{"id":2384,"date":"2020-04-01T14:38:05","date_gmt":"2020-04-01T14:38:05","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/analisis-observacional-de-la-ejecucion-del-fundamento-tecnico-tactico-control-de-sergio-busquets\/"},"modified":"2025-10-03T15:30:30","modified_gmt":"2025-10-03T15:30:30","slug":"analisi-observacional-de-lexecucio-del-fonament-tecnicotactic-control-de-sergio-busquets","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/analisi-observacional-de-lexecucio-del-fonament-tecnicotactic-control-de-sergio-busquets\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi observacional de l\u2019execuci\u00f3 del fonament tecnicot\u00e0ctic \u201ccontrol\u201d de Sergio Busquets"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball se situa en la l\u00ednia de l\u2019an\u00e0lisi de partit (match analysis<\/em>) utilitzant metodologia observacional. L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser l\u2019execuci\u00f3 del fonament tecnicot\u00e0ctic control per Sergio Busquets \u2013migcampista internacional del FC Barcelona\u2013. L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, elaborat ad hoc<\/em>, \u00e9s una combinaci\u00f3 de format de camp i sistemes de categories. El proc\u00e9s de registre i codificaci\u00f3 es va realitzar mitjan\u00e7ant el programari Lince, versi\u00f3 1.2.1. Es va garantir la fiabilitat de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 dissenyat ad hoc <\/em>mitjan\u00e7ant concordan\u00e7a interobservadors, calculada mitjan\u00e7ant el coeficient Kappa de Cohen. En el marc te\u00f2ric de la Teoria de la Generalitzabilitat es va validar l\u2019instrument observacional i es va garantir la generalitzabilitat dels resultats obtinguts a partir del nombre de seq\u00fc\u00e8ncies analitzades. Es van realitzar dues an\u00e0lisis diacr\u00f2niques complement\u00e0ries: una an\u00e0lisi de residus ajustats amb el programa GSEQ5 i una an\u00e0lisi de T-patterns realitzada amb el programa Theme, versi\u00f3 6. Edu. Els resultats mostren estructures regulars de conducta en les quals Sergio Busquets realitza els controls amb l\u2019interior del peu, col\u00b7locat en la l\u00ednia endarrerida del seu equip i tenint per davant la l\u00ednia avan\u00e7ada de l\u2019equip rival; imprimint-li al control, a m\u00e9s, una intenci\u00f3 t\u00e0ctica, per sortir pel costat contrari pel qual s\u2019apropa la pilota. Les conclusions d\u2019aquest treball s\u00f3n un punt de partida rellevant per al disseny de tasques que tinguin com a objectiu el desenvolupament del fonament t\u00e8cnic \u201ccontrol\u201d a partir de l\u2019an\u00e0lisi d\u2019un jugador de refer\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> control de la pilota<\/span>, futbol<\/span>, generalitzabilitat<\/span>, metodologia observacional<\/span>, Sergio Busquets<\/span>, T-patterns<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Actualment, l\u2019an\u00e0lisi del futbol es troba en una trepidant evoluci\u00f3 motivada pel desenvolupament de procediments autom\u00e0tics de registre del posicionament i moviment de jugadors i pilota en el terreny de joc (Rein i Memmert, 2016<\/a>). Per\u00f2 malgrat incipients esfor\u00e7os per capturar l\u2019acompliment tecnicot\u00e0ctic de manera autom\u00e0tica (Stein et al., 2017<\/a>) aquest tipus de conductes s\u00f3n registrades de manera semiautom\u00e0tica mitjan\u00e7ant programaris de visualitzaci\u00f3, registre i codificaci\u00f3 (Gab\u00edn et al., 2012<\/a>). En aquest context, cada vegada t\u00e9 m\u00e9s rellev\u00e0ncia internacional, per la robustesa metodol\u00f2gica que suporten les an\u00e0lisis de partits realitzats, la metodologia observacional (Preciado et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Encara que en el futbol s\u00f3n freq\u00fcents els treballs que, utilitzant metodologia observacional, incorporen l\u2019an\u00e0lisi dels seus fonaments t\u00e8cnics, cap d\u2019ells es desenvolupa entorn de l\u2019objecte d\u2019estudi del present treball: el \u201ccontrol\u201d. A partir dels trets comuns existents en la literatura especialitzada, el control pot definir-se com l\u2019acci\u00f3 t\u00e8cnica mitjan\u00e7ant la qual el jugador es fa amb el domini de la pilota deixant-lo en les condicions \u00f2ptimes per a l\u2019execuci\u00f3, immediatament posterior, d\u2019una nova acci\u00f3 t\u00e8cnica que doti de continu\u00eftat el joc. <\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, aquest fonament t\u00e8cnic \u00e9s, probablement, un dels millors exemples que t\u00e8cnica i t\u00e0ctica s\u00f3n inseparables, i de com la t\u00e8cnica serveix a la capacitat de decisi\u00f3 t\u00e0ctica dels jugadors. Els fonaments t\u00e8cnics s\u00f3n el mitj\u00e0, l\u2019adaptaci\u00f3 funcional de l\u2019acompliment a la tasca, mentre que la intenci\u00f3 t\u00e0ctica \u00e9s la finalitat (Guilherme et al., 2015<\/a>), i no es pot concebre un mitj\u00e0 independentment de la finalitat al qual es destina (Castelo, 1999<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En el futbol, un moviment a\u00efllat \u00fanicament adquireix el seu veritable significat dins del context de joc (Guilherme et al., 2015<\/a>). Sense un control adequat no es pot rendibilitzar el comportament tecnicot\u00e0ctic del jugador en la resoluci\u00f3 de les canviants situacions de joc. Per aix\u00f2, resulta convenient destacar la influ\u00e8ncia que tenen els controls depenent del rol del jugador i la zona del camp on es realitzen (Sarmento, Marcelino et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El present treball se centra en l\u2019an\u00e0lisi observacional de les seq\u00fc\u00e8ncies que incorporen el fonament tecnicot\u00e0ctic control efectuades pel migcampista internacional del FC Barcelona de 1a divisi\u00f3, Sergio Busquets. Aquesta decisi\u00f3 es justifica perqu\u00e8 el migcampista \u00e9s un jugador el rol del qual requereix d\u2019una gran varietat i qualitat en l\u2019execuci\u00f3 de controls (Maneiro i Amatria, 2018<\/a>). A m\u00e9s, s\u2019ha seleccionat un jugador format en el futbol base del FC Barcelona, club de refer\u00e8ncia internacional en el joc combinatiu (Sarmento, Anguera et al., 2014<\/a>), amb una pedrera que suscita el reconeixement internacional per la seva tasca de formaci\u00f3 tecnicot\u00e0ctica en el joc associatiu (Lapresa et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, es pret\u00e9n dissenyar un sistema d\u2019observaci\u00f3 que permeti observar, analitzar i intervenir sobre el fonament tecnicot\u00e0ctic \u201ccontrol\u201d. Posteriorment, el treball t\u00e9 com a objectiu analitzar els controls realitzats per un jugador de refer\u00e8ncia: el mitj\u00e0 internacional del FC Barcelona, Sergio Busquets. La satisfacci\u00f3 d\u2019aquest segon objectiu permetr\u00e0 establir un model tecnicot\u00e0ctic (Maneiro i Amatria, 2018<\/a>) cap al qual encaminar la formaci\u00f3 del jugador de futbol mitjan\u00e7ant l\u2019oport\u00fa disseny de tasques (Stratton et al., 2004<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En el present treball s\u2019ha utilitzat metodologia observacional (Anguera, 1979<\/a>). El disseny observacional, d\u2019acord amb Anguera et al. (2011)<\/a> \u00e9s I\/S\/M: idiogr\u00e0fic (s\u2019observa el comportament d\u2019un jugador de refer\u00e8ncia determinat); de seguiment inter (una pluralitat de sessions d\u2019observaci\u00f3) i intrasessional (es registra la conducta de forma continuada, tram a tram, frame <\/em>a frame<\/em>), la qual cosa permet posteriors an\u00e0lisis diacr\u00f2niques; i multidimensional (amb diferents nivells de resposta que es reflecteixen en els diferents criteris de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3). L\u2019observaci\u00f3 \u00e9s activa, respecta el criteri de cientificitat, i directa, a partir dels enregistraments dels partits, emesos en obert. <\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest treball es va seleccionar intencionalment a Sergio Busquets, un migcampista de refer\u00e8ncia internacional, que permetria generar un model de refer\u00e8ncia per orientar el disseny de tasques quant al fonament t\u00e8cnic control. Aquest jugador pertany a la primera plantilla del FC Barcelona i juga en la posici\u00f3 de migcampista defensiu. Les seq\u00fc\u00e8ncies constitutives del mostreig observacional es van obtenir de la semifinal de Copa del Rei (Val\u00e8ncia CF-FC Barcelona) celebrada el 6 de febrer de 2018 en l\u2019Estadi de Mestalla i de la final de la Copa del Rei (FC Barcelona i Sevilla FC) que va tenir lloc el 21 d\u2019abril de 2018 a l\u2019estadi Wanda Metropolitano de Madrid. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta recerca va comptar amb l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca de la Universitat de La Rioja (expedient n\u00fam. 17250).<\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, elaborat ad hoc<\/em>, \u00e9s una combinaci\u00f3 de format de camp i sistemes de categories, sent l\u2019enfocament general dels criteris un format de camp, per\u00f2 desenvolupant-se cadascun d\u2019ells en un sistema de categories que compleix els requisits d\u2019exhaustivitat i m\u00fatua exclusivitat. A la taula 1 es presenten de manera esquem\u00e0tica els criteris vertebradors i categories constitutives de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 (Castellano et al., 2013<\/a>; Castellano et al., 2007<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Resum esquem\u00e0tic de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Registre i codificaci\u00f3 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El mostreig observacional recollit ascendeix a 105 seq\u00fc\u00e8ncies que inclouen el fonament t\u00e8cnic control efectuat per Sergio Busquets. Cada seq\u00fc\u00e8ncia est\u00e0 constitu\u00efda per un m\u00e0xim de 8 files del registre: inici i final de l\u2019acci\u00f3 tecnicot\u00e0ctica del jugador que actua abans que el jugador observat (dimensions registrades: motiu inicio seq\u00fc\u00e8ncia, zona, context d\u2019interacci\u00f3, acci\u00f3 t\u00e8cnica); inici i final del control realitzat per Sergio Busquets (dimensions registrades: zona, context d\u2019interacci\u00f3, acci\u00f3 t\u00e8cnica, superf\u00edcie control, orientaci\u00f3 pilota entrada, orientaci\u00f3 jugador entrada, rivals en centre de joc); inici i final de l\u2019acci\u00f3 tecnicot\u00e0ctica posterior al control efectuat per Sergio Busquets (dimensions registrades: zona, context d\u2019interacci\u00f3, acci\u00f3 t\u00e8cnica); inici i final de l\u2019acci\u00f3 tecnicot\u00e0ctica del jugador que interv\u00e9 sobre la pilota despr\u00e9s del jugadors observat (dimensions registrades: zona, context d\u2019interacci\u00f3, acci\u00f3 t\u00e8cnica, conseq\u00fc\u00e8ncia de la seq\u00fc\u00e8ncia). <\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord amb Bakeman (1978)<\/a>, s\u2019han utilitzat dades tipus IV, temps-base i concurrents; aix\u00f2 \u00e9s, les dades porten incorporats el par\u00e0metre temps i concorren. L\u2019\u00fas d\u2019aquesta mena de dades es fa congruent en tractar-se d\u2019un disseny de seguiment intrasessional i multidimensional. Conv\u00e9 afegir que a l\u2019entorn del programari d\u2019an\u00e0lisi GSEQ, es tracta de dades de multievent (Bakeman i Quera, 1995<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s de registre i codificaci\u00f3 dels partits disputats (figura 1) s\u2019ha realitzat mitjan\u00e7ant el programari LINCE, versi\u00f3 1.2.1 (Gab\u00edn et al., 2012<\/a>). Posteriorment, les dades obtingudes s\u2019han exportat i recodificat per a la seva posterior an\u00e0lisi en els programes GSEQ i THEME. En tots dos casos, mitjan\u00e7ant la sintaxi de codificaci\u00f3 pr\u00f2pia de tots dos programaris, s\u2019ha determinat conformement a la l\u00f2gica interna del joc que l\u2019an\u00e0lisi de residus ajustats en els retards contemplats i la detecci\u00f3 de T-patterns es realitzi intraseq\u00fc\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Captura d\u2019un moment del registre amb l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 en el si del programari LINCE, versi\u00f3 1.2.1<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

Control de la qualitat de la dada <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest treball hi ha hagut dos observadors que, despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s de formaci\u00f3 a partir d\u2019Anguera (2003)<\/a>, han registrat els corresponents paquets de dades. Un primer observador ha registrat la totalitat del mostreig observacional, mentre que el segon observador ha registrat el 10 % del temps total. <\/p>\n\n\n\n

S\u2019hi ha garantit la fiabilitat de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, en forma de concordan\u00e7a, mitjan\u00e7ant el coeficient Kappa de Cohen. Els criteris: \u201cfase\u201d, \u201csuperf\u00edcie de contacte del control\u201d, i \u201cmarcador\u201d han obtingut una concordan\u00e7a completa. La resta dels criteris han obtingut una consideraci\u00f3 de l\u2019acord almost perfect <\/em>a partir de Landis i Koch (1977)<\/a>, amb valors de Kappa de Cohen superiors a 0.80. <\/p>\n\n\n\n

Per completar la qualitat de la dada, s\u2019ha recorregut a la teoria de la Generalitzabilitat (TG) \u2013Cronbach et al. (1972)<\/a>\u2013, aplicada en el si del programari SAGT, versi\u00f3, 1.0 (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2016<\/a>). El disseny de generalitzabilitat s\u2019ha desenvolupat respectant les fases exposades per Blanco-Villase\u00f1or (1993)<\/a>: 1a fase. <\/p>\n\n\n\n

Pla d\u2019observaci\u00f3 de dues facetes, disposades de forma \u201ccreuada\u201d: Seq\u00fc\u00e8ncies (S), amb 105 nivells; Categories (C), amb 98 nivells, les 98 categories corresponents als criteris variables de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3; 2a fase. Pla d\u2019estimaci\u00f3, l\u2019univers al qual es generabilitzen les dades s\u2019estima per a una poblaci\u00f3 infinita; 3a fase. Pla de mesura, on s\u2019han realitzat dos plans de mesura: [Categories]\/[Seq\u00fc\u00e8ncies], per avaluar la generalitzabilitat dels resultats a partir del nombre de seq\u00fc\u00e8ncies observades. [Seq\u00fc\u00e8ncies\/Categories], per avaluar en el marc te\u00f2ric de la TG la validesa de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3; 4a fase. No ha estat necessari efectuar un pla d\u2019optimitzaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

A la taula 2 es presenten els resultats del disseny [Categories]\/[Seq\u00fc\u00e8ncies] realitzat en el si dels registres corresponents a Sergio Busquets. La seva an\u00e0lisi mostra que la major variabilitat s\u2019associa a la faceta [Categories], 50.101 %; seguida de la interacci\u00f3 entre les facetes [Seq\u00fc\u00e8ncies]\/[Categories], 49.899 %. Els resultats corresponents al pla de mesura Categories\/Seq\u00fc\u00e8ncies, reflecteixen l\u2019homogene\u00eftat de les seq\u00fc\u00e8ncies que constitueixen el mostreig observacional en obtenir-se un coeficient G relatiu (e<\/em>\u00b2) = .991. Aquests resultats permeten afirmar que 105 seq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n suficients per garantir la generalitzabilitat dels resultats obtinguts a partir de les seq\u00fc\u00e8ncies que inclouen control efectuat per Sergio Busquets. Per tant, no ha estat necessari realitzar un pla d\u2019optimitzaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Resultats pla de mesura [Categories] \/ [Seq\u00fc\u00e8ncies] <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, a partir dels resultats del pla de mesura que suposa col\u00b7locar la faceta \u201ccategories\u201d en la faceta d\u2019instrumentaci\u00f3, s\u2019aborda la validesa de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. En aquest marc metodol\u00f2gic, un instrument ser\u00e0 v\u00e0lid quan la variabilitat corresponent a la faceta categories sigui molt elevada, la qual cosa es tradueix en un coeficient de generalitzabilitat igual o pr\u00f2xim a zero. En aquest cas el coeficient relatiu de generalitzabilitat (e<\/em>\u00b2 = .000) reflecteix la capacitat de discriminaci\u00f3 de la faceta categories i permet garantir, en el marc te\u00f2ric de la teoria de la generalitzabilitat, la validesa de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 dissenyat. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el vessant metodol\u00f2gic, aquest treball se situa en la l\u00ednia de l\u2019an\u00e0lisi de partit utilitzant metodologia observacional (Sarmento, Anguera et al., 2014<\/a>) en la qual es fan treballs que utilitzen de manera complement\u00e0ria l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards (Bakeman i Quera, 1995<\/a>) i la detecci\u00f3 de T-patterns (Magnusson, 1996<\/a>) per a contribuir a la satisfacci\u00f3 dels seus objectius disciplinaris. Lapresa et al. (2013)<\/a> van demostrar que, encara que determinats resultats obtinguts amb totes dues t\u00e8cniques poden considerar-se convergents, a vegades posen de manifest dues cares diferents de la realitat d\u2019un mateix objecte d\u2019estudi. D\u2019aquesta manera, en el present treball, s\u2019ha realitzat una an\u00e0lisi de residus ajustats amb el programa GSEQ5 (Bakeman i Quera, 1995<\/a>) i una an\u00e0lisi de T-patterns amb el programa THEME, versi\u00f3 6 Edu (Magnusson, 1996<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Mitjan\u00e7ant el programari GSEQ5 s\u2019ha realitzat el c\u00e0lcul dels residus ajustats entre conductes criteri (given) <\/em>i les conductes condicionades (target) <\/em>sent zrc = xrc \u2013 erc <\/em>\/ \u221aerc<\/em>(1 \u2013 pc<\/em>)(1 \u2013 pr<\/em>): Xrc <\/em>la freq\u00fc\u00e8ncia de casos en cada casella de la taula; erc <\/em>la freq\u00fc\u00e8ncia de casos esperada per atzar; Pc <\/em>la proporci\u00f3 de casos en cada columna; i Pr <\/em>la proporci\u00f3 de casos en cada fila. Posteriorment s\u2019han interpretat les difer\u00e8ncies significatives entre les probabilitats condicionades (a partir de les freq\u00fc\u00e8ncies observades) i incondicionades (a partir de les freq\u00fc\u00e8ncies esperades), en el retard 0 o coocurr\u00e8ncia i en el retard +1 (conductes que ocorren immediatament despr\u00e9s \u2013una fila despr\u00e9s del registre de la conducta criteri). <\/p>\n\n\n\n

De cara a la detecci\u00f3 de T-patterns, s\u2019han seleccionat els par\u00e0metres de cerca que es detallen a continuaci\u00f3; m\u00ednim d\u2019ocurr\u00e8ncies: igual o superior a 3; nivell de significaci\u00f3: s\u2019ha utilitzat un nivell de significaci\u00f3 de 0.005; reducci\u00f3 de redund\u00e0ncies: si m\u00e9s del 99 % de les ocurr\u00e8ncies d\u2019un nou patr\u00f3 temporal detectat comencen i finalitzen gaireb\u00e9 en el mateix temps que els patrons temporals ja detectats, el nou patr\u00f3 temporal ha estat rebutjat; fast requirement <\/em>activat: amb el que el l\u00edmit temporal inferior de l\u2019interval cr\u00edtic es fixa en un valor igual a 0 amb el que els components de l\u2019interval cr\u00edtic tendeixen a oc\u00f3rrer, relativament, en r\u00e0pida successi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

An\u00e0lisis de residus ajustats <\/strong><\/p>\n\n\n\n

A la taula 3 es presenten les transicions superiors a 1.96 (p <\/em>< .05), que indiquen una major probabilitat d\u2019ocurr\u00e8ncia que l\u2019esperada per l\u2019atzar (relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 entre les conductes criteri i condicionada) i les transicions menors o iguals a \u20131.96 (p <\/em>< .05) que mostren una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 entre conductes. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong>
An\u00e0lisis seq\u00fcencial en els retards 0 i +1; sent les conductes given les reflectides en la columna esquerra. En les cel\u00b7les corresponents, s\u2019afegeix la conducta target o condicionada i el valor del residu ajustat estad\u00edsticament significatiu <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En el retard 0, s\u2019ha buscat con\u00e8ixer en quina mesura hi ha relaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa \u2013ja sigui d\u2019associaci\u00f3 o inhibici\u00f3\u2013 en la coocurr\u00e8ncia de les conductes pertanyents a les dimensions: \u201corientaci\u00f3 pilota entrada\u201d i \u201corientaci\u00f3 jugador entrada\u201d; \u201corientaci\u00f3 pilota sortida\u201d i \u201crivals en centre de joc\u201d; \u201corientaci\u00f3 jugador sortida\u201d i \u201crivals en centre de joc\u201d. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, amb l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial del retard 1, s\u2019ha pret\u00e8s mostrar la relaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa \u2013ja sigui d\u2019associaci\u00f3 o inhibici\u00f3\u2013 entre conductes corresponents a files del registre consecutives, la qual cosa ens ha perm\u00e8s aprofundir en la relaci\u00f3 entre les conductes corresponents a les dimensions: \u201corientaci\u00f3 pilota entrada\u201d i \u201corientaci\u00f3 pilota sortida\u201d; \u201corientaci\u00f3 pilota entrada\u201d i \u201corientaci\u00f3 jugador sortida\u201d; \u201corientaci\u00f3 jugador entrada\u201d i \u201corientaci\u00f3 jugador sortida\u201d. <\/p>\n\n\n\n

Detecci\u00f3 de T-patterns <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el registre de les 105 seq\u00fc\u00e8ncies que inclouen el fonament t\u00e8cnic control efectuat per Sergio Busquets, s\u2019han comptabilitzat 822 multiesdeveniments-files del registre, constitu\u00efdes per 476 multiesdeveniments-tipus, la qual cosa suposa una freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aparici\u00f3 de cada multiesdeveniments-tipus d\u20191.72. Pel seu potencial informatiu, a la taula 4 es presenten els T-patterns detectats que, complint els par\u00e0metres de cerca, reflecteixen les dimensions inici control jugador (ICJ) i final control jugador (FCJ). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong>
T-patterns detectats conformement als par\u00e0metres i criteris de cerca, agrupats conforme la conseq\u00fc\u00e8ncia de la seq\u00fc\u00e8ncia. De cada T-patterns s\u2019exposa el patr\u00f3 en format cadena, el nombre de seq\u00fc\u00e8ncia del registre en qu\u00e8 t\u00e9 lloc cada ocurr\u00e8ncia del T-patterns, i el n\u00famero d\u2019ordre per a la seva identificaci\u00f3<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 i conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u2019ha garantit la fiabilitat de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 dissenyat ad hoc <\/em>mitjan\u00e7ant concordan\u00e7a interobservadors, calculada mitjan\u00e7ant el coeficient Kappa de Cohen. En el marc te\u00f2ric de la Teoria de la Generalitzabilitat (Cronbach et al., 1972<\/a>) s\u2019ha validat l\u2019instrument observacional i s\u2019ha garantit la generalitzabilitat dels resultats obtinguts a partir del nombre de seq\u00fc\u00e8ncies analitzades. <\/p>\n\n\n\n

Per a la satisfacci\u00f3 de l\u2019objectiu disciplinar del treball s\u2019han utilitzat de manera complement\u00e0ria dues t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisis que es troben en l\u2019avantguarda de la metodologia observacional: l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards i la detecci\u00f3 de T-patterns. El primer compta amb un adequat suport conceptual i procedimental en el programari GSEQ (Bakeman i Quera, 1995<\/a>) i ha estat utilitzat en futbol per realitzar an\u00e0lisi de partit (Sarmento, Anguera et al., 2014<\/a>). Respecte a la detecci\u00f3 de T-patterns (Magnusson, 1996<\/a>), mitjan\u00e7ant el programari THEME, assenyalar que s\u2019ha incrementat considerablement la seva pres\u00e8ncia en el futbol (Camerino et al., 2012<\/a>), pel fet que el programari \u00e9s lliure des de l\u2019any 2012 per a \u00fas acad\u00e8mic (http:\/\/www.patternvision.com). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards ha perm\u00e8s establir la relaci\u00f3 d\u2019associaci\u00f3 o inhibici\u00f3 estad\u00edsticament significativa entre les variables relacionades; mentre que els T-patterns detectats constitueixen una exemplificaci\u00f3 concreta, amb un evident potencial informatiu (Amatria et al., 2017<\/a>), que permeten tipificar seq\u00fc\u00e8ncies de joc que inclouen els controls efectuats per Busquets. D\u2019aquesta manera, a partir dels resultats obtinguts en el present treball, es pret\u00e9n generar refer\u00e8ncies reals i eficients que marquin una fita cap al qual dirigir l\u2019acompliment quant al desenvolupament del fonament tecnicot\u00e0ctic control. <\/p>\n\n\n\n

A partir de l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de residus ajustats realitzat, s\u2019han establert relacions d\u2019associaci\u00f3 (que es presenten en la figura 2) o d\u2019inhibici\u00f3, estad\u00edsticament significatives. <\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Representaci\u00f3 gr\u00e0fica de les relacions d\u2019associaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa, exposades a la taula 3<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

a) L\u2019orientaci\u00f3 d\u2019entrada de la pilota i del jugador coincideix en els quatre quadrants (davant-esquerra; davant-dreta; darrere esquerra; darrere-dreta). Tamb\u00e9 coincideix l\u2019orientaci\u00f3 de sortida de la pilota i del jugador despr\u00e9s del control. Totes dues conclusions relatives a les caracter\u00edstiques d\u2019una bona trobada del jugador amb la pilota s\u2019ajusten a les recomanacions exposades per Castelo (1999)<\/a> i Hughes (1990)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

b) S\u2019han detectat relacions d\u2019associaci\u00f3 estad\u00edsticament significatives quan la pilota entra (orientaci\u00f3 d\u2019entrada de la pilota) pels quadrants davanters (esquerra-dreta), i Sergio Busquets li dona sortida (orientaci\u00f3 de sortida de la pilota) a la pilota per l\u2019orientaci\u00f3 avan\u00e7ada contr\u00e0ria (dreta-esquerra). Refor\u00e7a l\u2019anterior afirmaci\u00f3 el fet que s\u2019hagin trobat, al seu torn, relacions d\u2019inhibici\u00f3 a la sortida de la pilota pel mateix quadrant pel qual entra \u2013excepte en el quadrant darrere-dreta (BETD)\u2013. Aquests resultats reforcen la necessitat d\u2019abordar el control com un concepte tecnicot\u00e0ctic, com a nexe d\u2019uni\u00f3 dotant de continu\u00eftat a les seg\u00fcents accions del jugador (Guilherme et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

c) S\u2019han detectat relacions d\u2019associaci\u00f3 estad\u00edsticament significatives quant a categories de les dimensions orientaci\u00f3 d\u2019entrada de la pilota i orientaci\u00f3 de sortida del jugador en els controls efectuats per Sergio Busquets. En concret, l\u2019entrada de la pilota per davant (dreta-esquerra), s\u2019associa significativament amb una orientaci\u00f3 avan\u00e7ada contr\u00e0ria (dreta-esquerra) del jugador en la sortida. Refor\u00e7a el comentat anteriorment les relacions estad\u00edsticament significatives d\u2019inhibici\u00f3 entre orientaci\u00f3 d\u2019entrada de la pilota i orientaci\u00f3 de sortida del jugador pel mateix quadrant davanter. Aquestes premisses en l\u2019execuci\u00f3 del control es troben en sintonia amb el que s\u2019ha exposat en el par\u00e0graf anterior, quant a la rellev\u00e0ncia del control per dotar de continu\u00eftat i intenci\u00f3 al joc (Lago-Pe\u00f1as i Dellal, 2010<\/a>). Reflecteix, a m\u00e9s, la forma en la qual Sergio Busquets persegueix dotar d\u2019amplitud el joc (Castellano et al., 2013), sortint la pilota pel costat contrari al que entra, respectant la m\u00e0xima del futbol \u201cla pilota ve d\u2019un costat i va cap a l\u2019altre\u201d. D\u2019altra banda, quan la pilota entra pels quadrants posteriors, no s\u2019han detectat relacions significatives d\u2019activaci\u00f3; encara que s\u00ed d\u2019inhibici\u00f3 al fet que quan la pilota entra per darrere esquerra Sergio Busquets el faci sortir pel quadrant davant esquerra. <\/p>\n\n\n\n

d) S\u2019han detectat relacions d\u2019associaci\u00f3 estad\u00edsticament significatives en controls en els quals Sergio Busquets s\u2019orienta en l\u2019entrada (orientaci\u00f3 entrada del cos) cap endavant-dreta i t\u00e9 una orientaci\u00f3 de sortida del cos cap endavant esquerra (a m\u00e9s d\u2019una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 a la sortida per aquest mateix quadrant). Igualment, el jugador s\u2019orienta en l\u2019entrada cap endavant-esquerra i el seu cos t\u00e9 una orientaci\u00f3 de sortida cap endavant-dreta (i inhibici\u00f3 davant-esquerra). <\/p>\n\n\n\n

Aquestes caracter\u00edstiques dels controls executats per Sergio Busquets encaixen amb la funci\u00f3 de nexe d\u2019uni\u00f3 del control amb les accions t\u00e8cniques que donen continu\u00eftat al joc, perseguint una idea concreta de joc en la qual la pilota \u201centra per una banda i surt per l\u2019altra\u201d; i, en la qual la pilota no surt pel costat que entra (Castelo, 1999<\/a>; Hughes, 1990<\/a>). La menor pres\u00e8ncia de relacions d\u2019associaci\u00f3 i inhibici\u00f3 en el quadrant posterior pot estar relacionada amb el fet que el jugador en aquests quadrants no veu el joc de \u201ccara\u201d (en el sentit del seu atac) i prevalgui la intenci\u00f3 d\u2019assegurar la pilota (Serra-Olivares et al., 2017<\/a>) en una zona en la qual la possessi\u00f3 corre el risc de tornar-se en amena\u00e7a per la p\u00e8rdua de pilota (Lago-Pe\u00f1as i Dellal, 2010)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

e) Quant a la influ\u00e8ncia dels jugadors rivals en el centre de joc de Sergio Busquets, s\u2019ha detectat una associaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa al fet que quan est\u00e0 lliure el sector 3 (SL3), executa la sortida de pilota pel sector darrere-dreta (BSTD) amb el jugador orientat tamb\u00e9 cap a la sortida de pilota (JSTD). En altres paraules, en Busquets s\u2019han tipificat controls que fins i tot estant lliure de jugadors rivals el sector SL3, el jugador surt pel sector SL4. Aquesta situaci\u00f3, que no \u00e9s la id\u00f2nia des del punt de vista te\u00f2ric, conv\u00e9 relacionar-la amb els resultats exposats en els quals es mostra una relaci\u00f3 d\u2019associaci\u00f3 significativament  estad\u00edstica al fet que quan la pilota entra pels quadrants posteriors, la pilota entri per l\u2019esquerra i surti per la dreta \u2013en tots dos casos, l\u2019orientaci\u00f3 del jugador coincideix amb la de la pilota tant en l\u2019entrada com en la sortida (figura 2). Aquests resultats mostren com Sergio Busquets imprimeix al control una intenci\u00f3 t\u00e0ctica, per sortir pel costat contrari pel qual s\u2019aproxima la pilota, malgrat tenir el quadrant confrontant lliure. L\u2019execuci\u00f3 d\u2019aquesta decisi\u00f3 a partir d\u2019una idea definida de joc (Sarmento, Marcelino et al., 2014<\/a>) \u00e9s possible a partir del mestratge en l\u2019execuci\u00f3 t\u00e8cnica del fonament t\u00e8cnic control, que porta aparellat el corresponent sentiment de compet\u00e8ncia (Weinberg i Gould, 2003<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Els T-patterns detectats sota els par\u00e0metres de cerca i requisits prefixats, permeten tipificar seq\u00fc\u00e8ncies concretes de joc que incorporen totes les dimensions de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3. En concret, els resultats exposats a la taula 4 aporten informaci\u00f3 congruent amb el rol que adopta Sergio Busquets en l\u2019FC Barcelona (Maneiro i Amatria, 2018<\/a>), mostrant que aquest jugador realitza els controls amb l\u2019interior (IN), en les zones de creaci\u00f3 del propi camp (Z50) i del camp rival (Z51), i amb ell col\u00b7locat en la l\u00ednia retardada del seu equip tenint per davant la l\u00ednia avan\u00e7ada de l\u2019equip rival (RAO). A m\u00e9s, la informaci\u00f3 continguda en els T-patterns permeten tipificar les seg\u00fcents seq\u00fc\u00e8ncies que incorporen, a m\u00e9s, les caracter\u00edstiques recentment exposades: <\/p>\n\n\n\n

a) Sector 1 del centre de joc ocupat (SO1), amb empat en el marcador, produeix un control de la pilota amb una orientaci\u00f3 d\u2019entrada de pilota i de jugador davant-dreta (BEAD) (JEAD) i una orientaci\u00f3 de sortida tant de la pilota com del jugador cap endavant esquerra (BSAI) (JSAI) (T-pattern amb n\u00fam. d\u2019ordre 1). <\/p>\n\n\n\n

b) Sectors 1 i 2 del centre de joc ocupats (SO12), amb empat en el marcador, produeixen un control de la pilota per part de Busquets amb una orientaci\u00f3 d\u2019entrada tant del jugador com de la pilota cap endavant-dreta i orientaci\u00f3 de sortida tant del jugador com de la pilota cap endavant-esquerra (T-patterns amb n\u00fam. d\u2019ordre 2 i 3).<\/p>\n\n\n\n

c) Sectors 1 i 2 del centre de joc ocupats (SO12), amb empat o marcador a favor, generen un control de la pilota per part de Busquets amb una orientaci\u00f3 d\u2019entrada tant del jugador com de la pilota cap endavant-esquerra (BEAI) (JEAI) i orientaci\u00f3 de sortida tant del jugador com de la pilota cap endavant-dreta (JSAD) (BSAD) (T-patterns amb n\u00fam. d\u2019ordre 4 i 5). <\/p>\n\n\n\n

Els T-patterns detectats reforcen, per les coincid\u00e8ncies, els resultats obtinguts amb l\u2019an\u00e0lisi de residus ajustats per\u00f2 tamb\u00e9 els complementen a partir del potencial informatiu de cada configuraci\u00f3 de cl\u00fasters detectada (Amatria et al., 2016<\/a>). Totes les seq\u00fc\u00e8ncies de joc que inclouen control de Sergio Busquets reflectides en els T-patterns, coincideixen amb el detectat a partir de l\u2019an\u00e0lisi de residus ajustats (apartats a, b, c i d) quant a l\u2019associaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa al fet que quan la pilota entra per un quadrant davanter, la pilota surti pel quadrant oposat; i al fet que quan la pilota entra pel quadrant darrera-esquerra surti per darrera-dret; coincidint, en tots dos casos, l\u2019orientaci\u00f3 del jugador amb la de la pilota, tant en l\u2019entrada com en la sortida (figura 3). <\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Representaci\u00f3 gr\u00e0fica de la informaci\u00f3 continguda en els T-patterns detectats, exposats a la taula 4<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

Els T-patterns ens mostren tamb\u00e9 que Sergio Busquets \u00e9s capa\u00e7 d\u2019imposar el sentit t\u00e0ctic del joc, sortint per un quadrant ocupat per l\u2019equip rival, encara malgrat el seu domin\u00e0ncia lateral (Guilherme et al., 2015<\/a>); ens mostra la compet\u00e8ncia, i el sentiment de compet\u00e8ncia, d\u2019un dels actualment considerats millors migcampistes defensius del panorama internacional (Weinberg i Gould, 2003<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Cal deixar const\u00e0ncia, a manera de limitaci\u00f3 d\u2019aquest treball, que l\u2019acompliment tecnicot\u00e0ctic en el joc es troba condicionat per altres variables contextuals, a m\u00e9s del marcador que impera en el partit, com s\u00f3n el rol local-visitant, la qualitat del rival al qual s\u2019enfronta l\u2019equip, o el rol del jugador (Lago-Pe\u00f1as i Dellal, 2010<\/a>; Sarmento, Marcelino, et al., 2014<\/a>; Taylor et al., 2008<\/a>), la interrelaci\u00f3 del qual amb l\u2019objecte d\u2019estudi desenvolupat constitueix una prospectiva interessant, alhora que permetria augmentar considerablement el mostreig observacional efectuat. <\/p>\n\n\n\n

Les conclusions d\u2019aquest treball s\u00f3n un punt de partida molt rellevant per al disseny de tasques que tinguin com a objecte el fonament t\u00e8cnic \u201ccontrol\u201d a partir de l\u2019an\u00e0lisi d\u2019un jugador de refer\u00e8ncia. En el disseny de tasques ha d\u2019incorporar-se una intenci\u00f3 t\u00e0ctica que ha d\u2019encaixar en la idea de joc de cada equip. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les autories agraeixen el suport del subprojecte \u201cVies d\u2019integraci\u00f3 entre dades qualitatives i quantitatives, desenvolupament del cas m\u00faltiple, i s\u00edntesi com a eixos principals per a un futur innovador en recerca d\u2019activitat f\u00edsica i esport\u201d (PGC2018-098742-B-C31) (2019-2022) del Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats, Programa estatal de generaci\u00f3 de coneixement i enfortiment cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic del sistema I+D+i, que forma part del projecte coordinat \u201cNew approach of research in physical activity and sport from mixed methods perspective\u201d (NARPAS_MM) (SPGC201800X098742CV0). A m\u00e9s, les autories agraeixen el suport del Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya Grup de Recerca i Innovaci\u00f3 en Dissenys (GRID). Tecnologia i aplicaci\u00f3 multim\u00e8dia i digital als dissenys observacionals (Grant number 2017 SGR 1405).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  Aquest treball se situa en la l\u00ednia de l\u2019an\u00e0lisi de partit (match analysis) utilitzant metodologia observacional. L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser l\u2019execuci\u00f3 del fonament tecnicot\u00e0ctic control per Sergio Busquets \u2013migcampista internacional del FC Barcelona\u2013. L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, elaborat ad hoc, \u00e9s una combinaci\u00f3 de format de camp i sistemes de categories. El proc\u00e9s de registre […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":282,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":16,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50],"tags":[424,301,426,12709,425,428],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/close-up-photo-of-person-carrying-surfboard-1753689-copy.png","coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["control de la pilota<\/a>","futbol<\/a>","generalitzabilitat<\/a>","metodologia observacional<\/a>","Sergio Busquets<\/a>","T-patterns<\/a>"],"unlinked":["control de la pilota<\/span>","futbol<\/span>","generalitzabilitat<\/span>","metodologia observacional<\/span>","Sergio Busquets<\/span>","T-patterns<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 7 mesos ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 abril 2020","modified":"Updated on 3 octubre 2025"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 abril 2020 14:38","modified":"Updated on 3 octubre 2025 15:30"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2384\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2384"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2384\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":69661,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2384\/revisions\/69661\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/282\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2384"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2384"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2384"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}