{"id":46456,"date":"2021-04-13T08:48:46","date_gmt":"2021-04-13T08:48:46","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/systematic-review-of-social-influences-in-sport-support-of-family-coaches-teammates\/"},"modified":"2021-06-30T15:25:27","modified_gmt":"2021-06-30T15:25:27","slug":"revisio-sistematica-de-les-influencies-socials-en-lesport-suport-de-la-familia-entrenadors-i-companys-dequip","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/revisio-sistematica-de-les-influencies-socials-en-lesport-suport-de-la-familia-entrenadors-i-companys-dequip\/","title":{"rendered":"Revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de les influ\u00e8ncies socials en l\u2019esport: suport de la fam\u00edlia, entrenadors i companys d\u2019equip"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era analitzar les publicacions cient\u00edfiques sobre la influ\u00e8ncia dels agents socials en l\u2019esport per identificar els diferents tipus (emocional, informatiu, tangible) i nivells (positiu, indiferent, negatiu) de suport social que ofereixen als esportistes els seus familiars, entrenadors i companys d\u2019equip. Aquesta investigaci\u00f3 sistem\u00e0tica es va dur a terme mitjan\u00e7ant la recerca a les bases de dades de PsycInfo, ProQuest, Sportdiscus, Scopus i Web of Science, aix\u00ed com en llistes de revisions sistem\u00e0tiques del suport social a l\u2019esport. Per dur a terme l\u2019estudi, es va utilitzar la llista de comprovaci\u00f3 PRISMA, i l\u2019an\u00e0lisi de qualitat es va implementar aplicant la declaraci\u00f3 STROBE. Es van utilitzar els criteris PECOS per avaluar l\u2019elegibilitat dels estudis trobats a partir dels termes aplicats en l\u2019estrat\u00e8gia de cerca. Els 31 estudis seleccionats examinaven la percepci\u00f3 dels esportistes de modalitats individual i col\u00b7lectiva de les tres etapes de l\u2019entrenament esportiu (diversificaci\u00f3, especialitzaci\u00f3 i inversi\u00f3). La conclusi\u00f3 principal \u00e9s que els aven\u00e7os en la investigaci\u00f3 sobre el suport social han generat un conjunt divers de proves que revelen que l\u2019an\u00e0lisi s\u2019enfoca principalment en el suport social familiar. Es va identificar que els familiars acostumen a ser els principals prove\u00efdors de suport social i, com a tals, ofereixen als esportistes formes \u00faniques de suport emocional, informatiu i intangible tant des d\u2019una perspectiva positiva com negativa. Els entrenadors tenen un paper important en el suport emocional i informatiu, i els companys d\u2019equip, en el suport emocional. La conclusi\u00f3 \u00e9s que un nivell positiu de suport emocional, informatiu i tangible per part dels agents socials \u00e9s fonamental per refermar la voluntat dels esportistes de mantenir i prolongar la seva implicaci\u00f3 amb l\u2019esport.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> coneixement<\/span>, relacions interpersonals<\/span>, revisi\u00f3 sistem\u00e0tica<\/span>, suport social<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les relacions interpersonals s\u00f3n un dels factors principals que determinen la qualitat de les experi\u00e8ncies que els esportistes viuen en la pr\u00e0ctica de l\u2019esport (Coutinho et al., 2018<\/a>). Per aquest motiu, entendre les influ\u00e8ncies socials s\u2019ha tractat com un dels temes m\u00e9s rellevants per predir el rendiment esportiu (Goldsmith, 2004<\/a>), el qual es veu influenciat pel resultat de la interacci\u00f3 amb els agents socials, per les experi\u00e8ncies i un entrenament de qualitat i tamb\u00e9 pel talent innat de l\u2019esportista.<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte el suport social en l\u2019esport, els esportistes tenen tres fonts d\u2019influ\u00e8ncia principals a mesura que progressen en la seva carrera esportiva: la fam\u00edlia, els entrenadors i els companys d\u2019equip. Aquests agents socials formen una xarxa social complexa i amb moltes facetes que pot no tenir cap influ\u00e8ncia o b\u00e9 tenir efectes positius i\/o negatius en les experi\u00e8ncies esportives dels esportistes (C\u00f4t\u00e9 et al., 2003<\/a>; C\u00f4t\u00e9 et al., 2016<\/a>; Sheridan et al., 2014<\/a>), ja que contribueixen a generar un clima motivador definit a trav\u00e9s dels seus comportaments, valors, actituds i suport (Camerino et al., 2019<\/a>; Puigarnau et al., 2016<\/a>) i afecten la manera d\u2019interactuar i de percebre la implicaci\u00f3 amb l\u2019esport per part dels esportistes (Atkins et al., 2013<\/a>). Per aquest motiu, aquest article explica els tres agents socials i com contribueixen a la implicaci\u00f3 dels esportistes en l\u2019esport.<\/p>\n\n\n\n

Suport social<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El terme “suport social” sol utilitzar-se en la literatura per descriure un grup de fen\u00f2mens diferenciats per\u00f2 interrelacionats (Goldsmith, 2004<\/a>). En el context de l\u2019esport, es tracta d\u2019un factor multidimensional que s\u2019ha emprat per descriure la qualitat general de les relacions a trav\u00e9s del suport percebut, disponible o rebut i de la xarxa social individual (Rees i Hardy, 2000<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Hi ha diversos tipus de suport social (Goldsmith, 2004<\/a>), tot i que n\u2019hi ha tres que es consideren especialment rellevants en l\u2019esport: l\u2019emocional, l\u2019informatiu i el tangible (Cutrona i Russell, 1990<\/a>; Holt i Dunn, 2004<\/a>). El suport emocional fa al\u00b7lusi\u00f3 al tracte i l\u2019encoratjament que fan que una persona se senti estimada i protegida pels altres (per exemple, la motivaci\u00f3 i l\u2019afecte). El suport informatiu inclou rebre informaci\u00f3 i consell en diferents situacions contextuals (per exemple, feedback<\/em> i consells), mentre que el suport tangible inclou l\u2019ajuda concreta rebuda (per exemple, ajuda log\u00edstica o financera) (Holt i Dunn, 2004<\/a>; Cutrona i Russel, 1990<\/a>). Aix\u00ed, el desenvolupament positiu dels esportistes mitjan\u00e7ant l\u2019esport dependr\u00e0 de les relacions amb els agents socials, del tipus de suport que rebin i de com percebin el suport.<\/p>\n\n\n\n

Agents socials<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La fam\u00edlia es considera el principal actor de socialitzaci\u00f3, a trav\u00e9s del qual els infants desenvolupen la seva identitat i aprenen les normes i valors de la societat en qu\u00e8 viuen (Kubayi et al., 2014<\/a>). En la majoria de casos, la fam\u00edlia \u00e9s qui ofereix a l\u2019infant la primera oportunitat de practicar un esport, a m\u00e9s d\u2019influir significativament en la decisi\u00f3 de continuar practicant-lo o abandonar-lo (Nunomura i Oliveira, 2013<\/a>). Aix\u00ed, des de l\u2019acc\u00e9s a un esport fins a la consecuci\u00f3 dels primers \u00e8xits, els pares exerceixen una influ\u00e8ncia significativa en la carrera esportiva dels fills (Dunn et al., 2016<\/a>; Sheridan et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de la fam\u00edlia, l\u2019entrenador ocupa una posici\u00f3 de poder i lideratge que es considera determinant en les experi\u00e8ncies dels esportistes (Kassing et al., 2004<\/a>; Mora et al., 2014<\/a>; Nascimento Junior et al., 2020).<\/a> A mesura que els joves esportistes es van involucrant de manera m\u00e9s sistem\u00e0tica en l\u2019esport, els entrenadors esdevenen una font important d\u2019influ\u00e8ncia, mentre que els pares passen a un segon pla i tenen un paper menys directiu en la pr\u00e0ctica esportiva dels fills (P\u00e9rez-Gonz\u00e1lez et al., 2019<\/a>; Wylleman i Lavallee, 2004<\/a>). Aix\u00f2 explica que el suport i la qualitat de la relaci\u00f3 entre l\u2019entrenador i l\u2019esportista s\u2019hagin considerat elements fonamentals per al desenvolupament de la carrera esportiva (Jowett i Cockerill, 2003) i, per tant, un aspecte clau per a l\u2019\u00e8xit en l\u2019esport (Riera et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tot i la influ\u00e8ncia significativa de la fam\u00edlia i l\u2019entrenador, arriba un moment en qu\u00e8 els joves esportistes comencen a passar m\u00e9s temps amb els companys de l\u2019entorn esportiu. Durant aquest per\u00edode, que sol tenir lloc durant l\u2019adolesc\u00e8ncia, la influ\u00e8ncia dels iguals adquireix un paper cada vegada m\u00e9s rellevant per als esportistes (C\u00f4t\u00e9 et al., 2016<\/a>; Mora et al., 2014<\/a>), tant en l\u2019esport com en altres contextos de la vida (Holt i Sehn, 2008<\/a>; Sanz-Mart\u00edn, 2020<\/a>; Scott et al., 2019<\/a>). Els companys d\u2019equip constitueixen una xarxa social que permet compartir objectius, estils de vida, dificultats i una sensaci\u00f3 de relaci\u00f3 entre ells. A m\u00e9s del potencial de proporcionar experi\u00e8ncies psicol\u00f2giques positives i\/o negatives a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica de l\u2019esport (Fraser-Thomas i C\u00f4t\u00e9, 2009<\/a>; Scott et al., 2019<\/a>), influeixen en la implicaci\u00f3 de l\u2019esportista i en la seva voluntat de continuar practicant o abandonar l\u2019esport (Fraser-Thomas et al., 2008a<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte la perspectiva del suport social en l\u2019esport, cal destacar que la producci\u00f3 cient\u00edfica entorn de les influ\u00e8ncies socials ha augmentat de manera considerable al llarg dels anys (Cranmer i Sollitto, 2010<\/a>; Folle et al., 2018<\/a>; Keegan et al., 2010<\/a>). En general, els estudis han subratllat que els esportistes tenen m\u00e9s probabilitats d\u2019assolir resultats positius (un rendiment alt i una carrera esportiva d\u2019\u00e8xit) si reben suport i se\u2019ls encoratja amb un feedback<\/em> positiu, si compten amb el suport de la fam\u00edlia, amb entrenadors que estimulen la seva autonomia (Dunn et al., 2016<\/a>) i amb companys d\u2019equip que els ajuden a desenvolupar-se personalment i moralment (Valero-Valenzuela et al., 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de les influ\u00e8ncies socials, s\u2019ha suggerit que els models de desenvolupament esportiu entenen i determinen millor la implicaci\u00f3 dels joves en l\u2019esport, incl\u00f2s el Model de Desenvolupament Esportiu (DMSP) (C\u00f4t\u00e9, 1999<\/a>; C\u00f4t\u00e9 et al., 2003<\/a>). El DMSP proposa que els joves avancin per les diferents etapes amb caracter\u00edstiques espec\u00edfiques i grups d\u2019edat seq\u00fcencials. Aquestes etapes estan relacionades amb la diversificaci\u00f3 inicial en les activitats esportives (fins als 12 anys), l\u2019especialitzaci\u00f3 en un esport (entre els 13 i els 15 anys) i la inversi\u00f3 en un esport concret, centrant-se en el rendiment (m\u00e9s de 16 anys) (C\u00f4t\u00e9 et al., 2003<\/a>). Tot i que existeixen estudis d\u2019investigaci\u00f3 importants sobre les influ\u00e8ncies socials, hi ha escassetat d\u2019estudis de revisi\u00f3 sistem\u00e0tics que ofereixin una visi\u00f3 integradora dels coneixements emp\u00edrics existents, centrada en el suport rebut per part dels tres agents socials principals (fam\u00edlia, entrenadors i companys d\u2019equip) i en el tipus (emocional, informatiu i tangible) i nivell (positiu, indiferent i negatiu) de suport que s\u2019ofereix als esportistes. Tal com indiquen les revisions sistem\u00e0tiques sobre aquest tema (Bremer, 2012<\/a>; Sheridan et al., 2014<\/a>), aquests estudis amplien la comprensi\u00f3 de la mat\u00e8ria i proporcionen als investigadors l\u2019oportunitat de compartir les evid\u00e8ncies disponibles mitjan\u00e7ant la identificaci\u00f3 de les teories adequades per desenvolupar direccions d\u2019investigaci\u00f3 i estrat\u00e8gies d\u2019intervenci\u00f3 futures, aix\u00ed com per augmentar la consci\u00e8ncia sobre el tipus de m\u00e8todes d\u2019investigaci\u00f3 utilitzats en els estudis i detectar quines investigacions continuen sent necess\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte la situaci\u00f3, aquesta revisi\u00f3 es va proposar analitzar publicacions cient\u00edfiques sobre la influ\u00e8ncia dels agents socials en l\u2019esport per identificar els diferents tipus i nivells de suport que les fam\u00edlies, entrenadors i companys d\u2019equip donen als esportistes. D\u2019acord amb aquest objectiu i amb la literatura existent en la mat\u00e8ria, per al present estudi es van formular quatre hip\u00f2tesis: a) la fam\u00edlia proporciona un suport principalment emocional i tangible; b) els entrenadors proporcionen un suport primordialment informatiu; c) els companys d\u2019equip s\u00f3n els que proporcionen m\u00e9s suport emocional; i d) els esportistes perceben predominantment com a positiu el suport rebut per part dels diferents agents socials.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Protocol d\u2019investigaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per a la preparaci\u00f3 de la present revisi\u00f3 sistem\u00e0tica es van seguir els criteris recomanats per la declaraci\u00f3 PRISMA (Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyzes) (Moher et al., 2009<\/a>), que proporciona una guia per a les revisions sistem\u00e0tiques i les metaan\u00e0lisis (Moher et al., 2015<\/a>). Per augmentar la transpar\u00e8ncia del proc\u00e9s de revisi\u00f3 i donar a con\u00e8ixer i reduir la duplicaci\u00f3 imprevista de revisions sistem\u00e0tiques, el protocol d\u2019aquesta investigaci\u00f3 es va registrar a la base de dades PROSPERO (International Prospective Register of Systematic, CRD42019114096). El registre permet una documentaci\u00f3 permanent de 22 elements obligatoris (m\u00e9s 18 d\u2019opcionals) durant la preparaci\u00f3 i la realitzaci\u00f3 d\u2019una revisi\u00f3 a priori<\/em> sistem\u00e0tica, i contribueix a la precisi\u00f3, exhaustivitat i accessibilitat dels estudis (Moher et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Fonts d\u2019informaci\u00f3 i estrat\u00e8gia de recerca<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va realitzar una recerca rigorosa de literatura a les bases de dades electr\u00f2niques seg\u00fcents: PsycINFO (APA); ProQuest (Physical Education Index); Sportdiscus a trav\u00e9s d\u2019EBSCO; Scopus (Elsevier), i Web of Science – Core Collection (Clarivate Analytics). Es va decidir utilitzar aquestes bases de dades pel fet que inclouen revisions sistem\u00e0tiques relacionades amb el suport social en l\u2019\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies de l\u2019esport (Bremer, 2012<\/a>; Sheridan et al., 2014<\/a>), i es va realitzar una recerca secund\u00e0ria manual en llistes de refer\u00e8ncia per localitzar estudis addicionals.<\/p>\n\n\n\n

A cada un dels motors de cerca es van introduir termes relacionats amb la tem\u00e0tica de l\u2019estudi (“influ\u00e8ncia” OR “suport” OR “implicaci\u00f3”), que es van combinar amb termes relacionats amb la poblaci\u00f3 (“esportista” OR “pares” OR “fam\u00edlia” OR “entrenador” OR “companys” OR “companys d\u2019equip”) i el context de les recerques (esport), utilitzant l\u2019operador boole\u00e0 AND per combinar termes relacionats amb la tem\u00e0tica, la poblaci\u00f3 i el context (“influ\u00e8ncia” OR “suport” OR “implicaci\u00f3” AND “esportista” OR “pares” OR “fam\u00edlia” OR “entrenador principal” OR “companys d\u2019equip” AND “esport”).<\/p>\n\n\n\n

Criteris d\u2019elegibilitat<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019elegibilitat dels articles va seguir les recomanacions de la literatura per dur a terme un estudi d\u2019aquestes caracter\u00edstiques (Meline, 2006<\/a>). Per a l\u2019an\u00e0lisi vam utilitzar articles originals escrits en angl\u00e8s durant el per\u00edode 2001-2018 (segle XXI) que ofereixen un resum i el text \u00edntegre disponible en l\u00ednia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Criteris d\u2019inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 dels estudis seleccionats per a la revisi\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Diagrama de flux PRISMA modificat amb els registres recopilats i els registres finals elegibles despr\u00e9s del proc\u00e9s de selecci\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019elegibilitat es va dur a terme de manera estandarditzada i independent per part de dos investigadors llicenciats en Educaci\u00f3 F\u00edsica, tots dos assistents al programa de doctorat de Ci\u00e8ncies del Moviment Hum\u00e0 i amb experi\u00e8ncia en l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019investigacions cient\u00edfiques i revisions sistem\u00e0tiques. Les discrep\u00e0ncies es van resoldre mitjan\u00e7ant consens, amb l\u2019ajuda d\u2019un tercer investigador en cas de desacord (Prat et al., 2019<\/a>). La inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 d\u2019estudis es va fer segons els criteris PRISMA PECOS (Figura 1). Despr\u00e9s d\u2019efectuar les cerques a les bases de dades, els estudis duplicats es van eliminar. Finalment, es van seguir tres passos per seleccionar els estudis en funci\u00f3 dels criteris d\u2019elegibilitat: la lectura del t\u00edtol, la lectura dels resums i la lectura dels textos complets. L\u2019elegibilitat per a la inclusi\u00f3 als estudis finals es va verificar calculant el grau d\u2019acord o reproductibilitat entre dos conjunts de dades mitjan\u00e7ant l\u2019\u00edndex Kappa (Cohen, 1960). Es va obtenir un valor superior a 0.87, que indica un nivell d\u2019acord perfecte entre els avaluadors (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2014<\/a>; Landis i Koch, 1977<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La cerca a les bases de dades (prim\u00e0ria i secund\u00e0ria) es va dur a terme durant la primera meitat de novembre de 2018 i va generar 1020 registres. A la fase de selecci\u00f3, es van excloure 179 articles despr\u00e9s de la lectura del t\u00edtol perqu\u00e8 no complien els criteris PECOS seg\u00fcents: participaci\u00f3 (9); exposici\u00f3 (4); resultat (132); estudi (3); exposici\u00f3\/resultat (8); participaci\u00f3\/resultat (19); participaci\u00f3\/estudi (2); resultat\/estudi (2). Despr\u00e9s de la lectura dels resums, es van descartar 30 articles segons els criteris seg\u00fcents: participaci\u00f3 (8); resultat (7); estudi (4); participaci\u00f3\/resultat (6); participaci\u00f3\/exposici\u00f3 (5). Finalment, a la fase d\u2019elegibilitat, es van eliminar 28 articles que no reunien els criteris de resultat (27) i idioma (1). A la Figura 2 es presenta un diagrama de flux que resumeix el proc\u00e9s de selecci\u00f3 de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 de la qualitat metodol\u00f2gica dels estudis<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Dos investigadors van avaluar de manera independent la qualitat de tots els estudis revisats mitjan\u00e7ant la llista de comprovaci\u00f3 adaptada dels elements inclosos en els estudis transversals (STROBE – Elm et al., 2008<\/a>). La llista de comprovaci\u00f3 estava integrada originalment per 22 elements, 17 dels quals es van utilitzar en aquest estudi, tots relacionats amb el t\u00edtol i el resum de l\u2019article (element 1), la introducci\u00f3 (elements 2 i 3), els m\u00e8todes (elements 4-8 i 10-12), els resultats (elements 13-14 i 16) i els apartats de discussi\u00f3 (elements 18-20). <\/p>\n\n\n\n

Els estudis es van classificar d\u2019acord amb els punts de tall seg\u00fcents: A (>\u200980\u2009%, alt), B (de 50\u2009% a 80\u2009%, moderat) i C (<\u200950\u2009%, baix). Els punts de tall es van obtenir a partir de la suma de la puntuaci\u00f3 aplicada a cada element: 0 (no respon); 1 (respon) (Olmos et al., 2008<\/a>). Els desacords entre els investigadors es van resoldre mitjan\u00e7ant consens. Les puntuacions de qualitat metodol\u00f2gica per a tots els estudis inclosos figuren a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

Extracci\u00f3 i an\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els estudis es van organitzar i arxivar utilitzant el programari Endnote (X7), mentre que la categoritzaci\u00f3 i l\u2019an\u00e0lisi es van dur a terme amb el programari QSR NVivo PRO (versi\u00f3 12). D\u2019acord amb la informaci\u00f3 presentada als estudis, les caracter\u00edstiques (any; localitzaci\u00f3 de l\u2019estudi; g\u00e8nere; fase de desenvolupament esportiu, basada en l\u2019edat i el tipus d\u2019esport; agents socials investigats; tipus de recerca; instrumental i programari utilitzats) i la qualitat dels estudis es van analitzar quantitativament mitjan\u00e7ant estad\u00edstiques descriptives (freq\u00fc\u00e8ncia absoluta).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats presentats als estudis es van analitzar qualitativament mitjan\u00e7ant l\u2019establiment de categories i subcategories d\u2019an\u00e0lisi, definides a priori<\/em> segons el marc conceptual i a posteriori<\/em> a partir de les dades emp\u00edriques dels estudis: agents socials (familiars, entrenadors i companys d\u2019equip), tipus de suport social (emocional, informatiu o tangible) i nivell de suport social (positiu, indiferent o negatiu).<\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels estudis<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les caracter\u00edstiques dels 31 estudis seleccionats per a aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica es presenten a la Taula 1. La majoria de les investigacions es van publicar a partir de 2010 (21). En termes d\u2019ubicaci\u00f3 dels estudis, quatre van tenir lloc als Estats Units i quatre al Regne Unit.<\/p>\n\n\n\n

La majoria de les investigacions es van dur a terme amb esportistes de tots dos sexes (24) i nom\u00e9s una es va fer exclusivament amb esportistes de sexe mascul\u00ed. Quant a la fase de desenvolupament a llarg termini de l\u2019esportista (C\u00f4t\u00e9 et al., 2003<\/a>), 10 estudis es van dur a terme amb esportistes en les tres fases (diversificaci\u00f3, especialitzaci\u00f3, inversi\u00f3) i 14 inclo\u00efen practicants d\u2019esports d\u2019equip i individuals.<\/p>\n\n\n\n

Els estudis que aplicaven un enfocament quantitatiu (16) van recollir les dades mitjan\u00e7ant q\u00fcestionaris (16), mentre que els estudis amb un enfocament qualitatiu (14) van rec\u00f3rrer a entrevistes semiestructurades (10), i nom\u00e9s es va fer una investigaci\u00f3 que inclogu\u00e9s tots dos plantejaments. Les aplicacions de programari SPSS (n<\/em>\u2009=\u20094) i NVivo (n<\/em>\u2009=\u20094) van ser les m\u00e9s utilitzades per a l\u2019an\u00e0lisi de les dades. A m\u00e9s, predominaven els estudis que tenien en compte la percepci\u00f3 dels esportistes sobre el suport que els proporcionava la fam\u00edlia (13) (Tabla 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Resum de les caracter\u00edstiques de l\u2019estudi.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Estudis que observen el suport de la fam\u00edlia en l\u2019esport.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Risc de biaix<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En atenci\u00f3 a les pautes utilitzades (Elm et al., 2008<\/a>; Olmos et al., 2008<\/a>), es va atribuir una qualitat metodol\u00f2gica elevada a la majoria dels estudis (23) i una qualitat moderada a vuit estudis. En total, el risc de biaix en els estudis inclosos es va considerar relativament baix<\/p>\n\n\n\n

Agents socials, tipus i nivell de suport social<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019estudi es van organitzar entorn de la influ\u00e8ncia dels principals agents socials investigats (familiars, entrenadors, companys d\u2019equip), centrant-se en el tipus de suport (emocional, informatiu o tangible) i en el nivell (positiu, indiferent o negatiu) percebut pels esportistes.<\/p>\n\n\n\n

Suport familiar<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La informaci\u00f3 inclosa relativa a la influ\u00e8ncia de la fam\u00edlia es va obtenir de 24 estudis (Figura 3). En l\u2019an\u00e0lisi vam detectar que, segons la percepci\u00f3 dels esportistes investigada en els estudis seleccionats, el suport de la fam\u00edlia era fonamentalment emocional.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Estudis que observen el suport dels entrenadors en l\u2019esport.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Estudis que observen el suport dels companys d\u2019equip en l\u2019esport.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Els estudis van mostrar que el suport emocional (23) donat per la fam\u00edlia s\u2019identificava com un factor clau de motivaci\u00f3 per als esportistes en la pr\u00e0ctica esportiva i que, en general, la fam\u00edlia era present (en entrenaments i competicions), donava suport i creia en els beneficis de la pr\u00e0ctica esportiva. No obstant aix\u00f2, en alguns dels estudis, alguns esportistes tamb\u00e9 van avaluar negativament el suport emocional (16) de la fam\u00edlia. En aquests casos, la implicaci\u00f3 excessiva (cr\u00edtica, expressions espont\u00e0nies de decepci\u00f3, \u00e8mfasi excessiu en la vict\u00f2ria i expectatives poc realistes), en lloc d\u2019una motivaci\u00f3, es convertia en una font de pressi\u00f3 i estr\u00e8s, sobretot en situacions competitives. A m\u00e9s, dos estudis indicaven que alguns esportistes es mostraven indiferents al tipus de suport emocional proporcionat per la fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n

En els resultats de la investigaci\u00f3 observem que, mitjan\u00e7ant consells, assessorament, feedback<\/em> i cr\u00edtiques constructives, la fam\u00edlia aspira a transmetre informaci\u00f3 sobre patrons de nutrici\u00f3, rep\u00f2s, entrenament i rendiment en l\u2019esport. En general, els esportistes investigats interpretaven aquest suport de manera positiva. D\u2019altra banda, els mateixos comportaments instructius (7), quan es basen en aspectes nocius (cr\u00edtiques negatives, pressi\u00f3 excessiva), condu\u00efen els esportistes a sentir-se frustrats i desmotivaven la seva implicaci\u00f3 en l\u2019esport. Un estudi recalcava que els esportistes reben el suport informatiu dels membres de la fam\u00edlia amb indifer\u00e8ncia, de manera que no els influeix en la pr\u00e0ctica esportiva (Wolfenden i Holt, 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Les percepcions positives del suport tangible (11) van demostrar que els esportistes reconeixien la disponibilitat de la fam\u00edlia (adquisici\u00f3 de material per a l\u2019esport i suport log\u00edstic) tant en entrenaments com en competicions. Per la seva banda, a causa d\u2019una inversi\u00f3 desproporcionada, (2) alguns esportistes se sentien pressionats i insatisfets amb el suport de la fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n

Suport dels entrenadors<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La informaci\u00f3 sobre la influ\u00e8ncia dels entrenadors es va extreure dels 14 estudis destacats a la Figura 4. En la percepci\u00f3 dels esportistes investigats, observem que els entrenadors els donaven suport principalment emocional i informatiu.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats van revelar que el suport emocional positiu dels entrenadors (ambient motivador, confian\u00e7a i respecte) afectava directament la implicaci\u00f3 dels esportistes en l\u2019esport (11). En canvi, les situacions negatives (exig\u00e8ncies, pressi\u00f3, focus en els resultats i en el rendiment esportiu) feien que els esportistes se sentissin pressionats per l\u2019entrenador i insatisfets amb l\u2019esport (9). Es va remarcar que les percepcions de suport informatiu (feedback<\/em>, orientaci\u00f3 i consells), sobretot amb l\u2019objectiu de millorar el rendiment esportiu, generaven formes efectives de motivaci\u00f3 en els esportistes (5). Tot i aix\u00f2, alguns esportistes van assenyalar que el feedback<\/em> dels entrenadors era excessivament cr\u00edtic i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, influ\u00efa negativament en la confian\u00e7a i el desenvolupament esportiu (5). El suport tangible tenia un reflex esc\u00e0s en la percepci\u00f3 dels esportistes (1).<\/p>\n\n\n\n

Suport dels companys d\u2019equip<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La informaci\u00f3 analitzada quant a la influ\u00e8ncia dels companys d\u2019equip es va extreure de nou estudis (Figura 5). Segons la percepci\u00f3 dels esportistes, els companys d\u2019equip proporcionaven principalment suport emocional per a la pr\u00e0ctica esportiva.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha demostrat que una relaci\u00f3 positiva amb els companys d\u2019equip (amistat, acceptaci\u00f3 i \u00e0nim) contribueix a la qualitat de les experi\u00e8ncies esportives que perceben els esportistes (8). Ara b\u00e9, les actituds negatives (rebuig, manca de suport, ego) duien els esportistes a desenvolupar competitivitat i rivalitat amb els companys (4). Els esportistes van subratllar el suport informatiu dels col\u00b7legues (comentaris orals i feedback<\/em> positiu) com un factor motivador en situacions diverses (2). No obstant aix\u00f2, els aspectes desfavorables (cr\u00edtiques i feedback<\/em> negatiu) donaven lloc a la competitivitat entre esportistes i provocaven conseq\u00fc\u00e8ncies adaptatives negatives relacionades amb els esports (2).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era analitzar les publicacions cient\u00edfiques sobre la influ\u00e8ncia dels agents socials en l\u2019esport per tal d\u2019identificar els diferents tipus i nivells de suport social que els familiars, entrenadors i companys d\u2019equip ofereixen als esportistes. En general, aquesta revisi\u00f3 va mostrar un augment de publicacions sobre el tema des de 2010, a partir d\u2019estudis realitzats amb esportistes de tots dos sexes en les tres etapes del desenvolupament de l\u2019esportista a llarg termini i centrant-se en l\u2019an\u00e0lisi del suport social proporcionat per les fam\u00edlies. L\u2019evid\u00e8ncia suggereix que els familiars proporcionen els tres tipus de suport (emocional, informatiu i tangible), que els entrenadors els donen suport emocional i informatiu, i els seus companys d\u2019equip, suport emocional.<\/p>\n\n\n\n

El nombre creixent de publicacions sobre la influ\u00e8ncia social en l\u2019esport destaca la contemporane\u00eftat d\u2019aquesta mat\u00e8ria i la preocupaci\u00f3 dels investigadors per entendre els factors que interfereixen en el desenvolupament dels esportistes, des de l\u2019esport de base fins al d\u2019alt rendiment. Aquesta evid\u00e8ncia indica que la investigaci\u00f3 aspira a una comprensi\u00f3 multidimensional de l\u2019esport, sobretot pel que fa a les variables relacionades amb l\u2019edat i el g\u00e8nere, comprensi\u00f3 que pot ajudar els especialistes a proporcionar el suport adequat als esportistes en les diferents etapes de desenvolupament i en l\u2019evoluci\u00f3, en tots dos sexes (Sheridan et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Un dels elements m\u00e9s destacats d\u2019aquest estudi va ser l\u2019abast de les investigacions dutes a terme, amb un focus espec\u00edfic en la influ\u00e8ncia de la fam\u00edlia en el desenvolupament dels esportistes, que omple un buit detectat pr\u00e8viament en la literatura (Fredricks i Eccles, 2004<\/a>). Els esportistes observats en els diversos estudis analitzats trobaven en la fam\u00edlia el suport principal, al marge del g\u00e8nere i de l\u2019etapa esportiva en qu\u00e8 es trobaven. Aix\u00f2 vol dir que, durant tota la traject\u00f2ria de l\u2019esportista, des de l\u2019etapa d\u2019iniciaci\u00f3 fins a l\u2019esport d\u2019elit, indistintament del tipus i nivell de suport, els familiars tenen una influ\u00e8ncia important en la carrera dels esportistes, fet que deixa clara la import\u00e0ncia d\u2019estudiar aquest agent, tal com ja s\u2019ha destacat en la literatura (C\u00f4t\u00e9, 1999<\/a>; Fraser-Thomas et al., 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En aquesta revisi\u00f3 hem partit de la hip\u00f2tesi que la fam\u00edlia proporcionava m\u00e9s suport emocional i tangible als esportistes. Aquesta hip\u00f2tesi va quedar parcialment sustentada, ja que els esportistes percebien els tres tipus de suport. Les evid\u00e8ncies detectades en les investigacions seleccionades suggereixen que els familiars poden modelar les experi\u00e8ncies dels esportistes, que seran favorables si mostren control de les emocions, respecte, \u00e8tica i coparticipaci\u00f3 amb els objectius de l\u2019esportista. Aix\u00ed, la fam\u00edlia ha d\u2019entendre que l\u2019esportista no podr\u00e0 continuar implicat en l\u2019esport per si sol i que demostrar empatia amb els reptes que afronti en aquest context augmentar\u00e0 les possibilitats d\u2019\u00e8xit en la seva carrera esportiva (Knight et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, tot i que perceben nivells positius de suport, un elevat nombre d\u2019estudis demostra percepcions negatives per part dels esportistes en relaci\u00f3 amb la fam\u00edlia. En un intent per maximitzar els beneficis, sobretot en els m\u00e9s petits, els familiars solen exercir un elevat nivell de suport emocional, informatiu i tangible a costa de les experi\u00e8ncies esportives dels esportistes.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats van demostrar que els comportaments familiars negatius, com la pressi\u00f3, les exig\u00e8ncies i un \u00e8mfasi excessiu en la vict\u00f2ria i el rendiment creen expectatives poc realistes i insatisfacci\u00f3 en la pr\u00e0ctica esportiva. Un altre element potencialment significatiu va ser l\u2019assignaci\u00f3 de recursos financers per part de la fam\u00edlia per a la participaci\u00f3 de l\u2019esportista en l\u2019esport. Sembla que els familiars que fan grans inversions en la carrera esportiva dels joves esportistes esperen un cert retorn de la inversi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aquest tipus de situaci\u00f3, per\u00f2, pot conduir l\u2019esportista a sentir-se excessivament pressionat, obtenir menys plaer i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, demostrar menys comprom\u00eds amb l\u2019esport (Dunn et al., 2016<\/a>; Latorre-Rom\u00e1n et al., 2020<\/a>). Aix\u00ed, encara que el suport sigui positiu, pot ser vist com a negatiu, en funci\u00f3 de com ho percebi i experimenti l\u2019esportista.<\/p>\n\n\n\n

La informaci\u00f3 obtinguda d\u2019aquesta revisi\u00f3 destacava els entrenadors com una font complement\u00e0ria de suport. La segona hip\u00f2tesi proposada no es va verificar perqu\u00e8 malgrat que els proporcionaven suport informatiu, el suport que m\u00e9s van percebre els esportistes de la seva relaci\u00f3 amb els entrenadors va ser emocional. Els resultats dels estudis van demostrar que el suport emocional i informatiu de l\u2019entrenador, principalment a trav\u00e9s de la motivaci\u00f3, el feedback<\/em> i els consells, pot establir relacions duradores que possiblement condueixen els esportistes a allargar la seva implicaci\u00f3 amb l\u2019esport (P\u00e9rez-Gonz\u00e1lez et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, l\u2019entrenador tamb\u00e9 pot ser una font de suport negatiu quan exerceix una pressi\u00f3 exagerada i fa cr\u00edtiques desfavorables sobre el rendiment de l\u2019esportista, fet que pot comportar la manca d\u2019equilibri i d\u2019establiment d\u2019uns vincles afectius que els permeten mantenir una relaci\u00f3 m\u00fatua de respecte i confian\u00e7a. Cal que els entrenadors entenguin els esportistes tant dins com fora del context esportiu i que els demostrin un inter\u00e8s real. Aquesta actitud pot ajudar-los a enfocar millor les necessitats dels esportistes i a desenvolupar habilitats i objectius realistes que els permetin una carrera esportiva d\u2019\u00e8xit (Nascimento Junior et al., 2020<\/a>; Rottensteiner et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Rarament, en els estudis analitzats, els esportistes van manifestar la percepci\u00f3 d\u2019un suport tangible per part dels entrenadors. Aquest tipus de suport inclou el reconeixement que l\u2019entrenador proporciona a l\u2019atleta beneficis o serveis (rehabilitaci\u00f3, tractament de lesions, programes d\u2019entrenament i exercici, equipament esportiu o ajuda financera) destinats a ajudar l\u2019esportista a practicar l\u2019esport (Holt i Dunn, 2004<\/a>; Rees i Hardy, 2000<\/a>). Potser, sobretot en el cas dels esportistes m\u00e9s joves, no es percep que aquest tipus de suport procedeixi directament de l\u2019entrenador i aquestes responsabilitats s\u2019atribueixen als familiars o fins i tot al club o centre esportiu, fet que pot haver redu\u00eft aquest reconeixement en l\u2019an\u00e0lisi del suport dels entrenadors.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha demostrat que la relaci\u00f3 amb els companys d\u2019equip contribueix a la qualitat de les experi\u00e8ncies dels esportistes, principalment a trav\u00e9s del suport emocional, fet que corrobora la tercera hip\u00f2tesi d\u2019aquest estudi. Si b\u00e9 la literatura esportiva s\u2019ha centrat principalment en el fet de com els agents socials adults, com familiars i entrenadors, poden donar forma al desenvolupament dels esportistes (Marsh et al., 2015<\/a>), sembla que existeix un reconeixement creixent que les interaccions amb els companys d\u2019equip tamb\u00e9 s\u00f3n importants per generar resultats positius en l\u2019esport (Macpherson et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els resultats dels estudis suggereixen que la qualitat de l\u2019amistat i l\u2019acceptaci\u00f3 dels iguals mantenen una relaci\u00f3 estreta amb la motivaci\u00f3, la camaraderia i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, amb un comprom\u00eds m\u00e9s fort de l\u2019esportista amb l\u2019esport (Ullrich-French i Smith, 2006<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A mesura que la pr\u00e0ctica esportiva progressa, el paper dels companys d\u2019equip es redefineix i es torna cada vegada m\u00e9s important, sobretot en les fases d\u2019especialitzaci\u00f3 i inversi\u00f3 esportiva, ja que \u00e9s en aquestes fases, potser les m\u00e9s complexes per als esportistes, quan se sol experimentar la transici\u00f3 cap a l\u2019adolesc\u00e8ncia i un canvi habitual dels papers exercits per adults importants (C\u00f4t\u00e9 et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, els conflictes amb els companys d\u2019equip poden dur els esportistes a abandonar l\u2019esport (Scott et al., 2019<\/a>). L\u2019evid\u00e8ncia obtinguda, tot i que predominantment positiva, \u00e9s coherent amb la de Sheridan et al. (2014)<\/a>, en el sentit que indica que un suport emocional i informatiu negatiu per part dels companys d\u2019equip que impliqui un ambient de col\u00b7lisi\u00f3 d\u2019egos, una competitivitat alta i comentaris despectius sol estar estretament relacionat amb l\u2019abandonament de l\u2019esport. D\u2019aix\u00f2 es dedueix que la continu\u00eftat en l\u2019esport tamb\u00e9 dependr\u00e0 de la qualitat de la relaci\u00f3 amb els companys d\u2019equip, que ser\u00e0 fonamental per prendre aquesta decisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La comparaci\u00f3 de l\u2019evid\u00e8ncia d\u2019aquesta revisi\u00f3 i la literatura existent permeten determinar que l\u2019experi\u00e8ncia esportiva de l\u2019esportista est\u00e0 directament influ\u00efda pel tipus i el nivell de suport que rep dels agents socials, que es proporciona amb diferents valors i creences (Defreese i Smith , 2014)<\/a>. En aquesta investigaci\u00f3, els resultats dels estudis analitzats van evidenciar que el suport dels agents socials es percep predominantment com a positiu, d\u2019acord amb la quarta hip\u00f2tesi d\u2019aquest estudi. Aix\u00ed, fins i tot amb un suport negatiu, aquest es percep amb menys freq\u00fc\u00e8ncia que el suport positiu, fet que demostra que els familiars, els entrenadors i els companys d\u2019equip van complir el seu paper de compartir les necessitats dels esportistes i de proporcionar-los suport emocional, informatiu i tangible per ajudar-los en les activitats esportives.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aquesta perspectiva, per ajudar els esportistes a desenvolupar-se i protegir-los de manera efectiva de situacions indesitjables, sembla crucial examinar m\u00e9s en detall com influeixen els agents socials en el desenvolupament esportiu dels esportistes. Aix\u00f2 no nom\u00e9s exigeix analitzar la informaci\u00f3 de recerca disponible, sin\u00f3 tamb\u00e9 generar nous estudis destinats a entendre millor els mecanismes psicol\u00f2gics en el marc dels contextos espec\u00edfics de la cultura esportiva que proporcionin un millor enteniment de com poden influir determinats tipus i nivells de suport en la continuaci\u00f3 o la interrupci\u00f3 d\u2019una carrera esportiva.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica van proporcionar una clara indicaci\u00f3 de l\u2019amplitud i la complexitat dels diferents tipus i nivells de suport que els agents socials ofereixen als esportistes. Es va identificar que les fam\u00edlies s\u00f3n les \u00faniques prove\u00efdores dels tres tipus de suport i que donen als esportistes suport emocional, informatiu i tangible en els tres nivells (positiu, indiferent i negatiu). Els que van donar m\u00e9s suport emocional i informatiu van ser els entrenadors, mentre que els companys d\u2019equip van oferir m\u00e9s suport emocional, tant en termes positius com negatius, segons la percepci\u00f3 dels esportistes. En general, sembla que identificar les funcions i responsabilitats espec\u00edfiques que pot proporcionar cada agent social, aix\u00ed com con\u00e8ixer les demandes i els objectius dels esportistes, resultaria \u00fatil per encaminar una carrera esportiva d\u2019\u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta revisi\u00f3 van sorgir diverses propostes pr\u00e0ctiques per a familiars, entrenadors i altres agents socials presents en el context de l\u2019esport que treballen amb esportistes. S\u2019ha demostrat que les fam\u00edlies, els entrenadors i els companys d\u2019equip tenen una influ\u00e8ncia positiva en diversos aspectes que afecten l\u2019evoluci\u00f3 dels esportistes en l\u2019esport. Els familiars van ser els \u00fanics que van proporcionar els tres tipus de suport, fet  que indica el paper significatiu i ubic de la fam\u00edlia, tant en termes positius com negatius. Aquesta informaci\u00f3 pot ajudar els familiars a revisar les seves actituds i el tipus de suport que proporcionen als atletes per garantir unes relacions de suport favorables i positives. Aquest estudi pot contribuir a entendre els tipus de suport espec\u00edfics que poden protegir els esportistes de tipus concrets d\u2019efectes estressants derivats de la implicaci\u00f3 en l\u2019esport al llarg del temps. Aix\u00ed, per ajudar els esportistes a seguir practicant un esport, els agents socials m\u00e9s propers han de ser conscients del tipus i nivell de suport que els proporcionen en diferents moments de la seva traject\u00f2ria esportiva.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions i direccions futures<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi fa aportacions importants sobre com els esportistes perceben la influ\u00e8ncia dels agents socials en l\u2019esport, motiu pel qual s\u2019han analitzat els tipus i nivells de suport que els proporcionen els familiars, entrenadors i companys d\u2019equip. No obstant aix\u00f2, l\u2019estudi presenta diverses limitacions metodol\u00f2giques, com s\u00f3n: la inclusi\u00f3 d\u2019estudis publicats exclusivament en angl\u00e8s (que podria haver influ\u00eft en les caracter\u00edstiques de la mostra i conduir a l\u2019omissi\u00f3 d\u2019estudis culturalment rellevants); l\u2019eliminaci\u00f3 dels estudis que no complien algun dels criteris d\u2019elegibilitat adoptats (estudis fora del marge de dates 2001-2018) i que no observaven la percepci\u00f3 dels esportistes com un dels focus de la investigaci\u00f3, sin\u00f3 que se centraven en la percepci\u00f3 dels pares, entrenadors i companys d\u2019equip sobre la seva influ\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica dels esportistes, i la no observaci\u00f3 d\u2019altres agents socials (professors, amics de fora de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esport, empresaris, membres esportius), els quals tamb\u00e9 podrien haver restringit els resultats d\u2019aquesta revisi\u00f3. A m\u00e9s, el volum de les mostres i els nivells de competici\u00f3 dels participants investigats no es van tenir en compte ni es van realitzar comparacions entre esportistes d\u2019acord amb l\u2019edat, sexe, esport i pa\u00eds d\u2019origen, evid\u00e8ncies que podrien explicar alguns dels resultats obtinguts a partir de les caracter\u00edstiques de les mostres. En el futur, les investigacions podrien adoptar un biaix m\u00e9s transversal amb l\u2019objectiu d\u2019entendre com la xarxa de suport social dels esportistes pot influir abans, durant i despr\u00e9s de la temporada esportiva, fet que permetria als investigadors examinar les influ\u00e8ncies de les relacions dels agents socials amb el pas el temps. Incloure poblacions d\u2019esportistes de cultures diferents podria ajudar a comprovar la generalitzaci\u00f3 i validesa dels coneixements existents. De la mateixa manera, incorporar coneixements de m\u00faltiples relacions socials i explorar possibles efectes moderadors en el si d\u2019un projecte d\u2019investigaci\u00f3 pot aportar informaci\u00f3 significativa i fer contribucions valuoses a la literatura existent.<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi ha estat finan\u00e7at en part per la Coordena\u00e7\u00e3o de Aperfei\u00e7oamento de Pessoal de N\u00edvel Superior (CAPES) – Brasil – Codi de finances 001.<\/p>\n\n\n\n

Declaraci\u00f3 de divulgaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els autors no han informat de possibles conflictes d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era analitzar les publicacions cient\u00edfiques sobre la influ\u00e8ncia dels agents socials en l\u2019esport per identificar els diferents tipus (emocional, informatiu, tangible) i nivells (positiu, indiferent, negatiu) de suport social que ofereixen als esportistes els seus familiars, entrenadors i companys d\u2019equip. Aquesta investigaci\u00f3 sistem\u00e0tica es va dur a terme mitjan\u00e7ant la recerca […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":21,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50],"tags":[4141,731,6224,227],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["coneixement<\/a>","relacions interpersonals<\/a>","revisi\u00f3 sistem\u00e0tica<\/a>","suport social<\/a>"],"unlinked":["coneixement<\/span>","relacions interpersonals<\/span>","revisi\u00f3 sistem\u00e0tica<\/span>","suport social<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 13 abril 2021","modified":"Updated on 30 juny 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 13 abril 2021 08:48","modified":"Updated on 30 juny 2021 15:25"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46456\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=46456"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46456\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":47471,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46456\/revisions\/47471\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=46456"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=46456"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=46456"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}