{"id":3312,"date":"2020-07-02T11:06:44","date_gmt":"2020-07-02T11:06:44","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=3312"},"modified":"2020-10-12T17:09:43","modified_gmt":"2020-10-12T17:09:43","slug":"comparacio-en-demandes-fisiques-entre-jocs-de-possessio-i-partits-de-futbol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/comparacio-en-demandes-fisiques-entre-jocs-de-possessio-i-partits-de-futbol\/","title":{"rendered":"Comparaci\u00f3 en demandes f\u00edsiques entre jocs de possessi\u00f3 i partits de futbol"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El principal objectiu d\u2019aquest estudi va ser examinar la mesura en qu\u00e8 els jocs de possessi\u00f3 (POS) s\u00f3n eficients per estimular les demandes fisicofisiol\u00f2giques de la competici\u00f3, i la seva relaci\u00f3 amb la posici\u00f3 del jugador durant els partits oficials. Es va dur a terme un estudi descriptiu amb 19 jugadors professionals de futbol a Argentina (24,7\u00b14,8 anys, 74,5\u00b16,2 kg, 176,3\u00b15,3 cm). Es va monitoritzar la c\u00e0rrega mitjan\u00e7ant GPS i freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) de cada jugador en 16 partits oficials (8 observacions per a cada sistema t\u00e0ctic, 1- 3-4-3 i 1-4-2-1-3) i durant tres formats de POS: 6vs.6, 7vs.7 i 8vs.8 (8 observacions per a cada format). Es va analitzar la FC mitjana (FCmit) i m\u00e0xima (FCm\u00e0x), i els \u00edndexs de c\u00e0rrega metab\u00f2lica ICAV (dist\u00e0ncia recorreguda >14,9 km\/h, per minut) i ICIE (dist\u00e0ncia recorreguda >19,9 km\/h, per minut). En comparar les mitjanes mostrals, ambd\u00f3s \u00edndexs metab\u00f2lics van ser significativament m\u00e9s baixos en els POS que durant la competici\u00f3, per\u00f2 amb valors d\u2019ICAV que representen un 69-75% del nivell assolit en partits. La FCmit valorada en els POS \u00e9s semblant a la de partit (excepte 8vs.8), mentre que la FCm\u00e0x va resultar significativament m\u00e9s baixa en els POS. En comparar el rendiment entre posicions de joc, no es van observar difer\u00e8ncies significatives en ICIE i ICAV per a defenses centrals i migcampistes, i en totes les funcions en q\u00fcesti\u00f3 per a FCmit. En conclusi\u00f3, el joc de possessi\u00f3 podria ser utilitzat per estimular les demandes fisicofisiol\u00f2giques a les que els jugadors s\u00f3n exposats durant la competici\u00f3, influint profundament en la seva c\u00e0rrega interna-externa.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> formaci\u00f3 t\u00e0ctica<\/span>, frequ\u0308\u00e8ncia card\u00edaca<\/span>, posicions de joc<\/span>, rendiment f\u00edsic<\/span>, \u00edndex de c\u00e0rrega metab\u00f2lica<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els jocs redu\u00efts (JR) s\u00f3n exercicis que es desenvolupen en espais redu\u00efts, amb la modificaci\u00f3 de diverses regles, participant un menor nombre de jugadors en relaci\u00f3 amb el joc reglamentari (Hill-Haas et al., 2011<\/a>). La utilitzaci\u00f3 d\u2019aquests exercicis en l\u2019entrenament d\u2019un jugador professional est\u00e0 basada en la premissa que les millores de rendiment m\u00e9s altes es produeixen quan es transfereixen les demandes espec\u00edfiques de l\u2019esport (Dellal et al., 2011<\/a>; Little, 2009<\/a>). En aquest sentit, la utilitzaci\u00f3 dels JR permet que els jugadors s\u2019aproximin el m\u00e0xim possible a les situacions reals de competici\u00f3, podent reproduir en gran mesura les demandes f\u00edsiques, fisiol\u00f2giques, t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques del joc (Dellal et al., 2011<\/a>; Dellal et al, 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La tecnologia de \u201csistema de posicionament global\u201d (GPS) s\u2019ha utilitzat al futbol professional per quantificar les demandes de moviment dels jugadors durant l\u2019entrenament o la competici\u00f3, proporcionant par\u00e0metres de moviment com la freq\u00fc\u00e8ncia i quantitat d\u2019impactes, dist\u00e0ncies, velocitats, acceleracions i desacceleracions (Casamichana et al., 2015<\/a>). Diverses autories han analitzat aquests par\u00e0metres durant els diferents tipus de jocs amb camp redu\u00eft: n\u00famero de jugadors participants per equip (Brandes et al., 2012<\/a>; Hill-Haas et al., 2009<\/a>), modificaci\u00f3 de certes regles (Hill-Haas et al., 2009<\/a>), \u00e0rea relativa per jugador (Casamichana i Castellano, 2010<\/a>; Dellal et al. 2011<\/a>; Porres et al., 2010<\/a>), comparaci\u00f3 amb la competici\u00f3 (Casamichana et al., 2015<\/a>; Dellal et al., 2012<\/a>), jugadors comodins (Casamichana et al., 2018<\/a>), etc. En relaci\u00f3 amb les diferents funcions que els jugadors ocupen al camp, en un estudi realitzat per Lacome et al. (2017)<\/a>, es van comparar tres formats de JR (6 vs 6, 7 vs 7 i 8 vs 8) amb partits oficials, i despr\u00e9s es va diferenciar el rendiment en funci\u00f3 de les posicions que ocupaven els jugadors al camp, concloent que els defenses centrals van acumular m\u00e9s dist\u00e0ncia a alta intensitat que als altres llocs, durant el format 6 vs 6. <\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, s\u2019han publicat estudis on es tenen en compte regles inherents a resolucions de factor t\u00e0ctic o estrat\u00e8gic. Per exemple, Fradua et al. (2013) <\/a>han extrapolat mides de JR des del camp real de joc (11 vs. 11) per investigar variables que presenten relaci\u00f3 amb la t\u00e0ctica en el joc, concloent que la mida del camp \u00e9s una variable d\u2019influ\u00e8ncia sobre la possessi\u00f3 de la pilota. De manera que, la variaci\u00f3 sobre les seves dimensions poden crear tant condicions favorables como no favorables per situacions d\u2019atac i defensa (Silva et al., 2016<\/a>; Vilar et al., 2014<\/a>). En un altre sentit, a la revisi\u00f3 realitzada per Hill-Haas et al. (2011)<\/a>, les autories van suggerir que els JR \u201cconvencionals\u201d podrien facilitar el desenvolupament d\u2019un fonament t\u00e0ctic amb un apropiat context de joc, per\u00f2 aquesta realitzaci\u00f3 dependr\u00e0 del disseny d\u2019aquest. Seguint aquesta nova l\u00ednia d\u2019an\u00e0lisi, s\u2019arriba a una nova concepci\u00f3 de joc esportiu: el \u201cjoc de possessi\u00f3\u201d. Els jocs de possessi\u00f3 (POS) s\u00f3n similars als JR convencionals, per\u00f2 amb algunes connotacions diferents. Al JR la disposici\u00f3 dels jugadores \u00e9s totalment aleat\u00f2ria i l\u2019ocupaci\u00f3 d\u2019espais no est\u00e0 prefixada, mentre que en el POS l\u2019apropiaci\u00f3 de l\u2019espai est\u00e0 prefixada, atenent a una ocupaci\u00f3 intel\u00b7ligent on els jugadors que mantenien la possessi\u00f3 de la pilota es col\u00b7loquen de tal forma que la interrelaci\u00f3 entre ells i l\u2019espai sigui el m\u00e9s efica\u00e7 i eficient possible, essent aix\u00ed possible mantenir la possessi\u00f3 de la pilota durant l\u2019exercitaci\u00f3. L\u2019objectiu fonamental d\u2019aquest exercici \u00e9s generar espais lliures a trav\u00e9s de moviments individuals i col\u00b7lectius, progressant en el joc i en l\u2019atac amb una major flu\u00efdesa, fomentant d\u2019aquesta manera factors inherents a l\u2019estrat\u00e8gia i a la t\u00e0ctica, amb una major transfer\u00e8ncia a situacions espec\u00edfiques de joc. Al futbol d\u2019alt rendiment s\u00f3n molts els equips que aposten per aquest tipus de jocs com element a les seves sessions d\u2019entrenament, buscant assemblar l\u2019exercici a situacions reals de competici\u00f3. Gaudino, et al. (2014)<\/a> van realitzar una comparaci\u00f3 entre JR convencionals i POS, amb 5, 7 i 10 jugadors de cada banda, on no es podia progressar amb m\u00e9s de dos tocs en ambd\u00f3s jocs, i en els POS havien de mantenir el major temps possible la tinen\u00e7a de la pilota. No es van detallar dissenys de cada format, ni tampoc es va comparar el rendiment amb la pr\u00f2pia competici\u00f3. En altres inst\u00e0ncies, i amb l\u2019objectiu d\u2019avaluar la manipulaci\u00f3 de les regles sobre alguns principis t\u00e0ctics (patrons ofensius de joc), Machado et al. (2016)<\/a> va utilitzar dos tipus de POS denominats \u201cjocs redu\u00efts condicionats\u201d o SSCG (6 vs. 6), on es van comparar el temps de possessi\u00f3 de la pilota, la quantitat de passades, els jugadors que van intervenir a cada acci\u00f3 ofensiva, etc., no arribant a avaluar cap par\u00e0metre fisicofisiol\u00f2gic, ni la transfer\u00e8ncia a situacions espec\u00edfiques de joc.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, el primer objectiu del present estudi va ser comparar les demandes f\u00edsiques i fisiol\u00f2giques entre POS i la competici\u00f3, donat que en ells s\u2019intenten reproduir principis b\u00e0sics de joc que despr\u00e9s s\u2019aplicaran durant la competici\u00f3. Per altra banda, el segon objectiu va ser examinar aquestes demandes en relaci\u00f3 a la posici\u00f3 del jugador durant partits oficials, amb la hip\u00f2tesis que en tots els formats de POS els \u00edndex de c\u00e0rrega metab\u00f2lica s\u2019acosten als nivells observats en compet\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va dur a terme un estudi observacional descriptiu, amb 19 jugadors pertanyents a un mateix club de la Lliga Professional de Futbol d\u2019Argentina, S\u00e8rie B, durant la temporada 2016-17 (edat: 24,7 \u00b1 4,8 anys; massa corporal: 74,5 \u00b1 6,2 kg; talla: 176,3 \u00b1 5,3 cm; percentatge de grassa: 9,7 \u00b1 2,5 %). Els jugadors van ser agrupats segons la seva posici\u00f3 al camp: defenses centrals (DC: n=4), defenses laterals (DL: n=3), centrecampistes (CC: n=5), extrems (WIN: n=5) i davanters (DAV: n= 2). Els porters van ser part\u00edcips de les activitats, per\u00f2 van ser exclosos de l\u2019estudi degut a que la dist\u00e0ncia i les intensitats avaluades durant entrenaments i\/o partits difereixen d\u2019aquelles corresponents a jugadors de camp (Clemente et al., 2013<\/a>). Endem\u00e9s, durant els POS, nom\u00e9s van participar dins la seva funci\u00f3 espec\u00edfica com a porters.  <\/p>\n\n\n\n

Abans de comen\u00e7ar la temporada, els jugadors van ser avaluats amb el protocol m\u00e8dic de la FIFA, no presentant cap d\u2019ells cap dol\u00e8ncia, patologia o lesi\u00f3, com tampoc cap prescripci\u00f3 m\u00e8dica. Tots els participants van ser informats sobre els objectius de la recerca, van participar volunt\u00e0riament a l\u2019estudi, sense interferir en l\u2019entrenament programat. El protocol d\u2019estudi va ser aprovat pel Consell Institucional de Revisi\u00f3 local i desenvolupat d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 d\u2019Helsinki (actualitzaci\u00f3 a Fortaleza, 2013). <\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les dades de cada partit es van recollir durant la temporada 2016-17. Des de les dues formacions t\u00e0ctiques implementades pel director t\u00e8cnic esportiu al llarg de la competici\u00f3, el 52 % d\u2019aquests es van jugar amb la t\u00e0ctica 1-3-4-3 (porter; 3 defenses centrals; dos defenses laterals, dos migcampistes; un davanter i dos extrems), i el 48 % amb 1-4-2-1-3 (porter; 2 defenses centrals, dos defenses laterals; tres migcampistes; un davanter i dos extrems). Tots els jocs es van desenvolupar sobre gespa natural, en camps oficials per a la pr\u00e0ctica de futbol.<\/p>\n\n\n\n

Durant la temporada de joc es va efectuar la monitoritzaci\u00f3 de GPS i freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca de cada jugador en 16 oportunitats (8 observacions per cada sistema t\u00e0ctic). Amb intenci\u00f3 de descartar possibles efectes de p\u00e8rdua de rendiment a causa de la fatiga mental o incid\u00e8ncies relacionades amb estrat\u00e8gies del partit, nom\u00e9s es van tenir en compte aquells jugadors que van completar el primer temps de cada joc (Paul et al., 2015<\/a>; Lacome et al., 2017<\/a>), en condicions normals i sota la mateixa funci\u00f3 al camp. <\/p>\n\n\n\n

En cada microcicle competitiu els jugadors van dur a terme: 5 sessions amb pilota, de 45 minuts nets (mitjana) a cada sessi\u00f3, una a dues sessions setmanals de for\u00e7a i el partit (la mitjana de dist\u00e0ncia total per microcicle va ser de 31,6 km).  <\/p>\n\n\n\n

Instruments i mesures<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tots els par\u00e0metres de car\u00e0cter f\u00edsic  i fisiol\u00f2gic van ser valorats pel sistema de monitoritzaci\u00f3 ZephyrTM <\/sup>GPS de 10 Hz de freq\u00fc\u00e8ncia i mesura del pols card\u00edac per sistema telem\u00e8tric (validats pr\u00e8viament per Brooks et al., 2013<\/a>; Kim et al., 2013<\/a>).  Amb l\u2019objectiu de limitar l\u2019error interunitat, cada jugador va utilitzar el mateix m\u00f2dul de GPS i freq\u00fcenc\u00edmetre, tant pels POS com pels partits (Buchheit et al., 2013<\/a>).  Les unitats eren enceses 15 minuts abans del comen\u00e7ament de cada activitat segons el manual d\u2019instruccions de la companyia ZephyrTM<\/sup>, USA. Posterior a la gravaci\u00f3 de l\u2019activitat, les dades eren descarregades a un PC port\u00e0til, i analitzades amb el programari OmnisenseTM<\/sup> v4.1.4.  <\/p>\n\n\n\n

Van ser monitoritzats els par\u00e0metres seguents: dist\u00e0ncia recorreguda en intensitat moderada, en metres (de 14,9-19,8 km\/h); dist\u00e0ncia recorreguda en alta intensitat, en metres (de 19,9-25,2 km\/h); dist\u00e0ncia recorreguda en esprint, en metres (per sobre dels 25,2 km\/h); freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca mitjana (FCmit; lat.min), i freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e0xima (FCm\u00e0x; lat.min). Per a la classificaci\u00f3 de velocitats es va tenir en compte la utilitzada per Di Salvo et al. (Di Salvo, et al., 2009<\/a>; Di Salvo et al., 2013<\/a>), i a partir d\u2019aquests par\u00e0metres es van obtenir les quatre variables d\u2019estudi (taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1<\/strong>
Variables d\u2019estudi amb les seves respectives definicions<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Jocs de possessi\u00f3: disseny.  <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pel disseny dels POS van ser considerats tres principis b\u00e0sics del joc: a) la possessi\u00f3 de la pilota mitjan\u00e7ant moviments individuals cap a moviments col\u00b7lectius (moviments profunds, moviments en diagonal, etc.); b) la passada, en funci\u00f3 de l\u2019espai lliure i dels diferents moviments (passada lateral buscant amplitud, passada vertical buscant progressar, passada profunda entre l\u00ednies, etc.), i finalment, c) la recuperaci\u00f3 de la pilota, que t\u00e9 per objectiu anar a trobar el jugador oponent que est\u00e0 en la seva possessi\u00f3, amb la finalitat d\u2019interceptar i impedir d\u2019aquesta manera que progressi en l\u2019atac. Sobre la base d\u2019aquests principis es van seleccionar tres formats de POS:  6 vs. 6, 7 vs. 7 i 8 vs. 8. A mode de proposta, les autories d\u2019aquest estudi van dissenyar  diferents esquemes espec\u00edfics de POS, cadascun  amb objectius ben delimitats pel sistema ofensiu i defensiu (taula 2). Amb la finalitat d\u2019establir un com\u00fa denominador, es va establir i es va testar un mateix disseny combinat entre els diferents formats. Aix\u00ed es van obtenir finalment quatre dissenys per a cada format de POS, amb estructura i objectius ben definits (taula 2).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 2<\/strong>
Proposta dels set dissenys de POS per als tres formats en consideraci\u00f3<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els jocs van ser executats \u201csense limitacions en quantitat de tocs\u201d (a excepci\u00f3 al moment de definir), sobre gespa natural, en camps oficials per la pr\u00e0ctica de futbol.<\/p>\n\n\n\n

Les dimensions de cada disseny van ser seleccionades en funci\u00f3 de les observacions descrites a l\u2019article de Fradua et al. (2013)<\/a>: l\u2019\u00e0rea de camp de joc relativa (m2<\/sup> per jugador) delimitada entre 65-110 m2<\/sup>, i la relaci\u00f3 entre les dist\u00e0ncies del llarg-ample del camp d\u20191:1 a 1:1,3. Les mesures mitjanes de cada format es poden observar a la taula 3. Per a cada disseny de POS, es va realitzar el mateix procediment de monitoratge que als partits. El mateix es va desenvolupar en dues tandes, en s\u00e8ries de 8 minuts de durada (2 minuts de recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries), i es va avaluar cada disseny en dies diferents, dins de la temporada de joc (total: 8 observacions per cada format).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 3<\/strong>
Dimensions i temps emprat pels tres formats de POS (Mitjana \u00b1 DE)<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica
<\/strong>Es va realitzar una an\u00e0lisi pr\u00e8via, de tipus explorat\u00f2ria, aplicant despr\u00e9s una prova de normalitat i homogene\u00eftat. Les mesures d\u2019estad\u00edstica descriptiva com la mitjana i la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard (DE) van ser calculades per a cada posici\u00f3 i condici\u00f3. Per determinar els efectes de posici\u00f3 i condici\u00f3, es va utilitzar un model lineal d\u2019efectes mixtos. Per a cada variable resposta els efectes fixos van ser la condici\u00f3 i la posici\u00f3. El jugador es va considerar com efecte aleatori. Aquest model permet calcular separadament l\u2019efecte condici\u00f3 i posici\u00f3, considerant que existeix una autocorrelaci\u00f3 entre observacions preses sobre el mateix jugador. El model va ser ajustat utilitzant el m\u00e8tode de m\u00e0xima versemblan\u00e7a restringida (REML). Als resultats s\u2019inclou la taula amb l\u2019estimaci\u00f3 dels par\u00e0metres del model, els seus errors est\u00e0ndard i els valors p. Es van declarar difer\u00e8ncies estad\u00edstiques significatives a un nivell del 5 % (probabilitat d\u2019error de tipus 1). Els c\u00e0lculs estad\u00edstics van ser realitzats amb el programari estad\u00edstic R versi\u00f3 3.4.3. L\u2019informe estad\u00edstic va ser confeccionat amb el paquet estad\u00edstic Knitr que permet replicar tots els aspectes de l\u2019an\u00e0lisi. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els gr\u00e0fics de boxplot per a cada variable d\u2019estudi estan detallats a les figures 1, 2, 3, 4, 5 i 6. Les mesures (\u00b1 DE) de les m\u00e8triques per les diferents posicions de joc es presenten a la taula 4.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 4<\/strong>
Valors obtinguts sobre cada variable d\u2019estudi segons posici\u00f3 t\u00e0ctica, pels tres formats de POS i els dos sistemes t\u00e0ctics (Mitjana \u00b1 DE). n=19 correspon a dades mostrals<\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Quan es comparen els valors obtinguts a les mitjanes entre els formats POS i els dos sistemes t\u00e0ctics, tant l\u2019ICIE com l\u2019ICAV s\u00f3n significativament m\u00e9s baixos a les mitjanes obtingudes als partits (p< 0,001). En el cas d\u2019ICIE aquests valors representen entre un 38,6 a 50 % sobre la formaci\u00f3 1-3-4-3, i entre un 37,5 a 48,6 % sobre la formaci\u00f3 1-4-2-1-3 (figura 1). Per ICAV, els valors representen un percentatge m\u00e9s alt: 70 a 75,2 % pel 3-4-3, i 69,2 a 72,3 % pel 4-2-1-3 (figura 1).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Gr\u00e0fics boxplot per a les variables \u00edndex de c\u00e0rrega a alta intensitat\/esprints (ICIE; m x min) i \u00edndex de c\u00e0rrega a alta velocitat (ICAV; m x min) per cada format de POS i les dues formacions t\u00e0ctiques en partits<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Respecte al comportament cardiovascular a l\u2019esfor\u00e7, la FCmit valorada en POS no \u00e9s diferent a la de partit, amb excepci\u00f3 al 8 vs. 8, on es van observar entre 5 i 7 lat. x min menys en ambdues formacions t\u00e0ctiques (3,1 a 3,9 % menor) (figura 2). No obstant, per a la FCm\u00e0x les mitjanes mostrals de POS s\u00f3n significativament m\u00e9s baixes a la de partit (4 a 7 % m\u00e9s baix, 7 a 13 lat .x min menys) (p<\/em> < 0,001) (figura 2).  <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Gr\u00e0fics boxplot per a les variables freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e0xima (lat. x min) i freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca mitjana (lat.x min) per a cada format de POS i les dues t\u00e0ctiques en partit<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Per comparar el rendiment entre posicions de joc al camp, es van agrupar els valors de tots els formats POS i es van comparar amb els obtinguts en partits (ambdues formacions t\u00e0ctiques): es van observar difer\u00e8ncies significatives en les variables ICIE i ICAV a les posicions DL (p<\/em> < 0,01), WIN (p<\/em> < 0,001) y DEL (p<\/em> < 0,01) (figures 3 i 4). Aquestes difer\u00e8ncies representen a ICIE un 29,9, 30,7 i 44,6 % respectivament, mentre que per ICAV els percentatges de diferenciaci\u00f3 s\u00f3n encara superiors (67, 63,2 i 68,3 % respectivament).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Gr\u00e0fics boxplot per a la variable \u00edndex de c\u00e0rrega a alta intensitat\/esprints (ICIE; m x min) per cada funci\u00f3 al camp, entre POS i partits (les dues formacions t\u00e1ctiques)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Gr\u00e0fics boxplot per a la variable \u00edndex de c\u00e0rrega a alta velocitat (ICAV; m x min) per cada funci\u00f3 al camp, entre POS i partits (les dues t\u00e1ctiques)<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la resposta cardiovascular sobre l\u2019esfor\u00e7 obtingut per cada posici\u00f3, no es van observar difer\u00e8ncies significatives en FCmit, entre els tres formats POS i partits.  En sentit contraposat, els valors de mitjana de FCm\u00e0x difereixen significativament entre POS i el partit en totes les posicions de joc (figures 5 i 6). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Gr\u00e0fics boxplot per a la variable freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca mitjana (lat. x min) per cada funci\u00f3 al camp, entre POS i partits (les dues formacions t\u00e1ctiques)<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Gr\u00e0fics boxplot per a la variable freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e0xima (lat x.min) per cada funci\u00f3 al camp, entre POS i partits (les dues formacions t\u00e1ctiques)<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El primer objectiu del present estudi va ser comparar les demandes f\u00edsiques i fisiol\u00f2giques entre POS i la competici\u00f3, per despr\u00e9s examinar aquestes demandes en relaci\u00f3 amb la posici\u00f3 del jugador durant partits oficials. L\u2019an\u00e0lisi de les dades obtingudes a POS descriuen un rendiment semblant a la competici\u00f3 a les posicions de defenses centrals i centrecampistes, i la resposta cardiovascular \u00e9s tamb\u00e9 semblant als rendiments obtinguts als partits pels formats de 6 vs. 6 i 7 vs. 7. Si b\u00e9 les variables d\u2019\u00edndex metab\u00f2lic s\u00f3n significativament m\u00e9s baixes a les de competici\u00f3, les dist\u00e0ncies acumulades a partir de la quantitat de metres per sobre d\u201914,9 km\/h \u00e9s criteri suficient per valorar a l\u2019hora d\u2019estimular aquestes intensitats (69 a 75 % en ambdues formacions t\u00e0ctiques). En un estudi amb semblances en la metodologia, Lacome et al. (2017) <\/a>van realitzar un comparatiu entre jocs redu\u00efts convencionals (4 vs. 4, 6 vs. 6, 8 vs. 8 i 10 vs. 10) i partits oficials (formaci\u00f3 1-4-3-3), concloent que nom\u00e9s el format de 10 vs. 10 va permetre als jugadors assolir intensitats i dist\u00e0ncies que s\u2019assemblen a les obtingudes durant el partit. En relaci\u00f3 amb la variable ICIE, en altres recerques s\u2019han trobat percentatges baixos en curses d\u2019alta intensitat i esprints en jocs redu\u00efts  del mateix format que al d\u2019aquest estudi (Owen et al., 2014<\/a>). Segons Owen et al. (2014)<\/a>, aquests formats no indueixen moviments d\u2019alta velocitat comparat amb els de major superf\u00edcie de camp i, per tant, major quantitat de jugadors (9 vs. 9 a 11 vs. 11). En una altra recerca realitzada per Gaudino et al. (2014), <\/a><\/p>\n\n\n\n

Les autories van comparar jocs redu\u00efts amb jocs de possessi\u00f3 en tres formats diferents (5 vs. 5, 7 vs. 7 i 10 vs. 10), arribant a la mateixa conclusi\u00f3 que Owen et al. (2014)<\/a>, argumentant a m\u00e9s que aquest efecte es devia a una major superf\u00edcie de joc i una menor pressi\u00f3 des dels oponents amb m\u00e9s opcions de passada entre els jugadors. A la comparaci\u00f3 dels rendiments entre posicions de joc, s\u2019han determinat difer\u00e8ncies significatives a les variables ICIE i ICAV per les posicions DL, WIN i DAV. Lacome et al. (2017)<\/a> van observar nivells significatius de diferenciaci\u00f3 al comparar formats de JR en velocitats per sobre dels 14,4 km\/h: les defenses centrals van cobrir m\u00e9s dist\u00e0ncia en aquesta velocitat sobre els centrecampistes pel format 6 vs. 6, mentre que les defenses laterals ho van fer m\u00e9s que els davanters en el format 8 vs. 8. <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la resposta card\u00edaca a l\u2019esfor\u00e7, els valors de mitjana de FCmit en POS s\u00f3n semblants als del partit (amb excepci\u00f3 al 8vs. 8), i succeeix de la mateixa manera quan es comparen aquests valors discriminats per la posici\u00f3 al camp de joc. Investigacions realitzades per Casamichana et al. (Casamichana et al., 2013<\/a>; Casamichana et al., 2015<\/a>), on es van analitzar diferents variables fisiol\u00f2giques com la FCmit en tres formats de JR (3 vs. 3, 5 vs. 5 y 7 vs. 7), van determinar correlacions significatives amb mesures de c\u00e0rrega externa com la dist\u00e0ncia total recorreguda, disminuint la for\u00e7a de les relacions quan aquesta variable va ser associada a accions realitzades a alta velocitat (> 18 km\/h) o esprints (> 21 km\/h). Lacome et al. (2018)<\/a> van realitzar una comparaci\u00f3 entre JR de dimensions llargues (40×55 metres, 18 jugadors, 118 m2 per jugador) sobre dimensions m\u00e9s petites (25×30 metres, 13 jugadors, 61 m2 per jugador): es va determinar un percentatge de la FCm\u00e0x del 79,3-80.6 %, mentre que al present estudi es van observar valors que van des del 91,4 al 92,1 %. Aquestes difer\u00e8ncies podrien ser explicades des de la concepci\u00f3 de cada joc: quan es comparen rendiments entre POS i JR, s\u2019hauria de tenir en compte que la interacci\u00f3 cont\u00ednua de fonaments que guarden relaci\u00f3 amb els principis b\u00e0sics del POS difereixen \u00e0mpliament als JR, on les consignes estan supeditades a jugar a un, dos o tres tocs, i convertir el m\u00e9s r\u00e0pid possible. De fet, durant els POS hi ha una necessitat imperant de generar moviments, de l\u2019individual al col\u00b7lectiu, amb l\u2019objectiu de crear espais lliures, i despr\u00e9s, davant la p\u00e8rdua de la pilota, el deure de recuperar-la per generar una nova possessi\u00f3. Aquest fenomen podria ser un factor important a l\u2019hora d\u2019avaluar par\u00e0metres de rendiment f\u00edsic. Autories com San Rom\u00e1n-Quintana et al. (San Rom\u00e1n-Quintana et al., 2013<\/a>), van trobar que el nombre de tocs permesos per possessi\u00f3 individual a JR (7 vs. 7) va afectar a les demandes f\u00edsiques i fisiol\u00f2giques, i al contrari que altres autories, van observar una major resposta card\u00edaca i majors dist\u00e0ncies recorregudes als formats amb joc lliure de tocs (major FCmit durant els JR de toc lliure: 159,4 \u00b1 10,7 l.min, respecte als JR jugant a dos tocs: 146,9 \u00b1 8,4 l.min). En contraposici\u00f3 al que s\u2019ha exposat, Gaudino et al. (2014)<\/a> van arribar a la conclusi\u00f3 que tots els par\u00e0metres relacionats amb l\u2019alta intensitat han estat m\u00e9s alts durant els JR en comparaci\u00f3 amb els POS. Per\u00f2 en aquest estudi no es fa una descripci\u00f3 espec\u00edfica del disseny dels POS, excepte en algunes difer\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb els JR: no hi jugaven porters, la superf\u00edcie per jugador era superior compensant la no participaci\u00f3 dels porters, i l\u2019\u00fanica consigna descrita va ser la major possessi\u00f3 possible de la pilota versus<\/em> l\u2019acci\u00f3 de l\u2019oponent.  <\/p>\n\n\n\n

Limitacions d\u2019estudi<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La principal limitaci\u00f3 d\u2019aquest estudi radica en el petit nombre de jugadors inclosos per funci\u00f3 t\u00e0ctica, at\u00e8s que nom\u00e9s van participar 19 jugadors de futbol, comptant amb un rang de 2 a 5 jugadors a cada subgrup, i, en canvi, per obtenir conclusions m\u00e9s importants, se suggereix un estudi que inclogui un nombre m\u00e9s elevat de jugadors en cada funci\u00f3 al camp. <\/p>\n\n\n\n

Futures l\u00ednies de recerca<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Profunditzar en l\u2019estudi sobre els diferents formats de POS \u00e9s una necessitat imperant. Fins al moment s\u2019ha posat \u00e8mfasi en infinitat d\u2019exercicis que es postulen amb variants en \u00e0rees de superf\u00edcie establerta, quantitat de jugadors a cada equip, consignes de joc i diferents dissenys en la forma del camp a emprar. Factors inherents a la manipulaci\u00f3 de certes regles, i la transfer\u00e8ncia a situacions espec\u00edfiques de joc, tamb\u00e9 haurien d\u2019investigar-se emp\u00edricament. A m\u00e9s, seria fonamental informar als t\u00e8cnics esportius i preparadors f\u00edsics sobre l\u2019afectaci\u00f3 en les demandes f\u00edsiques, fisiol\u00f2giques i motrius la manipulaci\u00f3 de diferents regles en el joc com l\u2019establiment de zones, format i disseny d\u2019aquests, quantitat de jugadors, etc. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les dades obtingudes en aquest estudi descriuen un rendiment cardiovascular en els formats de 6 vs. 6 i 7 vs. 7 compatible amb els partits, mentre que en les funcions de defenses centrals i migcampistes els \u00edndexs d\u2019ICAV i ICIE revelen un nivell similar a l\u2019obtingut en competici\u00f3  A partir d\u2019aix\u00f2 descrit, el joc de possessi\u00f3 es podria emprar per a estimular les demandes fisicofisiol\u00f2giques a les que els jugadors s\u00f3n exposats durant la competici\u00f3, influint profundament en la c\u00e0rrega interna i externa dels jugadors. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les autories agraeixen la seva participaci\u00f3 en aquest estudi a tots els jugadors del club, aix\u00ed com tamb\u00e9 als professionals Mariano Toedtli, Julio Vaccari i Diego Navone, que van intervenir durant la seva realitzaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El principal objectiu d\u2019aquest estudi va ser examinar la mesura en qu\u00e8 els jocs de possessi\u00f3 (POS) s\u00f3n eficients per estimular les demandes fisicofisiol\u00f2giques de la competici\u00f3, i la seva relaci\u00f3 amb la posici\u00f3 del jugador durant els partits oficials. Es va dur a terme un estudi descriptiu amb 19 jugadors professionals de futbol […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[531,532,529,528,530],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["formaci\u00f3 t\u00e0ctica<\/a>","frequ\u0308\u00e8ncia card\u00edaca<\/a>","\u00edndex de c\u00e0rrega metab\u00f2lica<\/a>","posicions de joc<\/a>","rendiment f\u00edsic<\/a>"],"unlinked":["formaci\u00f3 t\u00e0ctica<\/span>","frequ\u0308\u00e8ncia card\u00edaca<\/span>","\u00edndex de c\u00e0rrega metab\u00f2lica<\/span>","posicions de joc<\/span>","rendiment f\u00edsic<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 2 juliol 2020","modified":"Updated on 12 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 2 juliol 2020 11:06","modified":"Updated on 12 octubre 2020 17:09"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3312\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=3312"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3312\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7907,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3312\/revisions\/7907\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=3312"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=3312"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=3312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}