Paraules clau:<\/strong> ejercicio<\/span>, exercici<\/span>, medul\u00b7la espinal<\/span>, qualitat de vida<\/span>, rendiment f\u00edsic funcional<\/span>, salut<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n La lesi\u00f3 de la medul\u00b7la espinal (LME) \u00e9s causada principalment per un traumatisme extern, que t\u00e9 el potencial de modificar inesperadament la vida de la persona lesionada, causant algun deteriorament en les activitats motrius, professionals, recreatives i socials. Aquests danys s\u00f3n factors causals i tamb\u00e9 el resultat de la reducci\u00f3 de la funcionalitat i la qualitat de vida (QV) (Rivers, 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, l\u2019exercici f\u00edsic \u00e9s un dels principals agents de rehabilitaci\u00f3 i de promoci\u00f3 de canvis en la salut de la poblaci\u00f3 general i tamb\u00e9 de les persones amb LME (Mendoza La\u00edz et al., 2001<\/a>). Com a factor de rehabilitaci\u00f3 i de promoci\u00f3 de la salut, l\u2019entrenament funcional t\u00e9 per objectiu millorar la funcionalitat i inclou exercicis basats en el moviment natural en lloc de centrar-se en adaptacions musculars a\u00efllades (visi\u00f3 tradicional) (Matos et al., 2017<\/a>). Aquesta millora observada en l\u2019entrenament funcional prov\u00e9 del fet que tots els moviments naturals ocorren en m\u00faltiples articulacions a trav\u00e9s de diversos plans de moviment (Liu, Shiroy, Jones, & Clark, 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Els programes d\u2019entrenament funcional estan dissenyats per simular tasques o activitats de la vida di\u00e0ria (AVD) a fi d\u2019aconseguir que les adaptacions de l\u2019entrenament siguin m\u00e9s eficaces; per exemple, que una persona amb LME realitzi les transfer\u00e8ncies de la cadira de rodes a altres llocs sense ajuda externa. Aquest tipus d\u2019entrenament actua sobre el sistema neuromuscular per estabilitzar el cos a trav\u00e9s d\u2019accions musculars din\u00e0miques i isom\u00e8triques en resposta a factors estressants com la gravetat, les forces de reacci\u00f3 a terra i l\u2019impuls. Tenint en compte el principi de l\u2019especificitat, un entrenament que replica les AVD podria ser m\u00e9s efectiu per millorar la capacitat funcional (Liu et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, el fet que les persones amb LME tinguin m\u00e9s funcionalitat es pot associar amb una millor PAN at\u00e8s que aix\u00f2 conduir\u00e0 a una agilitat millorada (Gorgatti i B\u00f6hme, 2002<\/a>), amb possibles millores en el comportament funcional. Segons la classificaci\u00f3 internacional de funcionalitat, discapacitat i salut (CIF), la funcionalitat ve determinada per les condicions i funcions de salut que un individu pot desenvolupar en la participaci\u00f3 social i el context ambiental en el qual viu (Farias i Buchalla, 2005<\/a>). Alhora, m\u00e9s funcionalitat pot afectar directament la QV (van Koppenhagen et al., el 2014<\/a>), perqu\u00e8 les dimensions que la constitueixen es correlacionen directament amb la funcionalitat.<\/p>\n\n\n\n D\u2019aquesta manera, l\u2019entrenament funcional es presenta com una alternativa per a la promoci\u00f3 de la salut, la capacitat funcional i la QV per a les persones amb LME. Tanmateix, els estudis amb intervencions amb entrenament funcional en persones amb LME continuen sent poc freq\u00fcents i es limiten a treballs amb estudi de rehabilitaci\u00f3 i models animals (Fouad i Tetzlaff, 2012<\/a>; Miranda et al., 2012<\/a>). A m\u00e9s, els estudis que avaluen l\u2019efecte de l\u2019entrenament funcional sobre la PAN, l\u2019agilitat, la capacitat funcional i la QV en persones amb LME podrien ajudar a comprendre els possibles efectes d\u2019aquest tipus d\u2019entrenament en l\u2019organitzaci\u00f3 i els processos de reestructuraci\u00f3 dels moviments corporals implicats en les AVD, aix\u00ed com emprar l\u2019entrenament funcional com a estrat\u00e8gia de rehabilitaci\u00f3 i promoci\u00f3 de la salut per a aquestes persones.<\/p>\n\n\n\n Per tant, l\u2019objectiu de l\u2019estudi era analitzar els efectes de l\u2019entrenament funcional en els indicadors de for\u00e7a muscular, capacitat funcional i QV de persones amb LME.<\/p>\n\n\n\n Tots els procediments de l\u2019estudi es van desenvolupar al Laboratori de For\u00e7a del Departament d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de la Universitat Federal de Vi\u00e7osa, Brasil.<\/p>\n\n\n\n La mostra de l\u2019estudi la formaven cinc persones amb un nivell de LME entre T4 i T11 i un temps mitj\u00e0 de lesi\u00f3 de 18.6 anys, d\u2019ambd\u00f3s sexes (Taula 2), i cap d\u2019elles tenia limitacions motrius en les seves extremitats superiors per realitzar AVD.<\/p>\n\n\n\n Els criteris d\u2019exclusi\u00f3 van ser: a) tenir problemes musculoesquel\u00e8tics o cardiometab\u00f2lics que limitin o estiguin contraindicats per a la pr\u00e0ctica de l\u2019exercici; b) participar en altres programes regulars d\u2019exercici, c) i participar menys d\u2019un 80\u2009% en les sessions d\u2019entrenament. Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: patir LME a nivell tor\u00e0cic; patir de LME traum\u00e0tica; ser parapl\u00e8gic; ser cl\u00ednicament apte per participar en l\u2019estudi, determinat per examen m\u00e8dic; no presentar parapar\u00e8sia en els membres superiors; no tenir experi\u00e8ncia pr\u00e8via amb entrenament de for\u00e7a, i no tenir defici\u00e8ncies cognitives que li impedeixin la realitzaci\u00f3 de les proves.<\/p>\n\n\n\n Tots els pacients avaluats van participar volunt\u00e0riament, van signar el formulari de consentiment informat i van rebre informaci\u00f3 sobre l\u2019estudi, segons el que determina la Resoluci\u00f3 466\/2012 del Consell Nacional de Salut. L\u2019estudi va ser aprovat pel comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica per a la recerca amb \u00e9ssers humans de la Universitat Federal de Vi\u00e7osa, Minas Gerais, Brasil, amb el n\u00famero de llic\u00e8ncia CAAE 51624715.2.0000.5153.<\/p>\n\n\n\n La intervenci\u00f3 del present estudi es va realitzar d\u2019acord amb les directrius de prescripci\u00f3 d\u2019exercici f\u00edsic per a persones amb LME (Evans et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Totes les persones participants van utilitzar els seus propis mitjans per arribar al lloc d\u2019intervenci\u00f3, i totes ho van fer en cotxe.<\/p>\n\n\n\n Abans de definir la intensitat de l\u2019entrenament f\u00edsic, tots els participants es van sotmetre a avaluaci\u00f3 de l\u2019agilitat, de la PAN i de la QV, i se\u2019ls va preguntar sobre la dificultat per realitzar AVD. Despr\u00e9s d\u2019aquesta avaluaci\u00f3, els participants van experimentar el protocol d\u2019entrenament de for\u00e7a perqu\u00e8 els investigadors poguessin adaptar els exercicis de manera que tots aconseguissin realitzar els mateixos exercicis.<\/p>\n\n\n\n Els participants es van sotmetre a 12 setmanes d\u2019entrenament funcional, que va incloure les habilitats f\u00edsiques i motrius: resist\u00e8ncia, for\u00e7a, velocitat, agilitat, equilibri, flexibilitat i coordinaci\u00f3. Les intervencions es van dur a terme dues vegades per setmana, amb una durada aproximada de 60 minuts, durant les quals els individus van realitzar 8 exercicis per als grups musculars funcionals, amb 3 s\u00e8ries de 10 a 12 repeticions per exercici. <\/p>\n\n\n\n Cada sessi\u00f3 va consistir en 800 m de despla\u00e7ament en cadira de rodes com a escalfament. Posteriorment, els participants van realitzar estiraments actius en les extremitats superiors i estiraments passius a la regi\u00f3 inferior (aquesta mateixa rutina es va reprendre al final de cada sessi\u00f3). Despr\u00e9s, van realitzar 2 exercicis durant aproximadament 5 minuts per estabilitzar el CORE (unitat integrada que consta de 29 parells de m\u00fasculs que sostenen el complex maluc-pelvi\u00e0-lumbar): suport de FitBall amb les mans i els colzes flexionats a 90\u00b0 a prop del tronc sobre el qual l\u2019entrenador exercia una contrafor\u00e7a amb la finalitat de desequilibrar el participant sobre el FitBall, i suport de la barra amb els bra\u00e7os a 90\u00b0 del tronc, on els participants havien de sostenir una barra horitzontalment (paral\u00b7lela a terra) amb els bra\u00e7os flexionats a 90\u00ba i l\u2019esmentada barra portava un pes en cada extrem. Despr\u00e9s de l\u2019entrenament d\u2019estabilitzaci\u00f3, es van realitzar aproximadament 25 minuts d\u2019exercicis de resist\u00e8ncia funcional. Al final de la sessi\u00f3, els participants van repetir el despla\u00e7ament de 800 m en cadira de rodes, sumant aix\u00ed un total de 1.600 m en la sessi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Tot l\u2019entrenament es va dur a terme implicant \u200b\u200bels moviments necessaris en les AVD, sent de f\u00e0cil execuci\u00f3 i reproducci\u00f3 per als participants. L\u2019entrenament tamb\u00e9 va ser pensat per realitzar tots els exercicis en cadira de rodes. <\/p>\n\n\n\n La planificaci\u00f3 de la perioditzaci\u00f3 va seguir el cronograma seg\u00fcent: dues s\u00e8ries de 8 repeticions en la primera setmana, augmentant a dues s\u00e8ries de 10 repeticions en la segona setmana i a tres s\u00e8ries de 12 repeticions en les setmanes seg\u00fcents, i intervals de 60 segons entre s\u00e8ries en les primeres dues setmanes, disminuint a 30 segons en les setmanes seg\u00fcents (Taula 1). Tots els participants van realitzar els mateixos exercicis. <\/p>\n\n\n\n Taula 1 Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n A m\u00e9s, l\u2019entrenament va consistir en quatre exercicis diferents, incloent premsa de pit amb bandes el\u00e0stiques en un respatller a l\u2019esquena dels participants; la intensitat va augmentar segons la seva percepci\u00f3. Extensi\u00f3 dels colzes, amb l\u2019espatlla estesa a 180\u00ba i la banda el\u00e0stica fixada a la cadira de rodes. Abducci\u00f3 horitzontal de les espatlles amb bandes el\u00e0stiques, i per fi, curl<\/em> de b\u00edceps amb manuelles. <\/p>\n\n\n\n El control de la c\u00e0rrega dels participants es va produir per percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7 (PSE) per mitj\u00e0 de l\u2019escala OMNI-RES (Robertson et al., 2003<\/a>), amb una intensitat entre 5 i 7. Els participants es van sotmetre a un proc\u00e9s de familiaritzaci\u00f3 per comprendre l\u2019escala de PSE en el per\u00edode previ a la intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Encara que alguns estudis demostren millors resultats en activitats agudes i\/o cr\u00f2niques d\u2019alta intensitat (Frotzler Cohen, 1988 et al., 2008<\/a>; Harness et al., 2008<\/a>), l\u2019elecci\u00f3 de la c\u00e0rrega d\u2019intensitat baixa a moderada era conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019estil de vida sedentari i la baixa experi\u00e8ncia motriu de les persones amb LME incloses en l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n Per verificar els efectes d\u2019aquest protocol d\u2019entrenament funcional en la for\u00e7a muscular, la capacitat funcional i la QV de les persones amb LME, es van realitzar proves d\u2019antropometria, for\u00e7a de pressi\u00f3 manual, llan\u00e7ament de pilota medicinal, PAN i agilitat, a m\u00e9s de la percepci\u00f3 de QV, abans i despr\u00e9s de les 12 setmanes d\u2019intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n La massa corporal es va obtenir amb una b\u00e0scula digital (Plenna, S\u00e3o Paulo, Brasil), amb capacitat de 150 kg i precisi\u00f3 de 100 g. A causa de la limitaci\u00f3 de la longitud de l\u2019escala, es va haver de mesurar la massa corporal de l\u2019investigador, el qual va tornar a l\u2019escala amb el voluntari sostingut en bra\u00e7os, i es va restar la massa corporal de l\u2019investigador de la massa total per obtenir la massa corporal del participant.<\/p>\n\n\n\n La for\u00e7a de pressi\u00f3 manual es va utilitzar com un indicador de la for\u00e7a din\u00e0mica m\u00e0xima i es va avaluar mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019un dinam\u00f2metre de m\u00e0 hidr\u00e0ulic (Jamar, Bolingbrook, IL, USA). La posici\u00f3 estandarditzada proposada per la Societat Nord-Americana de Terapeutes Manuals pressuposa la prova amb l\u2019individu assegut en una cadira amb el respatller recte i sense reposabra\u00e7os, amb el colze flexionat a 90\u00b0 i l\u2019avantbra\u00e7 en posici\u00f3 neutral. Es van prendre tres mesures a intervals d\u2019un minut per evitar la fatiga muscular i es va acceptar el valor m\u00e9s alt obtingut en les avaluacions com a resultat de la prova.<\/p>\n\n\n\n La pot\u00e8ncia muscular de l\u2019extremitat superior es va avaluar mitjan\u00e7ant la prova de llan\u00e7ament de la pilota medicinal (Gorgatti i B\u00f6hme, 2002<\/a>). Es va utilitzar una cinta m\u00e8trica i una pilota medicinal de 2 kg per realitzar aquesta prova. La cinta m\u00e8trica es va fixar al terra perpendicular a la cadira de rodes, amb el punt d\u2019inici de la cinta m\u00e8trica ubicat en la projecci\u00f3 del respatller de la cadira a terra. El participant estava assegut a la seva pr\u00f2pia cadira amb l\u2019esquena contra el respatller i amb l\u2019ajuda d\u2019una cinta per mantenir-lo fixat al respatller de la cadira. La pilota medicinal es va mantenir a prop de l\u2019est\u00e8rnum amb els colzes flexionats. Al senyal de l\u2019avaluador, el participant llan\u00e7ava la pilota el m\u00e9s lluny possible, sense separar l\u2019esquena del respatller de la cadira. La dist\u00e0ncia de llan\u00e7ament es va registrar des de la zona zero fins al punt on la pilota va tocar el terra per primera vegada. Es van realitzar dos llan\u00e7aments, i es registrava el millor resultat.<\/p>\n\n\n\n La PAN va ser avaluada mitjan\u00e7ant la prova de Wingate (Franchini, 2002<\/a>), utilitzant un erg\u00f2metre manual Excite Top (Technogym, Cesena, It\u00e0lia). La prova va durar 30 segons, durant els quals el participant va pedalejar tot el que va poder contra una resist\u00e8ncia fixa d\u2019acord amb la seva massa corporal, amb l\u2019objectiu de generar la m\u00e0xima pot\u00e8ncia en aquest per\u00edode de temps. La pot\u00e8ncia generada durant els 30 segons es va denominar pot\u00e8ncia anaer\u00f2bica mitjana (PANMIT) i va reflectir la resist\u00e8ncia localitzada de les extremitats superiors. La pot\u00e8ncia m\u00e9s alta generada, de 3 a 5 segons, es va denominar pot\u00e8ncia anaer\u00f2bica m\u00e0xima (PANMA) i va proporcionar informaci\u00f3 sobre la pot\u00e8ncia mec\u00e0nica m\u00e0xima desenvolupada per les extremitats superiors dels participants. Per minimitzar els possibles efectes de la massa corporal en els resultats de la prova, els valors de PANMA i PANMIT es van relativitzar per la massa corporal, i es van calcular la PANMA relativa (PANMR) i la PANMIT relativa (PANMITR). La prova tamb\u00e9 va proporcionar l\u2019\u00edndex de fatiga que representava la disminuci\u00f3 del rendiment de l\u2019avaluat durant la seva realitzaci\u00f3 (Franchini, 2002<\/a>).<\/p>\n\n\n\n La prova d\u2019agilitat funcional es va utilitzar com a indicador de la capacitat funcional en els participants del present estudi. Per avaluar l\u2019agilitat de la cadira de rodes, es va realitzar la prova ziga-zaga (Texas Fitness Test) adaptada (Gorgatti<\/a> i B\u00f6hme, 2003<\/a>). L\u2019objectiu de la prova va ser rec\u00f3rrer la dist\u00e0ncia total d\u2019un rectangle de 6 x 9 m, que requereix canvis de direcci\u00f3, amb la velocitat i efici\u00e8ncia m\u00e9s gran possible. Cada avaluat va utilitzar la seva pr\u00f2pia cadira de rodes per desenvolupar la prova, marcada amb cinc cons. Al senyal de l\u2019avaluador, el participant despla\u00e7ava la cadira al llarg del curs el m\u00e9s r\u00e0pid possible. Es van fer cinc intents, amb cinc minuts d\u2019interval entre aquests. El primer va ser per al reconeixement de la ruta, realitzat a baixa velocitat. El segon va ser per al reconeixement, a alta velocitat. Els tres seg\u00fcents es van considerar v\u00e0lids per a la prova. Es va utilitzar un cron\u00f2metre amb una precisi\u00f3 de cent\u00e8simes de segon i es va registrar com a resultat final el menor temps dels tres intents.<\/p>\n\n\n\n L\u2019instrument utilitzat per mesurar la QV va ser la versi\u00f3 brasilera (Fleck et al., 2000<\/a>), del q\u00fcestionari World Health Organization Quality of Life-Bref (WHOQOL-Bref), amb 26 preguntes distribu\u00efdes en 6 dimensions: f\u00edsica, psicol\u00f2gica, relacions socials, medi ambient, espiritualitat\/religi\u00f3\/creences personals i nivell d\u2019independ\u00e8ncia. Les dimensions estan representades per facetes i les seves respostes tipus Likert oscil\u00b7len en nivells d\u2019intensitat (gens-extremadament), habilitat (gens-completament), freq\u00fc\u00e8ncia (mai-sempre) i avaluaci\u00f3 (molt insatisfet; molt satisfet; molt pobre; molt b\u00e9). En les respostes, 1 correspon a la negativitat i 5 a la positivitat i baixos percentils d\u2019avaluaci\u00f3 signifiquen nivells baixos de QV.<\/p>\n\n\n\n Totes les dades es van emmagatzemar i van processar amb el paquet estad\u00edstic IBM SPSS Statistics 23 i Al-Therapy StatisticsBETA<\/sup>. L\u2019an\u00e0lisi descriptiva es va realitzar utilitzant la mitjana i la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard. La normalitat de les dades es va determinar realitzant la prova de Shapiro-Wilk. La comparaci\u00f3 entre els resultats d\u2019abans i despr\u00e9s de l\u2019entrenament es va realitzar mitjan\u00e7ant la prova no param\u00e8trica d\u2019aleatoritzaci\u00f3 de Fisher-Pitman, mesura normalitzada de l\u2019efecte, per la prova r<\/em> de Pearson, i es va classificar com a petit (<\u2009.30), mitj\u00e0 (.30\u2009\u2013\u2009.50) i gran (>\u2009.50) (Cohen, 1988<\/a>). Totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van realitzar amb un nivell de significaci\u00f3 estad\u00edstica de p<\/em> <\u2009.05.<\/p>\n\n\n\n La Taula 2 mostra el perfil dels participants en la recerca. La mostra la formaven participants amb LME cr\u00f2nica, dels quals el 60% eren dones i el 40% homes, i d’edats entre 52 i 61 anys en el cas de les dones i de 24 i 34 anys en el dels homes. Les lesions de tots els participants en l’estudi s\u00f3n a la regi\u00f3 tor\u00e0cica. Les causes s\u00f3n diverses i el temps mitj\u00e0 de la lesi\u00f3 va ser de 18,6 anys.<\/p>\n\n\n\n Taula 2 Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n La Taula 3 presenta els resultats respecte a l\u2019avaluaci\u00f3 de la for\u00e7a muscular subdividida en PAN, pot\u00e8ncia muscular i for\u00e7a de prensi\u00f3 manual, aix\u00ed com la funcionalitat representada per la prova d\u2019agilitat. L\u2019entrenament funcional va ser capa\u00e7 d\u2019augmentar la PAN. A m\u00e9s, la funcionalitat dels participants que van fer l\u2019entrenament funcional va ser m\u00e9s gran despr\u00e9s de les 12 setmanes, la qual cosa es comprova per la reducci\u00f3 del temps en la prova d\u2019agilitat. <\/p>\n\n\n\n Taula 3 Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n La Taula 4 presenta els resultats de l\u2019avaluaci\u00f3 de la QV utilitzant el q\u00fcestionari WHOQOL-Bref. L\u2019entrenament funcional va ajudar a millorar la QV general dels participants. Encara que no es van obtenir difer\u00e8ncies significatives entre les dimensions, \u00e9s possible observar que la dimensi\u00f3 f\u00edsica va presentar una mida de l\u2019efecte considerat gran i la dimensi\u00f3 de la relaci\u00f3 social una mida de l\u2019efecte classificat com a mitj\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Taula 4 Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era analitzar els efectes de l\u2019entrenament funcional en els indicadors de for\u00e7a muscular, capacitat funcional i QV de persones amb LME. Els principals resultats obtinguts per la intervenci\u00f3 van ser: 1) la millora de la PANM, PANMIT i PANMITR i a la massa corporal en les extremitats superiors de les persones amb LME; 2) incrementar la capacitat funcional, i 3) millorar la QV general principalment en millorar les dimensions f\u00edsiques.<\/p>\n\n\n\n L\u2019entrenament funcional va ser efectiu per augmentar la PANM, la PANMIT, la PANMIT i la PANMITR de les extremitats superiors de les persones amb LME. Pocs estudis d\u2019intervenci\u00f3 han avaluat els efectes de l\u2019exercici sobre la PAN en persones amb LME. En l\u2019estudi de Jacobs (2009<\/a>), en comparar dos grups de persones amb paraplegia, un entrenant-se amb cicloerg\u00f2metre manual i un altre emprant entrenament de for\u00e7a, ambd\u00f3s durant 12 setmanes, es va obtenir una millora en la PAN dels membres superiors en els dos grups exercitats.<\/p>\n\n\n\n En un estudi de Nash et al. (2007<\/a>), amb persones amb LME a nivell tor\u00e0cic, que es van sotmetre a un entrenament de for\u00e7a de circuit durant 16 setmanes, es va observar un augment en la for\u00e7a muscular i la PAN que va comportar una reducci\u00f3 del dolor i increment de la funcionalitat de les espatlles. <\/p>\n\n\n\n Les dades d\u2019aquest estudi coincideixen amb els resultats dels estudis presentats, suggerint que l\u2019entrenament de for\u00e7a pot afectar la qualitat muscular i conduir a una funci\u00f3 f\u00edsica m\u00e9s gran com a resultat de l\u2019augment de la PAN. <\/p>\n\n\n\n La reducci\u00f3 en la PAN pot estar relacionada amb la degeneraci\u00f3 de les fibres musculars tipus II i amb p\u00e8rdua d\u2019unitats motrius f\u00e0siques (Kern et al., 2008<\/a>). Aquesta reducci\u00f3 a la massa muscular en persones amb LME pot induir una reducci\u00f3 en la funcionalitat de l\u2019individu (Sezer, 2015<\/a>). Tanmateix, l\u2019entrenament funcional sembla ser capa\u00e7 de promoure adaptacions neuromusculars anaer\u00f2biques que indueixen a una millora en la PAN, i per tant, aquest m\u00e8tode passa a ser una estrat\u00e8gia a tenir en compte per revertir les p\u00e8rdues de PAN i, possiblement, millorar la capacitat funcional de l\u2019individu amb LME. <\/p>\n\n\n\n L\u2019entrenament funcional va ser capa\u00e7 de millorar l\u2019agilitat de les persones que van participar en la intervenci\u00f3, segons les mesures trobades a la prova adaptada d\u2019agilitat en cadira de rodes en ziga-zaga. De manera similar, l\u2019estudi d\u2019Ozmen et al. (2014<\/a>), va demostrar que un programa d\u2019entrenament de for\u00e7a explosiva de 6 setmanes amb 50\u2009% d\u20191RM va ser efectiu per millorar la velocitat i l\u2019agilitat en jugadors de b\u00e0squet en cadira de rodes quan s\u2019afegeix a la rutina de l\u2019entrenament. En la literatura, aquest sembla ser l\u2019\u00fanic treball amb intervenci\u00f3 d\u2019entrenament funcional que va avaluar l\u2019agilitat de les persones amb LME. Hi ha mesures d\u2019agilitat en jugadors de b\u00e0squet en cadira de rodes (Fr\u00e9z et al., 2015<\/a>) i handbol en cadira de rodes (Silveira et al., 2012<\/a>), per\u00f2 sense intervenci\u00f3, el que dificulta la comparaci\u00f3 dels resultats que s\u2019han trobat en aquest treball.<\/p>\n\n\n\n La millora de l\u2019agilitat s\u2019associa amb la millora de la PAN (Ozmen et al., 2014<\/a>). L\u2019agilitat, definida com la capacitat de realitzar canvis r\u00e0pids de direcci\u00f3 , \u00e9s una variable important per a la funcionalitat de la persona amb LME. Com m\u00e9s gran sigui l\u2019agilitat, millor es pot moure la persona de forma lliure i segura amb la cadira de rodes. D\u2019altra banda, l\u2019agilitat redu\u00efda provoca restriccions en la mobilitat f\u00edsica que faran impossible que la persona amb LME es mogui amb autonomia i llibertat (Fechio et al., 2009<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Una altra possible explicaci\u00f3 per a la millora de l\u2019agilitat es podria associar amb la validesa ecol\u00f2gica d\u2019aquest estudi, ja que, a m\u00e9s de totes les avaluacions que s\u2019obtenen en les pr\u00f2pies cadires de rodes dels participants, l\u2019entrenament funcional tamb\u00e9 va estimular l\u2019\u00fas de moviments que simulaven AVD. Una vegada m\u00e9s, l\u2019entrenament funcional ha demostrat ser una estrat\u00e8gia efectiva per millorar l\u2019agilitat, refor\u00e7ant la seva import\u00e0ncia com un possible component en el proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3 i promoci\u00f3 de la salut de les persones amb LME.<\/p>\n\n\n\n L\u2019entrenament funcional pot haver estat el punt de partida de la millora en la QV general de les persones amb LME que van participar en aquest estudi, i pot estar relacionada amb les dimensions f\u00edsica i de relaci\u00f3 social. En la dimensi\u00f3 f\u00edsica, encara que no es va observar una difer\u00e8ncia significativa (p<\/em>\u2009=\u2009.08), s\u00ed que es va obtenir una mida gran de l\u2019efecte (ME\u2009=\u20090.55), el que suggereix un efecte de la intervenci\u00f3 en aquesta dimensi\u00f3, aix\u00ed com tamb\u00e9 en els resultats observats en PAN i agilitat. De la mateixa manera, en la dimensi\u00f3 de la relaci\u00f3 social, no es va observar cap difer\u00e8ncia significativa entre els moments d\u2019avaluaci\u00f3 (p<\/em>\u2009=\u2009.109); tanmateix, es va advertir una mida de l\u2019efecte mitj\u00e0 (ME\u2009=\u20090.5), resultat que es pot explicar pels beneficis de l\u2019exercici regular sobre s\u00edmptomes com a depressi\u00f3 i ansietat, aix\u00ed com distracci\u00f3, autoefic\u00e0cia i interacci\u00f3 social (Peluso i Andrade, 2005<\/a>). <\/p>\n\n\n\n Hicks et al. (2003<\/a>) van trobar una correlaci\u00f3 positiva entre la for\u00e7a muscular, la PAN, l\u2019agilitat i la QV en un estudi que va examinar l\u2019efecte de 9 mesos d\u2019entrenament de for\u00e7a dues vegades per setmana, amb una durada mitjana de 90 a 120 minuts, a una intensitat del 70\u2009% al 80\u2009% de 1RM, sobre for\u00e7a muscular, \u00edndexs de benestar psicol\u00f2gic i QV en persones amb LME. Els resultats van mostrar m\u00e9s for\u00e7a muscular i millors \u00edndexs psicol\u00f2gics, amb nivells redu\u00efts d\u2019estr\u00e8s i s\u00edmptomes depressius, m\u00e9s satisfacci\u00f3 amb el seu funcionament f\u00edsic, menys dolor i un autoconcepte millorat. Per tant, les autories van indicar que les persones amb LME poden millorar significativament la seva sensaci\u00f3 de benestar en participar en un programa d\u2019exercici estructurat i que l\u2019exercici es pot utilitzar com una modalitat terap\u00e8utica per millorar l\u2019aptitud f\u00edsica i el benestar f\u00edsic i mental.<\/p>\n\n\n\n En la mateixa l\u00ednia, Mulroy et al. (2011<\/a>) van avaluar l\u2019efecte d\u2019un programa d\u2019entrenament de for\u00e7a de 12 setmanes, 3 vegades per setmana, amb una mitjana d\u201911 repeticions utilitzant exercicis de baixa intensitat, emprant el propi cos, en la relaci\u00f3 del dolor i el moviment de l\u2019espatlla en individus amb LME. Els resultats van mostrar una reducci\u00f3 de dos ter\u00e7os en els nivells de dolor basal a l\u2019espatlla, i aquesta reducci\u00f3 en el dolor va permetre les persones realitzar amb \u00e8xit les seves activitats socials i AVD, amb la conseg\u00fcent millora en la QV i les funcions f\u00edsiques i socials.<\/p>\n\n\n\n Per tant, l\u2019entrenament funcional sembla ser una modalitat terap\u00e8utica capa\u00e7 d\u2019augmentar la funcionalitat pel fet d\u2019incrementar la for\u00e7a, la PAN i reduir el dany psicol\u00f2gic i f\u00edsic, aix\u00ed com millorar la vida social, la qual cosa queda reflectida en la millora de la QV de persones amb LME (Val-Serrano i Garc\u00eda-G\u00f3mez, 2020<\/a>). En aquest sentit, es recomana als professionals involucrats en la prescripci\u00f3 d\u2019exercici per a les persones amb LME que considerin la prescripci\u00f3 de l\u2019entrenament funcional, quan l\u2019objectiu del programa d\u2019exercici sigui el d\u2019augmentar la for\u00e7a, la capacitat funcional i la QV. Finalment, l\u2019entrenament funcional que utilitza aquest treball \u00e9s una estrat\u00e8gia que es pot aplicar amb poca complexitat ja que tots els exercicis realitzats es reprodueixen f\u00e0cilment, sense la necessitat de materials especialitzats, la qual cosa tamb\u00e9 demostra la seva utilitat pr\u00e0ctica en la prescripci\u00f3 d\u2019exercicis per a persones amb LME.<\/p>\n\n\n\n Malgrat els resultats positius trobats en aquest estudi, van ser observades algunes limitacions (o especificitats) que s\u2019han de considerar en analitzar els resultats. La mida de la mostra va ser redu\u00efda, la qual cosa no permet generalitzar els resultats per a individus amb diferents nivells i graus d\u2019afectaci\u00f3 per la LME. Tanmateix, la recerca va buscar una validesa ecol\u00f2gica amb l\u2019objectiu de no canviar la realitat regional i social dels participants, i inserir activitats que fossin compatibles amb les seves rutines de vida. Tamb\u00e9 s\u2019han de considerar les limitacions que comporten la falta d\u2019un grup de control i la falta de control del nivell d\u2019activitat f\u00edsica dels participants. Tanmateix, totes les persones participants van informar inicialment en una entrevista que no practicaven exercicis f\u00edsics regulars. <\/p>\n\n\n\n Partint dels resultats d\u2019aquest estudi, va ser possible concloure que 12 setmanes d\u2019entrenament funcional van ser suficients per produir millores en la PAN i l\u2019agilitat, amb els conseg\u00fcents efectes directes sobre la millora de la capacitat funcional de cinc persones amb LME traum\u00e0tica, entre T4 i T11, d\u2019ambd\u00f3s sexes, sense parapar\u00e8sia o altres limitacions motrius en les seves extremitats superiors. A m\u00e9s, el programa d\u2019entrenament aplicat va col\u00b7laborar a promoure millores en la QV general, aix\u00ed com a millorar les dimensions f\u00edsiques i les relacions socials de les persones participants. Els resultats trobats donen suport a l\u2019\u00fas de l\u2019entrenament funcional com a una estrat\u00e8gia a tenir en compte perqu\u00e8 augmenta la capacitat funcional i la QV de les persones amb LME que presenten condicions motrius i de salut similars a la mostra estudiada en aquest treball.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar els efectes de l\u2019entrenament funcional als indicadors de for\u00e7a muscular, capacitat funcional i qualitat de vida (QV) de persones amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar espinal (LME). La mostra la formaven 5 individus adults amb LME d\u2019ambd\u00f3s sexes, que es van sotmetre a 12 setmanes d\u2019entrenament funcional dues vegades per setmana. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[631,262,9728,5216,9727,178],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["ejercicio<\/a>","exercici<\/a>","medul\u00b7la espinal<\/a>","qualitat de vida<\/a>","rendiment f\u00edsic funcional<\/a>","salut<\/a>"],"unlinked":["ejercicio<\/span>","exercici<\/span>","medul\u00b7la espinal<\/span>","qualitat de vida<\/span>","rendiment f\u00edsic funcional<\/span>","salut<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 4 febrer 2021","modified":"Updated on 6 abril 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 4 febrer 2021 15:30","modified":"Updated on 6 abril 2021 21:31"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44757\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=44757"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44757\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":46139,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44757\/revisions\/46139\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=44757"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=44757"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=44757"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Metodologia<\/h2>\n\n\n\n
Protocol d\u2019entrenament<\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/strong>Perioditzaci\u00f3 d\u2019entrenament.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\nAntropometria<\/h3>\n\n\n\n
For\u00e7a muscular<\/h3>\n\n\n\n
Pot\u00e8ncia anaer\u00f2bica (PAN)<\/h3>\n\n\n\n
Capacitat funcional <\/h3>\n\n\n\n
Qualitat de vida<\/h3>\n\n\n\n
An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/h3>\n\n\n\n
Resultats<\/h2>\n\n\n\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/strong>Caracteritzaci\u00f3 de la mostra.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/strong>Comparaci\u00f3 de valors.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/strong>Comparaci\u00f3 dels valors de qualitat de vida de les persones amb lesi\u00f3 de la medul\u00b7la espinal entre l\u2019entrenament funcional abans i despr\u00e9s de les 12 setmanes.<\/em><\/p>\n\n\n\nDiscussi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Conclusions<\/h2>\n\n\n\n