El pedagog Pere Verg\u00e9s constitueix un s\u00edmbol de l\u2019Escola Nova a Catalunya. El seu model, centrat en els interessos de l\u2019alumne, va en la l\u00ednia de l\u2019escola renovada en oposici\u00f3 a l\u2019educaci\u00f3 purament memor\u00edstica. S\u2019aposta aix\u00ed per l\u2019autonomia i autogesti\u00f3 de tot el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge per part de l\u2019infant. El joc \u00e9s \u00fatil al pedagog per encaminar l\u2019alumnat cap aquesta filosofia educativa. Apareix, per tant, un \u00fas ludificat de l\u2019educaci\u00f3. En aquest treball, partint de les idees de desescolaritzaci\u00f3 i pedagogia l\u00edquida, es reflexiona i q\u00fcestiona sobre el sentit de llibertat de l\u2019infant que Verg\u00e9s promou a partir d\u2019aquest ambient. Mitjan\u00e7ant una metodologia basada en l\u2019an\u00e0lisi de diversos textos del pedagog i alumnes seus, es tracta el valor l\u00fadic del model, i s\u2019estudien les seves possibilitats educatives. La recerca es basa en an\u00e0lisis de fons secund\u00e0ries relacionades amb el tractament del joc a l\u2019educaci\u00f3. Els resultats mostren l\u2019alta motivaci\u00f3 de la proposta, i el foment de determinats valors a tenir en compte per a la incorporaci\u00f3 de models ludicocompetitius i autogestionats pels propis alumnes a l\u2019escola del segle xxi. <\/p>\n\n