Malgrat que les ci\u00e8ncies que estudien l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport s\u00f3n relativament joves, en les darreres d\u00e8cades han evolucionat notablement, i en aquest sentit les metodologies que estudien l\u2019entrenament esportiu no en s\u00f3n una excepci\u00f3. En aquest context sembla que gran part de les metodologies conegudes, com per exemple la perioditzaci\u00f3 cl\u00e0ssica, no donen resposta a totes les necessitats que presenten els anomenats esports d\u2019equip, caracteritzats per competicions que es mantenen durant llargs per\u00edodes de temps, sotmetent l\u2019esportista a un estr\u00e8s competitiu molt gran. L\u2019entrenament estructurat neix amb la voluntat d\u2019adaptar-se a les necessitats espec\u00edfiques dels esports d\u2019equip, basant-se en l\u2019especificitat, la individualitzaci\u00f3, l\u2019abordatge global i l\u2019aprenentatge diferencial, tot i respectant les diferents estructures que conformen l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 esportista. Aquest article explica els fonaments i les caracter\u00edstiques principals de l\u2019entrenament estructurat des d\u2019un abordatge hol\u00edstic.<\/p>\n\n