{"id":2367,"date":"2020-04-01T14:38:06","date_gmt":"2020-04-01T14:38:06","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/rendimiento-en-natacion-despues-de-un-protocolo-de-entrenamiento-excentrico-de-posactivacion\/"},"modified":"2020-10-05T09:31:52","modified_gmt":"2020-10-05T09:31:52","slug":"rendiment-en-natacio-despres-dun-protocol-dentrenament-excentric-de-postactivacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/rendiment-en-natacio-despres-dun-protocol-dentrenament-excentric-de-postactivacio\/","title":{"rendered":"Rendiment en nataci\u00f3 despr\u00e9s d\u2019un protocol d\u2019entrenament exc\u00e8ntric de postactivaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aplicar exercicis de condicionament m\u00e0xim millora de manera temporal la contractilitat muscular gr\u00e0cies a la potenciaci\u00f3 estimulada (PAPE). No obstant aix\u00f2, es desconeix si el sistema pot millorar la seva adaptabilitat al procediment mitjan\u00e7ant un entrenament basat en els propis exercicis de condicionament. Aquest estudi va posar a prova un protocol de PAPE en 14 nedadors abans i despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode d\u2019entrenament. Inicialment, es va avaluar la for\u00e7a dels participants tant en extremitats inferiors com superiors. Posteriorment, es van estudiar els efectes de dos tipus d\u2019escalfament en una prova de nataci\u00f3 de 50 metres, un d\u2019ells est\u00e0ndard i un altre de PAPE que inclo\u00efa repeticions m\u00e0ximes executades en m\u00e0quines d\u2019entrenament exc\u00e8ntric. A continuaci\u00f3, es va aplicar un protocol d\u2019entrenament de 6 setmanes (2 dies\/setmana), en el qual es van dur a terme repeticions m\u00e0ximes executades en m\u00e0quines d\u2019entrenament exc\u00e8ntric i es van tornar a estudiar els efectes, tant en els tests de for\u00e7a com despr\u00e9s de la realitzaci\u00f3 de tots dos escalfaments. El rendiment va millorar als 15 m despr\u00e9s del PAPE en comparaci\u00f3 amb la situaci\u00f3 est\u00e0ndard, per\u00f2 no en les marques posteriors. Despr\u00e9s de les 6 setmanes, es van registrar increments en la for\u00e7a d\u2019extremitats inferiors (14.46 %) i superiors (12.40 %). Despr\u00e9s d\u2019aplicar l\u2019escalfament de PAPE, va augmentar la velocitat d\u2019enlairament en la sortida de nataci\u00f3 i va millorar el temps i la velocitat de nedar als 25, 40 i 50 metres, la qual cosa suggereix que els participants van ser capa\u00e7os d\u2019aconseguir un millor balan\u00e7 entre fatiga i potenciaci\u00f3. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> entrenament en sec<\/span>, escalfament<\/span>, for\u00e7a<\/span>, nataci\u00f3 de velocitat<\/span>, pot\u00e8ncia<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Qualsevol increment en la velocitat o accions dutes a terme en una prova de nataci\u00f3 requereix un increment proporcional en la for\u00e7a i pot\u00e8ncia muscular aplicades en l\u2019aigua o en el poyete<\/em>, aix\u00ed com un increment en la capacitat i efici\u00e8ncia dels sistemes de producci\u00f3 d\u2019energia per a mantenir aquests requeriments (Voronstov et al., 2011<\/a>). Els m\u00fasculs produeixen treball i efectuen moviments articulars a trav\u00e9s de contraccions que s\u00f3n caracteritzades per la producci\u00f3 de for\u00e7a i d\u2019uns determinats canvis en la seva longitud en uns discrets intervals de temps (Nasirzade et al., 2014<\/a>), la qual cosa suggereix l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una relaci\u00f3 l\u00f2gica entre les habilitats de for\u00e7a i el rendiment dels nedadors. <\/p>\n\n\n\n

En la competici\u00f3 d\u2019alt nivell, la difer\u00e8ncia entre guanyar o perdre en una prova sovint es determina per una fracci\u00f3 d\u2019una difer\u00e8ncia percentual en el rendiment. Durant d\u00e8cades, entrenadors i cient\u00edfics han tractat de preparar als atletes per a obtenir el m\u00e0xim rendiment de les seves habilitats durant la competici\u00f3. Un aspecte d\u2019aquesta preparaci\u00f3 inclou l\u2019escalfament i totes aquestes activitats realitzades en els 5-15 minuts previs d\u2019una prova, ja que poden jugar un aspecte crucial en el rendiment. Espec\u00edficament, la realitzaci\u00f3 de contraccions musculars breus a una intensitat pr\u00e0cticament m\u00e0xima, han estat identificades com a precursores d\u2019un efecte de millora en la capacitat contr\u00e0ctil del m\u00fascul, tant en for\u00e7a com en velocitat (Gilbert i Less, 2005<\/a>; Seitz et al., 2016<\/a>). A aquest efecte se l\u2019ha conegut com a potenciaci\u00f3 postactivaci\u00f3 estimulada (PAPE) (Cuenca-Fern\u00e1ndez et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Un possible mecanisme darrere del PAPE podria ser l\u2019efecte positiu de l\u2019increment de la temperatura muscular juntament amb l\u2019augment del volum aqu\u00f3s intracel\u00b7lular en l\u2019acoblament i adhesi\u00f3 dels ponts creuats que possibiliten la contracci\u00f3 muscular (Blazevich i Babault, 2019<\/a>). D\u2019altra banda, l\u2019efecte del PAPE tamb\u00e9 podria haver-se de l\u2019augment de l\u2019activaci\u00f3 neuronal que s\u2019ha detecta al llarg de l\u2019espina dorsal despr\u00e9s de qualsevol mena de contracci\u00f3 muscular intensa (Chiu et al., 2004<\/a>). Finalment, l\u2019efecte del PAPE tamb\u00e9 podria deure\u2019s a la fosforilaci\u00f3 de la cadena lleugera de miosina (Baudry i Dechatau, 2007a<\/a>; Grange et al., 1998<\/a>). Despr\u00e9s d\u2019una contracci\u00f3 muscular m\u00e0xima, existeix un augment dels ions de calci alliberats en el reticle sarcoplasm\u00e0tic, els quals s\u00f3n els encarregats d\u2019adherir-se a la tropomiosina i dur a terme la rotaci\u00f3 del filament fi en el qual es troba coberta l\u2019actina. Mitjan\u00e7ant aquesta rotaci\u00f3, actina i miosina queden en contacte directe, amb el que \u00e9s possible que es produeixin els ponts creuats entre aquestes dues mol\u00e8cules i per conseg\u00fcent, la contracci\u00f3 muscular, gr\u00e0cies al moviment d\u2019embranzida que produeix la miosina per la seva pr\u00f2pia naturalesa. Una vegada dut a terme aquest moviment d\u2019embranzida, la miosina necessita separar-se de l\u2019actina i tornar a pivotar el seu cap cap a una posici\u00f3 distal a la qual adherir-se amb una nova mol\u00e8cula d\u2019actina. No obstant aix\u00f2, perqu\u00e8 es produeixi aquest efecte, aquesta prote\u00efna necessita ser fosforilada, o cosa que \u00e9s el mateix, recarregada o impulsada energ\u00e8ticament perqu\u00e8 aquest moviment de rotaci\u00f3 distal es produeixi a l\u2019interior de la fibra muscular com a resultat d\u2019una reacci\u00f3 quimicofisiol\u00f2gica, per\u00f2 nom\u00e9s quan l\u2019est\u00edmul que ha provocat la contracci\u00f3 muscular pr\u00e8via \u00e9s prou intens, es produeix aquest efecte de fosforilaci\u00f3, ja que l\u2019organisme l\u2019interpreta com un mecanisme de resposta davant els indicis de fatiga ocasionats (Baudry i Duchateau, 2007b<\/a>; Grange et al., 1998<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Els beneficis del PAPE s\u00f3n m\u00e9s efectius quan es proporciona un per\u00edode de descans entre l\u2019exercici de condicionament i l\u2019activitat competitiva (Seitz et al., 2015<\/a>). Raonament que t\u00e9 sentit si atenem el model proposat per Sale (2004)<\/a>, ja que fatiga i potenciaci\u00f3 s\u00f3n dues respostes inherents a l\u2019activitat contr\u00e0ctil i el predomini d\u2019una sobre l\u2019altra pot tenir una influ\u00e8ncia crucial en el rendiment. En esportistes entrenats, aquest estat de fatiga pot dissipar-se relativament r\u00e0pid, mentre que l\u2019estat de fosforilaci\u00f3 pot durar actiu fins a 5-8 minuts a l\u2019espera que sigui requerida per l\u2019organisme la citada contracci\u00f3 muscular m\u00e0xima. Per tant, trobar la finestra d\u2019oportunitat en la qual realitzar l\u2019activitat competitiva amb abs\u00e8ncia de fatiga, mentre que el sistema muscular roman en estat potenciat \u00e9s fonamental per a obtenir el m\u00e0xim rendiment de l\u2019esportista (Tillin i Bishop, 2009)<\/a>, tasca que converteix el PAPE en un m\u00e8tode amb aplicaci\u00f3 i respostes altament individualitzades i condicionades a l\u2019estat f\u00edsic dels esportistes als quals s\u2019aplica. <\/p>\n\n\n\n

Un dels principis del PAPE \u00e9s proporcionar un exercici de condicionament el m\u00e9s semblant possible a l\u2019acci\u00f3 real (Seitz et al., 2016<\/a>; Tillin i Bishop, 2009<\/a>). Per tant, si el moviment del cos \u00e9s el resultat d\u2019una acurada i particular seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019activaci\u00f3 de determinades unitats motores per produir la for\u00e7a i els moviments requerits per realitzar un determinat gest, llavors \u00e9s una tasca important identificar l\u2019exercici biomec\u00e0nicament m\u00e9s \u00f2ptim per estimular les unitats motores que requerirem per a la nostra tasca espec\u00edfica, en aquest cas la nataci\u00f3. Un estudi (Naczk et al., 2016<\/a>), en el qual es van analitzar les relacions existents entre l\u2019entrenament de for\u00e7a espec\u00edfic mitjan\u00e7ant una m\u00e0quina d\u2019entrenament inercial i el rendiment en nataci\u00f3, va obtenir millores significatives en les proves de 50 i 100 metres, i aquestes es van associar als guanys de for\u00e7a i pot\u00e8ncia ocasionades per l\u2019entrenament, per la qual cosa va servir d\u2019inspiraci\u00f3 per aplicar els protocols que es presenten a continuaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi va experimentar els efectes d\u2019un escalfament est\u00e0ndard sobre el rendiment en una prova de nataci\u00f3 de velocitat, respecte a un escalfament de PAPE que inclo\u00efa exercicis espec\u00edfics de for\u00e7a m\u00e0xima executats en una m\u00e0quina d\u2019entrenament exc\u00e8ntric. En una segona fase, els participants van ser sotmesos a un entrenament durant 6 setmanes que inclo\u00efa els mateixos exercicis utilitzats en la primera fase, i es van tornar a estudiar els efectes despr\u00e9s d\u2019un escalfament est\u00e0ndard i despr\u00e9s de l\u2019escalfament de PAPE. Es van estudiar, tant a l\u2019inici de l\u2019experiment com al final de les 6 setmanes, els valors de for\u00e7a de les extremitats superiors i inferiors dels participants. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Mostra <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En l\u2019estudi van participar 14 nedadors entrenats (7 homes i 7 dones), que van presentar consentiment informat, i els nedadors menors de 18 anys tamb\u00e9 van proporcionar perm\u00eds parental. Les seves caracter\u00edstiques f\u00edsiques van ser: edat, 18.37 \u00b1 1.41; pes, 72.46 \u00b1 8.97 kg; i al\u00e7ada, 1.78 \u00b1 0.11 m. Tots els nedadors reclutats havien participat almenys 5 anys en competici\u00f3 federada. Usualment portaven un r\u00e8gim d\u2019entrenament polaritzat, el qual permetia el desenvolupament de pot\u00e8ncia i velocitat disminuint el volum d\u2019entrenament aer\u00f2bic (Hydren i Cohen, 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Cap dels nedadors va prendre subst\u00e0ncies estupefaents o que poguessin incrementar el seu rendiment. Els tests van ser planificats per realitzar-los just abans a l\u2019hora del seu entrenament diari i es va demanar als participants que evitessin qualsevol activitat f\u00edsica diverses hores abans. Tots els procediments van ser duts a terme d\u2019acord amb la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki respecte a la recerca en humans, i l\u2019estudi va rebre l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat, amb el n\u00fam. 852. <\/p>\n\n\n\n

Enfocament experimental <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va utilitzar un disseny de mesures repetides per a comparar quatre situacions diferents. En primer lloc, es va avaluar l\u2019estat f\u00edsic dels participants i posteriorment es van estudiar els efectes que es produ\u00efen en el rendiment en una prova de 50 metres despr\u00e9s de la realitzaci\u00f3 d\u2019un escalfament est\u00e0ndard i despr\u00e9s de la realitzaci\u00f3 d\u2019un escalfament de PAPE. En segon lloc, es va aplicar un entrenament de 6 setmanes i es van tornar a estudiar els efectes despr\u00e9s d\u2019un escalfament est\u00e0ndard i despr\u00e9s d\u2019un escalfament de PAPE. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estat f\u00edsic dels participants es va avaluar mitjan\u00e7ant un test de repeticions m\u00e0ximes realitzat tant en les extremitats inferiors com en les superiors. En tots dos tests es va recollir la m\u00e0xima c\u00e0rrega capa\u00e7 de ser mobilitzada pels participants i es van obtenir les corbes de pot\u00e8ncia i velocitat expressades al 25, 50, 75 i 100 % d\u2019aquesta resist\u00e8ncia m\u00e0xima (RM) obtinguda pels participants (Gonz\u00e1lez-Badillo i S\u00e1nchez- Medina, 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019escalfament de PAPE es va realitzar a trav\u00e9s d\u2019un protocol de quatre repeticions d\u2019exercicis dels membres inferiors i superiors en una m\u00e0quina d\u2019entrenament exc\u00e8ntric adaptada (Yo-Yo\u2122 Technology AB, Estocolm, Su\u00e8cia). Els exercicis per a extremitats inferiors van consistir en la realitzaci\u00f3 del moviment de flexoextensi\u00f3 que es realitza en la sortida de nataci\u00f3 amb la mateixa posici\u00f3 i col\u00b7locaci\u00f3 de les cames (de manera asim\u00e8trica) que els nedadors establien en el bloc de sortida (figura 1). L\u2019exercici de condicionament per a extremitats superiors va consistir en la realitzaci\u00f3 de moviments de tracci\u00f3 de bra\u00e7os similar al moviment propi de les bra\u00e7ades de nataci\u00f3, reclinats en un banc d\u2019entrenament des del qual traccionaven d\u2019uns agafadors connectats mitjan\u00e7ant cordes a la m\u00e0quina d\u2019entrenament exc\u00e8ntric (figura 2). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Inducci\u00f3 de PAPE per a les extremitats inferiors en la m\u00e0quina d\u2019entrenament exc\u00e8ntric nHANCETM Squat Ultimate (YoYo\u2122 Technology AB, Estocolm, Su\u00e8cia)<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Inducci\u00f3 de PAPE per a les extremitats inferiors en la m\u00e0quina d\u2019entrenament exc\u00e8ntric nHANCETM Squat Ultimate (YoYo\u2122 Technology AB, Estocolm, Su\u00e8cia)<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El context experimental va ser una piscina coberta de 25 metres (amb temperatura de l\u2019aigua i de l\u2019aire a 28.1 \u00b0C i 29.0 \u00b0C, respectivament). Cada nedador va realitzar individualment 3 protocols en 3 dies separats (un protocol per dia). En la primera sessi\u00f3, es va realitzar l\u2019an\u00e0lisi de for\u00e7a mitjan\u00e7ant un test de RM en un p\u00f2rtic d\u2019entrenament, d\u2019acord amb les guies proposades per l\u2019American College of Sports Medicine (Ferguson, 2014<\/a>). Al p\u00f2rtic es va connectar un dinam\u00f2metre isoinercial T-Force (Ergotech, M\u00farcia, Espanya), el qual va transmetre directament a un ordinador tots els valors registrats durant els tests de for\u00e7a. Els exercicis realitzats en el test de for\u00e7a van estar basats en l\u2019estudi de Cuenca-Fern\u00e1ndez et al. (2018)<\/a>, que inclo\u00efen: 1) Gambades en un p\u00f2rtic d\u2019entrenament amb la mateixa posici\u00f3 i col\u00b7locaci\u00f3 asim\u00e8trica de les cames que els nedadors establien en el bloc de sortida, i 2) Exercicis realitzats en un p\u00f2rtic d\u2019entrenament adaptat mitjan\u00e7ant unes corrioles que permetien realitzar moviments de tracci\u00f3 de bra\u00e7os similar a les bra\u00e7ades de nataci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

En una segona sessi\u00f3, es va marcar als nedadors punts de refer\u00e8ncia (en retolador negre), en els punts articulars del maluc, genoll, turmell, m\u00e0 i colze. <\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, els nedadors van ser informats sobre el protocol de test, que inclo\u00efa la realitzaci\u00f3 d\u2019un escalfament, un per\u00edode de descans i finalment, la realitzaci\u00f3 d\u2019una prova de 50 metres a m\u00e0xima intensitat. Cada test sol va ser realitzat una vegada per a simular les condicions de competici\u00f3 de \u201cun intent\u201d (regles FINA). Al llarg de la sessi\u00f3, un col\u00b7laborador va controlar el temps de descans de cada participant. Un est\u00edmul sonor, similar al que s\u2019usa en competici\u00f3, va ser utilitzat com a senyal de sortida. En cada prova, es va demanar als participants que es pugessin al bloc de sortida. Una vegada en posici\u00f3, es va indicar el senyal de preparats i seguidament es va emetre el senyal de sortida. <\/p>\n\n\n\n

Primer, tots els nedadors van realitzar un protocol d\u2019escalfament est\u00e0ndard (SWU), que va consistir en 400 metres de nataci\u00f3 variada i dues sortides des del bloc. Despr\u00e9s de nedar, els participants van comen\u00e7ar un protocol d\u2019estirament din\u00e0mic que va consistir en exercicis de la musculatura m\u00e9s relacionada amb els salts i les estirades de bra\u00e7os. Cada exercici va ser realitzat 10 vegades i en total, tot el set es va repetir dues vegades. En tot moment, el protocol d\u2019estiraments din\u00e0mics es va realitzar sota supervisi\u00f3 d\u2019un col\u00b7laborador, el qual es va assegurar que no s\u2019excedissin els 4 minuts i que es permetessin almenys 6 minuts de descans abans de la realitzaci\u00f3 del test de 50 metres a m\u00e0xima intensitat. Tots els tests van ser gravats amb diverses c\u00e0meres col\u00b7locades al llarg de la piscina amb l\u2019objectiu d\u2019obtenir les variables cinem\u00e0tiques relacionades amb la prova. <\/p>\n\n\n\n

Dues hores m\u00e9s tard, els nedadors van realitzar el SWU seguit de la inducci\u00f3 de PAPE a trav\u00e9s d\u2019un protocol proposat per Cuenca-Fern\u00e1ndez et al. (2018)<\/a>, que va consistir en la realitzaci\u00f3 de quatre repeticions a intensitat m\u00e0xima d\u2019exercicis dels membres inferiors i superiors en una m\u00e0quina d\u2019entrenament exc\u00e8ntric adaptada (Yo-Yo\u2122 Technology AB, Estocolm, Su\u00e8cia). A aquest escalfament se\u2019l va denominar EWU. <\/p>\n\n\n\n

Durant les 6 setmanes seg\u00fcents, es va sotmetre els nedadors a un protocol d\u2019entrenament de 2 dies per setmana en el qual es van dur a terme exactament els mateixos exercicis realitzats en els escalfaments de PAPE. A l\u2019arribada, els nedadors realitzaven l\u2019escalfament de 400 metres d\u2019estil variat seguit del protocol d\u2019estirament din\u00e0mic i a continuaci\u00f3 es realitzaven els exercicis en les m\u00e0quines d\u2019entrenament exc\u00e8ntric. En finalitzar les 6 setmanes, es van tornar a efectuar els tests de for\u00e7a, aix\u00ed com les proves de nataci\u00f3 despr\u00e9s d\u2019un escalfament est\u00e0ndard i de PAPE, seguint els mateixos protocols i metodologies esmentats anteriorment.<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va obtenir estad\u00edstica descriptiva i totes les dades van ser expressades com la Mitjana \u00b1 DE <\/em>a l\u2019interval de confian\u00e7a (95 %) (SPSS Version 21.0, IBM, Chicago, IL, USA). Despr\u00e9s del test de normalitat de Saphiro-Wilk, es van aplicar an\u00e0lisi ANOVA de mesures repetides d\u2019una via respecte als quatre protocols per determinar difer\u00e8ncies en les variables cin\u00e8tiques i cinem\u00e0tiques entre i intra els participants. Per detectar difer\u00e8ncies, el nivell alfa va ser fixat al nivell< .05. Les comparacions per parells es van realitzar amb el m\u00e8tode de Bonferroni per a controlar errors de tipus 1. <\/p>\n\n\n\n

Es va obtenir una millora en els tests de for\u00e7a realitzats despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament, especialment significativa per a les extremitats inferiors (p <\/em>< .01), on els valors de RM dels participants van millorar de 76.53 \u00b1 21.97 kg, fins a 89.46 \u00b1 24.78 kg, despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament. Per a les extremitats superiors, els valors tamb\u00e9 van millorar (p <\/em>< .05), de 34.34 \u00b1 7.01 kg a 39.20 \u00b1 7.86 kg (figura 3). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Valors de for\u00e7a m\u00e0xima registrats en el test de repeticions m\u00e0ximes (RM), per a les extremitats inferiors i superiors. Al comen\u00e7ament de l\u2019experiment (PRE) i despr\u00e9s de 6 setmanes d\u2019entrenament exc\u00e8ntric (POST)<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Les corbes de pot\u00e8ncia-velocitat obtingudes en els tests de for\u00e7a van mostrar una millora en l\u2019execuci\u00f3 dels exercicis tant en pot\u00e8ncia com en velocitat, especialment significativa en els valors de pot\u00e8ncia de les extremitats inferiors (figura 4, a l’esquerra), executades al 25 (p <\/em>< 05), 50 (p <\/em>< .01), 75 (p <\/em>< .05) i 100 % de la RM (p <\/em>< .05). No obstant aix\u00f2, els valors obtinguts en les extremitats superiors es van mantenir iguals despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament en les execucions al 25, 50 i 75 % de la RM i aquests valors fins i tot van ser pitjors al 100 % de la RM (figura 4, gr\u00e0fic dret). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Corbes de pot\u00e8ncia-velocitat obtingudes en els tests de for\u00e7a realitzats en extremitats inferiors (a l’esquerra) i extremitats superiors (a la dreta), al comen\u00e7ament de l\u2019experiment i despr\u00e9s de 6 setmanes d\u2019entrenament. Valors expressats al 25, 50, 75 i 100 % de la RM dels participants<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi va revelar difer\u00e8ncies en temps i velocitats de nedar en 15 metres despr\u00e9s de l\u2019escalfament de PAPE en comparaci\u00f3 amb l\u2019escalfament est\u00e0ndard (T15: F3.48 = 5.073; p <\/em>= .028; V15: F3.48 = 5.082; p <\/em>= .031), per\u00f2 no va haver-hi difer\u00e8ncies ni en la resta de la prova ni despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament, tant despr\u00e9s de l\u2019escalfament est\u00e0ndard com despr\u00e9s de l\u2019escalfament de PAPE (taula 1). Es van obtenir difer\u00e8ncies en els temps i velocitats de nedar despr\u00e9s d\u2019aplicar el PAPE despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament, en comparaci\u00f3 amb l\u2019escalfament est\u00e0ndard despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament en les marques de 40 i 50 metres (T40_PAPE: F3.48 = 4.625; p <\/em>= .045; V40_PAPE: F3.48 = 4.028; p <\/em>= .039; T50_PAPE: F3.48 = 5.795; p <\/em>= .024; V50_PAPE: F3.48 = 4.982; p <\/em>= .033). No obstant aix\u00f2, no es van trobar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives als 25 metres malgrat que els valors tamb\u00e9 van ser millors despr\u00e9s del PAPE (taula 1). <\/p>\n\n\n\n

Els valors de velocitat d\u2019enlairament registrats en el maluc durant el vol van ser diferents despr\u00e9s d\u2019aplicar el protocol de PAPE despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament, en comparaci\u00f3 amb els valors obtinguts despr\u00e9s de l\u2019escalfament de PAPE a l\u2019inici del test (F3.36 = 7.042, p <\/em>= .045). No va haver-hi difer\u00e8ncies significatives per al temps de vol registrat durant l\u2019enlairament en cap dels 4 protocols (taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Mitjana i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard dels temps i velocitats de nedar (15, 25, 40 i 50 m), i de la sortida de nataci\u00f3 (des de senyal de sortida fins al primer contacte de les mans amb l\u2019aigua) <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El primer objectiu d\u2019aquest estudi va ser el d\u2019avaluar si el rendiment muscular podia ser elevat despr\u00e9s d\u2019haver realitzat uns exercicis de condicionament d\u2019intensitat m\u00e0xima. Els resultats van mostrar que el rendiment pot ser millorat en el pas per 15 metres despr\u00e9s d\u2019haver realitzat un escalfament basat en la PAPE. El segon objectiu d\u2019estudi va ser el d\u2019avaluar els efectes d\u2019aquest mateix tipus d\u2019escalfament despr\u00e9s d\u2019haver realitzat un entrenament de 6 setmanes utilitzant els mateixos protocols i els resultats van demostrar que els participants van aconseguir un millor balan\u00e7 entre fatiga i potenciaci\u00f3. A m\u00e9s, aquest estudi tamb\u00e9 va demostrar que els participants van ser capa\u00e7os de millorar els seus valors de for\u00e7a absoluta i relativa despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament del protocol d\u2019escalfament. <\/p>\n\n\n\n

En l\u2019estudi de Kilduff et al. (2011)<\/a>, va ser el primer cas en qu\u00e8 es van aplicar els protocols de PAPE en sortides de nataci\u00f3 d\u2019agafador en forat. Es van obtenir millores significatives en els pics de for\u00e7a generats en el bloc de sortida, no obstant aix\u00f2, no es va obtenir cap difer\u00e8ncia en el pas per 15 metres. Els nedadors en aquest estudi no van experimentar cap canvi significatiu en les variables recollides en el bloc, encara que van ser capa\u00e7os d\u2019aconseguir la marca de 15 metres en menys temps (taula 1). D\u2019acord amb algunes autories, \u00e9s important considerar la fase del bloc sobre la influ\u00e8ncia en el rendiment obtingut en els components posteriors a la sortida de nataci\u00f3 i per tant, \u00e9s important per als nedadors optimitzar-la (Mason et al., 2007<\/a>). Alguns estudis han demostrat la relaci\u00f3 entre unes extremitats inferiors fortes i un bon rendiment en la sortida; els resultats suggereixen que aquells participants que tendeixen a aconseguir m\u00e9s velocitat en les sortides de nataci\u00f3 s\u00f3n aquells que posseeixen valors m\u00e9s alts de for\u00e7a absoluts i\/o relatius en les extremitats inferiors (B\u00e9retic et al., 2013<\/a>). Despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament, els participants van obtenir una millora en els tests de for\u00e7a, especialment significativa en les extremitats inferiors (figura 3). Aix\u00f2 no va provocar cap millora important en la velocitat d\u2019enlairament despr\u00e9s de l\u2019escalfament est\u00e0ndard, per\u00f2 s\u00ed que ho va fer despr\u00e9s d\u2019haver-se aplicat l\u2019escalfament de PAPE (taula 1). Aquests resultats van estar d\u2019acord amb l\u2019estudi de Cuenca-Fern\u00e1ndez et al. (2015)<\/a>, on es va demostrar que aquells nedadors amb m\u00e9s for\u00e7a relativa en les extremitats inferiors no nom\u00e9s eren capaces d\u2019executar la sortida de nataci\u00f3 en millors condicions, sin\u00f3 que a m\u00e9s eren capa\u00e7os de reaccionar millor als protocols de PAPE. Si els nedadors d\u2019aquest estudi van ser capa\u00e7os d\u2019incrementar el seu valor de for\u00e7a absoluta despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament, llavors tamb\u00e9 ho va fer el seu valor de for\u00e7a relativa i per tant, la seva capacitat per reaccionar millor davant els protocols de PAPE. <\/p>\n\n\n\n

Quant a la fase de nataci\u00f3, el temps inferior en la marca de 15 metres nom\u00e9s es va obtenir despr\u00e9s del PAPE; no obstant aix\u00f2 el temps m\u00e9s baix aconseguit en 50 metres es va produir despr\u00e9s de la situaci\u00f3 est\u00e0ndard, la qual cosa suggereix que despr\u00e9s del PAPE es va produir una deterioraci\u00f3 en la velocitat del nedador (taula 1). La fatiga i la potenciaci\u00f3 coexisteixen com a respostes del PAPE, la qual cosa representa que es generen respostes molt individualitzades en funci\u00f3 del nivell o de l\u2019estat f\u00edsic de l\u2019atleta, i que encara \u00e9s necessari trobar una intensitat o un per\u00edode de descans m\u00e9s adequat per als exercicis de condicionament aplicats a les extremitats superiors. En l\u2019estudi de Naczk et al. (2016)<\/a>, es va aplicar un entrenament espec\u00edfic durant 4 setmanes de la musculatura relacionada amb la fase de tracci\u00f3 de l\u2019estil crol, mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019una m\u00e0quina d\u2019entrenament inercial. Com a resultat, es van obtenir millores en el rendiment en nataci\u00f3 tant en 50 (\u20130.76 %) com en 100 metres (\u20131.83 %), i aquestes millores van ser associades als r\u00e0pids guanys obtinguts en for\u00e7a (12.8 %) i pot\u00e8ncia muscular (14.2 %), possiblement ocasionades per la gran estimulaci\u00f3 generada per la sobrec\u00e0rrega exc\u00e8ntrica. Els guanys de for\u00e7a absoluta en les extremitats superiors obtingudes en aquest estudi van ser del 12.4 %. No obstant aix\u00f2, si es tenen en compte els valors obtinguts en els tests de pot\u00e8ncia-velocitat, possiblement l\u2019exercici triat per a les extremitats superiors no va provocar el suficient est\u00edmul d\u2019entrenament. Els valors obtinguts en la velocitat d\u2019execuci\u00f3 van empitjorar i van representar una deterioraci\u00f3 amb una variabilitat del ~ \u201311.59 %, mentre que les millores obtingudes en pot\u00e8ncia van tenir una variabilitat de 5.88 % ~ al 25, 50 i 75 % de la RM, per\u00f2 van presentar un empitjorament de \u201314.55 % en mobilitzar el 100 % de la RM (figures 3 i 4). <\/p>\n\n\n\n

En qualsevol cas, cal destacar que, encara que en aplicar el protocol de PAPE i realitzar una comparaci\u00f3 amb la situaci\u00f3 est\u00e0ndard es va produir un empitjorament dels resultats abans d\u2019iniciar l\u2019entrenament de 6 setmanes (taula 1), no es va obtenir la mateixa tend\u00e8ncia despr\u00e9s de les 6 setmanes d\u2019entrenament, per\u00f2 si que es van obtenir millores en les marques finals de la prova (25, 40 i 50 metres). Aquest resultat suggereix que els participants van ser capa\u00e7os d\u2019aconseguir un millor balan\u00e7 entre fatiga i potenciaci\u00f3, possiblement perqu\u00e8 van incrementar el seu valor de RM en les extremitats superiors (figura 3), i segons Morou\u00e7o et al. (2011)<\/a> el rendiment en una prova de 50 metres est\u00e0 m\u00e9s relacionat amb els valors absoluts de for\u00e7a que amb els relatius al pes corporal. <\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, un escalfament basat en els protocols PAPE podria influir en el rendiment en els primers metres d\u2019una cursa de 50 m. No obstant aix\u00f2, altres factors, com la fatiga, podrien modificar els patrons de nataci\u00f3 i donar resultats contradictoris als de la tasca desitjada. L\u2019avaluaci\u00f3 i control de la for\u00e7a dels nedadors mitjan\u00e7ant test de for\u00e7a espec\u00edfics com els que s\u2019han dut a terme en aquest estudi, suposen una eina \u00fatil i necess\u00e0ria que hauria de ser duta a terme m\u00e9s sovint pels entrenadors per a autoavaluar els procediments d\u2019entrenament realitzats amb els esportistes. Un dels principals resultats trobats en aquest estudi, gr\u00e0cies als tests de for\u00e7a, va ser que la sobrec\u00e0rrega que ofereixen les m\u00e0quines d\u2019entrenament exc\u00e8ntric sembla presentar majors beneficis en l\u2019entrenament i estimulaci\u00f3 de les extremitats inferiors, en comparaci\u00f3 amb les superiors, possiblement pel propi posicionament del participant en la realitzaci\u00f3 de l\u2019exercici i la pr\u00f2pia acci\u00f3 de la gravetat. Futures recerques haurien de realitzar el mateix protocol utilitzant com a m\u00e8tode d\u2019entrenament l\u2019aplicaci\u00f3 de c\u00e0rregues individualitzades, especialment per a aplicar una major intensitat en les extremitats superiors. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va ser finan\u00e7at pels projectes: DEP2014- 59707-P \u201cSWIM: Specific Water Innovative Measurements applied to the development of International swimmers in short swimming events (50 and 100m)\u201d i per: PGC2018-102116-B-100 SWIM II: Specif Water Innovative Measurements: applied to the improvement in performance\u201d, finan\u00e7ats pel Ministeri d\u2019Economia, Ind\u00fastria i Competitivitat (Ag\u00e8ncia Espanyola de Recerca) i l\u2019European Regional Development Fund (ERFD), i forma part de la tesi internacional desenvolupada en el programa de doctorat en Biomedicina (B11.56.1) de la Universitat de Granada (Espanya).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  Aplicar exercicis de condicionament m\u00e0xim millora de manera temporal la contractilitat muscular gr\u00e0cies a la potenciaci\u00f3 estimulada (PAPE). No obstant aix\u00f2, es desconeix si el sistema pot millorar la seva adaptabilitat al procediment mitjan\u00e7ant un entrenament basat en els propis exercicis de condicionament. Aquest estudi va posar a prova un protocol de PAPE en […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":282,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[400,399,401,398,363],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/close-up-photo-of-person-carrying-surfboard-1753689-copy.png","coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["entrenament en sec<\/a>","escalfament<\/a>","for\u00e7a<\/a>","nataci\u00f3 de velocitat<\/a>","pot\u00e8ncia<\/a>"],"unlinked":["entrenament en sec<\/span>","escalfament<\/span>","for\u00e7a<\/span>","nataci\u00f3 de velocitat<\/span>","pot\u00e8ncia<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 abril 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 abril 2020 14:38","modified":"Updated on 5 octubre 2020 09:31"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2367\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2367"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2367\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7841,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2367\/revisions\/7841\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/282\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2367"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2367"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2367"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}