L\u2019objectiu d\u2019aquest treball va ser analitzar ergon\u00f2micament la disciplina de llan\u00e7ament de pes en l\u2019esport adaptat, espec\u00edficament quan aquest es realitza sobre una cadira o banc. El m\u00e8tode emprat en aquest estudi va ser el conegut com a an\u00e0lisi ergon\u00f2mica del treball, el focus del qual se situa sobre les fases de demanda, tasca i activitat. Per aix\u00f2 es van realitzar registres fotogr\u00e0fics que mostressin diversos atletes de tots dos sexes en posici\u00f3 asseguda, 20 en el marc de l\u2019an\u00e0lisi de la demanda i 25 en el de l\u2019an\u00e0lisi de la tasca. En l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019activitat, la recerca es va centrar en 5 atletes de sexe mascul\u00ed, de pa\u00efsos diferents i amb 30 anys com a mitjana d\u2019edat (en concret, 20, 27, 30, 31 i 48 anys, respectivament). Tots ells posse\u00efen diversitat funcional motora dels membres inferiors i la mateixa classificaci\u00f3 funcional esportiva. Els resultats obtinguts van ratificar que els bancs de llan\u00e7ament no s\u00f3n dissenyats d\u2019acord amb les particularitats dels seus usuaris i que existeix una relaci\u00f3 entre els riscos ergon\u00f2mics, les postures en competici\u00f3 i el rendiment dels atletes. Aix\u00ed mateix, l\u2019an\u00e0lisi posa en evid\u00e8ncia com els efectes nocius per a la salut, la seguretat, la comoditat o confort i el rendiment esportiu repercuteixen en aquells atletes que adopten la posici\u00f3 asseguda en competici\u00f3.<\/p>\n\n