{"id":2392,"date":"2020-04-01T11:30:00","date_gmt":"2020-04-01T11:30:00","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=2392"},"modified":"2020-10-05T09:15:50","modified_gmt":"2020-10-05T09:15:50","slug":"educacio-esportiva-i-iniciacio-a-esports-dinvasio-en-educacio-primaria-inicial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/educacio-esportiva-i-iniciacio-a-esports-dinvasio-en-educacio-primaria-inicial\/","title":{"rendered":"Educacio\u0301 esportiva i iniciacio\u0301 a esports d\u2019invasio\u0301 en educacio\u0301 prima\u0300ria inicial"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu del treball va ser analitzar l\u2019evoluci\u00f3 del rendiment i coneixement del joc d\u2019estudiants de segon d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria quan s\u2019aplica el model d\u2019educaci\u00f3 esportiva per a la iniciaci\u00f3 a esports d\u2019invasi\u00f3. La temporada es va basar en el joc modificat de \u201cels cinc passis\u201d. La mostra va estar formada per 34 estudiants (22 nois i 12 noies, 11 aut\u00f2ctons i 23 immigrants) amb edats compreses entre 7 i 8 anys (M=7.53; DE=.50). Van impartir la doc\u00e8ncia dos mestres especialistes, un de novell i un altre d\u2019expert. Es va realitzar un disseny quasiexperimental amb mesures pretest, postest i retest. Per captar les perspectives docent i discent, es van utilitzar mesures i instruments de car\u00e0cter qualitatiu i quantitatiu. Es van utilitzar an\u00e0lisis de v\u00eddeos (rendiment de joc mitjan\u00e7ant el Game Performance Assessment Instrument, GPAI), entrevistes, diaris i an\u00e0lisis d\u2019experts. Respecte al GPAI, les comparacions intragrup van informar sobre augments significatius pretest-retest en la mostra total, tant en la presa de decisi\u00f3 (Z=\u2013 2.294; p=.022) com en el rendiment de joc (Z=\u2013 2.254; p=.024). A m\u00e9s, es van observar difer\u00e8ncies significatives en relaci\u00f3 amb la nacionalitat. L\u2019an\u00e0lisi qualitativa i les an\u00e0lisis dels experts van convergir amb els resultats quantitatius respecte a la millora dels aspectes t\u00e0ctic-t\u00e8cnics i del coneixement del joc. El model es va mostrar efica\u00e7 per introduir als estudiants de poca edat en els jocs d\u2019invasi\u00f3.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> comprensio\u0301 ta\u0300ctica<\/span>, ge\u0300nere<\/span>, jocs d\u2019invasio\u0301<\/span>, nacionalitat<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica (AF) en estudiants d\u2019edat escolar ha estat relacionada amb conseq\u00fc\u00e8ncies positives per a la salut (Janssen i LeBlanc, 2010<\/a>). Els centres educatius suposen un escenari privilegiat per a la promoci\u00f3 i adher\u00e8ncia a l\u2019AF. Concretament, l\u2019\u00e0rea d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF) juga un paper decisiu, assumint aquest desafiament com un dels seus principals objectius. Entre les moltes variables que avaluen els nivells d\u2019AF, diversos estudis s\u2019han centrat en con\u00e8ixer el rendiment de joc (RJ) de l\u2019alumnat (Harvey i Jarrett, 2014<\/a>), prestant especial atenci\u00f3 als processos que incideixen sobre la dimensi\u00f3 tecnicot\u00e0ctica de l\u2019aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n

Els models pedag\u00f2gics (Metzler, 2017<\/a>) no han estat aliens a aquests processos. Les iniciatives empreses demostren el seu potencial sobre el desenvolupament tecnicot\u00e0ctic, aix\u00ed com la superioritat respecte a l\u2019ensenyament tradicional (instrucci\u00f3 directa). El model d\u2019educaci\u00f3 esportiva (MED, Siedentop, 1994<\/a>) ha estat igualment explorat en termes de RJ. Diverses revisions (Hastie et al., 2011<\/a>) destaquen la seva capacitat en el desenvolupament tecnicot\u00e0ctic. La revisi\u00f3 d\u2019Araujo et al. (2014)<\/a> presenta resultats dispars justificats, entre altres raons, pels temps d\u2019intervenci\u00f3. Estudis successius han buscat superar aquestes limitacions. Aix\u00ed, l\u2019experi\u00e8ncia longitudinal d\u2019Araujo et al. (2017)<\/a>, a partir d\u2019una proposta h\u00edbrida, va informar de millores en preadolescents en el RJ.<\/p>\n\n\n\n

Els estudis que han avaluat el RJ han considerat el g\u00e8nere (Hastie et al., 2009<\/a>), el nivell d\u2019habilitat (Mahedero et al., 2015<\/a>) o totes dues condicions (Araujo et al., 2017<\/a>) com a variables independents. Fidel reflex de la disparitat declarada per Araujo et al. (2014)<\/a>, els resultats apunten millores significatives tant en estudiants de nivell d\u2019habilitat baixa (Araujo et al., 2016<\/a>) com a moderat (Mahedero et al., 2015<\/a>). Aix\u00ed mateix, informen sobre efectes positius en dones (Mesquita et al., 2012<\/a>) i homes (Hastie et al., 2009<\/a>). El g\u00e8nere suposa una variable d\u2019especial inter\u00e8s en el camp de l\u2019EF. Per exemple, estudis previs adverteixen una participaci\u00f3 estereotipa- da, m\u00e9s acusada en esports d\u2019invasi\u00f3, sent les dones relegades a un rol de \u201cespectadores\u201d (Guti\u00e9rrez i Garc\u00eda- L\u00f3pez, 2012<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes aportacions, no consten estudis MED sobre RJ que hagin considerat la nacionalitat de l\u2019alumnat com a variable distintiva. Valorar l\u2019efecte provocat pel model en funci\u00f3 del grup cultural de pertinen\u00e7a podria suposar una aproximaci\u00f3 cap a la cerca d\u2019una major participaci\u00f3 equitativa, reconeguda aquesta com una de les finalitats del MED (Siedentop, 1994<\/a>) i que ha estat una constant en estudis sobre el MED i RJ (Araujo et al., 2017<\/a>; Mahedero et al., 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

La nacionalitat pot ser considerada de manera dicot\u00f2mica, amb estudiants pertanyents al grup hegem\u00f2nic, descrit com a aut\u00f2cton i, d\u2019altra banda, l\u2019alumnat amb nacionalitat diferent a la d\u2019aquell, \u00e9s a dir, immigrant. M\u00e9s enll\u00e0 de la possible variabilitat atribu\u00efda a aquest \u00faltim grup, es considera de m\u00e0xim inter\u00e8s un aspecte compartit, aix\u00f2 \u00e9s, el fet d\u2019haver viscut un proc\u00e9s migratori. Les possibles difer\u00e8ncies segons la nacionalitat suposen un especial atractiu. Recerques pr\u00e8vies van trobar que la compet\u00e8ncia motriu variava segons la nacionalitat de l\u2019alumnat, no per q\u00fcestions \u00e8tniques o culturals, sin\u00f3 pel curr\u00edculum d\u2019EF seguit al pa\u00eds d\u2019origen (Contreras et al., 2007<\/a>). Respecte a la relaci\u00f3 entre el model i la interculturalitat, estudis recents informen sobre millores significatives en la compet\u00e8ncia percebuda en alumnat aut\u00f2cton, sense trobar efectes en immigrants (Puente-Maxera et al., 2018<\/a>). Aquestes evid\u00e8ncies semblen suggerir la conveni\u00e8ncia d\u2019analitzar el RJ segons la nacionalitat de l\u2019alumnat.<\/p>\n\n\n\n

Les propostes impulsades sota el prisma del MED (Hastie et al., 2011<\/a>) han trobat en els esports d\u2019invasi\u00f3 un contingut atractiu donada la seva preemin\u00e8ncia en el marc curricular. Aquest tipus d\u2019esports destaquen per una alta espontane\u00eftat i es caracteritzen per una s\u00e8rie de principis t\u00e0ctics comuns, entre altres (Bayer, 1979<\/a>): la conservaci\u00f3 del m\u00f2bil o l\u2019avan\u00e7 cap a la meta rival.<\/p>\n\n\n\n

Atesa la poblaci\u00f3 objecte de recerca, una \u00e0mplia majoria dels estudis inclosos en la revisi\u00f3 d\u2019Araujo et al. (2014)<\/a> tenen lloc en contextos d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria (ES, n<\/em>: 9), aix\u00ed com en el cicle final d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (EP, n<\/em>: 4). Nom\u00e9s es va dur a terme un estudi (Calder\u00f3n et al., 2010<\/a>) amb alumnat de segon cicle (tercer curs d\u2019EP). Els autors van informar de millores en la t\u00e8cnica i el coneixement de joc (CJ) dels estudiants. Aquestes dades posen de manifest l\u2019escassetat i la necessitat d\u2019estudis sobre el MED que analitzin el RJ en alumnat de primer cicle d\u2019EP (Layne i Hastie, 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, el present estudi va pretendre analitzar l\u2019efecte prolongat d\u2019una unitat did\u00e0ctica basada en el MED sobre el nivell d\u2019execuci\u00f3 en atac (EJ-A), la presa de decisi\u00f3 (TD), i el CJ en un grup de segon d\u2019EP. De manera adjacent, es va pretendre con\u00e8ixer la incid\u00e8ncia del g\u00e8nere i la nacionalitat sobre els resultats obtinguts. Es va establir com a hip\u00f2tesi que la intervenci\u00f3 provocaria millores significatives (a) en el RJ (EJ-A i TD); i (b) en el CJ (regles) dels estudiants, independentment del g\u00e8nere i la nacionalitat.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny de recerca<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi es va subscriure a un disseny quasi experimental amb mesures pretest, postest i retest. Estudis amb el MED han seguit aquest tipus de dissenys (Mesquita et al., 2012<\/a>). Igualment, la recerca va seguir un enfocament metodol\u00f2gic mixt, combinant instruments quantitatius i qualitatius, igual que el realitzat en recerques pr\u00e8vies (Mahedero et al., 2015<\/a>). La fidelitat de la implementaci\u00f3 del model va ser refermada a partir de les pautes de Hastie i Casey (2014)<\/a> els qui advoquen per: a) una rica descripci\u00f3 del context; b) un detallat proc\u00e9s de validaci\u00f3 del model emprat, i c) una vasta descripci\u00f3 dels elements curriculars de la unitat.<\/p>\n\n\n\n

Participants i context<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Context<\/em>. La intervenci\u00f3 va ser duta a terme en un centre p\u00fablic i coeducatiu d\u2019EP situat en una localitat del sud d\u2019Espanya.<\/p>\n\n\n\n

Alumnat<\/em>. La mostra, seleccionada seguint un model no probabil\u00edstic de conveni\u00e8ncia, va estar composta per un grup de 34 estudiants (22 nois i 12 noies), amb edats compreses entre set i vuit anys (M <\/em>= 7.53; DE <\/em>= .50), format a partir de la conjunci\u00f3 de dos grups intactes de segon d\u2019EP. Quant a la seva nacionalitat, 11 estudiants eren d\u2019origen aut\u00f2cton (espanyols) i 23 d\u2019origen immigrant. Cap estudiant havia tingut experi\u00e8ncia amb el MED previ a aquesta, ni tampoc a nivell federatiu respecte a esports d\u2019invasi\u00f3, segons dades obtingudes mitjan\u00e7ant un sociograma amb preguntes variades administrat a l\u2019inici del curs.<\/p>\n\n\n\n

Professorat<\/em>. La doc\u00e8ncia va ser assumida per dos mestres especialistes en EF amb diferent experi\u00e8ncia respecte al model (un expert, quatre anys emprant-ho, i un altre novell). Es va obtenir el consentiment informat de la direcci\u00f3 del col\u00b7legi, del departament d\u2019EF i dels tutors legals de l\u2019alumnat. A nivell \u00e8tic, l\u2019estudi va comptar amb l\u2019aprovaci\u00f3 del comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica de la Universitat d\u2019Oviedo.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El disseny del programa va ser realitzat pel mestre expert en el MED, comptant amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del seu hom\u00f2leg novell. Es va certificar la validesa del model a partir de l\u2019instrument desenvolupat per Sinelnikov (2009<\/a>, versi\u00f3 en castell\u00e0 a c\u00e0rrec de Calder\u00f3n et al., 2010<\/a>). A causa de l\u2019edat i a la inexperi\u00e8ncia respecte al model, entre els \u00edtems establerts, no es van considerar els seg\u00fcents: a) el professor incorpora l\u2019avaluaci\u00f3 compartida com a part del proc\u00e9s de recollida de dades, i b) els alumnes participen en la selecci\u00f3 dels equips.<\/p>\n\n\n\n

Es va desenvolupar un programa de 12 sessions (dues per setmana) de 60 minuts de durada per a l\u2019ensenyament d\u2019un preesport d\u2019iniciaci\u00f3 a l\u2019handbol denominat els cinc passis. Les normes establertes van suposar, entre altres aspectes, la prohibici\u00f3 tant de botar la pilota com de despla\u00e7ar-se amb possessi\u00f3 directa d\u2019aquesta, podent moure\u2019s lliurement al no posseir-lo. Es va configurar un calendari de competici\u00f3 a l\u2019efecte de garantir la major participaci\u00f3 equitativa possible. La temporada va seguir les fases seg\u00fcents: a) introduct\u00f2ria, b) dirigida, c) pr\u00e0ctica aut\u00f2noma, d) competici\u00f3 formal i e) esdeveniment final. Quant a l\u2019organitzaci\u00f3 social, els 34 estudiants van ser distribu\u00efts en vuit grups heterogenis (g\u00e8nere, nacionalitat) de quatre membres (a excepci\u00f3 de dos equips composts per cinc estudiants). Els estudiants van assumir rols diferents al de jugador: entrenador, preparador f\u00edsic, encarregat de material i responsable de riscos laborals.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Observaci\u00f3 sistem\u00e0tica de v\u00eddeos<\/em>. Dos estudiants no van ser avaluats pel fet que van canviar de centre abans de l\u2019inici de recollida, resultant una mostra final de n<\/em>: 32. Un total de 12 enregistraments, de 10 minuts cadascuna, van recollir l\u2019actuaci\u00f3 dels estudiants en partits 4 vs. 4. Els enfrontaments van ser els mateixos en totes les recollides. Es van col\u00b7locar dues c\u00e0meres (una en cada camp de joc) en una de les cantonades de la pista de manera que abastessin la totalitat de l\u2019espai de joc. Els enregistraments van ser realitzats en tres moments diferents: abans de comen\u00e7ar la unitat (pretest), una vegada finalitzada la unitat (postest) i dues setmanes despr\u00e9s d\u2019haver finalitzat aquesta (retest). Durant el temps de retenci\u00f3, es va desenvolupar una unitat did\u00e0ctica d\u2019expressi\u00f3 corporal.<\/p>\n\n\n\n

Entrevistes discents. <\/em>Conclosa la intervenci\u00f3, es van realitzar entrevistes en grups de cinc-sis estudiants (Ennis i Chen, 2012<\/a>). Es va registrar un total de vuit entrevistes semiestructurades en les quals els entrevistats van aportar el seu coneixement sobre el programa desenvolupat. Els guions de les entrevistes van ser revisats per quatre experts (dos doctors i dos mestres amb, almenys, 10 anys d\u2019experi\u00e8ncia).<\/p>\n\n\n\n

Entrevistes docents<\/em>. Es van realitzar entrevistes semiestructurades (Cohen i Manion, 2002<\/a>) de manera individual, a cadascun dels professors participants i en tres moments: abans, durant (despr\u00e9s de la sisena sessi\u00f3) i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Les entrevistes, que van incidir en q\u00fcestions relacionades amb aspectes tecnicot\u00e0ctics i elements metodol\u00f2gics, van ser registrades en arxius d\u2019\u00e0udio i posteriorment transcrites. Van tenir una durada mitjana aproximada de 10 minuts.<\/p>\n\n\n\n

Diaris docents<\/em>. Cadascun dels mestres participants va recollir les seves apreciacions m\u00e9s significatives a trav\u00e9s d\u2019un diari. L\u2019instrument es va estructurar prioritzant els aspectes seg\u00fcents: variables objecte d\u2019estudi (EJ-A, TD, etc.) i la seva relaci\u00f3 amb aquells elements inherents al MED (p. ex., rols).<\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 qualitativa interavaluador<\/em>. Seguint les in- dicacions de Hastie et al., (2013)<\/a>, es van emprar an\u00e0lisis qualitatives interavaluador. Es va sol\u00b7licitar a tres experts en la mat\u00e8ria (un doctor en Ci\u00e8ncies de l\u2019AF i dos mestres d\u2019EF) que realitzessin comentaris sobre l\u2019obser- vat, identificant fortaleses i febleses respecte als compo- nents objecte d\u2019an\u00e0lisi.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades qualitatives<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entrevistes i diaris<\/em>. Els diaris i les entrevistes van ser analitzats de manera manual, fent \u00fas de t\u00e8cniques inductives, a partir de la s\u00edntesi, codificaci\u00f3 i comparaci\u00f3 de les respostes dels participants mitjan\u00e7ant processos de reducci\u00f3 i exposici\u00f3 de la informaci\u00f3. Despr\u00e9s de diverses lectures, la informaci\u00f3 va ser segmentada en una s\u00e8rie d\u2019idees o percepcions les quals van ser codificades i classificades en diverses categories. Una an\u00e0lisi posterior va determinar la selecci\u00f3 de dues categories que van semblar sintetitzar la informaci\u00f3 de forma m\u00e9s econ\u00f2mica: a) desenvolupament d\u2019habilitats tecnicot\u00e0ctiques, i b) coneixement del joc.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi interavaluador<\/em>. L\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019experts va generar un total de 191 comentaris. Aquests van ser codificats a partir de categories pr\u00e8viament establertes obeint a les variables objecte d\u2019estudi (desmarcatge) i altres emergents (coneixement de regles). 19 comentaris van ser agrupats entorn d\u2019una categoria \u201cneutra\u201d, atesa la seva discordan\u00e7a amb la resta de categories. Una matriu de freq\u00fc\u00e8ncia va determinar el grau de rellev\u00e0ncia de les categories i la seva interrelaci\u00f3, derivant en els components recollits en els resultats qualitatius (taula 2).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades quantitatives<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Videoenregistraments<\/em>. L\u2019actuaci\u00f3 dels estudiants va ser avaluada mitjan\u00e7ant el Game Performance Assessment Instrument (GPAI, Oslin et al., 1998<\/a>). Les accions amb pilota en atac (passada\/recepci\u00f3) van carregar sobre el component d\u2019EJ-A, mentre que les accions sense pilota (suport\/defensa) ho van fer sobre la TD. Dos experts (doctors en CAFE) van assumir la codificaci\u00f3 de les accions. Els criteris i descriptors van ser formulats i reformulats fins a aconseguir el m\u00e0xim consens entre experts. Es va avaluar la qualitat dels components amb la finalitat que fossin observables i mesurables. El sistema de puntuaci\u00f3 seguit va ser el registre d\u2019esdeveniments que qualifica cada acci\u00f3 de manera dicot\u00f2mica (efica\u00e7\/inefica\u00e7 per a execucions; apropiat\/inapropiat per a decisions). Aquest sistema de puntuaci\u00f3 \u00e9s el recomanat quan els observadors avaluen accions mitjan\u00e7ant videoenregistraments.<\/p>\n\n\n\n

Els components resultants i els seus descriptors van ser: a) passi (efica\u00e7: la pilota arriba, amb velocitat adequada a un company desmarcat; inefica\u00e7: va massa alt, massa lluny, endarrerit o avan\u00e7at, o \u00e9s tallat per un contrari); b) recepci\u00f3 (efica\u00e7: el jugador controla la passada i queda en disposici\u00f3 de la pilota; inefica\u00e7: el jugador no aconsegueix controlar la passada); c) suport ofensiu (apropiat: es mou a una posici\u00f3 adequada per a rebre una passada, troba un espai lliure; inapropiat: no se situa en un lloc adequat per a la recepci\u00f3 de la pilota; roman est\u00e0tic), i d) defensa (apropiat: se situa en la traject\u00f2ria entre la pilota i l\u2019atacant sense pilota, mostrant-se actiu; inapropiat: se situa fora de la traject\u00f2ria entre la pilota i l\u2019atacant sense pilota, romanent est\u00e0tic i\/o ali\u00e8 al joc). Es van obtenir els \u00edndexs d\u2019EJ-A (execucions eficaces\/suma d\u2019execucions eficaces i ineficaces), TD (decisions apropiades\/suma de decisions apropiades i inapropiades), RJ [(E+D)\/2] i implicaci\u00f3 en joc (IJ = sumatori de totes les accions realitzades per un subjecte).<\/p>\n\n\n\n

Fiabilitat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Seguint processos intraavaluadors, un mateix avaluador (mestre d\u2019EF) ali\u00e8 al proc\u00e9s de recollida, va seguir un entrenament de 90 minuts amb visionats successius de tres partits diferents corresponents a la fase de pr\u00e0ctica aut\u00f2noma, a l\u2019efecte de codificar les accions segons els criteris establerts. Les discrep\u00e0ncies van ser resoltes i van afectar, en major mesura, a situacions sense pilota (suport ofensiu i defensa). Superada aquesta fase, es va emprar el m\u00e8tode test-retest amb un interval de dues setmanes i en id\u00e8ntiques condicions. Es va calcular el coeficient de correlaci\u00f3 intraclasse (ICC, Atkinson i Nevill, 1998<\/a>), obtenint-se valors excel\u00b7lents (ICC>.90) en totes les variables analitzades a excepci\u00f3 de l\u2019EJ-A en Post (.69). Amb aquestes condicions, es van analitzar 818 decisions i 802 execucions, la qual cosa va suposar un 40% de la mostra total, superant \u00e0mpliament el 10% recomanat per Tabachnick i Fidell (2007)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019an\u00e0lisi de la informaci\u00f3 es va utilitzar el programari estad\u00edstic IBM-SPSS (versi\u00f3 23.0). Es van calcular els estad\u00edstics descriptius (mitjanes i desviacions t\u00edpiques) per a cadascuna de les variables. Una an\u00e0lisi explorat\u00f2ria va revelar que la distribuci\u00f3 de les dades no complia amb els criteris de normalitat (prova de Shapiro-Wilks) i homogene\u00eftat de vari\u00e0ncies (test de Levene). En conseq\u00fc\u00e8ncia, es van efectuar proves no param\u00e8triques. Les difer\u00e8ncies intragrup al llarg del temps van ser calculades amb la prova de rangs de Wilcoxon per a dues mostres relacionades. Les comparacions intergrup es van efectuar mitjan\u00e7ant la prova O de Mann-Whitney per a dues mostres independents (g\u00e8nere i nacionalitat). Per a cada cas, el valor de significan\u00e7a estad\u00edstica va ser establert en p<\/em><.05.<\/p>\n\n\n\n

Triangulaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En termes de complementarietat metodol\u00f2gica, l\u2019\u00fas d\u2019instruments quantitatius i qualitatius va permetre obtenir una imatge m\u00e9s precisa i hol\u00edstica del fenomen estudiat superant, al seu torn, les limitacions pr\u00f2pies dels paradigmes quantitatiu i qualitatiu quan s\u00f3n emprats de forma a\u00efllada.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Resultats quantitatius<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La taula 1 recull els resultats de cadascun dels \u00edndexs de rendiment avaluats. Les comparacions intragrup van informar sobre augments significatius PreT-ReT en la mostra total, tant en la TD (Z <\/em>= \u20132.294; p <\/em>= .022) com en el RJ (Z <\/em>= \u20132.254; p <\/em>= .024). Quant a la proced\u00e8ncia de l\u2019alumnat, es van observar millores en estudiants aut\u00f2ctons en la TD Post-ReT (Z <\/em>= \u20131.992; p <\/em>= .046) i en estudiants d\u2019origen immigrant en el nivell de EJ-A PreT-Post (Z= \u20132.357; p <\/em>= .018), en la TD PreT-Post (Z= -2.023; p= .043) i PreT-ReT (Z <\/em>= \u20132.015; p<\/em>=.044), aix\u00ed com en el RJ PreT-Post (Z <\/em>= \u20132.171; p <\/em>= .030) i PreT-ReT (Z <\/em>= \u20132.486; p <\/em>= .013). No es van trobar canvis significatius en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere. L\u2019an\u00e0lisi mitjan\u00e7ant la prova O de Mann-Whitney va determinar difer\u00e8ncies significatives en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere en la TD PreT (p<\/em>=.006), Post (p<\/em>=.003) i ReT (p <\/em>= .008), en el RJ PreT (p <\/em>= .007), Post (p <\/em>= .013) i ReT (p<\/em>=.014) i en la IJ PreT (p<\/em>=.015), Post (p<\/em>=.011) i ReT (p<\/em>=.045). No es van observar difer\u00e8ncies de rellev\u00e0ncia segons proced\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Mitjanes (desviacions t\u00edpiques) dels \u00edndexs d\u2019execuci\u00f3, decisi\u00f3, rendiment i implicaci\u00f3 de joc per a la mostra total, g\u00e8nere i proced\u00e8ncia <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats qualitatius<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entrevistes i diaris<\/em>. A continuaci\u00f3, es presenta la informaci\u00f3 qualitativa considerant les dues categories extretes de l\u2019an\u00e0lisi dels diaris docents i les entrevistes tant a professorat com a alumnat.<\/p>\n\n\n\n

Dimensi\u00f3 tecnicot\u00e0ctica<\/em>. Quant al desenvolupament d\u2019habilitats tecnicot\u00e0ctiques, el docent inexpert va destacar que la major part de l\u2019alumnat partia d\u2019un nivell baix, si b\u00e9 va matisar que alguns estudiants mostraven un bon domini de les exig\u00e8ncies b\u00e0siques del preesport. Els primers canvis van ser reportats pel docent novell despr\u00e9s de superar la cinquena sessi\u00f3: \u201cAugmenten habilitats quant a passades i recepcions, i alhora comencen a dominar la t\u00e0ctica del joc\u201d. A nivell did\u00e0ctic, el docent expert va conferir especial import\u00e0ncia a les situacions de joc real, sent decisives sobre l\u2019aprenentatge de l\u2019alumnat. Com a resultat de la intervenci\u00f3, tots dos docents van revelar un increment en la compet\u00e8ncia motriu: \u201cEl nivell de compet\u00e8ncia ha ascendit de forma molt significativa\u201d; \u201cLa compet\u00e8ncia ha millorat bastant, no sols a nivell t\u00e8cnic sin\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e0ctic\u201d. El mestre expert va destacar canvis en la participaci\u00f3 dels estudiants de nivell d\u2019habilitat baixa (\u201cnormalment est\u00e0tics, en aquest tipus de joc els veig molt participatius\u201d), aix\u00ed com en estudiants de sexe femen\u00ed (\u201cinicialment relegades a un paper secundari i menys participatiu, ara s\u00f3n m\u00e9s protagonistes\u201d).<\/p>\n\n\n\n

Coneixement del joc<\/em>. Tots dos docents van pronosticar que els estudiants obtindrien un alt coneixement del joc. Van al\u00b7ludir a la naturalesa del contingut: \u201cEstem parlant d\u2019un preesport bastant senzill. No tindran problema a con\u00e8ixer el joc a la perfecci\u00f3 en les seves diferents facetes\u201d, va assenyalar el mestre novell. Avan\u00e7ada la intervenci\u00f3, el docent expert va confirmar aquests pron\u00f2stics: \u201cEn la totalitat, els alumnes coneixen b\u00e9 el joc\u201d. Va assegurar que la sessi\u00f3 te\u00f2rica dedicada a la tasca arbitral va ser determinant.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019alumnat va associar el coneixement adquirit a l\u2019oportunitat de realitzar diferents funcions: \u201cNo sols \u00e9s jugar, sin\u00f3 tamb\u00e9 xiular i anotar\u201d. Diversos estudiants van recon\u00e8ixer un millor aprofitament del temps. Preguntats sobre la seva implicaci\u00f3 i la seva comparaci\u00f3 respecte a unitats pr\u00e8vies, gran part dels preguntats va declarar haver augmentat els seus nivells de concentraci\u00f3 en el joc. Entre les raons donades, van al\u00b7ludir al format de competici\u00f3 propi del model. Prova d\u2019aix\u00f2 s\u00f3n els seg\u00fcents comentaris: \u201cHi ha punts en joc\u201d; \u201cAquests partits s\u00f3n m\u00e9s importants\u201d; \u201cAix\u00f2 \u00e9s la lliga\u201d.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi interavaluadora<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019an\u00e0lisi qualitativa interavaluadora es recullen a la taula 2, on es presenten comentaris representatius relatius als components analitzats en cadascun dels moments de recollida.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Resultats de l\u2019an\u00e0lisi qualitatiu interavaluador per a cadascun dels components analitzats <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era analitzar l\u2019evoluci\u00f3 del rendiment i coneixement de joc en estudiants de segon d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria part\u00edcips d\u2019una temporada MED sobre iniciaci\u00f3 a esports d\u2019invasi\u00f3. De manera espec\u00edfica, es van analitzar els efectes segons el g\u00e8nere i la nacionalitat de l\u2019alumnat participant. Els resultats, en general, donen suport a les hip\u00f2tesis plantejades, destacant millores en els components de rendiment general, presa de decisi\u00f3 i coneixement del joc. S\u2019evidencien canvis d\u2019especial rellev\u00e0ncia segons la nacionalitat, sense tenir relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

Els augments en el rendiment general i la presa de decisi\u00f3 de la mostra total van en la l\u00ednia del que revelen Mesquita et al. (2012)<\/a>, que van trobar m\u00e9s guanys en la fase de retenci\u00f3. Els resultats del present estudi semblen apuntar millores a curt termini, i advoquen per noves experi\u00e8ncies longitudinals. No obstant aix\u00f2, les lleugeres difer\u00e8ncies obtingudes en els valors postest-retest en totes dues dimensions semblen indicar un efecte de manteniment de la intervenci\u00f3, similar al reportat en estudis previs sobre el MED (Araujo et al., 2016<\/a>). Respecte a la TD, sent congruent amb els resultats d\u2019aquest estudi des del pla qualitatiu, Mesquita et al. (2012)<\/a> van apuntar l\u2019efecte positiu derivat d\u2019aprendre en situacions de joc real. Un aspecte distintiu en l\u2019estudi actual va consistir en les notables millores en la TD ofensiva, sent un fet escassament observat per Mesquita et al. (2012)<\/a>, que van justificar imprecisi\u00f3 en la planificaci\u00f3 docent.<\/p>\n\n\n\n

El major nombre de canvis va ser advertit en relaci\u00f3 amb la nacionalitat, destacant l\u2019alumnat d\u2019origen immigrant com a \u00fanic grup a experimentar millores t\u00e8cniques. Des de l\u2019\u00f2ptica qualitativa, es van observar canvis substantius entorn de diversos aspectes de l\u2019execuci\u00f3 (precisi\u00f3 o varietat de llan\u00e7aments). Els docents van assenyalar la incid\u00e8ncia positiva del contingut treballat, sobretot, en relaci\u00f3 amb les exig\u00e8ncies t\u00e8cniques. Aquestes observacions es mostren conseq\u00fcents amb Hastie et al. (2009) <\/a>amb l\u2019associaci\u00f3 de l\u2019abordatge de continguts de baix requeriment t\u00e8cnic (jocs d\u2019handbol) amb majors probabilitats d\u2019\u00e8xit en temporades MED. No sols en l\u2019execuci\u00f3, el contingut es va mostrar apropiat en el desenvolupament t\u00e0ctic. Mesquita et al. (2012)<\/a> van assenyalar l\u2019efecte positiu de les formes jugades sobre la TD, sent igualment rellevants en la detecci\u00f3 del talent (Serra-Olivares et al., 2017<\/a>). D\u2019especial rellev\u00e0ncia van ser les millores en relaci\u00f3 amb el dinamisme i la distribuci\u00f3 espacial, sent aquesta \u00faltima circumst\u00e0ncia pr\u00e8viament advertida (Mahedero et al., 2015<\/a>). Diverses raons semblen explicar aquests canvis. Primera, el nombre de sessions treballades, amb els primers canvis observats cap a la meitat de la temporada, reflecteix l\u2019impacte positiu que suposa programar unitats de llarga durada. Segona, el propi format de competici\u00f3, amb un gran nombre de partits (Hastie et al., 2009<\/a>), va ser justificat per l\u2019alumnat com a determinant en l\u2019aprenentatge t\u00e0ctic i en el CJ. En relaci\u00f3 amb aquesta \u00faltima variable, va ser evident per part de molts estudiants l\u2019efecte positiu que comporta exercir rols diferents al de jugador. Hastie et al. (2009)<\/a> van revelar que quan els estudiants actuaven com a \u201cobservadors actius\u201d veien millorada el seu TD i el seu CJ.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, no es van trobar canvis significatius en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere, contr\u00e0riament al que revela la literatura (Araujo et al., 2014<\/a>). Atesos els alts valors de partida en el nivell d\u2019execuci\u00f3, l\u2019abs\u00e8ncia de millores en estudiants de sexe mascul\u00ed podria ser explicada per un \u201cefecte sostre\u201d, circumst\u00e0ncia pr\u00e8viament advertida (Mesquita et al., 2012)<\/a>. Per part seva, fins i tot no havent estat objecte d\u2019an\u00e0lisi en el present estudi, des del pla qualitatiu es van observar millores en estudiants amb baix nivell d\u2019habilitat. Futures intervencions haurien de tenir en compte el nivell d\u2019habilitat juntament amb variables independents presents en aquest estudi (nacionalitat) i explorar el seu impacte sobre el RJ en alumnat de poca edat.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats del present estudi semblen confirmar el potencial del MED respecte a la iniciaci\u00f3 en esports d\u2019invasi\u00f3, fent extrapolable els seus beneficis, per primera vegada, a contextos d\u2019alta diversitat cultural i amb alumnat de poca edat. Les millores en el rendiment de joc s\u00f3n d\u2019especial rellev\u00e0ncia si es considera no solament l\u2019edat de l\u2019alumnat, sin\u00f3 la seva inexperi\u00e8ncia respecte al MED, la qual cosa suggereix que la versi\u00f3 aplicada del model va ser summament encertada. A m\u00e9s, l\u2019impacte generat en tots dos col\u00b7lectius culturals (aut\u00f2ctons i immigrants) suggereix que la intervenci\u00f3 va incloure elements pedag\u00f2gics (rols) conseq\u00fcents amb els principis d\u2019equitat.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, s\u2019ha de considerar una s\u00e8rie de limitacions. La concreci\u00f3 de la intervenci\u00f3 a un \u00fanic grup i centre educatiu, aix\u00ed com l\u2019ensenyament a c\u00e0rrec de docents amb desigual experi\u00e8ncia, fan dif\u00edcil la seva generalitzaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, la durada de la intervenci\u00f3 no es va ajustar al temps recomanat per la literatura (m\u00e9s de 15 sessions segons Siedentop, 1994<\/a>). Per part seva, la grand\u00e0ria mostral de determinades condicions grupals (dones o aut\u00f2ctons) va poder explicar l\u2019esc\u00e0s impacte. Futures intervencions han de considerar mostres m\u00e9s grans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu del treball va ser analitzar l\u2019evoluci\u00f3 del rendiment i coneixement del joc d\u2019estudiants de segon d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria quan s\u2019aplica el model d\u2019educaci\u00f3 esportiva per a la iniciaci\u00f3 a esports d\u2019invasi\u00f3. La temporada es va basar en el joc modificat de \u201cels cinc passis\u201d. La mostra va estar formada per 34 estudiants (22 nois […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[191,193,194,192],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["comprensio\u0301 ta\u0300ctica<\/a>","ge\u0300nere<\/a>","jocs d\u2019invasio\u0301<\/a>","nacionalitat<\/a>"],"unlinked":["comprensio\u0301 ta\u0300ctica<\/span>","ge\u0300nere<\/span>","jocs d\u2019invasio\u0301<\/span>","nacionalitat<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 abril 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 abril 2020 11:30","modified":"Updated on 5 octubre 2020 09:15"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2392\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2392"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2392\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7831,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2392\/revisions\/7831\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2392"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2392"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2392"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}