{"id":46452,"date":"2021-04-13T08:47:14","date_gmt":"2021-04-13T08:47:14","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/equilibrio-competitivo-en-las-ligas-europeas-masculinas-de-hockey-sobre-patines\/"},"modified":"2021-06-30T15:56:25","modified_gmt":"2021-06-30T15:56:25","slug":"balanc-competitiu-a-les-lligues-europees-masculines-dhoquei-sobre-patins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/balanc-competitiu-a-les-lligues-europees-masculines-dhoquei-sobre-patins\/","title":{"rendered":"Balan\u00e7 competitiu a les lligues europees masculines d\u2019hoquei sobre patins"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019inter\u00e8s en l\u2019equilibri competitiu dels diferents esports d\u2019equip ha anat en augment els \u00faltims anys. Tot i aix\u00ed, encara hi ha poques investigacions referents a esports minoritaris com l\u2019hoquei sobre patins. Per aquest motiu, l\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser quantificar el balan\u00e7 competitiu de diferents lligues europees professionals d\u2019hoquei sobre patins (Espanya, Portugal, It\u00e0lia i Fran\u00e7a) i comparar-ne els resultats. La mostra va estar composta per un total de 7394 partits (2284 a la lliga espanyola, 1996 a la lliga portuguesa, 1794 a la lliga italiana i 1320 a la lliga francesa) entre les temporades 2009-2010 i 2018-2019. Per determinar el balan\u00e7 competitiu, es va calcular la difer\u00e8ncia de punts acumulada (DPA) i es va utilitzar una an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia ANOVA amb post hoc<\/em> de Tukey. Els resultats van mostrar que la lliga francesa \u00e9s el campionat m\u00e9s equilibrat (68.94%\u00b16.39), seguit de la lliga espanyola (71.93%\u00b110.77). Les lligues portuguesa (75.31%\u00b15.48) i italiana (75.16%\u00b18.55) van mostrar valors DPA m\u00e9s alts, els quals indicaven un avantatge m\u00e9s significatiu d\u2019alguns equips. L\u2019an\u00e0lisi del balan\u00e7 competitiu pot proporcionar una millor comprensi\u00f3 d\u2019aquest efecte en l\u2019hoquei patins. Aquesta m\u00e8trica pot ser \u00fatil per a entrenadors i professionals en el disseny de plans d\u2019entrenament i per ajudar les federacions a comprendre la igualtat competitiva de cada lliga. En aquest sentit, en alguns casos, pot ser necessari plantejar canvis en el format de competici\u00f3 amb l\u2019objectiu de fer-la m\u00e9s equilibrada i emocionant.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi de rendiment<\/span>, avantatge competitiu<\/span>, esports d\u2019equip<\/span>, esports minoritaris<\/span>, hoquei sobre patins<\/span>, incertesa en els resultats<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys, l\u2019inter\u00e8s creixent en el rendiment esportiu ha ampliat el nombre d\u2019estudis sobre variables de joc en els esports d\u2019equip. L\u2019hoquei sobre patins no n\u2019\u00e9s cap excepci\u00f3 i el nombre d\u2019estudis relacionats amb aquest esport ha augmentat de manera considerable els \u00faltims anys. Aix\u00ed, en el context espec\u00edfic de l\u2019hoquei sobre patins s\u2019han estudiat l\u2019avantatge de jugar a casa (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2020<\/a>; Arboix-Ali\u00f3 i Aguilera-Castells, 2019<\/a>), la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019anotaci\u00f3 (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2019<\/a>; Arboix-Ali\u00f3 i Aguilera-Castells, 2018<\/a>), la influ\u00e8ncia del joc ofensiu del rival en el rendiment del porter (Sousa et al., 2020<\/a>), la resposta condicional segons les dimensions del camp i el nombre de jugadors (Fern\u00e1ndez et al., 2020<\/a>) i les jugades a pilota aturada (Arboix-Ali\u00f3 et al., 2021<\/a>; Trabal, 2016<\/a>; Trabal et al., 2020<\/a>). Un dels factors m\u00e9s rellevants relacionats amb aquest resultat \u00e9s el balan\u00e7 competitiu (BC), que es defineix com el grau de paritat entre equips (G\u00f3mez-Gonz\u00e1lez et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La paritat competitiva tamb\u00e9 esdev\u00e9 rellevant en l\u2019aspecte econ\u00f2mic. A difer\u00e8ncia del que passa en altres contextos, l\u2019esport, en especial les lligues professionals, requereix un cert grau de BC per aconseguir els m\u00e0xims beneficis (Lee et al., 2018<\/a>). El BC reflecteix la probabilitat de tots dos equips de guanyar la competici\u00f3 (Garc\u00eda-Unanue et al., 2014<\/a>). Per aquest motiu, l\u2019estudi del BC de cada lliga professional \u00e9s rellevant, perqu\u00e8, normalment, un balan\u00e7 m\u00e9s elevat deriva en m\u00e9s inter\u00e8s dels aficionats, que comporta m\u00e9s assist\u00e8ncia de p\u00fablic i un augment de l\u2019audi\u00e8ncia televisiva (Soebbing, 2008<\/a>). Aquest augment de l\u2019inter\u00e8s tamb\u00e9 afavoreix els guanys dels equips (Levin i Bailey, 2012<\/a>; Levin i Mcdonald, 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El BC es pot interpretar com el grau d\u2019incertesa quant a la posici\u00f3 d\u2019un equip a les classificacions al final de la temporada. M\u00e9s concretament, Szymanski (2003)<\/a> diferencia entre tres graus d\u2019incertesa. En primer lloc, la incertesa del partit, amb possibilitats de guanyar per part de tots dos equips. En segon lloc, la incertesa d\u2019una temporada espec\u00edfica, en qu\u00e8 diversos equips tenen el potencial per arribar a les primeres posicions o accedir a les finals. Per acabar, la incertesa d\u2019una lliga o competici\u00f3, amb diferents equips imposant-se com a vencedors del campionat al llarg dels anys.<\/p>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3 cient\u00edfica ha utilitzat diversos m\u00e8todes per calcular el BC, centrant-se, principalment, en l\u2019an\u00e0lisi de les temporades regulars (Garc\u00eda-Unanue et al., 2014<\/a>). Entre aquestes mesures, als estudis citats anteriorment s\u2019han utilitzat: la r\u00e0tio del balan\u00e7 competitiu per a una competitivitat perfecta (Humphreys, 2002<\/a>), el coeficient de Gini (Schmidt, 2001<\/a>), la concentraci\u00f3 de vict\u00f2ries dels cinc primers equips (Naghshbandi et al., 2011<\/a>), la difer\u00e8ncia de punts acumulats (Gasparetto i Barajas, 2016<\/a>) o l\u2019\u00edndex Herfindahl-Hirschman, utilitzat per mesurar el BC en lligues d\u2019esport professionals (Owen et al., 2007<\/a>). A m\u00e9s, tamb\u00e9 s\u2019han considerat versions adaptades que han perm\u00e8s comparar lligues amb un nombre diferent d\u2019equips i lligues amb un nombre variable d\u2019equips al llarg del temps (Zambom-Ferraresi et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019efecte del BC s\u2019ha estudiat a les principals competicions esportives de diversos pa\u00efsos (Kringstad, 2020<\/a>; Zheng et al., 2019<\/a>), d\u2019una banda, en esports individuals com el ciclisme (Ba\u010dik et al., 2019<\/a>), el tennis de taula (Zheng et al., 2019<\/a>) o l\u2019atletisme (Mills i Winfree, 2018<\/a>), i de l\u2019altra, en esports d\u2019equip com el b\u00e0squet (Garc\u00eda-Unanue et al., 2014<\/a>), l\u2019hoquei sobre gel (Bowman et al., 2018<\/a>), el rugbi (Hogan et al., 2013<\/a>), l\u2019handbol (Hantau et al., 2014<\/a>), el beisbol (Soebbing, 2008<\/a>) o el futbol (Naghshbandi et al., 2011<\/a>; Ramchandani et al., 2018<\/a>). Tot i aix\u00ed, fins on arriba el nostre coneixement, existeixen pocs estudis centrats en l\u2019hoquei sobre patins. Nom\u00e9s Arboix-Ali\u00f3, Busc\u00e0 et al. (2019)<\/a> han analitzat el BC entre homes i dones a les lligues espanyola i portuguesa. Per aquest motiu, l\u2019objectiu primordial d\u2019aquest estudi va ser analitzar el BC de quatre lligues masculines europees destacades d\u2019hoquei sobre patins (Espanya, Portugal, It\u00e0lia i Fran\u00e7a), utilitzant la difer\u00e8ncia de punts acumulada i comparant els resultats de cada lliga.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Materials i m\u00e8todes<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Mostra<\/em><\/strong>
El conjunt de dades d\u2019aquest estudi va consistir en els resultats de 10 temporades (de la temporada 2009-2010 a la temporada 2018-2019) recopilats a trav\u00e9s del lloc web d\u2019acc\u00e9s obert www.hockeypista.it. Les dades dels partits es van revisar i es van validar utilitzant el lloc web independent www.okcat.cat. Per poder dur a terme l\u2019estudi, es van analitzar 7394 partits d\u2019hoquei sobre patins: OK Liga (lliga espanyola: 2284 partits), S\u00e8rie A1 (lliga italiana: 1794 partits), Divisao (lliga portuguesa: 1996 partits) i N1 Elite (lliga francesa: 1320 partits). Aquestes lligues d\u2019hoquei sobre patins tenen un calendari de partits similar: al llarg de la temporada, cada equip s\u2019enfronta dues vegades a tots els altres, una al seu camp i una altra al camp del rival. En tots els partits jugats hi havia un local i un visitant. A la mostra nom\u00e9s es van incloure partits de la temporada regular. El sistema de puntuaci\u00f3 de totes les lligues d\u2019hoquei sobre patins analitzades va ser: 3 punts per partit guanyat, 1 punt per partit empatat i 0 punts per partit perdut.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>An\u00e0lisi descriptiva dels valors de DPA de cada lliga i temporada. Els valors totals s\u2019expressen a la mitjana \u00b1 SD.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Variables<\/em><\/strong>
La difer\u00e8ncia de punts acumulada (DPA) es va emprar com a indicador del BC. La DPA calcula la suma del diferencial de punts entre els participants (Gasparetto i Barajas, 2016<\/a>). Aquestes difer\u00e8ncies es calculen restant al total de punts del campi\u00f3 els punts obtinguts pel subcampi\u00f3. Aquesta operaci\u00f3 es repeteix successivament fins a calcular la difer\u00e8ncia entre el pen\u00faltim i l\u2019\u00faltim equip de la classificaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, el c\u00e0lcul del desequilibri m\u00e0xim \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

Desequilibrim\u00e0x<\/sub>\u2009=\u20096\u2009*\u2009(N<\/em>\u2009\u2013\u20091)<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, la f\u00f3rmula creada a partir del m\u00e8tode DPA es presenta a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

On N<\/em> \u00e9s el nombre d\u2019equips participants i PT els punts totals de cada club al final del torneig. Tamb\u00e9 es va calcular la posici\u00f3 mitjana (PM) dels equips guanyadors dels campionats de cada lliga al llarg de les 10 temporades estudiades.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/em><\/strong>
Es va utilitzar el test Shapiro-Wilk per confirmar que les dades es distribu\u00efen normalment, fet que va permetre dur a terme an\u00e0lisis param\u00e8triques. Es van realitzar estad\u00edstiques descriptives per calcular la mitjana \u00b1 SD i les freq\u00fc\u00e8ncies. Es van realitzar comparacions de grup mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia (ANOVA) amb dos factors (lliga i DPA), seguits del test de comparaci\u00f3 m\u00faltiple post hoc<\/em> de Tukey. Es van realitzar an\u00e0lisis estad\u00edstiques amb SPSS (versi\u00f3 20 per a Mac; SPSS Inc., Chicago, IL, EUA.) I es va establir la significaci\u00f3 estad\u00edstica en p<\/em>\u2009<\u2009.05.<\/p>\n\n\n\n

Consideracions \u00e8tiques<\/em><\/strong>
D\u2019acord amb els requisits \u00e8tics de l\u2019American Psychological Association (2002), at\u00e8s que l\u2019estudi es va realitzar en competicions oficials obertes al p\u00fablic, no es va requerir el consentiment informat dels esportistes.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Taula 1 mostra les estad\u00edstiques descriptives i percentatges de DPA de tots els partits de les diferents competicions entre les temporades de 2009-2010 i 2018-2019. La competici\u00f3 amb el valor de DPA m\u00e9s baix i, per tant, la m\u00e9s equilibrada, va ser la lliga francesa (68.94\u2009%\u2009\u00b1\u20096.39). Si b\u00e9 no es va detectar un efecte principal significatiu de la lliga a l\u2019\u00edndex DPA [F(3,32)<\/sub>\u2009=\u20091.412 p<\/em>\u2009=\u2009.255] i aquesta difer\u00e8ncia no era estad\u00edsticament significativa (p<\/em>\u2009>\u2009.05), la difer\u00e8ncia a la lliga portuguesa (75.31\u2009%\u2009\u00b1\u20095.48) i la lliga italiana (75.16\u2009%\u2009\u00b1\u20098.55) es va situar prop d\u2019un 7\u2009%. La lliga espanyola va presentar un valor DPA m\u00e9s proper, en comparaci\u00f3 amb les altres competicions, amb 71.93\u2009%\u2009\u00b1\u200910.77 (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Comparaci\u00f3 dels valors de la difer\u00e8ncia de punts acumulada en funci\u00f3 de la lliga.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Evoluci\u00f3 dels valors de la difer\u00e8ncia de punts acumulada al llarg del temps.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Equips campions, nombre de campionats i posici\u00f3 mitjana entre les temporades 2009-2010 i 2018-2019.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019evoluci\u00f3 del valor de la DPA al llarg de les 10 temporades analitzades va fluctuar menys a les lligues portuguesa i francesa (Figura 2). Per contra, la lliga espanyola va presentar una variabilitat m\u00e9s elevada, amb un valor de DPA en algunes temporades del 91.11\u2009% i en altres del 57.69\u2009%.<\/p>\n\n\n\n

La Taula 2 mostra els clubs que van guanyar el campionat nacional i la seva posici\u00f3 mitjana durant les 10 temporades analitzades. Hi destaca el predomini d\u2019alguns clubs a les seves respectives lligues nacionals. Els equips amb un valor mitj\u00e0 proper a 1 o 2 es van situar sempre a les posicions superiors, tot i que no sempre guanyessin totes les temporades competitives.<\/p>\n\n\n\n

Tres clubs van guanyar almenys dues vegades durant les 10 temporades analitzades a les lligues francesa i italiana. D\u2019altra banda, a la lliga portuguesa, el FC Porto i el SL Benfica van guanyar dues vegades o m\u00e9s (cinc i tres, respectivament), mentre que, a la lliga espanyola, el FC Barcelona es va imposar en vuit campionats.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi va ser analitzar el BC de diverses lligues europees masculines professionals d\u2019hoquei sobre patins. Els resultats van mostrar que la lliga francesa va presentar un valor de DPA m\u00e9s baix i, per tant, pot ser considerada la competici\u00f3 m\u00e9s equilibrada.<\/p>\n\n\n\n

Fins on arriba el nostre coneixement, aquest \u00e9s el primer estudi comparatiu sobre el BC en lligues europees d\u2019hoquei sobre patins; es va trobar molt poca informaci\u00f3 sobre aquest tema en la literatura per poder-la comparar amb les dades actuals. No obstant aix\u00f2, comparant aquests resultats amb Gasparetto i Barajas (2016)<\/a>, que va estudiar la DPA a les lligues de futbol professionals (entre les temporades de 2006-2007 i 2013-2014), es van detectar algunes difer\u00e8ncies entre aquests dos esports. Per comen\u00e7ar, els valors de DPA de totes les lligues de futbol analitzades van ser inferiors als de les lligues d\u2019hoquei sobre patins. Els valors de DPA als campionats professionals de futbol espanyol (55.59\u2009%), franc\u00e8s (47.7\u2009%), itali\u00e0 (54.28\u2009%) i portugu\u00e8s (58.89\u2009%) van revelar un balan\u00e7 competitiu m\u00e9s elevat que en l\u2019hoquei sobre patins professional. Una possible explicaci\u00f3 d\u2019aquest fet pot ser que l\u2019hoquei sobre patins \u00e9s un esport que es juga amb menys intensitat i menys recursos econ\u00f2mics que el futbol. Per aquest motiu, els diferents pressupostos dels equips que competeixen en una mateixa lliga presentarien m\u00e9s heterogene\u00eftat, amb participaci\u00f3 d\u2019esportistes professionals i semiprofessionals a les mateixes competicions.<\/p>\n\n\n\n

Quant a l\u2019evoluci\u00f3 dels valors del BC al llarg del temps, cal destacar que la lliga francesa va fluctuar menys, mentre que les lligues espanyola, portuguesa i italiana van presentar m\u00e9s variabilitat. Els valors de DPA van oscil\u00b7lar entre el 77.27\u2009% i el 57.58\u2009% a la lliga francesa, mentre que a les lligues espanyola, portuguesa i italiana, el valor de DPA va ser de 91.11\u2009% a 57.69\u2009%, de 83.33\u2009% a 64.44\u2009% i de 88.45\u2009% a 57.69\u2009%, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als clubs que es van imposar als campionats nacionals durant aquestes 10 temporades, les lligues espanyola i portuguesa van mostrar una variabilitat baixa. La supremacia del FC Barcelona a la lliga espanyola va ser pr\u00e0cticament absoluta, amb consecuci\u00f3 de 8 de les 10 lligues analitzades. A part del FC Barcelona (HC Liceo i Reus Deportiu, amb una PM de 2,1 i 4,4, respectivament), la PM dels equips que van guanyar els campionats demostrava que els mateixos equips arriben de manera constant a les primeres posicions. Si b\u00e9 aquesta supremacia no \u00e9s tan evident a la lliga portuguesa com a l\u2019espanyola, s\u2019hi va registrar una tend\u00e8ncia similar i el FC Porto i el SL Benfica van mostrar una gran superioritat a l\u2019hora de guanyar els campionats (cinc i tres vict\u00f2ries, respectivament) i a la PM (1,7 i 2,2). La clara superioritat que demostren aquests clubs en comparaci\u00f3 amb altres equips podria atribuir-se a raons econ\u00f2miques, pel fet que pertanyen a clubs de futbol. Aquest fenomen, que rep el nom de drag effect<\/em> (Zambom-Ferraresi et al., 2018<\/a>), proporciona un gran avantatge a alguns equips d\u2019hoquei patins sobre altres que no formen part d\u2019estructures professionals destacades. Aquests altres equips no tenen instal\u00b7lacions capdavanteres ni personal ben retribu\u00eft. Un altre aspecte que s\u2019hauria de tenir en compte \u00e9s la tradici\u00f3 i la hist\u00f2ria d\u2019uns clubs en qu\u00e8, majorit\u00e0riament, el futbol va ser l\u2019esport fundacional. Els clubs d\u2019hoquei sobre patins amb una tradici\u00f3 extensa compten amb m\u00e9s suport de les institucions i els organismes reguladors de l\u2019esport. Finalment, tamb\u00e9 s\u2019ha de tenir en compte l\u2019efecte del p\u00fablic, ja que aquests equips tenen molts aficionats. En aquest sentit, un estudi d\u2019investigaci\u00f3 previ sobre el futbol revelava que l\u2019assist\u00e8ncia de p\u00fablic a un partit en pot determinar la din\u00e0mica i els resultats de manera significativa (Sors et al., 2020<\/a>). Tots aquests fets podrien explicar per qu\u00e8 els mateixos equips han guanyat diversos campionats en les 10 \u00faltimes temporades a les lligues espanyola i portuguesa.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3 t\u00e9 certes limitacions que cal recon\u00e8ixer i que s\u2019haurien d\u2019abordar en estudis futurs. En primer lloc, aquest estudi nom\u00e9s ha utilitzat el m\u00e8tode de la DPA per calcular el BC. En segon lloc, investigacions futures podrien analitzar el BC en altres contextos competitius de l\u2019hoquei sobre patins, com divisions diferents (1a divisi\u00f3, 2a divisi\u00f3) o diverses competicions (Champions League, Copa de la CERS). Ampliar l\u2019estudi amb m\u00e9s temporades i amb l\u2019an\u00e0lisi del BC tenint en compte partits, temporades i nivells de competici\u00f3, sumant-hi l\u2019opini\u00f3 dels espectadors, podria ser el punt de partida per dotar de m\u00e9s pes aquestes conclusions. A m\u00e9s, identificar les claus que defineixen l\u2019\u00e8xit en una lliga esportiva per sobre dels altres pot ajudar a transcendir els indicadors d\u2019equilibri competitiu tradicionals.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els nostres resultats han identificat els valors de BC en quatre de les principals lligues d\u2019hoquei sobre patins europees. D\u2019acord amb aquests resultats, la lliga francesa va mostrar el valor de DPA m\u00e9s baix i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s la competici\u00f3 m\u00e9s equilibrada de la mostra. Fins on arriba el nostre coneixement, aquest \u00e9s el primer estudi que compara el BC entre les diferents lligues d\u2019hoquei sobre patins europees. Cap estudi previ ha realitzat aquesta comparaci\u00f3 en un nombre ampli de temporades per obtenir resultats s\u00f2lids. En conseq\u00fc\u00e8ncia, aquesta investigaci\u00f3 aporta nous coneixements per entendre millor l\u2019efecte del BC en general i en l\u2019hoquei sobre patins en particular. Per aquest motiu, s\u2019espera que aquesta investigaci\u00f3 contribueixi al desenvolupament te\u00f2ric i metodol\u00f2gic d\u2019aquest tema.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de l\u2019efecte del BC a les lligues professionals d\u2019hoquei sobre patins pot ser d\u2019inter\u00e8s per a les associacions i federacions d\u2019aquest esport. Les dades quantitatives del BC de cada lliga poden ajudar els qui prenen decisions a introduir canvis per fomentar unes competicions m\u00e9s equilibrades (per ex., establir un l\u00edmit salarial, canviar el format de la competici\u00f3, incloent-hi el sistema de les finals o introduir-hi una final a quatre, en lloc d\u2019una lliga normal) i augmentar les xifres d\u2019assist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3 no ha rebut cap beca espec\u00edfica d\u2019organismes de finan\u00e7ament dels sectors p\u00fablic, comercial o sense \u00e0nim de lucre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019inter\u00e8s en l\u2019equilibri competitiu dels diferents esports d\u2019equip ha anat en augment els \u00faltims anys. Tot i aix\u00ed, encara hi ha poques investigacions referents a esports minoritaris com l\u2019hoquei sobre patins. Per aquest motiu, l\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser quantificar el balan\u00e7 competitiu de diferents lligues europees professionals d\u2019hoquei sobre patins (Espanya, Portugal, It\u00e0lia […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[59],"tags":[10024,10023,8657,10022,5143,10025],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/a>"],"unlinked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi de rendiment<\/a>","avantatge competitiu<\/a>","esports d\u2019equip<\/a>","esports minoritaris<\/a>","hoquei sobre patins<\/a>","incertesa en els resultats<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi de rendiment<\/span>","avantatge competitiu<\/span>","esports d\u2019equip<\/span>","esports minoritaris<\/span>","hoquei sobre patins<\/span>","incertesa en els resultats<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 13 abril 2021","modified":"Updated on 30 juny 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 13 abril 2021 08:47","modified":"Updated on 30 juny 2021 15:56"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46452\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=46452"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46452\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":47576,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46452\/revisions\/47576\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=46452"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=46452"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=46452"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}