La tesi desenvolupa els resultats d\u2019una recerca-acci\u00f3 orientada a millorar la Compet\u00e8ncia Social de l\u2019alumnat, i d\u2019aquesta manera afavorir la prevenci\u00f3 i resoluci\u00f3 pac\u00edfica dels conflictes. Per aconseguir aquesta transformaci\u00f3 en pro d\u2019una bona conviv\u00e8ncia, es va dissenyar i aplicar un programa d\u2019intervenci\u00f3 des de l\u2019\u00e0rea d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF) i les sessions de tutoria i es va avaluar cient\u00edficament la seva efectivitat. La recerca es justifica per tres factors: el paper de l\u2019escola per formar una ciutadania justa i afrontar creativament els conflictes; la prevenci\u00f3 dels problemes de conviv\u00e8ncia als centres educatius; i l\u2019aportaci\u00f3 de nous coneixements a la tem\u00e0tica de les compet\u00e8ncies b\u00e0siques. En la consecuci\u00f3 de l\u2019objectiu es prioritza l\u2019EF com a motor d\u2019aprenentatge social perqu\u00e8 \u00e9s un \u00e0rea d\u2019on sorgeixen viv\u00e8ncies i experi\u00e8ncies en primera persona, alhora que requereix de la interacci\u00f3 social per desenvolupar els seus continguts. Des del posicionament metodol\u00f2gic, el paradigma sociocr\u00edtic va permetre comprendre i captar l\u2019ess\u00e8ncia educativa i els comportaments derivats de les accions. Aix\u00ed mateix, la metodologia qualitativa va possibilitar adaptar el proc\u00e9s de recerca a la complexitat de les situacions que es donen a l\u2019aula i exercir al mateix temps el rol de docent i d\u2019investigador. Concretament, es va optar pel m\u00e8tode de la recerca-acci\u00f3 participativa perqu\u00e8 la seva estructura reflexiva va facilitar: implicar un grup de mestres col\u00b7laboradors, resoldre els problemes sorgits, garantir la qualitat del coneixement cient\u00edfic obtingut i constatar els avan\u00e7os en el clima de conviv\u00e8ncia de les sessions d\u2019EF. Com que va interessar anar m\u00e9s enll\u00e0 de la visi\u00f3 de l\u2019investigador, es van fer servir diversos instruments de recollida de dades sota el consentiment informat dels diferents agents implicats: docent-investigador, alumnes i professorat. Encara que l\u2019estudi es basa en l\u2019observaci\u00f3 participant i en l\u2019an\u00e0lisi de documents, que van aportar evid\u00e8ncies de naturalesa qualitativa, es va considerar contrastar-los amb altres dades quantitatives obtingudes a partir d\u2019un q\u00fcestionari adre\u00e7at a l\u2019alumnat, una observaci\u00f3 no participant i un r\u00e0nquing sociom\u00e8tric. Finalment, els resultats van triangular la visi\u00f3 dels tres agents i es van vincular a tres eixos: les causes i resolucions dels conflictes en EF, les conductes prosocials manifestades per l\u2019alumnat durant les sessions d\u2019EF i els beneficis de connectar les sessions d\u2019EF i de tutoria. Com a principals resultats es pot destacar que les causes m\u00e9s freq\u00fcents dels conflictes van ser la competitivitat i les discriminacions per difer\u00e8ncies d\u2019habilitat; la intervenci\u00f3 did\u00e0ctica va comportar que la majoria dels conflictes es resolguessin positivament mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg i al fet que les conductes prosocials augmentessin un 50% predominant les ajudes entre companys, mentre que la interdisciplinarietat va afavorir la transfer\u00e8ncia dels aprenentatges socials.<\/p>\n\n