{"id":3274,"date":"2020-07-01T09:05:00","date_gmt":"2020-07-01T09:05:00","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=3274"},"modified":"2020-10-12T16:53:21","modified_gmt":"2020-10-12T16:53:21","slug":"la-competencia-de-les-habilitats-motrius-a-leducacio-infantil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/la-competencia-de-les-habilitats-motrius-a-leducacio-infantil\/","title":{"rendered":"La compet\u00e8ncia de les habilitats motrius a l\u2019educaci\u00f3 infantil"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser analitzar la compet\u00e8ncia en les habilitats motrius b\u00e0siques de preescolars gallecs. Es va utilitzar un disseny ex post-facto descriptiu. La mostra va estar composada per 80 participants (68,2 \u00b1 4,0 mesos) de tres escoles p\u00fabliques gallegues. Les habilitats motrius van ser avaluades amb el Test del Desenvolupament del Motor Gros, 2a edici\u00f3 (TGMD-2). La puntuaci\u00f3 assolida en el coeficient motor gros va ser de 93,3 \u00b1 13,1 (percentil 37,3 \u00b1 25,9), a l\u2019escala de les habilitats locomotrius de 9,2 \u00b1 2,3 (percentil 41,7 \u00b1 23,5) i en la de les habilitats manipulatives de 8,6 \u00b1 2,5 (percentil 36,1 \u00b1 24,7). A la comparaci\u00f3 per g\u00e8nere, es van trobar difer\u00e8ncies en batre (mascul\u00ed: 6,3 \u00b1 2,0; femen\u00ed: 4,9 \u00b1 2,2; p<\/em> = ,004) i botar (mascul\u00ed: 4,3 \u00b1 1,8; femen\u00ed: 2,9 \u00b1 2,3; p<\/em> = ,003). L\u2019an\u00e0lisi qualitatiu va permetre identificar els criteris de rendiment m\u00e9s dif\u00edcils de dominar per als preescolars de la mostra. En les habilitats locomotrius el pitjor rendiment es va obtenir en la flexi\u00f3 de la cama que no es recolza en c\u00f3rrer. En les habilitats manipulatives va ser en la posici\u00f3 de les mans a l\u2019agafar el bat. En conclusi\u00f3, la compet\u00e8ncia en les habilitats motrius b\u00e0siques dels preescolars s\u2019han de millorar optimitzant els processos d\u2019ensenyament-aprenentatge.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> avaluaci\u00f3<\/span>, desenvolupament motor<\/span>, g\u00e8nere<\/span>, preescolars<\/span>, TGMD<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les habilitats motrius b\u00e0siques s\u00f3n considerades el vocabulari b\u00e0sic de la motricitat, els pilars sobre els quals es construeixen les respostes motrius m\u00e9s complexes i especialitzades (Gallahue et al., 2011<\/a>). A m\u00e9s, permeten afrontar amb \u00e8xit els reptes motors de la vida di\u00e0ria i adaptar-se a les caracter\u00edstiques d\u2019un entorn canviant (Casta\u00f1er et al., 2012<\/a>). Gallahue et al. (2011)<\/a> les classifiquen en locomotrius, de control d\u2019objectes i equilibri. El seu desenvolupament es produeix en paral\u00b7lel a la maduraci\u00f3 del cervell entre els quatre i els deu anys (Malina et al., 2004<\/a>) encara que, si es reben els est\u00edmuls adequats, es poden assolir bons nivells de compet\u00e8ncia a partir dels sis (Gallahue et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019aprenentatge i el desenvolupament de les habilitats motrius estan positivament influenciats per una \u00e0mplia varietat de factors biol\u00f2gics, psicosocials i ambientals. Entre ells es poden destacar: la formaci\u00f3 i compet\u00e8ncia dels docents (Adamo et al., 2016<\/a>); les caracter\u00edstiques de l\u2019entorn i de l\u2019equipament (Barnett et al., 2013<\/a>; Casta\u00f1er et al., 2012<\/a>); el nivell de coordinaci\u00f3 motriu (S\u00e1nchez-Lastra et al., 2019<\/a>); una lateralitat efectiva sustentada en la sinergia contralateral, \u00e9s a dir, quan l\u2019extremitat no dominant fa de suport postural per afavorir la precisi\u00f3 gestual de la dominant (Casta\u00f1er et al., 2012<\/a>; Casta\u00f1er et al., 2018<\/a>); o la compet\u00e8ncia percebuda pels propis nens (LeGear et al., 2012<\/a>). No obstant, gran part dels estudis s\u2019han centrat en avaluar els efectes de programes espec\u00edfics en la compet\u00e8ncia motriu de les habilitats motrius (Bardid et al., 2017<\/a>; Robinson et al., 2016<\/a>; Veldman et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La rellev\u00e0ncia d\u2019aconseguir un bon desenvolupament motor a l\u2019etapa infantil radica en la influ\u00e8ncia positiva que pot exercir en altres dimensions de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 (biol\u00f2gica, cognitiva, afectiva, social o psicol\u00f2gica). Aix\u00ed, s\u2019han trobat associacions entre les habilitats motrius i la lectoescriptura (Callcott et al., 2015<\/a>), o la capacitat de controlar l\u2019atenci\u00f3, les emocions i els impulsos (Robinson et al., 2016<\/a>). Per Becker et al. (2014)<\/a> aquests beneficis podrien repercutir positivament en el rendiment acad\u00e8mic a prim\u00e0ria. Per aquest motiu, els estudis que quantifiquen l\u2019activitat f\u00edsica derivada de les habilitats motrius han augmentat (Adamo et al., 2016<\/a>; Foweather et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019avaluaci\u00f3 de les habilitats motrius pot orientar-se cap al rendiment quantitatiu o qualitatiu de l\u2019execuci\u00f3 motriu. En la forma qualitativa es valoren una s\u00e8rie d\u2019indicadors del patr\u00f3 motor que permeten identificar el grau de maduraci\u00f3 de cada habilitat (Hardy et al., 2010<\/a>). Posteriorment, \u00e9s possible programar les activitats motrius de manera m\u00e9s espec\u00edfica, atenent a la necessitat de l\u2019alumnat i basant-se en els indicadors que encara no es dominen (Foulkes et al., 2015<\/a>). Un dels instruments m\u00e9s utilitzats en l\u2019avaluaci\u00f3 qualitativa \u00e9s el Test de Desenvolupament del Motor Gros 2\u00aa <\/em>edici\u00f3 (TGMD-2) (Ulrich, 2000<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019estudis previs que van utilitzar el TGMD-2 van trobar valors pobres en el coeficient motor gros de 267 preescolars canadencs (5\u00b1,9 anys) (LeGear et al., 2012<\/a>) y 284 brasilers (3-6 anys) (Spessato et al., 2012<\/a>). En altres estudis amb mostres de 168 preescolars anglesos (4,65\u00b1,58) (Foulkes et al., 2015<\/a>), 425 australians (4 anys) (Hardy et al., 2010<\/a>) i 339 nord-americans (3-5 any) (Kit et al., 2017<\/a>), les puntuacions en les habilitats locomotrius van ser superiors a les de les habilitats manipulatives. <\/p>\n\n\n\n

Els estudis que han comparat als preescolars de g\u00e8nere femen\u00ed i mascul\u00ed no van trobar difer\u00e8ncies en el coeficient motor gros (Foulkes et al., 2015<\/a>; Hardy et al., 2010<\/a>). El mateix resultat es va obtenir amb una mostra de 71 europeus (5,58\u00b1, 27 anys) (Stock et al., 2014<\/a>). Contr\u00e0riament a Cliff et al. (2009)<\/a> els preescolars de g\u00e8nere femen\u00ed van aconseguir major puntuaci\u00f3 amb una mostra de 46 australians (3-5 anys).<\/p>\n\n\n\n

Quan la comparaci\u00f3 es va centrar en las habilitats manipulatives, majorit\u00e0riament els preescolars de g\u00e8nere mascul\u00ed van demostrar major compet\u00e8ncia (Foulkes et al., 2015<\/a>; Hardy et al., 2010<\/a>; Kit et al., 2017<\/a>; Spessato et al., 2012<\/a>). A la mateixa conclusi\u00f3 es va arribar amb mostres de 93 (3-5 anys) i 1123 (5,9\u00b11,6 anys) preescolars belgues (Bardid et al., 2013<\/a>; Bardid et al., 2017<\/a>), 76 australians (4,1\u00b1,68 anys) (Barnett et al., 2013<\/a>) y 99 anglesos (4,6\u00b1,5 anys) (Foweather et al., 2015<\/a>). No obstant, a Cliff et al. (2009)<\/a> els preescolars de g\u00e8nere femen\u00ed van aconseguir millors puntuacions, i en Stock et al. (2014)<\/a> no es van trobar difer\u00e8ncies entre ambd\u00f3s g\u00e8neres.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a les habilitats locomotrius, diversos estudis no van trobar difer\u00e8ncies segons el g\u00e8nere (Bardid et al., 2017<\/a>; Foulkes et al., 2015<\/a>; Foweather et al., 2015<\/a>; Spessato et al., 2012<\/a>). I en altres van ser les preescolars de g\u00e8nere femen\u00ed les que van aconseguir major rendiment (Cliff et al., 2009<\/a>; Hardy et al., 2010<\/a>; Kit et al., 2017<\/a>; Stock et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

De manera espec\u00edfica, la compet\u00e8ncia en c\u00f3rrer, galopar i saltar a peu coix va ser superior en els preescolars de g\u00e8nere femen\u00ed, mentre que, en batre, xutar, llan\u00e7ar i rebre ho va ser en els de g\u00e8nere mascul\u00ed (Foulkes et al., 2015<\/a>; Hardy et al., 2010)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En el context espanyol nom\u00e9s es va trobar un estudi que va avaluar les habilitats motrius del TGMD-2 en preescolars (Gonz\u00e1lez et al., 2009<\/a>), amb una mostra de 70 asturians entre 4 y 6 anys. Altres investigacions, o es van centrar en una habilitat motriu concreta o van avaluar destreses diferents. En conseq\u00fc\u00e8ncia, i amb la finalitat d\u2019ampliar els coneixements sobre la compet\u00e8ncia motriu a la poblaci\u00f3 infantil, es va proposar aquest estudi amb els seg\u00fcents objectius: a) Avaluar i comparar la compet\u00e8ncia general i espec\u00edfica (locomotriu i manipulativa) de les habilitats motrius b\u00e0siques de preescolars gallecs de cinc anys; b) Identificar els criteris de rendiment qualitatiu dels patrons motors m\u00e9s dif\u00edcils de dominar.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El disseny de la recerca va ser de tipus ex post-facto<\/em> descriptiu, utilitzant-se un mostreig accidental. <\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La mostra va estar composta per 80 participants, 34 de g\u00e8nere femen\u00ed (69,5\u00b14,1 mesos; 21,9\u00b13,2 kg; 117,1\u00b1,03 cm; 15,9\u00b11,7 kg \u00b7 m-2<\/sup>) i 46 de g\u00e8nere mascul\u00ed (68,9\u00b13,9 mesos; 23,3\u00b13,5 kg; 118,5\u00b1,06 cm; 16,5\u00b11,9 kg \u00b7 m-2<\/sup>).<\/p>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: a) tenir entre 60 i 71 mesos d\u2019edat; b) pert\u00e0nyer a l\u2019\u00faltim curs d\u2019etapa infantil; c) estar sa i no haver rebut diagn\u00f2stic de discapacitat f\u00edsica o intel\u00b7lectual amb car\u00e0cter previ a la recerca. Al mateix temps, es van excloure als participants que no van completar totes las proves del test.<\/p>\n\n\n\n

La mostra es va obtenir de tres escoles d\u2019educaci\u00f3 infantil p\u00fabliques de Gal\u00edcia ubicades en nuclis urbans de m\u00e9s de 90.000 habitants. Segons l\u2019Institut d\u2019Estad\u00edstica Gallec, els nivells educatius dels familiars residents a les zones d\u2019influ\u00e8ncia dels centres escolars es van distribuir de la seg\u00fcent manera: estudis universitaris (15,9\u2009%), secund\u00e0ria i\/o formaci\u00f3 professional (34,0\u2009%), prim\u00e0ria (19,0\u2009%) i sense estudis (31,1\u2009%). A nivell econ\u00f2mic, els ingressos mensuals per unitat familiar consultats al mateix organisme van ser de: fins a 1.000\u20ac (18,6 %); de 1.001 a 2.000\u20ac (31,6 %); de 2.001 a 3.000\u20ac (25,1 %); m\u00e9s de 3.001 (24,7%). A trav\u00e9s dels projectes educatius dels centres es va saber que menys del 5 % de tots els matriculats a aquestes escoles provenien de l\u2019estranger.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019equip del personal investigador es va entrevistar amb els docents a cada escola per con\u00e8ixer les condicions en les quals es va desenvolupar l\u2019educaci\u00f3 motriu dels participants. A dos dels centres, les persones encarregades de les activitats motrius van ser les pr\u00f2pies tutores d\u2019educaci\u00f3 infantil, mentre que en l\u2019altre ho va ser l\u2019especialista d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica de prim\u00e0ria. La dedicaci\u00f3 espec\u00edfica al desenvolupament motor va ser d\u2019una sessi\u00f3 de 45 a 60 minuts a la setmana. Aquestes sessions es van orientar principalment al desenvolupament de les capacitats perceptivomotrius i de les habilitats motrius b\u00e0siques. Els recursos did\u00e0ctics utilitzats habitualment van ser els circuits motors, els jocs motors, els jocs tradicionals i el joc lliure. El nombre d\u2019alumnes per professor i aula va oscil\u00b7lar entre 21 i 25. Generalment, les sessions es van  realitzar a espais esportius d\u2019interior amb superf\u00edcies de 420 a 730 m2<\/sup>. Excepcionalment, quan el clima ho va permetre, les sessions es van dur a terme als patis exteriors dels col\u00b7legis (2.100-2.700 m2<\/sup>)<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019avaluaci\u00f3 de les habilitats motrius b\u00e0siques es va realitzar amb el TGMD-2 (Ulrich, 2000<\/a>). Aquest instrument est\u00e0 format per dues escales, una formada per sis habilitats locomotrius (figura 1) i una altra per sis habilitats manipulatives (figura 2).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Habilitats locomotrius del test TGMD-2. <\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Habilitats manipulatives del test TGMD-2. <\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El material necessari per administrar el test consta de dos cons, un saquet de 12 cm, un tee<\/em>, una pilota de softball<\/em> de 10 cm, un bat de beisbol, una pilota de b\u00e0squet i una altra de futbol de 20 cm, una pilota d\u2019escuma de 10 cm, una pilota de tennis i cinta adhesiva.<\/p>\n\n\n\n

El test proporciona un coeficient motor gros a partir de les puntuacions obtingudes a les dotze habilitats avaluades, una puntuaci\u00f3 del conjunt de les habilitats locomotrius, una altra de les manipulatives i una altra independent de cada habilitat. A m\u00e9s, tamb\u00e9 \u00e9s possible estimar l\u2019edat te\u00f2rica de desenvolupament motor i els percentils en base a les puntuacions anteriors. La fiabilitat de l\u2019instrument (\u03b1 de Cronbach) calculada per Ulrich (2000)<\/a> per a les habilitats locomotrius, les manipulatives i el coeficient motor gros va ser de 0,85, 0,88 i 0,91 respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va realitzar seguint les normes i els principis \u00e8tics de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki per a la recerca amb \u00e9ssers humans. Inicialment, es va sol\u00b7licitar l\u2019autoritzaci\u00f3 dels centres escolars i el consentiment informat als tutors legals dels participants.<\/p>\n\n\n\n

Per garantir la fiabilitat de la mesura, els dos examinadors del test van realitzar dues sessions d\u2019entrenament en les que van avaluar deu preescolars diferents als de la mostra, per\u00f2 de la mateixa edat.<\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, es va calcular la concordan\u00e7a inter i intraexaminador amb el coeficient Kappa. Per a aix\u00f2, es van avaluar altres escolars en dues ocasions amb una difer\u00e8ncia de dues setmanes. La fiabilitat assolida a totes les proves va ser superior a 0,82.<\/p>\n\n\n\n

Par administrar el test, els examinadors avisaven els participants individualment. Primer, se\u2019ls va proporcionar una descripci\u00f3 verbal i una demostraci\u00f3 t\u00e8cnica de l\u2019habilitat. Despr\u00e9s, se\u2019ls va facilitar un temps de prova. Cada habilitat motriu va ser avaluada dues vegades consecutives. A cada intent es van registrar amb 1 punt els patrons motors que es van executar correctament i amb 0 punts els incorrectes. Tots els participants van ser examinats pels dos avaluadors que van consensuar el registre al finalitzar cada prova.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es van calcular les mitjanes i desviacions t\u00edpiques del coeficient motor gros, de l\u2019escala de les habilitats locomotrius, de les habilitats manipulatives, de cada una de les habilitats motrius a nivell independent i dels criteris de rendiment. Es va realitzar un an\u00e0lisis comparatiu en funci\u00f3 del g\u00e8nere. A les variables quantitatives que van complir el sup\u00f2sit de normalitat amb la prova de Kolmogorov-Smirnov es va utilitzar l\u2019an\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia ANOVA. A les que no ho van fer es va emprar la U<\/em> de Mann-Whitney. Als criteris de rendiment es va aplicar khi quadrat, estimant la intensitat de l\u2019associaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la V de Cramer. Per identificar els criteris de rendiment m\u00e9s dif\u00edcils de dominar es van seleccionar aquells que van obtenir un percentatge de compet\u00e8ncia inferior al 10% respecte Ulrich (2000)<\/a>. El nivell de significaci\u00f3 a totes les proves va ser de p<\/em> \u2264 ,05. Tots els an\u00e0lisis es van executar amb el SPSS programariPackage, versi\u00f3 20.0 (SPSS Inc., Chicago, IL, USA).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El coeficient motor gros assolit pels participants va ser de 93,3\u00b113,1 (percentil 37,3\u00b125,9). No es van trobar difer\u00e8ncies entre els dos g\u00e8neres (femen\u00ed = 92,6\u00b111,6; percentil 35,1\u00b124,3; mascul\u00ed = 93,7\u00b114,2; percentil 38,9\u00b127,2; F1,78<\/sub> = ,148; p<\/em> = ,701). A la figura 3 es mostren els nivells de desenvolupament motor assolit seguint els valors de refer\u00e8ncia d\u2019Ulrich (2000)<\/a>. El percentatge de preescolars que no  van assolir la mitjana equivalent a la seva edat va ser del 37,5 % (femen\u00ed: 39,1 %; mascul\u00ed: 35,3 %).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Nivells de desenvolupament de les HMB per a cada g\u00e8nere. <\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La puntuaci\u00f3 assolida a l\u2019escala de les habilitats locomotrius va ser de 9,2\u00b12,3 (percentil 41,7\u00b123,5) i a la de les habilitats manipulatives de 8,6\u00b12,5 (percentil 36,1\u00b124,7). No es van trobar difer\u00e8ncies segons el g\u00e8nere a l\u2019escala de les habilitats locomotrius (femen\u00ed: 8,9\u00b11,7; percentil 37,4\u00b119,1; mascul\u00ed: 9,4\u00b12,7; percentil 44,8\u00b126,0; F1,78::<\/sub> ,926; p<\/em> = ,339) ni en la de les habilitats manipulatives (femen\u00ed: 8,6\u00b12,7; percentil 37,8\u00b125,7; mascul\u00ed: 8,5\u00b12,4; percentil 34,8\u00b124,2; F1,78:<\/sub> ,050; p<\/em> = ,824).<\/p>\n\n\n\n

En els preescolars de g\u00e8nere mascul\u00ed les puntuacions de les habilitats locomotrius van ser significativament majors que les de les manipulatives (t<\/em> = 3,196; g.l: 45; p<\/em> = ,003). En els de g\u00e8nere femen\u00ed no es van trobar difer\u00e8ncies entre les dues escales del test (t<\/em>  =  ,635; g.l = 33; p<\/em>: = ,530).<\/p>\n\n\n\n

De totes les habilitats motrius analitzades, nom\u00e9s es van trobar difer\u00e8ncies significatives segons el g\u00e8nere en batre (femen\u00ed: 4,9\u00b12,2; mascul\u00ed: 6,3\u00b12,0; F1,78 <\/sub>: 8,718; p<\/em> = ,004) i botar (femen\u00ed: 2,9\u00b12,3; mascul\u00ed:4,3\u00b11,8; Z: -2,931; p<\/em>:,003). (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1<\/strong>
Comparaci\u00f3 de les puntuacions no estandarditzades de les habilitats motrius segons el g\u00e8nere<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els percentatges de preescolars que van demostrar compet\u00e8ncia en els criteris de rendiment de les habilitats locomotrius i manipulatives, aix\u00ed com les difer\u00e8ncies per g\u00e8nere, es mostren a les taules 2 i 3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 2<\/strong>
Percentatge de preescolars de g\u00e8nere mascul\u00ed i femen\u00ed que demostren compet\u00e8ncia en els criteris de rendiment de les habilitats locomotrius, valor de khi quadrat i V de Cramer<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 3<\/strong>
Percentatge de nenes i nens que demostren compet\u00e8ncia als criteris de rendiment de les habilitats manipulatives, valor de khi quadrat i V de Cramer<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El coeficient motor gros assolit pels participants d\u2019aquest estudi va ser baix, en coincid\u00e8ncia amb LeGear et al., 2012<\/a> i Spessato et al. (2012)<\/a>. El 37,5 % dels preescolars avaluats no van assolir el desenvolupament motor te\u00f2ric corresponent a la seva edat.<\/p>\n\n\n\n

El rendiment pobre d\u2019aquesta mostra podria explicar-se per diverses raons. En primer lloc, les escoles infantils analitzades van dedicar a les classes de motricitat una sessi\u00f3 per setmana de 45-60 minuts. Tenint en compte la influ\u00e8ncia de la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica a la compet\u00e8ncia de les habilitats motrius (Adamo et al., 2016<\/a>)  es podria q\u00fcestionar si aquesta freq\u00fc\u00e8ncia setmanal i temps seria suficient per proporcionar un bon desenvolupament motor. I \u00e9s que, malgrat la rellev\u00e0ncia de la motricitat en els preescolars, la legislaci\u00f3 d\u2019educaci\u00f3 infantil no concreta el nombre d\u2019hores i sessions que s\u2019ha de dedicar a aquesta \u00e0rea. Per tant, cada escola ho decideix lliurement i no es garanteix un m\u00ednim suficient que promogui la compet\u00e8ncia motriu de l\u2019alumnat.<\/p>\n\n\n\n

La segona ra\u00f3 podria estar relacionada amb les caracter\u00edstiques dels docents que van impartir les classes de motricitat, at\u00e8s que, en un cas, van ser dirigides per l\u2019especialista d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica de prim\u00e0ria sense formaci\u00f3 en l\u2019etapa infantil. I en els altres dosper graduades en educaci\u00f3 infantil. At\u00e8s que el nivell d\u2019assoliment de les habilitats motrius en els preescolars es veu influenciat per la compet\u00e8ncia del docent (Adamo et al., 2016<\/a>; Stock et al., 2014<\/a>) seria m\u00e9s convenient que les classes fossin dirigides per mestres d\u2019educaci\u00f3 infantil amb \u00e0mplia formaci\u00f3 especialitzada en motricitat. En aquest sentit, s\u2019ha de subratllar la import\u00e0ncia de formar-se en metodologies i estrat\u00e8gies pedag\u00f2giques motivadores. Estudis previs han demostrat que la capacitat dels docents per implementar estrat\u00e8gies de responsabilitat i autonomia personal influeix positivament en la participaci\u00f3, l\u2019esfor\u00e7, el comprom\u00eds i el lideratge de l\u2019alumnat, fomentant la seva capacitat per prendre decisions i la percepci\u00f3 positiva cap a un estil de vida m\u00e9s actiu (Camerino et al., 2019<\/a>; Prat et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una altra possible explicaci\u00f3 podria ser la utilitzaci\u00f3 excessiva del joc lliure durant les classes. Se sap que en aquest tipus de joc els preescolars empren amb for\u00e7a freq\u00fc\u00e8ncia habilitats com la cursa o alguns tipus de salts. No obstant, altres com el bot, el galop o el lliscament lateral no formen part dels seus jocs habituals. Por aquest motiu, en els treballs anteriors a aquest estudi es van trobar millors resultats en la compet\u00e8ncia motriu quan les activitats van ser dirigides per un especialista que va diversificar la pr\u00e0ctica de les habilitats (Bardid et al., 2013<\/a>; Bardid et al., 2017<\/a>; Robinson et al., 2016<\/a>; Stock et al., 2014<\/a>; Veldman et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Als motius anteriors es podria afegir l\u2019elevat nombre d\u2019alumnat a classe i la relaci\u00f3 entre l\u2019espai de pr\u00e0ctica i la r\u00e0tio alumne-professor. Segons True et al. (2017)<\/a>, el nombre m\u00e0xim de preescolars en una classe de cinc anys no hauria de ser superior a 12. A m\u00e9s, la r\u00e0tio d\u2019alumnes per professor recomanada seria 8:1, mentre que la superf\u00edcie \u00f2ptima per a la pr\u00e0ctica motriu seria de 13 m2<\/sup>\/alumne en espais interiors i de 23 m2<\/sup>\/alumne en espais exteriors. Tenint en compte els valors de refer\u00e8ncia anteriors, es dedueix que l\u2019espai disponible per als preescolars de la mostra (16,4 m2<\/sup>\/alumne en el pitjor dels casos en espai interior) va ser m\u00e9s que suficient. Contr\u00e0riament, a totes les escoles infantils es va superar \u00e0mpliament el nombre m\u00e0xim d\u2019alumnes per classe i la r\u00e0tio d\u2019alumne-professor, condicionant la qualitat de la pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest treball coincideixen amb aquells en els quals no es van trobar difer\u00e8ncies en el coeficient motor gros en funci\u00f3 del g\u00e8nere (Foulkes et al., 2015<\/a>; Hardy et al., 2010<\/a>; Stock et al., 2014<\/a>). En aquest sentit, hi ha coincid\u00e8ncia amb Foulkes et al. (2015)<\/a> y Hardy et al. (2010)<\/a>, que atribueixen aquestes dades a la similitud en les caracter\u00edstiques f\u00edsiques i fisiol\u00f2giques per a ambd\u00f3s g\u00e8neres en aquestes edats.<\/p>\n\n\n\n

Quan l\u2019an\u00e0lisi es va centrar en les escales de les habilitats locomotrius i manipulatives tampoc es van trobar difer\u00e8ncies per g\u00e8nere, com va passar a Stock et al. (2014)<\/a>. No obstant, i en l\u00ednia amb altres estudis, la comparaci\u00f3 de cada habilitat motriu de manera independent va evidenciar major compet\u00e8ncia dels preescolars de g\u00e8nere mascul\u00ed en batre i botar (Foulkes et al., 2015<\/a>; Hardy et al., 2010<\/a>). Aix\u00ed mateix, en analitzar els criteris de rendiment, es va comprovar que totes les difer\u00e8ncies es van produir en les habilitats manipulatives. Aix\u00ed, el percentatge de preescolars masculins que  van demostrar compet\u00e8ncia va ser major en gaireb\u00e9 tots els criteris de rendiment, excepte el referit a la transfer\u00e8ncia del pes en el llan\u00e7ament. En les habilitats locomotrius, l\u2019\u00fanica difer\u00e8ncia es va produir en la posici\u00f3 de la cama que no impulsa en el salt a peu coix. <\/p>\n\n\n\n

La ra\u00f3 principal per explicar las difer\u00e8ncies en las habilitats manipulatives en funci\u00f3 del g\u00e8nere es vincula amb l\u2019especificitat dels est\u00edmuls i la participaci\u00f3 en activitats que estimulen un tipus d\u2019habilitat o altra. Aix\u00ed, Kit et al. (2017)<\/a> van justificar el millor rendiment dels preescolars de g\u00e8nere mascul\u00ed per la seva major implicaci\u00f3 en activitats que requereixen el maneig de pilotes com el futbol o el b\u00e0squet. Per la seva banda, Barnett et al. (2013)<\/a> van trobar una relaci\u00f3 inversa entre el nivell de compet\u00e8ncia en las habilitats manipulatives i la participaci\u00f3 en classes de dansa, activitat amb major implicaci\u00f3 dels preescolars de g\u00e8nere femen\u00ed. A m\u00e9s a m\u00e9s, Bardid et al. (2017)<\/a> van assenyalar que els preescolars de g\u00e8nere mascul\u00ed van rebre m\u00e9s retroacci\u00f3 i correccions t\u00e8cniques durant les habilitats manipulatives, facilitant la seva progressi\u00f3 en el domini de l\u2019habilitat. En aquest treball no es coneixen els esports practicats ni el tipus de retroacci\u00f3 rebuda per  l\u2019alumnat, el que suposa una limitaci\u00f3 que no permet discutir les argumentacions anteriors i que s\u2019haur\u00e0 de tenir en compte en futures recerques.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019avaluaci\u00f3 qualitativa mitjan\u00e7ant el TGMD-2 va permetre identificar els criteris de rendiment m\u00e9s dif\u00edcils de dominar en els preescolars analitzats. De cara a progressar en la seva compet\u00e8ncia en les habilitats locomotrius, les activitats s\u2019haurien de dirigir cap a la coordinaci\u00f3 entre bra\u00e7os i cames amb la finalitat de millorar l\u2019impuls de c\u00f3rrer i saltar (a peu coix i horitzontalment). En c\u00f3rrer, tamb\u00e9 requeririen ampliar la mobilitat articular del maluc durant la fase a\u00e8ria i contactar amb el metatars o el tal\u00f3 del peu al terra. En galopar, l\u2019\u00fanic criteri a millorar seria la posici\u00f3 dels bra\u00e7os. En el salt a peu coix, s\u2019hauria de refor\u00e7ar l\u2019acci\u00f3 de la cama que no recolza, balancejant-la cap endavant per afavorir l\u2019impuls de l\u2019altra. I en el salt horitzontal, s\u2019haurien de proposar exercicis de coordinaci\u00f3 de cames per aterrar amb els dos peus a la vegada.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a les habilitats manipulatives, es va observar que els participants necessitarien consolidar les seves capacitats perceptivomotrius per coordinar millor els seus moviments amb els dels objectes a batejar, botar i xutar. Tamb\u00e9 es va detectar un patr\u00f3 immadur a les posicions de preparaci\u00f3 en batre, rebre, xutar i llan\u00e7ar rodant, i diversos criteris en aquestes accions mostren car\u00e8ncies en los moviments i posicions que permeten executar l\u2019habilitat amb equilibri.<\/p>\n\n\n\n

A partir de la identificaci\u00f3 dels criteris de rendiment que encara no es dominen \u00e9s possible programar els processos d\u2019ensenyament-aprenentatge atenent a les necessitats espec\u00edfiques de l\u2019alumnat. Amb l\u2019objectiu de millorar el nivell de compet\u00e8ncia motriu dels participants es proposa ampliar els recursos did\u00e0ctics utilitzats a les sessions introduint les falques motrius, els contes motors, les can\u00e7ons motrius i els ambients d\u2019aprenentatge. Tots aquests recursos permeten estimular l\u2019experimentaci\u00f3 variada de les habilitats motrius de manera l\u00fadica i global, connectant el desenvolupament motor amb les tres \u00e0rees del curr\u00edculum (1. Coneixement de s\u00ed mateix i autonomia personal; 2. Coneixement de l\u2019entorn, i 3. Llenguatges: comunicaci\u00f3 i representaci\u00f3). Aix\u00ed mateix, l\u2019estimulaci\u00f3 motriu mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019ambients tecnol\u00f2gics interactius i amb experi\u00e8ncies immersives que simulen diferents sensacions de pres\u00e8ncia (exergames<\/em>) constitueixen un recurs innovador i efica\u00e7 que pot emprar-se per al desenvolupament de les habilitats motrius b\u00e0siques (Casta\u00f1er et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de la compet\u00e8ncia en les habilitats motrius b\u00e0siques ha demostrat un nivell de rendiment baix en els preescolars de la mostra analitzada. Atesos els beneficis d\u2019un bon nivell de desenvolupament de la motricitat en les habilitats perceptives, cognitives, psicol\u00f2giques, afectives i socials, aix\u00ed com la seva repercussi\u00f3 en el rendiment acad\u00e8mic, seria recomanable ampliar les experi\u00e8ncies de pr\u00e0ctica als centres d\u2019educaci\u00f3 infantil. Amb aquesta finalitat s\u2019haurien de seguir les pautes seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n