Paraules clau:<\/strong> accions a pilota aturada (APA)<\/span>, futbol<\/span>, observaci\u00f3<\/span>, servei de c\u00f3rner<\/span>, T-patterns<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n El futbol modern es caracteritza per tenir dues fases de joc (Maneiro et al., 2019<\/a>): la \u201cfase din\u00e0mica\u201d (McGarry et al., 2002<\/a>), caracteritzada pel joc ofensiu, i la \u201cfase est\u00e0tica\u201d (Duch et al., 2010<\/a>), on el joc es reinicia despr\u00e9s d\u2019una interrupci\u00f3 o recuperaci\u00f3 de la pilota. El coneixement tecnico-t\u00e0ctic i de les capacitats condicionals (Bush et al., 2015<\/a>), cada vegada m\u00e9s desenvolupat pels entrenadors, indica que la fase est\u00e0tica pot condicionar el joc i el marcador (Wallace i Norton, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Recerques recents aprofundeixen en els factors situacionals-contextuals i conductuals que influeixen m\u00e9s en l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aquestes fases de joc (Carling et al., 2005<\/a>; Casal et al., 2015b<\/a>; Di<\/a>z<\/a>nar et al., 2016<\/a>; Kormelink i Seeverens, 1999<\/a>; Maneiro, 2014<\/a>; Maneiro et al., 2017<\/a>; Pulling, 2015<\/a>), sent els indicadors de rendiment m\u00e9s determinants el gol i les accions a pilota aturada (APA) (Liu et al., 2013; 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Els estudis sobre el servei de c\u00f3rner, com una de les accions a pilota aturada (APA) m\u00e9s decisives, han estat analitzats quantitativament segons el nombre de llan\u00e7aments per partit i qualitativament amb la seva efectivitat (Ard\u00e1 et al., 2014<\/a>; Casal et al., 2015a<\/a>; Link et al., 2016<\/a>; Pulling et al., 2013<\/a>; Sainz de Baranda i L\u00f3pez Riquelme, 2012<\/a>; Silva, 2011<\/a>). Alhora, els estudis sobre els criteris de conducta associats als serveis de c\u00f3rner han estat nombrosos, sent el m\u00e9s analitzats: la lateralitat del llan\u00e7ament (Hill i Hughes, 2001<\/a>); la traject\u00f2ria i zona d\u2019enviament de la pilota segons el comportament dels jugadors atacants amb moviments ofensius d\u2019engany, sorpresa i incertesa (Ard\u00e1 et al., 2014<\/a>), i finalment l\u2019organitzaci\u00f3 defensiva del rival i la col\u00b7locaci\u00f3 del porter (Borras i Sainz, 2005<\/a>; Casal et al., 2015b<\/a>; Link et al., 2016<\/a> i Maneiro, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, els factors situacionals i del context han estat poc analitzats en els serveis de c\u00f3rner, trobant treballs referents a: la localitzaci\u00f3 del terreny de joc del partit i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies psicol\u00f2giques i conductuals (Carron et al., 2005<\/a>; Pollard, 2006<\/a>); l\u2019estat del marcador (Bloomfield et al., 2005; Jones et al., 2004<\/a>; Taylor et al., 2005<\/a>); el nivell de l\u2019oponent (Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al., 2017<\/a>); els per\u00edodes cr\u00edtics del joc influ\u00efts per la fatiga en els minuts finals de partit (Armatas, et al., 2007<\/a>); la falta de concentraci\u00f3 i relaxaci\u00f3 de la defensa en els serveis de c\u00f3rner (Carling et al., 2005<\/a>), i finalment els canvis de jugadors que provoquen desorganitzaci\u00f3 de la ubicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Els serveis de c\u00f3rner poden ser decisius en el resultat de les trobades d\u2019equips de nivells semblants perqu\u00e8 influeixen en l\u2019impacte del resultat final d\u2019un partit i com a conseq\u00fc\u00e8ncia en la classificaci\u00f3. Hi ha autories que insisteixen a entrenar aquestes accions tecnico-t\u00e0ctiques, sense oposici\u00f3 ni fatiga en els \u00faltims dies abans de la competici\u00f3, per augmentar la seva efic\u00e0cia (Bonfanti y Pereni, 2002<\/a>). No obstant aix\u00f2, apareixen noves tend\u00e8ncies en l\u2019entrenament que defensen la integraci\u00f3 del treball tecnico-t\u00e0ctic dels serveis de c\u00f3rner barrejada amb la condici\u00f3 f\u00edsica per recrear situacions de fatiga f\u00edsica i psicol\u00f2gica i augmentar aix\u00ed la seva efic\u00e0cia en els partits (Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar els indicadors din\u00e0mics de rendiment efectius que intervenen en el servei de c\u00f3rner per con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia d\u2019aquestes accions en la consecuci\u00f3 del gol i la seva import\u00e0ncia sobre el resultat final. El coneixement de l\u2019impacte de cadascun d\u2019aquests indicadors i factors podria ajudar els entrenadors en la seva planificaci\u00f3 integrada d\u2019aquestes accions per augmentar l\u2019efic\u00e0cia en el joc real de la competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Es va utilitzar la Metodologia Observacional Sistem\u00e0tica (MO), que \u00e9s la m\u00e9s adequada per a l\u2019estudi de la din\u00e0mica de joc en futbol (Camerino et al., 2012<\/a>), captant la conducta en el context natural del partit mitjan\u00e7ant un instrument validat i constru\u00eft ad hoc<\/em> i efectuant un registre sistem\u00e0tic al llarg de la continu\u00eftat temporal de partits en tot tipus de competici\u00f3 esportiva (Lozanoet al., 2016<\/a>; Lapresa et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n El disseny observacional (Anguera et al., 2011<\/a>) va ser ideogr\u00e0fic i nomot\u00e8tic, puntual i multidimensional (I-N\/P\/M): a) ideogr\u00e1fico al considerar tots els serveis de c\u00f3rner de primera y segona divisi\u00f3 com una unitat i nomot\u00e8tic al considerar els serveis de c\u00f3rner de primera y segunda divisi\u00f3n cadasc\u00fa dells com una individualidad propia; b) puntual en transc\u00f3rrer cada servei de c\u00f3rner en un moment concret en el temps, i c) multidimensional en voler analitzar diverses dimensions rellevants en el servei de c\u00f3rner, reflectides en una multiplicitat de criteris a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La mostra dels equips i partits va ser intencional i per conveni\u00e8ncia seleccionant per al registre els 20 equips de primera divisi\u00f3 i els 22 equips de segona divisi\u00f3 a la lliga espanyola de la temporada 2016-2017. Del total de 5843 serveis de c\u00f3rner llan\u00e7ats en aquesta temporada i categories van ser analitzats 2029, produ\u00efts en els 204 partits d\u2019aquestes dues lligues professionals, i finalment seleccionats per a la detecci\u00f3 de patrons 229 serveis de c\u00f3rner amb la particularitat que es van transformar en gol (efic\u00e0cia de 29.1%) amb les seg\u00fcents condicions: a) consecuci\u00f3 d\u2019accions defensives i ofensives de m\u00e9s de 10 segons, b) exist\u00e8ncia de cinc passades a les accions posteriors, i c) transformaci\u00f3 d\u2019un gol directe des del llan\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em> constru\u00eft per a aquesta recerca es va denominar Sistema d\u2019observaci\u00f3 del c\u00f3rner en la fase ofensiva (SOCFO-1), adaptat del Sistema d\u2019observaci\u00f3 en la fase de l\u2019estrat\u00e8gia ofensiva (SOFEO-1) (Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al., 2017<\/a>). Va ser validat a partir d\u2019un panell d\u201911 experts, especialistes sobre alt rendiment en futbol i entrenadors d\u2019alta competici\u00f3 amb llic\u00e8ncia UEFA \u201cA\u201d, i compost per les dimensions situacionals-contextuals i conductuals que es desenvolupen en 11 criteris i 47 categories (Taula1) que compleixen les condicions d\u2019exhaustivitat i m\u00fatua exclusivitat (E\/ME). A la Taula 1 es pot veure que les 10 categories del criteri zona d\u2019acci\u00f3 (ZAC) es divideixen entre les que corresponen al servei des de la banda esquerra i els que s\u00f3n llan\u00e7ats des de la banda dreta.<\/p>\n\n\n\n Taula 1<\/strong> Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n El registre codificat es va realitzar mitjan\u00e7ant el programari lliure LINCE PLUS (Soto et. al., 2019<\/a>), el qual va permetre introduir de forma integrada i sincr\u00f2nica a la pantalla de l\u2019ordinador: a) els diferents criteris i categories de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 (SOCFO-1), b) les imatges enregistrades dels partits, i c) el resultat de la codificaci\u00f3 dels observadors (Figura 1). Les seq\u00fc\u00e8ncies registrades es van iniciar amb el llan\u00e7ament del servei de c\u00f3rner i van finalitzar als 10 segons amb la transformaci\u00f3 d\u2019un gol o la recuperaci\u00f3 o p\u00e8rdua de la possessi\u00f3 de la pilota, en considerar que superat aquest temps s\u2019iniciava el comportament t\u00e0ctic de l\u2019equip, tema que no inclou aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019obtenir els partits seleccionats i proporcionats per l\u2019Ag\u00e8ncia Internacional de futbol Promoesport i validar l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 a partir d\u2019un panell d\u2019experts, es va procedir a l\u2019entrenament dels observadors i a l\u2019obtenci\u00f3 del coeficient de concordan\u00e7a Kappa de Cohen (Cohen, 1960<\/a>) calculat per mitj\u00e0 d\u2019una aplicaci\u00f3 de la qualitat de la dada del mateix programari LINCE PLUS (Soto et al., 2019<\/a>). En totes les categories del sistema els observadors van assolir uns valors de fiabilitat intra i interobservador del .95 i .79, respectivament. A continuaci\u00f3, es va procedir a la visualitzaci\u00f3 i registre de les accions dels partits seleccionats que van ser exportats en format Excel (.xls), per a un tractament estad\u00edstic descriptiu previ, amb el programari Stata\/IC v. 15.1 (StataCorp, College Station, TX, EUA); i en format (txt.) per a l\u2019an\u00e0lisi d\u2019obtenci\u00f3 de patrons temporals (T-patterns)<\/em>, amb el programari Theme v.\u20096.<\/p>\n\n\n\n Una primera aproximaci\u00f3 de la distribuci\u00f3 del criteris i categories ens va permetra obtindre una primera disposici\u00f3 del resultats amb el programari estad\u00edstic Stata\/IC v. 15.1 i la detecci\u00f3 de T-patterns<\/em> va fer emergir els patrons de les categories analitzades amb el programari Theme v.6. (Magnusson, 2000<\/a>), amb els filtres: a) freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019ocurr\u00e8ncia igual o superior a 3; b) nivell de significaci\u00f3 menor de .005, interval cr\u00edtic a causa de l\u2019atzar d\u2019un .5%, i c) ajustament de reducci\u00f3 de redund\u00e0ncia del 90% descartant patrons similars.<\/p>\n\n\n\n A la Taula 2 es poden observar els valors de la freq\u00fc\u00e8ncia absoluta (n<\/em>) i relativa (%) de les categories, aix\u00ed com les agrupacions d\u2019aquestes categories m\u00e9s rellevants.<\/p>\n\n\n\n Els resultats de la distribuci\u00f3 dels 2029 serveis de c\u00f3rner demostren que es llancen m\u00e9s serveis de c\u00f3rner jugant com a local que com a visitant, contra equips de la meitat de la taula, empatant i concretament al final del partit entre el minut 60 i 85 de partit. A nivell de posicionament apareix que sempre hi ha m\u00e9s jugadors defenses que atacants en l\u2019\u00e0rea i l\u2019estrat\u00e8gia defensiva \u00e9s combinada (individual i en zona). El percentatge del llan\u00e7ament entre cama natural i canviada \u00e9s molt similar (47.3% vs 52.7%) i es produeixen en llan\u00e7aments oberts o tancats directes a zona de rematada reduint el nombre d\u2019accions interm\u00e8dies i zones d\u2019intervenci\u00f3, encara que la tend\u00e8ncia en el servei de c\u00f3rner \u00e9s de no rematar el 1439 (70.9%) i nom\u00e9s rematant 590 vegades (29.1%).<\/p>\n\n\n\n Taula 2<\/strong> Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n A partir d\u2019aquests primers resultats descriptius es realitza l\u2019an\u00e0lisi de T-patterns<\/em> dels 229 serveis de c\u00f3rner que van finalitzar en gol, prenent com a prioritaris i en funci\u00f3 dels factors situacionals-contextuals m\u00e9s rellevants d\u2019aquest estudi, representats en els criteris de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 SOCFO-1, la \u201clocalitzaci\u00f3 del partit\u201d (LOC), l\u2019\u201cestat del marcador\u201d (MAR), el \u201cmoment del partit\u201d (MO) i el \u201cnivell de l\u2019oponent\u201d (NO).<\/p>\n\n\n\n Aquesta an\u00e0lisi de T-patterns<\/em> va detectar la relaci\u00f3 de conductes estrat\u00e8giques significatives davant d\u2019un servei de c\u00f3rner, dels jugadors de l\u2019equip atacant i de l\u2019equip defensor, representades visualment mitjan\u00e7ant gr\u00e0fics en arbre denominats dendogrames. Aquests gr\u00e0fics (Figures 2, 3, 4 i 5) van permetre visualitzar la successi\u00f3 cronol\u00f2gica de les conductes ofensives i la respostes defensives m\u00e9s significatives de cada equip en grups de categories relacionades i simult\u00e0nies, denominades configuracions, que passen en ordre cronol\u00f2gic i dins del mateix interval temporal cr\u00edtic (Jonsson et al., 2006<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Amb els resultats de l\u2019an\u00e0lisi descriptiva i la detecci\u00f3 de T-patterns<\/em> dels indicadors de rendiment contextuals efectius que intervenen en el servei de c\u00f3rner amb consecuci\u00f3 del gol, es pot afirmar que els esmentats indicadors s\u00f3n determinants per al resultat final tal com indiquen altres estudis (Alonso, 2001<\/a>; Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al., 2017<\/a>; Teixeira et al., 2015<\/a>). Amb el percentatge d\u2019efic\u00e0cia en la rematada de servei de c\u00f3rner observats i analitzats del 29.1%, dada que coincideix amb recerques similars (Casal et al., 2016<\/a>; Jim\u00e9nez et al., 2016<\/a>; Maneiro et al., 2016<\/a>; Silva, 2011<\/a>), es corrobora la poca efectivitat en aquestes accions. D\u2019altra banda, hi ha percentatges en la rematada de servei de c\u00f3rner m\u00e9s baixos, com indiquen Borr\u00e1s et al. (2005)<\/a>, Sainz de Baranda et al. (2012)<\/a> i S\u00e1nchez-Flores et al. (2012)<\/a>, els quals recullen percentatges de rematada del 21.8%, 23.77% i 17.2% respectivament.<\/p>\n\n\n\n En aquest estudi van ser observats 2029 serveis de c\u00f3rner entre primera divisi\u00f3 i segona divisi\u00f3 espanyola (943 i 1086 serveis de c\u00f3rner respectivament), amb una mitjana de 10.04 serveis de c\u00f3rner per partit (n<\/em>\u2009=\u20099.92 en primera divisi\u00f3; n<\/em>\u2009=\u200910.25 en segona divisi\u00f3), dades semblants a la literatura trobada (Acar et al. 2009<\/a>; Ard\u00e1 et al. 2014<\/a>; Casal et al., 2015b<\/a>; Maneiro et al., 2016<\/a>; Maneiro, 2014<\/a>; Pulling, et al., 2013<\/a>; Sainz de Baranda i L\u00f3pez Riquelme, 2012<\/a>; S\u00e1nchez-Flores et al., 2012<\/a>; Silva, 2011<\/a>), amb mitjanes que oscil\u00b7len entre 9 i 11 serveis de c\u00f3rner per partit. D\u2019altra banda, hi ha pocs estudis amb uns resultats dispars, com per exemple Jim\u00e9nez et al. (2016),<\/a> que troben una mitjana de 7.88 serveis de c\u00f3rner per partit, o els de Yamanaka et al. (1997)<\/a> i Castelo (2009)<\/a> amb valors de 6.2 i 13 serveis de c\u00f3rner respectivament per partit.<\/p>\n\n\n\n Tenint en compte el factor de la localitzaci\u00f3 del partit en l\u2019an\u00e0lisi de T-patterns (fig. 2), s\u2019ha obtingut que es produeixen m\u00e9s quantitat de llan\u00e7aments de servei de c\u00f3rner jugant com a local. Aquests resultats coincideixen amb els obtinguts en l\u2019an\u00e0lisi descriptiva d\u2019aquest estudi; no obstant aix\u00f2, Ard\u00e1 et al. (2014)<\/a> contradiu aquests resultats argumentant que hi ha m\u00e9s llan\u00e7aments com a visitant en una mostra diferent.<\/p>\n\n\n\n La variaci\u00f3 en el resultat del partit ve condicionada pel factor estat del marcador en l\u2019an\u00e0lisi de T-patterns<\/em> (fig. 3). En aquesta recerca s\u2019han obtingut dades semblants a altres estudis que afirmen que, en les situacions de desavantatge al marcador, l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019un gol en ABP resulta decisiu per igualar el resultat (Lago et al., 2009). Conseq\u00fcentment i segons Maneiro (2014)<\/a> i Maneiro et al. (2016)<\/a> el grau d\u2019efic\u00e0cia del c\u00f3rner, amb el marcador en empat o resultat advers, augmenta, confirmant els resultats obtinguts per Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al. (2017)<\/a> i expressat amb aquesta afirmaci\u00f3: Els resultats del factor del temps de joc en l\u2019an\u00e0lisi de T-patterns<\/em> (fig. 4) indiquen que el grau d\u2019efic\u00e0cia m\u00e9s gran s\u2019assoleix durant la part interm\u00e8dia de cada temps de joc; en canvi, els resultats descriptius mostren m\u00e9s efic\u00e0cia en la seva part final tal com Carling et al. (2005)<\/a> i Armatas et al. (2007)<\/a> van trobar. Els motius d\u2019aquestes difer\u00e8ncies procedeixen del fet que en l\u2019an\u00e0lisi de detecci\u00f3 de patrons temporals no \u00fanicament s\u2019analitza un criteri com \u00e9s el cas del descriptiu (en aquest cas el temps de joc), sin\u00f3 que es busca la relaci\u00f3 del grau d\u2019efic\u00e0cia de diferents criteris com seria la lateralitat del llan\u00e7ament, la traject\u00f2ria o la zona d\u2019enviament<\/p>\n\n\n\n Per finalitzar aquesta discussi\u00f3 del grau d\u2019efic\u00e0cia dels patrons temporals del servei de c\u00f3rner relacionant els criteris contextuals i els conductuals, s\u2019observa que existeix escassetat d\u2019estudis tenint en compte el nivell de l\u2019oponent. En els resultats de T-patterns<\/em> (fig. 5) segons el nivell de l\u2019oponent, el servei de c\u00f3rner \u00e9s m\u00e9s efectiu davant d\u2019equips de nivell mitj\u00e0, seguit dels de nivell baix. En el treball realitzat per Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al. (2017)<\/a>, la diferenciaci\u00f3 de l\u2019oponent va ser a partir de la categoria de primera i segona divisi\u00f3, sent m\u00e9s efectiva la segona divisi\u00f3 llan\u00e7ant menys accions a pilota aturada, per\u00f2 marcant m\u00e9s gols. Aquests resultats s\u00f3n totalment contraris als obtinguts en aquesta recerca, ja que malgrat que a primera divisi\u00f3 hi va haver menys serveis de c\u00f3rner, es van marcar m\u00e9s gols.<\/p>\n\n\n\n Les conclusions d\u2019aquest estudi mostren que \u00e9s m\u00e9s factible que despr\u00e9s del llan\u00e7ament del servei de c\u00f3rner no es produeixi una rematada de la pilota, considerant aquesta acci\u00f3 d\u2019una efic\u00e0cia baixa. Els llan\u00e7aments del servei de c\u00f3rner transformats en gol influeixen d\u2019una manera determinant, per\u00f2 sempre hi ha un d\u2019aquests factors contextuals (localitzaci\u00f3 del partit, nivell de l\u2019oponent, estat del marcador i moment del partit) amb m\u00e9s influ\u00e8ncia; hi ha m\u00e9s equips als quals es transforma el servei de c\u00f3rner a la zona mitjana de la classificaci\u00f3 que a la part baixa, per\u00f2 analitzant les situacions m\u00e9s detalladament es pot dir que aix\u00f2 \u00e9s a causa d\u2019aspectes de concentraci\u00f3, fatiga f\u00edsica i psicol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, els patrons temporals indiquen que la configuraci\u00f3 m\u00e9s utilitzada respecte als criteris conductuals m\u00e9s efectius en la consecuci\u00f3 del gol \u00e9s: llan\u00e7aments a cama natural, amb traject\u00f2ria oberta de la pilota a zona de rematada del punt de penal i rematant de cap. Tamb\u00e9 es pot trobar una altra configuraci\u00f3 important en la din\u00e0mica del joc a partir del llan\u00e7ament a cama canviada amb traject\u00f2ria tancada de la pilota a zona de rematada a l\u2019altura del primer pal i rematant de cap, la qual cosa permet simplificar al jugador el servei de c\u00f3rner i buscar aquesta qualitat amb orientaci\u00f3 a la rematada.<\/p>\n\n\n\n L\u2019estudi dels criteris contextuals revela que \u00e9s m\u00e9s efectiu llan\u00e7ar un servei de c\u00f3rner com a local, amb empat al marcador, en la part interm\u00e8dia de cada part i contra un rival de nivell mitj\u00e0 o baix. Agra\u00efm el suport de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC) i del Govern Espanyol (Ministeri d\u2019Economia i Competitivitat i Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats) al projecte \u201cIntegraci\u00f3 de dades quantitatives i qualitatives, desenvolupament de casos m\u00faltiples i revisi\u00f3 de s\u00edntesi com a eix principal per a un futur innovador en l\u2019activitat f\u00edsica i la recerca esportiva (PGC2018-098742-B-C31)\u201d que forma part del Projecte Coordinat \u201cNou enfocament de recerca en activitat f\u00edsica i esport des de la perspectiva Mixed Methods (NARPAS_MM) (SPGC201800X098742CV0)\u201d, i de la Generalitat de Catalunya, per la col\u00b7laboraci\u00f3 del Grup de Recerca i Innovaci\u00f3 en Dissenys (GRID). Tecnologia i aplicaci\u00f3 multim\u00e8dia i digital als dissenys observacionals\u201d (Grant No. 2017 SGR 401 1405).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar els indicadors de rendiment efectius en el servei de c\u00f3rner del futbol d\u2019elit que intervenen en la consecuci\u00f3 de gol. D\u2019un total de 2029 serveis de c\u00f3rners analitzats de la Primera i de la Segona Divisi\u00f3 de la Lliga professional espanyola de la temporada 2016-2017 se\u2019n van seleccionar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[9896,301,4891,9895,428],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["accions a pilota aturada (APA)<\/a>","futbol<\/a>","observaci\u00f3<\/a>","servei de c\u00f3rner<\/a>","T-patterns<\/a>"],"unlinked":["accions a pilota aturada (APA)<\/span>","futbol<\/span>","observaci\u00f3<\/span>","servei de c\u00f3rner<\/span>","T-patterns<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 4 febrer 2021","modified":"Updated on 12 abril 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 4 febrer 2021 15:45","modified":"Updated on 12 abril 2021 08:36"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44777\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=44777"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44777\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":46273,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44777\/revisions\/46273\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=44777"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=44777"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=44777"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Metodologia<\/h2>\n\n\n\n
Materials<\/h3>\n\n\n\n
Disseny observacional<\/h3>\n\n\n\n
Participants<\/h3>\n\n\n\n
Instrument d\u2019observaci\u00f3 SOCFO-1<\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
Criteris, categories i definicions del SOCFO-1.<\/em><\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/FIGURA-1-144-07-CAST-1.jpg\")
Instrument de registre<\/h3>\n\n\n\n
Procediment<\/h3>\n\n\n\n
An\u00e0lisi estad\u00edstica i de patrons temporals (T-patterns)<\/em><\/h3>\n\n\n\n
Resultats<\/h2>\n\n\n\n
Estad\u00edstica descriptiva univariable<\/h3>\n\n\n\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
An\u00e0lisi descriptiva; freq\u00fc\u00e8ncies absolutes i relatives.<\/em>
<\/p>\n\n\n\nAn\u00e0lisi de patrons temporals (T-patterns)<\/em><\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/FIGURA-2-144-07-CAT.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/FIGURA-3-144-07-CAT.jpg\")
![\"\"\/](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/FIGURA-4-144-07-CAT-1.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/FIGURA-5-144-07-CAT.jpg\")
Discussi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
\u201cA primera, els gols aconseguits serveixen per ampliar l\u2019avantatge al marcador; en canvi, a segona divisi\u00f3, resulten determinants per empatar o guanyar el partit, atesa una major igualtat entre els equips.\u201d (Fern\u00e1ndez-Herm\u00f3genes et al., 2017<\/a>, p\u00e0g. 90)<\/p>\n\n\n\nConclusions<\/h2>\n\n\n\n
Aquest treball pot ser un suport \u00fatil per al seguiment de l\u2019efic\u00e0cia dels serveis de c\u00f3rner i del seu entrenament integrat, i no a\u00efllat, dins de la preparaci\u00f3 t\u00e8cnica i t\u00e0ctica de la preparaci\u00f3 de la competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\nAgra\u00efments<\/h2>\n\n\n\n