{"id":1395,"date":"2020-06-27T14:28:52","date_gmt":"2020-06-27T14:28:52","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=1395"},"modified":"2020-10-05T08:15:28","modified_gmt":"2020-10-05T08:15:28","slug":"percepcio-de-les-esportistes-del-seu-tracte-mediatic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/percepcio-de-les-esportistes-del-seu-tracte-mediatic\/","title":{"rendered":"Percepci\u00f3 de les esportistes del seu tracte medi\u00e0tic"},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Resum&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Aquest estudi pret\u00e9n con\u00e8ixer la percepci\u00f3 de les dones esportistes d\u2019elit el tracte medi\u00e0tic que els mitjans de comunicaci\u00f3 donen a les seves carreres esportives i a l\u2019esport femen\u00ed en general. S\u00f3n esportistes que trencant amb els estereotips de g\u00e8nere han estat capaces de traspassar barreres i arribar a la c\u00faspide en els seus respectius esports. La finalitat d\u2019aquest treball \u00e9s la de comprendre i interpretar una realitat social concreta, la de les esportistes d\u2019elit; buscant identificar els significats que elles donen a la representaci\u00f3 medi\u00e0tica que es fa de l\u2019esport, expressant com es van construir les seves carreres esportives i la seva identitat com a esportistes, i el tractament que han percebut de la premsa. S\u2019han realitzat 19 entrevistes i 3 grups focals amb dones esportistes d\u2019alt nivell. Els resultats mostren que les dones perceben un tracte diferenciat respecte als homes i que se senten invisibilitzades i jutjades baix estereotips lligats a la bellesa, a la falta d\u2019habilitat o la falta d\u2019inter\u00e8s de les seves competicions, denunciant que els seus \u00e8xits tenen menor visibilitat que les derrotes dels seus companys masculins. Les conclusions destaquen la necessitat que tenen les esportistes de canviar els usos period\u00edstics per a no sentir-se invisibilitzades, menystingudes, ni cosificades, i que, al seu torn, siguin un model per a les nenes.&nbsp;<\/p>\n\n\n <div class=\"tags\"> <p><strong>Paraules clau:<\/strong> <span>esportistes d\u2019elit<\/span>, <span>g\u00e8nere<\/span>, <span>invisibilitat<\/span>, <span>mitjans de comunicaci\u00f3<\/span>, <span>viol\u00e8ncia medi\u00e0tica<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong><strong>Introducci\u00f3&nbsp;<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>En aquest treball s\u2019abordaran els diferents aspectes que contribueixen a la configuraci\u00f3 d\u2019una imatge medi\u00e0tica estereotipada de la dona a trav\u00e9s de les veus de les esportistes. Les recerques revisades deixen patent que, la manera en qu\u00e8 les dones apareixen representades en els mitjans de comunicaci\u00f3 permet parlar d\u2019una nova viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, la viol\u00e8ncia medi\u00e0tica (<a href=\"#1\">Alfaro et al., 2011<\/a>; <a href=\"#2\">Angulo, 2007<\/a>; <a href=\"#7\">Buch\u00f3n, Molina i Mart\u00ednez-Baena, 2017<\/a>; <a href=\"#16\">Irazusta et al., 2010<\/a>; <a href=\"#3\">Aspic-Comunicaci\u00f3n, 2016<\/a>; <a href=\"#22\">Robles, 2012<\/a>; <a href=\"#24\">Sainz-de-Baranda, 2013<\/a>). Es tracta d\u2019una viol\u00e8ncia visual que sincretitza diferents maneres de representar la dona, com a objecte de desig, omesa, subjecte passiu de l\u2019actualitat pol\u00edtica, o amb una imatge estereotipada de la dona com a v\u00edctima o guardiana de la casa, conformant la imatge de la dona actual. Una imatge molt allunyada de la que projecten les lleis d\u2019igualtat.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019ha trobat legislaci\u00f3 entorn de la viol\u00e8ncia medi\u00e0tica en la Llei 26485 argentina sobre la prevenci\u00f3, sanci\u00f3 i erradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra les dones, promulgada a l\u2019abril de 2009, que aspira a eliminar la discriminaci\u00f3 entre dones i homes en tots els ordres de la vida, afirmant en particular el dret de les dones a una vida sense viol\u00e8ncia. Aquesta llei fa refer\u00e8ncia al final de viol\u00e8ncia medi\u00e0tica, i la defineix com una de les modalitats en qu\u00e8 es manifesta la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica, entesa com la publicaci\u00f3 d\u2019imatges estereotipades a trav\u00e9s de qualsevol mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3. Aquesta llei fa al\u00b7lusi\u00f3 a les inj\u00faries, difamacions, discriminacions, humiliacions o atemptats contra la dignitat que reben les dones, \u201ccom aix\u00ed tamb\u00e9 la utilitzaci\u00f3 de dones, adolescents i nenes en missatges i imatges pornogr\u00e0fiques, legitimant la desigualtat de tracte\u201d (Llei 26485, 2009, art.4). Es cosifiquen les dones \u201cquan es visualitza el cos femen\u00ed com a objecte consumible, al qual se li nega subjectivitat, voluntat i acci\u00f3, i es fomenta una sexualitat masculina basada en la dominaci\u00f3 i en la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica\u201d (<a href=\"#8\">Chaher, 2012<\/a>, p\u00e0g. 1707). La viol\u00e8ncia simb\u00f2lica reprodueix dominaci\u00f3 i desigualtat naturalitzant la subordinaci\u00f3 de la dona en la societat i es transmet de manera subtil en els mitjans de comunicaci\u00f3, (<a href=\"#6\">Bourdieu, 2000<\/a>; <a href=\"#14\">Gabarra, 2011<\/a>).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Es podria dir que s\u00f3n micromasclismes que tamb\u00e9 es veuen en els estudis universitaris (<a href=\"#9\">Corsi, 1995<\/a>; <a href=\"#25\">Serra Payeras et al., 2019<\/a>), pr\u00e0ctiques de dominaci\u00f3 masculina l\u2019objectiu de la qual \u00e9s mantenir el domini sobre la dona i resistir a l\u2019augment de poder de les dones. S\u00f3n efectius i minven l\u2019autonomia de les dones, passen desapercebuts i ratifiquen l\u2019ordre social (<a href=\"#5\">Bosch i Ferrer, 2002<\/a>; <a href=\"#10\">De-Miguel, 2015<\/a>). Aquesta viol\u00e8ncia medi\u00e0tica compleix una funci\u00f3 de refor\u00e7 i reproducci\u00f3 del sistema de desigualtat sexual, doblegant la voluntat de les dones i aix\u00ed, <a href=\"#21\">Osborne (2009, p\u00e0g. 57)<\/a> afirma que \u201cla desigualtat suposa viol\u00e8ncia\u201d i l\u2019amena\u00e7a de la viol\u00e8ncia es transmet tant al cinema i la televisi\u00f3, com en els acudits i floretes.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u2019han convertit en una de les grans barreres que impedeixen el canvi real, s\u2019han erigit en guardians del patriarcat ja que \u201cels mitjans de comunicaci\u00f3 s\u00f3n, actualment, els encarregats de repetir fins a l\u2019extenuaci\u00f3 els estereotips sexuals\u201d (<a href=\"#26\">Varela, 2013, p\u00e0g. 305<\/a>). Ofereixen elements per a construir la percepci\u00f3 de la realitat; brinden models, normalitzen pautes de comportament i atorguen estatus a les persones i les institucions, legitimant l\u2019ordre social existent (<a href=\"#19\">Mar\u00edn i Ganzabal, 2011<\/a>; <a href=\"#23\">Rubio, 2009<\/a>).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les esportistes a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3 haurien de ser el model en el qual es poguessin mirar les nenes des de l\u2019escola. Per\u00f2 el tractament que els mitjans de comunicaci\u00f3 donen a la dona sol estar limitat per estereotips de g\u00e8nere, i no sempre es correspon amb la realitat. Els mitjans reflecteixen una realitat esbiaixada, nom\u00e9s reflecteixen un percentatge molt petit de l\u2019esport femen\u00ed, que serveix per a legitimar el <em>statu quo <\/em>dels homes (<a href=\"#13\">Funkhouser<\/a><a href=\"#12\">, 1973<\/a>).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>La no pres\u00e8ncia de les dones les converteix en invisibles; l\u2019abs\u00e8ncia porta oblit i desconeixement; el que no es veu no s\u2019aprecia, all\u00f2 que no apareix en la premsa no succeeix, no existeix (<a href=\"#18\">L\u00f3pez, 2005<\/a>). La informaci\u00f3 esportiva se centra en els homes i oblida a les dones (<a href=\"#1\">Alfaro et al., 2011<\/a>), relegant-les a ciutadanes de segona categoria. La massiva difusi\u00f3 d\u2019imatges no igualit\u00e0ries influeix en les seves expectatives i tamb\u00e9 en les dels homes, col\u00b7laborant en el manteniment de les desigualtats de g\u00e8nere i en la construcci\u00f3 de la identitat de les nenes. El <em>Codi Deontol\u00f2gic Europeu de la Professi\u00f3 Period\u00edstica <\/em>vigent durant els \u00faltims 25 anys recull que:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Els mitjans de comunicaci\u00f3 poden reduir la bretxa que existeix en l\u2019esport oferint informaci\u00f3 sobre les dones concorde a la seva v\u00e0lua i mereixement. Visibilitzant-les donarien a nenes, adolescents i dones de qualsevol edat la possibilitat de tenir un model esportiu en el qual veure\u2019s reflectides (N\u00fa\u00f1ez, <a href=\"#20\">1993<\/a>, p\u00e0g. 1).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Els mitjans de comunicaci\u00f3 presenten una esportista amb m\u00e9s atractiu f\u00edsic que \u00e8xits esportius (<a href=\"#11\">Fink i Kensicki, 2002<\/a>), se la retrata com a objecte sexual o com a mare o esposa. Poques vegades apareixen en les imatges i textos com a protagonistes actives i positives, apareixen m\u00e9s com a agents passius a l\u2019ombra de l\u2019home, o com a v\u00edctimes d\u2019una desgr\u00e0cia (<a href=\"#19\">Mar\u00edn i Ganzabal, 2011<\/a>).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El m\u00f3n digital es presenta com una alternativa. La pres\u00e8ncia de les dones en la xarxa ha augmentat molt&nbsp;en els \u00faltims anys (<a href=\"#22\">Robles, 2012<\/a>). En els mitjans de comunicaci\u00f3 electr\u00f2nics hi ha m\u00e9s igualtat, i aquests han estat determinants per a donar a con\u00e8ixer l\u2019esport practicat per les dones. Gr\u00e0cies a les xarxes socials la difusi\u00f3 de l\u2019esport femen\u00ed s\u2019ha vist incrementada, i el nombre de webs espec\u00edfiques continua creixent. \u00c9s important reflectir en els mitjans de comunicaci\u00f3 una imatge positiva de les esportistes, diversificada, exempta d\u2019estereotips de g\u00e8nere i com a models d\u2019\u00e8xit personal, professional i social, perqu\u00e8 aquest ser\u00e0 el mirall en el qual es mirin les nenes des de les escoles (<a href=\"#2\">Angulo, 2007<\/a>; <a href=\"#27\">Vega i \u00c1balos, 2016<\/a>). En aquest estudi es pret\u00e9n donar veu a les dones esportistes, i indagar sobre la imatge que les esportistes perceben en els mitjans de comunicaci\u00f3, i m\u00e9s concretament:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Analitzar el tipus de tractament percebut en la premsa: si van percebre sexisme o estereotips de g\u00e8nere.&nbsp;<\/li><li>Comprendre la for\u00e7a de la informaci\u00f3 medi\u00e0tica, si aquesta ha condicionat la seva vida com a esportistes d\u2019elit.&nbsp;<\/li><\/ul>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Metodologia&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019estudi es va enfocar des d\u2019una perspectiva qualitativa, ja que qui investiga se submergeix en el context i desitja anar m\u00e9s enll\u00e0 de la comprensi\u00f3 dels fets. Nom\u00e9s a partir de la comprensi\u00f3 dels processos i els significats es van poder impulsar accions que ajudessin a comprendre els canvis que es necessitaven en cada context social. Es van buscar les respostes en la praxi de tal manera que les persones van poder expressar-se lliurement amb accions intencionals i met\u00f2diques (<a href=\"#12\">Flick, 2014<\/a>; <a href=\"#4\">Barbour, 2013<\/a>). Aix\u00ed mateix, es desitjaven impulsar processos de reflexi\u00f3 entorn del sexisme i la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica perqu\u00e8 es prengu\u00e9s consci\u00e8ncia del que les dones esportistes van percebre dels mitjans de comunicaci\u00f3.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Participants i instruments per a la recollida d\u2019informaci\u00f3.&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Es van realitzar 19 entrevistes en profunditat a esportistes d\u2019elit i 3 grups focals. Les esportistes entrevistades van ser 7 d\u2019\u00c0laba i 7 de Guip\u00fascoa, 4 de Biscaia i 1 de Navarra. Quant a la modalitat esportiva practicada van ser 3 futbolistes, 3 pilotaris, 2 d\u2019handbol, i una esportista en karate, lluita, c\u00farling, atletisme, handbol, <em>sokatira <\/em>(joc d\u2019estirar la corda), ciclisme, triatl\u00f3, surf, automobilisme, esqu\u00ed i rem. Van ser esportistes amb grans resultats, que competien en competicions internacionals de m\u00e0xim nivell en els seus respectius esports, i fins i tot la majoria van assistir a jocs ol\u00edmpics (JO). En els grups focals van participar 16 persones en tres grups de pilota basca, rem i futbol respectivament. Un total de 33 esportistes van donar veu a aquesta recerca. El prop\u00f2sit de les entrevistes en profunditat va ser obtenir coneixement contrastat meticulosament (<a href=\"#17\">Kvale, 2012<\/a>), intentant entendre les seves percepcions des de la perspectiva pr\u00f2pia de les esportistes. Els grups focals van servir per a reprendre aquelles q\u00fcestions que no havien aparegut en les entrevistes, o per a posar en contrast percepcions diferents sobre un fet viscut, i veure com justificaven aquest desacord (triangular), de tal manera, que es gener\u00e9s una interacci\u00f3 entre les participants (<a href=\"#4\">Barbour, 2013<\/a>). En tots els casos, es va informar sobre l\u2019elaboraci\u00f3 del treball i es va sol\u00b7licitar la signatura del consentiment informat proposat per la comissi\u00f3 d\u2019\u00e8tica de la universitat.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Procediment en l\u2019an\u00e0lisi de la informaci\u00f3&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019an\u00e0lisi de la informaci\u00f3 recollida es va realitzar a trav\u00e9s del programa de tractament de textos NVivo11plus, es va construir un sistema categorial o eina anal\u00edtica (taula 1) de car\u00e0cter inductiu-deductiu, recolzat en les teories pr\u00e8vies revisades en l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 i en la informaci\u00f3 sorgida dels testimoniatges recollits. La informaci\u00f3 recollida es va codificar i va categoritzar establint relacions jer\u00e0rquiques entre les diferents categories. La informaci\u00f3 va ser categoritzada per diferents investigadores i es van comparar les coincid\u00e8ncies entre totes dues an\u00e0lisis. El Nvivo va permetre comptabilitzar el nombre de veus que es van agrupar en cada categoria, permetent obtenir percentatges d\u2019aparici\u00f3. Aquestes dades no aportaven valor sense la interpretaci\u00f3 dels significats atorgats a cada tem\u00e0tica. Els codis que apareixen en els par\u00e8ntesis de les veus signifiquen: el primer n\u00famero de sis xifres \u00e9s la data en qu\u00e8 es va realitzar, despr\u00e9s apareix si va ser recollit en entrevista (E) o grup focal (GF), els n\u00fameros que venen darrere d\u2019aquestes sigles, corresponen a cadascuna de les esportistes i van ser assignats aleat\u00f2riament per a preservar la seva intimitat. Despr\u00e9s de treure els sumaris per cada categoria (taula 1), es va interrelacionar la informaci\u00f3 classificada, i es va realitzar una triangulaci\u00f3 d\u2019instruments, d\u2019informants i d\u2019observadors.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Resultats&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Les esportistes entrevistades en parlar del tractament rebut per la premsa van mantenir postures oposades. Mentre un 6.11 % va expressar rebre un tractament similar al dels homes, el 93.89 % pensa que les dones eren invisibilitzades, o que es visibilitzaven parcialment (taula 1).<\/p>\n\n\n\n<div id=\"volver1391001\" class=\"wp-block-group ver-tabla\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-3 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-large no-figura\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"650\" height=\"467\" src=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2236\" srcset=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png 650w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula-300x216.png 300w\" sizes=\"(max-width: 650px) 100vw, 650px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p><strong>Taula 1<\/strong><br><em>Sistema categorial del tractament percebut per les esportistes en els mitjans&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\"><a class=\"ek-link ek-link\" href=\"http:\/\/revista-apunts.com\/ca\/tablas\/tabla-1-139-10\/\">Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p><strong>Van percebre el mateix tractament&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Respecte al tractament que la dona va rebre de la premsa, algunes dones estaven contentes amb el tracte rebut pels mitjans de comunicaci\u00f3 (6.11 %): tres de les persones entrevistades tenien la sensaci\u00f3 d\u2019estar sent tractades per la premsa de la mateixa forma que els homes. En general, malgrat haver estat protagonistes de moltes not\u00edcies, no van mostrar inter\u00e8s per la premsa esportiva.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Igual que a un noi. No he trobat difer\u00e8ncies significatives que m\u2019hagin cridat l\u2019atenci\u00f3, que no dic que no n\u2019hi hagi hagut. No tinc costum ni h\u00e0bit de veure les not\u00edcies ni de llegir l\u2019esport. (160324_E5)&nbsp;<br>Jo crec que el tracte \u00e9s bo, sobretot els \u00faltims anys. (160405_E9)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>No obstant aix\u00f2, aquestes apreciacions estaven molt lluny de coincidir amb l\u2019opini\u00f3 general, moltes esportistes van parlar d\u2019un tracte diferenciat discriminatori en considerar que la premsa invisibilitzava les dones, donant-los un tracte diferent al dels homes. Tal com mostren les categories (taula 1) basades en els estudis de <a href=\"#18\">L\u00f3pez (2005)<\/a>, les dones esportistes van percebre que van ser invisibilitzades i que quan la premsa les visibilitzava, o ho feia parcialment o les cosificaven. Les van jutjar sobre la base d\u2019estereotips de g\u00e8nere. Es van recollir un total de 131 refer\u00e8ncies, o diferents entrades per a una mateixa tem\u00e0tica.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Las dones van advertir un tractament diferenciat&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El 93.89 % de les dones entrevistades van mostrar el sexisme percebut en la premsa esportiva, encara que en aquest \u00faltim grup certes esportistes (30.53 %) van veure avan\u00e7os respecte als anys anteriors.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong><em>Percepci\u00f3 d\u2019invisibilitat&nbsp;<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La invisibilitat que van percebre les dones en els mitjans de comunicaci\u00f3 va ser esmentada per les esportistes (12.22 %). Van considerar que el tracte rebut no era l\u2019adequat ja que la programaci\u00f3 esportiva es caracteritzava per la seva abs\u00e8ncia.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Com crec que \u00e9s el tracte a la dona esportista en els mitjans de comunicaci\u00f3? Doncs que no n\u2019hi ha, visibilitat zero. (160429_GF2)&nbsp;Difer\u00e8ncia s\u00ed, per\u00f2 per aix\u00f2 mateix, perqu\u00e8 no apareixem, aqu\u00ed est\u00e0 la difer\u00e8ncia, que no ens donen visibilitat, aix\u00f2 \u00e9s que no els importem (160324_ E12).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Algunes esportistes van esmentar un estudi de la Direcci\u00f3 de Joventut i Esports del Govern Basc (<a href=\"#3\">Aspic- Comunicaci\u00f3n, 2016<\/a>) on es recull que al 2013 nom\u00e9s el 6.4 % de les not\u00edcies esportives informaven exclusivament de les dones. En aquest mateix estudi es parlava d\u2019un 5.9 % en el 2015.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s justament ahir vam estar parlant, vam haver de donar unes xerrades que menys del 6 % de les not\u00edcies esportives \u00e9s d\u2019esport femen\u00ed. (160325_E1)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les esportistes van apreciar que no se\u2019ls va donar import\u00e0ncia al que elles feien, que la premsa esportiva no valorava el seu treball.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Jo crec que el tracte quan escriuen \u00e9s normal, per\u00f2&#8230; no \u00e9s imparcial, no \u00e9s igualitari, sempre es treu import\u00e0ncia al que fem nosaltres. (160406_E15)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Moltes esportistes de gran nivell no van apar\u00e8ixer ni tan sols quan aconseguien classificar-se per als JO. Van advertir que les not\u00edcies esportives estaven plenes&nbsp;de partits de lliga de futbol mascul\u00ed de categories inferiors.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Em semblaria grav\u00edssim que una tia hagi aconseguit una pla\u00e7a per a una Olimp\u00edada i que aix\u00f2 no sigui not\u00edcia, em sembla molt greu. Algunes vegades surten, per\u00f2 d\u2019aix\u00f2 de Tania Calvo<sup>1 <\/sup>me\u2019n vaig assabentar perqu\u00e8 vaig ser al Centre de Perfeccionament i m\u2019ho van dir all\u00ed. Per\u00f2 \u00e9s una not\u00edcia que m\u2019hauria d\u2019haver arribat per alguna banda, no? (160324_E5)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van percebre que es fragmentava la informaci\u00f3 i es mostrava una petita part esbiaixada on no es reflectien els resultats reals de les proves esportives o s\u2019emfatitzava all\u00f2 negatiu.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Va haver-hi una cursa anterior i nom\u00e9s amb arribar a dalt ja guanyava i se\u2019m va aturar el cotxe i no vaig arribar a la meta, arribant-hi ja guanyava. La persona que feia els resums que despr\u00e9s passen a <em>Teledeporte<\/em>, gaireb\u00e9 ni em va nomenar. I va dir nom\u00e9s que havia fet un temps millor en la m\u00e0nega anterior. (160925_E18)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van comentar que a la premsa esportiva s\u2019estenia el prejudici que qualsevol esport practicat per homes tenia m\u00e9s audi\u00e8ncia que el practicat per dones, i que aquest \u00e9s un dels arguments que van utilitzar per a justificar la invisibilitat de les dones.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Creuen que posar un home a la portada els fa vendre m\u00e9s que posar-hi una dona. Per a mi no t\u00e9 per qu\u00e8 ser aix\u00ed, per\u00f2 nom\u00e9s per aix\u00f2 tenim menys espai. (160404_E8)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van expressar que la invisibilitat els va negar la valoraci\u00f3 del seu treball i esfor\u00e7, aix\u00ed com les seves expectatives d\u2019\u00e8xit i la repercussi\u00f3 medi\u00e0tica de les seves carreres; la invisibilitat els va impedir ser referent per a altres persones de generacions futures.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha gent que ens ha vist jugar, i saben que juguem b\u00e9, gent que si vol, pot fer altres coses. No dic que h\u00e0gim de ser professionals, perqu\u00e8 tots els frontons estan caient, per\u00f2 que els mitjans de comunicaci\u00f3 et facin cas, que sortim, que siguem un referent de deb\u00f2. (160429_GF2)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Alguna d\u2019elles va comentar que no sempre la invisibilitat de les dones esportistes va ser intencionada, per la qual cosa \u00e9s una realitat que elles van observar des de diferents perspectives.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong><em>Aprecien una visibilitat parcial&nbsp;<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El 30.53 % de les afirmacions aparegudes a les entrevistes van mostrar petites millores respecte a la situaci\u00f3 d\u2019anys anteriors, per\u00f2 van considerar que les aparicions van ser poques i insuficients. Segons les entrevistades, les dones es van haver de guanyar doblement el seu espai a la premsa. Si aconseguien ser-hi presents va ser per m\u00e8rits propis, i per ser un triomf d\u2019alt nivell. Es van haver de conformar amb ocupar llocs secundaris. Expressaven que alguns periodistes van difondre algunes not\u00edcies a contracor.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha un munt de dones esportistes bones! Les noies que surten a la premsa han de ser unes superm\u00e0quines. Han de demostrar el 200 %. (160429_GF2)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van expressar que la competitivitat ja no \u00e9s un atribut exclusivament mascul\u00ed, ja que nombroses dones han superat aquest estereotip practicant esport de molt alt nivell, les estad\u00edstiques de les \u00faltimes olimp\u00edades van corroborar la paritat en la pres\u00e8ncia.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Nom\u00e9s obrir el diari veus que ha perdut el Reial Madrid i despr\u00e9s ja a la p\u00e0gina 40, potser, ja apareix aix\u00f2 del femen\u00ed, que \u00faltimament s\u00ed que en posen, perqu\u00e8 tamb\u00e9 estem demanant que ho posin tot, per\u00f2 potser fa tres anys el <em>Marca <\/em>no hi posava res de res de noies de qualsevol esport, tret que alguna guany\u00e9s una cosa important. Jo crec que al final mica a mica van posant aqu\u00ed alguna cosa, all\u00e0 una altra, que no arriba a igualtat ni de lluny, per\u00f2 b\u00e9, ho estan posant almenys! (160324_E12)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les dones apoderades lluny d\u2019agrair l\u2019espai cedit van ser conscients del seu dret a ocupar-lo, ja que els seus m\u00e8rits ho justificaven.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>No estem a la mateixa altura amb el tractament en els mitjans, s\u2019hi han vist obligats pels nostres \u00e8xits a la tele i als diaris, per\u00f2 ens han tret perqu\u00e8 no han tingut m\u00e9s remei. Continuarem aconseguint coses les dones aix\u00ed que es veuran obligats a posar-nos-hi. (160425_E14)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van expressar que es van haver de conformar amb aconseguir algun forat en programes de menor audi\u00e8ncia, mai en els informatius esportius de la sobretaula.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Si guanyes el campionat surts en no s\u00e9 quin programa per\u00f2 no en al <em>Telediario <\/em>i aix\u00ed, no, en programes de tercera o de segona. Jo a ETB no hi he sortit mai i no s\u00e9 quantes vegades he estat Campiona del M\u00f3n, imagina\u2019t! (160304_E4).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Si quantitativament la seva pres\u00e8ncia va ser menor, qualitativament tamb\u00e9 van observar difer\u00e8ncies. En el cas d\u2019ells s\u2019elogiava la seva traject\u00f2ria, el seu palmar\u00e8s, es&nbsp;feia un resum de la seva vida esportiva; en el cas d\u2019elles, semblava haver-hi menys inter\u00e8s a reflectir la seva carrera professional.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s diferent. Normalment si tu comences a llegir i hi ha un esquiador que ha guanyat no s\u00e9 qu\u00e8, et diuen que es diu no s\u00e9 com, i diuen els seus cognoms, el seu palmar\u00e8s. I per exemple, si guanya una noia que \u00e9s la millor del m\u00f3n, ja est\u00e0, ni palmar\u00e8s, ni d\u2019on ve, ni tan sols el seu cognom. No s\u00e9, crec que \u00e9s molt diferent (160409_GF1).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Es van queixar que fins i tot les derrotes de les competicions masculines van tenir m\u00e9s ress\u00f2 que els \u00e8xits d\u2019elles.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Hem estat anys escoltant la selecci\u00f3 perdent, i en els JO un partit femen\u00ed important per a passar a la semifinal el van emetre a les 3 de la matinada, en diferit, malgrat tenir 3 canals TVE i tot perqu\u00e8 jugava una selecci\u00f3 masculina que ja estava eliminada. (160425_E14)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Algunes esportistes de talla mundial van ser conscients que els seus campionats tenien menor valor que el canvi d\u2019imatge dels futbolistes.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Nosaltres hem vingut amb una medalla de bronze del Brasil i hem sortit la 8a not\u00edcia despr\u00e9s del pentinat del Cristiano. (160404_E8)&nbsp;<br>Com va dir una vegada Mireia Belmonte: \u201c\u00c9s m\u00e9s important el nou pentinat de Torres que la meva medalla d\u2019or, el meu r\u00e8cord del m\u00f3n en el mundial\u201d. Veure aquestes coses \u00e9s molt trist. (160404_ E16)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 les lesions dels homes van tenir prioritat davant les not\u00edcies d\u2019\u00e8xits d\u2019elles, en la mateixa modalitat esportiva.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Li donaran m\u00e9s import\u00e0ncia al fet que Irujo s\u2019ha trencat un dit, que al fet que qualsevol de nosaltres hagi guanyat el campionat del M\u00f3n. (160429_GF2)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van expressar que cal rec\u00f3rrer a les xarxes socials i a internet per a con\u00e8ixer les classificacions esportives i els \u00e8xits de la majoria d\u2019especialitats esportives femenines.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Jo tampoc m\u2019assabento que potser una triatleta ha guanyat, haig de mirar-ho al Twitter, o en el CSD per a assabentar-me\u2019n. Tinc amigues a la Selecci\u00f3 d\u2019Hoquei i veig els seus \u00e8xits i no surten a la tele, per\u00f2 a internet, s\u00ed. (160501_E17)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En els darrers anys, les dones s\u2019han colat entre les p\u00e0gines de la premsa esportiva, not\u00edcies abans completament masculinizades. Aquest fet va ser observat per algunes esportistes, i elles ho van interpretar com un reconeixement al seu treball. La visibilitzaci\u00f3 va ser diferent en funci\u00f3 del mitj\u00e0.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Qu\u00e8 pintem per als mitjans? Res, res i res. N\u2019hi ha alguns que ho intenten. A Info7irratia est\u00e0 Mikel Ibarguren, fa un programa tots els dilluns d\u2019una hora amb nom\u00e9s esport femen\u00ed. I est\u00e0 guai i ell almenys posa alguna cosa nostra, fa coses. Per\u00f2 qui escolta Info7irratia? Molt poca gent (160304_E4).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van esmentar que alguns mitjans van ser m\u00e9s proclius que uns altres a intentar canviar aquesta situaci\u00f3 generalitzada:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Tenim que a ETB se\u2019ls ha ocorregut una mica parlar de l\u2019esport femen\u00ed. (160429_GF2)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Jo tinc molt a prop el <em>Diario de Not\u00edcias de \u00c1lava <\/em>que s\u2019ha dedicat molt\u00edssim a la visibilitat de l\u2019esport femen\u00ed, i intenta que en la secci\u00f3 d\u2019esports hi apareguin tant el mascul\u00ed com el femen\u00ed. (160405_E9)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les hores de m\u00e0xima audi\u00e8ncia en les cadenes tradicionals van semblar reservades per a trobades esportives masculines; les esportistes van dir que havien de resignar-se a veure els seus propis partits en diferit i en les hores menys atractives. Les competicions d\u2019elles no es van transmetre al complet, fins i tot els dibuixos animats restaven espai a les esportistes.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>A mi m\u2019ha arribat a passar amb el Bera-Bera i era Euskal Telebista, que en lloc de comen\u00e7ar a televisar el partit a dos quarts de quatre, va comen\u00e7ar a les quatre menys cinc perqu\u00e8 estava Viki el Viking. \u00c9s per posar-te un exemple, per\u00f2 no s\u00e9, perqu\u00e8\u2026 aquest dia no emetis Viki el Viking perqu\u00e8 tens una Competici\u00f3 Europea de l\u2019\u00fanic equip basc de noies d\u2019handbol. (160404_E8)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van entendre que la visibilitzaci\u00f3 era un altaveu per a la pr\u00f2pia promoci\u00f3 de les seves carreres esportives. Van expressar que els partits de la lliga de futbol mascul\u00ed comptaven amb un sistema de publicitat molt eficient, per la qual cosa no era necessari tenir excessiu inter\u00e8s per a assabentar-se de l\u2019horari de les retransmissions. En el cas contrari, es van trobar que les competicions femenines poques vegades apareixien en els mitjans, la qual cosa dificultava la seva promoci\u00f3 i el reconeixement per part del p\u00fablic. Les esportistes es van queixar que la publicitat dels partits anava, exclusivament, adre\u00e7ada a les competicions masculines.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>No se n\u2019assabenta ning\u00fa, perqu\u00e8 no s\u2019anuncien els nostres partits, comences a mirar l\u2019esport, arribo a la pilota i solament juguen Olaizola i Irujo i no hi ha ning\u00fa m\u00e9s. No hi ha ni un trosset, ni tan sols petit. Res. Si surt alguna cosa m\u00e9s, en aquesta not\u00edcia petitona sortiran els nois aficionats de m\u00e0. Poseu al costat el de les noies, que tamb\u00e9 estem jugant, juguem tot l\u2019any! (160319_E2)<\/p>\n\n\n\n<p>Van expressar que el p\u00fablic general abans no coneixia a les esportistes, i ning\u00fa imaginava que podrien existir equips femenins de primera. Avui dia es coneixen perqu\u00e8 la premsa ha jugat un paper decisiu en la difusi\u00f3 d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques. Aquestes actuacions han estat decisives per a motivar les nenes en l\u2019activitat f\u00edsica, i perqu\u00e8 el p\u00fablic segu\u00eds les competicions femenines.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>He entrenat les mateixes hores, he suat les mateixes samarretes, ho he donat tot com ho dona qualsevol noi. Per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s el que ha canviat? em sembla que l\u2019esport femen\u00ed, almenys l\u2019handbol, ha enganxat a la gent quan s\u2019ha televisat, crec que els mitjans ajuden a aix\u00f2. (160404_E8)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El desconeixement per part del p\u00fablic de les seves pr\u00e0ctiques esportives i competicions va impedir que arrib\u00e9s l\u2019afici\u00f3 a les pistes o que se seguissin les trobades. La societat no va tenir les mateixes expectatives d\u2019\u00e8xit per a dones i homes. Van denunciar que alguns sectors de la premsa esportiva van enaltir m\u00e9s els primers triomfs d\u2019alguns esportistes novells masculins, que les carreres de les esportistes consolidades.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>No se\u2019ls dona espai, no tenen repercussi\u00f3. Mira, \u00e9s molt amiga nostra la gimnasta Carolina Rodr\u00edguez de Le\u00f3n. Acaba de quedar sisena en el Campionat Mundial, sisena en un Campionat del M\u00f3n! No se n\u2019ha sentit a dir res, arriba a ser un noi i dirien, Ja ve el futur! (160331_E13)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Es tractava millor les promeses masculines que les esportistes consolidades, se\u2019ls donava m\u00e9s visibilitat en els mitjans de comunicaci\u00f3, especialment, en la premsa escrita.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Van apreciar un desinter\u00e8s de la premsa, que portava a la desinformaci\u00f3&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Van percebre desinter\u00e8s per part de la premsa i van expressar l\u2019abs\u00e8ncia gaireb\u00e9 total de periodistes en els seus camps de joc, i l\u2019esc\u00e0s seguiment de les seves competicions, les cr\u00f2niques fetes sense haver vist els partits.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>No hi ha ning\u00fa que s\u2019encarregui d\u2019escriure sobre els nostres partits. Moltes vegades ho escriu el secretari, que haur\u00e0 estat veient el de cesta punta, per\u00f2 el nostre no (160319_E2).&nbsp;<br>Quan ho escriuen, no s\u00f3n all\u00e0, en el lloc per a veure\u2019l i despr\u00e9s dius: per\u00f2 si no \u00e9s cert el que estan posant! (160319_E2).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van denunciar a alguns periodistes que van acudir a l\u2019hemeroteca per rescatar cr\u00f2niques esportives d\u2019anys anteriors, en lloc d\u2019acudir als seus partits i informar-se\u2019n en directe.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Alguna vegada ens ha tocat en el campionat d\u2019Euskadi llegir l\u2019article de <em>Gara<\/em>, crec el dimarts o el dijous, no s\u00e9 quan sol sortir aix\u00f2 de joc d\u2019estirar la corda i llegir i dir: -\u00d2ndia, si aquesta cr\u00f2nica \u00e9s de l\u2019any passat! Per\u00f2 despr\u00e9s si escriuen, escriuen b\u00e9. (160323_E19)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment algunes d\u2019elles es van veure obligades a exercir d\u2019improvisades periodistes davant l\u2019esc\u00e0s inter\u00e8s que van suscitar les seves pr\u00e0ctiques esportives.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Cosificaci\u00f3&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Tots dos sexes van ser objecte de comentaris de tota mena, per\u00f2 elles van percebre en aquests comentaris matisos que extralimiten l\u2019esportiu. Les dones entrevistades van expressar que el sexisme va estar tan impregnat en l\u2019esport que va arribar als propis reglaments esportius. Els uniformes femenins d\u2019alguns esports van generar pol\u00e8mica.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En el voleibol de platja les dimensions dels pantalons curts de les jugadores de la selecci\u00f3 s\u00f3n diminutes i no obstant aix\u00f2, molts es posen les mans al cap quan veuen noies jugant amb <em>yijab<\/em>. Per qu\u00e8 han de portar pantalons tan curts o \u00e9s que no poden sortir amb pantalons curts normals? (160409_GF1)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van pensar que alguns periodistes en lloc de dignificar el treball de la dona esportista la van cosificar, elles van ser conscients que el seu cos va ser utilitzat com a reclam mentre s\u2019esva\u00efa el ress\u00f2 medi\u00e0tic dels seus triomfs.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Al final, molt\u00edssimes vegades, si t\u2019hi fixes, posen a les noies, i utilitzen m\u00e9s el seu cos que els seus triomfs (160331_E13).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van expressar que alguns mitjans van arribar fins i tot a ometre la informaci\u00f3 esportiva per centrar-se exclusivament en el f\u00edsic de l\u2019esportista.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s preocupant que el diari esportiu m\u00e9s venut sigui un dels m\u00e9s sensacionalistes. I mira el que hi ha a la tele, la perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s el primer que cal treballar i espero fer soroll en aquest \u00e0mbit. A mi no m\u2019importa que s\u2019utilitzin les cames de Garbi\u00f1e Muguruza, com tamb\u00e9 Nadal ha utilitzat el seu cos com a reclam; el trist \u00e9s que es parli de Garbi\u00f1e una vegada i que es faci nom\u00e9s de les seves cames. (160425_E14)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van considerar que aquesta reificaci\u00f3 de les dones les va convertir en \u00e9ssers invisibles, van ser invisibles&nbsp;els seus m\u00e8rits esportius davant la mirada de periodistes que en lloc de veure carreres esportives, esfor\u00e7 i \u00e8xits, van veure cossos femenins.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>La nostra imatge \u00e9s estereotipada i molt sexualitzada, molt objecte. Si fas una cerca de Google \u201cimatges\u201d i poses \u201cfutbol femen\u00ed\u201d totes apareixen posant, mig en tanga, mig nues. Al final sembla que si ets dona, si ets esportista necessites un altra extra m\u00e9s perqu\u00e8 la gent et vegi. (160409_GF1)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta va ser la realitat a la qual es van enfrontar algunes esportistes amb veritables dificultats per trobar un buit en els mitjans i enfrontant-se tamb\u00e9 a la cosificaci\u00f3.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Estereotips de bellesa&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Van percebre que la premsa va donar un tracte desigual a homes i dones, i es van centrar en estereotips que anteposaven la bellesa als m\u00e8rits esportius, es van encasellar les dones en rols tradicionals, i es van mantenir exig\u00e8ncies de bellesa que no se\u2019ls va demanar als homes.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En comptes de donar-li import\u00e0ncia a la carrera esportiva se li dona a l\u2019est\u00e8tica o qualsevol cosa. Potser si t\u00e9 fills se li pot donar import\u00e0ncia a la seva bona organitzaci\u00f3, no a la bona mare que \u00e9s, a m\u00e9s aix\u00f2 a ells no els ho pregunten. (160409_GF1)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Algunes de les entrevistades van expressar que alguns comentaris eren molt inapropiats.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En tennis concretament, jo m\u00e9s d\u2019una vegada he sentit comentaris sobre la faldilla, i aquest comentari?, i a mi, qu\u00e8 m\u2019importa com \u00e9s la faldilla o la no faldilla! (160324_E5)&nbsp;<br>Ja, i despr\u00e9s Ferrer va pelut i ning\u00fa diu res no? (160324_E5)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les fotos de les esportistes competint van ser importants perqu\u00e8 van donar a con\u00e8ixer la seva pr\u00e0ctica esportiva, el seu treball i els seus m\u00e8rits, per\u00f2 no sempre van ser adequades.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Quan Mireia Belmonte va guanyar, en comptes de parlar de la seva carrera esportiva, de com de b\u00e9 ho fa, van parlar de les seves ungles, aix\u00ed hi ha moltes not\u00edcies. (160409_GF1)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>La major part de les esportistes van sentir una gran discriminaci\u00f3, perqu\u00e8 quan es parlava d\u2019ells se centraven en els seus m\u00e8rits, i no obstant aix\u00f2 quan els tocava a elles el tractament era estereotipat, molt lligat a la bellesa, i a les ocupacions que tradicionalment s\u2019assignen a les dones.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Empipament de les esportistes&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>No \u00e9s estrany que moltes d\u2019elles acabessin profundament enfadades i decebudes amb els mitjans de comunicaci\u00f3 i fins i tot renunciessin a realitzar entrevistes. Consideraven que ocupaven un lloc m\u00ednim en els mitjans de comunicaci\u00f3, on l\u2019esport mascul\u00ed, especialment el futbol, va tenir gaireb\u00e9 el monopoli de l\u2019espai i temps. Es van haver de conformar amb petits espais en els quals r\u00e0pidament i sense detalls es parlava dels seus \u00e8xits.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 que parlin dos, tres fulls d\u2019un diari sobre el partit de l\u2019Alab\u00e8s i despr\u00e9s en una ressenya a dalt a la dreta cinc cent\u00edmetres parlin que no s\u00e9 qui ha quedat Campiona d\u2019Espanya. \u00d2ndia, que l\u2019Alab\u00e8s \u00e9s a Segona B! A mi em fa molta r\u00e0bia, quan agafo el diari no llegeixo la secci\u00f3 d\u2019esports, passo (160406_E15)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van expressar tenir motius per estar enfadades quan veien l\u2019escassa repercussi\u00f3 de les seves carreres en els mitjans de comunicaci\u00f3. Les queixes tamb\u00e9 es van dirigir a les federacions esportives, ja que no van comptar amb el suport institucional, encara que les coses canviaven si s\u2019aconseguien medalles ol\u00edmpiques.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Jo abans era totalment desconeguda, i de fet a Pequ\u00edn al 2008 vaig quedar cinquena, Diploma Ol\u00edmpic. I vaig fer una passa m\u00e9s, i a Londres vaig aconseguir un tercer i de sobte sembla que soc D\u00e9u! I a m\u00e9s ho vaig dir: \u201cNo pot ser, que sent cinquena sigui una fracassada, i tercera sigui incre\u00efble. Els mitjans de comunicaci\u00f3 ens poseu a dalt o a baix. No podeu fer aix\u00f2 amb nosaltres!\u201d Per aix\u00f2, cada vegada que alg\u00fa queda cinqu\u00e8, dic \u00f2ndia!, que cruels que s\u00f3n&#8230;! (160319_E6)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les dones esportistes van expressar que era preferible l\u2019oblit a la duresa a la qual es van enfrontar algunes esportistes novelles, exposades a una mena de premsa extremadament exigent i desconsiderada en els seus comentaris cap a les debutants.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>I una altra vegada vaig jugar amb una xavala un torneig \u201ckutxa\u201d que es jugava com d\u2019elit a Guip\u00fascoa. Aquesta xavala que acabava de comen\u00e7ar amb nervis pel pas de primera a l\u2019elit i no encertava; gaireb\u00e9 l\u2019enfonsen amb els comentaris que van escriure, acabava de comen\u00e7ar i despr\u00e9s gaireb\u00e9 ni volia jugar. Fa r\u00e0bia per aix\u00f2, a sobre que en parlen poc, ho fan malament. Potser \u00e9s millor que de vegades ni en parlin! (160319_E2).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van expressar diferents maneres d\u2019invisibilitzar, unes m\u00e9s subtils que unes altres, la premsa semblava con\u00e8ixer-les totes i en aquest intent per desprestigiar es van retransmetre competicions femenines de menor nivell per a intentar justificar d\u2019alguna manera la falta de suport a l\u2019esport d\u2019elles.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019esport femen\u00ed ja est\u00e0 una mica arraconat i si de les que parlen m\u00e9s no tenen nivell, doncs \u00e9s m\u00e9s trist. Imagineu-vos que passi el mateix amb la gimn\u00e0stica r\u00edtmica, que hi hagu\u00e9s un grup de nois dolents, i rigu\u00e9ssim tots. (160429_GF2)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Moltes de les esportistes entrevistades van esmentar la necessitat de les quotes, per a obligar, almenys als mitjans p\u00fablics, a complir un percentatge tamb\u00e9 d\u2019informaci\u00f3 sobre esportistes femenines. Algunes van anar m\u00e9s enll\u00e0 i van dir que hauria de ser regulat per llei.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>TVE rep diners p\u00fablics, llavors cal posar una quota m\u00ednima, jo no dic que hagi de ser 50-50, per\u00f2 potser has de posar que com a m\u00ednim el 20 o 30 % del que parlis en esports sigui femen\u00ed. En els mitjans han de parlar dels que tenen \u00e8xit, a Espanya hi ha esportistes femenines que tenen molt \u00e8xit. TVE dep\u00e8n molt del govern espanyol, ETB dep\u00e8n del govern basc, dep\u00e8n sempre de qui estigui de director d\u2019esports i aix\u00f2 per a mi hauria d\u2019estar estipulat per llei. (160325_E11)&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Algunes esportistes es van sentir desprotegides per les seves pr\u00f2pies federacions que ni tan sols van acudir a les seves trobades decisives. Aquest c\u00famul de situacions va provocar indignaci\u00f3 en aquestes esportistes i van comen\u00e7ar a reclamar una premsa esportiva m\u00e9s equitativa, i fins i tot van esmentar la necessitat de legislar en aquest aspecte.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Discussi\u00f3 i conclusions&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>La viol\u00e8ncia medi\u00e0tica comen\u00e7a per invisibilitzar. Els mitjans de comunicaci\u00f3, com a instruments de comunicaci\u00f3 poderosos transmeten ideologia, aix\u00ed un 93.89 % de les dones esportistes perceben no apar\u00e8ixer en els mitjans, ja que expressen que no s\u2019esmenten els seus \u00e8xits i que a vegades s\u2019emfatitzen els aspectes negatius o aspectes superflus que no hi tenen res a veure. Expressions similars s\u00f3n recollides per <a href=\"#1\">Alfaro et al. (2011)<\/a>, <a href=\"#16\">Irazusta et al. (2010)<\/a> i per <a href=\"#25\">Serra Payeras et al. (2019)<\/a>. Per tant, relacionat amb el primer objectiu, perceben que la premsa \u00e9s marcadament sexista i est\u00e0 carregada de prejudicis i estereotips de g\u00e8nere. Potser el 6.11 % de les dones que estan satisfetes amb el tracte rebut en la premsa coincideixi amb l\u2019estad\u00edstica de la recerca realitzada per l\u2019assessoria <a href=\"#3\">Aspic-Comunicaci\u00f3n (2016)<\/a>, en la qual s\u2019expressa que la dona apareix en un 5.9 % de les retransmissions, per\u00f2 tamb\u00e9 aix\u00f2 es pot deure a la seva falta de consci\u00e8ncia o a pert\u00e0nyer a esports tan minoritaris medi\u00e0ticament que consideren un triomf qualsevol aparici\u00f3. \u00c9s necessari eliminar els estereotips sexistes, ja que en l\u2019esport es parteix d\u2019una relaci\u00f3 desigual de poder entre homes i dones i mantenir els usos actuals perpetua el desequilibri entre els uns i les altres (<a href=\"#26\">Varela, 2013<\/a>). Les esportistes consideren que s\u2019enfronten a micromasclismes, ja que els aspectes extraesportius dels homes ocupen m\u00e9s lloc en la premsa que els \u00e8xits de les dones (<a href=\"#5\">Bosch i Ferrer, 2002<\/a>; <a href=\"#9\">Corsi, 1995<\/a>; <a href=\"#10\">De-Miguel, 2015<\/a>).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>La majoria de les entrevistades percep invisibilitat i troben diferents motius per a explicar-la, ja que existeixen expectatives d\u2019\u00e8xit diferents per a ells i elles. Elles consideren que aquest sexisme existent en la premsa condiciona la seva promoci\u00f3 com a esportistes, ja que es dona m\u00e9s promoci\u00f3 a les promeses masculines que a les esportistes professionals femenines que ja han obtingut \u00e8xits.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les persones entrevistades es manifesten en contra de certs prejudicis esgrimits per la premsa, en els quals es diu que l\u2019esport femen\u00ed genera menor expectaci\u00f3. Aquest fet ha condicionat la seva vida esportiva, ja que segons elles podrien generar igual o m\u00e9s expectaci\u00f3 en el moment que fossin conegudes. Davant aquest fenomen <a href=\"#6\">Bourdieu (2000)<\/a> expressa que aquesta acostuma a ser una m\u00e9s de les manifestacions de naturalitzaci\u00f3, aspecte recollit tamb\u00e9 per <a href=\"#24\">Sainz-de-Baranda (2013)<\/a> i per <a href=\"#27\">Vega i \u00c1balos (2016)<\/a>.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed, respecte al nivell d\u2019afectaci\u00f3 que provoca en les seves vides i en les seves eleccions (segon objectiu) consideren que la invisibilitat de les carreres esportives de les dones impedeix que siguin un referent per a les nenes en edat escolar que no tenen un mirall on mirar-se, la seva aparici\u00f3 \u00e9s insuficient, i indigna que els seus triomfs siguin menys valorats, la qual cosa mant\u00e9 les dones en una situaci\u00f3 d\u2019inferioritat ja denunciada per <a href=\"#21\">Osborne (2009)<\/a>. Unida a aquesta idea, senten que no se li dona la import\u00e0ncia merescuda a les seves traject\u00f2ries esportives, no es promocionen les seves competicions, ni es valoren i aix\u00f2 \u00e9s important, ja que com a expressa <a href=\"#23\">Rubio (2009)<\/a>, els mitjans de comunicaci\u00f3 normalitzen pautes de comportament, models, i les normes que mantenen l\u2019ordre social. Segons manifesten, aquestes sensacions els han portat en alguns casos a abandonar la pr\u00e0ctica esportiva.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Com a conclusi\u00f3 general, es pot asseverar que les esportistes entrevistades perceben que la premsa en general no realitza un seguiment adequat de l\u2019esport femen\u00ed, i estudis com els de <a href=\"#15\">Guerrero i Nu\u00f1\u00e9z (2002)<\/a> indiquen que nom\u00e9s una minoria de not\u00edcies tracta les dones amb dignitat, ja que la immensa majoria de les not\u00edcies esportives que tenen com a protagonistes les dones tenen un marcat car\u00e0cter sexista. Per\u00f2, d\u2019altra banda, se senten cosificades, ja que la premsa valora m\u00e9s els seus cossos que els seus triomfs, i aix\u00f2 esdev\u00e9 empipament&nbsp;quan perceben els menyspreus, quan apareixen menys que els homes de categories inferiors, quan no reben el suport de les seves federacions, i perqu\u00e8 creuen que la premsa <em>les fa i les desf\u00e0<\/em>, les fa estar presents o absents, sent el blanc de la viol\u00e8ncia medi\u00e0tica (<a href=\"#7\">Buch\u00f3n et al., 2017<\/a>; <a href=\"#8\">Chaher, 2012<\/a>; <a href=\"#14\">Gabarra, 2011<\/a>; <a href=\"#24\">Sainz-de-Baranda, 2013<\/a>). Per m\u00faltiples raons, proposen l\u2019establiment de quotes com una soluci\u00f3 a aquest problema social amb el qual no surten perjudicades \u00fanicament les dones, sin\u00f3 tota la societat.&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resum&nbsp; Aquest estudi pret\u00e9n con\u00e8ixer la percepci\u00f3 de les dones esportistes d\u2019elit el tracte medi\u00e0tic que els mitjans de comunicaci\u00f3 donen a les seves carreres esportives i a l\u2019esport femen\u00ed en general. S\u00f3n esportistes que trencant amb els estereotips de g\u00e8nere han estat capaces de traspassar barreres i arribar a la c\u00faspide en els seus [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":23,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[107],"tags":[103,104,105,102,106],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/dona-i-esport\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">Dona i esport<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Dona i esport<\/span>"]},"tags":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/dona-i-esport\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">esportistes d\u2019elit<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/dona-i-esport\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">g\u00e8nere<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/dona-i-esport\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">invisibilitat<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/dona-i-esport\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">mitjans de comunicaci\u00f3<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/dona-i-esport\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">viol\u00e8ncia medi\u00e0tica<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">esportistes d\u2019elit<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">g\u00e8nere<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">invisibilitat<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">mitjans de comunicaci\u00f3<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">viol\u00e8ncia medi\u00e0tica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 juny 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 juny 2020 14:28","modified":"Updated on 5 octubre 2020 08:15"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1395\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1395"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1395\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7806,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1395\/revisions\/7806\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1395"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1395"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1395"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}