{"id":1242,"date":"2020-01-01T09:53:49","date_gmt":"2020-01-01T09:53:49","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=1242"},"modified":"2020-10-05T07:50:52","modified_gmt":"2020-10-05T07:50:52","slug":"identitat-historia-i-esport-genesi-de-les-revistes-de-surf-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/identitat-historia-i-esport-genesi-de-les-revistes-de-surf-a-espanya\/","title":{"rendered":"Identitat, hist\u00f2ria i esport: g\u00e8nesi de les revistes de surf a Espanya"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En el marc interdisciplinari de la hist\u00f2ria social de l\u2019esport i de la hist\u00f2ria de la comunicaci\u00f3 social, aquest article se centra en un segment fins avui poc estudiat: els precedents i la g\u00e8nesi de les revistes de surf a Espanya. S\u2019ha realitzat una cerca intensiva en arxius p\u00fablics i privats. S\u2019han trobat els precedents de les primeres revistes de surf a Espanya (1972-1976), en l\u2019\u00e0mbit de la comunicaci\u00f3 federativa de la desapareguda Delegaci\u00f3 Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esports (1941-1977). Tamb\u00e9 s\u2019han trobat, datat i descrit el naixement de les primeres revistes de surf (1987 i 1990), quan la ind\u00fastria d\u2019aquest esport a Espanya es va desenvolupar m\u00e9s. Abans de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019internet, les revistes van funcionaven com a vehicles de formaci\u00f3 d\u2019identitats. El conjunt d\u2019imatges que aquelles revistes funcionaven entre els surfistes, van generar i refor\u00e7ar un sentiment de pertinen\u00e7a a un esport, i a un estil de vida. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> hist\u00f2ria esport<\/span>, identitat surf<\/span>, premsa esportiva<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El naixement d\u2019una revista esportiva, especialitzada en un esport concret, \u00e9s un esdeveniment rellevant i significatiu per a la hist\u00f2ria de l\u2019esport, especialment quan es tracta de la primera publicaci\u00f3 en aquest camp. Indica una consolidaci\u00f3 d\u2019aquest esport, l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un nombre important de practicants i simpatitzants, aix\u00ed com d\u2019una ind\u00fastria desenvolupada. A m\u00e9s, generen i reforcen el sentiment de pertinen\u00e7a a un grup i\/o a una activitat, sent fonamentals en la formaci\u00f3 d\u2019identitats. Amb el pas dels anys les revistes esportives especialitzades s\u2019acaben convertint en arxius documentals per a l\u2019estudi de la hist\u00f2ria de l\u2019esport. <\/p>\n\n\n\n

El naixement d\u2019una cap\u00e7alera especialitzada en un esport concret tamb\u00e9 \u00e9s rellevant per a la hist\u00f2ria de la comunicaci\u00f3 social. Suposa la posada en marxa i el desenvolupament d\u2019un grup de comunicadors professionals especialitzats en un esport concret, i tot l\u2019univers que l\u2019envolta. Segons les caracter\u00edstiques de cada esport, pot significar fins i tot la introducci\u00f3 d\u2019una tecnologia i t\u00e8cniques espec\u00edfiques. En el cas del surf, l\u2019\u00fas de c\u00e0meres aqu\u00e0tiques i l\u2019especialitzaci\u00f3 d\u2019una mena de fot\u00f2grafs professionals que es diferencien de la resta perqu\u00e8 aquests s\u2019introdueixen en una perillosa mar en moviment, que requereix un tipus de t\u00e8cnica i per\u00edcia diferent de la resta de fot\u00f2grafs esportius. <\/p>\n\n\n\n

Les primeres publicacions esportives de la premsa a Espanya es poden rastrejar a partir del segle xix. Els or\u00edgens de la premsa esportiva espanyola estan relacionats amb una identificaci\u00f3 positiva de la burgesia local cap a l\u2019anglesa i francesa. A Anglaterra i Fran\u00e7a els comen\u00e7aments de la premsa esportiva se situen en la primera meitat del segle xix. El treball de Torrebadella-Flix i Olivera-Betr\u00e1n (2013)<\/a> revela que, a Espanya, les primeres publicacions o cap\u00e7aleres especialitzades en esports concrets se situen ja en la segona meitat del segle xix: revistes sobre ca\u00e7a (1865), h\u00edpica (1878), ciclisme (1892), pilota (1893), vela i rem (1893), escacs (1895) o automobilisme (1899). Per\u00f2, ser\u00e0 al segle xx quan realment l\u2019esport es converteixi en un fenomen de masses (Pujadas i Santacana, 2012<\/a>), i amb aix\u00f2 es produeixi un augment considerable de les cap\u00e7aleres esportives generalistes i especialitzades per \u00e0rees o esports concrets (L\u00f3pez de Aguileta, 2008<\/a>; Sim\u00f3n Sanjurjo, 2012<\/a>). Al segle xxi, amb la normalitzaci\u00f3 d\u2019internet, es produir\u00e0 el fenomen dels blogs esportius (Romero Bejarano, 2014<\/a>), i l\u2019avan\u00e7 de les tecnologies generar\u00e0 a m\u00e9s una adaptaci\u00f3 de revistes digitals espec\u00edfiques per a tauletes i m\u00f2bils (Rojas Torrijos, 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Objectius i fonts <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El futbol \u00e9s l\u2019esport que m\u00e9s atenci\u00f3 rep en els mitjans espanyols. Segons Sainz de Baranda (2017, p\u00e0g. 139)<\/a>, el 61% respecte a la resta d\u2019esports, sent el b\u00e0squet el segon esport amb el 10.2 %. La proposta per a aquest treball s\u2019encamina cap a l\u2019exploraci\u00f3 d\u2019una altra mena d\u2019esport, sense pilota, menys relacionat amb la competici\u00f3, associat a la naturalesa, que proposa a m\u00e9s una filosofia de vida. Es tracta d\u2019un segment inexplorat: el naixement de les revistes de surf, abans de l\u2019arribada d\u2019internet. <\/p>\n\n\n\n

Per a realitzar aquesta recerca s\u2019ha emprat una metodologia heur\u00edstica documental, l\u2019exploraci\u00f3 de la qual s\u2019ha dut a terme en arxius p\u00fablics i privats. Entre els p\u00fablics: Biblioteca Nacional d\u2019Espanya, Arxiu Hist\u00f2ric Nacional, Arxiu General de l\u2019Administraci\u00f3 i els fons del Consell Superior d\u2019Esports. Entre els arxius privats, aquells que han estat cedits per presidents, directius i delegats de la primera estructura federativa de surf a Espanya: la Secci\u00f3 Nacional de Surf (1969-1985). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal i m\u00e9s urgent va ser identificar els precedents i les primeres revistes en aquest camp, la data del seu naixement, la composici\u00f3 del seu equip editorial i de col\u00b7laboradors, els esports que inclo\u00efen, la tem\u00e0tica general, aix\u00ed com rastrejar l\u2019evoluci\u00f3 de la revista. Finalment, en un segon objectiu s\u2019ha pret\u00e8s explicar el naixement de les primeres revistes de surf dins del context hist\u00f2ric i evolutiu del surf a Espanya. <\/p>\n\n\n\n

Context hist\u00f2ric del surf <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El surf ha estat designat esport ol\u00edmpic a partir de l\u2019any 2020. Pociello (1991, p\u00e0g. 172-173)<\/a> va classificar el surf com a \u201cesport californi\u00e0\u201d. Aix\u00ed mateix, aquest autor, basat en les observacions de Joel de Rosnay, un dels pioners de l\u2019esport de la taula a Fran\u00e7a, va mostrar que el surf era el pare d\u2019un altre esports, com el windsurf <\/em>(surf de vela) o el skateboard<\/em>, tots ells tamb\u00e9 esports ol\u00edmpics avui dia. A Espanya hi ha m\u00e9s de 27.000 fitxes federatives (Federaci\u00f3 Espanyola de Surf, 2019<\/a>), i s\u2019estima que la xifra de practicants totals sigui de deu vegades m\u00e9s (Esparza 2015, p\u00e0g. 48<\/a>). Hi ha m\u00e9s de 150 clubs i 300 escoles de surf (Esparza, 2015, p\u00e0g. 48<\/a>). En nombrosos municipis d\u2019Espanya i Portugal el surf genera quantiosos ingressos per turisme (Rivera Mateos, 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una activitat nascuda a la Polin\u00e8sia (Finney i Houston, 1996<\/a>; Nendel, 2009<\/a>), per\u00f2 adoptada i difosa des dels EUA a la resta del m\u00f3n durant el segle xx (Westwick i Neushul, 2013<\/a>). Va arribar a Espanya a mitjan anys 60, al ritme de les primeres informacions que sobre l\u2019esport de la taula van anar apareixent en premsa, cinema i televisi\u00f3 (Esparza, 2016<\/a>). Va emergir en diferents nuclis de la costa en diferents zones, espont\u00e0niament, sense que els uns tinguessin coneixement dels altres, i sense estar en contacte entre ells durant mesos o fins i tot anys (Esparza, 2011<\/a>, 2013<\/a>). La primera estructura federativa de surf de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya, la Secci\u00f3 Nacional de Surf (SNS), es va fundar a finals del 1969 i va desapar\u00e8ixer el 1985.<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La primera portada surf en una revista esportiva <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La primera portada que va ocupar el surf en una revista esportiva en la hist\u00f2ria d\u2019Espanya va ser a la <\/p>\n\n\n\n

revista Deporte 2000 <\/em>(n\u00fam. 31, agost de 1971), i era un reportatge de Pedro Mart\u00ednez-Albornoz Bonet, president de la SNS. Deporte 2000 <\/em>va ser una revista de divulgaci\u00f3 esportiva fundada per la Delegaci\u00f3 Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esports en 1969, que va durar fins a 1981. <\/p>\n\n\n\n

La portada de la revista mostrava un surfista baixant per una ona d\u2019uns quatre metres, amb el titular: \u201cEl surf: Audacia sobre las olas\u201d. El reportatge constava de set p\u00e0gines a color, text i vuit fotografies de grans ones a Hawaii i Calif\u00f2rnia. El text descriu amb detalls diverses facetes del surf: els or\u00edgens i la seva evoluci\u00f3, una part did\u00e0ctica de com es practica, una altra dedicada als materials (de qu\u00e8 estaven fetes les taules, els vestits de goma), una descripci\u00f3 dels millors surfistes del moment, on es trobaven les millors ones del m\u00f3n, campionats als EUA, i finalment un apartat sobre l\u2019estat del surf a Espanya: \u201cl\u2019afici\u00f3 a aquest din\u00e0mic, emocionant i espectacular esport ja ha arrelat a Espanya\u201d on s\u2019informa amb detalls de tots els progressos realitzats en tan poc temps (Mart\u00ednez Albornoz, 1971, p\u00e0g. 29<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Notes informatives de la SNS <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Abans que arribessin les primeres revistes de surf a Espanya, la refer\u00e8ncia internacional era Surfer Magazine<\/em>, cap\u00e7alera californiana introdu\u00efda a Espanya per surfistes estrangers. Aquelles revistes llunyanes van activar l\u2019imaginari dels joves surfistes espanyols i van generar un univers de refer\u00e8ncies idealitzades: llocs remots, surfistes de llegenda, que van convertir Calif\u00f2rnia, Hawaii o Austr\u00e0lia en l\u2019Olimp del surf: llocs de rever\u00e8ncia i de marques desitjables i inaccessibles en aquells temps. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta cap\u00e7alera americana (i unes altres de menys renom) van servir tamb\u00e9 de referent on mirar-se per a impulsar el primer precedent d\u2019una revista de surf a Espanya: la Nota Informativa<\/em>, publicada per la SNS entre 1972 i 1975 (el 1976 va editar l\u2019\u00faltim n\u00famero amb el nom Surf<\/em>). Aquesta publicaci\u00f3 federativa pretenia millorar la comunicaci\u00f3 amb els surfistes federats. Se\u2019n van editar 14 n\u00fameros i un informe-resum de l\u2019activitat del primer president, entre mar\u00e7 de 1972 i juny de 1976, amb una tirada de 450 exemplars. Nom\u00e9s va tenir difusi\u00f3 interna. S\u2019enviava per correu als clubs, delegats de zona i federats que paguessin el reemborsament. En els butlletins, exclusivament dirigits a la petita comunitat de surfistes federats, es van tractar temes diversos, com a instruccions per als clubs, assumptes federatius, dates i organitzaci\u00f3 de campionats, resultats de campeonats, subvencions per a campionats o per a comprar materials, preus de materials, queixes i suggeriments, informaci\u00f3 per a l\u2019alta o renovaci\u00f3 de fitxes, informaci\u00f3 sobre l\u2019asseguran\u00e7a m\u00e8dica, informacions sobre les assemblees i publicaci\u00f3 d\u2019actes. Entre els temes lliures que s\u2019introdu\u00efen, inspirats en revistes americanes de surf, hi havia: la traducci\u00f3 al castell\u00e0 d\u2019algun article de la revista Surfer<\/em>, col\u00b7laboracions de surfistes on narraven viatges i descrivien llocs de bones ones. <\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada despr\u00e9s van sorgir les primeres revistes de surf a Espanya: entre 1987 i 1990. Van ser tres: Tres 60 <\/em>(1987), Surfer Rule <\/em>(1990) i Marejada Surf <\/em>(1990). A partir de 1992 van apar\u00e8ixer altres revistes d\u2019\u00e0mbit regional, com a Rompeolas <\/em>a Can\u00e0ries o Surfari <\/em>a Gal\u00edcia, per\u00f2 nom\u00e9s s\u2019examinaran en aquest treball aquelles revistes de tirada nacional. En aquest apartat, amb la finalitat d\u2019ordenar i estructurar la informaci\u00f3, s\u2019han creat les seg\u00fcents categories: 1) G\u00e8nesi, freq\u00fc\u00e8ncia de la tirada, equip editorial i col\u00b7laboradors; 2) Continguts dels esports que inclou la revista; 3) Contingut general dels temes, i, 4) Evoluci\u00f3 de la revista. <\/p>\n\n\n\n

Estudi de publicacions <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tres 60 <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

G\u00e8nesi, freq\u00fc\u00e8ncia, equip editorial i col\u00b7laboradors. <\/strong>La revista Tres 60 <\/em>va n\u00e9ixer al juliol de 1987, i s\u2019editava a Santurce (Biscaia). Freq\u00fc\u00e8ncia de la publicaci\u00f3: trimestral. A partir de juliol de 1989 (n\u00fam. 11) bimensual. L\u2019equip editorial estava constitu\u00eft per Roge Blasco (director). Director editorial i disseny gr\u00e0fic: Jakue Andikoetxea. Assessor editorial: Mikel Noya. Fotografia i redacci\u00f3: Javier Amezaga. Administraci\u00f3: Borja Pe\u00f1e\u00f1ori. Es poden comptar 17 col\u00b7laboradors en textos, entre ells Willy Uribe (que fundar\u00e0 el 1990 la revista Marejada<\/em>). I fins a 14 fot\u00f2grafs col\u00b7laboradors, a m\u00e9s de dues ag\u00e8ncies internacionals. <\/p>\n\n\n\n

Esports. <\/strong>Principalment surf, tamb\u00e9 va incloure skate<\/em>, surf de vela i ala delta. En el primer n\u00famero encara no es va incloure el bodyboard <\/em>(aquest esport estava naixent a Espanya). <\/p>\n\n\n\n

Contingut tem\u00e0tic sobre surf. <\/strong>La portada consistia en una foto a tota p\u00e0gina d\u2019un surfista dins d\u2019un tub. Aix\u00ed mateix, hi havia una petita foto inserida a baix (regata surf de vela). Els titulars parlaven de reportatges sobre Mundaka, Peniche, Tarifa, Lanzarote, Cant\u00e0bria. A m\u00e9s d\u2019aix\u00f2, uns altres continguts de la revista van ser el de cartes al director, resultats de campionats (3 p\u00e0gines), un c\u00f2mic, una secci\u00f3 de m\u00fasica, una secci\u00f3 de compra-venda de materials, i un altre sobre informaci\u00f3 t\u00e8cnica (com fer una taula de surf, preparaci\u00f3 f\u00edsica o medicina esportiva). <\/p>\n\n\n\n

Evoluci\u00f3 de la revista. <\/strong>Va comen\u00e7ar dient-se Tres 60<\/em>. Va canviar de cap\u00e7alera diverses vegades amb modificacions petites, les m\u00e9s significatives, la de juliol de 1995 (n\u00fam. 38) quan va passar a dir-se TRES60<\/em>. Al febrer de 2001 (n\u00fam. 76) va passar a dir-se 3SESENTA<\/em>. I des de novembre de 2007 (n\u00fam. 124) va passar a denominar-se 3sesenta<\/em>. Al setembre del 2017, amb 30 anys d\u2019exist\u00e8ncia, aquesta revista havia publicat un total de 192 n\u00fameros. <\/p>\n\n\n\n

La tem\u00e0tica del surf de vela va desapar\u00e8ixer de la revista, definitivament, el 1991 (el surf de vela tenia les seves pr\u00f2pies revistes). Al gener de 1990 va treure la versi\u00f3 Skate <\/em>de la seva revista (Tres 60 Skate<\/em>). Al novembre de 1991, va treure la versi\u00f3 de la seva revista sobre bodyboard <\/em>(Tres 60 Bodyboard<\/em>). Al gener de 1993, va treure la versi\u00f3 de la seva revista \u00fanicament sobre surf de neu. Totes aquestes van acabar desapareixent als pocs anys, nom\u00e9s es va consolidar la dedicada al surf. L\u2019equip editorial actual de la revista \u00e9s gaireb\u00e9 el mateix dels comen\u00e7aments. Ja no hi \u00e9s Roge Blasco, per\u00f2 continuen Jakue Andikoetxea, Javier Amezaga i Borja Pe\u00f1e\u00f1ori, a m\u00e9s d\u2019altres noves incorporacions. <\/p>\n\n\n\n

Surfer Rule <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

G\u00e8nesi, freq\u00fc\u00e8ncia, equip editorial i col\u00b7laboradors. <\/strong>La revista va n\u00e9ixer a l\u2019abril de 1990. Editada a Irun (Guip\u00fascoa). La freq\u00fc\u00e8ncia inicial va ser de mes i mig, per\u00f2 entre 1991 i 1992 va passar a ser mensual, fins que aquell mateix any es va establir en bimensual fins que va desapar\u00e8ixer. L\u2019equip editorial d\u2019aquesta revista estava compost per Marisa Beunza (directora), Jon Beunza (director editorial). Fot\u00f2graf principal, Fernando Mu\u00f1oz. A m\u00e9s en el primer n\u00famero van col\u00b7laborar en la fotografia: John Gardner, Marta Molera, Jon Beunza, Carlos Brem\u00f3n, Yaiza. Tamb\u00e9 van col\u00b7laborar en la redacci\u00f3: Andr\u00e9s Vega de Seoane, Carlos Brem\u00f3n, Zalo Campa, Yaiza, Manuel Fern\u00e1ndez, Santi del Camp, Kike Fern\u00e1ndez. <\/p>\n\n\n\n

Continguts esports. <\/strong>En el seu primer n\u00famero nom\u00e9s va incloure surf. No va incloure surf de vela, ni skate<\/em>. Tampoc bodyboard<\/em>, encara que s\u00ed alguns resultats de campionats d\u2019aquest esport (dins dels campeonats de surf). <\/p>\n\n\n\n

Contingut tem\u00e0tic sobre surf. <\/strong>Portada del primer n\u00famero: Bryce Ellis en Anglet (Fran\u00e7a), foto: Fernando Mu\u00f1oz. Entre els continguts de la revista es van trobar breus not\u00edcies regionals que aportaven col\u00b7laboradors des de diferents parts d\u2019Espanya. Un reportatge sobre la hist\u00f2ria de la SNS. Reportatge sobre un professional: Bryce Ellis. Reportatge sobre Somo (Cant\u00e0bria). La mar com a font de salut. Reportatge sobre Puerto Escondido (M\u00e8xic). Un p\u00f2ster de regal. Reportatge sobre As\u00eds Fern\u00e1ndez (surfista espanyol). Reportatge sobre una platja espanyola: Lafitenia. Un article sobre t\u00e8cniques per a fer surf. Resultat de campionats regionals a Espanya (fins a 7 p\u00e0gines de diversos campionats en tota la costa espanyola). Apartat d\u2019opinions (enviament de cartes al director). <\/p>\n\n\n\n

Evoluci\u00f3 de la revista. <\/strong>Va mantenir el seu nom intacte durant els anys en qu\u00e8 va apar\u00e8ixer. El 2014, despr\u00e9s de 148 n\u00fameros, va desapar\u00e8ixer o es va suspendre. El 2016, va reapar\u00e8ixer en versi\u00f3 digital i amb la publicaci\u00f3 de dos n\u00fameros a l\u2019any en versi\u00f3 paper (n\u00fam. 149 i 150). El 1996 es va crear durant un temps la revista Surfer Rule Bodyboard <\/em>i es va deixar de publicar anys despr\u00e9s, encara que no s\u2019ha pogut precisar exactament quan. <\/p>\n\n\n\n

Marejada <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

G\u00e8nesi, freq\u00fc\u00e8ncia, equip editorial i col\u00b7laboradors. <\/strong>Va n\u00e9ixer al novembre de 1990. Publicaci\u00f3 bimensual. Va ser una creaci\u00f3 i idea de Willy Uribe i Salvador Artaza (editors). En el primer n\u00famero van col\u00b7laborar, en redacci\u00f3 i fotografia persones com: \u00c1ngel Losada, Ana Guti\u00e9rrez, Martha Molera, J.A. Rodr\u00edguez, I\u00f1aki Mintegui, Alex Meabe, Jorge G\u00f3mez, I\u00f1aki Inunciaga, Ignacio Su\u00e1rez, Mikel Eskauriaza, I\u00f1igo Jim\u00e9nez, Borja Romero, \u00c1lvaro Andoin, J. L. Uranga, F\u00e9lix Morales, Guillermo Almagia, o Alberto Urrutia. <\/p>\n\n\n\n

Contingut esports. <\/strong>A m\u00e9s de surf, va incloure en les \u00faltimes p\u00e0gines de les revistes bodyboard <\/em>(dues p\u00e0gines) i skateboard <\/em>(tres p\u00e0gines). <\/p>\n\n\n\n

Contingut tem\u00e0tic. <\/strong>No va incloure editorial. Les primeres dues p\u00e0gines es van dedicar a una causa ecologista, la creaci\u00f3 del projecte Planet Surf Iniciative (Bio Wave 90). Les seg\u00fcents p\u00e0gines es van utilitzar per a l\u2019exposici\u00f3 i descripci\u00f3 d\u2019alguns surfistes destacats, cadascun acompanyat amb una foto, entre els quals hi havia Eneko Acero, amb tretze anys, de l\u2019equip Quicksilver, la futura estrella professional del surf basc i espanyol. Tamb\u00e9 va incloure entrevistes: a Jos\u00e9 Luis Elejoste (pioner a Biscaia) i altres surfistes del \u201cpresent\u201d com Jupa Soler. Un viatge al Marroc, reportatge sobre diferents ones de la costa nord d\u2019Espanya. Tamb\u00e9 incloia una cr\u00edtica ecol\u00f2gica a la llavors contaminada ria de Bilbao i els resultats d\u2019alguns campionats locals i internacionals. <\/p>\n\n\n\n

Evoluci\u00f3 de la revista. <\/strong>La revista no va arribar a consolidar-se. Nom\u00e9s va treure dos n\u00fameros, el tercer, que ja estava maquetat i llest per a sortir, es va suspendre. El projecte es va dissoldre perqu\u00e8 es va creure que no era viable econ\u00f2micament; possiblement perqu\u00e8 el mercat i la demanda ja estaven coberts amb una revista consolidada (Tres 60<\/em>) i una altra que va sorgir el mateix any (Surfer Rule<\/em>). (Taula 1)<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1<\/strong>
Primeres revistes de surf a Espanya: g\u00e8nesi i evoluci\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquesta recerca havia estat identificar les primeres revistes de surf, la data del seu naixement, la composici\u00f3 del seu equip editorial i de col\u00b7laboradors, els esports que inclo\u00efen, la tem\u00e0tica general, aix\u00ed com rastrejar l\u2019evoluci\u00f3 de la revista. Finalment, es pretenia explicar el naixement de les primeres revistes de surf dins d\u2019un doble context: el context hist\u00f2ric i evolutiu del surf a Espanya. Fins a quin punt s\u2019ha aconseguit? <\/p>\n\n\n\n

Entre 1987 i 1990 es va produir la g\u00e8nesi de les revistes que van liderar posteriorment la informaci\u00f3 del surf a Espanya en els noranta i el segle xxi. Les revistes van sorgir perqu\u00e8 hi havia ja un p\u00fablic suficient (i de botigues), un gran nombre de surfistes que anaven en augment com demostra l\u2019aparici\u00f3 de les successives creacions de federacions auton\u00f2miques (Pa\u00eds Basc, 1989; Cant\u00e0bria, 1991, Can\u00e0ries 1992, aix\u00ed com la pr\u00f2pia Federaci\u00f3 Espanyola de Surf, en 1997). Hi havia una necessitat de cobrir el buit en la comunicaci\u00f3 del surf, per\u00f2 s\u2019ha de recon\u00e8ixer un l\u00edmit: el surf no era un esport majoritari, i la realitat va demostrar que la idone\u00eftat de la periodicitat era de dos mesos. A m\u00e9s, tres revistes de surf en aquell moment van ser massa: Marejada Surf <\/em>va desapar\u00e8ixer, per\u00f2 Tres Sesenta (3sesenta) <\/em>i Surfer Rule <\/em>han sobreviscut als nostres dies, si b\u00e9 nom\u00e9s 3sesenta <\/em>ho ha fet en el format paper. <\/p>\n\n\n\n

La costa cant\u00e0brica va liderar la promoci\u00f3 i desenvolupament del surf a tot el pa\u00eds (amb el mat\u00eds de les Illes Can\u00e0ries). Les tres primeres revistes de surf a Espanya van ser basques, dues de Biscaia (Tres 60 <\/em>i Marejada Surf<\/em>) i una altra de Guip\u00fascoa (Surfer Rule<\/em>). Diversos factors poden ajudar a comprendre-ho, si b\u00e9 hi ha particularitats que s\u2019escapen a aquesta recerca. D\u2019una banda el Pa\u00eds Basc \u00e9s una comunitat aut\u00f2noma d\u2019alta prosperitat econ\u00f2mica. En els anys 80 ja disposava d\u2019una ind\u00fastria del surf ben perfilada, amb marques capdavanteres com Pukas que organitzava campionats internacionals de renom, en Mundaka o en Zarautz. No \u00e9s casualitat que despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 de la SNS, fos la Federaci\u00f3 Basca de Surf, la primera federaci\u00f3 regional a organitzar-se (1989). En general, la costa cant\u00e0brica era des dels comen\u00e7aments del surf en els anys 60 l\u2019epicentre del surf nacional en el nivell d\u2019organitzaci\u00f3 de clubs i campionats. Certament en els 80, de tots ells, el Pa\u00eds Basc per la seva proximitat amb Fran\u00e7a (territori fronterer) ho tenia m\u00e9s f\u00e0cil, perqu\u00e8 al pa\u00eds gal la ind\u00fastria del surf estava m\u00e9s desenvolupada i la influ\u00e8ncia era m\u00e9s directa. <\/p>\n\n\n\n

La Nota Informativa <\/em>de la SNS (1972-1976) va ser el precedent de les primeres revistes de surf a Espanya. Aquesta publicaci\u00f3 representa per a la recerca hist\u00f2rica una font de documentaci\u00f3 essencial per a poder reconstruir els comen\u00e7aments i consolidaci\u00f3 del surf a Espanya. Va servir a la SNS per a informar sobre els assumptes federatius, per\u00f2 tamb\u00e9 va funcionar com a camp experimental per a aplicar algunes idees, que no es van consolidar, de revistes estrangeres de surf. Per exemple, els primers intents de reportatge de viatges a l\u2019estranger, un reportatge sobre Can\u00e0ries (amb dues fotografies), narraci\u00f3 de campionats i un espai per a la venda de materials i exposici\u00f3 de les primeres marques locals, davant l\u2019abs\u00e8ncia de botigues de surf (la primera apareix a partir de 1976 a Zarautz) i la falta d\u2019una ind\u00fastria consolidada. <\/p>\n\n\n\n

Una nova generaci\u00f3 de joves va fundar les primeres revistes de surf. Un cop s\u2019han examinat en aquesta recerca els equips editorials i de col\u00b7laboradors de les primeres revistes, es pot concloure que no van ser fundades pels pioners del surf (aquells que havien tingut experi\u00e8ncia amb la Nota Informativa <\/em>de la SNS), sin\u00f3 per una generaci\u00f3 m\u00e9s jove que va comen\u00e7ar a fer surf a la fi dels 70 i principis dels 80. Nom\u00e9s a Surfer Rule<\/em>, en el seu primer n\u00famero apareixen col\u00b7laboracions externes de dos pioners: Gonzalo Campa (Cant\u00e0bria), que tenia experi\u00e8ncia en la realitzaci\u00f3 de la desapareguda Nota Informativa<\/em>, i Carlos Brem\u00f3n (Gal\u00edcia), tots dos lligats aleshores al m\u00f3n federatiu i empresarial del surf. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Abans de l’aparici\u00f3 d\u2019internet, les revistes de surf eren llegides i vistes per la majoria de surfistes de l\u2019\u00e8poca. <\/p>\n\n\n\n

Era l\u2019\u00fanic mitj\u00e0 amb qu\u00e8 els surfistes s\u2019informaven i estaven al dia de la realitat del seu esport i forma de vida. La difusi\u00f3 d\u2019imatges i referents (llocs, persones, campionats, botigues, marques i opinions) d\u2019aquelles revistes va ser compartit per la majoria dels surfistes de llavors. Aquelles imatges van ajudar a configurar una identitat surf a l\u2019Espanya dels 80 i 90, si b\u00e9 els significats i identificacions d\u2019aquelles imatges depenia de moltes circumst\u00e0ncies. Tot aquest conjunt d\u2019imatges va generar una idea de grup, que si b\u00e9 no era homogeni, s\u00ed que compartia la idea d\u2019una identitat surf que afavoria l\u2019expressi\u00f3 d\u2019uns sentiments i unes sensibilitats compartides i positives cap a les forces de la naturalesa, i per tant, el d\u2019un sentiment de protecci\u00f3 i conservaci\u00f3 d\u2019aquesta, que fins i tot va produir mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica i social en defensa de les ones i la costa. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta recerca ha estat possible gr\u00e0cies al finan\u00e7ament del Fons per al Foment de l\u2019Activitat Cient\u00edfica (Fond pro podporu vedeck\u00e9 cinnosti, FPVC 2016\/04) de la Fa\u00ad cultat de Filosofia de la Universitat Palacky d\u2019Olomouc (Rep\u00fablica Txeca).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  En el marc interdisciplinari de la hist\u00f2ria social de l\u2019esport i de la hist\u00f2ria de la comunicaci\u00f3 social, aquest article se centra en un segment fins avui poc estudiat: els precedents i la g\u00e8nesi de les revistes de surf a Espanya. S\u2019ha realitzat una cerca intensiva en arxius p\u00fablics i privats. S\u2019han trobat els […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":13,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44,44],"tags":[241,237,240],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["hist\u00f2ria esport<\/a>","identitat surf<\/a>","premsa esportiva<\/a>"],"unlinked":["hist\u00f2ria esport<\/span>","identitat surf<\/span>","premsa esportiva<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 gener 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 gener 2020 09:53","modified":"Updated on 5 octubre 2020 07:50"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1242\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1242"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1242\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7785,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1242\/revisions\/7785\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1242"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1242"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1242"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}