Paraules clau:<\/strong> adolescents<\/span>, electrocardiograma<\/span>, exercici f\u00edsic<\/span>, prevenci\u00f3 prim\u00e0ria<\/span>, risc cardiovascular<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n L\u2019estil de vida dels joves que resideixen en ciutats o en comunitats rurals ha evolucionat cap al sedentarisme, en gran manera per les facilitats en els despla\u00e7aments i la incorporaci\u00f3 de noves tecnologies i jocs que reforcen la vida f\u00edsicament poc activa. Aquest \u00e9s un dels arguments que han contribu\u00eft a promocionar l\u2019esport extraescolar en considerar-se que les hores de dedicaci\u00f3 a l\u2019exercici f\u00edsic del programa educatiu s\u00f3n insuficients. La falta d\u2019exercici f\u00edsic juntament amb la dieta inadequada s\u00f3n els factors rellevants que incideixen sobre l\u2019estat de salut tant en adolescents com de la poblaci\u00f3 adulta. <\/p>\n\n\n\n Un argument s\u00f2lid per realitzar esport i evitar exclusions no justificades \u00e9s disposar de la informaci\u00f3 de l\u2019alumnat amb algun tipus de problema cardiovascular. No obstant aix\u00f2, el m\u00e9s important \u00e9s la possibilitat de dissenyar programes adaptats a les condicions individuals per a la millora de les qualitats f\u00edsiques i la prevenci\u00f3 del risc.<\/p>\n\n\n\n La disminuci\u00f3 de les hores de sedentarisme i l\u2019augment de l\u2019AF moderada-intensa s\u2019associa a reducci\u00f3 dels factors de risc cardiovascular i alteracions metab\u00f2liques amb p\u00e8rdua de percentatge de massa grassa, augment de la sensibilitat a la insulina, disminuci\u00f3 de l\u00edpids plasm\u00e0tics i millor toler\u00e0ncia per a l\u2019exercici f\u00edsic (Ekelund et al., 2012<\/a>; V\u00e4ist\u00f6 et al., 2018<\/a>). Aix\u00ed mateix, s\u2019observa que la funci\u00f3 cognitiva dels escolars augmenta si s\u00f3n f\u00edsicament actius durant els temps de descans, una forma m\u00e9s de reduir el temps de sedentarisme (Rendo-Urteaga et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n La coexist\u00e8ncia de diversos factors de risc s\u2019inicia en edats primerenques i s\u2019associa a l\u2019inici de l\u2019arterioesclerosi. S\u2019ha observat que en els adolescents grans aquests factors s\u00f3n m\u00e9s evidents. L\u2019obesitat associada a la s\u00edndrome cardiometab\u00f2lica indueix a la diabetis, hipertensi\u00f3 i a la malaltia cardiovascular silenciosa (Tanrikulu et al., 2016<\/a>; Newman et al., 1986<\/a>; Berenson, 2009<\/a>). \u00c9s b\u00e0sic realitzar sobre aquests factors, tots ells modificables, prevenci\u00f3 preco\u00e7 amb modificaci\u00f3 de la dieta, realitzar exercici f\u00edsic i educaci\u00f3 sanit\u00e0ria, especialment en els grups socialment m\u00e9s desfavorits (Bibiloni et al., 2012<\/a>; Ortega et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n Els adolescents s\u2019inicien en el consum d\u2019alcohol i el tabaquisme en aquesta etapa, no obstant aix\u00f2, la tend\u00e8ncia \u00e9s a disminuir-lo, sobretot, com a resultat de les campanyes de prevenci\u00f3 i les normes legals que s\u2019han implantat (Villalb\u00ed et al., 2012<\/a>; S\u00e1nchez-Quejia et al., 2015<\/a>), malgrat que algunes dades recents apunten a un nou increment del consum i a canvis en els seus h\u00e0bits. L\u2019alcohol i el tabac es relacionen amb multitud de malalties especialment amb factors de risc i malalties cardiovasculars i la prevenci\u00f3 del seu consum en edats primerenques \u00e9s fonamental. <\/p>\n\n\n\n Objectiu. Con\u00e8ixer el perfil de salut i la prevenci\u00f3 cardiovascular mitjan\u00e7ant hist\u00f2ria personal, familiar i electrocardiograma (ECG) de l\u2019alumnat adolescent per millorar les indicacions sobre la realitzaci\u00f3 adequada d\u2019exercici f\u00edsic en els centres escolars. <\/p>\n\n\n\n La mostra de l\u2019estudi la formaven estudiants de 2n, 4t d\u2019ESO i 2n de batxillerat de l\u2019INS Angeleta Ferrer i Sensat de Sant Cugat del Vall\u00e8s, INS Ban\u00fas de Cerdanyola del Vall\u00e8s, INS de Sant Vicen\u00e7 de Castellet, INS Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca, INS Poeta Maragall de Barcelona, INS Terrassa de Terrassa i Santa Teresa de Barcelona; un conjunt d\u2019escoles privades, concertades i p\u00fabliques de les comarques del Baix Llobregat, Vall\u00e8s Occidental, Bages i Barcelona ciutat.<\/p>\n\n\n\n La mostra es va determinar de forma aleat\u00f2ria entre els centres en els quals el professorat va acceptar participar en l\u2019estudi durant el per\u00edode 2017 i 2018. La mida de la mostra es va triar amb els mateixos criteris que s\u2019utilitza a l\u2019enquesta FRESC (Factors de risc en estudiants de secund\u00e0ria de Barcelona) per a adolescents de l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona (ASPB), \u00e9s a dir, precisi\u00f3 del 3\u2009%; error a\u20095\u2009%, una proporci\u00f3 estimada del 50\u2009% (p\u2009<\/em>=\u2009q\u2009<\/em>=.5) i una no-resposta del 20\u2009%. Amb aquests par\u00e0metres la mida de la mostra calculada va ser de 1391 adolescents, 667 nois i 724 noies.<\/p>\n\n\n\n Es va realitzar un q\u00fcestionari estructurat i espec\u00edfic sobre factors de risc cardiovasculars basant-se en l\u2019enquesta de salut de Catalunya (IMC, hipercolesterol\u00e8mia, diabetis, hipertensi\u00f3, tabaquisme, alcohol) i es va realitzar una enquesta espec\u00edfica sobre exercici (adaptada de l\u2019enquesta International Physical Activity Questionnaire, IPAC, Serra-Grima et al., 2008<\/a>; Craig et al., 2003<\/a>). S\u2019hi va recollir el tipus d\u2019exercici i intensitat tan personal com el dels pares, i simptomatologia relacionada amb l\u2019exercici f\u00edsic com palpitacions, sensaci\u00f3 de mareig o p\u00e8rdua de consci\u00e8ncia. Aix\u00ed mateix, es va recollir la hist\u00f2ria familiar de factors de risc cardiovascular (hipertensi\u00f3 arterial, hipercolesterol\u00e8mia, diabetis) o patologia card\u00edaca a m\u00e9s de tipus d\u2019alimentaci\u00f3, tabaquisme i consum d\u2019alcohol.<\/p>\n\n\n\n L\u2019estudi es va presentar al Consell Escolar i el va aprovar cada centre. Es va enviar a les fam\u00edlies una carta explicant l\u2019objectiu del treball per demanar el seu consentiment informat, i assenyalant que era voluntari. Totes les fam\u00edlies el van signar.<\/p>\n\n\n\n Una vegada obtinguts els consentiments, en horari escolar sota la supervisi\u00f3 del docent d\u2019AF, l\u2019alumnat rebia instruccions per omplir el q\u00fcestionari. Quan l\u2019havien emplenat se\u2019ls feia un ECG en una sala habilitada en el mateix centre escolar.<\/p>\n\n\n\n Es va crear una base de dades espec\u00edfica per a la recollida i la seva an\u00e0lisi i una prova pilot anterior a la posada en marxa de l\u2019estudi. Les dades recollides es van validar i es va efectuar un control de qualitat previ a l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica. Es va dur a terme una an\u00e0lisi descriptiva univariada i bivariada de les dades. En totes les variables es va avaluar la distribuci\u00f3 de la normalitat a trav\u00e9s de la prova Kolmogorov-Smirnov. Les variables categ\u00f2riques es van comparar mitjan\u00e7ant taules de conting\u00e8ncia utilitzant la prova khi quadrat. Quan la comparaci\u00f3 era de variables quantitatives i categ\u00f2riques, es va utilitzar el test de t<\/em> de Student. En tots els casos el nivell de significaci\u00f3 va ser de p\u2009<\/em><.05 (\u03b1=.05). Es va utilitzar el programa estad\u00edstic SPSS S.26. <\/p>\n\n\n\n Les caracter\u00edstiques de l\u2019alumnat que va participar en l\u2019estudi es mostren a la Taula 1. Taula 1<\/strong> Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Taula 2 Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n En el compte de l\u2019AF de l\u2019alumnat s\u2019han excl\u00f2s les hores de dedicaci\u00f3 a les classes d\u2019EF. Els nois van realitzar significativament (p<\/em>\u2009<\u2009.001) m\u00e9s competicions federades que les noies i aquestes competien m\u00e9s a nivell escolar i extraescolar. A partir dels 17 anys va disminuir significativament el nombre d\u2019alumnes federats (p<\/em>\u2009<\u2009.001) (Taules 3 i 4).\u00a0<\/p>\n\n\n\n Taula 3 Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Taula 4<\/strong> Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Els nois de forma significativa (p<\/em>\u2009<\u2009.001) van realitzar m\u00e9s hores d\u2019esport.\u00a0 Taula 5<\/strong> Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Un 11\u2009% dels pares realitzaven esport de competici\u00f3 en alguna especialitat; un 6.8\u2009% de pares, i un 2.1\u2009% de les mares i en un 2.5\u2009% dels casos competien ambd\u00f3s. <\/p>\n\n\n\n En creuar les hores que van dur a terme els alumnes amb la variable que recollia l\u2019exercici de competici\u00f3 dels pares, es va trobar una relaci\u00f3 estad\u00edstica significativa (p<\/em>\u2009<\u2009.001) en el sentit que els fills que realitzaven m\u00e9s hores d\u2019exercici eren aquells que els pares competien m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n S\u00edmptomes relacionats amb l\u2019exercici en l\u2019alumnat de l\u2019estudi Mareig i\/o p\u00e8rdua de consci\u00e8ncia. 125 (17.3\u2009%) noies i 52 (7.8\u2009%) nois van presentar algun episodi de mareig, per\u00f2 en cap d\u2019ells es va arribar a la p\u00e8rdua de consci\u00e8ncia. Dels participants que van presentar sensaci\u00f3 de mareig, 100 (13.8\u2009%) noies i 49 (7.3\u2009%) nois i van haver d\u2019aturar l\u2019exercici sense m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n Malaltia card\u00edaca familiar. Es van recollir les dades seg\u00fcents: pare amb problemes card\u00edacs: 12.8\u2009%; mare amb problemes card\u00edacs: 8.6\u2009%; germans amb problemes card\u00edacs: 2\u2009%.<\/p>\n\n\n\n Malaltia card\u00edaca en l\u2019alumnat: 708 (97.8\u2009%) noies i 639 (95.8\u2009%) nois no tenien cap tipus de patologia coneguda. 16 (2.2\u2009%) noies i 28 (4.2\u2009%) nois van declarar estar afectats d\u2019algun tipus de patologia card\u00edaca dels quals el professor d\u2019EF de l\u2019escola estava informat.<\/p>\n\n\n\n ECG. Es van realitzar 1000 registres de les 12 derivacions amb un aparell port\u00e0til. No es va incloure tota la mostra per raons t\u00e8cniques. En 59 casos es van registrar trastorns inespec\u00edfics de la repolaritzaci\u00f3 i\/o repolaritzaci\u00f3 preco\u00e7. Les caracter\u00edstiques d\u2019aquestes s\u00f3n freq\u00fcents i no requerien altres exploracions per descartar l\u2019exist\u00e8ncia de cardiopatia org\u00e0nica. En 3 casos es van registrar alteracions de la repolaritzaci\u00f3 sobre les precordials dretes (V1-V3) del tipus de repolaritzaci\u00f3 infantil que persisteix, normalment, fins als 7 anys, per\u00f2 hi ha excepcions. <\/p>\n\n\n\n En 9 casos es van registrar bloquejos incomplets de la branca dreta i en dos casos interval P-R allargat que es normalitzava amb lleuger increment de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca.<\/p>\n\n\n\n Factors de risc cardiovascular. Un 2.3\u2009% van declarar tenir hipertensi\u00f3 arterial, un 7.3\u2009% hipercolesterol\u00e8mia i un 2.3\u2009% diabetis. <\/p>\n\n\n\n Tabaquisme. El 90.1\u2009% de les noies i el 93.4\u2009% dels nois no havien fumat mai. Sobre el percentatge restant, es va observar que fumaven m\u00e9s les noies que els nois (p<\/em>\u2009<\u2009.05) i que el consum augmentava en el grup de 17 anys i m\u00e9s (p<\/em>\u2009<\u2009.001).<\/p>\n\n\n\n Taula 6<\/strong> Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Obesitat. L\u2019IMC era inferior a 18 en 296 (21.3\u2009%) dels casos i superior a 30 en 26 casos (1.9\u2009%). Amb un IMC per sobre del 25\u2009% hi havia un total de 97 dels 1254 alumnes, y per sobre de 30, 26 (1.9\u2009%) alumnes tenien sobrep\u00e8s\/obesitat. No es van observar difer\u00e8ncies significatives entre noies i nois.<\/p>\n\n\n\n Taula 7 Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Consum d\u2019alcohol. La majoria de l\u2019alumnat bevia ocasionalment i en cap de setmana, sent els percentatges dels consumidors del 20.8\u2009% en els nois i el 24.3\u2009% en les noies. El 75.9\u2009% dels nois i el 70.3\u2009% de les noies no eren bevedors. Encara que la relaci\u00f3 no va arribar a ser significativa hi havia una tend\u00e8ncia clara a un consum d\u2019alcohol m\u00e9s elevat entre les noies (p<\/em>\u2009<\u2009.07) tal i com apunten tamb\u00e9 recents estudis. Aquesta tend\u00e8ncia tamb\u00e9 quedava reflectida en l\u2019embriaguesa entre els bevedors, on un 15.1\u2009% dels nois i un 22.2\u2009% de les noies s\u2019havien emborratxat els darrers dies. A mesura que es feien m\u00e9s grans es produia un augment significatiu del consum d\u2019alcohol (p<\/em>\u2009<\u2009.001) i s\u2019observava que el 58.9\u2009% dels alumnes de batxillerat consumien alcohol.<\/p>\n\n\n\n L\u2019exercici f\u00edsic, dieta i abs\u00e8ncia d\u2019h\u00e0bits t\u00f2xics, en especial el tabac que \u00e9s el m\u00e9s com\u00fa, s\u00f3n els pilars b\u00e0sics per a la promoci\u00f3 i el manteniment de la salut. Existeix \u00e0mplia base cient\u00edfica que demostra que la coexist\u00e8ncia de diversos factors de risc s\u2019inicia ja en la infantesa (Newman et al., 1986<\/a>; Berenson, 2009<\/a>; Henriksson et al., 2017<\/a>), per la qual cosa \u00e9s important modificar l\u2019estil de vida de l\u2019alumnat, especialment referent a l\u2019exercici f\u00edsic i als h\u00e0bits diet\u00e8tics. L\u2019augment de l\u2019activitat f\u00edsica i disminuci\u00f3 del temps de sedentarisme es relaciona positivament amb el risc cardiometab\u00f2lic aix\u00ed com amb altres factors de m\u00e9s risc (V\u00e4ist\u00f6 et al., 2018<\/a>; Sanyaolu et al., 2019<\/a>; Rendo-Urteaga et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n La prevalen\u00e7a de factors de risc cardiovascular a Espanya \u00e9s igual o superior que en la mitjana d\u2019altres pa\u00efsos europeus i amb tend\u00e8ncia a augmentar. Aquest \u00e9s un dels arguments per potenciar les mesures de prevenci\u00f3 en l\u2019etapa escolar de manera que tinguin continu\u00eftat quan deixin l\u2019escola secund\u00e0ria (Llops i Brotons, 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n La majoria dels menjadors escolars p\u00fablics i privats estan supervisats per nutricionistes que \u00e9s la primera baula de la cadena de mesures per promoure la salut. La segona baula, l\u2019exercici f\u00edsic, no rep l\u2019atenci\u00f3 deguda. Les dues hores per setmana s\u00f3n totalment insuficients i el mateix professorat reconeix que t\u00e9 limitacions per realitzar programes d\u2019exercici amb la doble funci\u00f3 de ser educatius i millorar la salut i les qualitats f\u00edsiques.<\/p>\n\n\n\n Per compensar aquest inconvenient es va potenciar l\u2019esport extraescolar i les activitats per incentivar l\u2019alumnat a realitzar exercici f\u00edsic de forma regular. Cal continuar treballant per ampliar la base incloent m\u00e9s nenes i nens que per falta de motivaci\u00f3 o limitacions f\u00edsiques no es beneficien de tots els efectes coneguts que aporta l\u2019esport com a terap\u00e8utica global, educativa i l\u00fadica.<\/p>\n\n\n\n L\u2019exercici f\u00edsic \u00e9s una activitat muscular planificada, estructurada i repetitiva que, a m\u00e9s de contribuir a la millora de les qualitats f\u00edsiques, s\u2019ha revaloritzat davant de l\u2019evid\u00e8ncia de les seves accions favorables sobre la funci\u00f3 cognitiva, capacitat de memoritzaci\u00f3 i aprenentatge en nens i adolescents (Bueno, 2017<\/a>; Mora, 2013<\/a>; Manes, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n \u00c9s rellevant la informaci\u00f3 sobre l’exercici f\u00edsic que duien a terme els pares, perqu\u00e8 els adolescents es beneficiaran del seu exemple i motivaci\u00f3, la qual cosa comportar\u00e0 una educaci\u00f3 amb un estil de vida saludable.<\/p>\n\n\n\n La quantificaci\u00f3 de l\u2019exercici f\u00edsic en despesa energ\u00e8tica per aprofundir en la promoci\u00f3 de la salut t\u00e9 les seves limitacions malgrat la contribuci\u00f3 de q\u00fcestionaris elaborats amb aquest objectiu. Per valorar l\u2019activitat en hores per setmana es va utilitzar un q\u00fcestionari aplicat a exesportistes que havien abandonat l\u2019alta competici\u00f3 sense deixar de banda l\u2019IPAC que \u00e9s una refer\u00e8ncia validada.<\/p>\n\n\n\n La majoria de l\u2019alumnat de l\u2019estudi feia exercici f\u00edsic entre 2 i 5 hores per setmana, inferior a les recomanacions de la Societat Americana de Pediatria que considera que el grup d\u2019edat entre els 6 i 17 anys han de realitzar almenys una hora al dia d\u2019activitat moderada i si aquesta \u00e9s intensa almenys 3 dies per setmana. El 26.1\u2009% dels adolescents americans no realitza exercici f\u00edsic i un 15.4\u2009% s\u00f3n sedentaris (Lobelo et al., 2020<\/a>). Els nivells m\u00e9s baixos de pr\u00e0ctica s\u2019observen entre les adolescents i grups amb necessitats especials. Una dada rellevant \u00e9s que la inactivitat f\u00edsica augmenta amb l\u2019edat. En el conjunt d\u2019alumnat que es va estudiar el 39.3\u2009% dels nois i el 23.1\u2009% de les noies complien les recomanacions de dedicar a l\u2019exercici f\u00edsic almenys una hora al dia.<\/p>\n\n\n\n Els h\u00e0bits adquirits en aquesta etapa no sempre es mantenen quan s\u2019abandona l\u2019escola, no obstant aix\u00f2, per garantir l\u2019adher\u00e8ncia s\u2019han de potenciar els programes d\u2019exercici f\u00edsic inclusiu en benefici d\u2019aquells amb qualitats f\u00edsiques m\u00e9s limitades o amb algun tipus de patologia controlada pel metge.<\/p>\n\n\n\n L\u2019exercici que es realitza a l\u2019escola i l\u2019esport extraescolar no \u00e9s habitualment de gran exig\u00e8ncia f\u00edsica i les normes que regulen la participaci\u00f3 en esports d\u2019equip o individual permeten dosificar, en teoria, l\u2019esfor\u00e7 dels adolescents. Aquestes normes afavoreixen la inclusi\u00f3 que forma part dels objectius prioritaris en l\u2019esport.<\/p>\n\n\n\n El risc en l\u2019esport \u00e9s excepcional, particularment si el m\u00e8tode d\u2019entrenament \u00e9s el correcte i la preparaci\u00f3 \u00e9s adequada (Serra-Grima, 2015<\/a>). No obstant aix\u00f2, per garantir la seguretat de l\u2019alumnat i que el professorat d\u2019EF pugui realitzar el treball amb garanties, \u00e9s recomanable que aquest tingui a la seva disposici\u00f3 \u00e0mplia informaci\u00f3 sobre els antecedents familiars i personals, de la forma que s\u2019ha realitzat en la poblaci\u00f3 analitzada tal com es recull al q\u00fcestionari elaborat. Es coneixen antecedents de malalties cardiovasculars en membres de primera generaci\u00f3 i si fan exercici f\u00edsic. A l\u2019alumnat se li va preguntar si en alguna ocasi\u00f3 havia presentat s\u00edmptomes com a dolor tor\u00e0cic, palpitacions, sensaci\u00f3 de mareig o p\u00e8rdua de consci\u00e8ncia i les respostes, aix\u00ed com la visita al metge, no van aportar informaci\u00f3 que recoman\u00e9s deixar temporalment l\u2019esport. El 83.7\u2009% de l\u2019alumnat mai no va tenir sensaci\u00f3 de mareig ni p\u00e8rdua de consci\u00e8ncia. 52 (7.8\u2009%) nois i 125 (13.8\u2009%) noies van haver d\u2019aturar l\u2019exercici f\u00edsic, per\u00f2 la recuperaci\u00f3 va ser espont\u00e0nia i no van necessitar altres mesures.<\/p>\n\n\n\n El professorat d\u2019EF pot ser que no identifiqui el significat de s\u00edmptomes relacionats amb l\u2019esfor\u00e7 que puguin ser anormals. En el cas que l\u2019alumnat refereixi s\u00edmptomes com palpitacions, mareig o p\u00e8rdua de consci\u00e8ncia, \u00e9s el metge qui ha de realitzar el diagn\u00f2stic. D\u2019acord amb la taula, nom\u00e9s el 4.4\u2009% i el 6\u2009% dels que han tingut palpitacions van anar al metge i en tots els casos es va considerar que eren episodis benignes. La sensaci\u00f3 de palpitacions que comenten no pot interpretar-se pr\u00f2piament com a arr\u00edtmia per haver-se presentat de forma fuga\u00e7 en iniciar o en finalitzar l\u2019exercici i encaixa m\u00e9s dins de les manifestacions que poden oc\u00f3rrer en els canvis de ritme o fins i tot posturals. En cap cas no hi ha la sospita d\u2019arr\u00edtmia pr\u00f2piament dita i que, generalment, s\u2019acompanya d\u2019una altra simptomatologia. 52 (7.8\u2009%) dels nois i 125 (17.3\u2009%) han presentat algun episodi, per\u00f2 en cap cas no s\u2019ha arribat a la p\u00e8rdua de consci\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n El 83.7\u2009% no va tenir mai sensaci\u00f3 de mareig ni p\u00e8rdua de consci\u00e8ncia relacionades amb l\u2019exercici. En el cas dels 49 (7.3\u2009%) nois i 100 (13.8\u2009%) noies dels que havien tingut sensaci\u00f3 de mareig, els episodis van oc\u00f3rrer despr\u00e9s de l\u2019esfor\u00e7, fenomen bastant com\u00fa quan l\u2019exercici s\u2019atura bruscament; cap no va requerir actuaci\u00f3 m\u00e8dica.<\/p>\n\n\n\n La incorporaci\u00f3 de l\u2019ECG a l\u2019estudi est\u00e0 en la l\u00ednia de les recomanacions establertes per la Societat Europea de Cardiologia (Corrado et al., 2005<\/a>) per al reconeixement de l\u2019aptitud esportiva. L\u2019inconvenient s\u00f3n els falsos positius que generen dubtes, la qual cosa pot comportar la realitzaci\u00f3 d\u2019altres exploracions complement\u00e0ries per descartar la pres\u00e8ncia de cardiopatia estructural. Entre els 59 ECG en els quals es van registrar alteracions, la majoria eren trastorns de la repolaritzaci\u00f3 inespec\u00edfics, troballa relativament freq\u00fcent en poblaci\u00f3 jove i que fa esport. Els que presentaven altres alteracions com el bloqueig incomplet de branca dreta, l\u2019ECG va ser normal ra\u00f3 per la qual es va descartar la pres\u00e8ncia de cardiopatia estructural. Els dos casos en qu\u00e8 es va registrar un interval P-R allargat es va normalitzar amb lleugers increments de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca el que suggereix que es tractava d\u2019alteraci\u00f3 funcional. En abs\u00e8ncia d\u2019antecedents familiars, personals, de s\u00edmptomes relacionats amb l\u2019exercici i un ECG amb alteracions d\u2019esc\u00e0s valor cl\u00ednic, la probabilitat de risc \u00e9s excepcional. D\u2019aquesta manera, el professorat d\u2019EF o els entrenadors poden realitzar la seva feina amb m\u00e9s seguretat.<\/p>\n\n\n\n La correcci\u00f3 de l\u2019obesitat, tant en la poblaci\u00f3 adulta com en l\u2019adolesc\u00e8ncia, \u00e9s un dels objectius dels programes de salut comunit\u00e0ria. S\u2019han promogut programes de prevenci\u00f3 prim\u00e0ria que consisteixen en promoure l\u2019exercici f\u00edsic i la prevenci\u00f3 secund\u00e0ria, i en l\u2019educaci\u00f3 per continuar amb l\u2019h\u00e0bit de l\u2019exercici f\u00edsic i dieta en la vida adulta (Sanyaolu et al., 2019). Promoure l\u2019exercici f\u00edsic i disminuir el sedentarisme s\u00f3n els t\u00f2pics per a la reducci\u00f3 del risc cardiometab\u00f2lic. En l\u2019alumnat que es va estudiar tenien sobrep\u00e8s el 7.6\u2009% dels nois i el 6.5\u2009% de les noies. Un \u00edndex per sobre de 30 es considera obesitat i un 2\u2009% dels nois i 1.5\u2009% de les noies el tenien superior a aquesta xifra (Taula 7).<\/p>\n\n\n\n Diferents estudis realitzats en adolescents per con\u00e8ixer la prevalen\u00e7a de fumadors a Espanya indiquen que s\u2019ha produ\u00eft un descens en el consum de tabac. Es va mostrar una forquilla que oscil\u00b7lava entre el 8.5\u2009% i 13.3\u2009% en nois i entre 12.7\u2009% i 16.4\u2009% entre les noies. Aquests resultats corresponien al per\u00edode entre els anys 1993 i 2008 (Villalb\u00ed et al., 2012<\/a>). En el grup d\u2019adolescents que es van estudiar el 93.4\u2009% dels nois i el 90.1\u2009% de les noies no eren fumadors, percentatges inferiors que confirmarien les dades de l\u2019estudi de refer\u00e8ncia on s\u2019assenyala la tend\u00e8ncia a disminuir el consum de tabac.<\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 amb l\u2019abs\u00e8ncia de consum d\u2019alcohol que \u00e9s un dels pilars de la salut, el 75.9\u2009% i el 70.3\u2009% de nois i noies respectivament van declarar que no s\u00f3n bevedors. Els bevedors ho fan ocasionalment i en caps de setmana. Tanmateix, es va observar que les noies bevien m\u00e9s i hi havia episodis d\u2019embriaguesa els caps de setmana. Els resultats d\u2019un estudi de S\u00e1nchez-Quejia et al. (2015)<\/a>, realitzat en tres edicions, mostren descens del consum de vi i licors destil\u00b7lats entre 2002 i 2010, i tend\u00e8ncia a l\u2019al\u00e7a d\u2019episodis d\u2019embriaguesa, encara que algunes dades recents apunten a un increment del consum. Al q\u00fcestionari sobre el consum d\u2019alcohol nom\u00e9s es va realitzar la pregunta gen\u00e8rica sense entrar en tipus d\u2019alcohol.<\/p>\n\n\n\n L\u2019objectiu de l\u2019estudi no era la comparaci\u00f3 entre cursos ni per centres, per aix\u00f2 la mostra es va escollir de forma global tenint present que no tots els que acaben 4t passen a batxillerat per\u00f2 malgrat aix\u00f2, en funci\u00f3 de la mida de la mostra, els resultats van ser representatius de tots els estudiants de l\u2019entorn de l\u2019equip d\u2019investigadors. <\/p>\n\n\n\n La promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019educaci\u00f3 cap a un estil de vida saludable es recomana iniciar-la en l\u2019etapa escolar i s’ha d’aconseguir que no s\u2019abandoni en l\u2019edat adulta.<\/p>\n\n\n\n La informaci\u00f3 global de l\u2019alumnat sobre els seus antecedents personals, familiars i nivell d\u2019activitat f\u00edsica que realitzen, permet prendre mesures per iniciar un programa d\u2019educaci\u00f3 sanit\u00e0ria que faciliti millorar els h\u00e0bits diet\u00e8tics, implementar l\u2019activitat f\u00edsica i eliminar els h\u00e0bits t\u00f2xics o no saludables.<\/p>\n\n\n\n El professorat d\u2019EF o els responsables de l\u2019esport extraescolar han de saber que l\u2019alumnat no presenta s\u00edmptomes o no s\u00f3n significatius, relacionats amb l\u2019esfor\u00e7 i que han tingut una revisi\u00f3 m\u00e8dica normal per part del pediatre o el metge de fam\u00edlia. Si, addicionalment, disposen d\u2019un ECG que descarta l\u2019exist\u00e8ncia de cardiopatia estructural amb probabilitat de risc, poden desenvolupar la seva tasca amb amb garantia perqu\u00e8, excepcionalment, hi haur\u00e0 una incid\u00e8ncia cardiovascular greu. <\/p>\n\n\n\n S\u2019agraeix la participaci\u00f3 i implicaci\u00f3 del professorat d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i la direcci\u00f3 dels centres educatius que han perm\u00e8s la recollida de la mostra, la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Cl\u00ednica Mapfre de Medicina del tennis, la de Marta Muste per la realitzaci\u00f3 dels electrocardiogrames, i la de Patricia Vives per la preparaci\u00f3 del manuscrit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Resum L\u2019objectiu del treball era con\u00e8ixer el perfil de salut i la prevenci\u00f3 cardiovascular mitjan\u00e7ant la hist\u00f2ria personal, familiar i electrocardiograma dels adolescents per millorar les indicacions sobre la realitzaci\u00f3 d\u2019exercici f\u00edsic en els centres escolars. Es va realitzar un estudi observacional descriptiu d\u2019una cohort d\u2019alumnat d\u2019escoles p\u00fabliques i privades. Mostra. 1391 adolescents (667 nois […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2237,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":13,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[3851,9729,3881,5266,9730],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula-300x216.png","coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["adolescents<\/a>","electrocardiograma<\/a>","exercici f\u00edsic<\/a>","prevenci\u00f3 prim\u00e0ria<\/a>","risc cardiovascular<\/a>"],"unlinked":["adolescents<\/span>","electrocardiograma<\/span>","exercici f\u00edsic<\/span>","prevenci\u00f3 prim\u00e0ria<\/span>","risc cardiovascular<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 4 febrer 2021","modified":"Updated on 6 abril 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 4 febrer 2021 15:18","modified":"Updated on 6 abril 2021 21:50"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44746\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=44746"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44746\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":46143,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44746\/revisions\/46143\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2237\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=44746"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=44746"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=44746"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Introducci\u00f3 <\/h2>\n\n\n\n
Metodologia<\/h2>\n\n\n\n
Estudi observacional transversal descriptiu<\/h3>\n\n\n\n
Resultats <\/h2>\n\n\n\n
No es van observar difer\u00e8ncies significatives entre noies i nois respecte a la distribuci\u00f3 per cursos.\u00a0<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
Mida de la mostra, sexe i edat.<\/em><\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/strong>Curs.<\/em><\/p>\n\n\n\nAF realitzada per l\u2019alumnat i els seus pares<\/h3>\n\n\n\n
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/strong>Exercici f\u00edsic de l\u2019alumnat a nivell de competici\u00f3 fora de les classes d\u2019EF.<\/em><\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
Hores d\u2019exercici f\u00edsic per setmana de l\u2019alumnat al marge de les classes d\u2019EF.<\/em><\/p>\n\n\n\n
El grup d\u2019edat de 15 a 16 anys va ser el grup que va fer m\u00e9s exercici f\u00edsic
Respecte a l\u2019activitat f\u00edsica dels pares, aquesta es va valorar en hores de dedicaci\u00f3, tipus d\u2019esport i si aquest era o no competitiu (Taula 5)<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
Exercici f\u00edsic de les mares i els pares de l\u2019alumnat<\/em>.<\/p>\n\n\n\n
Palpitacions a\u00efllades: 283 (39.1\u2009%) noies i 158 (23.7\u2009%) nois van comentar haver presentat episodis en alguna ocasi\u00f3. Van consultar al metge per aquest motiu 47 (6.5\u2009%) noies, i 30 (4.5\u2009%) nois.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
Nombre de cigarretes al dia declarat per l\u2019alumnat<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/strong>Distribuci\u00f3 de l\u2019IMC en l\u2019alumnat.<\/em><\/p>\n\n\n\nDiscussi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Conclusions<\/h2>\n\n\n\n
Agra\u00efments<\/h2>\n\n\n\n