Paraules clau:<\/strong> educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria<\/span>, estil controlador<\/span>, estil docent<\/span>, necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques<\/span>, teoria de l'autodeterminaci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n La pr\u00e0ctica regular d\u2019activitat f\u00edsica (AF) t\u00e9 m\u00faltiples beneficis per a la salut dels joves. Tanmateix, la majoria de les i els adolescents no compleix les recomanacions d\u2019AF d\u2019una intensitat moderada-vigorosa (almenys 60 minuts diaris en nens i adolescents entre els 5 i 17 anys, OMS, 2010<\/a>). Per exemple, un estudi recent dut a terme a 146 pa\u00efsos va mostrar que el 81% dels joves entre 11 i 17 anys no complia aquestes recomanacions internacionals (Guthold et al., 2020)<\/a>. Entre tots els factors que influeixen en la pr\u00e0ctica d\u2019AF, diversos estudis han demostrat que les experi\u00e8ncies positives (diversi\u00f3, aprenentatge, predisposici\u00f3, etc.) de l\u2019alumnat en les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF) poden contribuir a millorar la intenci\u00f3 de ser m\u00e9s actius fora de l\u2019aula. En canvi, experi\u00e8ncies negatives (avorriment, incompet\u00e8ncia, frustraci\u00f3, etc.) en l\u2019esmentat context poden desencadenar l\u2019abandonament de la pr\u00e0ctica fisicoesportiva (Beltr\u00e1n-Carrillo et al., 2012<\/a>; White et al., 2020<\/a>). Per tant, el professorat d\u2019EF, mitjan\u00e7ant el seu estil motivacional, pot resultar una pe\u00e7a fonamental per desencadenar en l\u2019alumnat experi\u00e8ncies positives en les classes d\u2019EF (Vasconcellos et al., 2019<\/a>), les quals podrien repercutir de forma indirecta en l\u2019augment dels nivells d\u2019AF dins i fora de l\u2019aula d\u2019EF (Hollis et al., 2017<\/a>; Slingerland i Borghouts, 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n En aquest punt, la teoria de l\u2019autodeterminaci\u00f3 (TAD) (Deci i Ryan, 1985<\/a>), un dels marcs te\u00f2rics m\u00e9s importants en el context educatiu en l\u2019explicaci\u00f3 de la conducta humana, postula que existeixen tres necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques (NPB): autonomia, compet\u00e8ncia i relaci\u00f3 social, imprescindibles per a la millora de la motivaci\u00f3 de l\u2019alumnat i, conseq\u00fcentment, per al desenvolupament de conseq\u00fc\u00e8ncies positives en les classes d\u2019EF (Ryan i Deci, 2017<\/a>). En el context educatiu, l\u2019alumnat satisf\u00e0 la seva autonomia quan sent que ell \u00e9s l\u2019origen de les seves accions; la seva compet\u00e8ncia, quan se sent efica\u00e7 en les activitats proposades, i la relaci\u00f3 social quan sent que forma part del grup (Ryan i Deci, 2017<\/a>). Segons la TAD, el professorat d\u2019EF, mitjan\u00e7ant un estil motivacional docent, basat en el suport a les tres NPB, pot incidir en la seva satisfacci\u00f3 (Vasconcellos et al., 2019<\/a>), ja que pot donar suport a l\u2019autonomia del seu alumnat quan permet que siguin ells els qui decideixin en el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge. De la mateixa manera, pot donar suport a la seva compet\u00e8ncia utilitzant una retroacci\u00f3 interrogativa que els permeti identificar les diferents regles d\u2019acci\u00f3 de les situacions motrius proposades. Finalment, pot donar suport a les relacions socials quan desenvolupa un entorn favorable per afavorir la interacci\u00f3 positiva i la integraci\u00f3 de l\u2019alumnat. En aquest sentit, diversos estudis han demostrat que el suport del docent a les tres NPB pot desencadenar en l\u2019alumnat un increment en la seva satisfacci\u00f3 i un ampli rang de conseq\u00fc\u00e8ncies positives (diversi\u00f3, aprenentatge, intenci\u00f3 de ser actiu, etc.) (P\u00e9rez-Gonz\u00e1lez et al., 2019<\/a>; Valero-Valenzuela et al., 2020<\/a>; Vasconcellos et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, els discents tamb\u00e9 poden tenir frustrades les seves NPB en les classes d\u2019EF. Per exemple, poden tenir frustrada la seva autonomia quan perceben pressi\u00f3 i alienaci\u00f3 als exercicis que organitzen. Igualment, es poden sentir frustrats en la seva necessitat de compet\u00e8ncia quan experimenten un sentiment d\u2019inferioritat i frac\u00e0s quan no resolen amb \u00e8xit les tasques. Finalment, els estudiants que es perceben rebutjats o poc integrats pels seus companys podrien percebre una frustraci\u00f3 de la necessitat de relaci\u00f3 social (Ryan i Deci, 2017<\/a>). L\u2019adopci\u00f3 d\u2019un estil controlador per part del professorat d\u2019EF es relaciona positivament amb la frustraci\u00f3 de dites tres NPB en l\u2019alumnat (Vasconcellos et al., 2019<\/a>). En sintonia amb algunes autories (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>; De Meyer et al., 2016<\/a>; Soenens i Vansteenkiste, 2010<\/a>), l\u2019estil controlador del professorat d\u2019EF es pot manifestar de dues maneres diferents: estil controlador intern i extern. El primer es refereix als comportaments i actituds de l\u2019esmentat professorat que pret\u00e9n desencadenar en l\u2019alumnat sentiments d\u2019ansietat, vergonya i culpa (Soenens i Vansteenkiste, 2010<\/a>). Es pot destacar que aquestes actituds solen manifestar-se de forma poc visibles per la qual cosa \u00e9s complicat identificar-les (Soenens et al., 2012<\/a>). Per exemple, algunes estrat\u00e8gies de control intern emprades podrien ser les relacionades amb un llenguatge no verbal poc afectiu com mirades ap\u00e0tiques, gestos de decepci\u00f3 o no est\u00e0 atent a una tasca de l\u2019alumnat (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>; De Meyer et al., 2016<\/a>). A m\u00e9s, l\u2019estil controlador intern tamb\u00e9 es pot manifestar obertament a tot el grup expressant verbalment, per exemple, la decepci\u00f3 amb el comportament d\u2019una classe (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>; De Meyer et al., 2016<\/a>). El segon estil, a difer\u00e8ncia del primer, \u00e9s aquell que implica conting\u00e8ncies externes (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>; De Meyer et al., 2016<\/a>). Per exemple, algunes estrat\u00e8gies de control extern podrien ser la utilitzaci\u00f3 del c\u00e0stig, emprar amenaces sobre una mala qualificaci\u00f3 o la realitzaci\u00f3 d\u2019activitats m\u00e9s avorrides o, simplement, cridant i recriminant el comportament de l\u2019alumnat (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>; De Meyer et al., 2016<\/a>). Contr\u00e0riament a l\u2019estil motivacional docent de suport a les NPB, l\u2019estil controlador s\u2019associa positivament amb la frustraci\u00f3 de les NPB i, alhora, amb diferents conseq\u00fc\u00e8ncies i experi\u00e8ncies negatives en les classes d\u2019EF (avorriment, por de cometre errors, etc.) (Bartholomew et al., 2018<\/a>; Behzadnia et al., 2018<\/a>; Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>). <\/p>\n\n\n\n D\u2019aquesta manera, l\u2019estil motivacional docent, format pel grau de suport a les NPB i d\u2019adopci\u00f3 d\u2019un estil controlador, pot condicionar les experi\u00e8ncies que l\u2019alumnat experimenta en les classes d\u2019EF, les quals poden ser essencials per a l\u2019adopci\u00f3 d\u2019un estil de vida m\u00e9s actiu (Behzadnia et al., 2018<\/a>). Tot i que, fins ara, l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019estil de suport a les NPB del professorat d\u2019EF ha estat estudiada en profunditat, l\u2019estil controlador ha rebut, en comparaci\u00f3, molta menys atenci\u00f3 (Vasconcellos et al., 2019<\/a>). A m\u00e9s, segons les autories, nom\u00e9s hi ha dos estudis sobre les classes d\u2019EF on s\u2019hagi examinat la influ\u00e8ncia de l\u2019estil controlador intern i extern del professorat d\u2019EF (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>; De Meyer et al., 2016<\/a>) en variables motivacionals en l\u2019alumnat. Malgrat que en ambd\u00f3s estudis, tant l\u2019estil controlador intern com extern, es van relacionar negativament amb la satisfacci\u00f3 de les NPB (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>) i la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma (De Meyer et al., 2016<\/a>), i positivament amb la frustraci\u00f3 de les NPB (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>) i amb la motivaci\u00f3 controlada i desmotivaci\u00f3 (De Meyer et al., 2016<\/a>), les an\u00e0lisis predictives van mostrar com l\u2019estil controlador intern predeia els processos motivacionals menys adaptatius (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>; De Meyer et al., 2016<\/a>). De la mateixa manera, hi ha un nombre molt limitat d\u2019estudis on s\u2019hagi examinat la percepci\u00f3 de l\u2019alumnat de les seves experi\u00e8ncies en les classes d\u2019EF (Guti\u00e9rrez, 2014<\/a>) i cap que hagi examinat la seva relaci\u00f3 amb l\u2019estil motivacional docent (Vasconcellos et al., 2019<\/a>). Per tant, els objectius de l\u2019estudi van ser: 1) analitzar si el suport a les tres NPB i l\u2019adopci\u00f3 d\u2019un estil controlador per part del professorat d\u2019EF prediuen experi\u00e8ncies negatives o positives en l\u2019alumnat, i 2) examinar el tipus d\u2019experi\u00e8ncies percebudes per l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF, depenent del nivell de suport a les tres NPB i de l\u2019adopci\u00f3 d\u2019un estil controlador per part del professorat d\u2019EF.<\/p>\n\n\n\n Es va realitzar un estudi descriptiu transversal en qu\u00e8 van participar, a trav\u00e9s d\u2019un mostreig intencional, un total de 942 estudiants d\u2019ESO i batxillerat, pertanyents a cinc de vuit instituts d\u2019Osca. Els participants tenien entre 12 i 17 anys (EM<\/em>\u2009=\u200914.37; DT\u2009=\u20091.55; 50.3% noies i 49.7% nois) i la distribuci\u00f3 en els cursos acad\u00e8mics era: 1r d\u2019ESO\u2009=\u2009195; 2n d\u2019ESO\u2009=\u2009155; 3r d\u2019ESO\u2009=\u2009160; 4t d\u2019ESO\u2009=\u2009177; 1r de batxillerat = 255. El Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca de la Comunitat d\u2019Arag\u00f3 (CEICA) va aprovar la realitzaci\u00f3 de l\u2019estudi (PI1570283).<\/p>\n\n\n\n Per mesurar la percepci\u00f3 de l\u2019alumnat sobre el suport a les tres NPB del professorat d\u2019EF es va utilitzar el Q\u00fcestionari de suport a les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques en EF (QANPB; S\u00e1nchez-Oliva et al., 2013<\/a>). Aquest instrument, encap\u00e7alat per la frase \u201cA les classes d\u2019EF, el nostre professor\/a\u2026\u201d, est\u00e0 format per 12 \u00edtems agrupats en tres factors (quatre \u00edtems per factor) que mesuren el suport a l\u2019autonomia (\u201cens pregunta sovint sobre les nostres prefer\u00e8ncies respecte a les activitats a realitzar\u201d); el suport a la compet\u00e8ncia (\u201cens proposa activitats ajustades al nostre nivell perqu\u00e8 les fem b\u00e9\u201d), i el suport a les relacions socials (\u201cafavoreix el bon ambient entre els companys\/nyes de classe\u201d). El format de resposta utilitzat va ser una escala Likert de l\u20191 al 5, on l\u20191 es corresponia amb \u201ctotalment en desacord\u201d i el 5 amb \u201ctotalment d\u2019acord\u201d.<\/p>\n\n\n\n La percepci\u00f3 dels estudiants sobre els comportaments de control intern i extern del professorat d\u2019EF va ser avaluada a trav\u00e9s de la versi\u00f3 espanyola (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>) de l\u2019Escala d\u2019ensenyament de control psicol\u00f2gic (De Meyer et al., 2016<\/a>; Soenens et al., 2012<\/a>). Aquest instrument, encap\u00e7alat per la frase \u201cEl meu professor\/a d\u2019EF\u2026\u201d, est\u00e0 format per dos factors que mesuren l\u2019estil controlador intern (quatre \u00edtems; \u201cem fa menys cas quan el decebo\u201d) i l\u2019extern (quatre \u00edtems; \u201ccrida quan jo no faig el que ell vol que faci\u201d). El format de resposta utilitzat va ser una escala Likert de l\u20191 al 5, on l\u20191 es corresponia amb \u201ctotalment en desacord\u201d i el 5 amb \u201ctotalment d\u2019acord\u201d.<\/p>\n\n\n\n Per avaluar les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF es va utilitzar, en l\u00ednia amb recerques pr\u00e8vies (Guti\u00e9rrez, 2014<\/a>), la pregunta: Com s\u00f3n les teves experi\u00e8ncies en l\u2019assignatura d\u2019EF? Les possibilitats de resposta eren: 1) Molt dolentes, 2) Dolentes, 3) Regulars, 4) Bones i 5) Molt bones.<\/p>\n\n\n\n Abans de comen\u00e7ar l\u2019estudi, l\u2019investigador principal va contactar amb els equips directius i el professorat d\u2019EF dels centres d\u2019ensenyament per informar-los sobre els objectius i demanar-los la seva col\u00b7laboraci\u00f3. Posteriorment, es va sol\u00b7licitar a les fam\u00edlies o tutors legals el consentiment informat perqu\u00e8 els seus fills\/es poguessin participar volunt\u00e0riament en la recerca. Per a l\u2019administraci\u00f3 dels q\u00fcestionaris en els diferents centres educatius es van necessitar diversos dies a causa de la gran mida de la mostra. Els q\u00fcestionaris van ser emplenats en format paper, en una aula amb un ambient tranquil, temperatura adequada i durant un temps aproximat de 15 minuts. Durant la seva administraci\u00f3, l\u2019investigador principal va ser present per resoldre tots els dubtes que poguessin sorgir, insistint en l\u2019anonimat i en la sinceritat de les respostes. El professorat d\u2019EF no hi era per no alterar les respostes.<\/p>\n\n\n\n En primer lloc, es van calcular els estad\u00edstics descriptius (mitjana i desviaci\u00f3 t\u00edpica), la fiabilitat (a de Cronbach) i una an\u00e0lisi de correlacions bivariades de totes les variables que formaven part de l\u2019estudi. En segon lloc, es va realitzar una an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal per passos per identificar si el suport a les tres NPB (autonomia, compet\u00e8ncia i relaci\u00f3 social) i l\u2019estil controlador (intern i extern) predeien les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF. Finalment, es va realitzar una an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia univariat (ANOVA) mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode de Bonferroni per valorar la percepci\u00f3 de l\u2019alumnat de suport a les NPB i de l\u2019estil controlador utilitzat pel professorat d\u2019EF, en funci\u00f3 de les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF. El nivell de significaci\u00f3 estad\u00edstica es va establir en p<\/em>\u2009<\u2009.05. Les mides de l\u2019efecte (\u03b7p2) de .01 van ser considerades baixes, per sobre de .06 moderades i per sobre de .14 altes (Cohen, 1988<\/a>). Totes les an\u00e0lisis van ser realitzades utilitzant el programari SPSS 23.0.<\/p>\n\n\n\n Els estad\u00edstics descriptius (M i DT)<\/em>, els coeficients \u03b1 de Cronbach i les correlacions bivariades de totes les variables de l\u2019estudi es representen a la Taula 1. De forma general, l\u2019alumnat va percebre puntuacions mitjanes m\u00e9s altes en el suport a l\u2019autonomia, suport a la compet\u00e8ncia i, especialment, en el suport a la relaci\u00f3 social, que en l\u2019estil controlador intern i extern del professorat d\u2019EF. A m\u00e9s, el suport a l\u2019autonomia, a la compet\u00e8ncia i, especialment, a la relaci\u00f3 social van correlacionar significativament i positivament amb les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF, mentre que l\u2019estil controlador extern i, especialment, l\u2019estil controlador intern ho van fer de forma negativa. <\/p>\n\n\n\n Taula 1 Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Per estudiar el primer objectiu del treball es van introduir en l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat en EF com a variable dependent. Com a variables independents, es van introduir, de forma separada, els tres suports a les NPB, aix\u00ed com els estils controlador intern i extern. Mentre el suport a l\u2019autonomia i a la compet\u00e8ncia no van predir significativament les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF, el suport a la relaci\u00f3 social les va predir positivament (\u03b2\u2009=.24 p<\/em>\u2009<\u2009.01) amb una vari\u00e0ncia explicada del 5%. En sentit contrari, l\u2019estil controlador intern va predir negativament les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF (\u03b2\u2009=\u2009-.44 p<\/em>\u2009<\u2009.01) amb una vari\u00e0ncia explicada del 20%. En canvi, l\u2019estil controlador extern va predir positivament les experi\u00e8ncies dels estudiants (\u03b2\u2009=\u2009.09 p<\/em>\u2009<\u2009.01), encara que la vari\u00e0ncia explicada per l\u2019esmentada variable va ser residual (R2\u2009=\u20090.5%). <\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 amb el segon objectiu de l\u2019estudi, com s\u2019observa a la Taula 2, els ANOVA realitzats entre les diferents experi\u00e8ncies reportades per l\u2019alumnat d\u2019EF (\u201cmolt dolentes\u201d, \u201cdolentes\u201d, \u201cregulars\u201d, \u201cbones\u201d i \u201cmolt bones\u201d) i l\u2019estil motivacional percebut per l\u2019alumnat del professorat d\u2019EF (suport a l\u2019autonomia, suport a la compet\u00e8ncia, suport a la relaci\u00f3 social, estil controlador intern i estil controlador extern), van ser significatius (p<\/em>\u2009<\u2009.001) i van mostrar mides de l\u2019efecte que oscil\u00b7laven entre moderades i altes. Els estudiants que van tenir experi\u00e8ncies \u201cmolt dolentes\u201d i \u201cdolentes\u201d en EF van mostrar valors significativament inferiors en el suport a les tres NPB, aix\u00ed com valors significativament superiors en l\u2019estil controlador intern i extern, en comparaci\u00f3 amb la resta dels estudiants, que van tenir experi\u00e8ncies \u201cmolt bones, \u201cbones\u201d o \u201cregulars\u201d. A l\u2019altre extrem, aquells estudiants que van reportar experi\u00e8ncies \u201cmolt bones\u201d van percebre valors significativament superiors de suport a les tres NPB i valors significativament inferiors d\u2019estil controlador intern i extern, en comparaci\u00f3 amb els estudiants que van tenir experi\u00e8ncies \u201cbones\u201d, \u201cregulars\u201d, \u201cdolentes\u201d i \u201cmolt dolentes\u201d. A m\u00e9s, els estudiants que van reportar experi\u00e8ncies \u201cbones\u201d, es van diferenciar significativament d\u2019aquells estudiants amb experi\u00e8ncies \u201cregulars\u201d mostrant valors m\u00e9s alts de suport a les tres NPB i valors m\u00e9s baixos d\u2019estil controlador intern i extern.<\/p>\n\n\n\n Taula 2<\/strong> Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n At\u00e8s que la majoria dels adolescents no compleixen les recomanacions d\u2019AF (Guthold et al., 2020<\/a>), l\u2019estil motivacional adoptat pel professorat d\u2019EF es configura com un aspecte clau amb la finalitat que l\u2019alumnat adopti un estil de vida m\u00e9s actiu. Encara que la relaci\u00f3 entre el suport a les NPB per part del professorat d\u2019EF i determinades conseq\u00fc\u00e8ncies afectives, cognitives i comportamentals s\u00f3n \u00e0mpliament conegudes (Vasconcellos et al., 2019<\/a>), no existeixen estudis previs on s\u2019hagin examinat l\u2019afectaci\u00f3 de l\u2019estil motivacional de suport a les NPB i de control intern i extern en les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF. Per aix\u00f2, prenent com a refer\u00e8ncia la TAD, aquest estudi augmenta el coneixement sobre la relaci\u00f3 esmentada.<\/p>\n\n\n\n Concretament, el primer objectiu d\u2019aquest estudi va examinar si les experi\u00e8ncies en EF serien predites pel suport a les tres NPB i\/o l\u2019estil controlador intern i extern del professorat d\u2019EF. En l\u00ednia amb la TAD (Ryan i Deci, 2017<\/a>), el suport a les relacions socials va predir positivament les experi\u00e8ncies positives de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF. En aquesta mateixa l\u00ednia, una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica pr\u00e8via va revelar que les interaccions socials representen un dels factors m\u00e9s influents en les experi\u00e8ncies positives de l\u2019alumnat en aquestes classes (Beni et al., 2017<\/a>; White et al., 2020<\/a>). Aquests resultats es poden explicar per la creixent influ\u00e8ncia de les relacions entre iguals durant les etapes d\u2019infantesa i adolesc\u00e8ncia (Sanz-Mart\u00edn, 2020<\/a>). Aquestes troballes, alhora, remarquen la import\u00e0ncia de dissenyar entorns d\u2019aprenentatge c\u00e0lids i de confian\u00e7a que afavoreixin les interaccions positives a les classes d\u2019EF (Sparks et al., 2017<\/a>). Amb aquesta finalitat, el docent ha de satisfer les relacions socials dels estudiants, mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de diferents estrat\u00e8gies (afavorir agrupacions flexibles i heterog\u00e8nies, intervenir en els possibles conflictes o possibilitar diferents agrupacions durant les classes), per obtenir experi\u00e8ncies m\u00e9s positives a les classes d\u2019EF (Beni et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, malgrat que en aquest estudi es van trobar correlacions positives entre el suport a l\u2019autonomia i el suport a la compet\u00e8ncia i les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF, aquests dos factors no van predir significativament les experi\u00e8ncies en EF. No obstant aix\u00f2, la llarga evid\u00e8ncia, basada en la TAD, que demostra que el suport a l\u2019autonomia i a la compet\u00e8ncia es relaciona positivament amb la satisfacci\u00f3 de les NPB i, conseq\u00fcentment, amb la motivaci\u00f3 aut\u00f2noma i diferents conseq\u00fc\u00e8ncies positives en EF (P\u00e9rez-Gonz\u00e1lez et al., 2019<\/a>; Vasconcellos et al., 2019<\/a>), suggereix la import\u00e0ncia d\u2019implementar estils motivacionals basats en el suport a les tres NPB.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a l\u2019estil controlador del professorat d\u2019EF, en l\u00ednia amb la TAD (Soenens et al., 2012<\/a>), l\u2019estil controlador intern va predir negativament les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF. D\u2019acord amb estudis previs, aquests resultats suggereixen que alguns comportaments del professorat d\u2019EF (com mostrar una actitud distant amb l\u2019alumnat, emetre una mirada de desil\u00b7lusi\u00f3 davant d\u2019una execuci\u00f3 err\u00f2nia o, simplement, retirar l\u2019atenci\u00f3 a un grup d\u2019estudiants durant una determinada tasca) poden comportar no nom\u00e9s menys motivaci\u00f3 (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>; De Meyer et al., 2016<\/a>), sin\u00f3 tamb\u00e9 experi\u00e8ncies negatives en l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF. Contr\u00e0riament als postulats de la TAD, l\u2019estil controlador extern va predir positivament les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF. No obstant aix\u00f2, la vari\u00e0ncia explicada va ser inferior a l\u20191% per la qual cosa aquest resultat es pot interpretar com a residual.<\/p>\n\n\n\n No obstant aix\u00f2, es pot destacar que, en l\u00ednia amb la TAD (Soenens et al., 2012<\/a>) i amb estudis previs (Behzadnia et al., 2018<\/a>; Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>; De Meyer et al., 2016<\/a>), l\u2019an\u00e0lisi de correlacions s\u00ed que va mostrar una relaci\u00f3 negativa entre l\u2019estil controlador extern i les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF. Per tant, els resultats d\u2019aquest estudi suggereixen que el professorat d\u2019EF ha de facilitar els intercanvis comunicatius positius en les classes. Igualment, s\u2019ha d\u2019evitar, especialment, un estil controlador intern ateses les implicacions negatives que comporta en les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF (Burgue\u00f1o et al., 2021<\/a>; De Meyer et al., 2016<\/a>). Tot i aix\u00ed, s\u2019hauria d\u2019aprofundir en futurs estudis sobre els rols dels estils controlador intern i extern en determinades variables motivacionals i conseq\u00fc\u00e8ncies adoptades a les classes d\u2019EF.<\/p>\n\n\n\n El segon objectiu pretenia analitzar el tipus d\u2019experi\u00e8ncies percebudes per l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF en funci\u00f3 del suport a les tres NPB i de l\u2019estil controlador del professorat d\u2019EF. En l\u00ednia amb la TAD (Ryan i Deci, 2017<\/a>) i amb estudis previs en EF (De Meyer et al., 2016<\/a>; Haerens et al., 2018<\/a>), aquells estudiants que van reportar experi\u00e8ncies \u201cmolt dolentes\u201d o \u201cdolentes\u201d, van percebre un estil motivacional menys \u00f2ptim (valors baixos de suport a les NPB i valors alts d\u2019estil controlador intern i extern). Aquests resultats assenyalen que aquells docents que no impliquen els seus estudiants en la presa de decisions (suport a l\u2019autonomia), no adapten les tasques al nivell motriu del seu alumnat, ni els proporcionen retroacci\u00f3 positiva (suport a la compet\u00e8ncia), o no creen un entorn que afavoreixi la cooperaci\u00f3 i integraci\u00f3 de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF (suport a la relaci\u00f3 social), poden facilitar conseq\u00fc\u00e8ncies i viv\u00e8ncies negatives en les seves classes d\u2019EF (Vasconcellos et al., 2019<\/a>). Igualment, aquells docents d\u2019EF que mostren una actitud ap\u00e0tica o distant cap a cert alumnat, no atenent-los o ignorant-los (control intern), aix\u00ed com aquells que utilitzen amenaces, c\u00e0stigs i crits (control extern), poden provocar en els adolescents experi\u00e8ncies molt negatives a les classes d\u2019EF (De Meyer et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n En canvi, d\u2019acord amb la TAD i amb estudis anteriors (Haerens et al., 2018<\/a>), aquells estudiants que van reportar experi\u00e8ncies \u201cmolt bones\u201d, van percebre un estil motivacional m\u00e9s \u00f2ptim (valors alts de suport a les NPB i valors baixos d\u2019estil controlador intern i extern). En aquest sentit, els resultats semblen assenyalar que, a mesura que el professorat implementa m\u00e9s estrat\u00e8gies de suport als seus NPB i adopta un estil menys controlador, tan intern com extern, l\u2019alumnat experimenta conseq\u00fc\u00e8ncies i experi\u00e8ncies m\u00e9s positives i adaptatives a les seves classes d\u2019EF (Vasconcellos et al., 2019<\/a>). Aquests resultats poden ser de summa import\u00e0ncia, ja que experimentar experi\u00e8ncies positives en EF \u00e9s fonamental perqu\u00e8 els joves continu\u00efn realitzant pr\u00e0ctica d\u2019AF fora de l\u2019aula (Beni et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Aquest estudi demostra la rellev\u00e0ncia de l\u2019estil motivacional de suport a les NPB (autonomia, compet\u00e8ncia i relaci\u00f3 social) del professorat d\u2019EF perqu\u00e8 l\u2019alumnat desenvolupi experi\u00e8ncies m\u00e9s positives a les classes. En particular, es posa en relleu la import\u00e0ncia que el professorat d\u2019EF doni suport a les relacions socials dels estudiants per afavorir experi\u00e8ncies m\u00e9s positives a les classes d\u2019EF. Igualment, sembla important que el professorat no adopti un estil controlador a les seves classes i, especialment, que eviti un estil controlador intern, ateses les implicacions m\u00e9s negatives que comporta en les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat. Els resultats trobats suggereixen la import\u00e0ncia d\u2019incloure en la formaci\u00f3 inicial i cont\u00ednua del professorat d\u2019EF estrat\u00e8gies per afavorir el suport a les NPB i evitar l\u2019adopci\u00f3 d\u2019un estil controlador. D\u2019aquesta manera, tamb\u00e9 sembla important que els equips directius dels centres educatius ofereixin una formaci\u00f3 basada en la TAD i, concretament, en l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies motivacionals perqu\u00e8 el professorat pugui implementar-les a l\u2019aula. L\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquestes estrat\u00e8gies motivacionals per part del professorat podria afavorir que l\u2019alumnat adopti un estil de vida m\u00e9s saludable i actiu fora de les classes d\u2019EF.<\/p>\n\n\n\n Finalment, encara que els resultats trobats amplien l\u2019evid\u00e8ncia pr\u00e8via i subratllen la import\u00e0ncia de l\u2019estil motivacional del professorat d\u2019EF, tamb\u00e9 \u00e9s important assenyalar les limitacions i algunes prospectives de futur d\u2019aquest treball.<\/p>\n\n\n\n En primer lloc, es tracta d\u2019un estudi de tall transversal, per la qual cosa no es pot inferir causalitat en les relacions trobades. Per a futurs estudis s\u2019hauria d\u2019abordar un disseny longitudinal que aporti m\u00e9s rigor a la relaci\u00f3 entre l\u2019estil motivacional docent i les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF. En segon lloc, les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat en aquestes classes han estat avaluades mitjan\u00e7ant un sol \u00edtem, la qual cosa podria limitar la validesa externa dels resultats. En futurs treballs s\u2019hauria d\u2019avaluar l\u2019esmentada variable utilitzant altres escales per recollir el concepte d\u2019experi\u00e8ncia en EF de forma m\u00e9s completa. En tercer lloc, en el present estudi l\u2019estil motivacional ha estat avaluat des de la perspectiva de l\u2019alumnat. Seria interessant que en properes recerques s\u2019abord\u00e9s tamb\u00e9 la relaci\u00f3 entre l\u2019estil motivacional docent i les experi\u00e8ncies en EF de l\u2019alumnat, a trav\u00e9s de la percepci\u00f3 del professorat d\u2019EF sobre el seu estil motivacional docent (Ab\u00f3s et al., 2018<\/a>). Finalment, en aquest estudi nom\u00e9s s\u2019han avaluat les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF. Avaluar de quina manera els estils motivacionals del professorat d\u2019EF es relacionen amb la satisfacci\u00f3 i frustraci\u00f3 de les NPB, amb la novetat o amb la varietat, pot ser \u00fatil per ampliar les evid\u00e8ncies de la TAD en el context de l\u2019EF (Vasconcellos et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n L\u2019estudi va ser finan\u00e7at pel Ministeri d\u2019Economia i Competitivitat (MINECO; EDU2013-42048-R), el Govern d\u2019Arag\u00f3 i el Fons Social Europeu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum Seguint la teoria de l\u2019autodeterminaci\u00f3, l\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser analitzar si la percepci\u00f3 de l\u2019alumnat sobre el suport a les necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques (autonomia, compet\u00e8ncia i relaci\u00f3 social) i l\u2019estil controlador (intern i extern) del professorat prediuen les experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat en les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. Van participar 942 estudiants d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[3918,9893,6440,6079,9894],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria<\/a>","estil controlador<\/a>","estil docent<\/a>","necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques<\/a>","teoria de l'autodeterminaci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria<\/span>","estil controlador<\/span>","estil docent<\/span>","necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques<\/span>","teoria de l'autodeterminaci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 4 febrer 2021","modified":"Updated on 6 abril 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 4 febrer 2021 15:40","modified":"Updated on 6 abril 2021 23:06"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44770\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=44770"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44770\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":46157,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44770\/revisions\/46157\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=44770"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=44770"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=44770"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Metodologia<\/h2>\n\n\n\n
Disseny i participants<\/h3>\n\n\n\n
Variables i instruments<\/h2>\n\n\n\n
Suport a les NPB del professorat d\u2019EF<\/h3>\n\n\n\n
Estil controlador intern i extern del professorat d\u2019EF<\/h3>\n\n\n\n
Experi\u00e8ncies de l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF<\/h3>\n\n\n\n
Procediment<\/h3>\n\n\n\n
An\u00e0lisi de dades<\/h3>\n\n\n\n
Resultats<\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/strong>An\u00e0lisis descriptives i correlacions entre les diferents variables d\u2019estudi.<\/em><\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
Percepci\u00f3 de les experi\u00e8ncies percebudes per l\u2019alumnat a les classes d\u2019EF en funci\u00f3 del suport a les NPB i l\u2019\u00fas d\u2019un estil controlador per part del professorat d\u2019EF.<\/em><\/p>\n\n\n\nDiscussi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Conclusions<\/h2>\n\n\n\n
Finan\u00e7ament<\/h2>\n\n\n\n