durada, realitzades durant 45 setmanes. Els participants van fer estiraments i exercicis aer\u00f2bics i de tonificaci\u00f3 muscular d\u2019intensitat progressiva al llarg del programa. Les setmanes 0 i 45 del programa, vam valorar l\u2019escala de Tinetti, la prova cronometrada d\u2019aixecar-se i caminar (Timed Up and Go Test, TUG) i el Senior Fitness Test (SFT). La setmana 45, vam observar una millora significativa en la mobilitat, d\u2019acord amb el TUG, i en la for\u00e7a dels membres inferiors, avaluada mitjan\u00e7ant l\u2019SFT. Addicionalment, vam observar un manteniment en la capacitat de la marxa i l\u2019equilibri, determinats per l\u2019escala de Tinetti, i la for\u00e7a dels membres superiors, la resist\u00e8ncia aer\u00f2bica i la flexibilitat dels trens superior i inferior, segons l\u2019SFT. Els resultats de l\u2019estudi van suggerir que els exercicis d\u2019activitat f\u00edsica inclosos al nostre programa podrien produir una desacceleraci\u00f3 en la p\u00e8rdua dels par\u00e0metres de l\u2019esfera funcional dels adults m\u00e9s grans de 60 anys.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> adult gran<\/span>, capacitat funcional<\/span>, envelliment actiu<\/span>, envelliment saludable<\/span>, exercici f\u00edsic<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019envelliment \u00e9s un fenomen natural format pel \u201cconjunt de modificacions biol\u00f2giques, morfol\u00f2giques, bioqu\u00edmiques i psicol\u00f2giques que apareixen com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019acci\u00f3 del temps sobre els \u00e9ssers vius” (Alvarado-Garc\u00eda i Salazar-Maya, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Es considera que una persona \u00e9s anciana a partir dels 65 anys. A data d\u20191 de gener de 2019, el 19.3\u2009% de la poblaci\u00f3 espanyola tenia una edat igual o superior a 65 anys (Institut Nacional d\u2019Estad\u00edstica, 2020a<\/a>) i es preveu que augmenti fins al 29.4\u2009% el 2068 (Institut Nacional d\u2019Estad\u00edstica, 2020b<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquest envelliment demogr\u00e0fic t\u00e9 un gran impacte econ\u00f2mic, social i sanitari. Per disminuir les repercussions sociosanit\u00e0ries negatives de la senesc\u00e8ncia, \u00e9s essencial promoure un envelliment actiu i saludable. Peel et al. (2005)<\/a> defineixen l\u2019envelliment saludable com “un proc\u00e9s que dura tota la vida, d\u2019optimitzaci\u00f3 de les oportunitats per millorar i preservar la salut, el benestar f\u00edsic, social i mental, la independ\u00e8ncia i la qualitat de vida per millorar les transicions d\u2019\u00e8xit del transcurs la vida”.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, el concepte de “salut” de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) (2006)<\/a> engloba en el benestar f\u00edsic, mental i social no nom\u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019afeccions o malalties. Per tant, en el marc de l\u2019envelliment actiu, la salut s\u2019assoleix mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques i programes dirigits a la promoci\u00f3 de la salut en les seves tres esferes: f\u00edsica, psicol\u00f2gica i social. Un anci\u00e0 sa ha de complir les caracter\u00edstiques seg\u00fcents: abs\u00e8ncia de malaltia objectivable, capacitat funcional ben conservada, autonomia per a les activitats b\u00e0siques de la vida di\u00e0ria i abs\u00e8ncia de problem\u00e0tica mental o social derivada de l\u2019estat de salut (Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, 2007<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019OMS (2015) inclou l\u2019activitat f\u00edsica com un dels h\u00e0bits clau que influeixen en l\u2019envelliment saludable. La realitzaci\u00f3 regular d\u2019exercici f\u00edsic en la vellesa (150 minuts setmanals en intervals de com a m\u00ednim 10 minuts cada un) ajuda a preservar la funci\u00f3 cognitiva (Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, 2010<\/a>), augmenta l\u2019esperan\u00e7a de vida i l\u2019autoestima, redueix els estats de depressi\u00f3 i ansietat i disminueix el risc de desenvolupament de diverses malalties cr\u00f2niques (Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, el 33\u2009% de les persones amb edats compreses entre 70 i 79 anys i el 50\u2009% dels m\u00e9s grans de 79 anys no fan l\u2019activitat f\u00edsica m\u00ednima recomanada per l\u2019OMS (Bauman et al., 2016<\/a>). Aix\u00f2 fa indispensable la planificaci\u00f3 i implementaci\u00f3 de programes d\u2019activitat f\u00edsica adre\u00e7ats a la poblaci\u00f3 anciana.<\/p>\n\n\n\n

Per aquesta ra\u00f3, vam implementar un programa d\u2019activitat f\u00edsica, en el context d\u2019un taller d\u2019envelliment actiu, dirigit a individus de m\u00e9s de 60 anys no institucionalitzats. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser avaluar l\u2019efecte d\u2019aquest programa d\u2019activitat f\u00edsica en l\u2019esfera funcional dels participants.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va dur a terme una investigaci\u00f3 de disseny quasiexperimental d\u2019un sol grup amb dos mesuraments, preintervenci\u00f3 i postintervenci\u00f3. Les mesures preintervenci\u00f3 es van avaluar abans de comen\u00e7ar la primera sessi\u00f3 del programa d\u2019activitat f\u00edsica i les mesures postintervenci\u00f3 es van prendre la setmana 45, transcorregudes 90 sessions.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La poblaci\u00f3 de l\u2019estudi estava formada pels pacients no institucionalitzats atesos a l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Neuroci\u00e8ncies (IVANN), de la ciutat de Val\u00e8ncia. Es va fer un mostreig no probabil\u00edstic per conveni\u00e8ncia de 54 individus. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: edat igual o superior a 60 anys, complir una assist\u00e8ncia superior al 75\u2009% de les sessions, no tenir problemes de ceguesa o sordesa completa, comptar amb un informe favorable de l\u2019equip m\u00e8dic i psicol\u00f2gic en el reconeixement previ i presentar per escrit el consentiment informat per a la participaci\u00f3 al programa. Com a criteris d\u2019exclusi\u00f3 es va considerar: tenir menys de 60 anys; presentar alteracions ortop\u00e8diques, cardiovasculars o respirat\u00f2ries que impedissin seguir el programa; rebre medicaci\u00f3 que produeixi inestabilitat de la marxa, i, finalment, abandonar la participaci\u00f3 a l’estudi.<\/p>\n\n\n\n

Tots els participants van ser informats sobre el programa, van acceptar volunt\u00e0riament ser inclosos a l\u2019estudi i van signar el consentiment informat. El projecte va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica i Investigaci\u00f3 en Humans de la Universitat de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Procediment i instrument<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El programa d\u2019activitat f\u00edsica va consistir en 90 sessions grupals, de 45-60 minuts de durada, dues vegades per setmana durant 45 setmanes. Cada sessi\u00f3 es va dividir en tres fases (Taula 1): 1) fase d\u2019acollida\/escalfament, 2) fase de desenvolupament\/principal i 3) fase de comiat\/tornada a la calma.<\/p>\n\n\n\n

Tots els participants de l\u2019estudi van ser valorats mitjan\u00e7ant l\u2019escala de Tinetti, la prova funcional cronometrada d\u2019aixecar-se i caminar (TUG) i el Senior Fitness Test (SFT), les setmana 0 i 45 del programa d\u2019activitat f\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019escala de Tinetti (Tinetti, 1986<\/a>) est\u00e0 formada per dos subescales, una que avalua la marxa (puntuaci\u00f3 m\u00e0xima de 12 punts) i una altra l\u2019equilibri (puntuaci\u00f3 m\u00e0xima de 16 punts). La puntuaci\u00f3 global permet determinar el risc de caigudes: les puntuacions menors de 19 s\u00f3n indicatives d\u2019alt risc de caigudes, entre 19-24 de risc moderat i entre 25-28 sense risc.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Fases del programa d\u2019activitat f\u00edsica.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El TUG (Abizanda-Soler et al., 2012<\/a>) mesura el temps (segons) requerit per un individu per aixecar-se d\u2019una cadira amb reposabra\u00e7os, caminar 3 metres en l\u00ednia recta, girar sobre si mateix, tornar caminant cap a la cadira i seure. El resultat presenta una alta correlaci\u00f3 inversa amb el nivell de mobilitat funcional: <\u200910 segons\u2009=\u2009mobilitat independent, 11-20 segons\u2009=\u2009mobilitat principalment independent,
21-30 segons\u2009=\u2009mobilitat variable, >\u200930 segons = mobilitat redu\u00efda.<\/p>\n\n\n\n

La bateria SFT (Rikli i Jones, 2013<\/a>) valora la condici\u00f3 f\u00edsica dels adults m\u00e9s grans de 60 anys. Agrupa sis proves:<\/p>\n\n\n\n

  1. Seure i aixecar-se d\u2019una cadira sense suport: nombre de repeticions que el pacient pot realitzar durant 30 segons. Valora la for\u00e7a en els membres inferiors (FzP).<\/li>
  2. Flexions del bra\u00e7: nombre de flexions del bra\u00e7 que l\u2019individu pot realitzar durant 30 segons aixecant un pes. Reflecteix la for\u00e7a en els membres superiors (FzB).<\/li>
  3. Dos minuts de marxa: nombre de passos complets que es realitzen en aquest temps. Mesura la resist\u00e8ncia aer\u00f2bica (MRA).<\/li>
  4. Flexi\u00f3 de tronc en una cadira, amb les cames i els bra\u00e7os estesos cap endavant: dist\u00e0ncia en cm entre els dits de les mans i els dits dels peus. Determina la flexibilitat del tren inferior (FTI), principalment al b\u00edceps femoral.<\/li>
  5. Ajuntar les mans darrere l\u2019esquena: dist\u00e0ncia en cm entre els dits estesos de les dues mans. Evid\u00e8ncia la flexibilitat del tren superior (FTS), especialment espatlles.<\/li>
  6. Aixecar-se, caminar i tornar a seure (ACS): temps que es triga a completar la prova, en segons. Indicatiu de l\u2019agilitat i l\u2019equilibri din\u00e0mic.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Les variables quantitatives es van descriure mitjan\u00e7ant mesures de tend\u00e8ncia central: mitjana, mediana i moda, i mesures de dispersi\u00f3: desviaci\u00f3 est\u00e0ndard i rangs.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019an\u00e0lisi dels resultats es va fer a trav\u00e9s de proves no param\u00e8triques, pel fet que les variables presentaven una distribuci\u00f3 no normal. Es va utilitzar la prova no param\u00e8trica de Mann-Whitney-Wilcoxon per comprovar l\u2019homogene\u00eftat de les mostres. Per a les comparacions intrasubjecte preintervenci\u00f3 i postintervenci\u00f3, es va calcular l\u2019estad\u00edstic Z<\/em> mitjan\u00e7ant la prova no param\u00e8trica dels rangs amb signe de Wilcoxon. Per a l\u2019an\u00e0lisi correlacional entre els resultats de les diferents proves es va utilitzar el coeficient de correlaci\u00f3 de Spearman.<\/p>\n\n\n\n

    En tots els casos, es va establir com a nivell de significaci\u00f3 estad\u00edstica un p-valor menor a .05. Es va utilitzar el paquet estad\u00edstic SPSS v21 per a Windows per al processament de les dades.<\/p>\n\n\n\n

    Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques de la poblaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    La mostra de l\u2019estudi va consistir en 54 participants, entre 60 i 89 anys, amb una mitjana d\u2019edat de 74 anys. El rang d\u2019edat amb m\u00e9s individus era el de 76 a 80 anys. Hi va participar un nombre m\u00e9s elevat de dones ((n<\/em>\u2009=\u200935) que d\u2019homes (n<\/em>\u2009=\u200919). Aproximadament la meitat dels participants tenien estudis universitaris (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

    Els principals resultats de les proves funcionals preintervenci\u00f3 i postintervenci\u00f3 es presenten a la Taula 3.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 2
    <\/strong>Caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques de la poblaci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 3
    <\/strong>Resultats de les proves preintervenci\u00f3 i postintervenci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Escala de Tinetti<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Quant al risc de caigudes avaluat mitjan\u00e7ant l\u2019escala de Tinetti, no es van observar difer\u00e8ncies significatives (p<\/em>\u2009=\u2009.941) entre els resultats preintervenci\u00f3 i postintervenci\u00f3, en l\u2019an\u00e0lisi agregada de les dades ni en l\u2019an\u00e0lisi desagregada per sexe.<\/p>\n\n\n\n

    Timed Up and Go<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Es va objectivar una millora estad\u00edsticament significativa (p<\/em>\u2009<\u2009.001) en els resultats globals del TUG despr\u00e9s de les 90 sessions del programa d\u2019activitat f\u00edsica. El percentatge de participants amb mobilitat variable va descendir del 18.5\u2009% (n<\/em>\u2009=\u200910) al 9.3\u2009% (n<\/em>\u2009=\u20095), a favor dels grups amb m\u00e9s mobilitat. El grup de mobilitat principalment independent va passar d\u2019estar format pel 46.3\u2009% dels individus (n<\/em>\u2009=\u200925) en la valoraci\u00f3 pretest a englobar el 50 % de la mostra de l\u2019estudi (n<\/em>\u2009=\u200927) en el mesurament postintervenci\u00f3. Els participants amb mobilitat independent van augmentar del 33.3\u2009% (n<\/em>\u2009=\u200918) al 38.9\u2009% (n<\/em>\u2009=\u200921).<\/p>\n\n\n\n

    Per grups de mobilitat i sexe, no es van observar canvis significatius en els homes dels grups de mobilitat redu\u00efda (n<\/em>\u2009=\u20091) i mobilitat variable (n<\/em>\u2009=\u20092). Dels 10 homes del grup de mobilitat principalment independent preintervenci\u00f3, 3 van obtenir puntuacions postintervenci\u00f3 corresponents al grup de mobilitat independent. Aix\u00ed, el grup d\u2019homes de mobilitat independent va augmentar de 6 (31.6\u2009% dels homes) a 9 (47.9\u2009% dels homes).<\/p>\n\n\n\n

    Pel que fa a les dones, cap va obtenir puntuacions superiors o iguals a 30 (mobilitat redu\u00efda). 5 dones van passar de tenir mobilitat variable segons el TUG a tenir mobilitat principalment independent. El grup de mobilitat principalment independent va passar d\u2019estar format per 15 dones (42.9\u2009% de les dones) en el per\u00edode pretest a 20 dones (57.1\u2009%) en l\u2019etapa postintervenci\u00f3. Les 12 dones (34.3\u2009% de les dones) amb mobilitat independent pretest van conservar aquest grau de mobilitat.<\/p>\n\n\n\n

    \n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Taula 4
    <\/strong>Casos per sexe segons els resultats del Senior Fitness Test (percentils respecte al valor de refer\u00e8ncia).<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

    Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

    Senior Fitness Test<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    Les puntuacions de la prova de FzP preintervenci\u00f3 i postintervenci\u00f3 van mostrar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives (p<\/em>\u2009=\u2009.046). No es van observar difer\u00e8ncies significatives a les puntuacions preintervenci\u00f3 i postintervenci\u00f3 de la resta de les proves de l\u2019SFT. A la Taula 4 es mostra el nombre de casos per sexe segons els percentils de les puntuacions a l\u2019SFT respecte als valors de refer\u00e8ncia (Rikli i Jones, 2013<\/a>). Els homes van obtenir millors puntuacions a les proves de FzP i FzB, mentre que les dones van obtenir millors puntuacions a la resta de les proves. Els resultats del TUG i l\u2019SFT van presentar una correlaci\u00f3 significativa, tant en el per\u00edode preintervenci\u00f3 (coeficient de correlaci\u00f3 -0.579, p<\/em>\u2009<\u2009.001) com en el per\u00edode postintervenci\u00f3 (coeficient de correlaci\u00f3 -0.666, p<\/em>\u2009<\u2009.001).<\/p>\n\n\n\n

    Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    La mostra de l\u2019estudi (N<\/em>\u2009=\u200954) \u00e9s superior a la utilitzada en investigacions similars (Aman i Thomas, 2009<\/a>; Sol\u00e0-Serrabou et al., 2019<\/a>; Tappen et al., 2000<\/a>). Les sessions es van dur a terme en grups de 12 a 15 individus i van ser dirigides per un psicogeront\u00f2leg especialitzat en ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i de l\u2019esport, que va motivar els participants en la pr\u00e0ctica, la persist\u00e8ncia i el rendiment del programa. El nombre de participants inclosos a cada grup concorda amb el seleccionat per altres autors (Aman i Thomas, 2009<\/a>; Tappen et al., 2000<\/a>). Pel que fa a la distribuci\u00f3 de la mostra per sexe, el predomini de participants de sexe femen\u00ed referma el concepte de la feminitzaci\u00f3 de la vellesa, a causa d\u2019una mortalitat diferencial m\u00e9s gran en els homes (Aartsen et al., 2004<\/a>). El grup d\u2019edat amb m\u00e9s participaci\u00f3 va ser el de 76 a 80 anys, igual que en l\u2019estudi de Saiz-Llamosas et al. (2014)<\/a>. La participaci\u00f3 m\u00e9s baixa entre els individus m\u00e9s grans de 80 anys respecte als altres grups d\u2019edat es pot explicar per una autonomia menor en edats m\u00e9s avan\u00e7ades i una institucionalitzaci\u00f3 m\u00e9s alta. Pel que fa al nivell d\u2019estudis, destaca que gaireb\u00e9 la meitat dels nostres participants tenen estudis universitaris, davant del predomini d\u2019estudis primaris en l\u2019estudi de Saiz-Llamosas et al. (2014)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

    La durada del programa (McPhee et al., 2016<\/a>), l\u2019extensi\u00f3 de cada sessi\u00f3 (Saiz-Llamosas et al., 2014<\/a>; Sol\u00e0-Serrabou et al., 2019<\/a>) i la freq\u00fc\u00e8ncia de les sessions (Sol\u00e0-Serrabou et al., 2019<\/a>) coincideixen amb altres treballs similars. Els per\u00edodes de temps seleccionats s\u00f3n els recomanats per Salazar-Pach\u00f3n et al. (2014)<\/a> i considerem que s\u00f3n suficients per assolir els objectius del programa i per mantenir l\u2019atenci\u00f3 i motivaci\u00f3 dels assistents sense ocasionar-los fatiga. Les proves aplicades s\u00f3n segures per als participants, socialment acceptades i senzilles de puntuar.<\/p>\n\n\n\n

    La puntuaci\u00f3 de l\u2019escala de Tinetti disminueix anualment en ancians sans, segons un estudi longitudinal de 8 anys de durada (Baloh et al., 2003<\/a>). En el nostre estudi, tots els participants van mantenir les puntuacions en aquesta prova despr\u00e9s de les 90 sessions del programa d\u2019activitat f\u00edsica. Els nostres resultats s\u00f3n indicatius que el programa d\u2019activitat f\u00edsica implementat pot contribuir a la conservaci\u00f3 de la capacitat de marxa i equilibri en els adults grans.<\/p>\n\n\n\n

    Les puntuacions del TUG van millorar significativament de forma global. Per grups de mobilitat i sexe, en cap cas es va evidenciar un empitjorament en els resultats d\u2019aquesta prova. Tot aix\u00f2 suggereix que els programes d\u2019activitat f\u00edsica basats en exercicis de coordinaci\u00f3 motora, equilibri, flexibilitat, for\u00e7a i resist\u00e8ncia s\u00f3n beneficiosos per al manteniment i\/o millora de la mobilitat en els adults grans. El nostre estudi referma les conclusions obtingudes per Freiberger et al. (2007)<\/a> sobre l\u2019efecte d\u2019aquest tipus d\u2019exercicis en la puntuaci\u00f3 del TUG. Aquests investigadors van aplicar un programa d\u2019activitat f\u00edsica de dues sessions setmanals, d\u2019una hora de durada cadascuna, durant quatre mesos, amb exercicis similars als de la nostra intervenci\u00f3. L\u2019an\u00e0lisi de 217 participants m\u00e9s grans de 70 anys de la comunitat va determinar que aquest tipus d\u2019activitat f\u00edsica produeix una millora significativa en les puntuacions de les proves TUG i Sit-to-Stand, a m\u00e9s de disminuir el nombre de caigudes en el grup d\u2019intervenci\u00f3 respecte al grup de control. La millora en la mobilitat mesurada amb el TUG tamb\u00e9 s\u2019ha evidenciat amb una altra classe d\u2019exercicis, com els basats en el m\u00e8tode Pilates (Garcia-Garcia et al., 2011<\/a>) i els aqu\u00e0tics (Chou et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

    Pel que fa a la bateria SFT, \u00e9s una de les poques proves validades per a l\u2019avaluaci\u00f3 de la condici\u00f3 f\u00edsica de les persones m\u00e9s grans de 60 anys (Rikli i Jones, 2013<\/a>). En el present estudi, nom\u00e9s observem difer\u00e8ncies significatives en una de les sis proves, concretament en l\u2019avaluaci\u00f3 de la for\u00e7a en membres inferiors, indispensable per al manteniment de la marxa. Cal destacar que tant la for\u00e7a com la resist\u00e8ncia muscular disminueixen entre un 15\u2009% i un 20\u2009% de mitjana per d\u00e8cada a partir dels 50 anys (American College of Sports Medicine, 2017<\/a>). Tot i aix\u00ed, les puntuacions a les proves de for\u00e7a en membres superiors i resist\u00e8ncia muscular no van empitjorar despr\u00e9s de les 90 sessions del programa i es van mantenir nivells de for\u00e7a de membres superiors bons o excel\u00b7lents i nivells \u00f2ptims de capacitat aer\u00f2bica.<\/p>\n\n\n\n

    En el nostre estudi, la flexibilitat preintervenci\u00f3 avaluada mitjan\u00e7ant l\u2019SFT es trobava en el percentil baix (P25) respecte als valors de refer\u00e8ncia, en el 73.70\u2009% en homes i el 57.10\u2009% en dones per al tren superior i en el 63.20\u2009% en homes i el 54.30\u2009% en dones en la valoraci\u00f3 del tren inferior. El percentatge d\u2019individus amb resultats corresponents al percentil alt preintervenci\u00f3 oscil\u00b7lava entre el 5\u2009% i el 20\u2009%, segons el sexe. Aquesta distribuci\u00f3 evidencia que els individus d\u2019edat avan\u00e7ada solen presentar flexibilitat limitada, tal com detallen algunes publicacions (Latorre-Rojas et al., 2019<\/a>; Rikli i Jones, 2013<\/a>). No vam evidenciar un guany significatiu en la flexibilitat en membres inferiors ni superiors despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Les intervencions d\u2019activitat f\u00edsica dissenyades per altres autors mostren resultats mixtos en la flexibilitat, des de nuls fins a positius (American College of Sports Medicine, 2017<\/a>). Aquestes discrep\u00e0ncies poden ser degudes a les particularitats de cada tipus d\u2019entrenament i a les diverses limitacions que solen presentar els estudis que avaluen l\u2019efecte de l\u2019exercici f\u00edsic sobre la flexibilitat en adults grans, com ara una grand\u00e0ria de la mostra petita i l\u2019abs\u00e8ncia de grups de control.<\/p>\n\n\n\n

    Finalment, vam observar que els participants mostraven inter\u00e8s a con\u00e8ixer els valors de refer\u00e8ncia i a aprendre com millorar la puntuaci\u00f3. \u00c9s a dir, l\u2019aplicaci\u00f3 de les proves en el context del taller d\u2019envelliment actiu serveix per augmentar la motivaci\u00f3 i implicaci\u00f3 dels participants en la realitzaci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

    Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Els resultats de l\u2019estudi suggereixen que els exercicis d\u2019activitat f\u00edsica inclosos al nostre programa poden produir una desacceleraci\u00f3 en la p\u00e8rdua dels par\u00e0metres de l\u2019esfera funcional dels adults m\u00e9s grans de 60 anys. Tots els participants van ser capa\u00e7os de mantenir l\u2019equilibri, tant abans com despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Vam observar un manteniment en la capacitat de la marxa i en l\u2019equilibri, valorats mitjan\u00e7ant l\u2019escala de Tinetti despr\u00e9s de 90 sessions de programa. Tamb\u00e9 vam constatar que no es va produir un deteriorament en la for\u00e7a dels membres superiors, la resist\u00e8ncia aer\u00f2bica ni la flexibilitat dels trens superior i inferior, segons l\u2019SFT. \u00c9s rellevant la millora significativa global en la mobilitat, d\u2019acord amb el TUG, i en la for\u00e7a dels membres inferiors, avaluada mitjan\u00e7ant l\u2019SFT.<\/p>\n\n\n\n

    Com a limitaci\u00f3 de l\u2019estudi, destaca l\u2019abs\u00e8ncia de grup de control, fet que ens impedeix assegurar que els canvis observats siguin deguts a la intervenci\u00f3. D\u2019altra banda, la validesa externa est\u00e0 restringida per les caracter\u00edstiques dels participants (pertanyents a la poblaci\u00f3 urbana, aut\u00f2noms, no institucionalitzats). No obstant aix\u00f2, aquest \u00e9s un problema habitual en aquest tipus d\u2019estudis, ja que les caracter\u00edstiques intr\u00ednseques del programa d\u2019activitat f\u00edsica dificulten l\u2019obtenci\u00f3 de mostres representatives de tots els col\u00b7lectius poblacionals.<\/p>\n\n\n\n

    Actualment, continuem fent els tallers d\u2019envelliment actiu, amb un programa de seguiment que n\u2019avalua els resultats a llarg termini. Peri\u00f2dicament, hi implementem noves activitats per mantenir l\u2019entusiasme i la motivaci\u00f3 dels assistents. Addicionalment, s\u2019ha instaurat un programa d\u2019activitat f\u00edsica individual, independent dels tallers col\u00b7lectius, amb una acceptaci\u00f3 alta i amb motivaci\u00f3 dels participants. L\u2019aplicaci\u00f3 de les diferents proves d\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019esfera funcional ha perm\u00e8s aprofundir en el coneixement de les caracter\u00edstiques individuals dels participants i adaptar els exercicis a les necessitats de cada un d\u2019ells.<\/p>\n\n\n\n

    \u00c9s necessari continuar implementant i avaluant programes d\u2019activitat f\u00edsica en persones d\u2019edat avan\u00e7ada, amb l\u2019objectiu de fomentar la realitzaci\u00f3 regular i sistem\u00e0tica per part d\u2019aquest col\u00b7lectiu dels exercicis que han demostrat ser beneficiosos en el manteniment de la funcionalitat i independ\u00e8ncia i que, per tant, produeixen un augment en la seva qualitat de vida.<\/p>\n\n\n\n

    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Resum L\u2019activitat f\u00edsica \u00e9s un dels h\u00e0bits clau que influeixen en l\u2019envelliment saludable, segons l\u2019OMS. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser avaluar l\u2019efecte en l\u2019esfera funcional d\u2019un programa d\u2019activitat f\u00edsica realitzat en el context d\u2019un taller d\u2019envelliment actiu. Es va realitzar un estudi de disseny en un sol grup preintervenci\u00f3 i postintervenci\u00f3. S\u2019hi van incloure 54 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":11,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[724,10008,10007,10009,3881],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["adult gran<\/a>","capacitat funcional<\/a>","envelliment actiu<\/a>","envelliment saludable<\/a>","exercici f\u00edsic<\/a>"],"unlinked":["adult gran<\/span>","capacitat funcional<\/span>","envelliment actiu<\/span>","envelliment saludable<\/span>","exercici f\u00edsic<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 13 abril 2021","modified":"Updated on 1 juliol 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 13 abril 2021 08:42","modified":"Updated on 1 juliol 2021 09:54"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46466\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=46466"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46466\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":47598,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46466\/revisions\/47598\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=46466"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=46466"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=46466"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}