M\u00e8tode<\/em>. Nou dones hipertenses tractades (61.22\u2009\u00b1\u20092.91 anys, amb \u00edndex de massa corporal 28.70\u2009\u00b1\u20094.45 kg.m-2) van realitzar dues sessions aleat\u00f2ries d\u2019exercicis aqu\u00e0tics (32 min): CON (13-14 en l\u2019escala de Borg) i protocol INT (2 min en el nivell 17 en l\u2019escala de Borg amb 2 min de recuperaci\u00f3 activa a l\u2019\u00edndex 9). La TA es va mesurar 20 min abans, durant i despr\u00e9s de l\u2019exercici. Es va utilitzar l\u2019ANOVA bidireccional de mesuraments repetits amb Bonferroni (\u03b1<\/em>\u2009=\u2009.05).
Resultats<\/em>. Les respostes en la TA no van diferir entre els protocols (p\u2009<\/em>>\u2009.05). En el cas de la TA diast\u00f2lica, els mesuraments en la meitat de la pr\u00e0ctica de la sessi\u00f3 d\u2019exercici i a la seva conclusi\u00f3 van ser significativament inferiors que en els quatre punts de recuperaci\u00f3 mesurats (p<\/em>\u2009>\u2009.001). Es va observar una tend\u00e8ncia en el valor p en el cas de la TA sist\u00f2lica (p<\/em>\u2009=\u2009.051), si b\u00e9 no es van detectar difer\u00e8ncies entre els punts temporals. No es van observar difer\u00e8ncies significatives quant als punts temporals en la TA mitjana (p<\/em>\u2009>\u2009.05).
Conclusi\u00f3<\/em>. Les dones hipertenses no presenten una difer\u00e8ncia significativa quant als valors de TA entre els protocols CON i INT i no es va observar hipotensi\u00f3 en els 20 minuts de recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de la sessi\u00f3 d\u2019exercici f\u00edsic. Per aix\u00f2 s\u2019infereix que les dones hipertenses tractades poden practicar amb seguretat ambd\u00f3s protocols.<\/p>\n\n\n
Paraules clau:<\/strong> dones hipertenses<\/span>, gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica<\/span>, pressi\u00f3 arterial<\/span>, pressi\u00f3 sangu\u00ednia<\/span>, tensi\u00f3 arterial<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n La hipertensi\u00f3 t\u00e9 uns elevats costos m\u00e8dics i socioecon\u00f2mics, principalment deguts a les seves complicacions, com s\u00f3n la malaltia arterial cerebrovascular i coron\u00e0ria, la insufici\u00e8ncia card\u00edaca, la insufici\u00e8ncia renal cr\u00f2nica i les malalties vasculars de les extremitats (Whelton et al., 2018<\/a>). Les dades del per\u00edode 2013-2014 mostren que, als Estats Units, a un 33.5% dels adults majors de 20 anys se\u2019ls va diagnosticar hipertensi\u00f3 i que m\u00e9s de 360 000 morts al pa\u00eds van tenir la tensi\u00f3 arterial (TA) alta com a causa principal o associada (Mozaffarian et al., 2015<\/a>), el que representa prop de 1000 morts di\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n Entre la poblaci\u00f3 general, els protocols d\u2019exercici f\u00edsic amb una varietat m\u00e9s \u00e0mplia d\u2019habilitats motrius tenen el potencial de fomentar la interacci\u00f3 i implicaci\u00f3 dels participants i millorar les respostes card\u00edaques (Casta\u00f1er et al., 2017<\/a>). Aix\u00ed mateix, la pr\u00e0ctica d\u2019exercici aer\u00f2bic habitual redueix la TA en els programes d\u2019entrenament i l\u2019efecte hipotensiu \u00e9s m\u00e9s gran com m\u00e9s elevada \u00e9s la TA inicial (Pescatello et al., 2004<\/a>). Algunes de les explicacions postulades per explicar els efectes antihipertensius de l\u2019exercici f\u00edsic s\u00f3n el descens de catecolamines i la resist\u00e8ncia perif\u00e8rica total, una sensibilitat a la insulina millorada i alteracions en els vasodilatadors i vasoconstrictors. Noves dades apunten a vincles gen\u00e8tics amb les reduccions de TA relacionades amb l\u2019exercici agut i cr\u00f2nic (Pescatello et al., 2004<\/a>). Per aquesta ra\u00f3, l\u2019augment de l\u2019activitat f\u00edsica amb un programa d\u2019exercici estructurat s\u2019ha indicat com una alternativa no farmacol\u00f2gica efica\u00e7 per a la poblaci\u00f3 hipertensa (Whelton et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n L\u2019exercici f\u00edsic en l\u2019entorn aqu\u00e0tic pot subratllar-se com una modalitat adequada per a aquest segment de la poblaci\u00f3. Ho practiquen sobretot dones, les respostes de les quals a l\u2019exercici mereixen atenci\u00f3 en la literatura cient\u00edfica, ja que presenten difer\u00e8ncies fisiol\u00f2giques, morfol\u00f2giques i psicol\u00f2giques en comparaci\u00f3 amb els homes (G\u00f3mez-Jim\u00e9nez i L\u00f3pez de Subijana-Hern\u00e1ndez, 2016<\/a>; Gonz\u00e1lez Robles et al., 2017<\/a>; Granda Vera et al., 2018<\/a>). A m\u00e9s, la immersi\u00f3 pot induir una reducci\u00f3 en la TA en persones normotenses en rep\u00f2s (Sr\u00e1mek et al., 2000<\/a>). Aquesta reducci\u00f3 es produeix en resposta a una redistribuci\u00f3 immediata de la sang de la perif\u00e8ria per la regi\u00f3 central del cos, el que provoca un augment de la despesa card\u00edaca, amb el conseg\u00fcent augment del flux sanguini renal, que, juntament amb un descens de l\u2019activaci\u00f3 de la renina plasm\u00e0tica i un augment de la concentraci\u00f3 de p\u00e8ptids natriur\u00e8tics atrials concomitants, provoca una reducci\u00f3 dels valors de TA (Rim et al., 1997<\/a>). A m\u00e9s, en els \u00faltims anys, alguns estudis han observat l\u2019efecte cr\u00f2nic de l\u2019entrenament aqu\u00e0tic en les respostes de la TA (Guimar\u00e3es et al., 2014<\/a>). Un programa aqu\u00e0tic de 36 setmanes de durada va aconseguir fomentar una reducci\u00f3 de 36 mmHg en la TA sist\u00f2lica (TAS) i de 12 mmHg en la TA diast\u00f2lica (TAD) en pacients hipertensos resistents i medicats (Guimar\u00e3es et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n La reducci\u00f3 cr\u00f2nica de la TA amb la pr\u00e0ctica d\u2019exercici regular sembla explicar-se parcialment pels marcats descensos en la TA que es registren despr\u00e9s d\u2019una sessi\u00f3 d\u2019exercici. Els estudis han demostrat que els exercicis f\u00edsics aer\u00f2bics practicats a terra presenten una reducci\u00f3 aguda significativa en les respostes de la TA despr\u00e9s de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici (MacDonald et al., 1999<\/a>), fenomen que es coneix amb el nom d\u2019hipotensi\u00f3 postexercici (HPE). Aix\u00ed mateix, s\u2019han investigat diferents protocols d\u2019exercicis realitzats a l\u2019aigua per verificar la pres\u00e8ncia d\u2019HPE en persones normotenses i hipertenses (Bocalini et al., 2017<\/a>; Cunha et al., 2017<\/a>; Cunha et al., 2018<\/a>; Pinto et al., el 2017<\/a>; Pontes-J\u00fanior et al., 2008<\/a>; Rodriguez et al., 2011<\/a>; Sosner et al., 2016<\/a>; Terblanche i Millen, 2012<\/a>). Referent a la HPE aguda durant les sessions d\u2019exercici aqu\u00e0tic, Rodriguez et al. (2011)<\/a> i Pinto et al. (2017)<\/a> van avaluar la TA 60 minuts despr\u00e9s de caminar per l\u2019aigua i practicar entrenaments a l\u2019aigua de manera simult\u00e0nia en participants normotenses, respectivament, mentre que Cunha et al. (2012, 2017)<\/a>, Pontes-Junior et al. (2008)<\/a> i Bocalini et al. (2017)<\/a> ho van fer entre 10 i 90 minuts despr\u00e9s de realitzar sessions aer\u00f2biques a l\u2019aigua en persones amb prehipertensi\u00f3 i hipertensi\u00f3. Quant a la HPE de 24h, Cunha et al. (2018)<\/a> la van avaluar en exercicis a l\u2019aigua en dones normotenses amb m\u00e9s de 65 anys, i Terblanche i Millen (2012)<\/a> i Sosner et al. (2016)<\/a> ho van fer en persones amb prehipertensi\u00f3 i hipertensi\u00f3. A partir dels estudis esmentats, Sosner et al. (2016)<\/a> va ser l\u2019\u00fanic que va fer servir un protocol a intervals basat en exercicis a l\u2019aigua; tanmateix, el seu objectiu era comparar la HPE en diferents entorns (terra i aigua).<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de l\u2019entorn on es practica l\u2019exercici, un altre factor que pot influir en el fenomen de la HPE \u00e9s la intensitat de la sessi\u00f3 d\u2019exercici en persones sanes (Angadi et al., 2015<\/a>) i hipertenses (Ciolac et al., 2009<\/a>). Ciolac et al. (2009)<\/a> van analitzar les respostes de la TA despr\u00e9s d\u2019un protocol de bicicleta de 40 minuts continu (60% de TA de reserva) i a intervals (d\u20191 min al 80% i 2 min al 50% de TA de reserva) realitzat a terra. Les autories van observar una reducci\u00f3 significativa de la HPE 24 h sist\u00f2lica i la TAS nocturna i una tend\u00e8ncia a reduir la TAD nocturna en el protocol a intervals. No obstant aix\u00f2, els efectes de les diferents intensitats durant els protocols d\u2019exercicis aqu\u00e0tics (\u00e9s a dir, de la intensitat moderada cont\u00ednua davant l\u2019alta intensitat a intervals) en la HPE en persones amb hipertensi\u00f3 segueixen estant poc clars en la literatura. Cal definir millor la intensitat \u00f2ptima dels entrenaments per millorar la capacitat de reduir la TA que comporta la pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic.<\/p>\n\n\n\n L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser avaluar les respostes agudes en la TA en dones hipertenses tractades durant i 20 minuts despr\u00e9s de realitzar protocols d\u2019exercici aqu\u00e0tic continu i a intervals. Es partia de la hip\u00f2tesi que un exercici de m\u00e9s intensitat podia induir una reducci\u00f3 m\u00e9s gran en la TA i posar en evid\u00e8ncia una HPE aguda.<\/p>\n\n\n\n La mostra estava integrada per nou dones volunt\u00e0ries, amb hipertensi\u00f3 diagnosticada per un metge durant una avaluaci\u00f3 cl\u00ednica aplicant els punts de tall seg\u00fcents: TAS\u2009\u2265\u2009140 mmHg i TAD\u2009\u2265\u200990 mmHg. Els criteris d\u2019elegibilitat van ser: 1) diagnosi d\u2019hipertensi\u00f3 des de feia almenys sis mesos; 2) haver estat f\u00edsicament actives durant almenys els \u00faltims sis mesos; 3) estar tractades amb medicaci\u00f3, per\u00f2 no amb betablocadors; 4) no fumar; 5) no tenir impediments f\u00edsics, i 6) estar familiaritzades amb la gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n Abans d\u2019iniciar aquesta recerca, totes les participants van signar un formulari de consentiment informat. L\u2019estudi comptava amb l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul, Brasil (2008168).<\/p>\n\n\n\n Es tracta d\u2019un estudi pilot amb un disseny d\u2019assaig creuat. Cada dona va participar en tres sessions d\u2019exercicis aqu\u00e0tics, amb un interval m\u00ednim de 48 h entre sessions. La primera sessi\u00f3 es va dissenyar per caracteritzar les participants i que es familiaritzessin amb les rutines d\u2019exercici i les altres dues sessions per aplicar els protocols de l\u2019experiment, realitzats en ordre aleatori. Els protocols experimentals corresponien a sessions d\u2019exercici aqu\u00e0tic continu (CON) i a intervals (INT). Es va mesurar la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) i la TA 20 minuts abans, durant i 20 minuts despr\u00e9s de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici, amb mesuraments cada 5 minuts. La Figura 1 mostra el diagrama de flux esquem\u00e0tic del protocol de recopilaci\u00f3 de dades.<\/p>\n\n\n\n Les participants tenien 61.22\u2009\u00b1\u20092.91 anys, pesaven 72.00\u2009\u00b1\u200916.40 kg, mesuraven 157.72\u2009\u00b1\u20097.55 cm d\u2019al\u00e7ada i presentaven un \u00edndex de massa corporal de 28.70\u2009\u00b1\u20094.45 kg.m-2<\/sup>, el que es considera indicatiu d\u2019un lleuger sobrep\u00e8s. La seva hipertensi\u00f3 estava controlada farmacol\u00f2gicament amb bloquejadors dels canals de calci (n<\/em>\u2009=\u20091), inhibidors de l\u2019enzim convertidor d\u2019angiotensina (n<\/em>\u2009=\u20095) i di\u00fcr\u00e8tics (n<\/em>\u2009=\u20093).<\/p>\n\n\n\n En la sessi\u00f3 inicial es van mesurar la massa corporal (kg) i l\u2019al\u00e7ada (m) amb una b\u00e0scula i un estabil\u00f2metre (Filizola, S\u00e3o Paulo, Brasil). En aquesta sessi\u00f3, les participants es van familiaritzar amb el dispositiu de la TA, l\u2019escala de Borg 6-20 (Borg, 1990<\/a>) i els exercicis. Van rebre instruccions adequades per observar el grau de tensi\u00f3 i fatiga de la seva musculatura, aix\u00ed com la dificultat de respiraci\u00f3 i el dolor pectoral. Tamb\u00e9 els van explicar l\u2019escala de 15 punts tenint en compte que incorpora nou descriptors verbals que van de \u201ccap esfor\u00e7\u201d (RPE 6) a \u201cm\u00e0xim esfor\u00e7\u201d (RPE 20). Una puntuaci\u00f3 de 6 correspon al nivell d\u2019esfor\u00e7 experimentat durant una situaci\u00f3 de rep\u00f2s tranquil, en posici\u00f3 asseguda, mentre que una puntuaci\u00f3 de 19 s\u2019aproxima a l\u2019esfor\u00e7 f\u00edsic m\u00e0xim o gaireb\u00e9 m\u00e0xim (Borg, 1990<\/a>). L\u2019escala (una pancarta de 60\u2009\u00d7\u200990 cm) es va col\u00b7locar fora de la piscina, davant de les participants, durant les sessions de familiaritzaci\u00f3 i execuci\u00f3 dels protocols. Es van explicar tots els detalls relatius a l\u2019execuci\u00f3 i l\u2019amplitud dels moviments i despr\u00e9s les dones van realitzar els exercicis a un ritme c\u00f2mode. La sessi\u00f3 de familiaritzaci\u00f3 va acabar amb la delineaci\u00f3 de l\u2019ordre d\u2019execuci\u00f3 dels protocols d\u2019exercici (CON o INT).<\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 amb la FC es va utilitzar el model de monitor de FC F6TM; Polar, Kempele, Finl\u00e0ndia, la TAS i la TAD (monitor de TA: enregistradora ABPM-04 amb interval \u00f2ptic de tensi\u00f3 arterial mitjana Meditech, Budapest, Hongria, respectivament) es van monitoritzar abans, a la meitat de la sessi\u00f3 d\u2019exercici i una vegada conclosos els protocols. La TA mitjana (TAM) es va calcular utilitzant la f\u00f3rmula TAM\u2009=\u2009TAD\u2009+\u2009[0.333 * (TAS-TAD]).<\/p>\n\n\n\n Al marge del protocol, les participants a l\u2019inici es quedaven en rep\u00f2s fora de l\u2019aigua, en posici\u00f3 asseguda, durant 20 minuts, amb els peus i els bra\u00e7os repenjats i la cadira col\u00b7locada a la vora de la piscina, a prop de les escales. Durant aquest per\u00edode, se\u2019ls va mesurar la FC i la TA cada cinc minuts. Per a l\u2019an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 de rep\u00f2s es van utilitzar els valors del 10\u00e8 minut en posici\u00f3 asseguda. Les avaluacions de la FC i la TA durant els protocols es van realitzar als 16 minuts (mitja part) i immediatament despr\u00e9s de finalitzar la sessi\u00f3 (punt final). Els protocols es van realitzar en una piscina amb una variaci\u00f3 de profunditat de 0.95 a 1.30 m que permetia a les participants estar submergides fins a l\u2019ap\u00f2fisi xifoide. La temperatura de l\u2019aigua es va mantenir entre 31 i 32 \u00b0C.<\/p>\n\n\n\n De manera similar a la fase inicial, despr\u00e9s de concloure el protocol d\u2019exercici, les participants van descansar romanent en rep\u00f2s fora de l\u2019aigua, en posici\u00f3 asseguda, durant 20 minuts, amb els peus i els bra\u00e7os repenjats i la cadira col\u00b7locada a la vora de la piscina, a prop de les escales. Durant aquest per\u00edode, se\u2019ls va mesurar la FC i la TA cada cinc minuts. Per a l\u2019an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 de rep\u00f2s assegudes despr\u00e9s de practicar exercici es van utilitzar els valors del 10\u00e8 minut en posici\u00f3 asseguda.<\/p>\n\n\n\n Es van utilitzar estad\u00edstiques descriptives (mitjana\u2009\u00b1\u2009desviaci\u00f3 est\u00e0ndard) i el test de normalitat Shapiro-Wilk. Es va utilitzar el test ANOVA bidireccional amb mesuraments repetits (protocol i punts temporals) amb Bonferroni post hoc<\/em> per comparar els resultats entre les situacions comprovades. Quan la interacci\u00f3 era significativa, es va realitzar el test F per a cada efecte principal. El mesurament de cada efecte principal es va calcular mitjan\u00e7ant \u03b7p2. El nivell de rellev\u00e0ncia es va establir en \u03b1<\/em>\u2009=\u2009.05. Tots els tests estad\u00edstics es van efectuar amb el programari Statistical Package for Social Sciences (versi\u00f3 20.0 per a Windows; SPSS Inc., Chicago, IL, EUA).<\/p>\n\n\n\n La situaci\u00f3 de rep\u00f2s pr\u00e8via als exercicis el primer i el segon dies va ser similar. Els valors mitjans de TAS, TAD, TAM i FC durant el rep\u00f2s previ a la pr\u00e0ctica d\u2019exercici van ser de 121.88\u2009\u00b1\u200912.87 mmHg, 74.66\u2009\u00b1\u20099.95 mmHg, 90.40\u2009\u00b1\u20098.97 mmHg i 81.41\u2009\u00b1\u200916.92 ppm, respectivament, per a la sessi\u00f3 INT, i de 121.11\u2009\u00b1\u200914.34 mmHg, 72.55\u2009\u00b1\u20098.54 mmHg, 88.74\u2009\u00b1\u20099.57 mmHg i 83.23\u2009\u00b1\u200918.86 ppm, respectivament, per a la sessi\u00f3 CON.<\/p>\n\n\n\n En funci\u00f3 dels protocols, la resposta de la FC va ser significativament m\u00e9s elevada en INT en comparaci\u00f3 amb CON ( part: 118.19\u2009\u00b1\u200926.32\u00a0ppm davant 106.51\u2009\u00b1\u200925.57\u00a0ppm, punt final: 130.14\u2009\u00b1\u200928.49\u00a0ppm davant 116.29\u2009\u00b1\u200923.82\u00a0ppm, respectivament; p<\/em>\u2009=\u2009.021; \u03b7p2\u2009=\u2009.508; Figura 2). Les respostes en l\u2019estudi de la tensi\u00f3 arterial no van diferir entre els protocols durant la pr\u00e0ctica d\u2019exercici (ni en la mitja part ni en el punt final) (p<\/em>\u2009>\u2009.05; Figura 3).<\/p>\n\n\n\n Les an\u00e0lisis de gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica en rep\u00f2s (minut 10), durant la pr\u00e0ctica d\u2019exercici (mitja part i punt final) i durant la recuperaci\u00f3 (als 5, 10, 15 i 20 minuts) es presenten a les Figures 2 i 3. El principal efecte per punt temporal va presentar una difer\u00e8ncia significativa quant a la TAD (p<\/em>\u2009<\u2009.001; \u03b7p2<\/sup>\u2009=\u2009.699) i la FC (p<\/em>\u2009<\u2009.001; \u03b7p2<\/sup>\u2009=\u2009.720), perqu\u00e8 ambd\u00f3s mesuraments durant l\u2019exercici (en la mitja part i al final) van ser significativament inferiors a les dels quatre punts de recuperaci\u00f3 mesurats. Quant a la FC, el mesurament en el punt final de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici va ser significativament m\u00e9s elevat que abans de practicar exercici i durant els quatre punts de recuperaci\u00f3 mesurats. Pel que fa a la TAS, es va observar una tend\u00e8ncia en el valor p\u00a0(p<\/em>\u2009=\u2009.051; \u03b7p2<\/sup>\u2009=\u2009.347), si b\u00e9 no es van trobar difer\u00e8ncies entre els punts temporals amb l\u2019an\u00e0lisi post hoc. Finalment, no es van observar difer\u00e8ncies rellevants en els punts temporals pel que fa a la TAM (p\u2009>\u2009.05; CONT i INT: preexercici en rep\u00f2s: 88.7\u2009\u00b1\u20099.6 mmHg i 90.4\u2009\u00b1\u20099.0 mmHg, a meitat de l\u2019exercici (mitja part): 85.8\u2009\u00b1\u200910.5 mmHg i 92.0\u2009\u00b1\u200914.0 mmHg, en el punt final de l\u2019exercici: 89.9\u2009\u00b1\u200910.1\u00a0mmHg i 91.5\u2009\u00b1\u200914.6\u00a0mmHg, despr\u00e9s de 5 minuts: 96.0\u2009\u00b1\u20098.5\u00a0mmHg i 93.8\u2009\u00b1\u20099.7\u00a0mmHg, despr\u00e9s de 10 minuts: 96.9\u2009\u00b1\u200911.2\u00a0mmHg i 92.9\u2009\u00b1\u20098.9\u00a0mmHg, despr\u00e9s de 15 minuts: 94.5\u2009\u00b1\u200912.0\u00a0mmHg i 91.9\u2009\u00b1\u20099.2\u00a0mmHg, despr\u00e9s de 20 minuts: 94.8\u2009\u00b1\u200910.4\u00a0mmHg i 94.4\u2009\u00b1\u200911.0\u00a0mmHg, respectivament.<\/p>\n\n\n\n L\u2019objectiu del present estudi va ser avaluar les respostes agudes en la TA en dones hipertenses tractades en sessions d\u2019exercici aqu\u00e0tic continu i a intervals. Les principals troballes van ser l\u2019abs\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives entre els protocols (continu i a intervals) quant a les variables de TA, al marge dels valors m\u00e9s grans de FC registrats durant la sessi\u00f3 d\u2019exercicis a intervals. Un altre resultat important \u00e9s que no es va produir hipotensi\u00f3 postexercici en els 20 minuts posteriors de recuperaci\u00f3, en contrast amb la hip\u00f2tesi del treball.<\/p>\n\n\n\n La literatura informa sobre una resposta hipotensa despr\u00e9s de la pr\u00e0ctica de gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica en les persones hipertenses que no es va poder verificar en aquest estudi. Cunha et al. (2012, 2017)<\/a>, Pontes-Junior et al. (2008)<\/a> i Bocalini et al. (2017)<\/a> van avaluar la HPE a partir d\u2019entre 30 i 90 minuts de recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de la pr\u00e0ctica de gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica. Cunha et al. (2012)<\/a> van avaluar dones grans hipertenses 30 minuts despr\u00e9s de realitzar una sessi\u00f3 de gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica d\u2019intensitat moderada (RPE \u2248 13) i predominantment aer\u00f2bica (40 min). La TAS no va disminuir de manera significativa fins a transcorreguts 30 minuts de la sessi\u00f3 d\u2019exercici (l\u00ednia base: 135.5 mmHg; 30 min: 126.9 mmHg), mentre que la TAD va disminuir significativament, de 76.1 en rep\u00f2s a 74.8, 72.6, i 72.8 mmHg en els minuts 10, 20 i 30, respectivament. Es va aplicar un protocol similar al mateix grup de recerca en un assaig cl\u00ednic creuat (Cunha et al., 2017<\/a>) i els resultats van demostrar que 10 minuts despr\u00e9s de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici, tant la TAS com la TAD van descendir de manera significativa 7.5 mmHg (6.2\u2009%) i 3.8 mmHg (5.5\u2009%), respectivament, en comparaci\u00f3 amb una sessi\u00f3 de control (sense pr\u00e0ctica d\u2019exercici durant 45 minuts), si b\u00e9 en els minuts 20 i 30 despr\u00e9s de fer exercici, la TA era similar tant en les sessions d\u2019exercici com de rep\u00f2s. En el present estudi \u00fanicament es va avaluar un temps de recuperaci\u00f3 de 20 minuts i no es va observar cap efecte en la HPE despr\u00e9s de les sessions de gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica amb protocol continu o a intervals.<\/p>\n\n\n\n Pontes-Junior et al. (2008)<\/a> van avaluar persones hipertenses 90 minuts despr\u00e9s de c\u00f3rrer a l\u2019aigua i a terra (al 50\u2009% de VO2 pic, 45 min). La TAS va descendir transcorreguts nom\u00e9s 10 minuts des de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici i va presentar una reducci\u00f3 superior als 30 minuts despr\u00e9s de fer gimn\u00e0stica a l\u2019aigua (142 davant 107 mmHg). La TAD va descendir transcorreguts nom\u00e9s 5 minuts des de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici aqu\u00e0tic i va presentar una reducci\u00f3 m\u00e9s gran als 30 minuts (93 davant 76 mmHg). La reducci\u00f3 m\u00e9s gran en la TA mitjana es va observar transcorreguts 30 minuts des de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici a l\u2019aigua (109 davant 86 mmHg).<\/p>\n\n\n\n Aquesta discrep\u00e0ncia amb els estudis previs en l\u2019entorn aqu\u00e0tic pot estar relacionada amb la poblaci\u00f3 de dones hipertenses controlades amb medicaci\u00f3 que es va utilitzar en aquest estudi, ja que la HPE \u00e9s m\u00e9s gran com m\u00e9s alt \u00e9s el valor inicial de la TA (Pescatello et al., 2004<\/a>). Les participants presentaven una TAS i una TAD mitjanes abans de practicar exercici de 121.50\u2009\u00b1\u200913.22 mmHg i 73.61 \u00b1 9.06 mmHg, respectivament, inferior als valors de TAS i TAD consignats en els estudis de Pontes-Junior et al. (2008)<\/a> (142\u2009\u00b1\u20092 mmHg i 93\u2009\u00b1\u20092 mmHg, respectivament) i Cunha et al. (2012)<\/a> per als grups de control i experimental (TAS: 138.25 \u00b1 12.78 mmHg i 135.46\u2009\u00b1\u20097.42 mmHg, respectivament; TAD 74.90\u2009\u00b1\u20097.31 mmHg i 76.09\u2009\u00b1\u20096.49 mmHg, respectivament).<\/p>\n\n\n\n Per una altra banda, Bocalini et al. (2017)<\/a> van avaluar l\u2019efecte de la pr\u00e0ctica de sessions d\u2019exercici a l\u2019aigua i a terra (75% VO2 m\u00e0x, 45 min) en la HPE en participants normotenses sans i hipertensos tractats i sense tractar. Transcorreguts 90 minuts despr\u00e9s de la sessi\u00f3 d\u2019exercici, la prevalen\u00e7a d\u2019hipotensi\u00f3 era significativament superior en el protocol a l\u2019aigua que en el protocol a terra. Aix\u00ed mateix, es van observar reduccions m\u00e9s pronunciades en la TAS i TAD en els participants sense tractar, en comparaci\u00f3 amb els participants normotenses i els tractats. \u00c9s interessant que la proporci\u00f3 de pacients tractats en comparaci\u00f3 amb els no tractats amb medicaci\u00f3 tamb\u00e9 interfereixi amb els valors de TA inicial, la qual cosa reflecteix la magnitud de la HPE. En aquest estudi, ja que totes les dones tenien tractament farmacol\u00f2gic, els valors de TA inicials eren inferiors, el que va comportar una abs\u00e8ncia d\u2019HPE en els primers 20 minuts posteriors a la pr\u00e0ctica d\u2019exercici.<\/p>\n\n\n\n Altres estudis van avaluar les 24 hores posteriors a la pr\u00e0ctica d\u2019exercici aqu\u00e0tic. Terblanche i Millen (2012)<\/a> van determinar i van comparar la magnitud i la durada de la HPE despr\u00e9s d\u2019una sessi\u00f3 intensa d\u2019exercici simultani a l\u2019aigua i a terra (60 i 80\u2009%VO2 pic, RPE 12-16, 55 min) en persones amb prehipertensi\u00f3 i hipertensi\u00f3. La resposta de la HPE per a la TAS va durar 9 h despr\u00e9s de la sessi\u00f3 d\u2019exercici a l\u2019aigua. A m\u00e9s de comparar les respostes en la TA en persones hipertenses despr\u00e9s de la pr\u00e0ctica d\u2019exercici aqu\u00e0tic (protocol d\u2019alta intensitat), Sosner et al. (2016)<\/a> tamb\u00e9 van comparar l\u2019exercici continu d\u2019intensitat moderada (24 minuts, 50\u2009% de la pot\u00e8ncia m\u00e0xima de sortida) i l\u2019exercici a intervals d\u2019alta intensitat (dues s\u00e8ries de 10 minuts amb tandes de 15 segons al 100\u2009% de pot\u00e8ncia m\u00e0xima de sortida intercalades amb 15 segons de recuperaci\u00f3 passiva) a terra amb bicicleta est\u00e0tica. L\u2019exercici d\u2019alta intensitat a terra i a l\u2019aigua va induir un descens de la TA a les 24 h (TAS: -3.6 i -6.8 mmHg, TAD:\u2009-2.8 mmHg i\u2009-3.0 mmHg, respectivament).<\/p>\n\n\n\n Ciolac et al. (2009)<\/a> tamb\u00e9 van investigar l\u2019efecte de la intensitat en la HPE en participants hipertensos de mitjana edat, comparant 40 minuts d\u2019exercici en cicloerg\u00f2metre a terra en protocols continu (60\u2009% de la FC de reserva) i a intervals (2 minuts al 50\u2009% de la FC de reserva amb 1 minut al 80\u2009%). El protocol a intervals va donar lloc a una reducci\u00f3 significativa de la HPE sist\u00f2lica a les 24 h i de la tensi\u00f3 sist\u00f2lica nocturna i va tendir a reduir la diast\u00f2lica nocturna. Per tant, el present estudi sembla que \u00e9s el primer en investigar les respostes en la TA en dones hipertenses tractades en sessions amb exercici continu i a intervals a l\u2019aigua. Els resultats demostren que les sessions d\u2019exercici de fins a 20 minuts de durada no registren respostes en la HPE.<\/p>\n\n\n\n Es van analitzar estrat\u00e8gies no farmacol\u00f2giques per reduir la TA en una metaan\u00e0lisi d\u2019assajos controlats aleatoris (Herrod et al., 2018<\/a>). Els resultats obtinguts en aquest estudi van demostrar que tres mesos d\u2019intervenci\u00f3 d\u2019un estil de vida basat en la pr\u00e0ctica d\u2019exercici, consistent en entrenament aer\u00f2bic, de resist\u00e8ncia o combinat, pot comportar una reducci\u00f3 en la TA d\u2019aproximadament 5 mmHg en la TAS i 3 mmHg en la TAD en participants amb una mitjana d\u2019edat de 65 anys o superior. Aquests resultats van indicar que la intervenci\u00f3 en l\u2019estil de vida per si sola no es pot recomanar com a tractament exclusiu per a la hipertensi\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que pot servir com a complement \u00fatil a la farmacoter\u00e0pia, perqu\u00e8 sovint ocupa la primera l\u00ednia quan es gestionen les pautes de tractament (Whelton et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Una limitaci\u00f3 important d\u2019aquest treball \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una sessi\u00f3 de control en immersi\u00f3 en l\u2019entorn aqu\u00e0tic, aix\u00ed com l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un grup de control integrat per persones normotenses, que ajudaria a entendre les respostes de la TA espec\u00edfiques dels protocols de gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica i l\u2019efecte dels medicaments utilitzats. Una altra limitaci\u00f3 important va ser el temps de recuperaci\u00f3 postexercici, de nom\u00e9s 20 minuts. No obstant aix\u00f2, aquest era el plantejament del treball: estudiar participants amb hipertensi\u00f3 i comprovar si el fenomen de la HPE s\u2019observaria immediatament despr\u00e9s dels protocols. Finalment, aquest estudi pilot presenta una mida de mostra redu\u00efda, la qual cosa pot restringir una generalitzaci\u00f3 \u00e0mplia de les conclusions.<\/p>\n\n\n\n Es conclou que les dones hipertenses controlades assoleixen valors de FC m\u00e9s elevats en la sessi\u00f3 aqu\u00e0tica a intervals i no presenten una difer\u00e8ncia significativa quant als valors de la TA entre els protocols. A m\u00e9s, no es va produir HPE en els 20 minuts de recuperaci\u00f3 posteriors a ambdues sessions de gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n Com a aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica, se suggereix que les persones hipertenses controlades poden practicar les sessions de gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica cont\u00ednues i a intervals analitzades en aquest estudi amb seguretat cardiovascular. Caldria fer estudis posteriors per comprovar les diferents intensitats i volums d\u2019exercici en l\u2019entorn aqu\u00e0tic, aclarir el protocol que pogu\u00e9s potenciar la reducci\u00f3 dels valors de tensi\u00f3 arterial en persones hipertenses controlades i, a m\u00e9s, proporcionar una s\u00f2lida base te\u00f2rica per a una prescripci\u00f3 segura de l\u2019entrenament aer\u00f2bic per a aquesta poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Les autories agraeixen la participaci\u00f3 en aquest projecte a les entitats Coordinaci\u00f3 per a la Millora del Personal d\u2019Educaci\u00f3 Superior (CAPES) i al Consell Nacional de Desenvolupament Cient\u00edfic i Tecnol\u00f2gic (CNPq)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum Objectiu. Avaluar les respostes en la tensi\u00f3 arterial (TA) aguda en dones hipertenses durant la pr\u00e0ctica de sessions de gimn\u00e0stica aer\u00f2bica aqu\u00e0tica cont\u00ednues (CON) i a intervals (INT) i 20 minuts despr\u00e9s de realitzar-les.M\u00e8tode. Nou dones hipertenses tractades (61.22\u2009\u00b1\u20092.91 anys, amb \u00edndex de massa corporal 28.70\u2009\u00b1\u20094.45 kg.m-2) van realitzar dues sessions aleat\u00f2ries d\u2019exercicis aqu\u00e0tics […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[9890,9889,9887,9888,4336],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["dones hipertenses<\/a>","gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica<\/a>","pressi\u00f3 arterial<\/a>","pressi\u00f3 sangu\u00ednia<\/a>","tensi\u00f3 arterial<\/a>"],"unlinked":["dones hipertenses<\/span>","gimn\u00e0stica aqu\u00e0tica<\/span>","pressi\u00f3 arterial<\/span>","pressi\u00f3 sangu\u00ednia<\/span>","tensi\u00f3 arterial<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 4 febrer 2021","modified":"Updated on 6 abril 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 4 febrer 2021 15:23","modified":"Updated on 6 abril 2021 22:20"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44752\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=44752"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44752\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":46147,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44752\/revisions\/46147\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=44752"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=44752"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=44752"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Metodologia<\/h2>\n\n\n\n
Participants<\/h3>\n\n\n\n
Procediments experimentals<\/h3>\n\n\n\n
Caracter\u00edstiques de les participants<\/h3>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/FIGURA-1-144-04-CAT.jpg\")
Caracteritzaci\u00f3 i familiaritzaci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n
Intervencions i mesuraments dels resultats<\/h3>\n\n\n\n
Els protocols d\u2019exercici aqu\u00e0tic es van realitzar durant 32 minuts amb la intensitat prescrita per l\u2019\u00edndex de l\u2019esfor\u00e7 percebut (IEP) basat en una escala de Borg 6-20 (Borg, 1990<\/a>). En el protocol CON, la intensitat es va controlar mitjan\u00e7ant un IEP d\u2019entre 13 i 14 (bastant intens). En el protocol INT, es van realitzar vuit tandes de 2 minuts amb un IEP 17 (molt dur), intercalades amb 2 minuts de recuperaci\u00f3 activa amb un IEP 9 (molt suau). Tant els protocols CON com INT estaven integrats per dos blocs de quatre exercicis, cadascun realitzat durant 4 minuts, amb un total de 32 minuts d\u2019activitat f\u00edsica. Es va aplicar la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019exercicis aqu\u00e0tics seg\u00fcent: c\u00f3rrer en el lloc amb flexi\u00f3 i extensi\u00f3 de colzes simult\u00e0nies, esqu\u00ed de fons amb flexi\u00f3 i extensi\u00f3 d\u2019espatlles simult\u00e0nies, salts de tisora amb abducci\u00f3 i adducci\u00f3 d\u2019espatlles simult\u00e0nies i puntada de peu frontal a 45\u00ba empenyent simult\u00e0niament l\u2019aigua cap a davant amb els dos bra\u00e7os. Aquest model de protocol havia estat utilitzat pr\u00e8viament en l\u2019estudi de Kruel et al. (2009)<\/a>, l\u2019objectiu del qual era analitzar les respostes cardiorespirat\u00f2ries en els diferents protocols. Les sessions de l\u2019experiment sempre les va conduir el mateix instructor amb un m\u00e0xim de dos participants per fase, sense m\u00fasica de fons.<\/p>\n\n\n\nAn\u00e0lisi estad\u00edstica<\/h2>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/FIGURA-2-144-04-CAT.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/FIGURA-3-144-04-CAT.jpg\")
Resultats<\/h2>\n\n\n\n
Respostes de la tensi\u00f3 arterial i la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca en rep\u00f2s<\/h3>\n\n\n\n
Respostes de la tensi\u00f3 arterial i la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca durant la pr\u00e0ctica d\u2019exercici<\/h3>\n\n\n\n
Respostes de la tensi\u00f3 arterial i la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca despr\u00e9s de practicar exercici<\/h3>\n\n\n\n
Discussi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Conclusions<\/h2>\n\n\n\n
Agra\u00efments<\/h2>\n\n\n\n