L\u2019objectiu del present estudi va ser determinar l\u2019efecte a llarg termini d\u2019un programa d\u2019estirament amb la t\u00e8cnica de facilitaci\u00f3 neuromuscular propioceptiva (FNP) sobre la flexibilitat dels isquiosurals en futbolistes de la categoria prejuvenil. Es va realitzar un estudi quasiexperimental amb 20 joves futbolistes. Es van aleatoritzar els seus membres inferiors assignant una extremitat al grup control i una altra a l\u2019experimental. En cada grup es van realitzar 36 sessions d\u2019estirament d\u2019isquiosurals. El grup control va dur a terme un programa d\u2019estirament est\u00e0tic-passiu, mentre que l\u2019experimental va realitzar un programa d\u2019estirament amb la t\u00e8cnica contracci\u00f3-relaxaci\u00f3 de FNP. La valoraci\u00f3 de la flexibilitat d\u2019isquiosurals es va fer a trav\u00e9s del test d\u2019extensi\u00f3 passiva de l\u2019angle popliti. Es va valorar la difer\u00e8ncia entre grups a trav\u00e9s de proves d\u2019homogene\u00eftat per a mostres independents (t de Student) i per a mostres relacionades (prova de rangs amb signe de Wilcoxon). Tant en el grup control com en l\u2019experimental les mesures postest de l\u2019angle popliti van millorar molt poc respecte al pretest. En cap dels grups d\u2019extremitats la difer\u00e8ncia va ser estad\u00edsticament significativa (p\u2009<\/em>>\u2009.05). La mesura de canvi de l\u2019angle popliti va ser 0.4\u00b0 superior en el grup control, aquesta petita difer\u00e8ncia entre grups no va ser estad\u00edsticament significativa (p<\/em>\u2009=\u2009.829). En conclusi\u00f3, no es van evidenciar canvis en l\u2019angle popliti entre extremitats on es va aplicar el programa d\u2019estirament est\u00e0tic-passiu i aquelles que van rebre estirament amb FNP. Cap dels dos programes va mostrar ser efectiu en l\u2019augment de la flexibilitat d\u2019isquiosurals a llarg termini.<\/p>\n\n