{"id":3213,"date":"2020-07-01T11:01:12","date_gmt":"2020-07-01T11:01:12","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=3213"},"modified":"2020-10-12T16:42:15","modified_gmt":"2020-10-12T16:42:15","slug":"danses-tradicionals-i-perfils-lesionals-caracteristics-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/danses-tradicionals-i-perfils-lesionals-caracteristics-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Danses tradicionals i perfils lesionals caracter\u00edstics. Revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La determinaci\u00f3 dels perfils de lesions caracter\u00edstics de les disciplines esportives i art\u00edstiques que utilitzen el cos com a mitj\u00e0, \u00e9s fonamental de cara a realitzar una bona prevenci\u00f3 de lesions. Malgrat que en dansa cl\u00e0ssica i contempor\u00e0nia s\u2019han realitzat molts estudis sobre aix\u00f2, hi ha poques recerques i documents de consens en les danses tradicionals que estableixin les caracter\u00edstiques individuals i unificadores per a totes elles. Per aix\u00f2, l\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser el d\u2019establir els perfils de lesi\u00f3 dels ballarins de diferents estils de dansa tradicional, establint difer\u00e8ncies i similituds entre ells quant a freq\u00fc\u00e8ncia de lesi\u00f3, localitzaci\u00f3, tipologia, gravetat i factors de risc. Es va realitzar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica a les bases de dades Sport Discus, Medline, Cinahl, Scopus i Web of Science. Es van obtenir 17 resultats, amb representaci\u00f3 de la dansa irlandesa, flamenc, dansa del ventre, dansa \u00edndia, dansa turca i la dansa de Morris de la Gran Bretanya. Els resultats indiquen una alta incid\u00e8ncia de lesi\u00f3, per\u00f2 hi ha difer\u00e8ncies entre els estils. Aix\u00ed mateix, la localitzaci\u00f3 tamb\u00e9 va ser espec\u00edfica, per\u00f2 destacaven les extremitats inferiors en totes elles menys en dansa del ventre en la qual  predominen les lesions de la zona lumbar, sacre i pelvis.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> dansa<\/span>, dansa folkl\u00f2rica<\/span>, dansa tradicional<\/span>, dolor<\/span>, lesions<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La dansa ha estat inherent al desenvolupament hum\u00e0 en si mateix i a la societat, sent el seu origen una mica imprec\u00eds. \u00c9s considerada la primera de les arts, tenint refer\u00e8ncies des de l\u2019\u00e8poca prehist\u00f2rica. Des de les danses abor\u00edgens fins a la introducci\u00f3 de la cultura de pobles com Egipte, l\u2019\u00cdndia o Gr\u00e8cia, la dansa va anar variant amb diferents expressions com les sortides a la ca\u00e7a, naixements, festes religioses, fins a la seva versi\u00f3 de mer entreteniment (Markessinis, 1995<\/a>). De la m\u00e0 del desenvolupament de les societats i cultures, han evolucionat l\u2019art i les seves manifestacions com la m\u00fasica i la dansa. D\u2019aquesta manera les danses folkl\u00f2riques poden considerar-se un producte de l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica d\u2019un territori.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat la immensa varietat de danses folkl\u00f2riques, els estudis en dansa se centren sobretot en la dansa cl\u00e0ssica, moderna o contempor\u00e0nia, estudiant-se des de vessants del rendiment, biomec\u00e0nica, did\u00e0ctica i la salut.<\/p>\n\n\n\n

El moviment \u00e9s el pilar fonamental i utilitza el cos del ballar\u00ed com a mitj\u00e0 d\u2019expressi\u00f3, al qual sotmet a extenuants entrenaments que provoquen el desenvolupament de lesions (Cardoso et al., 2017<\/a>). Per aix\u00f2, una de les perspectives de salut m\u00e9s importants, \u00e9s l\u2019an\u00e0lisi de les lesions. Abalo et al. (2013)<\/a> indiquen que establir un perfil lesional d\u2019incid\u00e8ncia, s\u2019ha considerat el punt de partida per efectuar-ne una bona prevenci\u00f3 a nivell esportiu. Aix\u00ed, a m\u00e9s d\u2019estudis sobre la incid\u00e8ncia de les lesions, des de l\u2019\u00e0mbit del rendiment esportiu tamb\u00e9 s\u2019han realitzat des del vessant del lleure esportiu (Garc\u00eda-Gonz\u00e1lez et al. 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Els estudis realitzats sobre les lesions en dansa cl\u00e0ssica o ballet indiquen una localitzaci\u00f3 predominant en les extremitats inferiors (Cardoso et al., 2017<\/a>; Ekegren et al., 2014<\/a>; Leanderson et al., 2011<\/a>) sent la causa m\u00e9s freq\u00fcent el sobre\u00fas (Ekegren et al., 2014<\/a>; Leanderson et al., 2011<\/a>). Aix\u00ed mateix, les lesions en dansa moderna o contempor\u00e0nia es localitzen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia al peu i al turmell destacant tamb\u00e9 l\u2019esquena (Shah et al., 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord amb el que s\u2019ha exposat, l\u2019objectiu d\u2019aquesta revisi\u00f3 va ser establir els perfils de lesi\u00f3 dels ballarins de diferents estils de dansa tradicional, establint difer\u00e8ncies i similituds entre ells quant a freq\u00fc\u00e8ncia de lesions, localitzaci\u00f3, tipologia, gravetat i factors de risc.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El proc\u00e9s d\u2019obtenci\u00f3 de la informaci\u00f3 que es recull en aquest estudi es va realitzar mitjan\u00e7ant una revisi\u00f3 sistematitzada a les bases de dades Sport Discus<\/em>, Medline<\/em>, Cinahl Scopus<\/em> i Web of Science<\/em> (WoS<\/em>). La recerca es va dur a terme utilitzant els seg\u00fcents descriptors del Medical Subjects Headings<\/em> (MeSH): \u201cWOUNDS & injuries\u201d, \u201cFOLK dancing\u201d i \u201cdancing\u201d \u201cTraditional dance\u201d. Per completar la recerca, es van incloure les paraules clau: \u201cinjuries\u201d, \u201cathletic injuries\u201d, \u201cpain\u201d, \u201cinjury\u201d, \u201cinjured\u201d, \u201cdance\u201d i \u201ctraditional dance\u201d (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1<\/strong>
Equacions de recerca a les diferents bases de dades<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Al total dels articles trobats se\u2019ls van aplicar criteris de selecci\u00f3. Es van incloure articles cient\u00edfics publicats en castell\u00e0, angl\u00e8s i franc\u00e8s, que es van aplicar com a filtres de recerca. Es van excloure aquells dels quals no s\u2019obtingu\u00e9s text complet, no s\u2019ajustessin al tema d\u2019estudi, o fossin casos, s\u00e8ries de casos i revisions. No es va establir un l\u00edmit temporal. A m\u00e9s, a WoS<\/em> es van limitar els resultats a tres categories per obtenir un resultat m\u00e9s prec\u00eds (Sports Sciences, orthopedics, rehabilitation<\/em>). (Figura 1)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Diagrama de flux del proc\u00e9s de selecci\u00f3 bibliogr\u00e0fica <\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les caracter\u00edstiques dels estudis es recullen a la taula 2. L\u2019estil de dansa amb un major nombre d\u2019investigacions  va ser la dansa irlandesa, seguida del flamenc. La resta de les danses nom\u00e9s van obtenir un resultat cada una. Per facilitar la comprensi\u00f3, s\u2019agrupen els resultats en funci\u00f3 de l\u2019estil, i a la taula 3 s\u2019avalua la qualitat metodol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 2<\/strong>
Caracter\u00edstiques dels articles analitzats<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Dansa irlandesa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dels nombrosos estudis realitzats en dansa irlandesa, McGuinness i Doody (2006)<\/a>, van analitzar els ballarins participants al campionat nord-americ\u00e0 d\u2019aquest estil de dansa. Es van trobar que el 79 % dels participants van patir almenys una lesi\u00f3, sent el turmell (31 %) i el peu (25 %) les localitzacions m\u00e9s freq\u00fcents, representant els esquin\u00e7os de turmell un 29 % i les fractures per estr\u00e8s a peus un 12 %. Quant al temps de recuperaci\u00f3, el 63 % van tardar m\u00e9s de 21 dies. Aix\u00ed mateix, es va observar una reducci\u00f3 significativa de les lesions de turmell utilitzant sabates per absorbir els cops, l\u2019escalfament i la tornada a la calma. No obstant aix\u00f2, metodol\u00f2gicament apareixen problemes a l\u2019hora de recollir les dades lesionals, avaluaci\u00f3 cl\u00ednica i nivell de pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, Noon et al. (2010<\/a>) van recollir totes les atencions m\u00e8diques en una companyia. Els resultats van mostrar 217 lesions, tenint la majoria de les ballarines m\u00faltiples lesions, incrementant-se amb el nivell de dansa. Majorit\u00e0riament van ser fractures per estr\u00e8s (29,9 %), sent la major part d\u2019aquestes localitzades als sesamoides. Destaca tamb\u00e9 la s\u00edndrome patel\u00b7lofemoral amb un 11,1 %. Aix\u00ed mateix, van assenyalar que la major part de les lesions (94,9 %) es van localitzar en les extremitats inferiors. Malgrat no tenir en compte factors extr\u00ednsecs, els seus resultats reflecteixen import\u00e0ncia per l\u2019alt nivell metodol\u00f2gic del treball, ja que obt\u00e9 7 dels 8 punts. <\/p>\n\n\n\n

Les lesions cr\u00f2niques de turmell van resultar ser comunes en l\u2019estudi de Walls et al. (2010)<\/a>, ja que, entre 18 ballarins professionals de dansa irlandesa, tan sols van resultar radiol\u00f2gicament normals en tres d\u2019ells. Les patologies m\u00e9s freq\u00fcents van ser les tenopaties d\u2019Aquil\u00b7les (n<\/em> = 14). Tanmateix, 8 dels participants  no presentaven mal de turmell, i malgrat la seva bona qualitat metodol\u00f2gica, manquen de variables que analitzin els factors intr\u00ednsecs i extr\u00ednsecs.<\/p>\n\n\n\n

Cahalan i O\u2019Sullivan (2013)<\/a> es van centrar en la r\u00e0tio lesional i els factors de risc. Van recollir un total de 396 lesions; tanmateix, el principal problema metodol\u00f2gic va ser no realitzar una recollida de dades in situ<\/em>, no aportar biaix de mem\u00f2ria pel que l\u2019avaluaci\u00f3 cl\u00ednica va ser deficient. Van trobar que el 76,7\u2009% dels ballarins havien patit una lesi\u00f3 pr\u00e8via, majorit\u00e0riament al peu (67,9 %) i el turmell (60,6 %), i que la r\u00e0tio \u00e9s patir 2,25 lesions per ballar\u00ed al llarg de les seves carreres. I encara que la majoria de les lesions van ser de gravetat menor, amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia al peu i el turmell, el 33,7 % dels ballarins va recon\u00e8ixer que sovint o sempre ballen amb dolor. Tamb\u00e9 van establir els factors de risc que perceptivament m\u00e9s contribueixen a la lesi\u00f3, que van ser els accidents, la fatiga o el sobre\u00fas, els moviments repetitius o un escenari insegur. <\/p>\n\n\n\n

El mateix any, Stein et al. (2013)<\/a> van publicar un estudi amb una alta qualitat metodol\u00f2gica (7 punts) en el qual, de 437 diagn\u00f2stics de lesi\u00f3, el 80\u2009% van ser per sobre\u00fas i el 20,4 % traum\u00e0tiques. El 58 % dels ballarins van tenir una lesi\u00f3, mentre que el 23,9 % en van patir dues i el 18 % tres o m\u00e9s diagn\u00f2stics. Aquestes lesions es van localitzar en un 95 % als malucs i les extremitats inferiors (33,2 % peu, 22,7 % turmell, 19,7 % genoll i 14,4 % maluc). La tipologia lesional m\u00e9s comuna van ser les tenopaties (13,3 %), seguides d\u2019apoptosi (11,4 %), dolor i inestabilitat patel\u00b7lofemoral (10,8 %), fractures per estr\u00e8s (10,1 %) i lesions musculars (7,8 %). Tanmateix, cal tenir en compte que es no va analitzar el nivell de pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

Per la seva part, Cahalan et al. (2015)<\/a> van observar que el 31,7 % dels ballarins de dansa irlandesa pateixen lesions significatives, i que aquesta anava associada a ser dona, tenir alta percepci\u00f3 de problemes de salut i problemes psicol\u00f2gics, estat d\u2019\u00e0nim baix, catastrofistes, i no escalfar sempre. Van ressaltar el peu i el turmell, com les zones que es van lesionar amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia (48,8 %). Tanmateix, la majoria de diagn\u00f2stics concrets van ser distensions musculars (17,2 %). <\/p>\n\n\n\n

En un altre estudi, del total de les lesions, el 55,8 % es van localitzar al peu i al turmell, i, el 63,1% dels ballarins es van lesionar en aquesta zona. Tamb\u00e9 es va establir que les causes percebudes pels ballarins s\u00f3n el sobre\u00fas o la fatiga (32,5 %), accidents (15,6 %), lesions pr\u00e8vies (13,2 %) realitzar un escalfament o estirada pobra (11,3 %) i altres factors biomec\u00e0nics (11,3 %) (Cahalan et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019article de Cahalan et al. (2017)<\/a>, analitzant els factors biopsicosocials associats a les lesions del peu i el turmell, comparant entre els ballarins de dansa irlandesa que havien patit alguna lesi\u00f3 en aquesta zona, amb els que no, els resultats van associar les lesions de peu i turmell amb no fer un escalfament amb regularitat, tenir baixos nivells d\u2019energia i altres dolors o mol\u00e8sties. Els ballarins amb lesions al peu o el turmell perceben com els riscos m\u00e9s elevats el sobre\u00fas (17,6 %) i les lesions pr\u00e8vies (16,9 %). <\/p>\n\n\n\n

Cahalan, Bargary i O\u2019Sullivan (2018)<\/a> van establir que el 84% dels ballarins d\u2019elit adolescents van patir almenys un episodi de dolor o lesi\u00f3 en 12 mesos, sent les zones m\u00e9s afectades el peu i el turmell. Tenir mol\u00e8sties en parts del cos, dolor sovint o sempre mentre ballen i la ira o hostilitat, van ser considerats factors significativament associats a lesi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Un altre estudi de Cahalan, Kearney, Bhriain et al. (2018)<\/a> va establir que els ballarins preprofessionals de dansa irlandesa tenen una incid\u00e8ncia lesional d\u2019unes 10,6 lesions per cada 1000 h d\u2019exposici\u00f3. Van recollir 88 lesions en total, mitjana (DE) de 4,2 (2,5) lesions per ballar\u00ed, les quals van dificultar la pr\u00e0ctica total o parcial de dansa una mitja de 10 dies. Els membres inferiors (destacant el peu i el turmell amb un 23,9 %) i la part baixa de la columna, van ser les zones que es van lesionar amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia.  El 57,5 % de les lesions no van obtenir un diagn\u00f2stic clar, i de les que el van obtenir, el tipus m\u00e9s freq\u00fcent va ser el muscular. Aix\u00ed mateix, la principal causa concreta de lesi\u00f3 va ser el sobre\u00fas. Finalment, es va associar la falta de son, la salut general o l\u2019augment de les hores de pr\u00e0ctica amb les lesions.<\/p>\n\n\n\n

A les publicacions del Cahalan i col\u00b7laboradors, els principals problemes metodol\u00f2gics s\u00f3n el de no registrar la lesi\u00f3 en el moment que es produeix, no establir estrat\u00e8gia per evitar el biaix de mem\u00f2ria i no aportar una avaluaci\u00f3 cl\u00ednica adequada. Tanmateix, en els treballs de Cahalan, Kearney, Bhriain et al. (2018)<\/a>, Cahalan et al. (2016)<\/a> i Cahalan et al. (2016)<\/a> s\u2019aporta  una estrat\u00e8gia per limitar el biaix de mem\u00f2ria, sol\u00b7licitant un registre setmanal o mensual d\u2019incid\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

Flamenc<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Bejjani et al. (1988)<\/a>, en ballarines professionals de Nova York, van trobar una alta incid\u00e8ncia de desordres urogenitals (50 %) sent un dels perills de l\u2019exposici\u00f3 a la vibraci\u00f3 derivada del zapateado<\/em>. Les seg\u00fcents zones amb m\u00e9s incid\u00e8ncia van ser els dolors d\u2019esquena (28,6 %) i cap i coll (26,8 %). Per la seva part, les mol\u00e8sties en les extremitats van ser menors. No obstant aix\u00f2, no van efectuar una definici\u00f3 de la lesi\u00f3, ni van avaluar factors intr\u00ednsecs o extr\u00ednsecs, alhora que es presenta una an\u00e0lisi de dades escassa.<\/p>\n\n\n\n

Castillo-L\u00f3pez i Vargas-Mac\u00edas (2014)<\/a> van analitzar el dolor i la hiperqueratosi a la zona del metatars en ballarines professionals andaluses. Es van trobar que un 80,7 % de les ballarines tenien dolor metatarsal durant la pr\u00e0ctica del ball flamenc i que un 84,1 % hiperqueratosi plantar amb una incid\u00e8ncia major als caps del primer i segon metatarsians. Tanmateix, no van poder establir una relaci\u00f3 directa significativa entre les dues variables. Tampoc no van detectar relaci\u00f3 entre el dolor i l\u2019al\u00e7ada del tal\u00f3 de la sabata. <\/p>\n\n\n\n

En la mateixa l\u00ednia, Castillo-L\u00f3pez (2016)<\/a>, amb una millor descripci\u00f3 metodol\u00f2gica que en l\u2019article anterior, va trobar que la major part de les ballarines professionals d\u2019aquest estil de dansa presenten problemes als peus. Apareixen deformitats en un 76,8 % dels casos, un 95 % tenen dolor metatarsal i un 82% hiperqueratosi plantar. <\/p>\n\n\n\n

Dansa del ventre<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi sobre la dansa del ventre va ser realitzat per Milner et al. (2019)<\/a>, sobre la comunitat de ballarins d\u2019aquest estil de Nova Zelanda, i presenta limitacions metodol\u00f2giques comunes amb la resta dels resultats: manca de registre en el moment, no aportar estrat\u00e8gia per evitar l\u2019oblit de dades i no tenir una avaluaci\u00f3 cl\u00ednica exhaustiva. Es van recollir 40 lesions en els \u00faltims 12 mesos, establint-se una r\u00e0tio de lesi\u00f3 del 37 % (40 lesions en 109 ballarins). El major nombre de lesions es van comptabilitzar a la columna lumbar, sacre i pelvis amb un 38 %. No obstant aix\u00f2, l\u2019\u00fanica variable que va resultar predictora de la localitzaci\u00f3 de la lesi\u00f3 va ser l\u2019experi\u00e8ncia del ballar\u00ed, aix\u00ed aquells amb m\u00e9s experi\u00e8ncia tenen m\u00e9s probabilitat de qu\u00e8 la seva zona lesiva siguin les extremitats inferiors. <\/p>\n\n\n\n

Dansa \u00edndia <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a les publicacions realitzades en dansa \u00edndia, Nair et al. (2018) <\/a>van indicar que, en els diferents estils de dansa, la distribuci\u00f3 del dolor dels ballarins era predominantment a l\u2019esquena, seguit dels turmells i genolls, per\u00f2 amb particularitats entre la dansa Bharatanatyam i la tradicional. Aix\u00ed mateix, van reflectir que no hi ha mol\u00e8sties als malucs, cuixes, mans o canells. I de la mateixa manera, va tenir les mateixes limitacions metodol\u00f2giques que l\u2019estudi anterior. <\/p>\n\n\n\n

Dansa turca\/Anatolian <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aksu et al. (2018)<\/a> van examinar les lesions que van patir els ballarins d\u2019una companyia professional de dansa Anatolian, que van necessitar intervenci\u00f3 quir\u00fargica; van assenyalar 14 lesions ortop\u00e8diques en el 18,6 % dels ballarins, mostrant una prevalen\u00e7a 8,64 vegades m\u00e9s alta en homes que en dones. D\u2019aquestes, el 64 % van ser per lesions traum\u00e0tiques i el 35,7 % per condicions cr\u00f2niques.  El 85,7 % de les lesions es van produir en les extremitats inferiors, sent totes localitzades als genolls acusats als impactes i recepcions dels salts repetits durant llargs per\u00edodes de temps. Totes les lesions en els membres inferiors van oc\u00f3rrerdurant els espectacles, mentre que les de la m\u00e0 o canells van succeir en els assajos. L\u2019edat no va resultar ser una variable predictora significativa entre patir o no patir una lesi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Certes figures de dansa o gestos t\u00e8cnics van presentar lesions espec\u00edfiques. Les lesions de menisc es van produir despr\u00e9s de realitzar freq\u00fcents esquats i girs sobre una cama de les danses, les ruptures de lligament encreuat anterior ocorren despr\u00e9s de salts i recepcions dels salts. Es pot destacar que, fins i tot aportant una bona metodologia en la recollida de les dades, no aporten factors intr\u00ednsecs i extr\u00ednsecs i l\u2019an\u00e0lisi de les dades hauries de ser m\u00e9s exhaustiu. <\/p>\n\n\n\n

Dansa de Morris<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Finalment, l\u2019estudi de Tuffery (1989<\/a>) analitza les lesions en la dansa de Morris, dansa tradicional de la Gran Bretanya, amb una qualitat metodol\u00f2gica molt baixa. Els investigadors van recollir que, de les lesions traum\u00e0tiques, el 59% s\u00f3n patides per dones, per\u00f2 sense relaci\u00f3 directa amb l\u2019edat. Les lesions cr\u00f2niques s\u00ed que van tenir m\u00e9s incid\u00e8ncia significativa en els ballarins de m\u00e9s edat. <\/p>\n\n\n\n

Entre les lesions traum\u00e0tiques, el 70 % afecten les extremitats inferiors, destacant la ubicaci\u00f3 al panxell i el turmell, sent la majoria d\u2019aquests \u00faltims esquin\u00e7os. Es va associar a la superf\u00edcie de ball en un 39 % dels casos. Aix\u00ed mateix, en la relaci\u00f3 entre sexes, nom\u00e9s les lesions als dits i als genolls van resultar ser significativament diferents, havent-hi m\u00e9s lesions en els homes. El 24 % de les lesions es van classificar com lleus, 33 % com a moderades i 43 % com a severes. <\/p>\n\n\n\n

De les 47 lesions cr\u00f2niques comptabilitzades nom\u00e9s l\u201911 % es van produir en dones, i van ser significativament m\u00e9s baixes que les lesions traum\u00e0tiques; aix\u00ed mateix,  es van trobar tamb\u00e9 difer\u00e8ncies significatives entre sexes, patint els homes moltes m\u00e9s lesions cr\u00f2niques. La localitzaci\u00f3 predominant va resultar ser el genoll.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi dels resultats permet establir certes similituds i difer\u00e8ncies entre els diferents estils de dansa tradicionals de tot el m\u00f3n. Un dels principals problemes dels treballs realitzats fins ara \u00e9s que la gran majoria s\u00f3n de tipus retrospectiu (Aksu et al., 2018<\/a>; Cahalan, Bargary & O\u2019Sullivan, 2018<\/a>; Cahalan et al., 2015<\/a>; Cahalan & O\u2019Sullivan, 2013<\/a>; McGuinness & Doody, 2006<\/a>; Milner et al., 2019<\/a>; Nair et al., 2018<\/a>; Noon et al., 2010<\/a>; Stein et al., 2013<\/a>; Tuffery 1989<\/a>), amb els inconvenients de p\u00e8rdua d\u2019informaci\u00f3 que aix\u00f2 comporta. I tan sols 3 dels 17 resultats van ser de car\u00e0cter prospectiu (Cahalan et al., 2016<\/a>; Cahalan et al., 2017<\/a>; Cahalan, Kearney, Bhriain et al., 2018<\/a>). Tots els articles van presentar mostres d\u2019ambd\u00f3s sexes excepte els de Milner et al. (2019)<\/a> realitzat en dansa del ventre, els de Beijani et al. (1988), Castillo-L\u00f3pez i Vargas-Mac\u00edas (2014)<\/a> i Castillo-L\u00f3pez (2016)<\/a> en flamenc i el de Noon et al. (2010)<\/a> en dansa irlandesa, que \u00fanicament van analitzar els resultats en dones. D\u2019altra banda, els ballarins van ser majorit\u00e0riament d\u2019alt nivell, referint-s\u2019hi com a professionals, preprofessionals, elit o estudiants de dansa a temps complet. Tan sols l\u2019estudi de Tuffery (1989)<\/a> en dansa de Morris, el de Milner et al. (2019)<\/a> en dansa del ventre i el de Nair et al. (2018)<\/a> en dansa \u00edndia van incloure ballarins amateurs<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la qualitat metodol\u00f2gica dels documents inclosos en aquesta recerca, dels 17 articles, tots, a excepci\u00f3 d\u2019un de centrat en la dansa de Morris (3 punts), obtenen una puntuaci\u00f3 de quatre o m\u00e9s punts. Encara que per disciplines (dansa del ventre, \u00edndia o turca) nom\u00e9s es trob\u00e9s un article la puntuaci\u00f3 del qual \u00e9s de 5. <\/p>\n\n\n\n

Incid\u00e8ncia lesional<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les lesions i el dolor en les diferents danses sembla ser una constant. Entorn del 80 % dels ballarins de dansa irlandesa (McGuinness & Doody, 2006<\/a>; Cahalan, Bargary & O\u2019Sullivan, 2018<\/a>) i de flamenc (Castillo-L\u00f3pez & Vargas-Mac\u00edas, 2014<\/a>; Castillo-L\u00f3pez, 2016<\/a>) van patir algun episodi de lesi\u00f3 o dolor. Malgrat aix\u00f2, Stein et al. (2013)<\/a> estableixen percentatges m\u00e9s baixos en dansa irlandesa, per\u00f2 no s\u2019indica el nivell dels ballarins, podent aix\u00f2 afectar els resultats, per\u00f2 tenint aquest estudi major rellev\u00e0ncia pel que fa a qualitat metodol\u00f2gica.  Alhora, menys de la meitat dels ballarins de dansa irlandesa pateixen lesions en definir-les com a significatives (Cahalan et al., 2015<\/a>). Aquestes menors r\u00e0tios de lesions s\u00f3n m\u00e9s similars a les trobades en dansa del ventre (Milner et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, la major part dels ballarins en dansa irlandesa van resultar presentar m\u00faltiples lesions (Noon et al., 2010<\/a>). Cahalan, Kearney, Bhriain et al. (2018)<\/a> van reportar una incid\u00e8ncia resultant d\u2019una mitjana de 4 lesions per ballar\u00ed en el seu estudi prospectiu; tanmateix, Cahalan i O\u2019Sullivan (2013)<\/a> van indicar que, al llarg de tota la carrera, els ballarins pateixen una r\u00e0tio de 2 lesions, encara que l\u2019estudi pot estar esbiaixat per la tipologia d\u2019estudi retrospectiu i tenir una qualitat metodol\u00f2gica inferior a l\u2019anterior.<\/p>\n\n\n\n

Localitzaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pr\u00e0cticament tots els estils de dansa refereixen una important localitzaci\u00f3 de les lesions en les extremitats inferiors. La gran majoria de les lesions en dansa irlandesa (Noon et al., 2010<\/a>) que requereixen intervenci\u00f3 quir\u00fargica en dansa turca (Aksu et al., 2018<\/a>) i en dansa de Morris (Tuffery, 1989<\/a>) tenen relaci\u00f3 entre elles, encara que amb certes caracter\u00edstiques particulars, ja que en dansa turca predomina el genoll (Aksu et al., 2018<\/a>), i en dansa de Morris, predominen el panxell i el turmell (Tuffery, 1989<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El turmell i el peu s\u00f3n les localitzacions m\u00e9s freq\u00fcents en dansa irlandesa (Cahalan & O\u2019Sullivan, 2013<\/a>; Cahalan et al., 2015<\/a>; Cahalan et al., 2016<\/a>; Cahalan, Bargary & O\u2019Sullivan, 2018<\/a>; Cahalan, Kearney, Bhriain et al., 2018<\/a>; McGuinness & Doody, 2006<\/a>; Noon et al., 2010<\/a>; Stein et al., 2013<\/a>). I malgrat que la gran majoria de ballarins de flamenc presenten dolor metatarsal i problemes als peus (Castillo-L\u00f3pez & Vargas-Mac\u00edas, 2014<\/a>; Castillo-L\u00f3pez, 2016<\/a>), Bejjani et al. (1988)<\/a>, els equips d\u2019investigaci\u00f3 van trobar una predominant incid\u00e8ncia de problemes urogenitals derivats a l\u2019exposici\u00f3 a la vibraci\u00f3 del zapateado, sent les seg\u00fcents zones m\u00e9s afectades l\u2019esquena, cap i coll.<\/p>\n\n\n\n

En dansa \u00edndia, les lesions de turmell i genoll ocupen el segon lloc, trobant-se amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia les lesions d\u2019esquena (Nair et al., 2018<\/a>). Aix\u00ed mateix, en dansa del ventre, les zones amb una incid\u00e8ncia m\u00e9s elevada s\u00f3n la zona lumbar, el sacre i la pelvis, i s\u2019observa que els ballarins amb m\u00e9s experi\u00e8ncia tenen m\u00e9s probabilitat de localitzar les seves lesions en les extremitats inferiors (Milner et al., 2019<\/a>). Aquests articles van obtenir una puntuaci\u00f3 mitjana respecte als realitzats en altres estils.<\/p>\n\n\n\n

Tipus de lesi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al tipus de lesi\u00f3, no existeix gaire consens en la dansa irlandesa, ja que, segons els investigadors es dona prioritat a unes o a d\u2019altres lesions. D\u2019una banda, McGuiness i Doody (2006), estableixen que els esquin\u00e7os de turmell s\u00f3n els m\u00e9s freq\u00fcents, seguits per les fractures per estr\u00e8s als peus. Tanmateix, aquestes \u00faltimes, amb m\u00e9s incid\u00e8ncia en els sesamoides, s\u00f3n les m\u00e9s freq\u00fcents en els estudis de Noon et al. (2010)<\/a>, que t\u00e9 una qualitat metodol\u00f2gica m\u00e9s elevada, els quals estableixen la s\u00edndrome patel\u00b7lofemoral en segon lloc. Amb la mateixa qualitat metodol\u00f2gica, el dolor i inestabilitat patel\u00b7lofemoral seguit de les fractures per estr\u00e8s s\u00f3n la segona i tercera tipologia m\u00e9s freq\u00fcent als estudis de Stein et al. (2013)<\/a>, que estableixen les tenopaties com el tipus de lesi\u00f3 m\u00e9s comuna, igual que Walls et al. (2010)<\/a> entre les lesions cr\u00f2niques. Mentre que les lesions significatives amb un diagn\u00f2stic concret van ser les distensions musculars per a Cahalan et al. (2015)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, en la dansa de Morris, igual que en els estudis de dansa irlandesa de McGuiness i Doody (2006), la majoria de les lesions s\u00f3n esquin\u00e7os de turmells. <\/p>\n\n\n\n

Gravetat <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La gravetat de les lesions sol establir-se en relaci\u00f3 amb el temps en qu\u00e8 el subjecte no pot practicar l\u2019activitat. En aquest cas, McGuiness i Doody (2006), van observar que la majoria de les lesions mantenien els ballarins de dansa irlandesa amb m\u00e9s de 21 dies de recuperaci\u00f3, per la qual cosa les lesions es classificaven com a greus. Pel que fa a les lesions traum\u00e0tiques en dansa de Morris, tamb\u00e9 es classifiquen en gran manera com a severes (Tuffery, 1989<\/a>). No obstant aix\u00f2, en dansa irlandesa, Cahalan i O\u2019Sullivan (2013)<\/a>, amb millor qualitat metodol\u00f2gica estableixen que la majoria de les lesions s\u00f3n de gravetat menor, per\u00f2 que un percentatge significatiu de ballarins reconeix ballar sempre amb dolor. Aquesta conviv\u00e8ncia amb el dolor pot extreure\u2019s dels resultats de Castillo-L\u00f3pez i Vargas-Mac\u00edas, (2014)<\/a>, en afirmar que un alt percentatge de bailaroas<\/em> pateixen dolor metatarsal durant la pr\u00e0ctica del ball flamenc. D\u2019aquesta manera, aquestes lesions considerades com a lleus s\u00f3n de gran import\u00e0ncia ja que impossibiliten la pr\u00e0ctica de la dansa en condicions adequades.<\/p>\n\n\n\n

Factors de risc<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La majoria de les lesions que es produeixen en dansa irlandesa s\u00f3n per sobre\u00fas, mentre que les traum\u00e0tiques presenten un percentatge molt menor (Stein et al., 2013<\/a>). S\u2019estableix que la fatiga o sobre\u00fas i els moviments repetitius s\u00f3n factors de risc percebuts pels ballarins (Cahalan & O\u2019Sullivan, 2013<\/a>; Cahalan et al., 2016<\/a>; Cahalan et al., 2017<\/a>), per\u00f2 tamb\u00e9 ho s\u00f3n els accidents. D\u2019aquesta manera, les lesions cr\u00f2niques cobren gran import\u00e0ncia (Walls et al., 2010<\/a>), resultats que s\u00f3n propers a les lesions urogenitals en ball flamenc de Bejjani et al. (1988)<\/a> produ\u00efdes per la vibraci\u00f3 que es produeix en el zapateado<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fas de sabates per absorbir els cops redueix significativament les lesions en dansa irlandesa (McGuinness & Doody, 2006<\/a>), aix\u00ed com el realitzar un bon escalfament i tornada a la calma. Tanmateix, Castillo-L\u00f3pez i Vargas-Mac\u00edas (2014)<\/a>, no van trobar relaci\u00f3 directa significativa entre l\u2019al\u00e7ada del tal\u00f3 de la sabata amb el dolor. L\u2019escalfament tamb\u00e9 es va establir com un factor associat amb les lesions en altres estudis (Cahalan et al., 2015<\/a>; Cahalan et al., 2016<\/a>; Cahalan et al., 2017<\/a>), entre altres factors de risc com ser dona i altres problemes de salut. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els ballarins de danses tradicionals presenten una alta incid\u00e8ncia de lesions, existint difer\u00e8ncies entre els estils de dansa. En dansa del ventre es troben unes r\u00e0tios de lesi\u00f3 m\u00e9s baixes, comparant-se amb la incid\u00e8ncia de lesions significatives en dansa irlandesa. <\/p>\n\n\n\n

La localitzaci\u00f3 d\u2019aquestes lesions \u00e9s espec\u00edfica en funci\u00f3 de l\u2019estil de dansa. Per\u00f2 les extremitats inferiors destaquen en totes elles, menys en dansa del ventre que presenta m\u00e9s incid\u00e8ncia en la zona lumbar, sacre i pelvis.  Les parts m\u00e9s afectades segons el tipus de ball s\u00f3n: en dansa irlandesa, turmell i peu; en dansa turca, el genoll; en dansa de Morris, el panxell i el turmell; en el flamenc, problemes urogenitals, i en dansa \u00edndia, l\u2019esquena.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, malgrat no haver-hi consens quant a la gravetat de les lesions, es va constatar que molts dels ballarins reconeixen ballar habitualment amb dolor en el cas de les danses irlandesa i flamenca.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions i prospectiva de futur<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Malgrat la gran varietat de danses tradicionals, no s\u2019han realitzat estudis en totes, per la qual cosa no s\u2019han pogut establir els seus perfils ni estudiar degudament les difer\u00e8ncies i similituds. Una altra limitaci\u00f3 del treball va ser que la majoria dels treballs van ser retrospectius, amb la conseg\u00fcent p\u00e8rdua d\u2019informaci\u00f3 que aix\u00f2 pot comportar.<\/p>\n\n\n\n

A causa de l\u2019especificitat de cada dansa, seria necessari un major nombre de treballs sobre les que encara no hi ha estudis realitzats, aix\u00ed com ampliar els resultats de les estudiades. Tamb\u00e9 seria important que presentessin un car\u00e0cter prospectiu, i que aportessin una visi\u00f3 m\u00e9s objectiva de la realitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La determinaci\u00f3 dels perfils de lesions caracter\u00edstics de les disciplines esportives i art\u00edstiques que utilitzen el cos com a mitj\u00e0, \u00e9s fonamental de cara a realitzar una bona prevenci\u00f3 de lesions. Malgrat que en dansa cl\u00e0ssica i contempor\u00e0nia s\u2019han realitzat molts estudis sobre aix\u00f2, hi ha poques recerques i documents de consens en les […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[445,448,446,447,264],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["dansa<\/a>","dansa folkl\u00f2rica<\/a>","dansa tradicional<\/a>","dolor<\/a>","lesions<\/a>"],"unlinked":["dansa<\/span>","dansa folkl\u00f2rica<\/span>","dansa tradicional<\/span>","dolor<\/span>","lesions<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 juliol 2020","modified":"Updated on 12 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 juliol 2020 11:01","modified":"Updated on 12 octubre 2020 16:42"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3213\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=3213"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3213\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7880,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3213\/revisions\/7880\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=3213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=3213"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=3213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}