Resum
La prevalen\u00e7a d\u2019idees pseudocient\u00edfiques i \u201cneuromites\u201d entre les entrenadores i entrenadors, aix\u00ed com la necessitat de millorar els continguts dels seus programes de formaci\u00f3, s\u2019ha posat recentment de relleu en la literatura cient\u00edfica. En aquest article d\u2019opini\u00f3 s\u2019identifiquen i discuteixen algunes creences, prejudicis i sup\u00f2sits t\u00e0cits comuns en l\u2019\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport que poden afavorir la pres\u00e8ncia de pseudoci\u00e8ncia en la formaci\u00f3 i la pr\u00e0ctica professional, com s\u00f3n: (a) l\u2019esport \u00e9s un fenomen massa complex per ser estudiat cient\u00edficament; (b) l\u2019esport necessita ci\u00e8ncia aplicada; (c) en l\u2019esport, la pr\u00e0ctica i l\u2019experi\u00e8ncia s\u00f3n m\u00e9s importants que la teoria; (d) totes les teories tenen part de veritat i s\u00f3n igualment acceptables; (e) hi ha \u201chard sciences\u201d (biol\u00f2giques) i \u201csoft \u00adsciences\u201d (socials). En relaci\u00f3 amb els arguments que s\u2019exposen, es fan algunes recomanacions d\u2019intervenci\u00f3 adre\u00e7ades a les institucions i organismes responsables de la formaci\u00f3 de profes\u00adsionals de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport.<\/p>\n\n