{"id":46460,"date":"2021-04-13T08:50:50","date_gmt":"2021-04-13T08:50:50","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/demandas-de-carga-externa-y-diferencias-posicionales-en-futbol-sala-de-elite-mediante-tecnologia-uwb\/"},"modified":"2021-06-30T15:27:50","modified_gmt":"2021-06-30T15:27:50","slug":"demandes-de-carrega-externa-i-diferencies-posicionals-en-futbol-sala-delit-mitjancant-tecnologia-uwb","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/demandes-de-carrega-externa-i-diferencies-posicionals-en-futbol-sala-delit-mitjancant-tecnologia-uwb\/","title":{"rendered":"Demandes de c\u00e0rrega externa i difer\u00e8ncies posicionals en futbol sala d\u2019elit mitjan\u00e7ant tecnologia UWB"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les exig\u00e8ncies condicionals a les quals estan sotmesos els esportistes professionals en competici\u00f3 han estat objecte d\u2019estudi en les \u00faltimes d\u00e8cades. El present estudi t\u00e9 com a primer objectiu descriure les demandes de c\u00e0rrega externa a les quals estan sotmesos els jugadors d\u2019elit de futbol sala per comprovar, posteriorment, si existeixen difer\u00e8ncies entre les posicions espec\u00edfiques de joc. 14 jugadors professionals de primera divisi\u00f3 de la Lliga Nacional de Futbol Sala espanyola van ser categoritzats en tres grups d\u2019acord amb la seva posici\u00f3 espec\u00edfica al camp: tanca (T), ala (A) i pivot (P). Els porters no van ser inclosos en l\u2019estudi. Durant la temporada 2017-2018, es va registrar un total de 15 partits oficials de la lliga mitjan\u00e7ant la tecnologia de banda ultraampla (ultra wideband<\/em>, UWB), amb els dispositius WIMU PRO. Les variables analitzades van ser les seg\u00fcents: dist\u00e0ncia total recorreguda (DT); dist\u00e0ncia total recorreguda per damunt de 18 km\u00b7h-1<\/sup> (DTAI: >\u200918 km\u00b7h-1<\/sup>); c\u00e0rrega del jugador (CJ); nombre d\u2019acceleracions i desacceleracions d\u2019alta intensitat (>\u2009\/\u2009<\u20092\u2009m\u00b7s-\u00b2). T, A i P no van presentar difer\u00e8ncies substancials en DT i CJ, per\u00f2 s\u00ed en DTAI, on A i T recorren m\u00e9s metres a alta intensitat (A\u2009=\u2009274\u2009\u00b1\u2009118 m; C\u2009=\u2009249\u2009\u00b1\u200985 m) que els P (P\u2009=\u2009195\u2009\u00b1\u200960 m), en nombre d\u2019acceleracions d\u2019alta intensitat (A\u2009=\u2009134\u2009\u00b1\u200946; C\u2009=\u2009139\u2009\u00b1\u200940; P\u2009=\u2009118\u2009\u00b1\u200921) i nombre de desacceleracions d\u2019alta intensitat (A\u2009=\u2009128\u2009\u00b1\u200946; C\u2009=\u2009131\u2009\u00b1\u200936; P\u2009=\u2009116\u2009\u00b1\u200923). Els resultats obtinguts en aquest estudi podrien servir de suport a entrenadors, t\u00e8cnics i preparadors f\u00edsics per planificar, dissenyar i ajustar les c\u00e0rregues d\u2019entrenament dels jugadors.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> competici\u00f3<\/span>, c\u00e0rrega externa<\/span>, EPTS<\/span>, esport d\u2019equip<\/span>, futbol sala<\/span>, monitoritzaci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El futbol sala \u00e9s un esport d\u2019equip que es juga en una pista de 40 x 20 metres on s\u2019enfronten dos equips amb cinc jugadors (quatre jugadors de pista i un porter per equip) i en qu\u00e8 es poden dur a terme un nombre il\u00b7limitat de substitucions sense necessitat de detenir el temps, fet que afavoreix que la intensitat sigui molt alta durant tot el partit (Medina et al., 2001<\/a>). Als partits, que consten de dues parts de 20 minuts, hi predominen els esfor\u00e7os intermitents (Barbero, 2003<\/a>), caracteritzats per la repetici\u00f3 d\u2019esfor\u00e7os de durada curta, alta intensitat i ritme de joc elevat (Medina et al., 2001<\/a>), amb un alt nombre de canvis de direcci\u00f3 i de sentit. Per conseg\u00fcent, \u00e9s indispensable que els integrants dels cossos t\u00e8cnics ajustin la planificaci\u00f3 de l\u2019entrenament a les exig\u00e8ncies condicionals de la competici\u00f3, dissenyant sessions amb l\u2019objectiu de provocar les adaptacions positives i necess\u00e0ries del jugador i de l\u2019equip situant-los en contextos tan similars com sigui possible als que tindran lloc despr\u00e9s en la competici\u00f3 (Casamichana et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La irrupci\u00f3 dels dispositius GPS en el m\u00f3n de la competici\u00f3 i de l\u2019entrenament esportiu ens ha perm\u00e8s el monitoratge dels moviments que realitzen els esportistes tant en entrenaments com en competici\u00f3 (Castellano i Casamichana, 2014<\/a>). S\u2019han publicat nombrosos articles que analitzen les caracter\u00edstiques i difer\u00e8ncies posicionals en les demandes competitives de diferents esports d\u2019equip de camp (Dalen et al., 2016<\/a>; Mart\u00edn-Garc\u00eda et al., 2018<\/a>; Wehbe et al., 2014<\/a>) i d\u2019esports de sala com el b\u00e0squet (Fox et al., 2018<\/a>; Garc\u00eda et al., 2020<\/a>; Puente et al., 2017<\/a>; Svilar et al., 2018<\/a>; V\u00e1zquez-Guerrero et al., 2018<\/a>) i l\u2019handbol (Karcher i Buchheit, 2014<\/a>). No obstant aix\u00f2, en el cas del futbol s\u00f3n escassos, i els que s\u2019han publicat (Barbero, 2003<\/a>; Barbero et al., 2014<\/a>; Dogramaci et al., 2011<\/a>; Hern\u00e1ndez, 2001<\/a>; Medina et al., 2001<\/a>; Naser et al., 2017<\/a>), en la majoria dels casos, fan refer\u00e8ncia a indicadors concrets, sense posar atenci\u00f3 a la globalitat i complexitat de les demandes competitives, centrant-se en la descripci\u00f3 de variables locomotores mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de v\u00eddeo (Barbero-\u00c1lvarez et al., 2008<\/a>; Dogramaci et al., 2011<\/a>; Hern\u00e1ndez, 2001<\/a>; Naser et al., 2017<\/a>). Per conseg\u00fcent, els objectius principals del present estudi van ser: (I) descriure les demandes condicionals a les quals estan exposats els jugadors d\u2019elit de futbol sala en partits oficials i (II), comparar les difer\u00e8ncies de c\u00e0rrega externa en funci\u00f3 de la posici\u00f3 espec\u00edfica de joc.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va registrar la c\u00e0rrega externa de 14 jugadors (N<\/em>\u2009=\u200914) professionals (27.5\u2009\u00b1\u20093 anys; 174.9\u2009\u00b1\u20096.8 cm; 72.2\u2009\u00b1\u20095.3 kg) d\u2019un mateix equip de primera divisi\u00f3 de la Lliga Nacional de Futbol Sala espanyola, que van ser categoritzats en tres grups d\u2019acord amb la seva posici\u00f3 espec\u00edfica al camp; tanca (T\u2009=\u20095), ala (A\u2009=\u20097) i pivot (P\u2009=\u20092), sense incloure els porters en l\u2019estudi. En el moment de l\u2019estudi, els jugadors feien entre quatre i sis sessions d\u2019entrenament i jugaven entre un i tres partits setmanals. Les dades analitzades es van obtenir a trav\u00e9s del monitoratge diari dels jugadors, en el qual totes les activitats que van dur a terme es van monitorar de manera regular durant el transcurs de tota la temporada. Els procediments utilitzats en aquest estudi estaven d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki i els va aprovar el Comit\u00e8 \u00c8tic de Recerques Cient\u00edfiques (CEIC) del Consell Catal\u00e0 de l\u2019Esport de la Generalitat de Catalunya amb el n\u00famero 17\/CEICGC\/2020. Els participants a l\u2019estudi van ser informats i van oferir el consentiment signat per a l\u2019\u00fas an\u00f2nim de les seves dades abans de participar.<\/p>\n\n\n\n

Disseny i procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els jugadors van ser monitorats durant 15 partits oficials corresponents a la fase regular de la 1a divisi\u00f3 de la Lliga Nacional de Futbol Sala de la temporada 2017-2018 (11 vict\u00f2ries, 3 empats i 1 derrota, acabant la lliga regular en 2a posici\u00f3), jugats tots a la mateixa pista (partits jugats com a equip local) i en condicions ambientals similars. Durant la fase regular de la Lliga Nacional de Futbol Sala, cadascun dels 16 equips participants va disputar un total de 30 partits mitjan\u00e7ant un sistema de lliga regular amb partits d\u2019anada i tornada, amb classificaci\u00f3 dels 8 primers equips per al Play-off pel t\u00edtol de lliga.<\/p>\n\n\n\n

La durada total dels partits analitzats va ser de 80.0\u2009\u00b1\u20096.0 minuts (mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 est\u00e0ndard), i la participaci\u00f3 dels jugadors va ser de 33.0\u2009\u00b1\u20099.6 minuts, amb els P com a jugadors amb m\u00e9s participaci\u00f3, amb una mitjana de 36.2\u2009\u00b1\u20097.3 minuts, els T 32.8\u2009\u00b1\u200912.4 minuts i els A 32.2\u2009\u00b1\u20099.8 minuts.<\/p>\n\n\n\n

La c\u00e0rrega externa dels jugadors es va monitorar utilitzant els dispositius inercials WIMU PROTM<\/sup> (Realtrack Systems S.L., Almeria, Espanya) a trav\u00e9s de la tecnologia UWB. Aquests dispositius tenen diversos sensors (acceler\u00f2metres, giroscopi, magnet\u00f2metre, GPS, entre d\u2019altres). La freq\u00fc\u00e8ncia de registre de les dades obtingudes de l\u2019acceler\u00f2metre, el giroscopi i el magnet\u00f2metre va ser de 100 Hz, mentre que les dades de la UWB van ser registrats a una freq\u00fc\u00e8ncia de 18 Hz.<\/p>\n\n\n\n

Entre 8 i 12 minuts abans de l\u2019inici del partit i despr\u00e9s d\u2019un escalfament protocol\u00b7litzat de 24 minuts de durada, es col\u00b7locaven els dispositius en cadascun dels petos que duien els jugadors sota la samarreta de joc, petos ajustats i dissenyats especialment per fixar els dispositius a la part alta de l\u2019esquena, just damunt dels om\u00f2plats, sense causar cap mena de limitaci\u00f3 de mobilitat del tronc ni dels bra\u00e7os. Els jugadors van ser monitorats cont\u00ednuament durant tots els partits, encara que la c\u00e0rrega externa es quantificava nom\u00e9s en els moments en qu\u00e8 el jugador estava competint en pista (p. ex., quan un jugador era substitu\u00eft, durant els temps morts o la mitja part, les dades no van ser incloses). Despr\u00e9s del final de cada partit, s\u2019extreien i se sincronitzaven les dades per a una an\u00e0lisi posterior, utilitzant el programari corresponent (SPRO\u2122, Realtrack Systems SL, Almeria, Espanya).<\/p>\n\n\n\n

Basats en estudis previs realitzats en b\u00e0squet (Garc\u00eda et al., 2020<\/a>; Puente et al., 2017<\/a>; V\u00e1zquez-Guerrero et al., 2018<\/a>), en els quals s\u2019analitzaven les demandes condicionals de la competici\u00f3, les variables seg\u00fcents van ser analitzades i presentades en termes absoluts i relatius per minut: dist\u00e0ncia total recorreguda (DT), en m, i dist\u00e0ncia total relativa (DTREL<\/sub>), en m\u00b7min-1; dist\u00e0ncia total recorreguda per damunt de 18 km\u00b7h-1<\/sup> (DTAI:\u2009>\u200918 km\u00b7h-1<\/sup>), en m, i dist\u00e0ncia total recorreguda per damunt de 18 km\u00b7h-1<\/sup> relativa (DTAIREL<\/sub>), en m\u00b7min-1; c\u00e0rrega del jugador (CJ), en unitats arbitr\u00e0ries (ua), i c\u00e0rrega del jugador relativa (CJREL<\/sub>), en ua\u00b7min-1; nombre d\u2019acceleracions d\u2019alta intensitat (>\u20092 m\u00b7s-2<\/sup>) nombre d\u2019acceleracions d\u2019alta intensitat relatives, en n\u00b7min-1; nombre de desacceleracions d\u2019alta intensitat (>\u20092 m\u00b7s-2<\/sup>) i nombre de desacceleracions d\u2019alta intensitat relatives, en n\u00b7min-1<\/sup>. L\u2019elecci\u00f3 d\u2019aquestes variables es fonamenta, a m\u00e9s, per representar el conjunt de par\u00e0metres utilitzats en el monitoratge i quantificaci\u00f3 de la c\u00e0rrega externa di\u00e0ria dels diferents esports i equips que formen part de l\u2019\u00c0rea de Rendiment Esportiu del club al qual pertanyen tots els jugadors participants a l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per analitzar les difer\u00e8ncies de les mitjanes de les variables entre posicions de joc es va fer un model mixt lineal general (PROC MIXED), utilitzant Statistical Analysis System (versi\u00f3 9.4 de SAS Studio – SAS Institute Inc., Cary, EUA). Els efectes aleatoris van ser la identitat del jugador (per tenir en compte els mesuraments repetits en els jugadors), la identitat del partit (per tenir en compte les difer\u00e8ncies mitjanes generals entre els partits) i el residual (per tenir en compte les difer\u00e8ncies entre els jugadors en els partits). Es van estimar vari\u00e0ncies separades per a cada posici\u00f3 de joc, l\u2019efecte aleatori del jugador i el residual, i aquestes vari\u00e0ncies es van combinar per donar desviacions est\u00e0ndard (DE) observades entre jugadors en cada posici\u00f3. Les tres DE van ser mitjana (a trav\u00e9s de ponderacions de graus de llibertat de les vari\u00e0ncies) per donar un resultat general de la DE del jugador en un partit t\u00edpic, i aquesta DE es va utilitzar per estandarditzar les difer\u00e8ncies entre les mitjanes de les posicions de joc. Les posicions de joc es van utilitzar com a efectes fixos (tres nivells). Es va utilitzar una regressi\u00f3 de Poisson per a l\u2019an\u00e0lisi de variables expressades com a recomptes. Els llindars de magnitud per als efectes fixos van ser < 0.2, 0.2, 0.6, 1.2, 2.0 i 4.0 per a trivial, petit, moderat, gran, molt gran i extremament gran, respectivament (Hopkins et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La incertesa en les estimacions dels efectes es presenta com a l\u00edmits de compatibilitat del 90\u2009%. Les decisions basades sobre les magnituds dels efectes es van basar en proves d\u2019hip\u00f2tesis unilaterals de magnituds substancials (Lakens et al., 2018<\/a>). El valor p<\/em> per rebutjar una hip\u00f2tesi d\u2019una magnitud donada va ser l\u2019\u00e0rea de la distribuci\u00f3 t<\/em> de mostreig de l\u2019estad\u00edstic de l\u2019efecte amb valors d\u2019aquesta magnitud. Les hip\u00f2tesis de disminuci\u00f3 i augment substancials es van rebutjar si els seus valors de p<\/em> eren inferiors a .05. En el cas de rebutjar una hip\u00f2tesi, el valor p<\/em> per a l\u2019altra hip\u00f2tesi es va interpretar com a evid\u00e8ncia d\u2019aquesta hip\u00f2tesi, ja que el valor p<\/em> correspon a la probabilitat posterior de la magnitud de l\u2019efecte veritable en una an\u00e0lisi bayesiana de refer\u00e8ncia amb un previ m\u00ednimament informatiu (Hopkins i Batterham, 2019<\/a>). El valor p<\/em> s\u2019informa qualitativament utilitzant l\u2019escala seg\u00fcent: .25\u2009\u2013\u2009.75, possiblement; .75\u2009\u2013\u2009.95, probable; .95\u2009\u2013\u2009.995, molt probable; >\u2009.995, m\u00e9s probable (Hopkins et al., 2009<\/a>). En el cas de no rebutjar cap de les hip\u00f2tesis, la magnitud de l\u2019efecte es va considerar clara i es mostra sense un qualificador probabil\u00edstic.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A la Taula 1, es presenten els valors mitjans \u00b1 desviaci\u00f3 est\u00e0ndard de cadascuna de les variables analitzades per cada posici\u00f3 espec\u00edfica del joc, incloent-hi la magnitud de l\u2019efecte \u00b1 intervals de confian\u00e7a i la decisi\u00f3 per a les difer\u00e8ncies posicionals.<\/p>\n\n\n\n

La distribuci\u00f3 de les dades es mostra a la Figura 1.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Diagrames de caixa i de viol\u00ed i distribuci\u00f3 de dades per variable en valors absoluts i relatius.<\/em><\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Valors mitjans i desviacions est\u00e0ndard (DE) de les diferents variables analitzades per posici\u00f3 i difer\u00e8ncies entre posicions.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El present estudi tenia com a objectius descriure les exig\u00e8ncies condicionals a les quals estan sotmesos els jugadors de futbol sala d\u2019elit en competici\u00f3 oficial i examinar si existien difer\u00e8ncies entre posicions espec\u00edfiques de joc. Els resultats obtinguts van suggerir el seg\u00fcent: (1) els valors mitjans de c\u00e0rrega externa per jugador per partit van ser: DT\u2009=\u20093052\u2009\u00b1\u2009804 m; DTREL<\/sub>\u2009=\u200988.7\u2009\u00b1\u200915.3 m\u00b7min-1<\/sup>; DTAI\u2009=\u2009254\u2009\u00b1\u2009101 m; DTAIREL<\/sub>\u2009=\u20097.5\u2009\u00b1\u20092.9 m\u00b7min-1<\/sup>; CJ\u2009=\u200957.2\u2009\u00b1\u200915.2 ua; CJREL<\/sub>\u2009=\u20091.7\u2009\u00b1\u20090.3 ua\u00b7min-1<\/sup>; acceleracions d\u2019alta intensitat =\u2009135\u2009\u00b1\u200941 n<\/em>; acceleracions d\u2019alta intensitat relatives\u2009=\u20093.9\u2009\u00b1\u20091.0 n\u00b7min-1<\/sup>; desacceleracions d\u2019alta intensitat =\u2009129\u2009\u00b1\u200939 n<\/em>; desacceleracions d\u2019alta intensitat relatives = 3.8\u2009\u00b1\u20091.0 n\u00b7min-1<\/sup>; (2) no es van trobar difer\u00e8ncies substancials entre T i A per a cap de les variables de c\u00e0rrega externa analitzades; (3) la DT i la DTREL<\/sub>, la CJ i la CJREL <\/sub>no semblen dependre de la posici\u00f3 de joc, amb valors similars per a les tres posicions espec\u00edfiques de joc, i (4) es van observar difer\u00e8ncies substancials entre posicions en variables relacionades amb la intensitat tant en valors absoluts (DTAI, acceleracions i desacceleracions d\u2019alta intensitat) com en valors relatius (DTAIREL<\/sub>, acceleracions i desacceleracions d\u2019alta intensitat relatives).<\/p>\n\n\n\n

Fins on tenim coneixement, aquest \u00e9s el primer estudi que ha dut a terme una an\u00e0lisi de les demandes de c\u00e0rrega externa en competici\u00f3 oficial de futbol sala d\u2019elit mitjan\u00e7ant tecnologia UWB, amb comparaci\u00f3 de les difer\u00e8ncies existents entre les diferents posicions de joc de camp. Estudis previs han descrit la DT que recorrien els jugadors de futbol sala durant la competici\u00f3, com, per exemple, l\u2019estudi de Dogramaci et al., (2011)<\/a>, en el qual es descrivia com jugadors australians recorrien una dist\u00e0ncia total de 4277\u2009\u00b1\u20091030 m per partit. Aquests valors s\u00f3n similars als que es van registrar en jugadors d\u2019un equip de futbol sala de la Lliga Professional de Futbol Sala espanyola, que recorrien una mitjana de 4313\u2009\u00b1\u20092139 m per partit (Barbero-\u00c1lvarez et al., 2008<\/a>). La metodologia de registre en tots aquests estudis (tots dos van utilitzar la tecnologia de videoan\u00e0lisi) podria explicar la difer\u00e8ncia respecte als resultats obtinguts al nostre estudi (DT\u2009=\u20093052\u2009\u00b1\u2009804 m).<\/p>\n\n\n\n

Sembla que els P estan exposats a una c\u00e0rrega externa total menor que la resta dels seus companys, tal com ocorre en el b\u00e0squet (V\u00e1zquez-Guerrero et al., 2018<\/a>). Els T i els A van registrar \u00edndexs d\u2019activitat d\u2019alta intensitat m\u00e9s alts que els P, amb m\u00e9s acceleracions, m\u00e9s desacceleracions i amb m\u00e9s dist\u00e0ncia recorreguda a alta intensitat. Aquests resultats podrien tenir explicaci\u00f3 en les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques, les qualitats f\u00edsiques i t\u00e8cniques dels P i, sobretot, el rol que generalment exerceixen els P dins del sistema t\u00e0ctic i el model de joc de l\u2019equip.<\/p>\n\n\n\n

Tal com ja s\u2019ha descrit en altres esports d\u2019equip (Varley i Aughey, 2013<\/a>; V\u00e1zquez-Guerrero et al., 2018<\/a>), la identificaci\u00f3 dels perfils posicionals espec\u00edfics d\u2019acceleraci\u00f3 podria ajudar entrenadors, membres dels cossos t\u00e8cnics i cient\u00edfics de l\u2019esport a desenvolupar exercicis espec\u00edfics per a cada posici\u00f3 amb l\u2019objectiu de millorar el nivell condicional dels esportistes.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 les demandes condicionals han estat generalment exposades i descrites mitjan\u00e7ant valors absoluts en esports d\u2019equip de camp com el futbol (Mart\u00edn-Garc\u00eda et al., 2018<\/a>) o el rugbi (Gabbett et al., 2012<\/a>), la l\u00f2gica interna del futbol sala, amb un reglament que permet una din\u00e0mica de substitucions lliure i il\u00b7limitada, sembla que requereix l\u2019\u00fas de valors de c\u00e0rrega relatius com el m\u00e8tode m\u00e9s representatiu per a una descripci\u00f3 de la c\u00e0rrega de competici\u00f3. En b\u00e0squet, per exemple, la DTREL<\/sub> per jugador fluctua entre 76.6 i 86.8 metres (Puente et al., 2017<\/a>); en handbol entre 87 i 101 metres (Barbero et al., 2014<\/a>) i en futbol sala entre 108 i 117.3 metres (Barbero-\u00c1lvarez et al., 2008<\/a>), valors, aquests \u00faltims, superiors als registrats en el nostre estudi (DTREL<\/sub>\u2009=\u200988.7\u2009\u00b1\u200915.3 m\u00b7min-1<\/sup>). Aquesta disminuci\u00f3 de la DTREL<\/sub> podria tenir relaci\u00f3 amb l\u2019increment del temps que els equips han dedicat durant els \u00faltims anys a l\u2019\u00fas del sistema de joc 5c4 (sistema en el qual el porter \u00e9s substitu\u00eft per un jugador de camp, creant una superioritat num\u00e8rica constant al camp).<\/p>\n\n\n\n

Tot i que la redu\u00efda grand\u00e0ria de la mostra podria ser considerada com un factor limitant, s\u2019hauria de tenir en compte que tots els jugadors participants a l\u2019estudi formaven part d\u2019una mateixa plantilla, fet com\u00fa en estudis basats en equips professionals. Conseg\u00fcentment, i com que el model de joc de l\u2019equip analitzat pot haver condicionat en certa manera els resultats obtinguts, s\u2019hauria de tenir precauci\u00f3 a l\u2019hora de prendre decisions basades en aquests resultats. Un altre aspecte a considerar \u00e9s que per a aquest estudi s\u2019han analitzat \u00fanicament valors de c\u00e0rrega externa, obtinguts a trav\u00e9s de dispositius equipats amb tecnologia de banda ultraampla (UWB). La inclusi\u00f3 de variables de c\u00e0rrega interna (p. ex., variables basades en la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca o en la percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7) en investigacions futures podria suposar una gran aportaci\u00f3 per al proc\u00e9s de monitoratge de la c\u00e0rrega competitiva i la c\u00e0rrega d\u2019entrenament. Aquestes recerques futures haurien d\u2019incloure una mostra de participants m\u00e9s gran, si \u00e9s possible d\u2019altres equips de la mateixa categoria, i un nombre m\u00e9s gran de partits analitzats per poder confirmar els resultats obtinguts.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi ofereixen una nova perspectiva de coneixement sobre les demandes condicionals en el futbol sala de m\u00e9s alt nivell, entenent que la seva descripci\u00f3, basada \u00fanicament mitjan\u00e7ant variables locomotores relacionades amb la velocitat, pot ser insuficient per entendre la complexitat de la competici\u00f3 i l\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, les difer\u00e8ncies observades en variables d\u2019intensitat entre les diverses posicions espec\u00edfiques de joc haurien d\u2019ajudar entrenadors, preparadors f\u00edsics i altres membres dels cossos t\u00e8cnics a dissenyar tasques i sessions d\u2019entrenament m\u00e9s ajustades a les necessitats individuals de cada esportista i a una planificaci\u00f3 del proc\u00e9s d\u2019entrenament m\u00e9s adequada a les exig\u00e8ncies de la competici\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Les exig\u00e8ncies condicionals a les quals estan sotmesos els esportistes professionals en competici\u00f3 han estat objecte d\u2019estudi en les \u00faltimes d\u00e8cades. El present estudi t\u00e9 com a primer objectiu descriure les demandes de c\u00e0rrega externa a les quals estan sotmesos els jugadors d\u2019elit de futbol sala per comprovar, posteriorment, si existeixen difer\u00e8ncies entre les […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[9382,211,10020,6369,9189,10021],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["c\u00e0rrega externa<\/a>","competici\u00f3<\/a>","EPTS<\/a>","esport d\u2019equip<\/a>","futbol sala<\/a>","monitoritzaci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["c\u00e0rrega externa<\/span>","competici\u00f3<\/span>","EPTS<\/span>","esport d\u2019equip<\/span>","futbol sala<\/span>","monitoritzaci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 13 abril 2021","modified":"Updated on 30 juny 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 13 abril 2021 08:50","modified":"Updated on 30 juny 2021 15:27"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46460\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=46460"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46460\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":47466,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46460\/revisions\/47466\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=46460"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=46460"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=46460"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}