{"id":2297,"date":"2020-01-01T09:54:44","date_gmt":"2020-01-01T09:54:44","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=2297"},"modified":"2020-10-05T07:59:03","modified_gmt":"2020-10-05T07:59:03","slug":"afectivitat-i-interaccio-motriu-dels-jocs-motors-populars-a-lescola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/afectivitat-i-interaccio-motriu-dels-jocs-motors-populars-a-lescola\/","title":{"rendered":"Afectivitat i interacci\u00f3 motriu dels jocs motors populars a l\u2019escola"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La interacci\u00f3 motriu i el context sociocultural on es produeix s\u00f3n aspectes que determinen el tipus de joc motor, aportant-li caracter\u00edstiques espec\u00edfiques que el diferencien en la classe d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. Aix\u00ed, cal estudiar aquesta activitat motriu des de la perspectiva afectiva, amb la finalitat d\u2019optimitzar el proc\u00e9s educatiu. Aquest estudi t\u00e9 com a prop\u00f2sit identificar la percepci\u00f3 afectiva de l\u2019alumnat de 5\u00e8 i 6\u00e8 curs d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria en els jocs populars de cooperaci\u00f3 i de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3, a la classe d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. L\u2019estudi respon a l\u2019enfocament quantitatiu i els seus participants s\u00f3n 70 estudiants (35 homes i 35 dones), pertanyents a la prov\u00edncia d\u2019Alacant, amb edats compreses entre els 10 i 12 anys. Les dades van ser recopilades per mitj\u00e0 de l\u2019enquesta PANAS (Positive and Negative Affect Schedule) validada en castell\u00e0 per a nenes, nens i adolescents. Els principals resultats indiquen que en els dos tipus de joc popular estudiats, els afectes positius van obtenir la percepci\u00f3 m\u00e9s alta, mentre que els afectes negatius van obtenir la menor percepci\u00f3. Es conclou que aquest tipus de jocs sociomotrius amb contingut sociocultural, permeten que l\u2019alumnat desenvolupi habilitats socials en un ambient positiu d\u2019aprenentatge. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> afectivitat<\/span>, educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, interacci\u00f3 motriu<\/span>, joc popular<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica en l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (EFP) ha de tenir com a meta aconseguir un desenvolupament integral de l\u2019alumnat, aix\u00ed ho estipula el Reial decret 126\/2014, de 28 de febrer, on s\u2019indica que la seva finalitat \u00e9s la seg\u00fcent: <\/p>\n\n\n\n

Desenvolupar en les persones la seva compet\u00e8ncia motriu, entesa com la integraci\u00f3 dels coneixements, els procediments, les actituds i els sentiments vinculats a la conducta motora fonamentalment. Per a la seva consecuci\u00f3 no \u00e9s suficient amb la mera pr\u00e0ctica, sin\u00f3 que \u00e9s necessari l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica que afermi actituds, valors referenciats al cos, al moviment i a la relaci\u00f3 amb l\u2019entorn. D\u2019aquesta manera l\u2019alumnat aconseguir\u00e0 controlar i donar sentit a les pr\u00f2pies accions motrius, comprendre els aspectes perceptius, emotius i cognitius relacionats amb aquestes accions i gestionar els sentiments vinculats a aquestes, a m\u00e9s d\u2019integrar coneixements i habilitats transversals, com el treball en equip, el joc net i el respecte a les normes, entre altres (BOE, 1.3.2014, p\u00e0g. 19406<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Tal com s\u2019esmenta en el Reial decret, la dimensi\u00f3 afectiva ha de ser incorporada en l\u2019an\u00e0lisi de les pr\u00e0ctiques pedag\u00f2giques, per a poder aix\u00ed afavorir una EFP que considera a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com un \u00e9sser que \u00e9s sensible al seu entorn i que s\u2019emociona durant les activitats que es desenvolupen en les sessions. La classe d\u2019EFP a Espanya \u00e9s una bona ocasi\u00f3 per a generar experi\u00e8ncies afectives positives, la qual cosa es mostra en un estudi en el qual van participar 376 alumnes de 6\u00e8 curs pertanyents a la ciutat d\u2019Albacete, el prop\u00f2sit del qual va ser diagnosticar l\u2019autopercepci\u00f3 emocional. En concret, els seus principals resultats indiquen que el \u201cpercentatge d\u2019alumnes que manifesten experimentar emocions plaents en l\u2019assignatura d\u2019EF oscil\u00b7la entre un 84.3 %, en el cas d\u2019aquells que se senten \u2018tranquils\u2019 (alguna cosa, bastant o molt tranquils)\u201d (Gil-Madrona i Mart\u00ednez, 2016, p\u00e0g. 187<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Els processos educatius s\u00f3n canviants i es troben en constant actualitzaci\u00f3, i exigeixen que l\u2019alumnat abordi nous espais i desafiaments d\u2019aprenentatge que, a vegades, li produeixen ansietat i amb freq\u00fc\u00e8ncia conflictes emocionals. Aquests conflictes s\u00f3n els que els mestres hauran d\u2019abordar per a evitar impactes negatius. En funci\u00f3 del benestar subjectiu, s\u2019ha generat una classificaci\u00f3 d\u2019afecte positiu i afecte negatiu, on les emocions positives s\u00f3n enteses com a favorables i les negatives com a desfavorables per a aquest benestar (Redorta, et al. 2006<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019una revisi\u00f3 te\u00f2rica sobre els beneficis de les emocions positives en la salut mental infantil, s\u2019incentiva que els centres educatius siguin un espai estrat\u00e8gic i central per a l\u2019educaci\u00f3 emocional, ja que \u201cles institucions escolars permeten centralitzar i unificar els esfor\u00e7os destinats a la promoci\u00f3 de la salut. Aix\u00ed mateix, \u00e9s possible enfortir i promoure factors protectors de salut mental a una gran quantitat de nens\u201d (Greco, 2010, p\u00e0g. 90<\/a>). Respecte a la influ\u00e8ncia d\u2019un pensament optimista en la salut infantil, s\u2019esmentar\u00e0 un estudi realitzat a la ciutat de M\u00farcia, que va tenir per objectiu analitzar la funci\u00f3 de l\u2019estil explicatiu optimista com a factor protector de la depressi\u00f3 infantil i adolescent. Van participar 172 escolars de 5\u00e8 i 6\u00e8 d\u2019EP, amb una edat mitjana de 10.7 anys i els principals resultats indiquen que \u201cels escolars amb un estil explicatiu optimista presenten menys simptomatologia depressiva\u201d (S\u00e1nchez i M\u00e9ndez, 2009, p\u00e0g. 276<\/a>). Aix\u00ed, es reflecteix l\u2019efic\u00e0cia de les activitats basades en un enfocament de psicologia positiva per a la prevenci\u00f3 de malalties de salut mental en la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, les tasques motrius, TM, han estat classificades en funci\u00f3 de la mena de comunicaci\u00f3 motriu, sent descrites de la manera seg\u00fcent: <\/p>\n\n\n\n

Aquelles on hi ha abs\u00e8ncia d\u2019interacci\u00f3 amb altres esportistes (sense companys i sense adversaris), denominades psicomotrius; aquelles on hi ha companys per\u00f2 no adversaris, denominades TM de cooperaci\u00f3; aquelles on no hi ha companys per\u00f2 si adversaris, denominades TM d\u2019oposici\u00f3; i finalment TM on hi ha companys i adversaris, denominades de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 (Serna et al., 2017, p\u00e0g. 37<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Segons aquesta classificaci\u00f3, es poden trobar els jocs psicomotors, els jocs motors de cooperaci\u00f3, els jocs motors d\u2019oposici\u00f3 i els jocs motors de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3, que des del punt de vista afectiu mostren difer\u00e8ncies en funci\u00f3 de la seva comunicaci\u00f3 motriu (Alcaraz-Mu\u00f1oz et al., 2017<\/a>). L\u2019anterior es pot apreciar en un estudi en EFP a Espanya, realitzat al municipi de Ceuta on van participar 21 alumnes amb un rang d\u2019edat entre 8 i 9 anys. Aquesta recerca va tenir com a prop\u00f2sit analitzar les emocions experimentades despr\u00e9s de la pr\u00e0ctica d\u2019una mena d\u2019interacci\u00f3 motriu concreta, a m\u00e9s de relacionar-les amb la motivaci\u00f3 cap a les \u00e0rees del curr\u00edculum. Entre els resultats es va trobar \u201cque en tots els dominis motrius predominaven les emocions positives\u201d (Medina, 2015, p\u00e0g. 75<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, la classe d\u2019EFP \u00e9s un lloc oport\u00fa donades les possibilitats que pot oferir perqu\u00e8 l\u2019alumnat pugui interaccionar socialment. Aix\u00f2 ha estat manifestat en una recerca de la Comunitat Valenciana. Precisament, s\u2019aprecia quan els seus resultats indiquen que \u201cels alumnes durant les classes d\u2019EF es diverteixen m\u00e9s l\u2019estar amb els seus companys, treballant cooperativament per sobre de la competici\u00f3\u201d (Guti\u00e9rrez i Pilsa, 2006, p\u00e0g. 226<\/a>). Sobre aquest mateix aspecte, un estudi realitzat a EFP a Xile va obtenir com a resultat que la principal emoci\u00f3 positiva per al benestar subjectiu atribu\u00efda a la socialitzaci\u00f3 en les classes \u00e9s la diversi\u00f3. Per tant, aquesta recerca conclou que \u00e9s de vital import\u00e0ncia per al benestar de l\u2019alumnat \u201cpermetre la comunicaci\u00f3 en un marc de respecte durant les activitats\u201d (Mujica et al., 2016, p\u00e0g. 5<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Al mateix temps, en funci\u00f3 del context sociocultural, els jocs motors poden ser classificats com a populars, entesos com \u201caquells coneguts i practicats per tot el p\u00fablic\u201d (Rebollo, 2002, p\u00e0g. 3<\/a>). Aquests s\u00f3n part del patrimoni de les nacions i, al seu torn, un s\u00edmbol de la diversitat cultural. Pel mateix motiu poden ser part d\u2019un proc\u00e9s pedag\u00f2gic que inspira valors socials i consci\u00e8ncia cultural a les noves generacions. Aix\u00ed mateix ho manifesta Dorado (2011)<\/a> quan assenyala que \u201cels jocs populars s\u00f3n un patrimoni de tots, que hem de con\u00e8ixer i conservar, perqu\u00e8 aix\u00ed tindrem una visi\u00f3 global de la nostra cultura\u201d (p\u00e0g. 33). Igualment, at\u00e8s que l\u2019afectivitat de les persones \u00e9s configurada a partir de la interacci\u00f3 amb entorns culturals concrets (Mujica-Johnson i Jim\u00e9nez, 2019<\/a>; Puig et al., 2001<\/a>), per a enriquir les interpretacions pedag\u00f2giques en EFP \u00e9s important investigar els afectes durant el desenvolupament de jocs motors populars. <\/p>\n\n\n\n

En s\u00edntesi, el joc popular \u00e9s caracteritzat per la seva difosa pres\u00e8ncia en alguna zona geogr\u00e0fica; a m\u00e9s, se li atribueix un significat cultural valu\u00f3s per la seva construcci\u00f3 social des de la subjectivitat dels quals el practiquen, transformant-se en un excel\u00b7lent recurs did\u00e0ctic per a la classe d\u2019EF. En efecte, el joc t\u00e9 valor per si mateix i s\u2019orienta al desenvolupament de la totalitat del nen, per tant, \u201cquan s\u2019aprofita el joc popular a les classes d\u2019EF es contribueix enormement al treball intel\u00b7lectual, afectiu i manual que realitza l\u2019estudiant dins de l\u2019aula\u201d (Mendoza et al., 2017, p\u00e0g. 82<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per tant, amb la intenci\u00f3 d\u2019explorar la dimensi\u00f3 afectiva en els jocs esmentats, l\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi va ser identificar la percepci\u00f3 afectiva de l\u2019alumnat de 5\u00e8 i 6\u00e8 curs d\u2019EP en els jocs populars de cooperaci\u00f3 i de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi respon a l\u2019enfocament quantitatiu, amb un disseny no experimental transversal i de tipus descriptiu. <\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest estudi va participar un total de 70 estudiants (35 homes i 35 dones) del segon cicle d\u2019EP amb edats compreses entre els 10 i 12 anys, pertanyents al col\u00b7legi p\u00fablic CEIP San Juan Bosco, de la localitat de Cocentaina, de la prov\u00edncia d\u2019Alacant. <\/p>\n\n\n\n

Instruments i procediments <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a aconseguir l\u2019objectiu de l\u2019estudi, es va emprar l\u2019enquesta de valoraci\u00f3 d\u2019aspectes positius i negatius en les classes d\u2019EF de la versi\u00f3 PANAS (Positive and Negative Affect Schedule). Aquesta enquesta va ser validada en castell\u00e0 per a nens i adolescents. Aix\u00ed, es va obtenir un coeficient a de Cronbach de .73 en nois i .72 en noies per a la variable d\u2019afecte positiu (AP). Quant a l\u2019afecte negatiu (AN) es va obtenir .74 en nois i .75 en noies (Sand\u00edn, 2003<\/a>). Aquesta enquesta es compon de 20 \u00edtems i presenta una estructura bidimensional: afecte positiu i afecte negatiu, amb 10 \u00edtems per a cada subescala. <\/p>\n\n\n\n

La primera acci\u00f3 va ser prendre contacte amb les autoritats de l\u2019establiment educacional i sol\u00b7licitar l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019estudi. La segona va ser comunicar-se amb la mestra d\u2019EF, que imparteix classe en el 3er cicle d\u2019EP de 5\u00e8 i 6\u00e8 curs, per a informar-la sobre el projecte de recerca i demanar la seva col\u00b7laboraci\u00f3. Posteriorment, es va sol\u00b7licitar el consentiment informat dels estudiants, els qui van accedir en un 100 % a participar volunt\u00e0riament i col\u00b7laborar en l\u2019estudi, demostrant una molt bona actitud cap a l\u2019equip de recerca. El seg\u00fcent va ser dur a terme 2 sessions d\u2019EF de 45 minuts de durada cadascuna. La primera sessi\u00f3 es va focalitzar en els seg\u00fcents jocs motors populars de cooperaci\u00f3 sense oposici\u00f3 (JMPCSO): a) a l\u2019escamot; b) cursa de tortugues; c) el mocador, i, d) el marro. Quant a la segona sessi\u00f3, es van desenvolupar els seg\u00fcents jocs motors populars de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 (JMPCO): a) el pillao<\/em>; b) la ca\u00e7a del tresor; c) duel entre cavallers, i, d) lluita turca. Una vegada es conclo\u00efa cada sessi\u00f3, es lliurava a l\u2019alumnat de manera individual l\u2019enquesta PANAS perqu\u00e8 la respongu\u00e9s. <\/p>\n\n\n\n

Tractament de les dades <\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica va ser de tipus descriptiu no param\u00e8tric. El tipus d\u2019estad\u00edstica que es va utilitzar va ser \u201cla distribuci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncia relativa acumulada o freq\u00fc\u00e8ncia acumulada en percentatges, que \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia acumulada dividida entre la freq\u00fc\u00e8ncia total\u201d (Spiegel i Stephens, 2001, p\u00e0g. 39<\/a>). L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica es va realitzar a trav\u00e9s de l\u2019eina Excel de Microsoft Office 2010. Les proves estad\u00edstiques emprades van ser freq\u00fc\u00e8ncies i percentatges.<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 es presenten els resultats obtinguts en cada tipus de joc popular, a m\u00e9s de les difer\u00e8ncies segons el sexe i el pa\u00eds d\u2019origen. Cal esmentar que quan es parla d\u2019afectes positius i negatius posant \u00e8mfasis en \u201cmai\u201d, \u201calgunes vegades\u201d i \u201cmoltes vegades\u201d, es fa refer\u00e8ncia a la intensitat en la qual es va produir la percepci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

El panorama general en funci\u00f3 dels AP i AN es presenta a la taula 1, on es pot observar que l\u2019\u00edtem \u201cmoltes vegades\u201d dels afectes positius va obtenir la major percepci\u00f3 en els dos tipus de joc motor i el mateix succeeix amb la intensitat \u201cmai\u201d en els afectes negatius, i per tant, es pot assenyalar que la percepci\u00f3 de l\u2019AP en els jocs populars es troba present en major mesura que els AN. Les difer\u00e8ncies oposades entre els jocs populars segons la seva interacci\u00f3 motriu s\u00f3n que l\u2019alumnat en els de cooperaci\u00f3 sense oposici\u00f3 va percebre un major AP que en els de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3. No obstant aix\u00f2, en els de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3, l\u2019alumnat va percebre menor AN que en els jocs de cooperaci\u00f3 sense oposici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Jocs motors populars de cooperaci\u00f3 sense oposici\u00f3 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els resultats de la percepci\u00f3 afectiva durant els jocs populars de cooperaci\u00f3 sense oposici\u00f3 es presenten a la taula 2, on s\u2019identifica que els AP van ser m\u00e9s percebuts en la intensitat \u201cmoltes vegades\u201d respecte als AN. La major intensitat de l\u2019AP percebut es presenta en l\u2019element de l\u2019estat de vitalitat i de l\u2019inter\u00e8s per l\u2019entorn social i ambiental. A m\u00e9s, l\u2019alumnat va apreciar tamb\u00e9 l\u2019orgull amb un percentatge elevat, la qual cosa pot tenir relaci\u00f3 amb el coneixement i la identificaci\u00f3 amb el joc motor. A pesar que els afectes positius van tenir la prefer\u00e8ncia en la percepci\u00f3 afectiva, hi ha tres elements que concentren la percepci\u00f3 en la intensitat \u201calgunes vegades\u201d, i s\u00f3n: l\u2019atenci\u00f3, l\u2019entusiasme i l\u2019animaci\u00f3 en el joc, indicadors que es van relacionar amb l\u2019inter\u00e8s i la motivaci\u00f3 en els jocs. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1<\/strong>
Distribuci\u00f3 en percentatges de la intensitat dels afectes positius i negatius en els jocs motors de cooperaci\u00f3 sense oposici\u00f3 i en els jocs motors populars de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En la percepci\u00f3 de l\u2019AN, l\u2019alumnat va percebre de forma m\u00e9s intensa la intranquil\u00b7litat, despr\u00e9s el nerviosisme i, en tercer lloc, la tensi\u00f3. Aix\u00ed mateix, l\u2019alumnat manifesta un m\u00ednim percentatge en la intensitat \u201cmai\u201d de diferents elements de l\u2019AN. A m\u00e9s, el major percentatge d\u2019aquesta intensitat es va presentar en primer lloc en el sentiment de por i en segon lloc, es l\u2019\u00edtem culpa. Posteriorment, en tercer lloc, es van detectar tres elements amb el mateix percentatge sent aquests l\u2019enuig, l\u2019autopercepci\u00f3 del car\u00e0cter espantad\u00eds i el mal humor. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 2<\/strong>
Distribuci\u00f3 en percentatges de la percepci\u00f3 dels elements afectius en els jocs motors populars de cooperaci\u00f3 sense oposici\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Segons el g\u00e8nere, a la taula 3, es pot identificar que tant les noies com els nois van recon\u00e8ixer en major quantitat l\u2019AP. A m\u00e9s, van ser les noies les que van percebre en major mesura la intensitat \u201cmoltes vegades\u201d i en menor mesura la intensitat \u201cmai\u201d. Quant a l\u2019AN, les noies es van identificar m\u00e9s amb les intensitats \u201cmoltes vegades\u201d i \u201cmai\u201d que els nois, mentre que en la intensitat \u201calgunes vegades\u201d els nois van obtenir un major percentatge que les noies. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 3<\/strong>
Distribuci\u00f3 en percentatges de la intensitat dels elements afectius segons el g\u00e8nere en els jocs motors populars de cooperaci\u00f3 sense oposici\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Joc motor popular de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els resultats de la percepci\u00f3 afectiva durant els jocs populars de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 es presenten a la taula 4, on es va identificar que els AP s\u00f3n m\u00e9s percebuts en la intensitat \u201cmoltes vegades\u201d respecte als AN. L\u2019\u00edtem amb major percentatge en \u201cmoltes vegades\u201d de l\u2019AP percebut \u00e9s el de vitalitat, igual que en l\u2019altre joc popular estudiat, seguit pel sentiment de ser actiu\/va. I, finalment, es troba la capacitat de prestar atenci\u00f3 al joc. D\u2019aquesta forma queda reflectida una variaci\u00f3 en funci\u00f3 de la interacci\u00f3 motriu del joc, ja que aquest \u00edtem va presentar una baixa percepci\u00f3 en relaci\u00f3 amb el JMPCSO. En l\u2019AP es van identificar dos \u00edtems que van concentrar la percepci\u00f3 en \u201calgunes vegades\u201d, que s\u00f3n la inspiraci\u00f3 i l\u2019entusiasme. Precisament, aquests indicadors s\u2019assemblen als trobats en aquesta mateixa situaci\u00f3 en el JMPCSO, els quals tenen relaci\u00f3 amb la motivaci\u00f3 vivenciada. No obstant aix\u00f2, l\u2019animaci\u00f3 i l\u2019atenci\u00f3 s\u00f3n els \u00edtems m\u00e9s percebuts en aquest tipus de joc. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 4<\/strong>
Distribuci\u00f3 en percentatges de la percepci\u00f3 dels elements afectius en els jocs motors de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En la percepci\u00f3 de l\u2019AN, l\u2019alumnat va percebre amb major intensitat la intranquil\u00b7litat i l\u2019esglai. Aquestes dues percepcions estaven igualades en el m\u00e0xim percentatge i van ser seguides pel nerviosisme. D\u2019altra banda, la intensitat \u201cmai\u201d presenta un alt valor en el sentiment d\u2019empipament i mol\u00e8stia. Despr\u00e9s, els va seguir en alta intensitat el sentiment de culpabilitat, la qual cosa va demostrar que la compet\u00e8ncia va suscitar poc malestar subjectiu. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 5<\/strong>
Distribuci\u00f3 en percentatges de la intensitat dels elements afectius segons el g\u00e8nere en els jocs motors populars de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, els resultats de la taula 5 mostren que tant les noies com els nois van recon\u00e8ixer en major quantitat l\u2019AP i, igual que en l\u2019altre tipus de joc popular, les noies van ser les que van percebre amb major for\u00e7a l\u2019AP en la intensitat \u201cmoltes vegades\u201d. A m\u00e9s, la intensitat \u201cmai\u201d demostra semblants xifres respecte a la perspectiva de g\u00e8nere, ja que s\u2019obt\u00e9 el mateix percentatge entre tots dos sexes. Quant a l\u2019AN, es repeteix la mateixa tend\u00e8ncia que en els JMPCSO, on les noies van percebre m\u00e9s les intensitats \u201cmoltes vegades\u201d i \u201cmai\u201d que els nois, mentre que en la intensitat \u201calgunes vegades\u201d els nois obtenen un major percentatge que les noies. <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 i conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A partir dels resultats que s\u2019han presentat en aquest estudi, \u00e9s possible assenyalar que l\u2019alumnat percep majorit\u00e0riament AP en els jocs populars de cooperaci\u00f3 i els jocs populars de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3. No obstant aix\u00f2, cal assenyalar que, en menor mesura, l\u2019alumnat tamb\u00e9 percep AN. D\u2019acord amb la interacci\u00f3 motriu, els jocs populars de cooperaci\u00f3 sense oposici\u00f3 produeixen major percepci\u00f3 d\u2019AP que els de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3. Aix\u00ed, es podria dir que en aquests jocs l\u2019objectiu de jugar en equip i sense disputar un resultat amb altres jugadors \u00e9s un factor important per a suscitar major AP. Justament, igual que en un altre estudi en EFP, es conclou que \u201cels jocs de cooperaci\u00f3 s\u00f3n els que han desencadenat major intensitat d\u2019emocions positives i, sobretot, sense competici\u00f3\u201d (Miralles et al., 2017, p\u00e0g. 92<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aquests resultats tamb\u00e9 coincideixen amb una altra recerca sobre la percepci\u00f3 emocional en EFP i els jocs de cooperaci\u00f3 sense oposici\u00f3. En concret, perqu\u00e8 aquest estudi conclou que en els jocs cooperatius sense vict\u00f2ria \u201cs\u2019ha donat una relaci\u00f3 entre les emocions positives i ambig\u00fces pel fet que aquest tipus de domini d\u2019acci\u00f3 motriu activa emocions positives i ambig\u00fces, i al no haver resultat aquestes emocions ambig\u00fces actuen com a positives\u201d (Molina, 2016, p\u00e0g. 128<\/a>). En conseq\u00fc\u00e8ncia, considerar el joc motor cooperatiu sense oposici\u00f3 en EFP, podria propiciar que l\u2019alumnat desenvolupi compet\u00e8ncies socials en un \u00f2ptim ambient afectiu d\u2019aprenentatge, ja que \u201cla major intensitat emocional positiva s\u2019associa als jocs dels dominis sociomotors i m\u00e9s concretament a aquells en els quals el resultat no es t\u00e9 en compte\u201d (Duran et al., 2015, p\u00e0g. 16<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El component sociomotor dels jocs populars estudiats permet considerar-los com a espais d\u2019un gran valor educatiu, perqu\u00e8 encaixen de manera ideal en la classe d\u2019EP. Aix\u00ed, per mitj\u00e0 d\u2019ells es pot propiciar l\u2019AP mentre es desenvolupen actituds, valors i habilitats socials, ja que \u201cen aquest grup de jocs dialogar, pactar, plantejar estrat\u00e8gies amb companys, aix\u00ed com resoldre imprevistos associats a les relacions incertes que provoquen els rivals s\u00f3n agents generadors de viv\u00e8ncies emocionals intenses\u201d (Duran et al., 2014, p\u00e0g. 29<\/a>). Una realitat interessant \u00e9s que aquesta tend\u00e8ncia es presenta de manera similar en estudiants universitaris que cursen estudis d\u2019activitat f\u00edsica i esport a Catalunya, ja que un treball que va examinar la viv\u00e8ncia emocional suscitada per situacions cooperatives d\u2019expressi\u00f3 motriu conclou que s\u2019ha aconseguit descobrir una \u201cconnexi\u00f3 existent entre les variables que intervenen en les situacions motrius de cooperaci\u00f3 i la seva relaci\u00f3 amb la creaci\u00f3 d\u2019ambients emocionals positius per a la millora de la conviv\u00e8ncia en els centres educatius\u201d (S\u00e1ez de Oc\u00e1riz et al., 2014, p\u00e0g. 323<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, l\u2019AN va ser percebut per l\u2019alumnat en menor mesura que l\u2019AP en els jocs populars de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3, resultat que s\u2019assembla als d\u2019un altre estudi realitzat a la regi\u00f3 de M\u00farcia. Precisament, dit va estudiar va recon\u00e8ixer que \u201cl\u2019aplicaci\u00f3 did\u00e0ctica dels jocs motors de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 genera m\u00e9s intensitat emocional positiva que negativa\u201d (Caballero et al., 2016, p\u00e0g. 132<\/a>). Per a comprendre aquests resultats, cal referir-se a un estudi en EFP que, des d\u2019una perspectiva qualitativa, va indagar sobre les emocions positives per al benestar subjectiu de l\u2019alumnat durant la participaci\u00f3 en un joc motor de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3. En concret, aquell estudi va descobrir que l\u2019alumnat atribueix les seves emocions, en primer lloc, a aspectes de la l\u00f2gica interna; en segon lloc, a la combinaci\u00f3 de trets de la l\u00f2gica interna i externa, i, en \u00faltim lloc, a factors contextuals (Alcaraz- Mu\u00f1oz et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Contrastant els resultats, es va obtenir la rellev\u00e0ncia del joc motor cooperatiu com a estrat\u00e8gia metodol\u00f2gica en les classes d\u2019EF, destacant \u201cla import\u00e0ncia de dissenyar programes d\u2019educaci\u00f3 emocional en l\u2019assignatura d\u2019EF i utilitzar estrat\u00e8gies did\u00e0ctiques per a guiar els aprenentatges en el domini afectiu i comprovar els seus assoliments i resultats\u201d (Gil-Madrona i Mart\u00ednez, 2015, p\u00e0g. 932<\/a>). Per tant, no sols a trav\u00e9s d\u2019aquest joc s\u2019aconsegueixen aprenentatges de tipus conceptual, procedimental i actitudinal, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es tracta d\u2019una eina que produeix AP i delit en els participants, de manera que contribueix al benestar subjectiu. <\/p>\n\n\n\n

En els dos tipus de jocs populars l\u2019alumnat va tenir una menor percepci\u00f3 de l\u2019entusiasme, per la qual cosa aquella activitat motriu l\u00fadica requeriria ser abordada estrat\u00e8gicament pel professorat per a poder incentivar aquest afecte, principalment, perqu\u00e8 aquest tipus de joc estaria molt present en la biografia motriu i cultural de l\u2019alumnat, ra\u00f3 per la qual tindria menor probabilitat de sorprendre\u2019l i captar la seva atenci\u00f3, i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, suscitar l\u2019inter\u00e8s del professorat. Garc\u00eda i Baena (2017)<\/a> plantegen que per a motivar tamb\u00e9 l\u2019alumnat cal plantejar jocs nous i evitar repetir les activitats. <\/p>\n\n\n\n

Per finalitzar, en el marc d\u2019una EFP que promou l\u2019aprenentatge sociocultural, es reconeix la necessitat de continuar generant coneixement sobre els jocs motors populars a Espanya i les diferents nacions des de diferents perspectives cient\u00edfiques. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  La interacci\u00f3 motriu i el context sociocultural on es produeix s\u00f3n aspectes que determinen el tipus de joc motor, aportant-li caracter\u00edstiques espec\u00edfiques que el diferencien en la classe d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. Aix\u00ed, cal estudiar aquesta activitat motriu des de la perspectiva afectiva, amb la finalitat d\u2019optimitzar el proc\u00e9s educatiu. Aquest estudi t\u00e9 com a prop\u00f2sit […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":13,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[117,119,118,120],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["afectivitat<\/a>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","interacci\u00f3 motriu<\/a>","joc popular<\/a>"],"unlinked":["afectivitat<\/span>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","interacci\u00f3 motriu<\/span>","joc popular<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 gener 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 gener 2020 09:54","modified":"Updated on 5 octubre 2020 07:59"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2297\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2297"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2297\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7794,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2297\/revisions\/7794\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2297"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2297"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2297"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}