{"id":2151,"date":"2020-01-01T19:14:02","date_gmt":"2020-01-01T19:14:02","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=2151"},"modified":"2020-10-05T08:10:54","modified_gmt":"2020-10-05T08:10:54","slug":"relacio-entre-violencia-escolar-esportivitat-i-responsabilitat-personal-i-social-en-estudiants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/relacio-entre-violencia-escolar-esportivitat-i-responsabilitat-personal-i-social-en-estudiants\/","title":{"rendered":"Relaci\u00f3 entre viol\u00e8ncia escolar, esportivitat i responsabilitat personal i social en estudiants"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La finalitat d\u2019aquest estudi \u00e9s con\u00e8ixer els nivells d\u2019esportivitat, viol\u00e8ncia escolar quotidiana i responsabilitat personal i social en els estudiants de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria. La mostra va estar composta per 672 estudiants (382 nois i 290 noies), amb edats compreses entre els 12 i els 16 anys d\u2019edat (M <\/em>+ DE <\/em>= 13.99 + 1.75), de 16 centres educatius de la regi\u00f3 de M\u00farcia. Els participants pertanyien a 6\u00e8 de prim\u00e0ria i 3r d\u2019ESO i van emplenar la versi\u00f3 espanyola de l\u2019Escala multidimensional d\u2019orientacions a l\u2019esportivitat per a mesurar aquesta variable; el Q\u00fcestionari de viol\u00e8ncia escolar quotidiana; i la traducci\u00f3 a l\u2019espanyol del Q\u00fcestionari personal i social, Responsibility Questionnaire, per a mesurar aquesta variable. Els resultats van mostrar uns nivells mitjans-alts en esportivitat, uns \u00edndexs baixos en viol\u00e8ncia patida davant de viol\u00e8ncia observada, els valors de la qual s\u00f3n mitjans-alts i, uns nivells alts quant a la responsabilitat, amb valors superiors en responsabilitat social. Es van trobar relacions positives i significatives entre les cinc dimensions d\u2019esportivitat amb les dues dimensions de responsabilitat. D\u2019altra banda, les dimensions de viol\u00e8ncia patida i observada van correlacionar negativament i significativament amb les cinc dimensions d\u2019esportivitat i les dues dimensions de responsabilitat. D\u2019aquesta manera, se suggereix la implementaci\u00f3 de models pedag\u00f2gics orientats a l\u2019educaci\u00f3 en valors com la responsabilitat o l\u2019esportivitat per a poder reduir la viol\u00e8ncia escolar. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> conviv\u00e8ncia escolar<\/span>, educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La viol\u00e8ncia escolar \u00e9s considerada en l\u2019actualitat com un dels reptes m\u00e9s importants que ha d\u2019afrontar el sistema educatiu a nivell internacional (G\u00e1zquez et al., 2009<\/a>). L\u2019informe del Defensor del Poble (2007)<\/a>, sobre la situaci\u00f3 en els centres d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria a Espanya, va assenyalar que el percentatge d\u2019alumnes que declara haver observat diferents tipus de viol\u00e8ncia oscil\u00b7la entre el 49 % i el 55.8 %. En aquest sentit, la conducta violenta predominant \u00e9s l\u2019agressi\u00f3 verbal (insults, posar malnoms ofensius, parlar malament d\u2019alg\u00fa), seguida, en ordre decreixent, per les amenaces i els xantatges (22.7 %), l\u2019exclusi\u00f3 social (22.5 %), l\u2019agressi\u00f3 f\u00edsica directa (14.2 %), els robatoris (10.5 %), el maltractament al material (7.2 %) i, finalment, l\u2019assetjament sexual que \u00e9s percebut pel 1.3 % dels enquestats. <\/p>\n\n\n\n

Per a intentar pal\u00b7liar les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives sobre les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia escolar, en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada es dediquen molts esfor\u00e7os i iniciatives, tant a nivell nacional com internacional, per a fomentar la conviv\u00e8ncia i la integraci\u00f3 social dels alumnes a l\u2019aula (Ortega, 2010<\/a>), ja que l\u2019experi\u00e8ncia de patir viol\u00e8ncia entre iguals s\u2019associa a conseq\u00fc\u00e8ncies negatives en l\u2019adaptaci\u00f3 personal, social i escolar (Beale, 2001<\/a>), mentre que la viol\u00e8ncia observada apareix com un factor tamb\u00e9 rellevant per la seva implicaci\u00f3 en la salut mental i adaptaci\u00f3 escolar (Roeser i Eccles, 1998<\/a>). A m\u00e9s, uns nivells alts de viol\u00e8ncia escolar, tan patida com observada, s\u2019han associat a una pitjor satisfacci\u00f3 amb l\u2019autoimatge corporal (G\u00f3mez-M\u00e1rmol et al., 2017<\/a>). En aquest sentit, la majoria d\u2019aquests estudis i iniciatives s\u2019han centrat principalment en escolars dels \u00faltims cursos de prim\u00e0ria i de secund\u00e0ria, per\u00f2 recentment s\u2019han realitzat recerques que informen que aquest tipus de conductes apareixen en edats m\u00e9s primerenques (Albadalejo et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys, alguns estudis utilitzen l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport com a eina per a millorar els valors en els escolars i disminuir els nivells de viol\u00e8ncia escolar (Prat et al., 2019<\/a>; Fern\u00e1ndez-Gavira et al., 2018<\/a>; S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2013<\/a>). D\u2019aquesta manera, sembla que el foment de determinats valors com la responsabilitat personal i social o l\u2019esportivitat, a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica, poden produir descensos en els nivells de viol\u00e8ncia escolar (S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2013<\/a>). Aquesta pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica a l\u2019escola es concentra en les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, si b\u00e9 altres propostes demostren que el treball interdisciplinari tendeix a produir millors aprenentatges (Egea et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Independentment del nombre d\u2019\u00e0rees implicades, s\u2019ha demostrat que aquells aprenentatges adquirits en mat\u00e8ria de valors en l\u2019entorn educatiu tenen repercussions m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest, \u00e9s a dir, en la vida quotidiana dels escolars (S\u00e1nchez-Alcaraz i G\u00f3mez-M\u00e1rmol, 2014<\/a>). A m\u00e9s, el desenvolupament d\u2019alguns valors ja s\u2019ha vinculat amb el d\u2019altres conductes prosocials com, per exemple, els nivells d\u2019esportivitat amb els de responsabilitat (G\u00f3mez- M\u00e1rmol et al., 2014<\/a>) o amb la reducci\u00f3 dels episodis de viol\u00e8ncia (S\u00e1nchez-Alcaraz, 2014<\/a>). L\u2019objectiu d\u2019aquest treball \u00e9s determinar els nivells d\u2019esportivitat, viol\u00e8ncia escolar quotidiana i responsabilitat personal i social en estudiants i les seves difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del sexe i nivell educatiu, aix\u00ed com analitzar les possibles correlacions entre les tres variables. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El disseny d\u2019aquest estudi correspon a una recerca emp\u00edrica amb metodologia quantitativa, concretament un estudi descriptiu de poblacions mitjan\u00e7ant enquestes de tipus transversal (Montero i Le\u00f3n, 2007<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La mostra va estar composta per 672 adolescents, amb edats compreses entre els 12 i els 16 anys d\u2019edat (M <\/em>+ DE <\/em>= 13.99 + 1.75): 382 van ser nois amb una mitjana d\u2019edat de 13.90 + 1.79 anys i 290 van ser noies amb una mitjana d\u2019edat de 14.13 + 1.69 anys. Els alumnes pertanyien als cursos de 6\u00e8 d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i 3r d\u2019ESO. Els participants pertanyien a 16 centres educatius de la regi\u00f3 de M\u00farcia. L\u2019acc\u00e9s a la mostra es va produir a trav\u00e9s d\u2019un mostreig no probabil\u00edstic incidental. La direcci\u00f3 de cada centre aix\u00ed com els tutors legals dels participants van signar un consentiment informat que contenia les condicions de la recerca amb dades com la voluntarietat en la participaci\u00f3, el tractament an\u00f2nim de les dades recollides o la nul\u00b7la influ\u00e8ncia ni positiva ni negativa en la qualificaci\u00f3 sobre cap assignatura. L\u2019estudi va obtenir l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat de M\u00farcia. <\/p>\n\n\n\n

Instruments <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Responsabilitat personal i social <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a mesurar la responsabilitat personal i social dels participants es va utilitzar la traducci\u00f3 a l\u2019espanyol (Escart\u00ed et al., 2011<\/a>) del Q\u00fcestionari personal i Social Responsibility Questionnaire de Li et al. (2008)<\/a>, format per 14 \u00edtems, distribu\u00efts en dos factors, de set \u00edtems cadascun: responsabilitat personal (\u201cvull millorar\u201d, \u03b1 = .67) i responsabilitat social (\u201crespecto els altres\u201d, \u03b1 = .82). Els participants han de respondre en una escala Likert de 6 valors, que compr\u00e8n des de (1) totalment en desacord <\/em>fins a (6) totalment d\u2019acord<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Esportivitat <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a mesurar el nivell d\u2019esportivitat es va utilitzar la versi\u00f3 espanyola de l\u2019Escala multidimensional d\u2019orientacions a l\u2019esportivitat (Mart\u00edn-Albo et al., 2006<\/a>), traducci\u00f3 de la versi\u00f3 anglesa de Vallerand et al. (1997)<\/a>. Aquesta escala es compon de 25 \u00edtems estructurats en cinc factors, amb la seg\u00fcent sent\u00e8ncia introduct\u00f2ria: \u201cQuins de les seg\u00fcents expressions consideres que formen part de l\u2019esportivitat?\u201d. Per a respondre als factors: comprom\u00eds personal amb la pr\u00e0ctica esportiva (\u201cprocurar participar en totes les activitats\u201d, \u03b1 = .51), convencions socials (\u201cfelicitar el teu oponent per haver jugat b\u00e9\u201d, \u03b1 = .78), respecte a les regles, jutges i \u00e0rbitres (\u201crespectar l\u2019\u00e0rbitre fins i tot si s\u2019equivoca\u201d, \u03b1 = .67), respecte als oponents (\u201crectificar una situaci\u00f3 injusta per a l\u2019oponent\u201d, \u03b1 = .62) i perspectiva negativa (\u201cposar excuses pel mal joc\u201d, \u03b1 = .58) s\u2019utilitza un format de resposta tipus Likert amb cinc alternatives, des de (1) totalment en desacord <\/em>fins a (5) totalment d\u2019acord<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Viol\u00e8ncia escolar <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

A partir dels 102 \u00edtems de la versi\u00f3 del Calif\u00f2rnia School Climate i Safety Survey (CSCSS) de Rosenblatt i Furlong (1997)<\/a>, Fern\u00e1ndez-Baena et al. (2011)<\/a>, es van seleccionar 14 \u00edtems conceptualment adequats per a avaluar la viol\u00e8ncia escolar entre iguals. Est\u00e0 composta de dos factors: viol\u00e8ncia patida (\u201cm\u2019han donat cops de puny o puntades\u201d, \u03b1 = .84) i viol\u00e8ncia observada (\u201cels estudiants es fiquen en baralles\u201d, \u03b1 = .84). S\u00f3n valorats en una escala tipus Likert amb cinc opcions de resposta, que comprenen des de (1) mai <\/em>a (5) sempre<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La selecci\u00f3 dels centres educatius es va realitzar segons la divisi\u00f3 territorial que ofereixen els centres de professors i recursos (CPR) de la Comunitat Aut\u00f2noma de M\u00farcia, de manera que cadascun dels CPR va comptar amb la participaci\u00f3 de dos centres adherits al seu \u00e0mbit, un col\u00b7legi d\u2019EP i un institut d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria, seleccionats utilitzant un mostreig no probabil\u00edstic intencional. A m\u00e9s, es va tenir en compte que els centres pertanyessin a zones amb nivells socioecon\u00f2mics similars. Despr\u00e9s de l\u2019obtenci\u00f3 del consentiment de les fam\u00edlies i dels centres, els estudiants van emplenar (durant una classe el docent de la qual era el tutor del grup), els q\u00fcestionaris de responsabilitat personal i social, viol\u00e8ncia escolar quotidiana i esportivitat. Durant l\u2019administraci\u00f3, a m\u00e9s del propi tutor, almenys un membre de l\u2019equip investigador va estar present a l\u2019aula garantint l\u2019anonimat de les respostes. Els participants, que no van tenir cap limitaci\u00f3 temporal per a l\u2019emplenat dels q\u00fcestionaris, els van respondre en 30 minuts aproximadament, sense que cap inform\u00e9s de problemes en el seu emplenament. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, es van calcular els estad\u00edstics descriptius (mitjanes i desviacions t\u00edpiques) de les variables d\u2019esportivitat, viol\u00e8ncia escolar i responsabilitat, tant per al total de la mostra com per a les categories de les variables independents (sexe i nivell educatiu). Posteriorment, es va realitzar la prova de Kolmogorov- Smirnov i \u03c72 <\/sup>per a comprovar la normalitat de la distribuci\u00f3 de les dades i es van analitzar les difer\u00e8ncies entre els grups de sexe i nivell educatiu mitjan\u00e7ant la prova no param\u00e8trica U de Mann Whitney. Finalment, es van calcular les correlacions entre totes les variables dependents objecte d\u2019estudi a trav\u00e9s de la prova Rangs de Spearman. Es va considerar una significaci\u00f3 al 95 %. Els resultats van ser analitzats mitjan\u00e7ant el paquet estad\u00edstic SPSS 21.0 d\u2019IBM, en la seva versi\u00f3 per a Macintosh. <\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La taula 1 mostra el nivell de viol\u00e8ncia escolar, esportivitat, responsabilitat personal i social per al total de la mostra i, en funci\u00f3 del g\u00e8nere. En aquest sentit, en relaci\u00f3 amb el total de la mostra, s\u2019observen nivells superiors de viol\u00e8ncia observada davant de la patida, al mateix temps que els nivells m\u00e9s alts en el comprom\u00eds amb la pr\u00e0ctica i m\u00e9s baixos en el respecte a l\u2019oponent entre les dimensions de les quals compon l\u2019esportivitat. A m\u00e9s, en el que concerneix la responsabilitat, la responsabilitat social va ser superior a la personal. D\u2019altra banda, ateses les difer\u00e8ncies segons el g\u00e8nere, les dades relatives a la viol\u00e8ncia escolar van mostrar que els nois sofreixen i observen m\u00e9s viol\u00e8ncia que les noies, encara que aquestes difer\u00e8ncies s\u00f3n significatives \u00fanicament per a la dimensi\u00f3 de viol\u00e8ncia patida. Respecte als nivells d\u2019esportivitat, els nois van mostrar valors significativament m\u00e9s alts en les dimensions de convencions socials i respecte a l\u2019oponent i significativament m\u00e9s baixos en la perspectiva negativa de l\u2019esportivitat en relaci\u00f3 amb les dades de les noies. Finalment, quant a la responsabilitat, s\u2019observa que els nois tenen valors m\u00e9s alts que les noies en responsabilitat personal, sent aquestes difer\u00e8ncies significatives. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1<\/strong>
Nivells de viol\u00e8ncia escolar, esportivitat, responsabilitat personal i social en funci\u00f3 del g\u00e8nere <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La taula 2 mostra els resultats dexl nivell de viol\u00e8ncia escolar, esportivitat, responsabilitat personal i social en funci\u00f3 del nivell educatiu. Respecte als resultats obtinguts en viol\u00e8ncia escolar quotidiana, cal destacar que existeixen majors nivells de viol\u00e8ncia a ESO que a EP, tant en la viol\u00e8ncia patida com observada, encara que aquestes difer\u00e8ncies s\u00f3n significatives \u00fanicament per a la dimensi\u00f3 de viol\u00e8ncia patida. En relaci\u00f3 amb l\u2019esportivitat, s\u2019han registrat valors significativament m\u00e9s alts en els estudiants d\u2019EP que en els d\u2019ESO en totes les dimensions d\u2019esportivitat a excepci\u00f3 de la perspectiva negativa. Quant a la responsabilitat, s\u2019observen uns valors m\u00e9s alts en l\u2019etapa d\u2019EP que en la d\u2019ESO, apareixent aquests valors significatius tant en la responsabilitat personal com en la responsabilitat social. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 2<\/strong>
Nivells de viol\u00e8ncia escolar, esportivitat, responsabilitat personal i social en funci\u00f3 del curs <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Finalment, a la taula 3 es van analitzar les relacions entre les diferents variables objecte d\u2019estudi. En aquest sentit, les dimensions de responsabilitat van correlacionar positivament i significativament entre si, igual que les dimensions de viol\u00e8ncia patida i observada entre si, i les dimensions d\u2019esportivitat entre si, a excepci\u00f3 de la perspectiva negativa. D\u2019altra banda, les dimensions de viol\u00e8ncia patida i observada van correlacionar negativament i significativament amb les cinc dimensions d\u2019esportivitat i les dues dimensions de responsabilitat. A m\u00e9s, es van trobar relacions positives i significatives entre les cinc dimensions d\u2019esportivitat amb les dues dimensions de responsabilitat. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 3<\/strong>
Correlacions entre l\u2019esportivitat, viol\u00e8ncia escolar i responsabilitat <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser con\u00e8ixer els nivells d\u2019esportivitat, viol\u00e8ncia escolar quotidiana i responsabilitat personal i social en estudiants d\u2019EP i ESO, aix\u00ed com la possible correlaci\u00f3 entre aquestes variables. A nivell general, l\u2019an\u00e0lisi dels nivells d\u2019esportivitat va mostrar uns valors alts en els factors de comprom\u00eds amb la pr\u00e0ctica, convencions socials i respecte a les regles, i valors mitjans en les dimensions de respecte a l\u2019oponent i esportivitat negativa, molt similar als estudis de G\u00f3mez-M\u00e1rmol et al. (2011)<\/a> i Vallerand et al. (1997)<\/a>, realitzats amb esportistes. D\u2019altra banda, s\u2019ha observat que els valors de viol\u00e8ncia observada pels estudiants s\u00f3n superiors als valors de viol\u00e8ncia patida en els centres escolars, presentant valors mitjans en la viol\u00e8ncia observada, mentre que la viol\u00e8ncia patida va presentar valors m\u00e9s baixos. Aquestes dades coincideixen amb els estudis de Fern\u00e1ndez-Baena et al. (2011)<\/a> i G\u00f3mez-M\u00e1rmol et al. (2017)<\/a> que han analitzat els nivells de viol\u00e8ncia en escolars. Els resultats referents a la responsabilitat han mostrat valors alts en les dimensions de responsabilitat personal i social, superiors a m\u00e9s als valors de responsabilitat social davant de la personal, coincidint amb recerques similars (Guti\u00e9rrez et al., 2011<\/a>; S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La comparaci\u00f3 entre sexes, en la variable esportivitat, va mostrar que les dones estan menys orientades cap a l\u2019esportivitat que els homes, ja que valoren menys el respecte a l\u2019oponent, el comprom\u00eds amb la pr\u00e0ctica i les convencions socials, alhora que admeten en major mesura certs comportaments considerats antiesportius, resultats que, si b\u00e9 coincideixen amb els de S\u00e1nchez-Alcaraz et al. (2018)<\/a>, s\u00f3n contraris als del treball de Guti\u00e9rrez i Pilsa (2006)<\/a> en el seu estudi amb esportistes, on es van trobar nivells superiors d\u2019esportivitat en les dones. Aquesta falta de consens sobre el tema, que \u00e9s considerada com una possible futura l\u00ednia de recerca en el treball de S\u00e1nchez-Alcaraz et al. (2018)<\/a>, podria deure\u2019s a consideracions de car\u00e0cter cultural o social que hagin pogut no ser contemplades. Els resultats, pel que fa a la viol\u00e8ncia escolar, van mostrar \u00edndexs superiors en el sexe mascul\u00ed, sent significatius per a la viol\u00e8ncia patida, coincidint amb els estudis de Fern\u00e1ndez-Baena et al. (2011)<\/a> i Mart\u00ednez-Monteagudo et al. (2011)<\/a>, treballs on es van trobar nivells inferiors de viol\u00e8ncia escolar en el sexe femen\u00ed. Aquesta major implicaci\u00f3 masculina en episodis de viol\u00e8ncia escolar pot ser explicada, segons anoten Espelage i Swearer (2010)<\/a>, pel seu poder f\u00edsic, associat positivament amb la realitzaci\u00f3 de conductes violentes. Quant a la variable de responsabilitat, les noies presenten valors superiors de responsabilitat social, encara que aquestes difer\u00e8ncies no s\u00f3n significatives, mentre que pel que fa a responsabilitat personal s\u2019han mostrat valors significativament m\u00e9s elevats a favor dels nois, la qual cosa concorda amb altres recerques similars (S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2013<\/a>). Aquestes dades poden ser fruit del fet que els homes en aquestes edats practiquen m\u00e9s activitat f\u00edsica regular i participant-hi m\u00e9s que el sexe oposat, quan es registren m\u00e9s activitats de car\u00e0cter sedentari (Cano et al., 2011)<\/a>, per la qual cosa no es treballen aspectes relacionats amb la socialitzaci\u00f3 i la conviv\u00e8ncia entre iguals; aquestes situacions podrien explicar l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019una major esportivitat i responsabilitat personal en els nois en edat escolar. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, tamb\u00e9 s\u2019ha estudiat la influ\u00e8ncia del nivell educatiu sobre l\u2019esportivitat, la viol\u00e8ncia escolar quotidiana i la responsabilitat. En aquest sentit, i en l\u00ednies generals, es pot afirmar que els millors resultats es troben en els grups d\u2019EP, \u00e9s a dir, en l\u2019alumnat m\u00e9s jove. El canvi d\u2019EP a ESO comporta, amb certa freq\u00fc\u00e8ncia, un canvi de centre educatiu la qual cosa contribueix a la necessitat de crear un nou cercle d\u2019amics com a part del proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3. A vegades, els adolescents participen en episodis de viol\u00e8ncia escolar amb l\u2019\u00e0nim de ser integrats dins d\u2019un determinat grup (Tejero et al., 2009<\/a>), com una necessitat de reconeixement social. Espec\u00edficament, per a la variable esportivitat, els resultats en funci\u00f3 del nivell educatiu dels participants van mostrar difer\u00e8ncies significatives a favor dels alumnes d\u2019EP en les dimensions de comprom\u00eds amb la pr\u00e0ctica, convencions socials, respecte a les regles i respecte a l\u2019oponent, en l\u00ednia amb els estudis de Guti\u00e9rrez i Pilsa (2006)<\/a>, per a mostra d\u2019esportistes joves; en aquests treballs els alumnes de major edat van mostrar una esportivitat menor en comparaci\u00f3 amb els m\u00e9s joves. Aquests resultats coincideixen en certa manera amb els de Stuart i Ebbeck (1995)<\/a>, que van afirmar que els jugadors de major edat percebien que el seu entorn aprovava la realitzaci\u00f3 de comportaments antiesportius, ja que presentaven raons menys madures en prendre una decisi\u00f3 moral i van ser catalogats com els que realitzaven comportaments antiesportius amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia pels entrenadors. Tamb\u00e9 s\u00f3n moltes les autories que assenyalen un augment progressiu de l\u2019agressivitat i els comportaments violents i antisocials des de l\u2019etapa d\u2019EP a la d\u2019ESO, fins aproximadament els 15-16 anys en els quals es produeix una disminuci\u00f3 de la impulsivitat i una interioritzaci\u00f3 de valors i normes (S\u00e1nchez-Alcaraz et al, 2014<\/a>). Segons G\u00f3mez-M\u00e1rmol et al. (2014)<\/a>. Es tracta d\u2019unes edats caracteritzades per grans canvis en la personalitat aix\u00ed com en els h\u00e0bits de pr\u00e0ctica d\u2019activitat fisicoesportiva (l\u2019aband\u00f3 de l\u2019esport en aquesta etapa \u00e9s bastant freq\u00fcent i m\u00e9s accentuat encara en les noies).<\/p>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi van mostrar uns nivells inferiors de viol\u00e8ncia observada i soferta en l\u2019alumnat d\u2019EP, que confirmen el que s\u2019ha trobat en altres estudis sobre viol\u00e8ncia escolar on es van obtenir nivells superiors de viol\u00e8ncia patida i observada en estudiants m\u00e9s grans (Gonz\u00e1lez-P\u00e9rez, 2007<\/a>). En aquest sentit, Zambrano (2017)<\/a> destaca el rol clau que assumeix l\u2019entorn dels escolars quant a introducci\u00f3 de la viol\u00e8ncia, sobretot en la fam\u00edlia, i que ve determinat, principalment, per q\u00fcestions de nivell socioecon\u00f2mic i cultural. D\u2019altra banda, en la variable de responsabilitat, els resultats van indicar uns valors m\u00e9s elevats de responsabilitat personal i social a favor dels alumnes d\u2019EP, sent a m\u00e9s aquestes difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives, perqu\u00e8 confirmen la idone\u00eftat d\u2019aplicar el MRPS entre estudiants de 6 i 13 anys (Escart\u00ed et al., 2010<\/a>). Els motius pels quals s\u2019obtenen aquests resultats es poden deure al fet que els alumnes d\u2019EP reflecteixen uns nivells d\u2019activitat f\u00edsica majors que els d\u2019ESO, etapa en la qual es registren majors nivells d\u2019activitats sedent\u00e0ries (Cano et al., 2011<\/a>), deixant de banda l\u2019oportunitat de continuar treballant els comportaments prosocials i la conviv\u00e8ncia entre iguals per activitats de car\u00e0cter m\u00e9s passiu. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, es va observar la relaci\u00f3 entre les diferents variables de l\u2019estudi, destacant la correlaci\u00f3 negativa i significativa de les dues dimensions de la viol\u00e8ncia, la soferta i l\u2019observada, amb les cinc dimensions de l\u2019esportivitat i les dues dimensions de la responsabilitat; en relaci\u00f3 amb aquests resultats podria afirmar-se que la pr\u00e0ctica esportiva no genera viol\u00e8ncia en els estudiants. En canvi, es van trobar relacions positives i significatives entre les cinc dimensions d\u2019esportivitat amb les dimensions de responsabilitat, coincidint amb els estudis de Garc\u00eda et al. (2012)<\/a>. D\u2019aquesta manera, una millora dels valors de responsabilitat podria repercutir positivament sobre els valors d\u2019esportivitat i reduir els nivells de viol\u00e8ncia, sense la necessitat d\u2019haver d\u2019utilitzar un pla d\u2019actuaci\u00f3 per a cadascuna de les variables. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta recerca presenta algunes limitacions a considerar a l\u2019hora d\u2019interpretar els resultats. En primer lloc, la presa de dades s\u2019ha realitzat amb t\u00e8cniques de recerca quantitativa, a trav\u00e9s de l\u2019\u00fas de q\u00fcestionaris. Encara que aquests instruments van presentar uns nivells adequats de fiabilitat i validesa, es basen en una percepci\u00f3 subjectiva dels estudiants participants en la recerca, i no en valors objectius. A m\u00e9s, \u00fanicament s\u2019han analitzat variables sociodemogr\u00e0fiques referents al g\u00e8nere i edat de l\u2019alumnat, i futurs treballs haurien de considerar altres variables com, per exemple, els nivells socioecon\u00f2mics i de cultura com a factors determinants en la recerca. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A partir dels resultats d\u2019aquesta recerca, en relaci\u00f3 amb els objectius que planteja, es pot concloure que els nivells de viol\u00e8ncia a les aules encara que hi siguin presents, no s\u00f3n elevats. No obstant, els valors aconseguits en variables positives com l\u2019esportivitat i la responsabilitat s\u00ed que han mostrat un alt grau de desenvolupament. Ara b\u00e9, de manera general, s\u2019ha observat que el perfil d\u2019alumnat que es troba a ESO presenta pitjors \u00edndexs en les tres variables analitzades, la qual cosa pot considerar-se una nova crida a realitzar programes d\u2019intervenci\u00f3 sobre aquests. Quant al g\u00e8nere, els nois han registrat un major grau de desenvolupament d\u2019esportivitat i responsabilitat si b\u00e9, al seu torn, s\u00f3n el grup que m\u00e9s viol\u00e8ncia pateix. Finalment, la correlaci\u00f3 positiva entre tots dos valors i negativa amb els nivells de viol\u00e8ncia permet observar que aquests programes d\u2019intervenci\u00f3, centrant-se en una de les variables, tamb\u00e9 podrien tenir efectes sobre la resta. En qualitat de noves l\u00ednies de recerca que es deriven d\u2019aquest treball, cal destacar l\u2019an\u00e0lisi de la influ\u00e8ncia del proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3 durant l\u2019edat escolar en la formaci\u00f3 de la personalitat (reflex d\u2019un major o menor desenvolupament de valors com, per exemple, la responsabilitat o l\u2019esportivitat), aix\u00ed com el grau de predicci\u00f3 capa\u00e7 de ser determinat per variables com el nivell socioecon\u00f2mic i\/o sociocultural. Finalment, se suggereix la promoci\u00f3 de recerques basades en intervencions en centres escolars que busquin el desenvolupament de valors per a reduir la viol\u00e8ncia escolar, incidint, en \u00faltima inst\u00e0ncia, en una reducci\u00f3 de la conflictivitat social (S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2019<\/a>). <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  La finalitat d\u2019aquest estudi \u00e9s con\u00e8ixer els nivells d\u2019esportivitat, viol\u00e8ncia escolar quotidiana i responsabilitat personal i social en els estudiants de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria. La mostra va estar composta per 672 estudiants (382 nois i 290 noies), amb edats compreses entre els 12 i els 16 anys d\u2019edat (M + DE = 13.99 + […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50],"tags":[187,12835],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["conviv\u00e8ncia escolar<\/a>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["conviv\u00e8ncia escolar<\/span>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 gener 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 gener 2020 19:14","modified":"Updated on 5 octubre 2020 08:10"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2151\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2151"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2151\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7803,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2151\/revisions\/7803\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2151"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2151"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2151"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}