{"id":2119,"date":"2020-04-01T12:04:02","date_gmt":"2020-04-01T12:04:02","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/evolucion-de-los-habitos-deportivos-de-estudiantes-de-ciencias-del-deporte-en-espan%cc%83a\/"},"modified":"2020-10-05T09:12:10","modified_gmt":"2020-10-05T09:12:10","slug":"evolucio-dels-habits-esportius-destudiants-de-ciencies-de-lesport-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/evolucio-dels-habits-esportius-destudiants-de-ciencies-de-lesport-a-espanya\/","title":{"rendered":"Evoluci\u00f3 dels h\u00e0bits esportius d\u2019estudiants de ci\u00e8ncies de l\u2019esport a Espanya"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser analitzar l\u2019evoluci\u00f3 dels h\u00e0bits esportius d\u2019estudiants espanyols de Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport. Es tracta d\u2019un estudi quantitatiu, exploratori i descriptiu. La mostra es va compondre de 1043 estudiants distribu\u00efts en tres conjunts de diferents anys acad\u00e8mics: 357 (34.2%) van cursar els estudis en el per\u00edode 1991-92; 364 (34.9%); en el 2012-13, i 322 (30.9%), en el 2016-17. S\u00f3n homes en la seva majoria (74.3 % enfront del 24.7 % de dones) i la mitjana d\u2019edat \u00e9s de 21.7 anys (DE = 3.077). Per a la recollida de dades es va utilitzar un q\u00fcestionari que presenta un \u00edndex de fiabilitat de \u03b1=.822, .836, .877, en cada conjunt. Els resultats van mostrar que el perfil dels estudiants era clarament esportiu, que tenien antecedents d\u2019esportistes en la seva fam\u00edlia, alguna cosa que es va incrementant amb el pas dels anys, i que, una vegada s\u2019inicien els estudis, s\u2019aprecia un descens en el nombre d\u2019esports practicats. Destaca el futbol com a esport majoritari que augmenta en funci\u00f3 dels anys estudiats i descendeix despr\u00e9s de matricular-se en el centre. La pr\u00e0ctica es vincula amb les federacions i, per tant, la majoria competeixen a nivell nacional i regional.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitat fi\u0301sica<\/span>, educacio\u0301 fi\u0301sica<\/span>, ensenyament superior<\/span>, esport<\/span>, estudiants<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La recerca sobre els h\u00e0bits esportius dels estudiants universitaris de Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport (CAFE), ha estat present, habitualment, en la literatura especialitzada a Espanya, des de la crea\u00ad ci\u00f3 dels antics instituts nacionals d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (INEF). Les primeres recerques realitzades es van centrar en una mostra d\u2019estudiants d\u2019un centre con\u00ad cret (De la Cruz et al., 1988<\/a>; Garc\u00eda et al., 2012<\/a>; M\u00e1rquez i Zubiaur, 1990<\/a>; Madera i Gonz\u00e1lez, 2003<\/a>; Mosquera-\u00adGonz\u00e1lez i Rodicio-\u00adGarc\u00eda, 1995<\/a>; Parera i Solanellas, 1998<\/a>; P\u00e9rez et al., 2005<\/a>). En algunes d\u2019elles es recullen les difer\u00e8ncies entre abans i des\u00ad pr\u00e9s d\u2019iniciar els estudis (Mosquera\u00ad-Gonz\u00e1lez i Ro\u00addicio-\u00adGarc\u00eda, 1995<\/a>; P\u00e9rez et al., 2005<\/a>) i unes altres, incideixen en el coneixement de la titulaci\u00f3 (Madera i Gonz\u00e1lez, 2003<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En el context internacional, s\u2019ha vinculat la tem\u00e0ti\u00adca amb l\u2019estudi dels h\u00e0bits de vida saludable i nivell de pr\u00e0ctica, utilitzant per a aix\u00f2 el Physical Activity Questi\u00ad onnaire (IPAQ), o q\u00fcestionaris elaborats ad hoc <\/em>(Bedna\u00adrek et al., 2016<\/a>; Dur\u00e1n et al., 2014<\/a>; Fagaras et al., 2015<\/a>; Loch et al., 2006<\/a>; Rangel et al., 2015<\/a>; Soguksu, 2011<\/a>; Ureta, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una altra l\u00ednia de recerca emergent \u00e9s la d\u2019estudis comparatius. Mosquera\u00adGonz\u00e1lez i Rodicio\u00ad-Garc\u00eda (2014a<\/a>, 2014b<\/a>), analitzen la poblaci\u00f3 d\u2019estudiants d\u2019acti\u00ad vitat f\u00edsica i esport en els anys 90 i en l\u2019actualitat. En el seu treball identifiquen masculinitzaci\u00f3, pr\u00e0ctica de di\u00ad versos esports i tamb\u00e9 forta vinculaci\u00f3 amb l\u2019esport, que representa gaireb\u00e9 la meitat de la seva vida. Continua una tend\u00e8ncia de modernitat, apreciada ja en la d\u00e8cada dels 90, i entesa com la relaci\u00f3 amb les federacions i la competici\u00f3 (Garc\u00eda Ferrando, 2006<\/a>); a m\u00e9s de la dis\u00ad minuci\u00f3 de la pr\u00e0ctica despr\u00e9s d\u2019entrar en el centre. La masculinitzaci\u00f3 dels estudis \u00e9s confirmada per Porto (2009)<\/a>, aix\u00ed com per Serra i Soler (2013)<\/a> i Garay et al. (2018)<\/a>, que identifiquen un descens en les sol\u00b7licituds d\u2019acc\u00e9s als centres en els \u00faltims 25 anys, i en el percen\u00ad tatge de les dones que finalment hi accedeixen, tant a Catalunya com al Pa\u00eds Basc. En el context internacional destaca l\u2019estudi de Kwan et al. (2012)<\/a>, els qui van ana\u00ad litzar dos grups d\u2019estudiants (1994\u00ad1995 i 2006\u00ad2007), arribant a la conclusi\u00f3 que l\u2019activitat f\u00edsica disminueix a mesura que avancen els anys i, sobretot, quan ingressen a la universitat.<\/p>\n\n\n\n

Un altre estudi comparatiu \u00e9s el de Montero i G\u00f3\u00admez (2006)<\/a>, en el qual s\u2019ofereix una perspectiva m\u00e9s \u00e0mplia en comparar estudiants de cinc centres de les tres universitats gallegues. En aquest treball es constata que no hi ha grans difer\u00e8ncies quant al gust per l\u2019esport, pr\u00e0ctica habitual i vinculaci\u00f3 amb les federacions, tant en llicenciats com en diplomats, si b\u00e9 els d\u2019INEF estan una mica m\u00e9s vinculats amb la competici\u00f3. La compara\u00ad ci\u00f3 de centres de diferents universitats espanyoles igual\u00ad ment l\u2019ha dut a terme Montero (2008)<\/a>. Destaquen els de l\u2019INEF de Gal\u00edcia que arriben al 81.9% de pr\u00e0ctica esportiva, i s\u00f3n els que estan m\u00e9s vinculats amb les fe\u00ad deracions i la competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 hi ha hagut inter\u00e8s per con\u00e8ixer els h\u00e0bits esportius de l\u2019alumnat de Magisteri en Educaci\u00f3 F\u00edsica (EF), tal com ho mostren els estudis d\u2019Arbinaga et al. (2011)<\/a>, L\u00f3pez-\u00adS\u00e1nchez et al. (1994) <\/a>en el qual es com\u00ad paren diverses promocions d\u2019aspirants; el de Zagalaz et al. (2009)<\/a> que estudia la seva pr\u00e0ctica esportiva, abans d\u2019entrar en el centre i despr\u00e9s i, finalment, el de Gago et al. (2012)<\/a>, en el qual es realitza la compa\u00ad raci\u00f3 amb els d\u2019altres especialitats d\u2019educaci\u00f3 infantil i prim\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Una altra perspectiva \u00e9s l\u2019estudi de la poblaci\u00f3 d\u2019estudiants universitaris que inclouen als d\u2019EF. A Espanya, destaca el treball de Ruiz et al. (2001)<\/a>, on s\u2019observa que els de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3, on s\u2019in\u00ad clouen els que estudien la Diplomatura de Mestre en EF, se situen en primer lloc quant a quantitat de prac\u00ad ticants d\u2019activitats fisicoesportives de temps lliure. En la mateixa l\u00ednia, apareixen els treballs d\u2019Awadalla et al. (2014)<\/a>, Bergier et al. (2015<\/a>, 2016<\/a>), Brown et al. (2008)<\/a>, Fagaras et al. (2015)<\/a>, Mart\u00ednez-\u00adLemos et al. (2014)<\/a>, Nasui i Popescu (2014)<\/a>, Olutende et al. (2017)<\/a>, Sechi i Garc\u00eda (2012)<\/a>, Sigmundov\u00e1 et al. (2013)<\/a> i Val\u00add\u00e9s-\u00adBadilla et al. (2015)<\/a>. Aix\u00ed mateix, existeixen estu\u00ad dis comparatius entre estudiants universitaris d\u2019EF de diferents pa\u00efsos, com \u00e9s el cas de Haase et al. (2004)<\/a>, Kondric et al. (2013)<\/a>, Bergier et al. (2016<\/a>, 2017<\/a>), i Sindik et al. (2017)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Des del punt de vista metodol\u00f2gic, la majoria dels estudis s\u00f3n quantitatius i de naturalesa transversal, ana\u00adlitzant una mostra d\u2019estudiants en un moment concret (De la Cruz et al., 1988<\/a>; Madera i Gonz\u00e1lez, 2003<\/a>; M\u00e1rquez i Zubiaur, 1990<\/a>; Montero i G\u00f3mez, 2006<\/a>; Montero, 2008<\/a>; Mosquera\u00ad-Gonz\u00e1lez i Rodicio\u00ad-Garc\u00eda, 1995<\/a>, 2014a<\/a>; Parera i Solanellas, 1998<\/a>; P\u00e9rez et al., 2005<\/a>; Zagalaz et al., 2009<\/a>), sent m\u00e9s escassos els estu\u00addis longitudinals (Kwan et al., 2012<\/a>; Ruiz et al., 2001<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquest treball se centra en con\u00e8ixer l\u2019evoluci\u00f3 dels h\u00e0bits esportius d\u2019estudiants de CAFE, a Espanya, en els \u00faltims 25 anys; amb aquesta finalitat s\u2019analitzen les dades en una doble dimensi\u00f3: en funci\u00f3 del grup estu diat (1991\u00ad92, 2012\u00ad13 i 2016\u00ad17), i de si es refereixen a abans o despr\u00e9s de la seva matriculaci\u00f3 en el centre universitari.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va utilitzar una metodologia de tall quantitatiu, amb el q\u00fcestionari com a instrument de recollida d\u2019informa\u00adci\u00f3; i fonamentalment descriptiva, perqu\u00e8 es va focalit\u00adzar a informar sobre els h\u00e0bits esportius dels estudiants de CAFE, ateses les respostes directes donades per ells mateixos en situacions naturals, com \u00e9s el context de l\u2019aula.<\/p>\n\n\n\n

Per a aix\u00f2, es va comptar amb tres mostres d\u2019estu\u00ad diants matriculats en aquests estudis, en la Universitat de La Corunya, en diferents per\u00edodes: en els anys 90, concretament en el curs 1991\u00ad92, any en qu\u00e8 finalitza els seus estudis la primera promoci\u00f3 d\u2019estudiants de lli\u00ad cenciatura en INEF de La Corunya; una d\u00e8cada despr\u00e9s, en el curs 2012\u00ad13, per ser l\u2019any en qu\u00e8 finalitzava la primera promoci\u00f3 de graduats en Ci\u00e8ncies de l\u2019Esport de la mateixa Universitat, i, finalment, la promoci\u00f3 de l\u2019any 2016\u00ad17 en la qual finalitzava la segona promoci\u00f3 d\u2019estudis de grau.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Van prendre part en l\u2019estudi 1.043 estudiants, 357 (34.2%) dels quals van cursar els estudis l\u2019any acad\u00e8\u00ad mic 1991\u00ad92; 364 (34.9 %) en 2012\u00ad13 i 322 (30.9 %) en 2016\u00ad17, majorit\u00e0riament homes, el 74.3% enfront del 24.7% de dones. La mitjana d\u2019edat era de 21.7 anys (DE<\/em>=3.077), i cursaven 1r en el moment de la recolli\u00ad da de dades el 26.7%; 2n curs, el 24.5%; 3r, el 16.3%; 4t, el 23%, i 5\u00e8, el 8% (aquest percentatge \u00e9s baix per\u00ad qu\u00e8 nom\u00e9s inclo\u00efa la mostra del per\u00edode 1991-\u00ad1992, ja que els actuals graus s\u00f3n de 4 anys).<\/p>\n\n\n\n

Procediment i instrument<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va sol\u00b7licitar la col\u00b7laboraci\u00f3 dels participants, tots ells estudiants de CAFE, amb una carta informativa al professorat d\u2019assignatures troncals per a aconseguir una major resposta. Una vegada obtingut el vistiplau, s\u2019acudia a l\u2019aula en l\u2019horari indicat pel professorat col\u00b7laborador, i se sol\u00b7licitava el consentiment informat als estudiants, per a procedir seguidament a l\u2019emplena\u00ad ment del q\u00fcestionari. El mostreig va ser, per tant, inci\u00ad dental, i van contestar tots els presents en cada sessi\u00f3. El proc\u00e9s va transc\u00f3rrer sense incid\u00e8ncies, sempre amb la pres\u00e8ncia de l\u2019equip de recerca perqu\u00e8 es realitz\u00e9s una correcta aplicaci\u00f3 del q\u00fcestionari i es facilit\u00e9s el seu em\u00ad plenament. Es va informar els participants que els q\u00fces\u00ad tionaris eren an\u00f2nims i que les dades solament s\u2019utilitza\u00ad rien per a la recerca.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019instrument va ser elaborat ad hoc <\/em>en els anys 90 i modificat l\u2019any 2012, adaptant\u00adlo al context social i de recerca del moment, per a aplicar\u00adlo als altres dos grups estudiats. S\u2019estructura en quatre blocs: dades d\u2019identifi\u00ad caci\u00f3, h\u00e0bits socioculturals, h\u00e0bits esportius i h\u00e0bits de vida. En els dos \u00faltims blocs es van recollir dades re\u00ad ferides a moments previs a l\u2019ingr\u00e9s en la titulaci\u00f3 i una vegada iniciat aquesta. Aquest article se centra en els h\u00e0bits esportius dels estudiants una vegada matriculats en la titulaci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de l\u2019Esport.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019actualitzaci\u00f3 de l\u2019instrument, i a l\u2019efecte de va\u00adlidaci\u00f3, es va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de profes sorat i estudiants de la Facultat de Ci\u00e8ncies de l\u2019Esport. Inicialment, se\u2019ls va sol\u00b7licitar respondre al q\u00fcestionari destacant al marge totes les q\u00fcestions que consideressin en relaci\u00f3 amb dos aspectes: format i contingut. Revisades les anotacions fetes per part de l\u2019equip investiga\u00addor van ser convocats a una sessi\u00f3 de treball en grup per analitzar les millores suggerides i prendre decisions. L\u2019an\u00e0lisi de les seves aportacions va recomanar actualitzar el llenguatge, modificar l\u2019estructura, aix\u00ed com ampliar\u00ad-lo en algun aspecte no contemplat en la versi\u00f3 original. La fiabilitat de l\u2019instrument es va mesurar a trav\u00e9s de l\u2019estad\u00edstic \u03b1 de Cronbach que dona un resultat global per a la dimensi\u00f3 objecte d\u2019estudi, de .822, .836, .877, en cada grup estudiat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va realitzar d\u2019acord amb el Codi d\u2019\u00c8tica de l\u2019Associaci\u00f3 M\u00e8dica Mundial (Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki) i va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca i la Doc\u00e8ncia de la Universitat de La Corunya a la qual per\u00ad tanyen les autories.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va combinar l\u2019estad\u00edstica descriptiva i inferencial, an\u00e0lisi de fiabilitat de l\u2019instrument, taules de conting\u00e8n\u00ad cia i mesures d\u2019associaci\u00f3. Dins d\u2019aquestes \u00faltimes es va realitzar la prova \u03c72 de Pearson per a analitzar la relaci\u00f3 entre les variables categ\u00f2riques (antecedents com a es\u00ad portistes en la seva fam\u00edlia, ambient favorable a la pr\u00e0c\u00adtica esportiva, vinculaci\u00f3 a les federacions, i categories en les quals competien), en funci\u00f3 dels cursos acad\u00e8mics i de si es produ\u00efen abans o despr\u00e9s d\u2019entrar en el centre. Per a saber si els anys de pr\u00e0ctica esportiva diferien en funci\u00f3 del curs acad\u00e8mic, es va realitzar una an\u00e0lisi factorial ANOVA d\u2019un factor i la prova post hoc <\/em>de Tukey, que va permetre saber entre els cursos on, en concret, es trobaven les difer\u00e8ncies. El tractament i an\u00e0lisi de dades es va realitzar amb el programa estad\u00edstic SPSS, versi\u00f3 22.0 per a Windows.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Per a analitzar l\u2019evoluci\u00f3 dels h\u00e0bits esportius en els di\u00adferents cursos estudiats, s\u2019ha fet un estudi dels tres grups considerats, posant \u00e8mfasis en les seg\u00fcents variables: antecedents d\u2019esportistes en la fam\u00edlia i ambient favora\u00adble, nombre d\u2019esports que practiquen, anys de pr\u00e0ctica, l\u2019esport que realitzen, si estan federats, si competeixen i en quin nivell ho fan.<\/p>\n\n\n\n

Els estudiants participants en la recerca tenen antece\u00addents com a esportistes en la seva fam\u00edlia en percentatges que varien en funci\u00f3 dels anys acad\u00e8mics (taula 1), amb una tend\u00e8ncia a anar incrementant\u00adse a mesura que pas\u00ad sen els mateixos, amb proporcions que oscil\u00b7len entre el 51.1 % en els anys 90, al 72 % en l\u2019actualitat. Aquesta difer\u00e8ncia \u00e9s estad\u00edsticament significativa (\u03c72=33.503; g.l. = 2; \u03b1 = .000 < .05), i augmenta a mesura que avan\u00ad cen els anys. La situaci\u00f3 \u00e9s diferent en referir\u00adse a l\u2019ambient favorable o no a la pr\u00e0ctica esportiva on les difer\u00e8n\u00adcies s\u00f3n m\u00ednimes, oscil\u00b7lant entre el 87.2 %, en els 90 i el 88.5 % en el curs 2016-\u00ad17; i no significatives (\u03c72 = .340; g.l.=2; \u03b1 =.843>.05), en funci\u00f3 del curs acad\u00e8mic.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Antecedents esportistes i ambient esportiu <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El perfil de l\u2019alumnat \u00e9s clarament esportiu, si b\u00e9, una vegada que comencen els estudis de Ci\u00e8n\u00adcies de l\u2019Esport, s\u2019aprecia un descens en el nom\u00ad bre d\u2019esports practicats (figures 1 i 2). Abans de matricular-\u00adse en el centre els majors percentatges s\u2019observen en la categoria de m\u00e9s de tres esports, i despr\u00e9s, predomina la pr\u00e0ctica de dos esports.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Nre. d\u2019esports practicats abans<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Una altra dada a ressaltar \u00e9s que no hi ha ning\u00fa que, una vegada iniciat els estudis, assenyali que no practica cap esport de manera habitual.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Nre. d\u2019esports practicats despr\u00e9s<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

En els esports practicats (figures 3 i 4) destaca el fut\u00adbol, encara que la seva pr\u00e0ctica ha descendit una vegada que s\u2019han matriculat a CAFE; en menor mesura practi\u00adquen altres esports com atletisme, b\u00e0squet, arts marcials i handbol. S\u2019observa com a mesura que passen els anys, \u00e9s major la diversitat d\u2019esports que practiquen, per\u00f2 la tend\u00e8ncia del model de pr\u00e0ctica es mant\u00e9, amb un pre\u00addomini clar del futbol, en els tres grups estudiats, tan abans com despr\u00e9s d\u2019entrar en el centre.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Esports practicats abans<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Esports practicats despr\u00e9s<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La mitjana d\u2019anys que porten practicant\u00ad-los \u00e9s de 7.66 (DE <\/em>= 3.991) en els 90, i ascendeix a 11 anys, en els altres dos cursos acad\u00e8mics analitzats; i aquestes difer\u00e8ncies s\u00f3n significatives,tal com ens mostren els resultats del ANOVA realitzat (F <\/em>= 94.185; g.l. = 2; \u03b1 = .000 < .05). La prova post hoc (HSD de Tukey) informa que aquestes difer\u00e8ncies es donen entre el grup dels 90 i el de 2012, i entre el del 90 i 2017 (\u03b1 =.000<.05, en tots dos casos).<\/p>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica d\u2019aquests esports es vincula amb les fe\u00ad deracions en els tres anys estudiats i amb tend\u00e8ncia a augmentar (taula 2) i amb una difer\u00e8ncia estad\u00edsticament significativa en els federats despr\u00e9s de matricular\u00ad-se en el centre, sent major en els anys 90 (\u03c72 = 7.774; g.l. = 2; \u03b1 =.021<.05). La majoria ha competit en percentatges superiors al 90%, i augmenta de manera progressiva en els tres grups, abans de matricular-\u00adse en estudis de CAFE, sense ser significatives les difer\u00e8ncies. Una ve\u00adgada matriculats, les difer\u00e8ncies si s\u00f3n estad\u00edsticament significatives, sent superior en els anys 90 (\u03c72 = 11.933; g.l.=2; \u03b1 =.003<.05).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Vinculaci\u00f3 amb federacions i la competici\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les categories en la qual competien abans d\u2019entrar en el centre s\u00f3n fonamentalment a nivell nacional (37%) i regional (31.1%), difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significati\u00adves (\u03c72 = 35.518; g.l. = 14; \u03b1 = .001<.05) (figura 5). El pas dels anys va fent que augmentin els que compe\u00ad teixen a nivell nacional en el per\u00edode 2016\u00ad17 (41.9%) i, a nivell regional, en el de 2012\u00ad13 (34.9%), sense ser estad\u00edsticament significatives les difer\u00e8ncies. No \u00e9s menyspreable el percentatge d\u2019estudiants que competeixen en Jocs Paral\u00edmpics (10 %), si b\u00e9 aquest descendeix amb el pas dels anys.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Nivell de la competici\u00f3 abans<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La comparaci\u00f3 entre abans d\u2019entrar en el centre i despr\u00e9s (figures 5 i 6), va posar de manifest que en el curs 2016\u00ad17 s\u2019observava una tend\u00e8ncia a reduir\u00adse la competici\u00f3 a nivell nacional (passa de 41.9% al 28.5 %); i a incrementar\u00adse la regional (del 29.5 % al 39.2 %) i la provincial (del 14.6 % al 20 %). Aquesta mateixa tend\u00e8ncia \u00e9s la que es va observar en els anys 90.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Nivell de la competici\u00f3 despr\u00e9s<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 i conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019inter\u00e8s pels h\u00e0bits esportius dels estudiants de CAFE ha estat i \u00e9s una tem\u00e0tica d\u2019inter\u00e8s en la lite\u00ad ratura especialitzada. El primer que cal ressaltar de tots ells, \u00e9s que es tracta d\u2019una titulaci\u00f3 realitzada fonamentalment per homes (De la Cruz et al., 1988<\/a>; Dur\u00e1n et al., 2014<\/a>; Garay et al., 2018<\/a>; Garc\u00eda et al., 2012<\/a>; L\u00f3pez\u00ad-S\u00e1nchez et al., 1994<\/a>; Madera i Gonz\u00e1\u00adlez, 2003<\/a>; M\u00e1rquez i Zubiaur, 1990<\/a>; Montero, 2008<\/a>; P\u00e9rez et al., 2005<\/a>; Porto, 2009<\/a>; Serra et al., 2014<\/a>; Serra i Soler, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per a comprendre i explicar aquest fet, Serra et al. (2014)<\/a> consideren que \u00e9s necess\u00e0ria una perspectiva te\u00f2\u00adrica feminista que incideixi en els estereotips de g\u00e8ne\u00adre, revisi el curr\u00edculum ocult, reconegui l\u2019hegemonia de la cultura masculina en els estudis i tingui en compte el discurs neoliberal de la societat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019antecedents d\u2019esportistes en la fam\u00edlia no \u00e9s una dada que es reculli en totes les recerques a les quals s\u2019ha tingut acc\u00e9s; per\u00f2, quan \u00e9s abordat es constata, igual que en aquest estudi, que aquesta influ\u00e8n\u00adcia existeix i s\u2019incrementa amb el pas dels anys (Garc\u00eda Ferrando, 2006<\/a>; Mosquera-\u00adGonz\u00e1lez i Rodicio-\u00adGarc\u00eda, 2014a<\/a>, 2014b<\/a>; Sukys et al., 2014)<\/a>. Des del punt de vista de la pr\u00e0ctica, el perfil identificat en els estudiants de CAFE \u00e9s clarament esportiu, coincidint amb altres es\u00adtudis (Garc\u00eda et al., 2012<\/a>; L\u00f3pez\u00ad-S\u00e1nchez et al., 1994<\/a>; Madera i Gonz\u00e1lez, 2003<\/a>; M\u00e1rquez i Zubiaur, 1990<\/a>; Montero, 2008<\/a>; Mosquera\u00ad-Gonz\u00e1lez i Rodicio-\u00adGarc\u00eda, 1995<\/a>; P\u00e9rez et al., 2005<\/a>; Ruiz et al., 2001<\/a>; Zagalaz et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Quant al nombre d\u2019esports practicats, els h\u00e0bits s\u00f3n multiesportius, ja que practiquen m\u00e9s de tres esports. Aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s coincident amb les dades aportades per De la Cruz et al. (1988)<\/a>, Madera i Gonz\u00e1lez (2003)<\/a> i Mosquera-\u00adGonz\u00e1lez i Rodicio\u00ad-Garc\u00eda (2014a<\/a>, 2014b<\/a>). Quant als esports practicats destaca el futbol (Mosquera\u00ad-Gonz\u00e1lez i Rodicio\u00ad-Garc\u00eda, 1995<\/a>, 2014a<\/a>, 2014b<\/a>; Pare\u00adra i Solanellas, 1998;<\/a> P\u00e9rez et al., 2005<\/a>; Garc\u00eda et al., 2012)<\/a>, encara que en altres estudis apareix la pres\u00e8ncia de l\u2019atletisme, gimn\u00e0stica i b\u00e0squet (De la Cruz et al., 1988<\/a>; L\u00f3pez-\u00adS\u00e1nchez et al., 1994<\/a>; M\u00e1rquez i Zubiaur, 1990<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Una vegada que inicien els estudis universitaris es percep un descens de pr\u00e0ctica i del nombre d\u2019esports, tend\u00e8ncia que es confirma tamb\u00e9 en altres carreres (Madera i Gonz\u00e1lez, 2003<\/a>; P\u00e9rez et al., 2005<\/a>), si b\u00e9, alguns destaquen el contrari (Fagarasa et al., 2015<\/a>; Garc\u00eda et al., 2012<\/a>; Nasui i Popescu, 2014<\/a>; Ruiz et al., 2001<\/a>; Sigmundova et al., 2013<\/a>; Zagalaz et al., 2009)<\/a>. Aquests canvis es poden explicar amb el que Puig (1997)<\/a> va denominar itineraris esportius, \u00e9s a dir, fluc\u00ad tuacions de la pr\u00e0ctica en funci\u00f3 de la biografia de cada participant.<\/p>\n\n\n\n

Pr\u00e0cticament tots els estudiants es vinculen amb la competici\u00f3 i les federacions, cosa que es detecta en els primers estudis, i que es mant\u00e9 fins a l\u2019actualitat (De la Cruz et al., 1988<\/a>; Madera i Gonz\u00e1lez, 2003<\/a>; M\u00e1rquez i Zubiaur, 1990<\/a>; Montero, 2008<\/a>; Montero i G\u00f3mez, 2006<\/a>; Mosquera-\u00adGonz\u00e1lez i Rodicio-\u00adGarc\u00eda, 2014a<\/a>); per\u00f2, es redueix de manera significativa quan s\u00f3n uni\u00ad versitaris (Mosquera-\u00adGonz\u00e1lez i Rodicio-\u00adGarc\u00eda, 1995<\/a>; P\u00e9rez et al., 2005<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Garc\u00eda Ferrando (2006)<\/a> va detectar en l\u2019enquesta de poblaci\u00f3 espanyola que l\u2019esport s\u2019ha globalitzat i \u00e9s postmodern, i no modern, de competici\u00f3 i federat. El m\u00e9s remarcable d\u2019aquesta recerca \u00e9s que en els estudi\u00ad ants de CAFE hi ha la tend\u00e8ncia contr\u00e0ria a la poblaci\u00f3 espanyola, independentment del grup estudiat. En defi\u00adnitiva, el perfil dels estudiants no afavoreix els canvis socials en l\u2019esport, sin\u00f3 al contrari, reprodueix models tradicionals de pr\u00e0ctica esportiva de modernitat, de tipus d\u2019esport i de masculinitzaci\u00f3 que no s\u2019ajusten a una societat postmoderna. S\u2019ha creat un circuit tancat que es retroalimenta a si mateix: l\u2019alumnat arriba amb un perfil de modernitat i el centre el reprodueix i le\u00adgitima.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, seria interessant reflexionar sobre la formaci\u00f3 dels professionals d\u2019EF, per\u00f2, sobretot, amb respecte a les creences dels estudiants en formaci\u00f3, a tra\u00adv\u00e9s del filtre de la qual interpretaran el que estan apre\u00adnent. En l\u2019actualitat, les accions formatives no s\u00f3n prou eficaces per a canviar creences, actituds i valors amb els quals arriben els estudiants (Carreiro et al., 2016<\/a>; Mc\u00ad Kenzie, 2007<\/a>; Villaverde et al., 2017)<\/a>. Com assenyalen Kirk i Oliver (2014)<\/a>, cal que hi hagi m\u00e9s interconnexi\u00f3 entre la recerca i la intervenci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser analitzar l\u2019evoluci\u00f3 dels h\u00e0bits esportius d\u2019estudiants espanyols de Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport. Es tracta d\u2019un estudi quantitatiu, exploratori i descriptiu. La mostra es va compondre de 1043 estudiants distribu\u00efts en tres conjunts de diferents anys acad\u00e8mics: 357 (34.2%) van cursar els estudis en el per\u00edode 1991-92; […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[154,152,150,153,151],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat fi\u0301sica<\/a>","educacio\u0301 fi\u0301sica<\/a>","ensenyament superior<\/a>","esport<\/a>","estudiants<\/a>"],"unlinked":["activitat fi\u0301sica<\/span>","educacio\u0301 fi\u0301sica<\/span>","ensenyament superior<\/span>","esport<\/span>","estudiants<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 abril 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 abril 2020 12:04","modified":"Updated on 5 octubre 2020 09:12"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2119\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2119"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2119\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7828,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2119\/revisions\/7828\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}