{"id":2325,"date":"2020-04-01T14:38:06","date_gmt":"2020-04-01T14:38:06","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/relacion-entre-capacidad-de-salto-y-rendimiento-en-ciclismo-de-bmx\/"},"modified":"2020-10-05T09:28:23","modified_gmt":"2020-10-05T09:28:23","slug":"relacio-entre-capacitat-de-salt-i-rendiment-en-ciclisme-de-bmx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/relacio-entre-capacitat-de-salt-i-rendiment-en-ciclisme-de-bmx\/","title":{"rendered":"Relaci\u00f3 entre capacitat de salt i rendiment en ciclisme de BMX"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser valorar la relaci\u00f3 existent entre el resultat obtingut en diferents test de salt vertical i la millor marca registrada durant una prova de BMX (Bicycle Moto-Cross), i el rendiment del corredor. Van participar en aquest estudi 10 ciclistes: 5 considerats grup elit (GE) (edat: 18.8 \u00b1 3.7 anys, pes: 68.4 \u00b1 8.5 kg, talla: 174 \u00b1 9 cm i experi\u00e8ncia pr\u00e8via en la pr\u00e0ctica de BMX: 8 \u00b1 3.8 anys), i 5 considerats com a grup recreatiu (GR) (edat: 19,8 \u00b1 4.8 anys, pes: 69.2 \u00b1 11.7 kg, talla: 170 \u00b1 9 cm, experi\u00e8ncia pr\u00e8via en BMX: 4.2 \u00b1 1.3 anys). La capacitat de salt vertical va ser obtinguda mitjan\u00e7ant el protocol de Bosco, \u00e9s a dir, salt vertical sense contramoviment (JS), salt vertical amb contramoviment (CMJ), salt amb caiguda (DJ) i salts repetits (RJ) i es va determinar el temps en carrera dins d\u2019un circuit de BMX. Els resultats indiquen l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una relaci\u00f3 directa entre el temps emprat a completar el circuit i l\u2019altura de salt aconseguida en SJ (r <\/em>: \u2013.801; p<\/em>: .017), CMJ (r <\/em>: \u2013.798; p<\/em>: .018) i DJ (r <\/em>: \u2013.782; p<\/em>: .022), el que suggereix que la valoraci\u00f3 de la capacitat de salt mitjan\u00e7ant el test de Bosco pot resultar una eina interessant per a la valoraci\u00f3 del rendiment en BMX. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> BMX<\/span>, ciclisme<\/span>, pot\u00e8ncia<\/span>, rendiment<\/span>, test de salt<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El Bycicle Motor-Cross (BMX), considerat esport ol\u00edmpic des de Pequ\u00edn 2008, \u00e9s una especialitat esportiva en la qual un grup de vuit corredors (riders<\/em>) competeixen entre si en un circuit de longitud variable (200-400 m). Es considera que el primer corredor que traspassa la l\u00ednia de meta \u00e9s el guanyador de la carrera o m\u00e0niga (Rylands et al., 2013<\/a>). Les competicions consten de quatre m\u00e0nigues classificat\u00f2ries en les quals els quatre pilots m\u00e9s r\u00e0pids es classifiquen per a la seg\u00fcent cursa, determinant-se sota aquest format de competici\u00f3 una final amb els millors pilots de les quatre anteriors rondes. El per\u00edode de recuperaci\u00f3 entre m\u00e0nigues \u00e9s de 30 minuts i \u00e9s establert per la normativa (Mateo et al., 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per la durada de les competicions, entre 30 i 45 segons, i el tipus d\u2019esfor\u00e7 realitzat, intensitat m\u00e0xima, el BMX \u00e9s considerat com un esport de resist\u00e8ncia per for\u00e7a explosiva (Zabala et al., 2009<\/a>). Les caracter\u00edstiques dels recorreguts i la disposici\u00f3 de la sortida en pendent descendent provoquen que la capacitat d\u2019acceleraci\u00f3 sobre la bicicleta, que requereix d\u2019alts nivells de pot\u00e8ncia, resulti fonamental en els primers metres de la cursa (Cowell et al., 2012<\/a>; Mateo et al., 2011<\/a>) i que la complexitat t\u00e8cnica per a adaptar-se a cada part del circuit sigui molt elevada (Cowell et al., 2012<\/a>). D\u2019altra banda, s\u2019ha suggerit que l\u2019acceleraci\u00f3 inicial aconseguida pel corredor condiciona enormement el resultat final de la competici\u00f3 (Herman et al., 2009<\/a>). Tot aix\u00f2, sembla indicar que les demandes metab\u00f2liques s\u2019orienten cap a la gluc\u00f2lisi anaer\u00f2bica i la via de fosf\u00e0gens (Barbany, 2018<\/a>), principals responsables del manteniment dels nivells de pot\u00e8ncia i de velocitat (Zabala et al., 2008<\/a>), registrant-se concentracions sangu\u00ednies de lactat al voltant dels 8 mMol\/l de mitjana i valors m\u00e0xims de 18.6 mMol\/l (Louis et al., 2013<\/a>; Zabala et al., 2009<\/a>). A m\u00e9s, la glic\u00f2lisi aer\u00f2bica juga un paper fonamental davant la necessitat de repetir esfor\u00e7os d\u2019alta intensitat, tant dins de la mateixa m\u00e0niga com entre elles, condicionant enormement la capacitat de recuperaci\u00f3 del corredor (Louis et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, en aquest esport la individualitzaci\u00f3 de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament resulta primordial per al monitoratge de la fatiga, el control de les adaptacions i l\u2019optimitzaci\u00f3 del rendiment (Capostagno et al., 2014<\/a>). Per a aix\u00f2, la realitzaci\u00f3 peri\u00f2dica de diferents valoracions f\u00edsiques permetr\u00e0 con\u00e8ixer l\u2019estat de forma de l\u2019esportista i minimitzar\u00e0 el risc de patir lesions (Lamberts et al., 2010<\/a>). La selecci\u00f3 d\u2019una bateria de proves per a la valoraci\u00f3 de diferents par\u00e0metres del rendiment resultar\u00e0 fonamental i dependr\u00e0 de diversos factors com la durada de l\u2019esfor\u00e7 a analitzar, la intensitat a la qual es realitza l\u2019especialitat esportiva, el tipus de musculatura implicada en els patrons de moviment i el moment de la temporada en el qual aquest es realitzi. <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, s\u2019han utilitzat diversos test per a valorar el rendiment en BMX, tant dins del laboratori com en la pr\u00f2pia pista de competici\u00f3. Entre tots ells, destaca per la seva elevada fiabilitat, especificitat i baix cost, la valoraci\u00f3 de la capacitat de salt, sent utilitzat com a forma de valoraci\u00f3 del rendiment, tant en corredors de diferents nivells competitius (professional i amateur<\/em>) (Babault et al., 2018<\/a>), com en corredors novells (Ram\u00edrez-V\u00e9lez et al., 2017<\/a>) o m\u00e0sters (Del Vecchio et al., 2017<\/a>). Encara que la utilitzaci\u00f3 dels tests de salt, com a metodologia per a la valoraci\u00f3 del rendiment en corredors de BMX, est\u00e0 \u00e0mpliament acceptada (Bertucci i Hourde, 2011<\/a>), el nivell de relaci\u00f3 existent entre aquests tests i el rendiment en competici\u00f3 s\u2019ha observat diferent en funci\u00f3 de la mena de prova, dist\u00e0ncia recorreguda i nivell de l\u2019esportista. Aix\u00ed, per exemple, Babault et al. (2018)<\/a> no van trobar correlacions entre la m\u00e0xima altura aconseguida en un salt vertical amb contra moviment (CMJ) i el temps emprat en una contrarellotge (r<\/em>: \u2013.25; p<\/em>: .55), mentre que Paquet et al. (2006)<\/a> van observar com la m\u00e0xima pot\u00e8ncia generada en un test de salt podia explicar el 60 % de la pot\u00e8ncia mitjana generada en el test de Wingate. Malgrat aquests resultats, no existeixen estudis en els quals s\u2019hagi analitzat la relaci\u00f3 existent entre els resultats obtinguts en diferents tipus de salt i la millor marca registrada en circuit. <\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, l\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi \u00e9s valorar el grau de relaci\u00f3 existent entre el resultat obtingut en diferents tipus de salt vertical i la millor marca registrada durant una prova de BMX en funci\u00f3 del nivell del corredor. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Van participar en aquest estudi 10 corredors de BMX: 5 considerats com a grup elit (GE) (edat: 18.8 \u00b1 3.7 anys, pes: 68.4 \u00b1 8.5 kg, talla: 174 \u00b1 9 cm i experi\u00e8ncia pr\u00e8via en la pr\u00e0ctica del BMX: 8 \u00b1 3.7 anys) i 5 considerats com a grup recreatiu (GR) (edat: 19.8 \u00b1 4.8 anys, pes: 69.2 \u00b1 11.7 kg, talla: 170 \u00b1 9 cm, i experi\u00e8ncia pr\u00e8via en BMX: 4.2 \u00b1 1.3 anys) (taula 1). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Caracter\u00edstiques descriptives dels participants en l\u2019estudi <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 per a la configuraci\u00f3 de la mostra van ser: 1) Per al GE: 1.a) estar dins dels 20 millors ciclistes del r\u00e0nquing mundial del 2018 (publicat per la Federaci\u00f3 Internacional de Ciclisme); 1.b) no haver patit una lesi\u00f3 en els \u00faltims sis mesos que pogu\u00e9s alterar la presa de dades; 1.c) tenir una experi\u00e8ncia m\u00ednima d\u2019almenys dos anys de treball de for\u00e7a sota la supervisi\u00f3 d\u2019un preparador f\u00edsic. 2) Per al GR, els citeris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: 2.a) haver disputat almenys tres curses de nivell nacional durant l\u2019any en curs; 2.b) no haver patit una lesi\u00f3 en els \u00faltims sis mesos que pogu\u00e9s alterar la presa de dades; 2.c) haver fet treball de for\u00e7a en l\u2019\u00faltim any de manera aut\u00f2noma. Es va determinar com a criteri d\u2019exclusi\u00f3 per a tots dos grups: A) haver sofert cirurgia pr\u00e8via en els 12 mesos previs a la realitzaci\u00f3 de les proves, i, B) patir qualsevol dolor en l\u2019extremitat inferior o en el tronc en el moment de la realitzaci\u00f3 de l\u2019estudi. <\/p>\n\n\n\n

Tots els participants van ser informats verbalment i per escrit sobre els objectius d\u2019aquest treball, aix\u00ed com sobre els procediments relacionats amb la recollida de dades, a m\u00e9s dels beneficis i possibles riscos que poguessin derivar-se de la seva participaci\u00f3. Aquest estudi va ser elaborat seguint les recomanacions \u00e8tiques realitzades per Harriss i Atkinson (2015) <\/a>i dissenyat d\u2019acord amb l\u2019\u00faltima versi\u00f3 de la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki (World Medical Association, 2013<\/a>). El protocol d\u2019aquest estudi va ser pr\u00e8viament aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica d\u2019Arag\u00f3 (ref. N\u00fam. 07\/2019). <\/p>\n\n\n\n

Proc\u00e9s experimental <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La recollida de dades va ser realitzada en dues sessions de registre diferents, amb una separaci\u00f3 m\u00ednima entre elles de 48 hores i de forma cegada per un investigador que pr\u00e8viament no coneixia als participants; cap d\u2019ells va realitzar esfor\u00e7 m\u00e0xim en les 24 hores pr\u00e8vies a la realitzaci\u00f3 dels tests. <\/p>\n\n\n\n

En la primera sessi\u00f3, tots els participants van emplenar un q\u00fcestionari individual on es va recollir informaci\u00f3 personal sobre els anys de pr\u00e0ctica, les lesions sofertes en el passat i els resultats obtinguts en competici\u00f3. Els participants van ser pesats i tallats amb una b\u00e0scula i tall\u00edmetre de mesurament de la marca SECA\u00a9 (precisi\u00f3 d\u20191 mm per a l\u2019altura i de 0.1 kg per al pes). Seguidament, tots ells van dur a terme un escalfament estandarditzat consistent a pedalejar en un cicloerg\u00f2metre durant 10 min a 50 rpm i a una intensitat entre el 50 %-63 % de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e0xima (McGowan et al., 2015<\/a>; Yang et al., 2017<\/a>). A continuaci\u00f3, es va realitzar el protocol de salts verticals descrit per Bosco et al. (1983)<\/a> i consistent en 3 repeticions per a cadascuna de les proves de SJ, CMJ, DJ (des d\u2019una altura de 40 cm) i una per al test de salts repetits durant 30 segons (RJ). La recuperaci\u00f3 entre cadascuna de les repeticions de cada test i entre diferents test va ser de 3 i 5 minuts, respectivament. A m\u00e9s, es va determinar l\u2019altura mitjana dels 3 intents (SJ, CMJ i DJ). Per al c\u00e0lcul de l\u2019\u00cdndex de Fatiga (IF) es va obtenir la mitjana dels 4 primers (Hmean_4) i 4 \u00faltims salts (Hmean_end4j) realitzats en el test de RJ i es va aplicar l\u2019equaci\u00f3 <\/p>\n\n\n\n

IF:[(Hmean_4- Hmean_end4j)\/ Hmean_4]*100 (\u010cular et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Mentre que l\u2019\u00cdndex d\u2019Elasticitat (IE) es va obtenir a partir de l\u2019equaci\u00f3 <\/p>\n\n\n\n

IE:[(altura de salt CMJ-altura salt SJ)]*100 (Bosco et al., 1983<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Tots els participants van ser animats verbalment amb la intenci\u00f3 que aquests obtinguessin el m\u00e0xim resultat i es va aleatoritzar la realitzaci\u00f3 dels diferents tipus de salts, amb l\u2019excepci\u00f3 del RJ que es va realitzar en \u00faltim lloc, amb l\u2019objectiu d\u2019evitar que la fatiga acumulada pogu\u00e9s influir sobre la resta de variables. <\/p>\n\n\n\n

En la segona sessi\u00f3 de valoraci\u00f3, es va registrar la millor marca en circuit en les instal\u00b7lacions del circuit de BMX Bike Park de Vila-sana, de Lleida (E) (figura 1). Aquest circuit consta d\u2019una dist\u00e0ncia de 400 metres de longitud amb rampa de sortida de 8 metres i va ser homologat oficialment per la Uni\u00f3 Ciclista Internacional (UCI) el 2009. Tots els participants estaven familiaritzats amb el recorregut ja que hi havien entrenat o competit en diverses ocasions. Es va realitzar un escalfament previ a la presa de temps en cursa consistent a pedalejar 5 min en el circuit a un ritme entre el 50 %-60 % de la intensitat m\u00e0xima percebuda. Posteriorment, es van realitzar 2 voltes completes a una intensitat del 80-90 % de la intensitat m\u00e0xima percebuda. Es va determinar una recuperaci\u00f3 de 5 min entre blocs d\u2019escalfament i posteriorment es va prendre el temps en carrera al 100 % per a cada corredor de manera individual. Abans d\u2019efectuar les valoracions, es va sol\u00b7licitar a tots els participants que no consumissin cap mena de menjar o beguda durant els 90 minuts previs a l\u2019inici de la prova. No es va permetre realitzar esfor\u00e7 f\u00edsic 24 hores abans a l\u2019inici de la presa de dades. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Circuit utilitzat per a la valoraci\u00f3 de les marques de competici\u00f3<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Presa de dades <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a la valoraci\u00f3 del temps de realitzaci\u00f3 de la prova es van utilitzar 2 fotoc\u00e8l\u00b7lules de la marca ARTEK\u00ae PNP (Projectes d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3 t\u00e8cnica avan\u00e7ada, SL, Espanya) (temps de resposta < 0.5 ms a 1 kHz), que van ser col\u00b7locades a l\u2019inici i al final del circuit. Amb la finalitat d\u2019evitar falses activacions, l\u2019altura de la primera fotoc\u00e8l\u00b7lula (zona de sortida) va ser ajustada de manera que pogu\u00e9s ser connectada en obrir-se la porta d\u2019inici, mentre que la segona fotoc\u00e8l\u00b7lula es va col\u00b7locar a l\u2019altura de l\u2019eix de gir de la roda davantera. Tot el sistema tancat de mesurament va ser sincronitzat amb un sistema de control de temps Voice Box System and the starting Lights de la signatura Daktronics\u00ae (Zabala et al., 2009<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la capacitat de salt, aquesta va ser valorada mitjan\u00e7ant una plataforma de contactes de la marca Chronojump Boscosystem\u00ae (29.6 x 21 cm), connectada en s\u00e8rie a un microcontrolador electr\u00f2nic Chronopic. La recollida de dades es realitzat a trav\u00e9s del programari Chronojump 1.8.1. Totes dues eines han estat validades pr\u00e8viament per De Blas et al. (2012)<\/a><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, es van verificar els sup\u00f2sits de normalitat mitjan\u00e7ant el tra\u00e7 d\u2019histogrames i la prova de Shapiro-Wilks. Seguidament, es van calcular la mitjana, la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard i el rang [m\u00edn. \u2013 m\u00e0x.] per a cadascuna de les variables analitzades. Els intervals de predicci\u00f3 es van calcular amb una confian\u00e7a del 95 % i les difer\u00e8ncies entre grups es van avaluar utilitzant la comparaci\u00f3 de mesures simples t-test. Les correlacions entre la marca de cada corredor i el valor obtingut en cadascun dels tests de salt van ser calculades mitjan\u00e7ant el coeficient de correlaci\u00f3 de Pearson. En tots els tests es van considerar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives quan p <\/em>< .05. Totes les an\u00e0lisis van ser realitzades en R (R Development Core Team, 2008<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

No es van observar difer\u00e8ncies significatives entre l\u2019edat dels participants, el pes o l\u2019altura. No obstant aix\u00f2, els anys d\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e8via en la pr\u00e0ctica del BMX van ser significativament inferiors en el GR respecte al GE (IC95 %: [\u201310.41, \u20131.59]; t<\/em>(4): \u20133.67; p<\/em>: .019). <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb els diferents tipus de salt, el GR va obtenir altures significativament m\u00e9s baixes que el GE amb una difer\u00e8ncia d\u2019IC95 %: [-31.83, \u20130.84] cm (t<\/em>(6): \u20132.6; p<\/em>: .042) en el salt SJ. De la mateixa manera, el CMJ va ser significativament menor en el GR (IC95 %: [\u201332.65, \u20130.90] cm; t<\/em>(6): \u20132.6; p<\/em>: .041), mentre que el temps de cursa va ser superior (IC95 %: [10.39, 17.65] segons; t<\/em>(6): 9.52; p <\/em>< .001). A m\u00e9s, no es van obtenir difer\u00e8ncies significatives entre grups per a les variables DJ (t<\/em>(6): 9.52; p: .06), \u00edndex de fatiga obtingut en el RJ (t<\/em>(4): 1.04; p<\/em>: .364) i \u00edndex el\u00e0stic (t<\/em>(4): 0.20; p: .852). La comparativa entre els diferents valors analitzats pot ser consultada en la taula 2 i en la figura 2. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Comparaci\u00f3 entre grups per a les diferents variables d\u2019an\u00e0lisi <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"
Comparaci\u00f3 gr\u00e0fica entre grups per a les variables relacionades amb el protocol de valoraci\u00f3 utilitzat<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 existent entre les diferents variables de salt, els temps obtinguts a cursa i el nivell del corredor apareixen descrits a la taula 3. El temps en cursa va correlacionar negativament amb el valor obtingut per al SJ (R<\/em>2Ajustat<\/em>: 0.58; F(1.6): 10.76; p<\/em>: .017), CMJ (R<\/em>2Ajustat<\/em>: 0.58; F<\/em>(1.6): 10.52. p<\/em>: .018) i DJ (R<\/em>2Ajustat<\/em>: 0.55. F<\/em>(1.6): 9.44; p<\/em>: .022). Contr\u00e0riament, cap test de salt va mostrar una interacci\u00f3 significativa amb el nivell de pertinen\u00e7a dels corredors (GR o GE). A m\u00e9s, ni l\u2019IF ni l\u2019IE van reflectir associacions significatives ni amb el temps en cursa ni amb el nivell dels corredors.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong>
Taula de correlaci\u00f3 entre el temps de cursa, test de salt i grup <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el primer estudi que vol donar resposta a la relaci\u00f3 existent entre els valors de rendiment obtinguts en diferents test de salt i la millor marca registrada durant una prova de BMX, en funci\u00f3 del nivell del corredor. Els resultats d\u2019aquest treball constaten l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una relaci\u00f3 indirecta entre el temps emprat a completar el circuit i l\u2019altura de salt aconseguida en els salts de SJ (r<\/em>: \u2013.801; p: .017), CMJ (r<\/em>: \u2013.798; p: .018) i DJ (r<\/em>: \u2013.782; p<\/em>: .022), la qual cosa suggereix que el desenvolupar els diferents continguts de for\u00e7a a trav\u00e9s d\u2019un entrenament espec\u00edfic de la capacitat conc\u00e8ntrica (SJ), el\u00e0stic explosiva (CMJ) i reflex el\u00e0stic explosiva (DJ) podria tenir una relaci\u00f3 directa amb els temps obtinguts en cursa. Aquests resultats van en la l\u00ednia dels aconseguits per Bertucci et al. (2007)<\/a>, els qui van observar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una relaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa entre l\u2019altura aconseguida en aquests salts (SJ i CMJ) i el temps emprat a rec\u00f3rrer diferents parts del circuit. Tot aix\u00f2 suggereix que els tests de salt poden ser una eina de predicci\u00f3 per al rendiment en BMX sobre determinades dist\u00e0ncies i circuits de similars caracter\u00edstiques a l\u2019utilitzat en aquest estudi. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, no es van trobar relacions estad\u00edsticament significatives entre l\u2019IE, l\u2019IF i la millor marca en cursa, resultat que es podia deure a diverses raons. En primer lloc, \u00e9s possible que el cicle estirament-escur\u00e7ament (CEA) que es produeix durant una prova de BMX sigui de menor magnitud i es produeixi de forma molt m\u00e9s lenta que el produ\u00eft en un altre tipus de situacions com les que hi ha en un entrenament pliom\u00e8tric. Aquest fet generaria un menor nivell de for\u00e7a durant la fase conc\u00e8ntrica del moviment, ja que s\u2019ha constatat l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una relaci\u00f3 directa entre una menor durada de la fase d\u2019acoblament (transici\u00f3 entre fase exc\u00e8ntrica i conc\u00e8ntrica) i l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019un major impuls durant la fase conc\u00e8ntrica (Wilson et al., 1991<\/a>). D\u2019altra banda, les posicions articulars adoptades durant els diferents patrons t\u00e8cnics espec\u00edfics desenvolupats al llarg de la prova (pedaleig, salt i bombament), la poca variabilitat en les angulacions de treball (entre 0 % i 5 %) i l\u2019important paper adoptat pels bra\u00e7os en la reducci\u00f3 de l\u2019impuls vertical generat podria comportar una menor implicaci\u00f3 de les estructures el\u00e0stiques durant la realitzaci\u00f3 de les proves (Cowell et al., 2012<\/a>; Dor\u00e9 et al., 2006<\/a>). A m\u00e9s, s\u2019observa que el rendiment obtingut en els primers metres de la cursa sembla condicionar enormement el resultat final de la prova (Cowell et al., 2012<\/a>; Rylands i Roberts, 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Basant-se en les dades obtingudes en aquest estudi, es proposa la utilitzaci\u00f3 en BMX de test que permetin obtenir informaci\u00f3 sobre l\u2019IF del corredor, ja que el plantejament de valors relatius obvia elements rellevants com la producci\u00f3 de for\u00e7a absoluta. Aquests elements serien fonamentals en els primers metres de la cursa, en els quals ha de trencar-se la in\u00e8rcia del corredor i aconseguir la m\u00e0xima acceleraci\u00f3 possible. Theodorou et al. (2013)<\/a> va reportar una correlaci\u00f3 significativa entre els valors absoluts obtinguts en un test de salt vertical de 30 segons i la pot\u00e8ncia anaer\u00f2bica desenvolupada en el test de pedaleig de Wingate. <\/p>\n\n\n\n

S\u2019han de tenir en compte diverses limitacions en aquest estudi. En primer lloc, la mida de la mostra analitzada. Encara que en aquest estudi va ser redu\u00efda, l\u2019elevat nivell dels corredors del GE, juntament amb la necessitat que la mida del GC estigu\u00e9s en concordan\u00e7a amb el de la resta de la mostra analitzada, va contribuir a reduir la seva mida. D\u2019altra banda, no es van prendre els temps parcials de cadascuna de les parts del circuit, fet que podria haver millorat la sensibilitat de les variables seleccionades. A m\u00e9s, s\u2019haurien d\u2019estudiar diferents tipus de circuit amb la intenci\u00f3 de detectar els perfils de for\u00e7a per a cadascun d\u2019ells, motiu pel qual s\u00f3n necessaris futurs estudis en els quals s\u2019analitzin mostres de corredors m\u00e9s elevades i en m\u00e9s circuits. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi suggereixen l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una relaci\u00f3 directa entre la millor marca obtinguda en BMX i la capacitat de salt dels tests de SJ, CMJ i DJ. Els valors absoluts en forma d\u2019altura de vol per als salts SJ, CMJ i DJ van ser superiors en el GE. No es van trobar difer\u00e8ncies significatives per a les variables IE i IF malgrat que els valors absoluts de GE van ser superiors que els del GR. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser valorar la relaci\u00f3 existent entre el resultat obtingut en diferents test de salt vertical i la millor marca registrada durant una prova de BMX (Bicycle Moto-Cross), i el rendiment del corredor. Van participar en aquest estudi 10 ciclistes: 5 considerats grup elit (GE) (edat: 18.8 \u00b1 3.7 anys, pes: […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":282,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":11,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[347,362,363,360,361],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/close-up-photo-of-person-carrying-surfboard-1753689-copy.png","coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["BMX<\/a>","ciclisme<\/a>","pot\u00e8ncia<\/a>","rendiment<\/a>","test de salt<\/a>"],"unlinked":["BMX<\/span>","ciclisme<\/span>","pot\u00e8ncia<\/span>","rendiment<\/span>","test de salt<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 abril 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 abril 2020 14:38","modified":"Updated on 5 octubre 2020 09:28"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2325\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2325"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2325\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7838,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2325\/revisions\/7838\/"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/282\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2325"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2325"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}