{"id":44580,"date":"2021-02-04T11:33:56","date_gmt":"2021-02-04T11:33:56","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=44580"},"modified":"2021-04-06T20:44:45","modified_gmt":"2021-04-06T20:44:45","slug":"relacio-entre-motivacio-sexe-edat-composicio-corporal-i-activitat-fisica-en-escolars","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/relacio-entre-motivacio-sexe-edat-composicio-corporal-i-activitat-fisica-en-escolars\/","title":{"rendered":"Relaci\u00f3 entre motivaci\u00f3, sexe, edat, composici\u00f3 corporal i activitat f\u00edsica en escolars"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica en l\u2019adolesc\u00e8ncia es considera un dels factors de protecci\u00f3 de la salut que reporta nombrosos beneficis a nivell f\u00edsic, ps\u00edquic i social. El present estudi pret\u00e9n con\u00e8ixer les relacions entre la motivaci\u00f3 per a la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica d\u2019un grup d\u2019adolescents escolaritzats en educaci\u00f3 secund\u00e0ria (tenint en compte l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca o a l\u2019ego) i les variables sexe, edat, nivell d\u2019activitat f\u00edsica, IMC i morfotipus. Es tracta d\u2019un estudi descriptiu transversal en qu\u00e8 van participar 466 adolescents d\u2019entre 11 i 16 anys (13.95\u2009\u00b1\u20091.46 anys) dels quals el 53.9% (n<\/em>\u2009=\u2009251) van ser nois i el 46.1% van ser noies (n<\/em>\u2009=\u2009215). S\u2019observa que les noies i els estudiants de menor edat s\u2019orienten m\u00e9s a la tasca en la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i tamb\u00e9 els subjectes amb obesitat i sobrep\u00e8s i aquells que es consideren a si mateixos de morfotipus ectomorf. Els nois mostren m\u00e9s orientaci\u00f3 a l\u2019ego en la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica. S\u2019han d\u2019estudiar els m\u00faltiples factors que intervenen en la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica en l\u2019adolesc\u00e8ncia. Sembla convenient potenciar l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca de la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica en educaci\u00f3 secund\u00e0ria (de forma m\u00e9s acusada entre els nois i adolescents de m\u00e9s edat), tant a nivell escolar com extraescolar ja que pot dur l\u2019adolescent a practicar-la m\u00e9s o al manteniment d\u2019aquesta en el futur. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> actividad motriz<\/span>, activitat motriu<\/span>, educaci\u00f3 secund\u00e0ria<\/span>, ego<\/span>, morfotipus<\/span>, tasca<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019activitat f\u00edsica (AF) es considera un dels factors m\u00e9s determinants en l\u2019estat de salut de les persones. La pr\u00e0ctica habitual t\u00e9 una incid\u00e8ncia positiva en la qualitat de vida, afavoreix l\u2019adopci\u00f3 d\u2019altres h\u00e0bits saludables i aporta nombrosos beneficis a nivell f\u00edsic, psicol\u00f2gic i social (Rosa-Guillam\u00f3n, 2019<\/a>). En l\u2019adolesc\u00e8ncia, la seva realitzaci\u00f3 adquireix especial rellev\u00e0ncia: d\u2019una banda, perqu\u00e8 en aquesta etapa s\u2019estableixen els h\u00e0bits que es mantindran en la vida adulta i, per una altra, perqu\u00e8 actua com a factor de protecci\u00f3 davant altres comportaments de risc per a la salut com s\u00f3n l\u2019obesitat i el sobrep\u00e8s o el consum de subst\u00e0ncies nocives (Us\u00e1n et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019obesitat i el sobrep\u00e8s en la infantesa i l\u2019adolesc\u00e8ncia s\u00f3n considerats un dels principals problemes de salut p\u00fablica del nostre temps segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS, 2020<\/a>); a m\u00e9s en algunes ocasions aquests poden comportar problemes de salut associats com poden ser diabetis, problemes cardiovasculars, hipertensi\u00f3, baixa autoestima, etc. Ja que l\u2019AF \u00e9s fonamental per al manteniment d\u2019un pes saludable, diversos estudis s\u2019han centrat a con\u00e8ixer els factors que condicionen la participaci\u00f3 dels joves en la pr\u00e0ctica regular d\u2019AF sent aquests de naturalesa ambiental, personal o familiar (Laird et al., 2016<\/a>; Yao i Rhodes, 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

D\u2019entre els factors personals que condicionen la pr\u00e0ctica d\u2019AF, l\u2019orientaci\u00f3 cap a la meta que adopta la persona \u00e9s important, podent ser aquesta orientaci\u00f3 de dos tipus: cap a la tasca o cap a l\u2019ego. Aix\u00ed, les persones orientades a la tasca basen l\u2019\u00e8xit en la millora personal i l\u2019esfor\u00e7, mentre les orientades a l\u2019ego s\u2019encaminen cap a la possessi\u00f3 d\u2019habilitat o compet\u00e8ncia superior als altres (Guivernau, 1994<\/a>). Per aquesta ra\u00f3, algunes investigacions sobre AF s\u2019han interessat en l\u2019an\u00e0lisi de la motivaci\u00f3 i la recerca d\u2019\u00e8xit en l\u2019esmentada pr\u00e0ctica, centrant-se en l\u2019estudi de les orientacions de metes. En aquesta l\u00ednia, l\u2019escala de les orientacions de meta en l\u2019exercici, GOES (Goal Orientation in Exercise Scale<\/em>) (Killpatrick et al., 2003<\/a>) s\u2019ha mostrat com una eina \u00fatil en l\u2019estudi de l\u2019exercici no competitiu. La recerca de Moreno et al. 2007 valida l\u2019escala i li atorga una adequada validesa de constructe, fiabilitat i validesa predictiva sent la global de 0.8. (Moreno et al., 2007<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La literatura cient\u00edfica identifica la motivaci\u00f3 com un factor principal en la pr\u00e0ctica regular d\u2019AF, estudiant les relacions existents entre el tipus de motivaci\u00f3 cap a la pr\u00e0ctica d\u2019AF i altres variables com el sexe i l\u2019edat dels adolescents o el nivell d\u2019AF practicada (De la Torre-Cruz et al., 2017<\/a>). A m\u00e9s, hi ha recerques que mostren que l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca en la realitzaci\u00f3 amb l\u2019AF est\u00e0 directament relacionada amb un nivell superior de pr\u00e0ctica (Giner et al., 2020<\/a>) i el seu manteniment en el futur (Jaakkola et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte el sexe dels adolescents, els estudis apunten que l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca \u00e9s m\u00e9s gran en el cas de les noies i l\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019ego m\u00e9s gran en els nois. Tamb\u00e9 s\u2019evidencia que l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca \u00e9s m\u00e9s gran a menor edat, augmentant l\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019ego amb l\u2019edat en el cas dels adolescents i sobretot en els nois (S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Quant al morfotipus, aquest \u00e9s definit com el tipus morfol\u00f2gic que caracteritza un grup determinat d\u2019organismes, una eina de classificaci\u00f3 segons la complexi\u00f3 f\u00edsica de les persones. N\u2019hi ha 3 tipus: ectomorf (complexi\u00f3 prima, fibrosa, estructura fina i allargada); mesomorf (complexi\u00f3 atl\u00e8tica, m\u00fasculs forts, estructura forta) i endomorf (complexi\u00f3 arrodonida i tova, musculatura gens definida). En l\u2019adolesc\u00e8ncia, la freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s gran d\u2019AF segons els estudis es registra en el grup dels mesomorfs, els quals al\u00b7ludeixen com a motius de pr\u00e0ctica el gaudiment i la socialitzaci\u00f3, i es perceben tamb\u00e9 m\u00e9s competents amb la pr\u00e0ctica fisicoesportiva. Finalment, els adolescents ectomorfs seguits dels endomorfs s\u00f3n els que practiquen menys AF setmanalment (Moral-Garc\u00eda et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Malgrat els antecedents, no es disposa de prou informaci\u00f3 que relacioni les orientacions de meta dels adolescents amb diferents variables relacionades amb el sexe, composici\u00f3 corporal i pr\u00e0ctica d\u2019AF. Per tant, l\u2019objectiu d\u2019aquesta recerca va ser analitzar la connexi\u00f3 existent entre les orientacions de meta, enteses com a ego o tasca, i el sexe, edat, nivell de pr\u00e0ctica d\u2019AF, \u00edndex de massa corporal i el morfotipus en estudiants d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria. Es va hipotetitzar que els homes, aix\u00ed com els estudiants actius f\u00edsicament, tenien m\u00e9s orientaci\u00f3 cap a l\u2019ego, la qual augmenta amb l\u2019edat dels estudiants; els adolescents amb sobrep\u00e8s o obesitat s\u2019orienten m\u00e9s cap a la tasca en comparaci\u00f3 amb els de normop\u00e8s, i els escolars que es consideren endomorfs, s\u2019orienten m\u00e9s a la tasca que a l\u2019ego. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va realitzar un estudi descriptiu de tall transversal, on es va aplicar un mostreig probabil\u00edstic aleatori per a l\u2019obtenci\u00f3 de la mostra. Van participar-hi un total de 466 adolescents d\u2019edats compreses entre 11 i 16 anys (13.95\u00b11.46 anys) que es corresponen amb l\u2019etapa d\u2019ESO, dels quals un 53.9% (n\u2009<\/em>=251) eren nois i el 46.1% eren noies (n\u2009<\/em>=215). Els adolescents pertanyien a dos centres educatius, un d\u2019\u00e0mbit rural i un altre d\u2019urb\u00e0. Abans d\u2019iniciar la recerca es va informar tant al centre educatiu com als pares o tutors legals dels estudiants, dels quals es va requerir el consentiment informat autoritzant la participaci\u00f3. Com a criteris d\u2019inclusi\u00f3 es van establir: l\u2019autoritzaci\u00f3 del centre, el consentiment informat positiu, no presentar cap lesi\u00f3 o malaltia que imped\u00eds la pr\u00e0ctica habitual d\u2019AF i informe m\u00e8dic positiu que confirm\u00e9s unes condicions de salut \u00f2ptimes. Com a criteris d\u2019exclusi\u00f3 es van establir la negativa de l\u2019alumne a participar-hi, aix\u00ed com la no-presentaci\u00f3 o resoluci\u00f3 negativa d\u2019algun dels sup\u00f2sits contemplats en els criteris d\u2019inclusi\u00f3. Aquest estudi va respectar sempre els posicionaments de la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki i els est\u00e0ndards \u00e8tics en recerques en ci\u00e8ncies de l\u2019esport, comptant a m\u00e9s amb l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca de la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca.<\/p>\n\n\n\n

Materials i instruments <\/h3>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari sociodemogr\u00e0fic.\u00a0<\/em>
Se sol\u00b7licitava informaci\u00f3 relativa al sexe dels enquestats (home i dona) i edat.<\/p>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari de pr\u00e0ctica d\u2019AF.<\/em>
Per analitzar el nivell de pr\u00e0ctica d\u2019AF, es va fer servir el q\u00fcestionari internacional MVPA (Prochaska et al., 2001<\/a>), compost per dos \u00edtems que recullen informaci\u00f3 sobre els dies per setmana que es fa almenys una hora d\u2019AF de moderada a vigorosa, tant en la setmana anterior com en una setmana t\u00edpica. L\u2019escala de resposta per a ambd\u00f3s va ser la mateixa (0=cap dia, 1=un dia, 2=dos dies, 3=tres dies, 4=quatre dies, 5=cinc dies, 6=sis dies, i 7=set dies). En aquest estudi es van utilitzar els dos \u00edtems, obtenint la mitjana d\u2019ambd\u00f3s, igual com s\u2019havia fet en estudis anteriors (Mart\u00ednez-L\u00f3pez et al., 2018<\/a>). Es va trobar que la consist\u00e8ncia interna del q\u00fcestionari donava valors elevats (\u03b1 de Cronbach:.885). Aquest q\u00fcestionari va servir per fer dos agrupaments inicials: sedentaris (igual o inferior a 3 dies setmanals d\u2019AF) i actius (almenys 4 dies setmanals d\u2019AF).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\u00cdndex de massa corporal (IMC).<\/em>
La composici\u00f3 corporal va ser estudiada mitjan\u00e7ant l\u2019IMC (relaci\u00f3 pes i al\u00e7ada). Com a instruments de mesura per al pes i la talla es van fer servir una b\u00e0scula digital ASIMED\u00ae model Elegant (Barcelona) i un tall\u00edmetre port\u00e0til SECA\u00ae 214 (SECA Ltd., Hamburg) (Ruiz-Ariza et al., 2019<\/a>). Els participants van ser mesurats descal\u00e7os (amb mitj\u00f3 fi d\u2019esport) i pesats amb roba lleugera, composta de pantalons curts i samarreta de m\u00e0niga curta. L\u2019IMC es va estimar mitjan\u00e7ant la relaci\u00f3 kg\/m2<\/sup>, i es van classificar els subjectes en pes baix, normop\u00e8s i sobrep\u00e8s.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari Goal Orientation in Exercise Scale (GOES) (Kilpatrick et al., 2003).\u00a0<\/em>
S\u2019utilitza per mesurar les diverses orientacions de meta en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019exercici f\u00edsic. Aquesta escala es compon de 10 \u00edtems, que comencen per la frase \u201cEm sento m\u00e9s satisfet en realitzar exercici quan…”, dels quals, cinc d\u2019ells mesuraven l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca (1, 2, 3, 4 i 5) (exemple de l\u2019\u00edtem 1 \u201caprenc coses i aix\u00f2 fa que hi vulgui participar m\u00e9s\u201d) i els cinc restants mesuraven l\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019ego (6, 7, 8, 9 i 10) (exemple d\u2019\u00edtem 6, \u201cpuc fer-ho millor que els meus amics\u201d). El q\u00fcestionari t\u00e9 una escala tipus Likert, que va des d\u20191 amb \u201ctotalment en desacord\u201d fins a 5 amb \u201ctotalment d\u2019acord\u201d. La consist\u00e8ncia interna original de l\u2019instrument, per a ambdues subescales va ser de valors \u03b1.79 i .90 per a la tasca i l\u2019ego, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Morfotipus percebut.<\/em>
Desenvolupat per Sheldon el 1970 mitjan\u00e7ant unes infografies (endomorf, mesomorf o ectomorf), serveix per ajudar els alumnes a triar la imatge amb la que se senten m\u00e9s identificats (Sheldon, 1970<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/h3>\n\n\n\n

L\u2019administraci\u00f3 dels q\u00fcestionaris va estar supervisada a tota hora pel professorat d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, entrenat per l\u2019equip d\u2019investigadors responsables, i es van fer en l\u2019horari habitual de classe. Es van oferir unes breus instruccions i es va assegurar als participants la confidencialitat de les respostes emeses. La participaci\u00f3 va ser totalment volunt\u00e0ria i l\u2019alumnat participant no va rebre cap compensaci\u00f3 per contribuir-hi. El q\u00fcestionari es va emplenar en 20 minuts aproximadament depenent de les capacitats i edat del subjecte.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades <\/h3>\n\n\n\n

Es va realitzar una an\u00e0lisi de la normalitat de les variables estudiades mitjan\u00e7ant la prova de Kolmogorov-Smirnov. La descripci\u00f3 de la mostra es va fer amb una an\u00e0lisi de freq\u00fc\u00e8ncies. Les difer\u00e8ncies entre grups es van analitzar mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia simple (One Way ANOVA). Es va realitzar an\u00e0lisi de correlacions bivariades de Pearson. Les dades es van tractar de forma an\u00f2nima mitjan\u00e7ant un sistema de codis, i per a tots els resultats es va fer servir un nivell de confian\u00e7a del 95%. Les an\u00e0lisis es van realitzar amb el programa estad\u00edstic SPSS, v. 23.0 per a Windows (SPSS Inc., Chicago, EEUU).<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/h2>\n\n\n\n

La descripci\u00f3 general de la mostra mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de freq\u00fc\u00e8ncies va determinar respecte a l\u2019edat que el grup m\u00e9s nombr\u00f3s va ser el de 13-14 anys (43.9%), seguit de 15-16 anys (37.9%) i d\u201911-12 anys (18.2%). El nivell d\u2019AF va tenir en els actius el grup amb m\u00e9s representants (51.2%) en relaci\u00f3 amb els sedentaris (48.8%).
Segons l\u2019IMC el 57.7% presentava normop\u00e8s, el 35.8% pes baix i el 6.5%, sobrep\u00e8s. El morfotipus va oferir una distribuci\u00f3 on el 59.2% es va catalogar com a mesomorf, el 21.9% ectomorf i el 18.9% endomorf. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi ANOVA va evidenciar difer\u00e8ncies significatives entre les subescales d\u2019orientaci\u00f3 a la tasca i ego amb les variables sexe, edat, nivell d\u2019AF, IMC i morfotipus percebut. Els homes van mostrar m\u00e9s orientaci\u00f3 a l\u2019ego que les dones (p\u2009<\/em><.05) als \u00edtems 8 \u201csoc el millor\u201d (2.52\u00b11.32 vs. 1.96\u00b11.10) i 9 \u201csoc l\u2019\u00fanic que ho pot realizar a gran intensitat\u201d (2.60\u00b11.22 vs. 2.08\u00b11.18). L\u2019edat va determinar que l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca fos m\u00e9s acusada entre els estudiants m\u00e9s joves en relaci\u00f3 amb els m\u00e9s grans (p\u2009<\/em><.05), circumst\u00e0ncia que s\u2019evidencia als \u00edtems 2 \u201caprenc una cosa nova a base de practicar-la intensament\u201d (4.42\u00b1.76 vs. 3.66\u00b11.12), 3 \u201cel que aprenc fa que hi vulgui anar i participar m\u00e9s\u201d (4.30\u00b1.76 vs. 3.69\u00b11), 4 \u201cquan aprenc una habilitat em fa sentir realment b\u00e9\u201d (4.32\u00b1.82 vs. 3.60\u00b11.14) i 5 \u201cestic aprenent i divertint-me\u201d (4.55\u00b1.73 vs. 3.86\u00b11). El nivell de pr\u00e0ctica d\u2019AF va reflectir difer\u00e8ncies significatives (p\u2009<\/em><.05) on els escolars actius tenien una motivaci\u00f3 m\u00e9s gran que els sedentaris, tant a l\u2019\u00edtem 1 \u201caprenc coses i aix\u00f2 fa que hi vulgui participar m\u00e9s\u201d (4.01\u00b11,09 vs. 3.71\u00b1.94) i \u00edtem 3 \u201cel que aprenc fa que hi vulgui anar i participar m\u00e9s\u201d (4.18\u00b1.93 vs. 3.68\u00b1.99) d\u2019orientaci\u00f3 a la tasca, com en l\u2019\u00edtem 9 \u201csoc l\u2019\u00fanic que pot realitzar-lo a una gran intensitat\u201d (2.50\u00b11.28 vs. 2.22\u00b11.14) i \u00edtem 5 \u201cestic aprenent i divertint-me\u201d (4.28\u00b1.94 vs. 4.02\u00b1.98) d\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019ego. Malgrat que l\u2019IMC va establir menys difer\u00e8ncies significatives, es va apreciar a l\u2019\u00edtem 3 \u201cel que aprenc fa que hi vulgui anar i participar m\u00e9s\u201d (p\u2009<\/em><.05), que els adolescents amb pes baix (3.98\u00b11.06) tenien m\u00e9s afecci\u00f3 a la tasca que els normop\u00e8s (3.95\u00b1.95) i sobrep\u00e8s (3.93\u00b1.96). El morfotipus percebut va reflectir que els ectomorfs s\u00f3n els que menys motivaci\u00f3 tenen, tant en \u00edtems relacionats amb tasca com l\u2019\u00edtem 1 \u201caprenc coses i aix\u00f2 fa que hi vulgui participar m\u00e9s\u201d o l\u2019ego amb l\u2019\u00edtem 9 \u201csoc l\u2019\u00fanic que ho pot realitzar a una gran intensitat\u201d, evidenciant-se difer\u00e8ncies significatives en ambd\u00f3s \u00edtems entre els tres grups (3.70\u00b11.12 vs. 3.85\u00b1.99 vs. 4.17\u00b11.06 i 2.08\u00b11.08 vs. 2.40\u00b11.19 vs. 2.44\u00b11.40, respectivament). La resta dels resultats de les altres variables tamb\u00e9 apareixen a la Taula 1.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>An\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia del q\u00fcestionari GOES d\u2019acord amb el sexe, edat, nivell d\u2019AF, IMC i morfotipus.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

De forma complement\u00e0ria es va fer una an\u00e0lisi d\u2019associacions, de la qual es despr\u00e8n una correlaci\u00f3 positiva entre els factors ego i tasca (p\u2009<\/em><.01; CP:.542). La correlaci\u00f3 negativa existent entre el sexe dels enquestats i les subescales ego (p\u2009<\/em><.01; CP:-.297) i tasca (p\u2009<\/em><.01; CP:-.229) manifesten la tend\u00e8ncia que els homes estableixin m\u00e9s orientaci\u00f3 en ambd\u00f3s casos que les dones. L\u2019edat mant\u00e9 una correlaci\u00f3 negativa (p\u2009<\/em><.01; CP:-.287) amb la tasca, la qual cosa suggereix que paral\u00b7lelament a l\u2019increment de l\u2019edat descendeix l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca. El nivell d\u2019AF va correlacionar positivament amb la tasca (p\u2009<\/em><.01; CP:.243) i negativament amb el sexe dels adolescents (p<\/em><.01; CP:-.246) i edat (p\u2009<\/em><.01; CP:-.184), la qual cosa evidencia que els m\u00e9s actius f\u00edsicament s\u2019orienten m\u00e9s a la tasca i tamb\u00e9 que el nivell d\u2019AF \u00e9s superior en els homes i escolars de menor edat. L\u2019IMC amb una correlaci\u00f3 positiva amb l\u2019edat (p\u2009<\/em><.01; CP:.244) determina que paral\u00b7lelament a l\u2019augment de l\u2019edat s\u2019incrementa l\u2019IMC. Finalment, el morfotipus va correlacionar positivament amb la tasca (p\u2009<\/em><.05; CP:.155) i negativament amb l\u2019IMC (p\u2009<\/em><.01; CP:-.334), que va confirmar que els subjectes endomorfs s\u00f3n els que menys orientaci\u00f3 tenen cap a la tasca i tamb\u00e9 que hi ha una relaci\u00f3 clara entre els endomorfs i els sobrep\u00e8s (Taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Associacions entre les variables ego, tasca, sexe, edat, nivell d\u2019AF, IMC i morfotipus.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u00f3n nombrosos els estudis que tracten d\u2019identificar els factors condicionants i associats a la pr\u00e0ctica d\u2019AF en l\u2019adolesc\u00e8ncia, sent els m\u00e9s freq\u00fcents els relacionats amb la satisfacci\u00f3, la motivaci\u00f3, la imatge corporal, l\u2019IMC, la pr\u00e0ctica d\u2019exercici de les persones del seu entorn (fam\u00edlia i iguals), etc. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquest treball consistia en l\u2019estudi de les possibles correlacions entre la pr\u00e0ctica d\u2019AF dels adolescents i la motivaci\u00f3 per realitzar-la (la seva orientaci\u00f3 a la tasca o a l\u2019ego), aix\u00ed com altres variables que poden condicionar la realitzaci\u00f3 i\/o el manteniment d\u2019aquesta com el sexe, l\u2019edat, l\u2019IMC i el morfotipus percebut.<\/p>\n\n\n\n

Es van trobar correlacions en totes les variables estudiades, descobrint en primer lloc que la motivaci\u00f3 per practicar AF (orientaci\u00f3 a la tasca o ego) presentava correlaci\u00f3 amb totes les variables estudiades. Segons el sexe, els nois van presentar m\u00e9s orientaci\u00f3 a l\u2019ego que les noies, tenint en compte l\u2019edat: a mesura que es fan grans hi ha m\u00e9s orientaci\u00f3 a l\u2019ego en la pr\u00e0ctica d\u2019AF. Els adolescents actius tenen m\u00e9s motivaci\u00f3 per practicar AF, i els adolescents amb menor IMC estan m\u00e9s orientats a la tasca en aquesta pr\u00e0ctica. Segons el morfotipus, els subjectes ectomorfs (complexi\u00f3 prima, fibrosa, estructura fina i allargada) s\u00f3n els que presenten menor motivaci\u00f3 (en l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca i a l\u2019ego).<\/p>\n\n\n\n

Com a primera hip\u00f2tesi es va plantejar que els homes i els estudiants f\u00edsicament m\u00e9s actius tenien m\u00e9s orientaci\u00f3 cap a l\u2019ego, la qual es va complir pel que fa a l\u2019orientaci\u00f3 a metes segons el sexe dels enquestats. Com en altres estudis (Castro et al., el 2019<\/a>; Carriedo et al., 2015<\/a>; S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2016<\/a>), els nois presenten m\u00e9s orientaci\u00f3 a l\u2019ego en la pr\u00e0ctica d\u2019AF. En els darrers anys s\u2019ha estudiat el rol de g\u00e8nere en la pr\u00e0ctica d\u2019activitats fisicoesportives (Alvari\u00f1as<\/a>-Villaverde i Pazos-Gonz\u00e1lez, 2018<\/a>; Calvo-Ortega i Perrino-Pe\u00f1a, 2017<\/a>) constatant que les nenes es decanten per activitats menys esportives, mentre que els nens acostumen a estar m\u00e9s predisposats a la competici\u00f3 (Alvari\u00f1as-Villaverde i Gonz\u00e1lez-Valeiro, 2020<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

At\u00e8s que la segona hip\u00f2tesi plantejava que a m\u00e9s edat els estudiants tenien m\u00e9s orientaci\u00f3 a l\u2019ego, es pot afirmar que aquesta tamb\u00e9 es compleix. Partint d\u2019aquests resultats, sembla oport\u00fa promoure de manera m\u00e9s espec\u00edfica en els estudiants d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria una motivaci\u00f3 centrada en la tasca tenint en compte que aquest tipus de motivaci\u00f3 millora l\u2019adher\u00e8ncia a la pr\u00e0ctica d\u2019AF, el comprom\u00eds i el gaudi, i per tant al manteniment de la pr\u00e1ctica esmentada (Garc\u00eda et al., 2019<\/a>) ajudant a m\u00e9s a m\u00e9s els joves que practiquen esports a ser m\u00e9s constants i esfor\u00e7ar-se davant de tasques complexes (Guti\u00e9rrez<\/a> et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Es compleix la tercera de les hip\u00f2tesis, la qual suggeria que aquells adolescents amb obesitat o sobrep\u00e8s presenten m\u00e9s orientaci\u00f3 a la tasca respecte als normop\u00e8s, el que concorda amb l\u2019estudi d\u2019Ahmed (Ahmed et al., 2017<\/a>) i el resultat pot ser, entre altres aspectes, conseq\u00fc\u00e8ncia del fet que la seva preocupaci\u00f3 pel f\u00edsic \u00e9s menor. <\/p>\n\n\n\n

La quarta hip\u00f2tesi, que plantejava una relaci\u00f3 positiva entre considerar-se endomorf i presentar una orientaci\u00f3 m\u00e9s gran a la tasca, no es compleix, ja que l\u2019an\u00e0lisi d\u2019associacions mostra que els subjectes endomorfs s\u00f3n els que menor orientaci\u00f3 a la tasca tenen sent els ectomorfs els subjectes que la presenten m\u00e9s gran. At\u00e8s que existeixen poques recerques que tinguin en compte aquestes dues variables (IMC i morfotipus) en l\u2019estudi de l\u2019orientaci\u00f3 a metes, pot ser interessant considerar ambd\u00f3s aspectes en el plantejament d\u2019estrat\u00e8gies que afavoreixin la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca en la pr\u00e0ctica d\u2019AF. <\/p>\n\n\n\n

En qualsevol dels casos, la bibliografia cient\u00edfica posa en relleu que la motivaci\u00f3 \u00e9s un factor clau en la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca un aspecte primordial a potenciar en el desenvolupament de les activitats escolars i extraescolars, ja que reporta nombrosos beneficis: millor rendiment acad\u00e8mic (Castro et al., el 2019<\/a>); m\u00e9s motivaci\u00f3; millors h\u00e0bits, etc. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica posa de manifest els m\u00faltiples beneficis de la pr\u00e0ctica d\u2019AF durant la infantesa i l\u2019adolesc\u00e8ncia assenyalant, entre altres, el manteniment d\u2019un bon estat de salut i un pes adequat, la prevenci\u00f3 de malalties a curt i llarg termini, un millor rendiment acad\u00e8mic, l\u2019adopci\u00f3 d\u2019altres h\u00e0bits saludables de vida, etc. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi de les possibles variables que condicionen aquesta pr\u00e0ctica, per tant, \u00e9s rellevant per les repercussions que puguin tenir en la millora de la qualitat de vida de les persones. <\/p>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquesta recerca posen en evid\u00e8ncia la necessitat de considerar algunes variables en l\u2019estudi dels h\u00e0bits en la pr\u00e0ctica d\u2019AF dels adolescents: les orientacions de meta (ego i tasca), el sexe i l\u2019edat, l\u2019IMC i el morfotipus han demostrat ser rellevants en l\u2019esmentat coneixement. Aix\u00ed, en la mostra estudiada, els nois mostren m\u00e9s orientaci\u00f3 a l\u2019ego en la pr\u00e0ctica d\u2019AF i tamb\u00e9 augmenta aquesta orientaci\u00f3 amb l\u2019edat. Els adolescents amb IMC m\u00e9s alt (sobrep\u00e8s i obesitat) presenten m\u00e9s orientaci\u00f3 a la tasca, i malgrat el que s\u2019havia hipotetitzat, els subjectes endomorfs no s\u00f3n els m\u00e9s orientats a la tasca, sin\u00f3 que s\u00f3n els subjectes ectomorfs els que tenen aquest tipus de motivaci\u00f3 en la pr\u00e0ctica d\u2019AF. <\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte aquests resultats i altres de similars, \u00e9s oport\u00fa plantejar mesures que a nivell escolar i extraescolar afavoreixin l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca en l\u2019AF dels adolescents. Per exemple, altres autories van realitzar una an\u00e0lisi dels processos motivacionals que es desenvolupen en les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i proposen estrat\u00e8gies per aconseguir un clima motivacional que impliqui en la tasca (Garc\u00eda et al., 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Fortaleses, limitacions i prospectives de futur<\/h3>\n\n\n\n

S\u2019han estudiat les orientacions a la meta relacionant-les amb unes que aporten una informaci\u00f3 molt valuosa, fent servir uns instruments validats i \u00e0mpliament utilitzats pr\u00e8viament per a aquest grup poblacional.<\/p>\n\n\n\n

Com a limitaci\u00f3 d\u2019aquest treball es pot assenyalar la seva naturalesa transversal per la qual cosa no es poden establir relacions de causalitat. <\/p>\n\n\n\n

Per a futures recerques, se suggereix tenir en compte altres variables psicosocials determinants de la realitzaci\u00f3 d\u2019AF en l\u2019adolesc\u00e8ncia, aix\u00ed com el disseny d\u2019un estudi experimental que afavoreixi l\u2019extracci\u00f3 de relacions de causalitat entre les variables analitzades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica en l\u2019adolesc\u00e8ncia es considera un dels factors de protecci\u00f3 de la salut que reporta nombrosos beneficis a nivell f\u00edsic, ps\u00edquic i social. El present estudi pret\u00e9n con\u00e8ixer les relacions entre la motivaci\u00f3 per a la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica d\u2019un grup d\u2019adolescents escolaritzats en educaci\u00f3 secund\u00e0ria (tenint en compte l\u2019orientaci\u00f3 a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[9260,9266,5230,9725,9724,9726],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["actividad motriz<\/a>","activitat motriu<\/a>","educaci\u00f3 secund\u00e0ria<\/a>","ego<\/a>","morfotipus<\/a>","tasca<\/a>"],"unlinked":["actividad motriz<\/span>","activitat motriu<\/span>","educaci\u00f3 secund\u00e0ria<\/span>","ego<\/span>","morfotipus<\/span>","tasca<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 4 febrer 2021","modified":"Updated on 6 abril 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 4 febrer 2021 11:33","modified":"Updated on 6 abril 2021 20:44"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44580\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=44580"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44580\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":46135,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44580\/revisions\/46135\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=44580"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=44580"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=44580"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}