{"id":2100,"date":"2020-01-01T18:32:47","date_gmt":"2020-01-01T18:32:47","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=2100"},"modified":"2020-10-05T08:06:44","modified_gmt":"2020-10-05T08:06:44","slug":"leficacia-del-porter-en-la-falta-directa-de-lhoquei-patins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/leficacia-del-porter-en-la-falta-directa-de-lhoquei-patins\/","title":{"rendered":"L\u2019efic\u00e0cia del porter en la falta directa de l\u2019hoquei patins"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquesta recerca va ser analitzar la influ\u00e8ncia de les variables que intervenen en la interacci\u00f3 entre el porter i el jugador sobre l\u2019efic\u00e0cia de les faltes directes. Es va utilitzar la metodologia observacional i es va crear un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc <\/em>amb 11 criteris. La mostra va estar formada per 637 faltes directes de l\u2019OK Liga 2015-16. Es va realitzar una an\u00e0lisi descriptiva de les diferents variables i una an\u00e0lisi correlacional entre les variables de les conductes del porter i del jugador quant a l\u2019efic\u00e0cia en la finalitzaci\u00f3. No es va identificar cap variable de la interacci\u00f3 entre el porter i el jugador que tingu\u00e9s relaci\u00f3 significativa amb l\u2019efectivitat del porter (p <\/em>> .05). Les conductes dels jugadors que van presentar una efic\u00e0cia m\u00e9s alta van ser: la lateralitat esquerrana (33.3 %) i la zona 3 on s\u2019executa la falta directa (33.2 %). Les conductes dels porters que van presentar percentatges m\u00e9s alts d\u2019efectivitat van ser la utilitzaci\u00f3 de l\u2019habilitat t\u00e8cnica de moure els bra\u00e7os per aturar el llan\u00e7ament (82.7 %) i les posicions inicials de gatzoneta (73.8 %) i de genoll a terra (72 %). La informaci\u00f3 obtinguda resulta d\u2019inter\u00e8s per ajudar a comprendre les interaccions entre porter i jugador i d\u2019aquesta forma poder intervenir en la millora del joc d\u2019ambd\u00f3s atenent a les caracter\u00edstiques de la falta directa. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> efic\u00e0cia<\/span>, falta directa<\/span>, habilitat t\u00e8cnica<\/span>, hoquei patins<\/span>, porter<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La falta directa (FD) en l\u2019hoquei patins (HP) \u00e9s una situaci\u00f3 d\u2019oposici\u00f3 entre porter i jugador amb influ\u00e8ncia rec\u00edproca. S\u2019hi estableix un duel asim\u00e8tric en el qual el jugador t\u00e9 l\u2019objectiu de marcar gol i el porter d\u2019evitar-lo. La import\u00e0ncia d\u2019aquestes accions al joc ve determinada per una efectivitat superior a la resta d\u2019accions de l\u2019hoquei patins, nom\u00e9s superada pels penals (Brazio, 2006<\/a>; Vaz, 2011<\/a>) i perqu\u00e8 m\u00e9s del 60 % s\u00f3n llan\u00e7ades en moments decisius del partit, en els darrers \u00faltims 15 minuts (Trabal, 2017<\/a>; Trabal et al., 2019a<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Diferents estudis en esports de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 han abordat la relaci\u00f3 porter-jugador en situacions de penal. La import\u00e0ncia d\u2019aquestes recerques recau en el fet que essent l\u2019FD una acci\u00f3 exclusiva de l\u2019HP, s\u00f3n els penals les accions existents en altres esports que presenten caracter\u00edstiques m\u00e9s similars amb l\u2019FD en l\u2019HP, per la seva import\u00e0ncia i per tractar-se d\u2019interaccions exclusives entre porter i jugador. Una de les variables analitzades ha estat la situaci\u00f3 inicial del porter en el penal de futbol. Un posicionament inicial del porter lateral respecte al centre de la porteria condiciona les decisions dels llan\u00e7adors i aquests augmenten la probabilitat de dirigir el llan\u00e7ament cap a la zona on el porter ha cedit m\u00e9s espai (Masters et al., 2007<\/a>; Weigelt i Memmert, 2012<\/a>; Weigelt et al., 2012<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Una altra variable que s\u2019ha estudiat \u00e9s la predisposici\u00f3 dels porters de futbol cap a l\u2019acci\u00f3 en comptes de la inacci\u00f3. S\u2019ha demostrat que en els penals el porter prefereix llan\u00e7ar-se cap a un dels costats malgrat saber que la millor opci\u00f3 per ser efica\u00e7 \u00e9s quedar-se quiet al centre de la porteria (De la Vega et al., 2010<\/a>). A trav\u00e9s d\u2019un enfocament similar Bar-Eli i Azar (2009)<\/a> demostren que els jugadors prefereixen que un penal els sigui aturat pel porter que no pas llan\u00e7ar-lo fora de la porteria. <\/p>\n\n\n\n

En refer\u00e8ncia a la lateralitat del porter i del jugador, s\u2019observa que en l\u2019hoquei gel l\u2019efic\u00e0cia dels porters dretans no est\u00e0 influenciada per la lateralitat dels llan\u00e7adors. Contr\u00e0riament, els porters esquerrans reben m\u00e9s gols dels jugadors dretans (Puterman et al., 2010<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La influ\u00e8ncia dels moviments previs del porter sobre el llan\u00e7ador tamb\u00e9 ha centrat l\u2019inter\u00e8s dels investigadors. Wood i Wilson (2010)<\/a> afirmen que l\u2019acci\u00f3 del porter de futbol d\u2019agitar els bra\u00e7os esdev\u00e9 una distracci\u00f3 i genera un augment de l\u2019ansietat del jugador de futbol. Van der Kamp i Master (2008)<\/a> exposen que la posici\u00f3 que el porter d\u2019handbol adopta a la porteria modifica la percepci\u00f3 de la seva al\u00e7ada i aquesta influeix en la precisi\u00f3 a l\u2019hora d\u2019executar un penal. Quan els jugadors s\u00f3n influenciats negativament augmenten el nivell d\u2019ansietat i disminueixen la seva efic\u00e0cia (Wilson et al., 2009<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019HP, els \u00fanics estudis que analitzen les FD aborden la influ\u00e8ncia de la seva efectivitat en la classificaci\u00f3 final (Trabal et al., 2019b<\/a>) i la interacci\u00f3 porter- jugador (Trabal, 2017<\/a>, 2019<\/a>; Trabal et al., 2019a<\/a>). Les directrius de comportament en l\u2019FD recomanen l\u2019\u00fas de la finta de llan\u00e7ament pr\u00e8via per part del jugador per poder condicionar el porter: desequilibrar-lo i obligar-lo a adoptar diverses posicions inicials (PI) per afrontar l\u2019acci\u00f3 del jugador (Trabal, 2019<\/a>; Trabal et al., 2019a<\/a>), sent que les PI m\u00e9s utilitzades pels porters espanyols s\u00f3n el genoll a terra (GT) i la mitja pantalla (MP) (Trabal, 2019<\/a>, Trabal et al., 2019a<\/a>). En les accions porter contra jugador s\u2019aconsella al porter avan\u00e7ar suficientment la seva posici\u00f3 per reduir l\u2019angle de llan\u00e7ament al mateix temps que evitar oferir massa espai lateral per ser driblat (Folguera, 2000<\/a>; Trabal, 2017<\/a>; Trabal et al., 2019a<\/a>). Per la seva part, els jugadors han de trobar l\u2019equilibri entre no aproximar-se molt al porter per evitar que aquest els robi la pilota amb l\u2019estic i estar a una dist\u00e0ncia que ofereixi un adequat angle de llan\u00e7ament (Massari, 2017<\/a>; Trabal, 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi de l\u2019FD permet comprendre les caracter\u00edstiques relacionals entre el porter-jugador i permet con\u00e8ixer els aspectes que determinen una de les accions m\u00e9s importants en l\u2019HP. Per la manca d\u2019estudis sobre les interaccions porter-jugador en l\u2019HP i per l\u2019enorme import\u00e0ncia que s\u2019atorga al porter com a element determinant en el rendiment final dels equips (Trabal, 2016<\/a>), aquest estudi va tenir com a objectiu identificar les conductes del porter i del jugador m\u00e9s utilitzades en les FD i comprovar-ne la influ\u00e8ncia sobre l\u2019efic\u00e0cia en l\u2019FD. Es va posar l\u2019\u00e8mfasi en les conductes tant del porter com del jugador perqu\u00e8 en la interacci\u00f3 en l\u2019FD existeix una influ\u00e8ncia rec\u00edproca entre ambd\u00f3s. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va utilitzar la metodologia observacional per les possibilitats que ofereix per analitzar la interacci\u00f3 porter-jugador en el seu context natural, sense que ambd\u00f3s esportistes se sentissin condicionats. D\u2019aquesta manera es van poder analitzar les conductes que sorgien de forma espont\u00e0nia en el seu ambient de competici\u00f3 i es van poder quantificar les conductes dels esportistes (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2013<\/a>, 2014<\/a>). El disseny va ser puntual, nomot\u00e8tic i multidimensional.<\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La mostra estava formada per les 650 FD llan\u00e7ades en els 240 partits de l\u2019OK Liga 2015-16. Es van desestimar 13 FD per falta de qualitat en el visionat de les imatges. <\/p>\n\n\n\n

Instruments <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va crear un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc <\/em>amb un format de camp combinat amb un sistema de categories. L\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 estava format per criteris de les conductes del jugador, del porter i del resultat de l\u2019acci\u00f3 (taula 1). Es va validar l\u2019instrument a trav\u00e9s d\u2019un procediment d\u2019acord entre experts: sis entrenadors, un porter i un jugador, tots ells amb la titulaci\u00f3 de nivell 3 en HP i amb experi\u00e8ncia m\u00ednima de 10 anys a l\u2019OK Liga. Els acords obtinguts van ser superiors al 90 % en tos els criteris i categories. La fiabilitat de l\u2019instrument es va determinar analitzant les 52 FD corresponents a les dues primeres jornades del campionat i es van realitzar les proves de concordan\u00e7a intraobservador (k <\/em>= 0.992) i interobservador (k <\/em>= 0.984). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1<\/strong>
Criteris i categories de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les seq\u00fc\u00e8ncies de les FD es van descarregar de la plataforma de la Reial Federaci\u00f3 Espanyola de Patinatge i es van visualitzar a trav\u00e9s del programa Kinovea v. 0.8.17. Es va emprar el programa Excel 2013 per a la realitzaci\u00f3 del registre. Finalment, les dades es van tractar estad\u00edsticament amb el programa SPSS v.23. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va realitzar una an\u00e0lisi descriptiva de les variables mitjan\u00e7ant el c\u00e0lcul de les freq\u00fc\u00e8ncies i els percentatges aix\u00ed com tamb\u00e9 els percentatges d\u2019efectivitat obtinguts en cada variable, i una an\u00e0lisi correlacional mitjan\u00e7ant el khi quadrat de Pearson entre les variables de les conductes del porter i del jugador i la variable resultat de l\u2019FD. Es va calcular el percentatge d\u2019efectivitat dels jugadors en els llan\u00e7aments de FD (%E) (FD que finalitzen en gol *100\/FD totals) i el percentatge d\u2019efectivitat del porter (percentatge d\u2019EP) (FD que no finalitzen en gol*100\/ FD totals).<\/p>\n\n\n\n

Consideracions \u00e8tiques <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Com l\u2019estudi es feia en l\u2019\u00e0mbit d\u2019una competici\u00f3 oficial de difusi\u00f3 p\u00fablica no era necessari el consentiment informat dels esportistes d\u2019acord amb els requisits \u00e8tics que estableix l\u2019American Psychological Association (2002)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

D\u2019acord amb les dades que apareixen a la taula 2 no va existir relaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa entre les variables conductuals del porter i del jugador en relaci\u00f3 amb l\u2019efic\u00e0cia en l\u2019FD. El percentatge d\u2019EP en les FD a l\u2019OK Liga 2015-16 va ser del 70.3 %, que correspon a un %E del 29.7 %. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 2<\/strong>
Relacions de les conductes del jugador i del porter en relaci\u00f3 amb l\u2019efic\u00e0cia en l\u2019FD<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Conductes del jugador <\/strong><\/p>\n\n\n\n

A la taula 3 es presenten totes les dades resultants de l\u2019an\u00e0lisi descriptiva de les conductes del jugador. Nom\u00e9s en el 17.4 % de les FD el llan\u00e7ador va realitzar una finta de llan\u00e7ament pr\u00e8via. Quan els jugadors van executar l\u2019FD amb una finta de llan\u00e7ament pr\u00e8via van marcar el 31.5 % de les FD i quan no les van realitzar el 29.3 %. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 3<\/strong>
Caracter\u00edstiques de les conductes del jugador en les FD <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En refer\u00e8ncia a la variable continu\u00eftat del moviment, els jugadors van mostrar m\u00e9s prefer\u00e8ncia per llan\u00e7ar l\u2019FD d\u2019una forma continuada en el 76.5 % dels llan\u00e7aments.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de les HTCJ mostra que el dribbling <\/em>va ser l\u2019habilitat m\u00e9s utilitzada (74 %), seguida del xut (17.3 %) i de l\u2019arrossegament\/punxada (8.8 %). Llan\u00e7ant l\u2019FD arrossegant o punxant la pilota els jugadors van assolir els valors m\u00e9s alts d\u2019efectivitat (30.4 %). L\u2019an\u00e0lisi de les HTCJ en relaci\u00f3 amb la lateralitat permet observar que el dribbling <\/em>va ser l\u2019habilitat t\u00e8cnica preferent en ambd\u00f3s grups. Per part dels esquerrans l\u2019arrossegament\/punxada va ser l\u2019habilitat menys utilitzada (4.8 %) (taula 4). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 4<\/strong>
FD llan\u00e7ades i %E en les FD en relaci\u00f3 a la lateralitat dels jugadors <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La direcci\u00f3 final de moviment m\u00e9s utilitzada va ser l\u2019esquerra-dreta (62 %). Aquests moviments finals analitzats en funci\u00f3 de la lateralitat del jugador mostren com els jugadors dretans van finalitzar en un 63.2 % de FD a la seva dreta, l\u2019esquerra del porter, mentre que els esquerrans hi van finalitzar en un 59.9 %. <\/p>\n\n\n\n

Amb una divisi\u00f3 de les zones en funci\u00f3 de la seva major o menor aproximaci\u00f3 a porteria, ZFA1, s\u2019observa que les zones 2 (43.8 %) i 3 (29.4 %) s\u00f3n aquelles des d\u2019on es va llan\u00e7ar m\u00e9s a porteria. La zona 4, amb nom\u00e9s un 1.4 % de les FD llan\u00e7ades va ser la de menys prefer\u00e8ncia. En funci\u00f3 de la lateralitat, ZFA2, de la zona dreta s\u2019hi van executar el 53.8 % de les FD, de l\u2019esquerra el 40.7 % i des del punt de FD el 5.5 % (figura 1). De forma m\u00e9s concreta es destaca que el 25 % de les FD van finalitzar a la zona 2 i dreta. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Percentatge de finalitzaci\u00f3 de les FD en funci\u00f3 de la zona de finalitzaci\u00f3<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Conductes del porter <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les PI m\u00e9s utilitzades pels porters van ser el GT (49.1 %), la MP (28.2 %) i la GTZ (16.8 %). El porter va assolir els valors d\u2019efectivitat m\u00e9s alts posicionant-se en GT (72 %) i en GTZ (73.8 %), i els m\u00e9s baixos en MP (66.1 %). Pel que fa a les HTCP aquest va emprar el PDT en el 35.6 % de les FD i la PNT en el 24.6 %, amb uns percentatge d\u2019EP del 68.3 % i del 75.2 % respectivament. Destaca que amb l\u2019HTCP de MBR es va assolir el percentatge d\u2019EP m\u00e9s alt, del 82.7 % (taula 5). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 5<\/strong>
Caracter\u00edstiques de les conductes dels porters en les FD<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de la relaci\u00f3 entre la PI i les tres HTCP m\u00e9s utilitzades pel porter permet identificar tres combinacions destacades. La m\u00e9s important va ser el GT+PDT en 34.1 % FD, la segona va ser la GTZ+PNT en el 12.3 % de FD i la tercera \u00e9s la MP+EGE, en el 6.6 % de FD (figura 2). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Percentatge d\u2019utilitzaci\u00f3 de les principals combinacions de PI + HTCP<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la situaci\u00f3 final del porter, s\u2019observa que en el 59.2 % de FD aquest es va situar sobre el semicercle de l\u2019\u00e0rea del porter, i en aquesta ubicaci\u00f3 el percentatge d\u2019EP va ser del 72.1 % (figura 3). En el 18.7 % de FD que el porter es va situar per davant del semicercle de l\u2019\u00e0rea del porter va obtenir el percentatge d\u2019EP m\u00e9s alt (72.3 %). Per\u00f2 quan el porter es va situar dins l\u2019\u00e0rea del porter l\u2019efic\u00e0cia es va reduir fins al 63.8 %.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Zona de l\u2019\u00e0rea de protecci\u00f3 del porter amb els percentatges d\u2019ocupaci\u00f3 del porter i els percentatges d\u2019EP assolits en cada zona<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La dist\u00e0ncia entre el porter i el jugador en el moment que es realitza el llan\u00e7ament a porteria va ser de m\u00e9s d\u20191.5 metres en el 64.2 % de les FD, en les altres 35.8 % aquesta es redueix per sota l\u20191.5 metres. En aquesta \u00faltima dist\u00e0ncia el porter va presentar una efectivitat del 71.5 %, superior al 69.7 % assolit quan porter i jugador estaven m\u00e9s separats. <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquesta recerca va ser identificar la influ\u00e8ncia de les variables de les conductes del porter i del jugador sobre l\u2019efic\u00e0cia en les FD, obtenint uns resultats que permeten afirmar que no existeix cap influ\u00e8ncia d\u2019aquestes variables en l\u2019efic\u00e0cia en aquests llan\u00e7aments. <\/p>\n\n\n\n

Les FD s\u00f3n llan\u00e7ades de forma preferencial per jugadors dretans (67.5 %), confirmant els resultats obtinguts per Kingman i Dyson (1997)<\/a>, els quals van mostrar que en el transcurs de tots els llan\u00e7aments d\u2019un partit d\u2019HP el 72.2 % eren executats per jugadors dretans. Aquests resultats tenen sentit si es t\u00e9 en compte que l\u2019OK Liga t\u00e9 m\u00e9s jugadors dretans (82 %) que no pas esquerrans (18 %). En les FD l\u2019efectivitat dels jugadors esquerrans \u00e9s superior (33.3 %) a la dels dretans (27.9 %). L\u2019avantatge dels jugadors esquerrans coincideix amb els resultats obtinguts per Bauman et al. (2011) en futbol i amb els de Puterman et al. (2010)<\/a> en l\u2019hoquei gel. Una explicaci\u00f3 que pot justificar aquest avantatge es pot basar sobre l\u2019efecte de la freq\u00fc\u00e8ncia perceptiva (Hagemann, 2009<\/a>). Segons aquesta teoria, els porters tenen m\u00e9s dificultat per percebre les accions dels jugadors esquerrans per la falta d\u2019h\u00e0bit perqu\u00e8 hi ha una manca de familiaritzaci\u00f3 davant aquesta tipologia d\u2019est\u00edmuls, i per aquesta ra\u00f3, els porters tenen m\u00e9s dificultat en identificar els moviments dels esquerrans. <\/p>\n\n\n\n

En les FD el dribbling <\/em>\u00e9s l\u2019HTCJ m\u00e9s emprada (74 %), relegant el xut al 17.3 %. A difer\u00e8ncia de les HTCJ utilitzades en el transcurs d\u2019un partit s\u2019observa que dins la din\u00e0mica de cooperaci\u00f3 i oposici\u00f3 d\u2019un partit els xuts \u00e9s l\u2019habilitat t\u00e8cnica m\u00e9s utilitzada, amb valors per sobre del 50 % (Brazio, 2006<\/a>; Kingman i Dyson, 1997<\/a>). Aquesta difer\u00e8ncia s\u2019explica perqu\u00e8 l\u2019FD \u00e9s una interacci\u00f3 porter-jugador en la qual el jugador no t\u00e9 l\u2019oposici\u00f3 de cap defensa per aproximar-se a porteria i poder driblar el porter. Al contrari, en el transcurs d\u2019un partit d\u2019HP, el xut \u00e9s un recurs necessari com a llan\u00e7ament exterior per marcar gol ja que les defenses actuen per evitar l\u2019aproximaci\u00f3 de l\u2019equip rival a zones pr\u00f2ximes a porteria (Vaz, 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les zones de finalitzaci\u00f3 de les FD m\u00e9s freq\u00fcents s\u00f3n les zones 2 (43.8 %) i 3 (29.4 %). Aquestes es caracteritzen per ser zones ideals en relaci\u00f3 amb la precisi\u00f3 i la dist\u00e0ncia del porter, s\u00f3n finalitzacions suficientment properes a porteria per obtenir un llan\u00e7ament prec\u00eds realitzant qualsevol habilitat t\u00e8cnica al mateix temps que s\u00f3n suficientment allunyades del porter per tenir un bon angle de llan\u00e7ament i evitar que el porter es quedi sense la pilota, especialment des de la zona 3 que \u00e9s la que presenta l\u2019efic\u00e0cia m\u00e9s alta (33.2 %). En les zones m\u00e9s allunyades de porteria, els jugadors guanyen angle de llan\u00e7ament per\u00f2 perden precisi\u00f3, tal i com reflecteix el %E en la zona 4 (11.1 %) i 5 (24.3 %). Cal remarcar que els llan\u00e7aments a zona 5 obtenen una efic\u00e0cia superior a la 4 tot i ser una zona m\u00e9s allunyada. Aix\u00f2 explica perqu\u00e8 des d\u2019aquesta zona el 95.6 % de les FD s\u00f3n llan\u00e7aments r\u00e0pids i directes a porteria que no permeten que el porter s\u2019avanci i redueixi l\u2019angle de llan\u00e7ament. S\u2019observa que des de la zona 1, una zona molt pr\u00f2xima a porteria i amb la limitaci\u00f3 de tenir poc angle de llan\u00e7ament i una probabilitat alta que el porter obtingui la pilota (Trabal, 2019<\/a>), el %E est\u00e0 per sobre la mitjana (31.3 %). Aquest fet s\u2019explica perqu\u00e8 quan el jugador surt d\u2019aquesta zona abans ha enganyat el porter i llan\u00e7a a porteria sense cap oposici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La descripci\u00f3 que Trabal (2019)<\/a> i Trabal et al. (2019a)<\/a> van realitzar de l\u2019estil de porter espanyol es veu confirmada pels resultats d\u2019aquesta recerca: la doble utilitzaci\u00f3 de la MP i el GT com a posicions inicials i les associacions entre les posicions inicials de les habilitats t\u00e8cniques de GT+PDT i MP+PNT. La utilitzaci\u00f3 de la GTZ en l\u2019FD, una PI en des\u00fas en la resta d\u2019accions de partit, s\u2019explica per la normativa d\u2019execuci\u00f3 de l\u2019FD, la qual obliga el porter a adoptar la GTZ en l\u2019inici de l\u2019FD i no es pot col\u00b7locar en una altra PI fins que el jugador contacta amb la pilota. Quan l\u2019HTCJ \u00e9s un xut o una arrastrada directa a porteria, el porter t\u00e9 molt poc temps per reaccionar i a partir de la GTZ els porters realitzen directament l\u2019habilitat t\u00e8cnica per intentar aturar el llan\u00e7ament. A m\u00e9s a m\u00e9s, en molts casos, l\u2019habilitat t\u00e8cnica escollida pel porter per aturar els xuts \u00e9s la PNT i des de la GTZ hi ha molta facilitat per a realitzar aquesta t\u00e8cnica (Trabal, 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La PNT i el PDT s\u00f3n les dues HTCP m\u00e9s utilitzades. L\u2019alta freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019utilitzaci\u00f3 de la PNT \u00e9s deguda al fet que davant del 74.5 % de xuts a porteria el porter reacciona amb aquesta t\u00e8cnica. Aquests resultats van en la l\u00ednia de les aportacions te\u00f2riques sobre la utilitzaci\u00f3 de la PNT davant dels xuts de crear una posici\u00f3 amb el cos que generi molt de volum (Folguera, 2000<\/a>; Trabal, 2017<\/a>). L\u2019alta utilitzaci\u00f3 del PDT es compr\u00e8n per la seva vinculaci\u00f3 amb la PI de GT, en el 49.1 % de les FD el porter es posiciona amb GT i des d\u2019aquesta PI existeix una gran facilitat per realitzar el PDT ja que el porter \u00fanicament ha de deixar caure la zona gl\u00fatia a terra per efectuar-lo (Folguera, 2000<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Malgrat que en les FD els resultats no han mostrat una relaci\u00f3 significativa entre la situaci\u00f3 final del porter i la seva efectivitat, s\u00ed que s\u2019observen difer\u00e8ncies en el percentatge d\u2019EP en funci\u00f3 de la ubicaci\u00f3 del porter respecte a la l\u00ednia de l\u2019\u00e0rea de porteria. El porter augmenta el percentatge d\u2019EP a mesura que se situa m\u00e9s avan\u00e7at respecte la l\u00ednia de gol. Aquests resultats donen suport a les recomanacions que Folguera (2000)<\/a> i Trabal (2019)<\/a> fan respecte a l\u2019avantatge d\u2019ubicar-se en una posici\u00f3 avan\u00e7ada respecte de la porteria per reduir l\u2019angle de llan\u00e7ament dels jugadors. Tot i aix\u00ed, els resultats obtinguts respecte de la dist\u00e0ncia entre porter i jugador no permeten sustentar les recomanacions que es fan als jugadors en les situacions d\u2019un contra un de no acostar-se als porters per no perdre l\u2019angle de llan\u00e7ament i per no ser desposse\u00efts (Folguera, 2000<\/a>; Massari, 2017<\/a>; Trabal, 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La feble relaci\u00f3 entre les conductes del porter i del jugador en l\u2019efectivitat en les FD es pot explicar a partir de la interacci\u00f3 que s\u2019estableix a partir del coneixement previ i de les condicions espec\u00edfiques amb l\u2019entorn. S\u2019observa que el porter i jugador mantenen un interacci\u00f3 d\u2019oposici\u00f3 amb influ\u00e8ncia m\u00fatua. Les habilitats del porter i del jugador els permet que s\u2019adaptin constantment a l\u2019acci\u00f3 de l\u2019altre. Aquest ajust porter i jugador conforma harm\u00f2nicament un vincle entre habilitats amb objectius oposats, integrant-les adequadament a la seva activitat. Aquesta interacci\u00f3 pot ajudar a entendre que no hi hagi factors que puguin explicar l\u2019efectivitat a causa de la capacitat adaptativa als canvis produ\u00efts entre oponents. Amb el pas dels anys s\u2019han produ\u00eft grans i diversos canvis en les habilitats utilitzades tant pels porters com pels jugadors (Folguera, 2000<\/a>; Mori, 1988<\/a>). Cada vegada que el porter o el jugador aconsegueix superar l\u2019adversari aquest est\u00e0 obligat a trobar la soluci\u00f3 per fer front a les habilitats del rival, existeix constantment una situaci\u00f3 de desequilibri i equilibri. Una an\u00e0lisi relacional sobre la interacci\u00f3 de les habilitats t\u00e8cniques del porter amb les del jugador permetria abordar les interaccions d\u2019aquesta oposici\u00f3 per poder establir relacions causals entre les habilitats porter-jugador. <\/p>\n\n\n\n

La informaci\u00f3 obtinguda resulta d\u2019inter\u00e8s per ajudar a comprendre les interaccions porter i jugador i d\u2019aquesta forma poder intervenir en la millora del joc d\u2019ambd\u00f3s a trav\u00e9s del disseny de sessions d\u2019entrenament i augmentar el seu rendiment.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A l\u2019OK Liga 2015-16, es va identificar que els porters van utilitzar la posici\u00f3 inicial de genoll a terra amb la t\u00e8cnica d\u2019aturada amb pas de tanca i la posici\u00f3 de gatzoneta amb la pantalla com els encadenaments prioritaris davant de l\u2019acci\u00f3 de FD. <\/p>\n\n\n\n

Es va concloure que no hi ha relacions estad\u00edsticament significatives entre les conductes del jugador i del porter amb l\u2019efic\u00e0cia en les FD en l\u2019HP. Les conductes dels jugadors que van presentar una efic\u00e0cia m\u00e9s alta van ser la lateralitat esquerrana i la zona 3 des d\u2019on s\u2019executa l\u2019FD. Per part dels porters, els percentatges d\u2019EP superiors s\u00f3n assolits a trav\u00e9s de la utilitzaci\u00f3 de l\u2019habilitat t\u00e8cnica de moviment de bra\u00e7os i les posicions inicials de gatzoneta i de genoll a terra. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  L\u2019objectiu d\u2019aquesta recerca va ser analitzar la influ\u00e8ncia de les variables que intervenen en la interacci\u00f3 entre el porter i el jugador sobre l\u2019efic\u00e0cia de les faltes directes. Es va utilitzar la metodologia observacional i es va crear un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc amb 11 criteris. La mostra va estar formada per 637 faltes […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":13,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[352,351,353,350,354],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["efic\u00e0cia<\/a>","falta directa<\/a>","habilitat t\u00e8cnica<\/a>","hoquei patins<\/a>","porter<\/a>"],"unlinked":["efic\u00e0cia<\/span>","falta directa<\/span>","habilitat t\u00e8cnica<\/span>","hoquei patins<\/span>","porter<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 gener 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 gener 2020 18:32","modified":"Updated on 5 octubre 2020 08:06"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2100\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2100"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2100\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7800,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2100\/revisions\/7800\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2100"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2100"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2100"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}