{"id":3231,"date":"2020-07-01T12:02:25","date_gmt":"2020-07-01T12:02:25","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=3231"},"modified":"2020-10-12T17:03:58","modified_gmt":"2020-10-12T17:03:58","slug":"practiques-fisicoesportives-extraescolars-no-organitzades-genere-etapa-i-index-dactivitat-fisica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/practiques-fisicoesportives-extraescolars-no-organitzades-genere-etapa-i-index-dactivitat-fisica\/","title":{"rendered":"Pr\u00e0ctiques fisicoesportives extraescolars no organitzades: g\u00e8nere, etapa i \u00edndex d\u2019activitat f\u00edsica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els estudis sobre la tipologia de les pr\u00e0ctiques fisicoesportives no organitzades fora de l\u2019\u00e0mbit escolar s\u00f3n escassos. Per aix\u00f2, aquest treball va consistir a descriure aquestes activitats i analitzar la seva relaci\u00f3 amb altres variables: g\u00e8nere, etapa educativa i \u00edndex d\u2019activitat f\u00edsica. La recerca va ser de car\u00e0cter quantitatiu, transversal i descriptiu. Van participar-hi 1040 estudiants, 521 nens i 519 nenes (M<\/em>: 12,30; DE<\/em>: 3,08) pertanyents a 26 centres educatius de Gal\u00edcia, d\u2019edats compreses entre 10 i 17 anys. Es va administrar el Q\u00fcestionari internacional sobre educaci\u00f3 f\u00edsica, salut i estil de vida. Els resultats van mostrar que les activitats m\u00e9s practicades s\u00f3n futbol, passejar, ciclisme, b\u00e0squet i c\u00f3rrer. Es van trobar difer\u00e8ncies significatives en algunes de les activitats estudiades respecte al g\u00e8nere i l\u2019etapa escolar. L\u2019\u00edndex d\u2019activitat f\u00edsica va ser m\u00e9s gran en nens i en estudiants de prim\u00e0ria. Es van observar nivells d\u2019activitat f\u00edsica molt baixos. Aix\u00ed mateix, es van trobar difer\u00e8ncies entre persones actives i poc actives en algunes disciplines esportives practicades. La informaci\u00f3 obtinguda contribueix a la identificaci\u00f3 de les caracter\u00edstiques de la pr\u00e0ctica de temps lliure en la societat gallega. Mitjan\u00e7ant aquest tipus d\u2019evid\u00e8ncies es pot respondre millor a les necessitats de participaci\u00f3 en la infantesa i joventut, facilitant futures actuacions en el context comunitari i de gesti\u00f3 esportiva.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> edat<\/span>, nivell d\u2019activitat f\u00edsica<\/span>, pr\u00e0ctica informal<\/span>, sexe<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Avui dia hi ha \u00e0mplies evid\u00e8ncies sobre la import\u00e0ncia de l\u2019activitat f\u00edsica durant la infantesa i l\u2019adolesc\u00e8ncia. S\u00f3n d\u2019inter\u00e8s primordial aquelles que la relacionen amb els efectes positius en la salut (Janssen i LeBlanc, 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les possibilitats per exercitar-se a la pr\u00e0ctica fisicoesportiva i complir les recomanacions de l\u2019OMS en les etapes d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (EP) i educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria (ESO) s\u00f3n variades i poden realitzar-se de forma m\u00e9s o menys organitzada. Les esmentades recomanacions plantegen l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019almenys 60 minuts diaris d\u2019activitat f\u00edsica moderada o vigorosa, la qual hauria de ser majorit\u00e0riament aer\u00f2bica. A m\u00e9s, s\u2019aconsella que, com a m\u00ednim, tres vegades per setmana es reforcin els m\u00fasculs i els ossos (Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La classe d’educaci\u00f3  f\u00edsica (EF) representa un context d’aprenentatge de pr\u00e0ctica organitzada fonamental per a la promoci\u00f3 d’activitat saludable (Gonz\u00e1lez-Calvo et al., 2018<\/a>; Mart\u00ednez-Mart\u00ednez et al., 2012)<\/a>. Tamb\u00e9 alguns treballs s’han aturat en l’estudi de la pr\u00e0ctica organitzada, per\u00f2 en contextos no formals (Nuviala et al., 2009<\/a>) que poden contribuir tamb\u00e9 al compliment d’aquestes recomanacions.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, tal com assenyalen Gil-Madrona et al. (2017)<\/a>, es disposa de menys dades sobre la participaci\u00f3 en activitats no organitzades, que \u201cpoden reflectir millor els h\u00e0bits d\u2019activitat f\u00edsica en els escolars perqu\u00e8 depenen de la seva pr\u00f2pia motivaci\u00f3\u201d (p\u00e0g. 82). Es tracta d\u2019activitats que no estan sistematitzades i que es realitzen de manera aut\u00f2noma, sense la necessitat de conducci\u00f3 i supervisi\u00f3 d\u2019una persona responsable d\u2019aquestes.  <\/p>\n\n\n\n

Dins d\u2019aquest tipus d\u2019activitats no organitzades, s\u2019han reivindicat especialment els temps d\u2019esbarjo com una oportunitat per exercitar-se f\u00edsicament i es coneixen dades a nivell internacional sobre la seva pr\u00e0ctica (Ridgers et al., 2012<\/a>; Hall-L\u00f3pez et al., 2017<\/a>). Per exemple, Aznar et al. (2011)<\/a> van demostrar que els nens tenien pics alts d\u2019activitat f\u00edsica de moderada a vigorosa coincidents amb el temps d\u2019esbarjo a l\u2019escola. No obstant aix\u00f2, no abunden els treballs que analitzin espec\u00edficament la participaci\u00f3 en activitats no organitzades fora de l\u2019\u00e0mbit escolar. <\/p>\n\n\n\n

A Espanya, s\u2019inclouen dades d\u2019aquest tipus en l\u2019estudi sobre h\u00e0bits esportius de la poblaci\u00f3 escolar realitzat pel Consell Superior d\u2019Esports (CSD), la Fundaci\u00f3 Esport Jove i la Fundaci\u00f3 Alimentum el 2011<\/a>. Es duu a terme en les 17 comunitats aut\u00f2nomes, Ceuta i Melilla, amb 17.632 persones d\u2019entre 6 i 18 anys. Entre els seus resultats es destaca que les pr\u00e0ctiques no organitzades m\u00e9s freq\u00fcents s\u00f3n sortir amb bicicleta, jugar a futbol i sortir a c\u00f3rrer; tamb\u00e9 es t\u00e9 en compte l\u2019exist\u00e8ncia de bastantes activitats \u201cneutres\u201d, encara que continuen presents les difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del g\u00e8nere. Aix\u00ed mateix, Marques et al. (2015)<\/a> aporten informaci\u00f3 sobre aix\u00f2 en una investigaci\u00f3 amb 2580 estudiants de set escoles p\u00fabliques portugueses d\u2019EP i d\u2019ESO. A m\u00e9s d\u2019observar tamb\u00e9 difer\u00e8ncies entre nenes i nens en aquestes q\u00fcestions, d\u2019entre els resultats m\u00e9s rellevants relacionats amb la participaci\u00f3 en activitats no organitzades es destaca que el futbol \u00e9s un esport que realitzen les persones m\u00e9s actives a certes franges d\u2019edat. <\/p>\n\n\n\n

Cal ampliar els estudis sobre h\u00e0bits esportius en escolars a Gal\u00edcia, on s\u2019ubica la recerca. En aquesta comunitat aut\u00f2noma, una de cada dues persones majors de 15 anys no \u00e9s activa en el seu temps lliure i la inactivitat \u00e9s m\u00e9s gran en dones (P\u00e9rez-R\u00edos et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, l\u2019objectiu de l\u2019estudi va consistir a analitzar la relaci\u00f3 entre el tipus d\u2019activitats fisicoesportives extraescolars no organitzades i les variables g\u00e8nere, etapa educativa i \u00edndex d\u2019activitat f\u00edsica (IAF).<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Van participar en l\u2019estudi 1040 estudiants (49,9 % nenes i 50,1 % nens) amb edats compreses entre els 10 i els 17 anys i una mitjana de 12,30 + 3,08 anys. Cursaven estudis en 26 centres educatius de Gal\u00edcia (Espanya) dels quals el 56,9 % eren de car\u00e0cter p\u00fablic, el 35,8 % concertat i el 7,3 % privat. Per seleccionar els centres es van triar els set nuclis urbans d\u2019aquesta zona: La Corunya (24, 6%), Lugo (15,5 %), Orense (20,4 %), Pontevedra (9,2 %), Santiago de Compostel\u00b7la (14,4 %), Vigo (11,3 %) i Ferrol (4,5 %). El 56,3 % d\u2019estudiants pertanyia a 5\u00e8 i 6\u00e8 EP i el 43,7 % a 2n i 4t d\u2019ESO. De cada centre es va escollir un grup classe (el de m\u00e9s nombre d\u2019estudiants) per curs per formar part de la mostra.<\/p>\n\n\n\n

Instrument<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Com a instrument de recollida de dades es va utilitzar el Q\u00fcestionari internacional sobre educaci\u00f3 f\u00edsica, salut i estil de vida, adaptat al castell\u00e0 i validat per Mourelle (2014).<\/a> Es va estructurar a quatre blocs: 1) dades personals, 2) h\u00e0bits de vida, 3) actituds i percepcions i (4) valoraci\u00f3 de l\u2019escola, l\u2019EF i la pr\u00e0ctica d\u2019activitat  fisicoesportiva. El valor \u03b1 de Cronbach va superar el 0,87 (Cronbach, 1951<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aquest treball es va centrar en l\u2019estudi de les activitats f\u00edsiques i esportives no organitzades. Concretament, es va demanar al subjecte que indiqu\u00e9s quina era l\u2019activitat m\u00e9s practicada fora de les hores de classe sense ser en clubs ni associacions i que impliqu\u00e9s un m\u00ednim de vint minuts de durada. Perqu\u00e8 qued\u00e9s clar que la q\u00fcesti\u00f3 es referia a l\u2019\u00e0mbit informal, al q\u00fcestionari apareixien exemples d\u2019activitats com: passejar, c\u00f3rrer, anar amb bicicleta, nedar, jugar a futbol al carrer, jugar a b\u00e0squet al parc, jugar al voleibol al jard\u00ed o a la platja, etc.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, per calcular el nivell d\u2019activitat f\u00edsica es va prendre com base l\u2019IAF finland\u00e8s, representatiu de la probabilitat de prosseguir una activitat fisicoesportiva en el futur (Telama et al., 2005<\/a>; Telama et al., 2006<\/a>). Recents treballs (Marquis i Carreiro da Costa, 2013; Marques et al., 2015<\/a>; Mota et al., 2008<\/a>) es van basar en l\u2019esmentat \u00edndex utilitzant el sumatori de cinc \u00edtems presents al q\u00fcestionari: freq\u00fc\u00e8ncia de participaci\u00f3 en activitat f\u00edsica per setmana, participaci\u00f3 en activitat f\u00edsica no organitzada, participaci\u00f3 en activitat f\u00edsica organitzada, intensitat i participaci\u00f3 en competicions esportives. Cada \u00edtem es mesurava en una escala de quatre punts; per tant, l\u2019\u00edndex oscil\u00b7lava entre 5 i 20.  <\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00edndex va permetre dividir les persones participants caracteritzant-les de m\u00e9s o menys actives, les quals es van agrupar en dues categories, igual com en Marques et al. (2015)<\/a>.En concret, es va diferenciar entre subjectes poc actius<\/em> (puntuacions iguals o menors de 12) o actius<\/em> (puntuacions superiors a 12).<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El estudio cont\u00f3 con dos equipos de investigaci\u00f3n. El primero fue responsable de la fase de recogida de los datos, y de forma anonimizada, los pas\u00f3 al segundo equipo para su an\u00e1lisis posterior.<\/p>\n\n\n\n

Para proceder a la recogida de datos, se contact\u00f3 con la direcci\u00f3n de los centros seleccionados y se envi\u00f3 la documentaci\u00f3n pertinente para que tuvieran conocimiento del estudio y se pudieran aclarar dudas existentes. Padres, madres o tutores legales y estudiantes recibieron informaci\u00f3n precisa sobre objetivos y contenidos del estudio, firmando los consentimientos informados espec\u00edficos. El cuestionario fue administrado por personal del grupo de investigaci\u00f3n y siempre con la presencia del profesorado de EF. El protocolo recibi\u00f3 la aprobaci\u00f3n de la Universidad de la Coru\u00f1a, y formaba parte de una propuesta general en el seno de la Red Euroamericana de Actividad F\u00edsica, Educaci\u00f3n y Salud (REAFES). En estudios llevados a cabo en Portugal, este mismo protocolo fue admitido por el Consejo de \u00c9tica de la Facultad de Motricidad Humana y del Ministerio de Educaci\u00f3n portugu\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En analitzar les freq\u00fc\u00e8ncies de les activitats realitzades es va procedir a unir ballet, gimn\u00e0stica r\u00edtmica i ball en una sola variable denominada activitats ritmicoexpressives. De la mateixa manera les opcions de karate, judo i taekwondo van formar el grup arts marcials. Els esports de xarxa van ser p\u00e0del, tennis de taula, tennis, voleibol i b\u00e0dminton. Finalment, patinar, skate<\/em>, monopat\u00ed i hoquei sobre rodes es van unir per donar lloc a la variable d\u2019activitats de lliscament sobre rodes. En la mateixa l\u00ednia, es va utilitzar la variable altres<\/em> per aglutinar molts esports i activitats f\u00edsiques que tenien freq\u00fc\u00e8ncies molt baixes de participaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Es va utilitzar la prova de khi quadrat per determinar la relaci\u00f3 entre les activitats fisicoesportives no organitzades i el g\u00e8nere, l\u2019etapa i l\u2019IAF  (p<\/em> < .05). Tamb\u00e9 es va rec\u00f3rrer a la prova de Levene i la t<\/em> de Student per caracteritzar l\u2019IAF en funci\u00f3 del g\u00e8nere i de l\u2019etapa (p<\/em> < .05). L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica es va dur a terme mitjan\u00e7ant SPSS Statistics 24.0.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de resultats va revelar que les activitats m\u00e9s practicades van ser el futbol (26,9\u2009%), passejar (21,9 %) i anar amb bicicleta (11,8 %). Les van seguir b\u00e0squet i c\u00f3rrer, amb percentatges que rondaven el 10 % i nedar amb el 7,7 %. La resta de les activitats fisicoesportives assenyalades per l\u2019alumnat va ser de 32 i van implicar una gran varietat de disciplines amb percentatges sempre inferiors al 2 % (suposen el 4 % del total de subjectes). Algunes es poden considerar m\u00e9s comunes o conegudes, com, per exemple, tennis (1,4 %), anar al gimn\u00e0s (1 %) o gimn\u00e0stica esportiva (0,1 %). D\u2019altres podrien ser considerades com m\u00e9s alternatives; \u00e9s el cas de la boxa (0,2 %), surf d\u2019estel (kitesurf<\/em>) (0,1 %) o parkour<\/em> (0,1%)<\/p>\n\n\n\n

Un 1,6 % de subjectes practicaven activitats de car\u00e0cter r\u00edtmic i expressiu. Pel que fa al percentatge d\u2019activitats vinculades amb les arts marcials, aquest va representar el 0,6 %. Els esports de xarxa van implicar un 2,9 % del total i els que comportaven lliscament sobre rodes l\u20191,8 %.<\/p>\n\n\n\n

Es va verificar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una associaci\u00f3 entre el g\u00e8nere i algunes de les activitats estudiades. La taula 1 presenta els resultats relatius a aquelles categories en les quals s\u2019han apreciat difer\u00e8ncies significatives entre nenes i nens. En primer lloc, es va poder observar que el futbol \u00e9s una activitat practicada fonamentalment pels nens i molt poc per les nenes (p<\/em> < .001). <\/em>No obstant aix\u00f2, el percentatge de nenes que participaven en aquesta activitat \u00e9s superior al relatiu a les activitats ritmicoexpressives, disciplines elegides tradicionalment per les dones (la proporci\u00f3 en ball \u00e9s del 3,5 %). Es van trobar, aix\u00ed mateix, difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en analitzar la relaci\u00f3 entre el g\u00e8nere i activitats com passejar, anar amb bicicleta, c\u00f3rrer, nedar i les activitats ritmicoexpressives; en tots aquests casos es demostra que s\u00f3n nenes les m\u00e9s els practicaven.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1<\/strong>
Activitat f\u00edsica practicada en funci\u00f3 del g\u00e8nere<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, no es va apreciar influ\u00e8ncia del g\u00e8nere en la participaci\u00f3 en b\u00e0squet (p<\/em> = <\/em>.151), ni en els esports de xarxa (p<\/em> = .<\/em>864), ni en les de lliscament sobre rodes (p<\/em> = <\/em>.492). <\/p>\n\n\n\n

Si tenim en compte l\u2019etapa d\u2019estudis, es van detectar relacions estad\u00edsticament significatives en les activitats de futbol (p<\/em> < .001)i anar amb bicicleta (p<\/em> = 021) de manera que la proporci\u00f3 de persones que les realitzaven pertanyien en gran manera a prim\u00e0ria. De manera similar, es van observar difer\u00e8ncies en les categories c\u00f3rrer i passejar (p<\/em> < .001) sent l\u2019alumnat d\u2019ES el que va presentar percentatges majors de participaci\u00f3. En la resta de les opcions no es van apreciar difer\u00e8ncies significatives (b\u00e0squet p<\/em> = .074, nedar p<\/em>:<\/em> .156, esports de xarxa p<\/em> = .836, activitats ritmicoexpressives p<\/em> =<\/em> .607 i en activitats de lliscament sobre rodes p<\/em>= .748).<\/p>\n\n\n\n

Com a pas previ a la descripci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre l\u2019activitat f\u00edsica practicada i l\u2019IAF, es mostren les dades que caracteritzen l\u2019IAF respecte a la mostra utilitzada. El c\u00e0lcul de la t<\/em>de Student per a l\u2019IAF va determinar l\u2019exist\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 tant del g\u00e8nere com de l\u2019etapa educativa, sent m\u00e9s gran el nivell d\u2019activitat f\u00edsica en nens i en l\u2019etapa d\u2019EP.<\/p>\n\n\n\n

De la totalitat de l\u2019alumnat es poden considerar poc actives 712 (68,5 %) persones; tanmateix, nom\u00e9s 328 (31,5 %) s\u00f3n realment actives.<\/p>\n\n\n\n

Es van detectar associacions entre l\u2019IAF i el tipus d\u2019activitat informal triada. Les dades van indicar relacions entre les persones actives i el futbol (p<\/em> < .001)i entre les poc actives i nedar (p<\/em> < .01)i passejar (p<\/em> < .001). Quant a la resta de categories, es va assumir que la realitzaci\u00f3 d\u2019aquestes activitats era independent del nivell d\u2019activitat f\u00edsica que es tenia (anar amb bicicleta p =<\/em> .648, b\u00e0squet p =<\/em> .109, c\u00f3rrer p =<\/em> .847, esports de xarxa p =<\/em> .262, activitats ritmicoexpressives p =<\/em>.179 i en activitats de lliscament sobre rodes p =<\/em> .113).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 2<\/strong>
Activitat f\u00edsica practicada en funci\u00f3 de l\u2019etapa educativa<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i esportiva presenta amplis beneficis en termes de salut en la infantesa i joventut, com la reducci\u00f3 d\u2019\u00edndexs de sobrep\u00e8s i obesitat o la millora en aspectes cardiovasculars o de densitat mineral \u00f2ssia. A m\u00e9s, s\u2019ha de tenir en compte que els beneficis no s\u00f3n nom\u00e9s f\u00edsics, sin\u00f3 tamb\u00e9 de tipus social i mental (Gracia-Marco et al., 2010<\/a>; Janssen i LeBlanc, 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquesta recerca era descriure el tipus de pr\u00e0ctica fisicoesportiva extraescolar no organitzada que realitza l\u2019alumnat, proporcionant noves dades relatives a la varietat i tipus espec\u00edfics d\u2019activitats. Les activitats no organitzades poden implicar m\u00e9s participaci\u00f3, ja que hi ha m\u00e9s possibilitats per a la seva selecci\u00f3 (Gil-Madrona et al., 2014<\/a>). S\u2019ha comprovat que tant noies com nois participen m\u00e9s en elles que en les organitzades, destacant-se com a avantatge la possibilitat de dur-se a terme en el moment que es vulgui durant el temps lliure (Marques et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquest treball, la participaci\u00f3 va estar molt concentrada en certes activitats, i en el cas dels nens, encara m\u00e9s. Una an\u00e0lisi general de les dades trobades va revelar que les m\u00e9s practicades s\u00f3n el futbol, passejar i anar amb bicicleta, seguides del b\u00e0squet, c\u00f3rrer i nedar. Aquestes dades s\u00f3n congruents amb les aportades per la literatura respecte a les activitats no organitzades que es realitzen en un entorn fora de l\u2019escola. CSD et al. (2011)<\/a> donen dades similars a les trobades en aquest estudi. Dins de les activitats m\u00e9s practicades hi ha tamb\u00e9 el futbol i anar amb bicicleta (ambdues amb 18 %), sortir a c\u00f3rrer (12 %) i jugar al b\u00e0squet (10 %); tanmateix, passejar i nedar no estan entre les activitats en qu\u00e8 m\u00e9s es participa.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 3<\/strong>
IAF en funci\u00f3 del g\u00e8nere i de l\u2019etapa educativa<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els resultats van reflectir difer\u00e8ncies significatives entre nenes i nens respecte a la tipologia d\u2019activitats practicades. L\u2019activitat dels nens es va aglutinar de manera especial en el futbol, ja que gaireb\u00e9 el 50% d\u2019ells el practicava. En altres estudis relacionats amb l\u2019activitat extraescolar aquest \u00e9s l\u2019esport que ocupa el primer lloc entre els nens (Calb-Ortega i Perrino-Pe\u00f1a, 2017; CSD et al., 2011<\/a>; Gracia-Marco et al., 2010<\/a>; Marques et al., 2015<\/a>; Seabra et al., 2007<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 4<\/strong>
Activitat f\u00edsica practicada en funci\u00f3 de l\u2019IAF<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les noies van comentar que sortien m\u00e9s sovint que ells a passejar, c\u00f3rrer, anar amb bicicleta, nedar o practicar activitats expressives; per tant, elles van realitzar m\u00e9s activitats que no implicaven cooperaci\u00f3-oposici\u00f3, de poc contacte i la pr\u00e0ctica va ser m\u00e9s diversificada. <\/p>\n\n\n\n

Altres estudis que han tractat la tipologia de les activitats fisicoesportives escollides, constaten tamb\u00e9 difer\u00e8ncies entre nenes i nens, tant en la infantesa com en l\u2019adolesc\u00e8ncia (Aznar et al., 2011<\/a>; Gracia-Marco et al., 2010<\/a>; Marques et al., 2015<\/a>). L\u2019alumnat tendeix a realitzar activitats que considera d\u2019acord amb el seu rol de g\u00e8nere i que els fan sentir m\u00e9s percepci\u00f3 de compet\u00e8ncia (Alvari\u00f1as-Villaverde i Pazos-Gonz\u00e1lez, 2018<\/a>). Aquest tema ha estat ben estudiat en les \u00faltimes d\u00e8cades i s\u2019ha explicat principalment en relaci\u00f3 amb la socialitzaci\u00f3 de g\u00e8nere i les influ\u00e8ncies que aquesta t\u00e9 en les conductes de nenes i nens en aquest \u00e0mbit (Babkes-Stellino i Sinclair, 2014<\/a>; Calb-Ortega i Perrino-Pe\u00f1a, 2017). Aix\u00ed, en la l\u00ednia del que s\u2019ha percebut, s\u2019ha constatat que les nenes prefereixen activitats m\u00e9s lleugeres i menys \u201cesportivitzades\u201d, mentre que els nens participen m\u00e9s en esports i en activitats de car\u00e0cter m\u00e9s competitiu (Babkes-Stellino i Sinclair, 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al binomi esports individuals-col\u00b7lectius, es va corroborar que elles es decanten m\u00e9s pels esports individuals i ells pels esports col\u00b7lectius. Moreno, Mart\u00ednez i Alonso (2006)<\/a>, en el seu estudi sobre actituds cap a la pr\u00e0ctica fisicoesportiva en funci\u00f3 del g\u00e8nere, adverteixen tamb\u00e9 aquesta tend\u00e8ncia. Aix\u00ed mateix, a l\u2019enquesta d\u2019h\u00e0bits esportius a Espanya (Ministeri d\u2019Educaci\u00f3, Cultura i Esport, MEC, 2015<\/a>) gaireb\u00e9 un 70 % de dones t\u00e9 una participaci\u00f3 d\u2019aquest tipus. En el treball d\u2019Alvari\u00f1as-Villaverde i Novoa (2015)<\/a>, realitzat amb alumnes d\u2019ES de les quatre prov\u00edncies de Gal\u00edcia, les principals pr\u00e0ctiques extraescolars presenten aquesta caracter\u00edstica, la qual cosa succeeix tamb\u00e9 en l\u2019estudi de Calvo-Ortega i Perrino-Pe\u00f1a (2017)<\/a>, dut a terme amb adolescents de la comunitat aut\u00f2noma de Castella i Lle\u00f3. Atenent la participaci\u00f3 no organitzada, s\u2019observa aquesta prefer\u00e8ncia a CSD et al.,<\/a> ja que les tres activitats principals de les noies s\u00f3n anar amb bicicleta, sortir a c\u00f3rrer i patinar en l\u00ednia. <\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019una altra perspectiva de raonament, es pot destacar que la proporci\u00f3 de nenes que van practicar futbol i activitats ritmicoexpressives va ser pr\u00e0cticament la mateixa, la qual cosa suggereix un acostament cap a disciplines considerades tradicionalment masculines o cert allunyament del cl\u00e0ssicament femen\u00ed. Cal afegir que no es van apreciar difer\u00e8ncies en esports de xarxa, b\u00e0squet o lliscament sobre rodes, el que convida a relacionar aquestes troballes amb altres treballs en els quals hi ha una important quantitat d\u2019activitats  fisicoesportives neutres (CSD et al., 2011<\/a>; Gracia-Marco et al., 2010<\/a>; Seabra et al., 2007<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb aquest tema, estudis recents han subratllat canvis en la ruptura de certs estereotips presents en el pensament de l\u2019alumnat (Alvari\u00f1as-Villaverde i Pazos-Gonz\u00e1lez, 2018<\/a>; Gil-Madrona et al., 2017<\/a>). Si es t\u00e9 en compte la conducta, tamb\u00e9 es comprova que el futbol \u00e9s un esport de noies en estudis com el de Seabra et al. (2007)<\/a>, realitzat amb m\u00e9s de 12.000 estudiants a Portugal. A Espanya, tampoc no \u00e9s dels menys practicats d\u2019acord amb les dades del CSD et a<\/a>l., on aquest esport apareix en cinqu\u00e8 lloc en la pr\u00e0ctica organitzada i en quart a la no organitzada. Al treball d\u2019Alvari\u00f1as-Villaverde i Novoa (2015)<\/a> el futbol ocupa el set\u00e8 lloc a la pr\u00e0ctica extraescolar de les noies, per davant de l\u2019atletisme, b\u00e0squet, tennis, gimn\u00e0stica r\u00edtmica, pilates o voleibol. Per tant, el futbol \u00e9s el rei dels esports a Espanya(L\u00f3pez-Albal\u00e1, 2016<\/a>) i cada cop \u00e9s m\u00e9s present en la pr\u00e0ctica femenina de temps lliure en la infantesa i joventut.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a les difer\u00e8ncies en funci\u00f3 de l\u2019etapa educativa, es van observar relacions respecte al futboli anar amb bicicleta, practicant-se\u2019n m\u00e9s en l\u2019etapa d\u2019EP. Tamb\u00e9 c\u00f3rrer i passejar s\u00f3n disciplines que van tenir m\u00e9s participaci\u00f3 en l\u2019ESO. El fet que en la resta de les activitats no hi hagi hagut difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives, suggereix que la variable etapa no \u00e9s altament determinant en l\u2019elecci\u00f3 d\u2019activitats en el context informal i en relaci\u00f3 amb l\u2019activitat no organitzada. <\/p>\n\n\n\n

Quan es calcula l\u2019IAF,  s\u2019observa que la proporci\u00f3 de persones poc actives era realment important, arribant gaireb\u00e9 al 70%. Aquesta dada concorda amb l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019estudis previs. Aix\u00ed, Calahorro-Ca\u00f1ada et al. (2014<\/a>) arran d\u2019una important revisi\u00f3 en la qual analitzen el compliment de les recomanacions d\u2019activitat f\u00edsica saludable en alumnat d\u2019edat escolar, remarquen aquest fet i la necessitat d\u2019estudis orientats a generar programes d\u2019intervenci\u00f3 que ajudin en l\u2019increment d\u2019aquests nivells. Si es comparen les dades de l\u2019etapa d\u2019ES amb les de Marques i Carreiro da Costa (2013)<\/a>, s\u2019observen IAF molt menors (15,15 davant 10,20). Aquest fet situa, segons aquest \u00edndex, l\u2019alumnat portugu\u00e8s en la franja de moderadament actiu i a l\u2019alumnat gallec en poc actiu.<\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera, i coincidint amb la literatura, es van trobar difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 del g\u00e8nere, sent el nivell d\u2019activitat f\u00edsica m\u00e9s gran en nens que en nenes (Aznar et al., 2011<\/a>; Mart\u00ednez-Mart\u00ednez et al., 2012<\/a>; Mota et al., 2008<\/a>). Com a excepci\u00f3, es pot destacar el treball de Calahorro-Ca\u00f1ada et al. (2015)<\/a> que analitzen de forma fraccionada l\u2019activitat f\u00edsica d\u2019alumnat de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria mitjan\u00e7ant acceler\u00f2metres i no es troben difer\u00e8ncies significatives en aquest sentit.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9, l\u2019IAF va resultar ser millor en l\u2019etapa d\u2019EP que en la d\u2019ESO, el que ja s\u2019ha assenyalat en treballs com el d\u2019Aznar  et al. (2011)<\/a> o Mart\u00ednez-Mart\u00ednez et al. (2012)<\/a>. A Marques i Carreiro da Costa (2013)<\/a> l\u2019IAF decreix amb l\u2019edat en l\u2019alumnat d\u2019ES.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, en aquest treball es plantejava la pregunta de si existia relaci\u00f3 entre el nivell d\u2019activitat f\u00edsica que es posseeix i la pr\u00e0ctica esportiva extraescolar no organitzada que s\u2019escull. Encara que en la resta de les opcions, l\u2019activitat practicada va ser independent de l\u2019IAF, els resultats confirmen associacions entre les persones actives i el futbol i les menys actives i nedar i passejar, i sembla l\u00f2gic, ja que a priori<\/em> aquestes \u00faltimes s\u00f3n activitats que no requereixen tanta condici\u00f3 f\u00edsica i despesa energ\u00e8tica, perqu\u00e8 s\u00f3n activitats individuals i de menor contacte. Al treball de Marques et al. (2015)<\/a> s\u2019observa tamb\u00e9 respecte a la pr\u00e0ctica no organitzada, que el futbol \u00e9s una disciplina lligada a les persones m\u00e9s actives (en el cas de les noies a la franja de 13-15 anys i en el dels nois en les franges de 13-15 i 16-18 anys). Per la seva part, Mota et al. (2008)<\/a> en relaci\u00f3 amb activitats esportives organitzades i no organitzades de temps lliure observen, com es pot esperar, que les persones actives practiquen m\u00e9s que les no actives. Com a curiositat, i ja que en aquest estudi s\u2019utilitza el mateix IAF, s\u2019observa que aquest \u00edndex t\u00e9 relaci\u00f3 amb una altra tipologia de tasques de temps lliure. Les nenes actives s\u2019involucren significativament m\u00e9s en activitats art\u00edstiques individuals (vinculades amb la m\u00fasica, llegir, l\u2019art o les manualitats) que les no actives. Aix\u00ed mateix, el grup de persones actives realitza m\u00e9s activitats de lleure social com anar a festes o reunir-se amb amistats que el grup no actiu. Els resultats obtinguts contribueixen a la identificaci\u00f3 de les caracter\u00edstiques de la pr\u00e0ctica de temps lliure en la societat gallega. Com assenyalen Gil-Madrona et al. (2014)<\/a>, aquest tipus de coneixement s\u2019ha de tenir en compte per millorar l\u2019activitat f\u00edsica obligat\u00f2ria i per respondre a les inquietuds de l\u2019alumnat. A m\u00e9s, aquestes dades aporten evid\u00e8ncies per respondre millor a les necessitats de participaci\u00f3 en la infantesa i joventut en el context comunitari i de gesti\u00f3 esportiva. En relaci\u00f3 amb aquest tema, tal com expliquen Telama et al. (2005)<\/a> no s\u2019ha d\u2019oblidar que les activitats en qu\u00e8 les persones adultes participen es van poder aprendre en edats primerenques (carry over value<\/em>); per tant, si aquests coneixements es transformen en possibilitats d\u2019instauraci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits fisicoesportius, podria haver-hi una transfer\u00e8ncia en l\u2019etapa adulta, afavorint estils de vida m\u00e9s saludables.<\/p>\n\n\n\n

Aquest treball ha condu\u00eft a reflexionar tamb\u00e9 sobre l\u2019accessibilitat de l\u2019estudiant a determinats entorns per dur a terme pr\u00e0ctiques de forma segura, en espais segurs i amb recursos accessibles. En aquest sentit, i en tractar-se d\u2019una comunitat aut\u00f2noma com la gallega, amb varietat d\u2019espais naturals (muntanya, mar, rius, etc.) i amb una climatologia plujosa i freda en certes \u00e8poques de l\u2019any, s\u2019ent\u00e9n que \u00e9s fonamental que des de les institucions pertinents es faci un esfor\u00e7 per millorar aquestes pr\u00e0ctiques. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els nivells d\u2019activitat f\u00edsica en els set nuclis urbans de Gal\u00edcia s\u00f3n molt baixos. Les activitats extraescolars no organitzades m\u00e9s practicades s\u00f3n futbol, passejar, anar amb bicicleta, b\u00e0squet i c\u00f3rrer. Hi ha una associaci\u00f3 entre algunes activitats i l\u2019IAF, l\u2019etapa escolar i el g\u00e8nere. La informaci\u00f3 obtinguda pot ser d\u2019inter\u00e8s per facilitar la presa de decisions i actuacions en el foment de la pr\u00e0ctica tant escolar com extraescolar, incidint en la millora de les planificacions, fonamentalment per a les estudiants d\u2019ESO.<\/p>\n\n\n\n

Com a l\u00edmits de la investigaci\u00f3, es destaca el fet que les dades s\u2019hagin recollit de manera transversal i per mitj\u00e0 d\u2019un autoinforme. Un m\u00e8tode objectiu de quantificaci\u00f3 del nivell d\u2019activitat f\u00edsica fora de l\u2019horari escolar (accelerometria, pod\u00f2metre, etc.) aportaria qualitat al treball. Tamb\u00e9, el fet que l\u2019estudi estigui contextualitzat en un \u00e0mbit urb\u00e0 impedeix obtenir una visi\u00f3 global de participaci\u00f3, tenint en compte la rellev\u00e0ncia de la zona rural en una regi\u00f3 com Gal\u00edcia. Per tant, en futurs treballs seria desitjable l\u2019\u00fas de proves m\u00e9s objectivables i con\u00e8ixer tamb\u00e9 les caracter\u00edstiques de la poblaci\u00f3 rural. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Els estudis sobre la tipologia de les pr\u00e0ctiques fisicoesportives no organitzades fora de l\u2019\u00e0mbit escolar s\u00f3n escassos. Per aix\u00f2, aquest treball va consistir a descriure aquestes activitats i analitzar la seva relaci\u00f3 amb altres variables: g\u00e8nere, etapa educativa i \u00edndex d\u2019activitat f\u00edsica. La recerca va ser de car\u00e0cter quantitatiu, transversal i descriptiu. Van participar-hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[59],"tags":[463,464,462,461],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/a>"],"unlinked":["Gesti\u00f3 esportiva, lleure actiu i turisme<\/span>"]},"tags":{"linked":["edat<\/a>","nivell d\u2019activitat f\u00edsica<\/a>","pr\u00e0ctica informal<\/a>","sexe<\/a>"],"unlinked":["edat<\/span>","nivell d\u2019activitat f\u00edsica<\/span>","pr\u00e0ctica informal<\/span>","sexe<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 juliol 2020","modified":"Updated on 12 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 juliol 2020 12:02","modified":"Updated on 12 octubre 2020 17:03"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3231\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=3231"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3231\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7901,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3231\/revisions\/7901\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=3231"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=3231"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=3231"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}