{"id":44783,"date":"2021-02-04T15:48:49","date_gmt":"2021-02-04T15:48:49","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=44783"},"modified":"2021-04-07T08:58:38","modified_gmt":"2021-04-07T08:58:38","slug":"atr-versus-perioditzacio-tradicional-en-tennistes-amateur-adolescents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/atr-versus-perioditzacio-tradicional-en-tennistes-amateur-adolescents\/","title":{"rendered":"ATR versus<\/em> perioditzaci\u00f3 tradicional en tennistes amateur<\/em> adolescents"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser verificar el model de perioditzaci\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7 per millorar la condici\u00f3 f\u00edsica en tennistes amateur <\/em>en edat adolescent: el model ATR, o una perioditzaci\u00f3 tradicional. Durant 38 setmanes, 45 tennistes amateur <\/em>(26 nois, 19 noies, amb una edat: 13.8 amb una desviaci\u00f3 d\u20191.09), van ser assignats aleat\u00f2riament a tres grups d\u2019entrenament diferents: Grup Control (GC), entrenament tecnicot\u00e0ctic exclusivament; Grup ATR (GATR), entrenament tecnicot\u00e0ctic m\u00e9s preparaci\u00f3 f\u00edsica dissenyada amb el model ATR; i Grup Perioditzaci\u00f3 Tradicional (GPT), entrenament tecnicot\u00e0ctic m\u00e9s preparaci\u00f3 f\u00edsica dissenyada amb una perioditzaci\u00f3 tradicional. Finalitzada la intervenci\u00f3, el GC no va mostrar millores significatives. En canvi, el GATR i el GPT van millorar significativament la seva condici\u00f3 f\u00edsica (p<\/em> < .05). A m\u00e9s, es van observar difer\u00e8ncies significatives favorables al GATR respecte al GPT en el percentatge de millora de tots els test realitzats (test d\u2019anada i tornada de 20 metres, test de salt de llargada a peus junts, test de llan\u00e7ament de pilota medicinal, test de l\u2019aranya i test de sit and reach<\/em>. Es va concloure que si b\u00e9 ambd\u00f3s models de perioditzaci\u00f3 s\u00f3n \u00fatils per millorar la condici\u00f3 f\u00edsica, el disseny ATR \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 en tennistes amateur <\/em>en edat adolescent.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> condici\u00f3 f\u00edsica<\/span>, entrenament<\/span>, mesocicle<\/span>, perioditzaci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

Les demandes funcionals i fisiol\u00f2giques del tennis professional difereixen de les exig\u00e8ncies en les categories juvenil i cadet. En terra batuda, durant la competici\u00f3, els tennistes masculins en edat adolescent presenten una freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca mitjana de 135\u2009lat\u00b7min-1 i una concentraci\u00f3 de lactat d\u20191.54\u2009mmol\u00b7l-1. La durada total dels partits \u00e9s aproximadament de 70 min, dels quals nom\u00e9s un 22.46% s\u00f3n de joc real. La mitjana de cops per punt \u00e9s de 3.73, i la durada mitjana de cada punt \u00e9s de 5.5 s. El nombre total de punts per partit \u00e9s de 91.2 (Torres-Luque et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquestes variables s\u2019han de tenir en compte a l\u2019hora de dissenyar l\u2019entrenament f\u00edsic del tennista adolescent, perqu\u00e8 la condici\u00f3 f\u00edsica \u00e9s un factor de rendiment important al tennis (Zh\u00e1n\u011bl et al., 2015<\/a>). En aquest sentit, Ulbricht et al. (2016)<\/a> observen que els tennistes adolescents que obtenen millors resultats presenten nivells superiors de for\u00e7a, resist\u00e8ncia espec\u00edfica i pot\u00e8ncia al tren superior.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, la condici\u00f3 f\u00edsica t\u00e9 un paper rellevant en la prevenci\u00f3 de lesions en tennistes adolescents, a causa de la converg\u00e8ncia de dos factors de risc que incrementen les possibilitats de patir desequilibris anat\u00f2mics: d\u2019una banda, el tennis \u00e9s un esport asim\u00e8tric; per una altra, l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s un per\u00edode cr\u00edtic de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 durant el qual es produeix un creixement accelerat de l\u2019aparell locomotor, que va acompanyat de profunds canvis fisiol\u00f2gics (Olivera, 2005<\/a>). Per tant, la planificaci\u00f3 d\u2019entrenament s\u2019ha d\u2019adaptar a les caracter\u00edstiques de cada subjecte, sobretot tenint en compte que en aquesta etapa existeix una gran variabilitat individual (Girard i Millet, 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 a m\u00e9s hi ha aspectes addicionals que condicionen en bona mesura el model de planificaci\u00f3 de l\u2019entrenament a seguir, entre els quals es pot destacar: el nombre variable de partits i tornejos en qu\u00e8 participa cada jugador en funci\u00f3 de les seves vict\u00f2ries; la incertesa respecte als horaris de joc; l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un per\u00edode raonable de temps al llarg de l\u2019any sense competicions en qu\u00e8 es pugui realitzar una adequada pretemporada, i la participaci\u00f3 en competicions que es disputen en diferents superf\u00edcies. Per tant, entrenadors i preparadors f\u00edsics han de considerar aquests factors a fi de garantir una adequada formaci\u00f3 a llarg termini dels jugadors, evitar situacions de sobreentrenament i prevenir lesions (Colvin i Gladstone, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

De tota manera, trobar un sistema de perioditzaci\u00f3 que s\u2019adapti a les caracter\u00edstiques del tennista adolescent i que permeti obtenir les adaptacions desitjades \u00e9s una tasca complicada. En aquest context, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser determinar el model de planificaci\u00f3 d\u2019entrenament m\u00e9s efica\u00e7 per millorar la condici\u00f3 f\u00edsica en tennistes amateur <\/em>en edat adolescent: el disseny ATR (acumulaci\u00f3, transformaci\u00f3 i realitzaci\u00f3) o el model de planificaci\u00f3 tradicional.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/h3>\n\n\n\n

Es van incloure en l\u2019estudi 45 tennistes amateur <\/em>de 13.08 anys d\u2019edat: 13.8 (1.09), i un IMC de 18.77 (1.1), 26 dels quals eren de sexe mascul\u00ed (r\u00e0nquing regional a la Comunitat de Madrid compr\u00e8s entre els llocs 71 i 545, i r\u00e0nquing nacional compr\u00e8s entre els llocs 382 i 2647) i 19 eren de sexe femen\u00ed (r\u00e0nquing regional a la Comunitat de Madrid compr\u00e8s entre els llocs 24 i 239, i r\u00e0nquing <\/em>nacional compr\u00e8s entre els llocs 106 i 1354). Tots els participants havien practicat tennis durant almenys quatre anys, i competien entre els mesos de setembre i juny en una mitjana de cinc tornejos al mes. No presentaven lesions o problemes de salut que els imped\u00eds realitzar les activitats d\u2019entrenament, ni tampoc els test utilitzats. Durant la realitzaci\u00f3 de l\u2019estudi es va registrar l\u2019assist\u00e8ncia. De la mostra inicial de 61 subjectes, 16 en van ser exclosos ja que no van completar el 90% de les sessions d\u2019entrenament. Les persones participants van ser aleat\u00f2riament assignades a un dels seg\u00fcents tres grups: grup control (GC): (n\u2009<\/em>=\u200915; edat\u2009=\u200913.87 (1.19) anys; pes\u2009=\u200949.73 (4.23) kg; estatura\u2009=\u2009161.31 (8.69) cm; IMC\u2009=\u200919.12 (1.04)), grup ATR (GATR): (n\u2009<\/em>=\u200915; edat\u2009=\u200914.06 (1.03) anys; pes\u2009=\u200949.26 (4.23) kg; estatura\u2009=\u2009162.21 (8.32) cm; IMC\u2009=\u200918.75 (1.02)), i grup perioditzaci\u00f3 tradicional (GPT): (n\u2009<\/em>=\u200915; edat\u2009=\u200913.46 (1.06) anys; pes\u2009=\u200948.86 (4.55) kg; estatura\u2009=\u2009163.13 (8.64) cm; IMC\u2009=\u200918.46 (1.23)).<\/p>\n\n\n\n

Els tennistes i els seus tutors van ser degudament informats dels objectius de la recerca, dels m\u00e8todes de treball emprats i de les proves aplicades en el pre i posttest. Els tutors van signar a m\u00e9s un consentiment informat on manifestaven la voluntat que els seus fills fossin inclosos en aquesta recerca.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va dur a terme respectant els principis \u00e8tics recollits en la declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki, i va comptar amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la Junta de Revisi\u00f3 Institucional del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de la Universitat Price Sultan de Riad (Ar\u00e0bia Saudita).<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/h3>\n\n\n\n

El pretest es va aplicar la segona setmana de setembre, i el posttest durant la darrera setmana de maig de l\u2019any seg\u00fcent. Ambd\u00f3s es van realitzar en la mateixa franja hor\u00e0ria (entre les 17.30 h i les 18.30 h), i amb un escalfament previ de deu minuts, que inclo\u00efa una primera fase aer\u00f2bica d\u2019activaci\u00f3 de cinc minuts, i una segona fase de mobilitat activa. Tant el pretest com el posttest es van efectuar abans de l\u2019entrenament tecnicot\u00e0ctic, despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de recuperaci\u00f3 de 24 hores. Els cinc tests utilitzats van ser els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

Test d’anada i tornada de 20 metres (TAT)<\/em>
Es va fer servir per mesurar la resist\u00e8ncia cardiorespirat\u00f2ria a causa de la seva capacitat i estabilitat per predir el VO2\u2009m\u00e0x i la condici\u00f3 f\u00edsica, la seva fiabilitat i la seva sensibilitat per estimar les adaptacions aconseguides mitjan\u00e7ant l\u2019entrenament (Garc\u00eda i Secchi, 2014<\/a>). Cada subjecte havia de c\u00f3rrer durant el m\u00e0xim temps possible entre dues l\u00ednies separades per 20 metres en doble sentit, anada i tornada, a un ritme imposat per un senyal sonor. La velocitat dels primers per\u00edodes era baixa, per\u00f2 augmentava cada minut. El test finalitzava quan l\u2019executant s\u2019aturava a causa de la fatiga, o quan era incapa\u00e7 de trepitjar la l\u00ednia que delimita els 20 metres dues vegades consecutives en el moment en qu\u00e8 s\u2019emetia el senyal sonor. Es va registrar l\u2019\u00faltim per\u00edode, o la meitat d\u2019aquest, que el subjecte va ser capa\u00e7 de completar. Cada participant va disposar d\u2019un intent.<\/p>\n\n\n\n

Test de salt de llargada a peus junts (SLl)<\/em>
Es va utilitzar per valorar la for\u00e7a explosiva del tren inferior a causa de la seva elevada validesa, fiabilitat i aplicabilitat (Fern\u00e1ndez-Santos, 2014<\/a>). El subjecte es va situar dempeus darrere d\u2019una l\u00ednia horitzontal, i amb els peus paral\u00b7lels. Partint d\u2019aquesta posici\u00f3, havia d\u2019efectuar un salt amb ambd\u00f3s peus alhora, provant d\u2019assolir la dist\u00e0ncia horitzontal m\u00e9s gran possible. En el mesurament, es va registrar el punt de m\u00e9s enrere del cos del subjecte. Cada participant va disposar de dos intents.<\/p>\n\n\n\n

Test de llan\u00e7ament de pilota medicinal de tres kg amb una m\u00e0 (LlPM)<\/em>
Es va utilitzar per valorar la for\u00e7a explosiva del tren superior a causa de la seva validesa, baix risc, facilitat per realitzar-lo i l\u2019esc\u00e0s material requerit (Beckham et al., 2019<\/a>). El subjecte es va situar darrere d\u2019una l\u00ednia transversal, en la direcci\u00f3 de llan\u00e7ament, i amb la cama contr\u00e0ria al bra\u00e7 executor avan\u00e7ada. Des d\u2019aquesta posici\u00f3, havia de provar d\u2019enviar una pilota medicinal de 3 kg el m\u00e9s lluny possible. Es va mesurar la dist\u00e0ncia compresa entre la l\u00ednia de llan\u00e7ament i el punt del primer impacte de la pilota a terra. Cada subjecte va disposar de dos intents.<\/p>\n\n\n\n

Test de l’aranya (TA)<\/em>
Es va emprar per mesurar l\u2019agilitat a causa de la seva validesa ecol\u00f2gica, fiabilitat i especificitat (Huggins et al., 2017<\/a>). El subjecte es va situar en el centre de la l\u00ednia de fons d\u2019una pista de tennis, deixant la seva raqueta a terra en aquest mateix lloc. Despr\u00e9s de rebre el senyal de l\u2019examinador, havia de dipositar a la raqueta cinc pilotes (d\u2019una en una), tan r\u00e0pid com pogu\u00e9s, i havia d\u2019efectuar-ho, a m\u00e9s, en l\u2019ordre predeterminat que es mostra a la Figura 1. El temps es va registrar mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019un cron\u00f2metre Casio\u00ae HS-80 TW-TW-1EF (Jap\u00f3). Cada subjecte va disposar de dos intents.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Test de l’aranya.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Test de sit and reach (TSR)<\/em>
Es va utilitzar per valorar la flexibilitat a causa de la seva elevada fiabilitat, i tamb\u00e9 de la seva validesa per estimar la flexibilitat isquiosural (Ayala et al., 2012<\/a>). Els executants es van asseure a terra amb les extremitats inferiors esteses. Els peus formaven un angle recte en relaci\u00f3 amb les cames. Els peus es van col\u00b7locar en un caixa de mesurament sit and reach. A la part superior d\u2019aquesta caixa hi havia un regle mil\u00b7limetrat, i a sobre hi havia un llist\u00f3 que el subjecte havia de despla\u00e7ar amb els dits dels peus mitjan\u00e7ant la flexi\u00f3 lenta i progressiva del seu tronc fins a assolir la posici\u00f3 de m\u00e0xima flexi\u00f3, la qual havia de mantenir durant almenys dos segons. En aquest punt es va realitzar el mesurament en cent\u00edmetres. Els participants van disposar de dos intents.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/h2>\n\n\n\n

Protocol d’entrenament<\/h3>\n\n\n\n

El proc\u00e9s d\u2019intervenci\u00f3 va tenir una durada de 38 setmanes. El seu inici i acabament van coincidir amb el comen\u00e7ament i acabament de les activitats d\u2019ensenyament de l\u2019escola de tennis a la qual assistien els subjectes, \u00e9s a dir, des de la segona setmana de setembre fins a l\u2019\u00faltima setmana de maig de l\u2019any seg\u00fcent. Durant aquest per\u00edode els tennistes seleccionats van participar en 45 tornejos regionals de la Comunitat de Madrid, 41 dels quals eren individuals i quatre per equips. Tots van realitzar cinc sessions d\u2019entrenament a la setmana. L\u2019entrenament tecnicot\u00e0ctic va ser id\u00e8ntic per als tres grups, i es va dur a terme de dilluns a divendres entre les 18.30 h i les 20.30 h. Addicionalment, el GATR i el GPT van efectuar una hora de preparaci\u00f3 f\u00edsica di\u00e0ria (tamb\u00e9 de dilluns a divendres), entre les 17.30 h i les 18.30 h. Per tant, l\u2019entrenament f\u00edsic es va realitzar abans que l\u2019entrenament tecnicot\u00e0ctic. Es va optar per aquesta seq\u00fcenciaci\u00f3 per evitar que la pres\u00e8ncia de fatiga neuromuscular pr\u00e8via pogu\u00e9s deteriorar les adaptacions que s\u2019obtenen a trav\u00e9s del treball de condici\u00f3 f\u00edsica (Fernandez-Fernandez et al., 2018<\/a>). A la Taula 1 s\u2019exposen tots els par\u00e0metres relatius al volum d\u2019entrenament aplicat a cadascun dels grups durant el proc\u00e9s d\u2019intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Volum de treball realitzat per cada grup.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"
Din\u00e0mica de les c\u00e0rregues i distribuci\u00f3 dels continguts de l’entrenament f\u00edsic dins del model de perioditzaci\u00f3 tradicional aplicat al GPT.<\/em>
Nota. Flex: flexibilitat; CA: capacitat d\u2019acceleraci\u00f3; VR: velocitat de reacci\u00f3; FE: for\u00e7a especifica; FM: for\u00e7a m\u00e0xima; Ran: resist\u00e8ncia anaer\u00f2bica; RA: resist\u00e8ncia aer\u00f2bica; PPG: per\u00edode de preparaci\u00f3 general; PPE: per\u00edode de preparaci\u00f3 espec\u00edfica; PC: per\u00edode competitiu.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El treball de condici\u00f3 f\u00edsica realitzat pel GPT es va dissenyar utilitzant una perioditzaci\u00f3 tradicional, i es va confeccionar partint de les perioditzacions tradicionals recollides en l\u2019estudi realitzat per Berdejo i Gonz\u00e1lez (2008)<\/a>. Per una altra banda, la preparaci\u00f3 f\u00edsica del GATR es va elaborar a partir del model ATR. Per a aquesta finalitat, es va adaptar la proposta d\u2019ATR de Porta i Sanz (2005)<\/a> a tennistes amateur <\/em>en edat adolescent. A la Figura 2 es mostra la distribuci\u00f3 dels continguts en la preparaci\u00f3 f\u00edsica del GPT durant el proc\u00e9s d\u2019intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

A la Figura 3 s\u2019observa la distribuci\u00f3 dels continguts de treball f\u00edsic aplicat al GATR al llarg del proc\u00e9s d\u2019intervenci\u00f3, i l\u2019estructura dels macrocicles.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Estructura dels macrocicles d’entrenament utilitzada amb el GATR.<\/em>
Nota. A: acumulaci\u00f3; T: transformaci\u00f3; R: realitzaci\u00f3; FM: for\u00e7a m\u00e0xima; RB III: resist\u00e8ncia de base III; FE: for\u00e7a espec\u00edfica; RE: resist\u00e8ncia espec\u00edfica; RC: ritme de competici\u00f3; VR: velocitat de reacci\u00f3; CA: capacitat d\u2019acceleraci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La c\u00e0rrega de treball aplicada al GATR i al GPT va ser id\u00e8ntica (Taula 2):<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Par\u00e0metres utilitzats per quantificar la c\u00e0rrega d’entrenament del GATR i del GPT.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els m\u00e8todes d\u2019entrenament utilitzats per a la millora de la condici\u00f3 f\u00edsica en ambd\u00f3s grups experimentals van ser els mateixos, i estaven adaptats a les caracter\u00edstiques i objectius dels tennistes (Taula 3). Tanmateix, la seva utilitzaci\u00f3 al llarg del cicle d\u2019entrenament va diferir en funci\u00f3 del model de planificaci\u00f3 emprat. La preparaci\u00f3 f\u00edsica del GPT es va estructurar en un \u00fanic macrocicle, i la del GATR en tres macrocicles. En ambd\u00f3s casos es va optar per utilitzar un redu\u00eft nombre de macrocicles perqu\u00e8 es tractava d\u2019esportistes en edat adolescent, i el tennis \u00e9s un esport en el qual la resist\u00e8ncia juga un paper important en el rendiment esportiu (Navarro, 1999<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong>
M\u00e8todes i sistemes d’entrenament fets servir amb els grups GPT i GATR.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El programa d\u2019entrenament f\u00edsic aplicat a cada tennista va ser individualitzat. Per determinar la intensitat de l\u2019entrenament de for\u00e7a, es va utilitzar el test 1RM als seg\u00fcents exercicis: esquat, femoral en m\u00e0quina, aixecament de banca, pullover<\/em>, tr\u00edceps amb politja, curl <\/em>de bra\u00e7os de b\u00edceps amb manuelles i elevacions posteriors. La intensitat de l\u2019entrenament de resist\u00e8ncia es va establir mitjan\u00e7ant la informaci\u00f3 obtinguda en una prova d\u2019esfor\u00e7 de tipus incremental (llindar aer\u00f2bic i anaer\u00f2bic, VO2\u2009m\u00e0x i FC\u2009m\u00e0x). Aquest test es va efectuar en una cinta de c\u00f3rrer Matrix\u00ae Treadmill T70 XIR Minneapolis (Estats Units), amb un espiroerg\u00f2metre Metamax\u00ae 3B, Leipzig, (Alemanya), i la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca es va registrar amb un monitor de ritme card\u00edac Polar S610i, Kempele (Finl\u00e0ndia). El protocol emprat va ser el seg\u00fcent: despr\u00e9s d\u2019un escalfament de 10 minuts a 8 km\/h, seguit d\u2019un descans de 5 min, el test va comen\u00e7ar a una velocitat de 8 km\/h, amb una inclinaci\u00f3 de l\u20191%. Cada 30 segons es va incrementar la velocitat 0.5 km\/h fins a l\u2019acabament de la prova. Per determinar la intensitat de treball en l\u2019entrenament de la velocitat, es va utilitzar el test de 30 metres. Els subjectes van partir de la posici\u00f3 alta d\u2019atletisme.<\/p>\n\n\n\n

El temps va ser registrat amb dues c\u00e8l\u00b7lules fotoel\u00e8ctriques Witty-Gate (Microgate\u00ae, Bolzano, It\u00e0lia) connectades a un receptor Microgate Witty Timer. Ambd\u00f3s grups experimentals van realitzar aquests tres tests tres cops durant el per\u00edode d\u2019intervenci\u00f3, per\u00f2 en dates diferents d\u2019acord amb el seu disseny de planificaci\u00f3. En concret, el GATR es va efectuar entre el 8 i el 14 de maig, entre el 8 i 14 de desembre, i entre el 9 i el 15 de mar\u00e7. I el GPT es va dur a terme entre el 8 i el 14 de maig, entre el 19 i el 25 de gener, i entre el 6 i 12 d\u2019abril.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/h3>\n\n\n\n

Les dades es van resumir utilitzant el format de mitjana aritm\u00e8tica (desviaci\u00f3 t\u00edpica, DT). Es van verificar els sup\u00f2sits de les distribucions mitjan\u00e7ant el test Shapiro-Francia i els test d\u2019asimetria i apuntament. Per estimar la mida de l\u2019efecte de les millores produ\u00efdes pels diferents entrenaments, en primer lloc, es va calcular per a cada grup el percentatge de canvi relatiu (post \u2013 pre\/ pre * 100). Per valorar estad\u00edsticament l\u2019efecte produ\u00eft en cada grup es va utilitzar la prova t de Student per a una mostra, comparant cada mitjana respecte a zero, aix\u00ed com el c\u00e0lcul de l\u2019interval de confian\u00e7a (IC) del 95% per a les esmentades estimacions. Les difer\u00e8ncies entre grups es van analitzar mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia (ANOVA) unifactorial, i la posterior aplicaci\u00f3 de la prova HSD de Tukey. La mida de l\u2019efecte de l\u2019ANOVA es va estimar mitjan\u00e7ant el par\u00e0metre \u03b72. El nivell de significaci\u00f3 establert va ser de \u03b1<\/em> = .05. Totes les an\u00e0lisis es van realitzar amb Stata 13.1 (StataCorp, College Station, Texas).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/h2>\n\n\n\n

La Taula 4 mostra que al GC no es van registrar canvis estad\u00edsticament significatius entre el pretest i el posttest, mentre que en els dos grups experimentals (GPT i GATR) es van produir millores significatives en tots els test. D\u2019acord amb aquests resultats, tots els ANOVA van mostrar difer\u00e8ncies significatives entre els grups en tots els test, amb mides d\u2019efecte grans (TSR, F<\/em>(2,44)\u2009=\u20097.1, p<\/em>\u2009=\u2009.002, \u03b72<\/em>\u2009=\u2009.25; SLl, F<\/em>(2,44)\u2009=\u200982.71, p<\/em>\u2009<\u2009.001, \u03b72<\/em>\u2009=\u2009.80; LlPM, F<\/em>(2,44)\u2009=\u200913.91, p<\/em>\u2009<\u2009.001, \u03b72<\/em>\u2009=\u2009.36; TA, F<\/em>(2,44)\u2009=\u200963.73, p<\/em>\u2009<\u2009.001, \u03b72<\/em>\u2009=\u2009.74; TAT, F<\/em>(2,44)\u2009=\u20097.2, p<\/em>\u2009=\u2009.002, \u03b72<\/em> = .25).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong>
Resum dels resultats i difer\u00e8ncies pre-post intragrup.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d\u2019observar difer\u00e8ncies en l\u2019efecte del grup, l\u2019an\u00e0lisi posthoc <\/em>dels ANOVA va mostrar que la millora produ\u00efda pel GPT no era significativament superior a la produ\u00efda pel GC en cap de les proves (TSR, p\u2009<\/em>=\u2009.994; SL, p\u2009<\/em>=\u2009.135; LlPM, p\u2009<\/em>=\u2009.061; TA, p\u2009<\/em>=\u2009.283; TAT de 20 metres, p\u2009<\/em>=\u2009.678). Tanmateix, el GATR va mostrar una millora significativament superior tant en comparaci\u00f3 amb el GC (TSR, p\u2009<\/em>=\u2009.007; SL, p\u2009<\/em>=\u2009<.001; LlPM, p\u2009<\/em>=\u2009<.001; TA, p\u2009<\/em>=\u2009<.001; TAT, p\u2009<\/em>=\u2009.002), com en comparaci\u00f3 amb el GPT (TSR, p\u2009<\/em>=\u2009.005; SL, p\u2009<\/em>=\u2009<.001; LBM, p\u2009<\/em>= .015; TA, p\u2009<\/em>=\u2009<.001; TAT de 20 metres, p\u2009<\/em>=\u2009.022).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

Els resultats van permetre verificar que l\u2019entrenament tecnicot\u00e0ctic efectuat durant 38 setmanes, a ra\u00f3 de 10 hores setmanals, no comportava millorar els nivells de condici\u00f3 f\u00edsica, ja que el GC no va obtenir marques significativament superiors en el posttest respecte al pretest. Aix\u00ed doncs, es pot pensar que les millores f\u00edsiques aconseguides tant pel GATR com pel GPT s\u00f3n atribu\u00efbles a la preparaci\u00f3 f\u00edsica realitzada. Tamb\u00e9 es va comprovar que els resultats obtinguts pel GATR eren notablement superiors als aconseguits pel GPT, malgrat que la c\u00e0rrega de treball aplicada a ambd\u00f3s grups experimentals va ser id\u00e8ntica, i els m\u00e8todes d\u2019entrenament utilitzats van ser els mateixos. Per tant, encara que determinades autories consideren que, des d\u2019un punt de vista cient\u00edfic el model ATR no est\u00e0 m\u00e9s validat que el model de perioditzaci\u00f3 tradicional (Hellard et al., 2017<\/a>), d\u2019acord amb els resultats d\u2019aquesta recerca, es podria interpretar que la distribuci\u00f3 de les c\u00e0rregues dins del disseny ATR \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7, almenys en el cas de la condici\u00f3 f\u00edsica. Aquest resultat es pot basar en diverses raons. En primer lloc, el desenvolupament simultani de diverses capacitats f\u00edsiques podria dificultar, a causa de la seva incompatibilitat, la consecuci\u00f3 d\u2019adaptacions. Al contrari, incidir en un redu\u00eft nombre de capacitats dins de cada mesocicle d\u2019entrenament, evitaria interfer\u00e8ncies (Issurin, 2014<\/a>; Navarro, 1999<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La utilitzaci\u00f3 de models de c\u00e0rregues concentrades tamb\u00e9 garanteix l\u2019adequada implementaci\u00f3 dels principis d\u2019entrenament de continu\u00eftat i de progressi\u00f3, ja que els est\u00edmuls de treball s\u2019apliquen amb la freq\u00fc\u00e8ncia i la durada necess\u00e0ria per aconseguir adaptacions. En canvi, l\u2019\u00fas de c\u00e0rregues de treball amb objectius m\u00faltiples dificulta que l\u2019est\u00edmul assoleixi el llindar m\u00ednim necessari per obtenir una resposta favorable per part de l\u2019organisme (Navarro, 1999<\/a>; Issurin, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aplicar el model de perioditzaci\u00f3 tradicional de forma prolongada s\u2019ha associat a un exc\u00e9s de fatiga, a causa de l\u2019increment de l\u2019alliberament d\u2019hormones de l\u2019estr\u00e8s i de creatina-fosfocinasa. En aquestes circumst\u00e0ncies, es comprometria la possibilitat d\u2019obtenir adaptacions a trav\u00e9s del proc\u00e9s d\u2019entrenament (Issurin, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, la millora de capacitats com la velocitat i la pot\u00e8ncia es podria veure dificultada per un volum d\u2019entrenament elevat. Interessa recordar que en el disseny ATR, en el mesocicle de transformaci\u00f3, i particularment en el de realitzaci\u00f3, es redueix el volum d\u2019entrenament de forma considerable, i \u00e9s al llarg d\u2019aquests dos mesocicles quan es realitza el treball de la pot\u00e8ncia i de la velocitat, a causa del menor efecte residual d\u2019ambdues capacitats. En canvi, en la perioditzaci\u00f3 tradicional, l\u2019entrenament de la velocitat i de pot\u00e8ncia es combina amb capacitats com la resist\u00e8ncia aer\u00f2bica o la for\u00e7a m\u00e0xima, el desenvolupament de la qual implica la utilitzaci\u00f3 d\u2019un considerable volum d\u2019entrenament (Navarro, 1999<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Issurin (2014)<\/a> i Navarro (1999)<\/a> entenen a m\u00e9s que el disseny ATR podria ser superior al model tradicional pel fet que l\u2019estructuraci\u00f3 dels mesocicles es realitza en funci\u00f3 dels efectes residuals de l\u2019entrenament. Els exercicis de car\u00e0cter general precedeixen els de car\u00e0cter espec\u00edfic, i aquests \u00faltims s\u2019apliquen abans que els de car\u00e0cter competitiu. Per tant, la seq\u00fcenciaci\u00f3 dels diferents cicles segueix un ordre l\u00f2gic. Aix\u00ed mateix, la durada de cada mesocicle s\u2019estableix no nom\u00e9s en funci\u00f3 d\u2019aspectes externs com el calendari de competicions, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es t\u00e9 en compte el temps i ritme de millora de les capacitats a desenvolupar (Gonz\u00e1lez et al., 2015<\/a>). D\u2019aquesta manera, l\u2019estructura temporal de l\u2019ATR s\u2019ajusta als processos d\u2019adaptaci\u00f3 biol\u00f2gica a l\u2019exercici f\u00edsic. Tanmateix, Verkhoshansky (1998)<\/a> considera que, en el model de perioditzaci\u00f3 tradicional, hi ha una divisi\u00f3 arbitr\u00e0ria dels cicles d\u2019entrenament. Issurin (2016)<\/a> afegeix que l\u2019ATR \u00e9s molt \u00fatil en esports en els quals el rendiment dep\u00e8n de diverses capacitats f\u00edsiques, sent aplicable en esportistes no professionals en esports d\u2019adversari i col\u00b7lectius, i tamb\u00e9 en disciplines que requereixen elevats nivells de for\u00e7a o resist\u00e8ncia. Indica, aix\u00ed mateix, que l\u2019ATR constitueix una alternativa efica\u00e7 al model de perioditzaci\u00f3 tradicional. Per una altra banda, Porta i Sanz (2005)<\/a> afirmen que l\u2019avantatge de l\u2019ATR es basa en el fet que els efectes de l\u2019entrenament s\u00f3n selectius, immediats i acumulatius.<\/p>\n\n\n\n

Respecte als estudis previs en els quals s\u2019ha estudiat la metodologia m\u00e9s efica\u00e7 per millorar la condici\u00f3 f\u00edsica en l\u2019\u00e0mbit esportiu, es pot assenyalar que molts se centren en un nombre redu\u00eft de capacitats f\u00edsiques, particularment for\u00e7a i velocitat. A m\u00e9s, els dissenys d\u2019intervenci\u00f3 utilitzats tenen normalment una durada inferior a les 16 setmanes. En aquestes condicions, resulta complicat concloure quin \u00e9s el model de perioditzaci\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7 en cada disciplina, ja que la majoria dels atletes necessiten millorar no nom\u00e9s els nivells de for\u00e7a, pot\u00e8ncia o velocitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 la resta de capacitats f\u00edsiques i les seves qualitats motrius (Cissik et al., 2008<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Al tennis, l\u2019efic\u00e0cia de diferents models de planificaci\u00f3 de l\u2019entrenament en esportistes no professionals ha estat analitzat en tres estudis m\u00e9s. Vera i Mari\u00f1o (2013)<\/a>, en una recerca de 16 setmanes amb tennistes universitaris, van comprovar que el model multilateral accentuat va generar millors resultats que l\u2019ATR i que la perioditzaci\u00f3 tradicional en la t\u00e8cnica, la velocitat i la for\u00e7a explosiva.
Polanco i Mari\u00f1o (2019)<\/a>, despr\u00e9s d\u2019una intervenci\u00f3 de cinc setmanes amb tennistes universitaris, van verificar que tant l\u2019ATR com la perioditzaci\u00f3 t\u00e0ctica van servir per millorar l\u2019efectivitat t\u00e8cnica i la resist\u00e8ncia intermitent. Tanmateix, la perioditzaci\u00f3 t\u00e0ctica va generar millors resultats a nivell t\u00e8cnic, mentre que l\u2019ATR va permetre obtenir millores superiors en la resist\u00e8ncia intermitent, per\u00f2 en condicions descontextualitzades de joc.<\/p>\n\n\n\n

Carvajal i Joya (2019)<\/a>, en un estudi de 13 setmanes amb tennistes adolescents, van observar que l\u2019ATR va proporcionar millores significatives en els nivells de for\u00e7a, resist\u00e8ncia cardiovascular i agilitat, encara que en aquesta recerca nom\u00e9s hi havia un grup experimental, i tampoc no es va incloure un grup control, de manera que no es va poder contrastar el veritable abast de les adaptacions aconseguides.
Els models de blocs tamb\u00e9 s\u2019han utilitzat en esports col\u00b7lectius, malgrat que determinades autories ho desaconsellen, ja que consideren que en modalitats esportives on compten nombrosos factors de rendiment, les metodologies integradores s\u00f3n m\u00e9s eficaces. Aquestes autories indiquen que resulta complicat entrenar per separat aspectes condicionals, coordinatius, socioafectius o cognitius (Mart\u00edn et al., 2013<\/a>), i afirmen que l\u2019\u00fas de models de blocs com l\u2019ATR, no \u00e9s adequat en aquestes disciplines a causa de l\u2019elevat nombre de competicions existents al llarg de l\u2019any (Krasilshchikov, 2010<\/a>). Malgrat els esmentats plantejaments, Castillo Rodr\u00edguez (2011)<\/a>, en un estudi realitzat amb dos grups de futbolistes amateur <\/em>(un de j\u00fanior i un de s\u00e8nior), va verificar l\u2019efic\u00e0cia del disseny ATR a l\u2019hora de millorar el seu rendiment esportiu. Gavanda et al. (2018)<\/a> tamb\u00e9 van comprovar que una perioditzaci\u00f3 de blocs i una ondulant di\u00e0ria aplicada a jugadors de futbol americ\u00e0 en edat adolescent proporcionen millores similars en els nivells de for\u00e7a i en el rendiment esportiu.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, bona part d\u2019aquests estudis analitzats proven que models de blocs com l\u2019ATR permeten millorar la condici\u00f3 f\u00edsica en diferents disciplines esportives. Per\u00f2 en aquest estudi, s\u2019ha pogut confirmar a m\u00e9s que l\u2019ATR ofereix bons resultats en un esport d\u2019adversari com el tennis, en el qual hi ha situacions sociomotrius. Tamb\u00e9 s\u2019ha evidenciat que aquest sistema \u00e9s efica\u00e7 en etapes de formaci\u00f3 (12-16 anys), i que \u00e9s \u00fatil en una disciplina en la qual el rendiment esportiu est\u00e0 condicionat (entre altres capacitats) per la resist\u00e8ncia. Tot i aix\u00ed, a causa del redu\u00eft nombre d\u2019articles que han analitzat l\u2019efic\u00e0cia de diferents models de planificaci\u00f3 en el tennis, els resultats del present estudi han de ser ratificades en posteriors recerques.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/h2>\n\n\n\n

Tant el model de perioditzaci\u00f3 tradicional com el disseny ATR, aplicats a tennistes amateur <\/em>en edat adolescent, permeten millorar els seus nivells de flexibilitat, for\u00e7a explosiva, agilitat i resist\u00e8ncia cardiovascular. Tanmateix, l\u2019ATR proporciona resultats significativament millors que la perioditzaci\u00f3 tradicional en totes i cadascuna de les capacitats esmentades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser verificar el model de perioditzaci\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7 per millorar la condici\u00f3 f\u00edsica en tennistes amateur en edat adolescent: el model ATR, o una perioditzaci\u00f3 tradicional. Durant 38 setmanes, 45 tennistes amateur (26 nois, 19 noies, amb una edat: 13.8 amb una desviaci\u00f3 d\u20191.09), van ser assignats aleat\u00f2riament a tres […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[9986,3902,9985,9987],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["condici\u00f3 f\u00edsica<\/a>","entrenament<\/a>","mesocicle<\/a>","perioditzaci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["condici\u00f3 f\u00edsica<\/span>","entrenament<\/span>","mesocicle<\/span>","perioditzaci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 4 febrer 2021","modified":"Updated on 7 abril 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 4 febrer 2021 15:48","modified":"Updated on 7 abril 2021 08:58"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44783\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=44783"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44783\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":46165,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44783\/revisions\/46165\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=44783"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=44783"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=44783"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}