{"id":2074,"date":"2020-01-01T17:56:37","date_gmt":"2020-01-01T17:56:37","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=2074"},"modified":"2020-10-05T08:02:51","modified_gmt":"2020-10-05T08:02:51","slug":"factors-que-influeixen-en-el-rendiment-academic-en-educacio-fisica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/factors-que-influeixen-en-el-rendiment-academic-en-educacio-fisica\/","title":{"rendered":"Factors que influeixen en el rendiment acad\u00e8mic en educaci\u00f3 f\u00edsica"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser determinar la funci\u00f3 predictiva que les variables autoconcepte f\u00edsic, orientaci\u00f3 a la tasca, pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar i motius per a la pr\u00e0ctica del citat tipus d\u2019activitat, exercien sobre el rendiment acad\u00e8mic en la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i la intensitat amb la qual aquestes prediccions ocorrien. Van participar 568 estudiants d\u2019edats compreses entre 9 i 18 anys, de vuit escoles p\u00fabliques de prim\u00e0ria, un institut p\u00fablic i dos centres concertats de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria de la Comunitat Valenciana que van respondre al Q\u00fcestionari d\u2019activitat f\u00edsica per a adolescents, al Q\u00fcestionari d\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019ego i a la tasca en l\u2019esport, Q\u00fcestionari d\u2019autoconcepte f\u00edsic i l\u2019Escala de mesura dels motius d\u2019activitat f\u00edsica-revisada en castell\u00e0. Es van realitzar an\u00e0lisis descriptives, correlacionals i de regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple a partir dels resultats de la qual es va plantejar un model predictiu explicatiu del rendiment acad\u00e8mic en l\u2019assignatura d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica. Els resultats de l\u2019an\u00e0lisi de vies van indicar que el model proposat va presentar adequats \u00edndexs de bondat d\u2019ajust. D\u2019aquesta manera, en aquest estudi, entre els motius per a practicar activitat f\u00edsica, van destacar, d\u2019una banda, el gaudi i, per un altre, el fitnes com a determinants de l\u2019autoconcepte f\u00edsic general mentre que d\u2019altra banda, \u00e9s el motiu de sentir-se competent en primer lloc i el gaudi en segon lloc els que tenen influ\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar. La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar prediu l\u2019autoconcepte f\u00edsic general i aquest \u00faltim prediu el rendiment en educaci\u00f3 f\u00edsica. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitat f\u00edsica extraescolar<\/span>, autoconcepte f\u00edsic<\/span>, orientaci\u00f3 de meta<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar presenta relacions positives tant amb l\u2019autoconcepte de la persona (Navas i Soriano, 2016<\/a>) com amb l\u2019autoconcepte f\u00edsic (Reigal i Videra, 2011<\/a>). D\u2019una banda, l\u2019autoconcepte \u00e9s clau en l\u2019autoestima i en la salut psicol\u00f2gica de la persona adquirint especial import\u00e0ncia en l\u2019adolesc\u00e8ncia (Ibarra i Jacobo, 2017<\/a>). D\u2019altra banda, l\u2019autoconcepte f\u00edsic, que conforma una de les dimensions de l\u2019autoconcepte, estableix altes relacions amb aquest \u00faltim i la seva influ\u00e8ncia pot traslladar-se cap a altres \u00e0mbits vitals com l\u2019acad\u00e8mic, l\u2019esportiu o el social (Reigal et al., 2013<\/a>). A m\u00e9s, l\u2019autoconcepte f\u00edsic tamb\u00e9 correlaciona amb l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca (Hell\u00edn, 2007<\/a>). Del que s\u2019ha dit s\u2019infereix la import\u00e0ncia d\u2019adquirir h\u00e0bits esportius per al desenvolupament integral en la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Un altre aspecte important, i que preocupa a Espanya, s\u00f3n els h\u00e0bits que guarden relaci\u00f3 amb el rendiment acad\u00e8mic influint molt en aquest les orientacions de meta (Debicki et al., 2016<\/a>). L\u2019orientaci\u00f3 cap a metes d\u2019aprenentatge com ho \u00e9s l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca \u00e9s la que s\u2019ha relacionat emp\u00edricament amb un millor rendiment acad\u00e8mic (Ruiz i Pieron, 2013<\/a>). En la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica EF, l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca guarda relaci\u00f3 amb la creen\u00e7a que l\u2019\u00e8xit dep\u00e8n de l\u2019esfor\u00e7 (Moreno et al., 2008<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019orientaci\u00f3 a la tasca correlaciona positivament amb la pr\u00e0ctica esportiva extraescolar, i s\u2019observa que les persones orientades a la tasca es diverteixen m\u00e9s quan practiquen esport mentre que, de manera oposada, l\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019ego correlaciona amb l\u2019avorriment (Cecchini et al., 2008<\/a>). Hi ha molts estudis que conclouen que practicar esport o activitat f\u00edsica extraescolar de manera regular est\u00e0 estretament relacionat amb un bon rendiment acad\u00e8mic, com els de Chaddock et al. (2011)<\/a>, Kamijo et al. (2011)<\/a> o Pontifex et al. (2011)<\/a>, per\u00f2 n\u2019hi ha pocs que tractin sobre el rendiment acad\u00e8mic a l\u2019assignatura d\u2019EF. Un d\u2019aquests \u00e9s el de Luis de Cos et al. (2010)<\/a> on es conclou que a major freq\u00fc\u00e8ncia i durada de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i esportiva s\u2019obt\u00e9 millor nota en EF. <\/p>\n\n\n\n

Un aspecte rellevant en l\u2019adolesc\u00e8ncia en relaci\u00f3 amb la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar s\u00f3n els motius que indueixen a la seva realitzaci\u00f3. Per a Garc\u00eda-Ferrando i Llopis-Goig (2010)<\/a> el motiu m\u00e9s citat per a fer esport en la poblaci\u00f3 general \u00e9s \u201cper fer exercici f\u00edsic\u201d, apareixent en segon lloc \u201cper diversi\u00f3 i passar el temps\u201d, mentre el tercer motiu \u00e9s el referit a \u201cla millora i manteniment de la salut\u201d. Una altra recerca com la de Cambronero et al. (2015)<\/a> troba en universitaris que els motius principals per a realitzar activitat f\u00edsica s\u00f3n en primer lloc \u201cper estar en forma\u201d, en segon lloc \u201cper a alliberar energia\u201d i en tercer lloc \u201cper a millorar la salut\u201d. Centrant-se exclusivament en adolescents, els motius que troben Fraile i De Diego (2006)<\/a> per a practicar activitat f\u00edsica extraescolar s\u00f3n millorar la salut, en primer lloc, i estar amb els amics, en segon lloc. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser determinar la funci\u00f3 predictiva que diferents variables (l\u2019autoconcepte f\u00edsic, l\u2019orientaci\u00f3 a meta de tasca, la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar i els motius per la qual la realitzen) exercien sobre el rendiment acad\u00e8mic en l\u2019assignatura d\u2019EF i la intensitat amb la qual aquestes prediccions ocorrien. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest estudi van participar un total de 568 estudiants, 331 nois (58.27 %) i 237 noies (41.73 %) que van manifestar realitzar activitat f\u00edsica extraescolar. 386 estudiants pertanyien als nivells de 5\u00e8 i 6\u00e8 de prim\u00e0ria (68 %) i 182 estudiants a 1r, 2n, 3r i 4t d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria (32 %) en vuit escoles p\u00fabliques de prim\u00e0ria, un institut p\u00fablic i dos centres concertats de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria de la Comunitat Valenciana. La tipologia d\u2019aquests centres era d\u2019infantil\/prim\u00e0ria, secund\u00e0ria i prim\u00e0ria\/ secund\u00e0ria. Per tant, cap centre presentava la tipologia de centre d\u2019acci\u00f3 educativa singular, educaci\u00f3 especial o ensenyaments especialitzats. El rang de les edats de l\u2019alumnat anava des dels 9 fins als 18 anys (M <\/em>= 11.89; DE<\/em>= 1.72). L\u2019elecci\u00f3 d\u2019aquests cursos es va fer perqu\u00e8 es tractava d\u2019alumnat d\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria i es va considerar que el de nivells inferiors a 5\u00e8 de prim\u00e0ria tindria dificultats per a reflexionar sobre el que planteja aquest estudi. El mostreig realitzat va ser no probabil\u00edstic incidental. <\/p>\n\n\n\n

Instruments <\/strong><\/p>\n\n\n\n

1) The Physical Activity Questionnaire for Adolescents PAQ-A en la versi\u00f3 de Mart\u00ednez-G\u00f3mez et al. (2009)<\/a>. Est\u00e0 format per 9 preguntes que valoren l\u2019activitat f\u00edsica que l\u2019adolescent va realitzar en els \u00faltims 7 dies durant el seu temps lliure. La puntuaci\u00f3 final es va obtenir mitjan\u00e7ant la mitjana aritm\u00e8tica de les puntuacions obtingudes en les primeres 8 preguntes. La pregunta 9 permet con\u00e8ixer si l\u2019adolescent va estar malalt o va haver-hi alguna circumst\u00e0ncia que li va impedir realitzar activitat f\u00edsica aquesta setmana. Va obtenir un coeficient de consist\u00e8ncia interna de Cronbach de .77 i .84, un nivell de significaci\u00f3 estad\u00edstica de p <\/em>< .05 (Janz et al., 2008<\/a>) sent el nivell de fiabilitat test-retest CCI de .71 (Mart\u00ednez-G\u00f3mez et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

2) Task and Ego Orientation in Sport Questionnaire, TEOSQ, en la versi\u00f3 de Balaguer et al. (1996)<\/a>, avalua la tend\u00e8ncia de les persones cap a la tasca i cap a l\u2019ego en el context esportiu mitjan\u00e7ant 13 \u00edtems. Set d\u2019ells reflecteixen una Orientaci\u00f3 a la Tasca -OT (\u00edtems 2, 5, 7, 8, 10, 12 i 13). Els altres 6 \u00edtems avaluen una Orientaci\u00f3 a l\u2019Ego -OE (\u00edtems 1, 3, 4, 6, 9 i 11). Els enquestats havien de contestar en una escala tipus Likert de 5 punts (en la qual 1 significa \u201cmolt en desacord\u201d i 5 significa \u201cmolt d\u2019acord\u201d). L\u2019estructura factorial del q\u00fcestionari es va provar a trav\u00e9s d\u2019una an\u00e0lisi factorial confirmat\u00f2ria mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode de m\u00ednims quadrats no ponderats resultant els \u00edndexs de bondat d\u2019ajust adequats (\u03c72 = 129.78; gl <\/em>= 64; p <\/em>= .00; RMSEA <\/em>= .04; GFI <\/em>= .98 i AGFI <\/em>= .97). <\/p>\n\n\n\n

3) Q\u00fcestionari d\u2019Autoconcepte F\u00edsic (CAF) de Go\u00f1i et al. (2006)<\/a>. T\u00e9 36 \u00edtems dividits en 6 escales (habilitat esportiva, HE; condici\u00f3 f\u00edsica, CF; for\u00e7a, F; atractiu f\u00edsic, AF; autoconcepte f\u00edsic general, AFG, i autoconcepte general, AG). Despr\u00e9s de cada enunciat es demana la identificaci\u00f3 de qui emplena el q\u00fcestionari amb una de les seg\u00fcents valoracions que m\u00e9s s\u2019ajusta al seu cas: 1 \u201cmolt en desacord\u201d, 2 \u201cen desacord\u201d, 3 \u201cindiferent\u201d, 4 \u201cd\u2019acord\u201d i 5 \u201cmolt d\u2019acord\u201d. En la correcci\u00f3 del q\u00fcestionari, 20 \u00edtems puntuen d\u20191 a 5 mentre que 16 puntuen de 5 a 1 en estar redactats de manera indirecta. El coeficient de fiabilitat del q\u00fcestionari \u00e9s .93 (Go\u00f1i, 2008<\/a>) i es va concloure que el model s\u2019ajusta a les dades segons els \u00edndexs de bondat d\u2019ajust obtinguts \u03c72 = 2307.58; gl <\/em>= 579; p <\/em>= .00; RMSEA <\/em>= .06; GFI <\/em>= .97 i AGFI <\/em>= .97). <\/p>\n\n\n\n

4) Motives for Physical Activity Measure-Revised, MPAM–<\/em>R, validat a l\u2019espanyol per Moreno, et. al., 2007<\/a>. Mesura els motius de pr\u00e0ctica per a l\u2019activitat f\u00edsica a trav\u00e9s de 30 \u00edtems, dividits en cinc factors (gaudi, D; aparen\u00e7a, A; social, S; fitnes, F, i compet\u00e8ncia, CMP), als quals els participants responen en una escala tipus Likert de set punts. El factor gaudi va presentar un coeficient de fiabilitat \u03b1 de Cronbach de .84. El factor aparen\u00e7a va tenir un coeficient de fiabilitat de .87. El tercer factor es refereix a la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica com a mitj\u00e0 d\u2019establir, millorar o mantenir les relacions socials i va tenir una fiabilitat \u03b1 = .81. El factor fitnes referit a la pr\u00e0ctica d\u2019activitats f\u00edsiques com a mitj\u00e0 per a mantenir o millorar la salut va presentar un coeficient de fiabilitat \u03b1 de .80. L\u2019\u00faltim factor \u00e9s compet\u00e8ncia i va mostrar un coeficient \u03b1 de Cronbach de .85. L\u2019escala MPAM-R \u00e9s un instrument v\u00e0lid i fiable (Moreno et al., 2007<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per a les qualificacions en EF es va utilitzar una c\u00f2pia de les actes d\u2019avaluaci\u00f3 final de la citada assignatura on constaven les qualificacions atorgades pels diferents docents especialistes en la mat\u00e8ria als estudiants. <\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La invitaci\u00f3 a participar en l\u2019estudi es va realitzar posant-se en contacte amb els equips directius de tots els centres educatius d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria de la Comunitat Valenciana, finalment hi van participar 11 centres. Despr\u00e9s de l\u2019autoritzaci\u00f3 dels seus equips directius es va buscar l\u2019autoritzaci\u00f3 dels pares de l\u2019alumnat a trav\u00e9s d\u2019un full de consentiment informat. <\/p>\n\n\n\n

Els q\u00fcestionaris es van respondre a l\u2019aula. Tres d\u2019ells (PAQ-A, TEOSQ i CAF) els van contestar tots els alumnes creant una mostra inicial de 812 estudiants. Despr\u00e9s de finalitzar el seu emplenament, se\u2019ls va preguntar oralment per la seva participaci\u00f3 o no en activitats esportives extraescolars en aquell moment. A l\u2019alumnat participant en activitats esportives extraescolars se\u2019ls va administrar el Q\u00fcestionari de motius per a la pr\u00e0ctica esportiva MPAM-R, sent aix\u00ed 568 estudiants els que van prendre part finalment en aquest estudi. <\/p>\n\n\n\n

Anteriorment, es va descartar l\u2019alumnat de dues aules, el d\u2019una perqu\u00e8 no va aportar les notes acad\u00e8miques i el de l\u2019altra perqu\u00e8 no va respondre un dels q\u00fcestionaris. Tamb\u00e9, per evitar una possible contaminaci\u00f3 dels resultats, es va descartar l\u2019alumnat amb adaptacions curriculars significatives despr\u00e9s de comparar les diferents notes acad\u00e8miques que se\u2019ls assignava depenent del centre educatiu de refer\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

El procediment va rebre el vistiplau del Comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica de la Universitat d\u2019Alacant i la seva refer\u00e8ncia va ser UA-2019-03-03. <\/p>\n\n\n\n

Disseny <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es tracta d\u2019un disseny de tipus correlacional b\u00e0sic, at\u00e8s que no hi ha una selecci\u00f3 aleat\u00f2ria dels participants ni una manipulaci\u00f3 intencional de les variables per part de l\u2019investigador i les dades es recopilen a partir de t\u00e8cniques d\u2019autoinforme. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es van realitzar diferents tipus d\u2019an\u00e0lisis. Les an\u00e0lisis descriptives van servir per a controlar possibles errors en la fase d\u2019introducci\u00f3 de dades o la pres\u00e8ncia de valors perduts, a m\u00e9s de rebre informaci\u00f3 de la forma que tenen les dades, tant la possible distribuci\u00f3 de probabilitat amb els par\u00e0metres de centralitzaci\u00f3 com a mitjana, mitjana aritm\u00e8tica, i moda, aix\u00ed com els par\u00e0metres de dispersi\u00f3 com a vari\u00e0ncia, desviaci\u00f3 t\u00edpica, etc. Adquireixen import\u00e0ncia els valors de l\u2019asimetria i la curtosi, ja que permeten afirmar si les variables directament observades s\u2019ajusten o no a una distribuci\u00f3 normal. Tamb\u00e9 es van realitzar an\u00e0lisis de correlaci\u00f3 (r <\/em>de Pearson) i de regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple. Tots dos permeten estimar les relacions entre les variables clau de l\u2019estudi. Amb les an\u00e0lisis correlacionals, que es van efectuar amb variables latents resultants d\u2019an\u00e0lisis factorials confirmat\u00f2ries anteriors, es troba la matriu de coeficients de correlaci\u00f3 (r <\/em>de Pearson) per a obtenir una xarxa d\u2019associacions entre les variables considerades mentre que en les an\u00e0lisis de regressi\u00f3 es van obtenir les equacions resultants de regressi\u00f3. Finalment, es van dur a terme an\u00e0lisis de vies (path analysis<\/em>) per a con\u00e8ixer la capacitat predictiva de les variables considerades en l\u2019estudi en relaci\u00f3 amb el rendiment acad\u00e8mic en EF. Els paquets estad\u00edstics utilitzats per a l\u2019an\u00e0lisi de dades van ser el SPSS versi\u00f3 20 i el LISREL 8.7. <\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els estad\u00edstics descriptius de les variables considerades es reflecteixen a la taula 1. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1<\/strong>
Estad\u00edstics descriptius <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les variables es van ajustar de manera raonable a una distribuci\u00f3 normal segons els valors d\u2019asimetria i de curtosi. <\/p>\n\n\n\n

Es mostra a la taula 2 la matriu de correlacions entre les variables considerades en l\u2019estudi. La variable aparen\u00e7a no correlacionava amb les variables atractiu f\u00edsic, autoconcepte f\u00edsic general i rendiment en l\u2019assignatura d\u2019EF mentre que, d\u2019altra banda, s\u00ed que correlacionava amb la variable orientaci\u00f3 a l\u2019ego que \u00e9s la variable que menys correlacions va mostrar. L\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019ego no va mostrar correlaci\u00f3 amb les variables autoconcepte f\u00edsic general, orientaci\u00f3 a la tasca, pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar, rendiment en l\u2019assignatura d\u2019EF, gaudi, social, fitnes i compet\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 2<\/strong>
Matriu de correlacions bivariades <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la taula 3 apareixen els resultats de l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple en els quals la variable criteri va ser el rendiment en EF, sent les restants les variables predictores de les quals nom\u00e9s van entrar a formar part de l\u2019equaci\u00f3 amb probabilitats de t <\/em>estad\u00edsticament significatives (p <\/em>< .05) les variables habilitat esportiva, aparen\u00e7a i social. Aquestes variables van donar compte del 15 % de la vari\u00e0ncia (R<\/em>2 = .15). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 3<\/strong>
An\u00e0lisi de regressi\u00f3 m\u00faltiple per a establir models predictius de la qualificaci\u00f3 o rendiment en EF <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Segons les recerques consultades i els resultats obtinguts en l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 m\u00faltiple es va proposar el model de la figura 1 en la qual es va tenir en compte com a variable a explicar el rendiment en EF i com a variables predictores les restants. La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar va guardar relaci\u00f3 amb l\u2019autoconcepte f\u00edsic general i aquestes dues variables, al seu torn, van mostrar estar determinades pels motius per a practicar activitat f\u00edsica com s\u00f3n el gaudi, l\u2019aparen\u00e7a, la socialitzaci\u00f3, el fitnes, o la sensaci\u00f3 de compet\u00e8ncia, a m\u00e9s de amb l\u2019orientaci\u00f3 de meta a la tasca. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Model predictiu hipot\u00e8tic per a les qualificacions en EF<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

A la figura 2 s\u2019aporta la soluci\u00f3 completament estandarditzada per a aquest model hipot\u00e8tic. <\/p>\n\n\n\n

Els \u00edndexs d\u2019ajust que van correspondre a la soluci\u00f3 completament estandarditzada del model de la figura 2 van ser els seg\u00fcents: \u03c7\u00b2 = 14.25; gl <\/em>= 21; p <\/em>= .00; RMSEA <\/em>= .0; GFI <\/em>= 1.00; AGFI <\/em>= .99. Per a establir el grau d\u2019ajust, els \u00edndexs comparen la matriu de vari\u00e0ncia-covari\u00e0ncia reprodu\u00efda pel model amb l\u2019observada en la mostra. El valor de l\u2019estad\u00edstic khi quadrat \u00e9s molt sensible al nombre de participants, per aix\u00f2 es complementa amb el c\u00e0lcul d\u2019altres \u00edndexs. Per a RMSEA, els valors menors de .05 assenyalen un bon ajust i per a GFI i AGFI s\u00f3n els valors iguals o majors a .9 els que indiquen que el model presenta un bon ajust a les dades. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Soluci\u00f3 completament estandarditzada del model hipotetitzat per a les qualificacions en EF<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts en les an\u00e0lisis correlacionals permeten confirmar que la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar presenta relacions significatives amb l\u2019autoconcepte en la mateixa l\u00ednia que els resultats d\u2019autors com Navas i Soriano (2016)<\/a>, fet que demostra una dels molts avantatges que la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica comporta. D\u2019aquest tipus d\u2019an\u00e0lisi tamb\u00e9 es conclou una relaci\u00f3 que en principi semblaria l\u00f2gica entre la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar i l\u2019autoconcepte f\u00edsic recolzant els resultats obtinguts per Espinoza et al. (2011)<\/a> o Reigal i Videra (2011)<\/a>. Segons aquests resultats, l\u2019autoconcepte f\u00edsic tamb\u00e9 presenta relacions significatives amb l\u2019autoconcepte en la l\u00ednia dels resultats de Reigal et al. (2013)<\/a>, relaci\u00f3 que tamb\u00e9 semblaria l\u00f2gica tenint en compte que des dels anys setanta s\u2019ha acceptat una concepci\u00f3 multidimensional de l\u2019autoconcepte com a constructe que engloba entre altres dimensions a l\u2019autoconcepte f\u00edsic. Altres conclusions que es poden extreure d\u2019aquesta mena d\u2019an\u00e0lisi s\u00f3n les relacions significatives entre orientaci\u00f3 a la tasca i pr\u00e0ctica esportiva extraescolar corroborant els resultats de Cecchini et al. (2008)<\/a>, relaci\u00f3 que es traduiria en actituds relacionades en major mesura amb el proc\u00e9s de l\u2019activitat fisicoesportiva i en menor mesura amb el resultat d\u2019aquesta pr\u00e0ctica. D\u2019altra banda, destaca la variable Aparen\u00e7a ja que, segons la citada an\u00e0lisi correlacional, aquest tipus de motiu per a practicar activitat f\u00edsica extraescolar no presenta relacions estad\u00edsticament significatives amb les variables atractiu f\u00edsic, autoconcepte f\u00edsic general i rendiment en EF. <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el model predictiu explicatiu (figura 1), es pot dir que el model s\u2019ajusta a les dades segons els \u00edndexs de bondat d\u2019ajust obtinguts. La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar prediu el rendiment en l\u2019assignatura d\u2019EF, en sentit positiu, tal com apunten Luis de Cos et al. (2010)<\/a> o Fraile et al. (2019)<\/a>, que demostren que les qualificacions en la citada \u00e0rea estan determinades al seu torn, tamb\u00e9 en sentit positiu, per l\u2019autoconcepte f\u00edsic general. Tamb\u00e9 quedaria justificada aquesta relaci\u00f3 al ser l\u2019autoconcepte f\u00edsic una dimensi\u00f3 de l\u2019autoconcepte que \u00e9s un constructe clarament relacionat amb el rendiment acad\u00e8mic. D\u2019altra banda, de les escales sobre els motius per a practicar activitat f\u00edsica extraescolar, \u00e9s la que es correspon amb el Gaudi la m\u00e9s determinant igual que opinen Mart\u00ednez et al. (2012)<\/a>, resultats que estan d\u2019acord amb l\u2019apuntat anteriorment sobre l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca i les actituds cap a l\u2019activitat f\u00edsica relacionades amb el proc\u00e9s. El motiu de Gaudi tamb\u00e9 es relaciona positivament amb l\u2019autoconcepte f\u00edsic general i amb la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar, d\u2019acord amb les troballes de Reigal et al. (2013)<\/a>. Cal dir que en les an\u00e0lisis correlacionals es trobaven relacions significatives entre el motiu de gaudi i el rendiment en EF tal com es podia trobar en el treball de Fraile et al. (2019)<\/a>. Finalment, tamb\u00e9 s\u2019observa que l\u2019orientaci\u00f3 de meta a la tasca es relaciona amb l\u2019autoconcepte f\u00edsic general, com afirmava Hell\u00edn (2007)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb les dades obtingudes es poden apuntar algunes implicacions pr\u00e0ctiques de l\u2019estudi com, per exemple, la import\u00e0ncia de l\u2019activitat f\u00edsica extraescolar per a contribuir a un millor autoconcepte f\u00edsic (Reigal i Videra, 2011<\/a>). Tant en l\u2019estudi de les citades autories com en aquest treball es t\u00e9 en compte la freq\u00fc\u00e8ncia setmanal d\u2019activitat f\u00edsica de manera que, quanta m\u00e9s activitat f\u00edsica es realitzi, la relaci\u00f3 \u00e9s major, sense ser necess\u00e0riament de tipus competitiu. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, que el motiu relacionat amb el Gaudi sigui el m\u00e9s determinant i que a m\u00e9s es relacioni amb l\u2019autoconcepte f\u00edsic general i amb la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar (Fraile et al., 2019<\/a>), pot servir als professionals de l\u2019activitat f\u00edsica en els seus plantejaments d\u2019activitats. Activitats allunyades de patrons tradicionals on prevalien exercicis, repeticions i aspectes quantitatius i pr\u00f2xims a estils pedag\u00f2gics que cuidin les emocions, poden ser un element valu\u00f3s en l\u2019educaci\u00f3 dels joves. <\/p>\n\n\n\n

Algunes dades apuntades servirien per a orientar la metodologia dels professionals de l\u2019activitat f\u00edsica, com el fet que l\u2019orientaci\u00f3 de meta a la tasca influeix en l\u2019autoconcepte f\u00edsic general (Hell\u00edn, 2007<\/a>) i en la pr\u00e0ctica esportiva extraescolar (Cecchini et al., 2008<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Finalment, que la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar repercuteixi positivament en les qualificacions acad\u00e8miques en l\u2019\u00e0rea d\u2019EF (Fraile et al., 2019<\/a>; Luis de Cos et al., 2010<\/a>) pot servir d\u2019al\u00b7licient a les fam\u00edlies que es plantegin apuntar a les seves filles i fills a alguna mena de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar o fins i tot reorientar el temps d\u2019oci familiar. <\/p>\n\n\n\n

La possibilitat de generalitzar aquestes troballes est\u00e0 limitada pel fet que tots els participants pertanyen a una mateixa comunitat aut\u00f2noma i que els instruments emprats s\u00f3n q\u00fcestionaris d\u2019autoinforme, amb la possibilitat de contaminaci\u00f3 de dades a causa del biaix de desitjabilitat social. Aquestes matisacions han de tenir-se en compte en recerques futures. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser determinar la funci\u00f3 predictiva que les variables autoconcepte f\u00edsic, orientaci\u00f3 a la tasca, pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica extraescolar i motius per a la pr\u00e0ctica del citat tipus d\u2019activitat, exercien sobre el rendiment acad\u00e8mic en la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i la intensitat amb la qual aquestes prediccions ocorrien. Van participar 568 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[134,132,133],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat f\u00edsica extraescolar<\/a>","autoconcepte f\u00edsic<\/a>","orientaci\u00f3 de meta<\/a>"],"unlinked":["activitat f\u00edsica extraescolar<\/span>","autoconcepte f\u00edsic<\/span>","orientaci\u00f3 de meta<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 gener 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 gener 2020 17:56","modified":"Updated on 5 octubre 2020 08:02"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2074\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=2074"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2074\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7797,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2074\/revisions\/7797\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=2074"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=2074"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=2074"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}